Ja n’hi ha prou: la lleialtat a un deslleial només és submissió

Cal tancar d'una vegada aquest període de desorientació i rebaixes constants en què van entrar els nostres polítics l'endemà de la declaració del 27 d'octubre

Vicent Partal
10.05.2020 - 19:51
Actualització: 10.05.2020 - 21:32
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El president de la Generalitat Valenciana va esclatar ahir davant la darrera cacicada del govern espanyol: ‘Lleialtat no és submissió’, va dir el cap del Consell, que va denunciar l’actitud de Pedro Sánchez i Salvador Illa d’una manera ben gràfica. Puig va brandar, com podeu veure a la fotografia que acompanya aquest article, el dossier que el Consell havia elaborat per a justificar el pas de tot el País Valencià a la primera fase del desconfinament i va explicar que tenia 232 pàgines, que havien estat elaborades amb el màxim detall i seguint les instruccions que prèviament els havien enviat del govern espanyol. I després es va queixar amargament que la resposta a aquestes 232 pàgines que tanta feina havien portat havia estat només de nou paraules, no cap full de paper ni cap document que ni de lluny s’hi puga comparar: nou paraules i prou. En vista d’això, Puig, amb tota la raó, va dir que aquestes decisions tan transcendentals sempre s’han d’adoptar ‘des de la cultura escrita i no des de la cultural oral’, va reclamar transparència i va afirmar tenir la sensació que ‘a meitat del partit ens han canviat les regles del joc’ perquè, altrament, no es pot entendre per què Sánchez havia pres la decisió que ha pres.

Malgrat això, el president encara va insistir, en tot moment, en la lleialtat de la Generalitat Valenciana al govern espanyol i, contradictòriament, encara es va declarar conforme amb algunes de les mesures que en definitiva ens han dut on som, com ara la usurpació de les competències de les Generalitats i la creació del famós comandament únic a la Moncloa. Tot i que és evident que per això plora la criatura. Perquè el govern espanyol es pot permetre de despatxar displicentment amb nou paraules tota la feina i tots els esforços de la Generalitat Valenciana, o de la de Catalunya o del Govern de les Illes Balears, precisament perquè les nostres institucions han acceptat el marc de submissió ordenat, de manera dubtosament constitucional, per la Moncloa. Com explicava en aquesta entrevista publicada a VilaWeb fa sis dies el professor de dret Andrés Boix, la responsabilitat del desastre actual és sobretot del govern espanyol però també ‘d’una majoria parlamentària molt àmplia que li ha anat prorrogant la declaració sense exigir-li res a canvi. En el cas dels partits catalans, valencians o bascos, per exemple, ni tan sols un marge més ampli de competències’.

Serà molt difícil de trobar cap prova més gràfica de deslleialtat institucional que la imatge del president Puig brandant l’informe respost amb nou paraules insultants. Ara: quant temps més caldrà que passe, quantes morts més, quants desastres econòmics més, abans que els nostres governs i els nostres polítics es decidesquen a abandonar la trampa de la lleialtat? La Generalitat de Catalunya, és un altre exemple, ha anat marcant el camí al govern espanyol, com és evident. Sánchez ha acabat fent tard i malament tot allò que li ha dit el president Torra –no tot, perquè les competències no les tornaran si poden i la renda garantida universal no la farà mai un govern tan de dretes com el que hi ha ara a la Moncloa. Però pel camí s’han perdut dies i setmanes que han causat mort i dolor a la nostra societat. Fer de ‘reserva de la raó i la sensatesa’ a l’estat espanyol és el paper que haurien d’assumir els nostres governs? O s’haurien de preocupar de defensar-nos, en primer lloc, a nosaltres els ciutadans, del despropòsit continu que ens arriba de Madrid?

Al cap de deu anys Madrid és la ‘capital total’

Durant aquests anys del procés s’han escrit un munt de llibres i més d’una vegada he explicat que per a mi el més important de tots el va escriure Germà Bel: Espanya, capital París. Potser perquè és un llibre molt tècnic no ha tingut el ressò que mereix. Però enlloc com allí no hi trobareu explicat tot això que passa i passarà –i alerta que es va publicar el 2010, ja fa deu anys. Hi ha un moment que Bel fa prediccions, amb molta prudència, i explica que la recentralizació i la uniformització s’imposaran en un estat que cada vegada és més Madrid i menys la resta. I es demana si el resultat d’això serà ‘un país [Espanya] en el qual molts no ens sentiríem reconeguts’ –recordem, per a entendre la frase, que ell havia estat un destacat diputat del PSC.

Doncs mireu: al cap de deu anys, ací tenim eixe país que Bel profetitzava amb tant d’encert. Un país militaritzat, obsessionat pel control irracional de la població, on el govern es pensa que pot manar sense límits, deslleial amb la resta d’administracions, políticament irritat i nacionalista espanyol com mai. Germà Bel ja ens explicava fa deu anys que la conversió de Madrid en ‘capital total’ no era reconduïble i que això ens abocaria a un estat on els objectius administratius i polítics de Madrid –de la cort, si em permeteu de dir-ho així– serien considerats molt més importants i decisius fins i tot que la influència que poguessen tenir les decisions adoptades sobre el conjunt de la població. En aquell llibre Bel es referia a les infrastructures de transport però estic segur que convindrà amb mi que ara això ja es veu fins i tot en les decisions sanitàries. Per desgràcia.

Però això no ha de fer ser així per força

Una última reflexió: això no ha de ser així per força. No han de ser forçosament així les coses que denuncien Andrés Boix i Germà Bel, vull dir. És veritat que finalment els tres partits independentistes han votat contra l’estat d’alarma. Però Compromís encara no. I evidentment el PSPV i el seu president ni ho han fet ni ho faran mai, malgrat la irritació justificada per la manera com els tracten, tot i que cal reconèixer que publicant l’informe ahir empenyen l’executiu espanyol contra les cordes. Ara, el fet més impressionant és veure la Generalitat de Catalunya lluitant per recuperar competències autonòmiques i acomodant-se com pot a la nova situació, venint com venim de la lluita per una república independent i la proclamació de la independència.

