
Per: Vicent Partal


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.

Fes-te subscriptor de VilaWeb
Durant la primera guerra del golf Pèrsic un dia Robert Fisk, el magnífic i controvertit corresponsal de The Independent, em va sorprendre amb una formulació per a la qual reconec que jo aleshores no estava preparat. Fisk va dir: això que veieu és sobretot corrupció. Corrupció del petroli, corrupció de les empreses d’armament, corrupció de les monarquies àrabs, però corrupció també de la informació i de les empreses periodístiques.
Anys després, George Bush va desencadenar la segona guerra del Pèrsic mentint descaradament sobre les armes de destrucció en massa i originant una de les vergonyes històriques de l’ONU però també del periodisme mundial que en general va fer seua una informació que no tenia gens ni mica de credibilitat i, donant-la per bona, va contribuir a justificar aquella guerra injustificable.
D’ençà que vaig sentir Fisk que deia allò, sempre em mire amb aquesta perspectiva de la corrupció tot allò que gira entorn de la vida pública. Tots sabem, per exemple, quanta corrupció s’amaga rere el desplegament faraònic del TGV a l’estat espanyol. Imagineu quanta se’n pot amagar rere una guerra d’abast mundial. O d’una pandèmia.
Aquesta situació d’ara, també excepcional, de segur que ha fet milionaris. I no tots nets. És una evidència que hi conflueixen molts interessos diferents i tots tenen voluntat d’obtenir un retorn futur. Despús-ahir es va saber un cas excepcionalment sorprenent. Dos articles publicats a The Lancet i a The New England Journal of Medicine, que foren la base de la decisió de l’Organització Mundial de la Salut per a deixar d’investigar sobre la hidroxicloroquina, van ser acceptats per a publicar-se en aquestes prestigioses revistes científiques en unes condicions inaudites, perquè l’empresa que hi ha darrere la presumpta investigació no té gens de credibilitat. I era tan fàcil com anar a la seua web per a tenir-ne sospites. Algun dia sabrem qui ho pagava, tot això, i per a aconseguir què.
Fins ara la publicació en una d’aquestes revistes era una autoritat suficient per a confiar en els resultats, tenint en compte que ningú no pot ser expert en tot. Però ara aquesta credibilitat se n’ha ressentit molt i ens hauran d’explicar com és possible que una empresa gairebé inexistent i sense historial científic haja pogut desencadenar la decisió mèdica més important de gairebé tota la pandèmia. I això, aquesta pèrdua de credibilitat, és un problema per a tots, però molt particularment per als científics de tot el món i per als qui hem de transmetre la informació.
Ahir, en una línia semblant, el Financial Times va publicar un article demolidor contra les dades del govern de Pedro Sánchez. Però no cal el ressò internacional. És una enorme vergonya el ball de xifres constant entre els diversos governs i dins el govern espanyol mateix. Oimés tenint en compte el gran contrasentit que significa que el Ministeri de Sanitat espanyol siga l’autoritat competent sobre els nostres governs, per una decisió política aberrant, i al mateix temps i manant de manera simultània a Madrid i a Barcelona, València o Palma ni tan sols puguen donar unes xifres fiables i homologables.
Una conseqüència de tot plegat, lamentable però que puc entendre, és fins a quin punt s’ha motivat una desconfiança extrema en alguns cercles socials cap als mitjans i cap a la informació que reben els ciutadans. Quan ens enganyen tantes vegades rebem tots. També els qui pretenem fer informació honrada.
Tot plegat, malauradament, adoba el terreny de les teories conspiratives que encara tiren més llenya al foc. Aquestes teories sempre han existit però ara contribueixen com mai a fer créixer la confusió per la velocitat amb què passa tot. Hi ha un tipus de persona que cerca explicacions que el puguen satisfer sentimentalment, sense haver de qüestionar-se’n el fons sinó la necessitat terapèutica i prou. I, curiosament, s’agafa a grans paraules com si fossen una explicació suficient. Pensa que dient que una cosa és alternativa o censurada o radical ja n’hi ha prou perquè haja de ser publicada. Qualsevol pot barrejar dades inconnexes per a donar a un discurs l’aparença de respectabilitat, la tècnica és més vella que anar a peu. Però això no funciona així. No especialment per als qui tenim la responsabilitat de donar als nostres lectors la informació més acurada possible sobre les coses que ens afecten. Hi ha un mínim d’exigència sobre els fets, sobre la traçabilitat i coherència dels fets, i si aquest mínim no es compleix no podem publicar res com si publicant-ho no fos una manera de fer-ne publicitat, fins i tot en el cas que en parlem malament.
Però hi ha antídots. El principal és el mètode, la manera de fer les coses, la consciència que no ho podem saber tot sobre tot però que podem catalogar què és digne de ser investigat tan intensament com siga necessari i què ja es veu que no té fonament més enllà de la fe cega o el desig. Hi ha un segon antídot, emperò, del qual m’agradaria parlar per acabar, perquè ha estat particularment interessant en aquesta crisi motivada per The Lancet. Són les xarxes socials, tan bescantades.
Les xarxes socials són un magatzem de tot. Hi ha odi i mala educació en quantitats industrials, però també converses i investigacions col·lectives que si no existissen les xarxes socials simplement no es podrien fer. The Lancet va publicar l’article fiant-se que els autors movien un banc de dades sense parangó quant a nombre d’hospitals, malalts i morts a tot el món. Amagant-se rere la confidencialitat, els autors donaven unes xifres que afirmaven que provenien del banc de dades però que ningú, de fora estant, no podia consultar. Però com que havien de donar-ne alguna –per més bàsica que fos–, de seguida es va veure que era falsa. Concretament, una dada de les que es referien a Austràlia. Investigadors australians van començar a estirar el fil i a demanar a investigadors d’uns altres països si els quadraven les seues. I quan ja hi hagué moltíssimes dades que no quadraven la totpoderosa i respectada The Lancet va ser acorralada.
A voltes el cansament que causen les xarxes socials no ens deixa veure l’extraordinària capacitat que tenen de revolucionar positivament la gestió de la informació i de frenar la corrupció informativa de què parlava Fisk.
38 comentaris dels subscriptors