I què cal fer? Doncs a mi em sembla que hi ha dues coses imprescindibles. La primera, deixar de ser lleials ara mateix, al nord i al sud de la Sénia, amb qui no ho és; ja n’hi ha prou d’aquesta cançoneta. Sembla que tothom tinga por de provocar un conflicte amb Sánchez i això és una cosa que li permet de fer tot allò que li plaga, per més destrellatat i perjudicial que siga. Doncs atureu-lo. Aturem-lo d’una vegada abans no siga massa tard.

I la segona cosa imprescindible, més i tot, és recuperar les bases ideològiques i el discurs sobre els quals vam emprendre el camí de la independència. Hem de deixar d’impressionar-nos per qualsevol acusació dels altres, hem de deixar de sentir-nos intimidats per qualsevol opinió que ens acuse de qualsevol cosa, hem de deixar de pensar que hem de justificar cada pas que fem perquè ens entenguen o que val més no fer-lo. I per a atènyer això i sostenir-ho és imprescindible deixar de diluir de la manera com diluïm el cos ideològic que ha fet fort aquest país i la nostra gent. Cal tornar a ser directes, contundents i conseqüents amb l’objectiu de la independència, al nord i al sud de la Sénia, i amb les raons que ens impulsen a entendre que aquest és el camí més sensat per a poder viure, com a societat, d’una manera decent. I cal tancar així, d’una vegada, aquest període de desorientació i rebaixes constants, de submissió, en què van entrar els nostres polítics l’endemà de la declaració del 27 d’octubre. Amb ells, si és que encara es veuen amb cor de fer-ho, o contra ells si cal que siga així. Que ara ja és massa, la vida de les persones i tot, allò que hi ha en joc.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
10.05.2020  ·  22:17

En poques paraules. Cal deixar el seu marc mental. Ni és el nostre ni ho pot ser. Perquè ka cisa anirà a pitjor.

francesc felip
francesc felip
10.05.2020  ·  22:22

Per què no parla aleshores amb el President Puigdemont ?. Per què VW el té silenciat ?. Hi insisteixo: que em perdo alguna cosa ?.

Francesc Gilaberte
Francesc Gilaberte
10.05.2020  ·  22:40

A part del mal que fan (a tothom!) la cort sociata de madriz ( en Illa ja ho pronuncia així) el mal que fan comuns i podemites, amb asensos i colaus inclosos, és fastigós i perjucicial per a tota la societat.
Marxem ja !!*!!

ASERET ALMAR
ASERET ALMAR
10.05.2020  ·  22:47

És molt bo el llibre de Germà Bel Espanya, capital París. Ed. La Campana. I totalment d’acord amb l’editorial d’avui. Ja n’hi ha prou de ser lleial a qui no ho és.

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
10.05.2020  ·  22:49

SOM TOT JUST ACÍ, MENTRIMENTRES RESPONIA A UNA SUBSCRIPTORA CREC QUE CAL FER UN TOC D’AVÍS:

Sóc EN Josep Blesa, l’arquitecte que coincideix amb vós ( Na Rosa Gispert) A manta als editorials de Vicent.

No és que em moleste que es critique el Consell, o qualsevol administració dels Països Catalans. Jo mateix ho he fet sovint des de fa 40 anys I SENSE DISTINCIÓ.

Perquè allò que deia Salvador Espriu, no és que he mirat aquesta terra sinó que l’he trepitjada treballant. Això sí, sempre he arribat als llocs amb el cànter buit i no ple de la pròpia aigua, per tal d’entendre els milers de matisos que té aquesta/es societat/s de la catalanitat diversa i no estantissa.

Jo mateix, això que vós dieu ja ho denunciat en els meus comentaris. El MEU president Torra també ho ha denunciat, i de què ens ha servit?
De res Rosa, malauradament.

Certament que els presidents En Puig i Na Armengol hi han hagut d’amagar, però no tant com En Torra que està a l’ull de l’huracà de l’esguard de l’estat colonial.

És evident que ells (Puig-Armengol) juguen a fer-se els “bobos” sense fer pols ni remolí, però ho saben tan bé com tots. N’és l’espera a la caritat.

No només en això que discutim ens han fotut sinó que en el repartiment dels 16.000 milions la gran part van a la Comunidaz de Màdriz i la Comunidaz Autónoma Catalana, que això és un altre “clàssic” de l’estat colonial, paral·lel als “Barça-realMàdrix- que juguen amb el concepte ortega-gassetià de la “conllevancia” per marejant-nos a uns i altres com si el que ELLOS decideixen fóra la justícia més universal i equitativa.

L’hi faré un respàs pel que cal que vós i uns quants més blavers-principatins cal que canvien de distància el punt de vista eixamplant l’angle de visió. Abans ja he parlat de les masses crítiques.

De moment vós també està “gaudint” de la seua españolitat, com jo mateix, que m’està refregant pels morros sense conèixer els viaranys i violència des dels 1970′ ençà que hem hi hagut de sofrir. Ací, hi ha enquesta enllaçada per un membre de Compromís.

https://www.facebook.com/photo.php?fbid=4030814790292510&set=pcb.4030811370292852&type=3&theater

El Principat el farem -entre TOTHOM- independent quan la totalitat d’independentistes dels Països Catalans siguem VEGADA I MITJA d’aqueix 6 % x 1’5= 9 % de població de l’estat español que ens diu l’enquesta española. A grans trets:

47.000.000 x 0’09 = 4.230.000 independentistes massa crítica mínima necessària.

Principat tenim…….30’5 % de 7.500.000= 2.250.000
País València………… 9’2 % de 5.200.000= 478.000
Illes………………………15’2 % DE 700.000= 106.400
TOTAL………………………………………………. 2.834.000

ÉS A DIR, ENS TROBAM ENCARA A 1.400.000 PER A ARRIBAR-HI.

Aquesta discussió és tan vella com l’alenar, és a la correspondència entre Joan Fuster i els exiliats a Mèxic pivotava sobre aquesta concepció de col·laboració que a la final acabà amb un cabreig d’en Joan Fuster mormolant-los: “Us estic parlant de Catalunya ! “, que des de l’exili no entenien de què els estava enraonant.

Veieu, La Plataforma de la Llengua ara, l’origen fou Els Grups de Defensa de la Llengua que creàrem en 1980 a València Carles Castellanos, Maria Conca, Xavier Ferré, Josep M. Torres, etc.

I com aquesta li diria 20 iniciatives esparses per tots els Països Catalans, tant locals, municipals, comarcals, de cada territori confederal o d’àmbit general de Fraga a l’Alguer i des del Pilar de la Foradada i Guardamar del Segura fins a Salses. Les fronteres interiors que ens imposa l’estat colonial cal fer-les osmòtiques fins esbandir-les

I per això li explique que el seu independentisme miop té molt poc a veure amb el meu, encara que vós ajudeu el meu des d’una miopia i estrabisme que, de vegades, fa més mal que bé.

Per això el que cal és entendre com s’ho fem tal d’augmentar-la.

El Principat ha d’augmentar fins al 40 %……………………calen 712.500 més
País Valencià ha d’augmentar fins al 19 %…………………calen 478.000 més
Illes Balears fins a arribar-hi al 30 %…………………………..calen 209.500 més
TOTAL……………………………………………………………………. ………..1.400.000

Josep Blesa (València)

Anna CASACUBERTA
Anna CASACUBERTA
10.05.2020  ·  22:52

Sense desobediència no aconseguirem la independència. Els polítics que tinguin por que deixin pas als més agosserats.

Gemma R.
Gemma R.
10.05.2020  ·  23:07

No entenc què passa al govern. No entenc al President Torra. Tots sabem que està sol amb 4 independents que el recolzen. Però sembla que fins i tot el President Puigdemont hagi agafat distància. No sé si ens perdem coses, o de tant evident que és no ens en sabem avenir. Però els fets són el que són, ens han deixat més sols que mai, en el moment més delicat de tots. Mentre uns es dediquen a demanar si us plau q ens deixin pintar alguna cosa i els altres van fent no se sap què, la gent segueix morint i els vius perdent feines i negocis. En Rufián piula com si no fós part d’ ER, i Junqueras demana eleccions. Però eleccions per a fer què? Aquests paperots que feu entre tots mentre ens prènen fins i tot les espardenyes? Eleccions per a què???? Catalunya se’ n va pel pedregar, mentre ens ténen sóta un Estat de setge i els nostres segueixen cadasqú a la seva. El MHP Torra está fent molta feina, li ha tocat un moment molt complicat amb cap marge de maniobra i amb tota la responsabilitat de tirar endavant les mesures que el dictador li mana. No vull menystenir la situació. Però apel.lo a que faci de President de la Generalitat de Catalunya, a la que li deu fidelitat, agafi els poca-vergonyes que están fent partidisme miserable mentre vivim el moment més trist dés que la pròpia institució es re-instaurà, i els digui que ja n’hi ha prou. Que agafa el timó i farà el desconfinament com cal a Catalunya, sense el permís de ningú. Que no envii els diners de l’ IRPF, agafant-se a l’ excepció del moment, i faci ja un Ingrés mínim vital a tothom. Que no recapti impostos q depènguin de nosaltres i salvem tot el que poguem que el vaixell s’ enfonsa. Que qui no estigui disposat a estar al costat de la gent, haurà de donar-nos explicacions perquè en dirà nom i cognom. I prou de tot això. Estem tots molt preocupats, la situació és límit. President posi la vida i el país al davant, pari a Sánchez!

Araix Ahmad
Araix Ahmad
10.05.2020  ·  23:13

‘Lleialtat no és submissió’ . Es el moment de dir ben clar que qualsevol decisió unilateral desde Madrid no és practica aquí , si els politics
responsables directament triats per el poble de aquí, no son part de aquestes decisións .

Matilde Font
Matilde Font
10.05.2020  ·  23:18

L’editorial d’avui l’uniria amb l’últim article d’Andreu Barnils. Molt bones reflexions per part dels dos.
Necessitem polítics amb nous marcs mentals que tinguen clar que som un país diferent a la rància i venjativa Castella, que és la mentalitat del govern de Madrid i poders fàctics que dominen el regne d’Espanya.

GUILLEM BOSCH
GUILLEM BOSCH
10.05.2020  ·  23:19

La “rendició catalana” no és tant una actitud o una estratègia de les cúpules dels partits autoanomenats independentistes que l’apliquen (que evidentment també) sinó, essencialment, la decisió lliure de la immensa majoria de votants autoanomenats independentistes que voten als primers. Res canviarà en el sentit que tu i molts voldríem , Vicent, si els actuals partits independentistes no deixen de rebre centenars i centenars de milers de vots i aquests vots van a altres opcions (estil Primàries o similar) que canviïn radicalment el rumb dels darrers dos anys i mig. Pensar una altra cosa és, a parer meu, fer volar coloms o vendre sopars de duro. Ep, i estic plenament convençut que res d’això que jo desitjo no passarà i que aquest moviment nostre majoritàriament narcotitzat de llagrimeta seguirà atrapat al laberint perquè a l’hora de la veritat sempre ha preferit “la vergonya mansa dels lladrucs”, etc. El somni d’Espriu a Indesinenter no es pot fer realitat fonamentalment perquè el poble, envilit per la por, prefereix seguir ajupint-se sota el fuet amb foll oblit de la raó que té. És dramàtic però és així, i la història és un llibre obert al respecte. I a les cúpules dels partits no hi ha Einsteins però tampoc rucs. Saben molt bé el que han de protegir (la seva empresa!) i saben molt bé com han de moure els fils per dur on volen a dos milions de perones: a les urnes cada quatre anys a dipositar una papereta amb els seus noms escrits a dins. I a seguir vivint. Res més. La revolució -la utopia- més urgent i necessària seria, en tot cas, la del despertat d’una majoria d’aquests dos milions de votants. Però vaja, poden estar ben tranquils a ca’ls partits, perquè les possibilitats que això passin són remotes.