Ramon Perera
04.06.2020 | 22:18
Hi ha una cosa molt clara. Les dades científiques han de ser contrastables. Aquesta és una condició imprescindible. Els autors impedien contrastar les seves dades adduint confidencialitat. Impedir el contrast de les dades era una circumstància suficient per no haver publicat l’article.

Josep Usó
04.06.2020 | 22:21
Tenim un problema. Massa sovint, els interessos econòmics o encara de menor importància, passen davant de les evidències científiques. I això deixa la població indefensa davant de qualsevol contingència inesperada. D’altra banda, els governants, massa sovint (al menys en aquest estat) són veritables analfabets científics. Això els fa propensos a creure, defensar i voler fer creure veritables barbaritats. Però la realitat és la que és, i sempre acaba deixant en evidència aquell que es pensa que va vestit i no ho està. En els nombrosos casos de canvis de mètode de càlcul del nombre de morts, s’ha vist un conjunt de tots aquests vicis. I, finalment, la credibilitat de l’estat ha caigut quasi a zero. El cas de les grans revistes científiques que incompleixen els seus propis criteris de filtre i contrast de les seues publicacions és encara més greu, perquè segurament no acabaran amb el cessament de tot el consell de revisió científica. De manera que el més probable és que perden bona part del seu prestigi. Per sort, les xarxes socials permeten ara un intercanvi d’informació a tots els nivells que no permet mantindre aquestes mentides tant temps com abans.

Ramon Caralt
04.06.2020 | 22:37
Bon moment per tenir a mà
“MEDICAMENTOS QUE MATAN Y CRIMEN ORGANIZADO
GOTZSCHE,PETER
Llavors s’entenen moltes coses

Rosa Gispert
04.06.2020 | 23:12
Miri senyor Partal, avui en aquesta editorial crec que vostè no té raó. Tots els mitjans científics han començant a publicar en obert i en molts casos abans de passar revisors, resultats de tot el que s’investiga sobre la covid, per agilitzar al màxim la difusió dels descobriments. Això té riscos, que totes les revistes han avisat i que els lectors amb coneixements científics tenim presents en llegir-los.
Aquests articles que vostè menciona tenen un disseny molt poc sòlid per treure segons quines conclusions, no són assajos clínics, sinó descripcions de pràctica assistencial. I per tant aptes, com a molt per a generar hipòtesis, però mai per prendre decisions sobre la seguretat i l’efectivitat del medicament. En tot cas el que és qüestionable és la lògica d’una decisió com la que ha pres l’OMS, a no ser per un sentit extremat de prudència. Al marge de si les dades són inventades o no. Si a més, les dades són inventades i es tracta d’un frau, no crec que aquestes publicacions científiques tinguin cap problema en reconèixer-ho i donar-hi difusió, com altres vegades ja s’ha fet, en algun cas polèmic o fraudulent.
Deduir d’aquí una voluntat d’enganyar, una corrupció científica o una conspiració malvada em sembla molt agosarat, la veritat. El problema, en canvi, al que ningú fa referència, és tota la cohort de lectors no especialitzats (molts d’ells periodistes) que furguen en les dades científiques per trobar-hi titulars i no són capaços d’interpretar correctament el que llegeixen. Tampoc el seu mitjà està exempt d’algunes equivocacions o interpretacions poc acurades i no per això hem de creure que vostè o la línia del diari sigui la de participar en conxorxes per confondre o manipular els lectors.
Si hi té interès, li puc fer una petita llista d’alguns articles o notícies de VW en què n’hi he trobat alguna d’aquestes interpretacions errònies, sobre dades de la covid o d’altres estadístiques.

Toni Borrell
04.06.2020 | 23:15
En el mon de les publicacions científiques sempre hi ha hagut frau. En el món científic hi treballen ser humans i en tots els camps de la seva activitat pot haver-hi frau. No han acorralat al Lancet, simplement s’ha detectat un frau científic i si això es pot provar, l’article serà retirat i els autors privats de tornar a publicar. Recordo diversos fraus en diverses revistes científiques i no es va acorralar cap revista científica, el procediment ja està establert.

Joan Benet
04.06.2020 | 23:29
I si l’intencio és carregar-se tot el que tingui un mínim de prestigi…?
Vivim en una època que es podría qualificar de la de la tirania dels mediocres. I els mediocres mai pujen a base de mèrits propis, sempre han d’amagar, o ensorrar si poden, a tots els que els hi poden fer ombra. Quan tothom queda malament, quant no hi ha res en què es pugui confiar, el terreny queda abonat pels fanatismes religiosos i de tota mena. Fent desaparèixer la riquesa, els matisos i les subtileses dels grisos, al final queda només el blanc o negre.
És el que intenta Trump al EEUU… Veu perillar la reelecció i tiba la corda fins que tot sigui una qüestió de amb ell o contra ell. Tots els matisos a prendre pel sac i visca la visceralitat.
Crec que l’interès darrere l’assumpte aquest del Lancet podria ser justament carregar-se a tots aquells que poden opinar amb raons i que acabi tot a mans dels gurús i els que et recomanem fotre’t desinfectant.