rosa serrano
rosa serrano
10.05.2020  ·  23:20

De fet, Madrid com a Comunitat és un invent de la transició. Abans de la constitució espanyola de 78 la comunitat de Madrid no existia. En realitat forma part de Castella. Dividiren Castella en dues parts: Castella-La Manxa i Castella-Lleó i es tragueren de la maniga la Comunitat de Madrid, en vistes a gastar-la de capital de l’Estat, tal com ara ho has dibuixat.

Lluí Mor
Lluí Mor
10.05.2020  ·  23:23

Cada dia les noticies arribades de tot el món, més concretament, de gairebé tots els paisos democratics, desmonten LA GRAN MENTIDA que els diversos governs espanyols els hi feien empassar als seus ciutadans, que Espanya era el pais més descentralitzat del món.
Dia rera dia podem veura com a cada territori de cada pais, en la forma que estiguin organitzats, regions, lands, estats federats o el que sigui, s’organitzen pel se compte per sortirse’n el millor posible de la pandemia, i els governs de torn no hi fiquen cap impediment, ans al contrari, colaboració i ajuda.
A Espanya tot el contrari, abus de poder, mentides, blindatge del poderosos i escarni a les clases mitjes i als pobres.
I encarà hi ha polítics catalans dits independentistes que els hi van amb l’aigua ballant. No m’agrada parlar així, però són uns miserables.
Si Vicent, amb ells o contra ells. aixó és intolerable, se’n riuen de nosaltres.

Josep Salart
Josep Salart
10.05.2020  ·  23:29

Doncs au Partal, com et diu reiteradament el comentarista Franscesc Felip, fes una entrevista al President Puigdemont, i dues i tres, si cal.

No n’hi ha prou de contentar-nos amb quatre fotos dins del cotxe el dia que anava cap a Perpinyà.

També entrevista als traidors d’ ERC, des de l’Aragonés al pallaso de madrit. I no t ‘oblidis del senyor Torrent, que es va passar per l’entrecuix la voluntat de tot un poble i que va ser incapaç de defensar les seves filles quan el vàren amaneçar. M’ho diuen a mi i li contesto: si d’aqui endavant els passa alguna cosa, ja sé que faré per darrera vegada a n’aquesta vida. Ho has entés Casado¡¡.

I tema tancat

Gerber van
Gerber van
10.05.2020  ·  23:40

Molt d’acord, Vicent.
No queixaran gaire contre el president de Valencia pel seu acte de protest. Però és pot imaginar si hauria sigut el MHP Torra? Amb 11.109 mil morts, 8 vegades més que en Valencia, tenim tot el dret per acabar d’una vegada amb la lleialtat i submissió a Espanya. Si el MHP Torra no prendrà la desició per treure la declaració d’independència de Catalunya del seu calaix ara mateix , és i serà coresponsable dels morts en Catalunya. Entenc que estem en una situació molt complicada, però sincerament no hi ha una altre solució per sortir d’aquest pou mortal. La independència de Catalunya no és una opció, és imprescindible per a salvar vides.

Bonifacia Córdoba
Bonifacia Córdoba
11.05.2020  ·  00:15

Quan tingueu tots les eines preparades crideu-me fort, que ho senti… que el desconfinament em distorsiana la visió pero no la oida.

Sr. Partal faci parlar a MHP Carles Puigdemont… possi’l al filo de la noticia… doni’ns aquesta oportunitat de crear ponts amb perspectives..

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
11.05.2020  ·  01:02

Cal que partits com ERC deixi de ser el vasall complaent en que s’ha covertit. Només cal llegir l’article del seu pensador de cambra Josep Ramoneda, defensant que ara cal fer eleccions a Catalunya i proclamant que la única via possible és la de la negociació i la transacció, per donar-nos compte de lo lluny que estem de la autodeterminació. Ells i alguns altres semblen estar convençuts que cal acceptar com un fet inevitable que ens governin des de Madrid una colla de cretins que no fan més que bestieses, i maniobrar com poguem a partir d’aquest fet. I que els socialistes de a peu trenquin de una vegada el lligam amb la colla de impostors i estafadors que s’en diuen. És clar que , al menys al Psc, només queden funcionaris preocupats pels càrrecs i les pagues, i la jubilació posterior, i que aquest partit ha deixat de ser res més que una comunitat de interessos personal de molt baix vol. Els fet, però, són tossuts i ara mateix de una gran contundència, i espero que tinguin les conbseqüències lògiques que han de tenir i provoquin el terrtrèmol necessari que només la gent i la ciutadania podem fer, organitzant-nos a part d’aquests politics i partits que cada cop ens representen menys.

Antoni López
Antoni López
11.05.2020  ·  01:59

Sí, el President és en Carles Puigdemont, no ho oblidem.

Albert T
Albert T
11.05.2020  ·  02:13

El comentari del senyor Guillem Bosch em sembla molt i molt encertat en la veritable raó per la qual estem en aquesta fastigosa i frustrant situació!
Està clar que molts creien en uns politics que semblaven uns liders diferents als que, llastimosament, estem acostumats a veure en aquesta aberració que li diuen fer política, però si hores d’ara encara no veiem la realitat de la miserable estafa que ens han fet patir, i seguiran perpetrant mentre puguin, doncs no hi ha res a fer!
Són on són, prenent vergonyoses decisions per tots nosaltres perquè no només no els fem fora amb deshonor, sinó que encara els seguim votant, amb la qual cosa no fem més que refermar-los i validar el seu denigrant comportament!
I això que els votants autoanomenats indepes ens tenim per políticament madurs, però a mi se m’acudeixen uns quants adjectius molt més realistes amb aquest, per a mi, incomprensible comportament, però també molt poc bonics i no cal posar-los aquí, perquè segur que se us m’acudeixen uns quants a tots vosaltres!
Mentre no evolucionem mentalment no hi ha res a fer a part de seguir enfontsant-nos tots en el fangar d’aquest imperi putrefacte!