Josep Bohigas
04.06.2020 | 23:36
En el nostre mon, sempre ha estat present el binomi (corrupció i mitjans d’informació + vida pública). Només hem de mirar al nostre entorn, i és que tenim; corrupció, misèria, vides públiques miserables, etc.
El que va dir en Robert Fisk, no és cap novetat, i per desgracia les urpes d’aquesta maldat, endèmica en l’ésser humà, arriba a tot arreu. Uns es compren vaixells, illes, mansions, etc.; i altres -no poden menjar res-.
El més curiós de tot, és el fet que ningú ha volgut indagar d’on ha sortit aquest virus. Cada dia parlen de recomptes referits a la pandèmia, de publicacions vergonyoses, i que a la tieta li ha sortit un ull de poll. Però les veritats sobre el origen d’aquest virus, i que crec hauríem de connexa, veig que no interessa a ningú.
Hem pregunto, d’ara endavant, cada quant temps ens ofegaran amb; crisis convingudes, adquirí futurs i fer passar gana, generar guerres no volgudes, i moltes més especulacions i maldats que no cal anomenar, i que estan omplint les butxaques d’una colla d’especuladors, que son els paràsits del nostre mon, que no produeixen res més que misèria.

Gemma R.
04.06.2020 | 23:53
Les xarxes socials són democràcia. Quan els que al 2008 demanen a Grècia q una part molt important de la població passi gana perquè és clar, estem en crisi i algú l’ ha de pagar, i 12 anys després ens asseventem que si que es podien fabricar diners i tirar-los dés d’ un avió per evitar-ho. Quan a Espanya ens diuen que haurem de treballar més x menys ( els que poguem fer-ho), mentre li “deixen” 60.000 € a la banca per tapar les seves males praxis, i més tard veiem que era un regal. Mentre ens tanquin a casa, enfonsin l’ economía, i no escoltin a epidemiòlegs com Didier Rault, que porta més de 12 anys estudiant les aplicacions de la hidroxicloriquina de la qual els possibles efectes adversos ja han estat probats, i es comercializa a les farmàcies a menys d’ un euro, perquè els 4 megalòmans no es farien més ultra-rics amb la patent ;i mentre visquem constantment en aquest món hostil a la justicia i la veritat; la ràbia, la ira, i la pèrdua de formes creixarà. I arribarà un moment, que la gent aparcarà totes les seves lluites per fer-ne una de sola. No és insoportable la ira de la gent, és el que ho provoca. Les xarxes ens fan més infeliços perquè ens sabem més enganyats, més manipulats. Però també li dónen una opció al canvi radical per un món millor, o com a mínim respectable. No podem seguir conformant-nos amb les engrunes del que construïm entre tots, com a l’ època medieval. Ni que a mil.lions de persones no els arribi ni això. I q per culpa d’ aquest poder cada vegada més inhumà i narcisista, hi hagi gent q pateixi per les seves engrunes i prefereixi veure com la gent moren com animals a alta mar, mentre fugen dels seus països devastats. Ara veiem que ens han estat bullint a foc lent com en el compte de la granota. Però és que han apujat la temperatura molts graus de cop i això petarà. El menys important és com de fort crida la gent. L’ important és perquè en comptes de parar-se i escoltar la remor, decideixen seguir jugant amb el mando de la cuina. És tot un malson, un mal acudit, o simplement la mateixa porquería de sempre, ara destapada. Però fa molt de fred.