JORDI PIGRAU
JORDI PIGRAU
11.05.2020  ·  02:44

Des de la seva Editorial, el Sr Vicent Partal està fent una crida a l’insurrecció. Fa mesos que ho fa i la gent es limita a escampar la seva ‘bilis’, però no es veu cap acció..

Joan Ortí
Joan Ortí
11.05.2020  ·  02:56

Si no fem res mes que queixar-nos, no avançarem ni una passa.
Coneixem de fa temps la situació dominadora de la oligarquia espanyola PP+PSOE i totes les seves males arts de clavegueram + corrupció + monarquia i totes les seves mentides; la democràcia a l’estat espanyol es un miratge total.
Pactar, no es res mes que demanar caritat, una petició humiliant que ve donada per l’espoli anual de 16.000.000.000 milions d’euros.
L’Armengol i en Puig fan de Pujol, “peix al cova”. I en Torra reclamant les competències, com si fos una fita; si l’objectiu és que et tornin allò que t’han pres, no anem enlloc.
Hem de capgirar la situació amb estratègia, coratge i determinació; hem de crear un nou paradigma ja! Una nova manera de funcionar.
Els Països Catalans han d’interpretar aquesta horrible i amarga situació que estem vivint amb la intel·ligència de veure clarament que no podem seguir funcionar com fins ara. Ells ens volen veure ensorrats; humanament, culturalment, socialment i econòmicament.
El Països Catalans han de fer el seu propi camí. Ens juguem el nostre futur en llibertat i si ara no sabem iniciar el nostre vol seguirem submisos per molts i molts anys, o com diu l’Himne Nacional del País Valencià, seguirem oferint noves glories a “España”.

Bonaventura Casanova
Bonaventura Casanova
11.05.2020  ·  07:32

Molt d’acord, sols que oblides una cosa Compromís, el PSC i el PSOE (PSPV), són partits espanyols, compartint “un destino en lo universal”

J. Miquel Garrido
J. Miquel Garrido
11.05.2020  ·  07:39

‘El artículo 155. Suspendes el Gobierno de la Generalitat. Al presidente de la Generalitat. A la presidenta del Parlament. A uno, dos, tres cargos públicos. A los que hayan convocado el referéndum. Acabados. Ocupas tú el poder.

P. -¿Y entonces qué ocurriría?

R. -Entonces el debate ya no sería cuándo van a lograr la independencia, sino cuándo van a recuperar la autonomía. La clave, insisto, es si los independentistas tienen o no poder. Y no lo tienen. El Estado, sí.’

Entrevista de Cayetana Alvarez de Toledo a Juan Luis Cebrian, tòtem de l’esquerra espanyola, al diari El Mundo, febrer de 2017.

Aquesta és la seva ‘estratègia d’estat’. I l’ha aprofundida a conciència. Contra això cal intel.ligència, però, sobretot, DIGNITAT, FERMESA I CORATGE.

Albert Miret
Albert Miret
11.05.2020  ·  08:38

Espero que el desastre a què ens està portant el final d’un sistema econòmic demencial i aquí, un sistema polític clarament feixista, juntament amb les queixes climàtiques d’una naturalesa que hem matat sense compassió, el coronavirus i una puta globalització que només globalitza la misèria per poder acumular més riquesa per als rics, faci més que el que som capaços de fer nosaltres sols. Estem en el difícil temps entre el final d’un sistema pervers d’origen i sense suficients idees i capacitats per a crear un altre sistema més intel·ligent fins que als rics se’ls estavelli el joguet que ja tenen tan apedaçat i això ja sigui imprescindible. Per tant, no hauríem de perdre la paciència, sinó estar preparats per quan l’oportunitat ens obri el camí. No té sentit que ens queixem constantment que no podem fer res. Podem preparar entre tots el país que volem, i ja sé que això ja s’està intentant fer, però és tot d’una lentitud que fa perdre els ànims al més disposat. Anar a pas de tortuga, no significa en absolut fer bé les coses, sinó que sovint significa no fer-les. Tenim moltíssima feina a fer, i a fer-la tots junts, apartant als politiquets que ho impedeixen no només amb una vergonyosa inactivitat, sinó fins i tot amb l’entrega en cos i ànima a l’enemic. Per tant, contra el desesper, més unitat i més feina. Això sí, no més comissions, comitès, “correveidiles”, ni reunions absurdes i sovint ni preparades, perquè això no és fer feina sinó que només fa desistir de qualsevol objectiu. Acció, decisió, coneixement i responsabilitat!

Marià Puig
Marià Puig
11.05.2020  ·  09:25

Amen, Sr. Partal. Amen i……..som-hi !!

Pep Agulló
Pep Agulló
11.05.2020  ·  09:25

“CONTRA ELLS SI CAL…”

És quelcom més que un crit d’ànim, d’un clam per empènyer a superar la situació?

L’editorial, és una evidència que clama aturar la submissió davant el govern Sánchez-UniPod.

Dit això resulta també revelador que malgrat que l’atac de l’Estat és per tots els Països Catalans, també ho és que la situació política de Catalunya, el camí recorregut amb un 1-O i amb una proclamació de la república, a les espatlles de la ciutadania, és incomparable amb la resta. I per tant la resposta serà diferent més enllà de la situació institucional de les autonomies davant la pandèmia p. ex.