Joan Carles Melgarejo
05.06.2020 | 00:00
Compte que tot això no hagi estat un parany del Trump. Enmig de la seva campanya esbojarrada contra la OMS i els científics, i quan tothom es demanava per què feia aquesta bestiesa, de sobte, o no tant de sobte, molt oportunament, apareix aquesta notícia que treu tota la credibilitat a la OMS i a les revistes científiques. Dos per al preu d’un: la OMS i els científics!. La propera vegada el Trump dirà que no es refia dels científics perquè sovint s’equivoquen o manipulen dades. De manera que ja té l’excusa perfecta per a negar el canvi climàtic i, fins i tot, l’evolució de les espècies i que la Terra gira al voltant del Sol. “Ho veieu? Havíem d’haver fet cas a la Bíblia”, dirà…. A veure qui hi ha realment darrera l’empresa fantasma que diuen que donava les dades falses. Aquestes campanyes de desinformació i intoxicació son especialitat de certes “entitats”. De debó, crec que això és una monstruosa trampa, de manera que compte amb quines conclusions es treuen. Els colpistes i qui els dirigeixen ara ja no bombardegen Palaus de la Moneda: els cops d’estat es donen o es consoliden amb fiscals, jutges, detectius i policies afins (Brasil, Espanya, Turquia…). A l’adversari se’l destrossa com a persona, no pas físicament, sino moralment. Que ja no recordem les campanyes de difamacions contra Trias, per exemple, on de seguida s’hi va afegir tota una claca d’oportunistes?.
Dit això, els paràmetres amb els que s’avalua la qualitat de la recerca científica estan sovint degradats. Als científics se’ns demana que, a tota costa, presentem els nostres resultats en revistes científiques “prestigioses, d’alt impacte”. Aquest alt impacte, entre altres coses, s’avalua en funció de les vegades que el nostre article serà citat per altres autors. Això està be, però te riscos. Algunes revistes científiques (les “d’alt impacte”) tenen polítiques de publicar no pas allò que és científicament demostrat, sino que sona a innovador, que colpeix i que es calcula que serà citat per altres autors, que generarà debat i que fins i tot arribarà a sortir als diaris, augmentant amb això l’impacte i prestigi de la revista. Per això, alguns (no tots ni molt menys!!!) autors que ho saben envien treballs amb idees poc contrastades a les revistes, fins i tot sabent que estan malament, però pensant que “si cola, cola”, sempre que siguin descobriments que trenquen idees preexistents. A més, si algú descobreix que el seu treball està malament, aquest autor haurà d’escriure un altre treball per a demostrar-ho on per força haurà de citar el treball del trampós, i a més el trampós tindrà dret a rèplica (és a dir, dret segur a que li publiquin un altre treball a la mateixa revista, dos pel preu d’un !!!). I si li ho rebutgen, fàcil: tal com està ho envien a una revista amb menys impacte. En canvi, no compta per a res fer Ciència Base, sols compta la ciència que és cridanera o, fins i tot, escandalosa en el sentit estricte de la paraula.
I, com diu en Vicenç, si això passa amb la Ciència, que no és tan pura com sembla, què no passarà amb el Quart Poder? Ja veiem arreu el mal ús dels poders executiu, legislatiu i judicial…i els medis de comunicació. En males mans, totes aquestes eines (i els medis de comunicació) es converteixen en armes de destrucció massiva. Per això, per sort hi ha Vilaweb.

Francesc Aguilar
05.06.2020 | 00:03
Ara haurem de fer més cas a Trump que a la OMS

Robert Joan
05.06.2020 | 00:16
Sra Gispert:
vagi per endvant que no he llegit cap dels articles
objecte de la polèmica però crec que, en la seva opinió comet tantes
errades com les que haguera pogut cometre VW, d’entrada per comparar
una publicació d’informació general i opinió amb revistes
científiques. En qualsevol cas, l’error és de les revistes. Qualsevol
editor en cap d’una revista seriosa llegeix els articles candidats a
ser publicats o fa que els llegeixin els editor associats. Un editor
seriòs, en cap cas enviaria a revisió un article experimental on les
dades no fossin comprovables. Una pregunta bàsica en el procès que,
com vostè diu, està ben establert i que sempre apareix ( o cal que
aparegui) en els formularis de revisió, diu alguna cosa com:
“Reproduïbilitat dels experiments”. Sembla ser que, en el cas que ens
ocupa, algú amb responsabilitat d’edició i publicació en aquest procès
“tan ben establert”, no va complir amb la seva obligació. M’estalvio recordar
casos d’editors corromputs per empreses patrocinadores de treballs
publicats.

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
05.06.2020 | 01:04
Un compatriota, Pujol i Soley:
https://www.youtube.com/watch?time_continue=4&v=TfxC6A9pnP0&feature=emb_logo
Un español que volia democràcia Garcia-Trevijano en 1992.
https://www.youtube.com/watch?v=cYAkqiiYBWY&t=2341s
El mateix Garcia- Trevijano, 25 anys després, davant els principatins i Vinaròs votant el referèndum d’independència fa uns anys, tot fet un feixista

Gerber van
05.06.2020 | 01:04
Per ser contrastables les dades, no només les dades han de ser publiques, però també la mètode o el procediment amb què es va tractar-les. Durant anys vaig van insistir en el camp de la meva feina (la mechanica de fluids) per utilitzar només la programació de codi obert i lliure (Free and Open Source Software o FOSS). Les dades, el processament de les dades i els articles resultant mai podrien ser privats del public que va pagar amb els seus impostos tota la feina dels cientifics en els nostres institituts..

Albert Ventura
05.06.2020 | 02:31
Ramon Perera. Si senyor.

Josep Segura
05.06.2020 | 06:22
Llegint el comentari de la Rosa Gispert, no sé si és coneixedora de l’àmbit científic i de les seves interioritats. Jo li puc dir, amb coneixement de causa, que és com a mínim tan políticament i econòmicament corrupte com cap altre col·lectiu format per éssers humans. El prestigi social de que gaudeix la comunitat científica és completament immerescut. Jo porto molts anys relacionant-me amb aquest món i li podria explicar força històries per a no dormir.

Jaume Riu
05.06.2020 | 07:42
L’argument metafísic enunciat per l’expressió: “por la gracia de Dios”, ho hem substituït per un altre argument més creïble: “perquè ho diu ciència” i això pot semblar definitiu.
És ben cert que la ciència es construeix amb evidències objectives però no n’hi ha prou de dir-ho, s’ha de contrastar. Sinó no és científic.
Per això m’agrada la metàfora dels antídots que Partal en cita dos, el mètode i les xarxes socials. Encara hi afegiria un tercer antídot que consisteix a fer sempre la pregunta: a qui beneficia?, i treure’n conclusions abans de creure’s res i abans de divulgar-ho.

Mònica Vidal
05.06.2020 | 08:05
Pel que fa al ‘discurs científic’ us recomano llegir Foucault. Pel que fa al mediàtic, no cal parlar-ne. Preocupada pel acord PS amb C’s i què fara erc.

Marià Puig
05.06.2020 | 08:33
M’ha agradat molt la opinió de la Gemma R.

Pep Agulló
05.06.2020 | 08:42
LA CARA UTILITAT DE LA XARXA
Hom deia que la informació era poder. Sí, però anem a pams. l’allau de notícies que ens arriba amb un alt percentatge de maquinacions, falsedats, frivolitats, alienacions, etc. comporta que hàgim de buscar-nos referents ideològics, científics, però sobretot rigorosos en contrastar la notícia i això no està a l’abast de tothom. La corrupció i la mentida també pot falsificar el “rigor” de la notícia. La cadena de traçabilitat no és pas un blockchain que no es pugui alterar, està plena de paranys que a voltes fan impossible arribar on es cou tot.
Un exemple de la magnitud de tot plegat. Resumin molt. Un centre bioquímic de recerca biomèdica de Barcelona estan estudiant 1 milió de compostos químics per establir un Chemical Checker, una mena de Viquipèdia de molècules, doncs per adaptar la recerca a la del covid-19, segons Science, s’havien publicat 23.000 publicacions científiques. Per treure’n informació que els servís, van haver de recórrer a Amazon Research per poder fer una tria automàtica. On ens porta això…
El que plantejo és que l’energia necessària per rendibilitzar una troballa, per descobrir la corrupció o un delicte, etc. és massa alta ( i cara) per haver de remenar la immensa “brossa” que ho barreja tot i avança implacable en la xarxa. Si més no, els fets que apunta l’editorial fan pensar que hi ha dos nivells, o més, d’informació. Com la cultura, hi ha la de consum i entreteniment i la Cultura. Per sort, l’esperit de VIlaWeb està amb la segona.