“Cal tornar a ser directes, contundents i conseqüents amb l’objectiu de la independència…” Absolutament.

Però: “Amb ells (els nostres polítics, del parlament, del govern…), si és que encara es veuen amb cor de fer-ho, o contra ells si cal que siga així”.

Aquest discurs retòric perquè no té factualitat, no pot amagar la desorientació de l’editorial en un futur proper perquè apel·la a les forces polítiques que ja han donat tots els indicadors del fet que no volen ni poden, l’enfrontament amb l’Estat.

LLIBERTAT I AMNISTIA!

Enric Queraltó
Enric Queraltó
11.05.2020  ·  09:31

El qué (independència) i el perqué (llibertat) estan clars. El qui també (el poble) però sense el com (???) estem aturats.

Jordi Torres
Jordi Torres
11.05.2020  ·  09:31

Totalment d’acord amb l’editorial, el conflicte ja no es pot evitar per més temps sense denigrar-nos a un nivell intolerable. L’estat espanyol es comporta com un pinxo de pati d’escola: ens humilia davant de tothom, cada dia ens pren l’entrepà, ens obliga a fer-li els deures i ara comença a estomacar-nos dia si dia també. Si seguim evitant el conflicte aviat ens convertirà en el seus esclaus. Com molt bé apunta en el seu comentari en J. Miquel Garrido, tot forma part d’una estrategia d’estat.

Així doncs comencem a desobeïr, ja n’hi ha prou d’aquest color. A la independència no s’hi arribarà sense conflicte. La part positiva és que el primer conflicte el podem escollir nosaltres: fem-lo emblemàtic del que significa ser un súbdit d’aquest regne de lladres i feixistes, que sigui de llarga durada, aliniat amb les tesis fundacionals europees i amb els drets humans més bàsics (que se’ns estan negant amb aquesta gestió autoritària i incompetent de la pandèmia), un conflicte que obligui a l’estat a treure’s la careta democràtica -un altre cop- davant dels mitjans internacionals .

En fi, espero que la capacitat de genuflexió d’aquest govern hagi arribat al límit, i que recordin que les seves reverències són les nostres desgràcies.

jordi Rovira
jordi Rovira
11.05.2020  ·  09:33

Torno a veure un to en els comentaris que no és el mateix que el de l’editorial. Un editorial remarcant un fet polític, d’aquells que poden passar desapercebuts per la gran majoria de ciutadans; però que a parer seu té un gruix considerable, i que ressegueix una trajectòria ben traçada i descrita, que ja és irreformable. Un fet que té una correspondència real i innegable amb el patiment tant social com econòmic de la nostra població; de la nostra nació. Una nació feta amb partidaris i detractors; ambdós igualment maltractats i malparats. Una nació de conformats o rendits com diu algú; o una nació dels qui saben què és “d’ells” i què és nostre. Una nació feta d’autònoms de baixa i que han de pagar per una activitat que no poden fer. Una nació amb el record de contagis i morts per habitant, en un context de gestió pèssima, tercermundista. Una nació on el frau és “modus vivendi”; mentre la corrupció és un sistema empresarial d’estat…
I tant que un petit incident polític té un gruix considerable! Ahir, el president Puig, gens sospitós de nacionalista independentista, deia el mateix que li pengen a Torra ara; o a qualsevol altre president, abans. Cert; jo entenc que l’editorial d’avui ve a remarcar una i una altra vegada, el pes del “momentum”. El pes d’una finestra social i política especial: el covid 19 ha obert encara més l’escletxa. I com sovint passa a la història: l’home proposa, però déu disposa…

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
11.05.2020  ·  09:48

Què podíem esperar si en Pedro Sànchez ha posat a Salvador Illa al front amb plens poders.?

En Illa és PSC, dels PSC que s’han quedat per viure sense treballar del sistema naZionalista espanyol. Els autèntics socialistes catalans fora temps que van marxar fastiguejats davant de gent sense escrúpols com Iceta o Granados.

Què podíem esperar si en Illa és un simpatitzant de SCC? , naZionalisme espanyol ranci.

Doncs el que està passant, en Illa de SCC està fent moviments recentralitzadors perquè és el seu tarannà, i Pedro Sànchez que de socialista te tant com en Felipe González o l’Alfonso Guerra, i tots ells són “socialistes” en el sentit del partit naZi de Hitler, que era naZional-socialista.

Res a veure amb el socialisme més autèntic d’en Willy Brandt.

Dit això, que es comporten d’acord amb la seva natura, ens podem preguntar :
Què podem esperar d’un declarat no nacionalista com en Rufián?
Què podem esperar del otrora un referent de la protesta com en Tardà, que pateix el síndrome d’Estocolm o, potser, simplement era teatre a les ordres de mossèn Junqueras per a mantenir la feina.?
Què podem esperar d’un acòlit de mossèn Junqueras, mentider, que al 2017 deia que qui tingués por fes un pas al costat (està gravat en vídeo), i al Gener i al Juny de 2018 es va sotmetre sense dir ni mu als peus de jutges prevaricadors com Llarena?
Què podem esperar d’un Oriol Junqueras que tenia de molt abans, de fa anys, un odi visceral als convergents, odi que s’ha demostrat avui dia que està per sobre del seu fals independentisme, i que ha dut un partit creïble com ERC (C de Catalunya) a set el partit Esquerra Republicana Convergent, i a arrossegar els pujolistes al junquerisme?
Què podem esperar d’un Oriol Junqueras que al mig d’aquesta ofensiva centralitzadora del naZionalisme espanyol l’únic que se li acut és demanar eleccions per comptes de tancar files amb tots els catalans? Eleccions per a qué?

Us podeu fer més preguntes, però després tot ha d’anar a aconseguir la unitat que vàrem tenir per a fer el 1-O, per a tenir algú que ens torni a il·lusionar i unir amb el “Referèndum o Referèndum”, com va fer el MHP Carles Puigdemont.

Ens hem de desfer no d’ERC, no de PdCAT, si no de les cúpules que els dirigeixen.
Això vol dir votar sempre (a qualsevol de les properes eleccions), però no votar-los a ells per forçar la catarsi netejadora, fins que la C d’ERC deixi de ser Convergent i torni a ser Catalana, i votant a qui ens ofereixi unitat fins la independència. Després ja podrem tenir dretes i esquerres conformant el que vulgui l’elector, però ara no toca.

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
11.05.2020  ·  09:50

Francesc Felip, ni Vilaweb ni cap mitjà parlen de Puigdemont i dels exiliats perché es pensen que cal convencer ER(C?) a tornar a la unitat i a l’independentisme. I tenen por de ofendre el partit i que definitivament s’allunyi de la unitat tant volguda i tant rebutjada.
A ER(C?) han perdonat els despropòsits del Sr. Torrent, les declaracions traidores d’en Tardà i en Rufian, les aliances contra JxCat a tots els ajuntaments que han pogut. I, en canvi, a JxCat no perdonen res. Evidencien el pacte de la Diputacó i el consideren més greu que els altres.
I segueixen la linia de ER(C?) de silenciar i de no parlar mai del Consell per la Republica, o dels exiliats, o de Puigdemont. Jo no sé qué passa. Probablement ER(C?) ha convençut les èlits informatives de l’independentisme que sense ells (els grans, els immaculats, els únics de esquerres que hi ha al mon) no hi ha independentisme.
No sé com ho han fet però ho han fet. Malgrat les lamentables evidencies de cainisme, de sectarisme i de submissió d’aquest partit-estafa.
No deixaré de llegir Vilaweb, però ja fa temps que el llegeixo sabent que és un diari amb un biaix precis.
No hi ha, en aquest moment, cap mitjà d’informació que defensi i doni noticies de les iniciatives de l’exili. Han aconseguit exiliar els exiliats.
Crec que el titol d’aquest article s’hauria de dirigir als mitjans d’informació que s’anomenen independentistes. La ANC desorientada, els exiliats sols, la informació d’aquest pais, poruga, seguint la quimera de fer tornar ER(C?) a la perduda unitat.
“la lleialtat a un deslleial només és submissió”. Si.

Carles Amela
Carles Amela
11.05.2020  ·  10:00

Totalment d’acord amb el senyor Usó!
Només fem que pivotar sobre el seu marc mental.
Vos imaginau una dona maltractada essent lleial amb llur maltractador?

Josep Castelltort
Josep Castelltort
11.05.2020  ·  10:06

Mentres l’eix del nostre debat siguin les eleccions autonòmiques no sortirem del marc mental que ens han dibuixat per tenir-nos-hi tancats.
Mentres seguim dient que cal que ERC canvii per tirar endavant, no tirarem endavant.
Mentres l’estat espanyol controli els mitjans de comunicació no aconseguirem la majoria “democràtica” necessària.
Mentres l’activitat principal de l’independentisme sigui criticar els partits no tirarem endavant.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
11.05.2020  ·  10:25

Per mi, els privilegis a la raça basca per part del GOBIERNO DE ESPAÑA, donant llibertat de movilitat entre provincies, son purament anticonstitucionals, i cal aprofitar per denunciar el tractament racista a la resta dels espanyols per part del Sanchez y sus dementes. Cal presentar denuncies al Tribunal Constitucional, exigin el compliment de la franquista constitucio i la detenció del RACISTA SANCHEZ. Cal tractar als espanyols com ens tracten a nosaltres, insultant-nos i maltractant-nos com si fossim les mules dels icetos racistes. ERC, rufian, com es que no dius res de res, pels privilegis racistes als bascos per tu i el teu gobierno?

Salut Carbonell
Salut Carbonell
11.05.2020  ·  10:30

Trist el que diu el Guillem Bosch però una veritat com un temple…….o al menys una veritat que comparteixo del tot.
Els dos millons de independentistes esperem el líder que potser baixarà del cel.
A qui hem de votar si no hi ha polítics que vulguin fer més que vetllar per la seva empresa (cadira que vol dir sou)???
Com ho hem de fer per deixar de pagar els impostos a Madrit ???
Qui serà capaç de oferir alguna alternativa que no sigui submissió ?
Però si nosaltres no creiem amb la llibertat tot serà molt i molt més fosc i per tant no ens ho podem permetre.

Joan Maria Ribera
Joan Maria Ribera
11.05.2020  ·  12:33

Jo crec q

jaume vall
jaume vall
11.05.2020  ·  14:02

Fa uns dies vaig apuntar-me dues coses interessants i provocadores que deien Pere Ametller i que tenen a veure amb aquest “cal tornar a ser directes i cal acabar ja amb aquest periode de desorientació” que diu l’editorial :
” Pel 2029 de n’Alexandre Deulofeu només queden 9 anys. Ho tenim a tocar. I no faig gens de broma. La gran crisi que cal per a treure’ns de la zona de comfort i passar de les “perfomances” independentistes a la independència real, no pas per somni sinó per punyetera necessitat, és a la porta i pica amb força. […] ara tenim la misèria a casa, o sia, que haurem d’espavilar-nos sí o sí.”

I Joan Ramon Goma escrivia :
“A mi em desmoralitza i em deprimeix veure que dues-centes mil persones es mobilitzen per anar a Perpinyà però només 88.000 s’han fet membres del Consell per la República. Que milions de persones es manifestin per la diada però que encara no tinguem un banc de la República amb seu a l’estranger. Que la gent es jugui la llibertat apedregant a la polia a la plaça Urquinaona mentre les empreses del Ibex continuen facturant a Catalunya pràcticament el mateix que abans.”

Em semblen un bon resum de la situación actual. Invertim molta energía en actuacions meritòries, ningú ho nega, però que no ens fan sortir de la nostra zona de confort, més enllà de incomoditats.
Si un o diversos líders canalitzessin i tinguessin l’autoritat moral de servir com catalitzadors d’una consciencia col•lectiva aparentment delerosa d’actuar, crec que tindríem allò que es diu una “segona finestra d’oportunitat”.
Ara bé s’han de cumplir les dues condicions:
a) Tenir un(s) bon líders -jo especificaria una(es) bones líders-
b) disposar d’ una massa crítica de ciutadans preparats per sortir de la zona de comfort tot arriscant alguna cosa més que la incomoditat d’un viatge.
Ho tenim. ?

Quant a la proposta diària. 4a. Proposta. ANC i Òmnium s’han de posar d’acord per organitzar una mena de « Consell de Cent » català que sigui corretja de transmissió de baix cap a dalt. En la República Catalana no caldrà Senat territorial. Bé. Però podria haver-hi una Cambra de ciutadans representatius de la societat que “recordessin” als polítics electes que els votants desitgen participar en política durant quatre anys. (Demà concretarem com podria funcionar aquesta Assemblea de Ciutadans Republicans i Demòcrates).

ENRIC ROIG
ENRIC ROIG
11.05.2020  ·  14:30

Anna Casacuberta: Potser no cal parlar de “desobediència”. És un concepte molt ambigu, èticament incomprès i que irrita molt a la xusma centralista. Potser seria millor revisar i posar al día conceptes com “justícia”, “llibertat”, “drets humans”, “democràcia”…
També cal revisar la indefinida paraula “transparència”, buida de contingut per a una majoría de població, fonamentalment per la gairebé absoluta manca de pràctica pels nostres “democràticos dèspotas”, que més que en institucions transparents es mouen gairebé a les fosques en bunkers de ciment armat.

Llorenç Marquès
Llorenç Marquès
11.05.2020  ·  15:58

Sobre aquesta frase que ens diu Vicent Partal ” Sembla que tothom tinga por de provocar un conflicte amb Sánchez i això és una cosa que li permet de fer tot allò que li plaga”, que crec jo es on resideix el què de la qüestió, no es que tothom tinga por de provocar un conflicte amb P. Sanchez, no, no es això, es tothom que creu que P.Sanchez es el mal menor, que si el fan caure vindran els tres llops, i d’això se’n val ell, per complaure a qui portant medalles i pistola, crec l’hi diuen amb la corona darrera, ” O salva usted a España, -o sigui la monarquìa- o lo haremos nosotros” per que ara tal com va fer Franco, es un moment per el franquisme amb poder, de “salvación nacional”, llavors a P. Sanchez se l’hi consentèixen moltes coses, els uns per que son del seu partit, i la resta, per que te por que vinguin els tres llops…fins que no hi hagi valor per desfer-se del franquisme amb poder, hi haurà aquesta por, estem “atados y bien atados”…….jo no voldria ser P. Sanchez, per que las pressions y amenaces que te de rebre de totes bandes, segur son brutals…..Qui te pebrots de netejar Espanya del franquisme?…aquesta es la qüestió, per poder fer moltes altres coses,..per a mi P. Sanchez y el seu govern, son titelles del poder profund que mana Espanya…i si no anem a la font de tots els mal, per fer net,…tot lo que s’escrigui no serveix de res..anar passant el temps i prou…..

Roser Caminals
Roser Caminals
11.05.2020  ·  16:11

Entomem el repte dels dos últims paràgrafs de l’editorial, però amb modificacions.

No podem carregar contra els partits sense al mateix temps fer una crítica dels votants. En aquest sentit, m’identifico amb els comentaris, pertorbadors però lúcids, de Guillem Bosch, Albert T i Maria Angels Fita. Perdoneu si em descuido algú.

Un bon gruix de l’independentisme té por de la independència. Fuig de la unilateralitat. Per això fins ara ha enviat gent d’ERC a Madrid i per això en Graupera va obtenir pocs vots. Si aquests catalans no desperten, cap polític–i no són pas tots iguals–liderarà un moviment amb un braç lligat a l’esquena, un peu a terra i l’altre a l’abisme. Així es troba ara en Torra. Seria absurd i suïcida.

Per a qui encara confia que ERC ens porti a la República, aquí teniu un article recent de Joan Tardà a El Periódico. No és estrany que sigui el polític “independentista” més respectat a Madrid.
https://www.elperiodico.cat/ca/opinio/20200504/article-joan-tarda-catalunya-i-la-reconstruccio-7949801

Mentre no en surti un altre, el líder del moviment és el President Puigdemont. Els mitjans ho saben i tot i així li fan el buit perquè creuen necessàri el suport d’ERC, cosa en aquests moments objectivament certa. El mateix Puigdemont va dir, quan en Torrent se li va girar d’esquena, “Sence ERC no es pot.” Però aquest requisit caurà si:
1. Els votants es donen compte d’on ens porta ERC.
2. Es decideixen a no seguir-la.

L’instrument per a aquest canvi de direcció seria una candidatura transversal liderada des de l’exili amb coordinació amb els consells locals i altres grups que prioritzen la independència per damunt de les ideologies.

Rosa Gispert
Rosa Gispert
11.05.2020  ·  21:14

Avui vaig tard. Gràcies sr. Blesa pels comentaris i els números. Com diu l’editorial, no es pot ser lleial a algú que t’és deslleial, ni en política, ni a la vida privada.

Malauradament la política d’aquest país s’ha embrutat de tal manera que el que em vist els darrers anys entre els partits independentistes no hauria de tolerar durant més temps.
Espero que el president Torra no convoqui eleccions fins que el PSOE no hagi tornat totes les competències. Espero que el govern català sigui prou honest per passar comptes (a Madrid i a casa nostra) de la devastació ocasionada per l’epidèmia. Espero que ERC deixi de banda d’una vegada la submissió al govern Espanyol que ens vol fer passar per lleialtat i disposició al diàleg.
Si no, no anirem enlloc.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
12.05.2020  ·  03:16

Totalment d’acord.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ al mes