Albert Miret
05.06.2020 | 08:42
Eeehhhhh! Ehhhhhh!, que hi ha algú?, demanava un desesperat a la “justícia española”. Hi ha alguna cosa que no sigui corrupció en aquesta claveguera infernal? Si veiéssim junta la quantitat de gent que “treballa” amb, en, al volt de, mitjançant, voluntàriament o no enfangats en la corrupció, i li haguéssim de posar un nom, n’hi diríem España. Aquest engendro de país que mai ho ha arribat a ser, de sempre s’ha basat en la corrupció de tots els seus dirigents, que mai han entès un càrrec com a responsabilitat, sinó com a tresor, començant pel primer de tots, que encara es fa fer cada any una compra milionària d’armament que ven ell mateix al seu exèrcit mentre li pren el de l’any passat, per tornar-lo a vendre als seus amics àrabs com a usat. Tota aquesta estafa es paga amb els nostres draconians impostos, minimitzades i injustes jubilacions, fraus bancaris transformats en legals “por gentileza del gobierno de ehhhpaña”, i totes les modalitats d’estafa, extorsió, espoli, presó, tortura i fins i tot crims. Tot comandat des de La Moncloa-k més pudent que hagi vist la història d’aquest camp de concentració. Mentre quedin masoquistes que els agradi el patiment i el terror d’altri, els catalans ho tindrem molt difícil. Ja ho estem tenint cada dia, pel que, denunciar-ho a la resta del món no és una opció, sinó una obligació per a qualsevol persona honrada.

Joan Aymamí
05.06.2020 | 08:53
“…confiar en els resultats, tenint en compte que ningú no pot ser expert en tot.” Ben cert.
El mes passat, el CSIC va publicar un informe “playasypiscinas_csic.pdf” que mereix ser llegit per tothom, encara que no es sigui expert en “playas y piscinas”. Per quedar-se bocabadat dient “no pot ser”… Exemple.
Per una banda es diu que NO s’havien fet proves, però la sal es un “agent biocida eficaç” en un virus semblant (Fu-Shi Quan, 2020) i que salant-los els filtres resulten ser altament efectius. Però “con respecto al aire en la orilla del mar, los aerosoles… representan una gran fuente de particulas [d’aigua salada o de sal ?!??] que podrian transportar el virus por este medio por lo que una distancia segura seria superior a los dos metros…”
I ho signen els hereus de Ramon Margalef !!! Pare i mare de l’ecologia del plàncton marí! Es el que els periodistes anomenen la “comunidad cientifica”. Tot ciutadà té dret a llegir-lo sencer i, si pot ser, amb un esperit crític que sembla haver desaparegut de la “comunidad cientifica”.

Miquel Maresma
05.06.2020 | 09:37
Joan Carles M. a part d’ això que comentes caldria veure i estudiar com ha anat la cosa a Marsella,Professor Raoult i el seu equip d’ Institu d Infectologia de Marsella. Facultat de Medicina, Veure els protocols, com han treballat per curar malalts i tirar-los endavant i amb una txa de mortalitat la mésbaixa del mon, entre 5-7 cops mes baixa que Paris i la de Catalunya 11 cops més alta que la de la Provença.
Trump era un ninot més de totes les multinacionales que hi ha aquí carrera i que han finançait l’ article, perque a part dels autors hi ha les multinacionas que consten al capdavall de l’ artible que ha pagat…pagat amb moneda de la seva caixa…….d’ aquest també de n’ haura de parlar la setmana que ve….

joan rovira
05.06.2020 | 09:58
Els ciutadans que habitem en una colònia forçada hauríem de ser experts en traçabilitat de tot el que forma part de la nostra vida quotidiana però encara ens costa. Per tant, cal començar per agrair a VilaWeb l’esforç que hi esmerça per despertar-nos amb les referències d’arreu, així com, als subscriptors que no s’aturen a aportar tant referències locals com també de fora.
Per això, hem d’estar alerta i saber que darrere d’una cara amable d’una pantalla, d’una veu en una emissora, un article o, qualsevol producte hi ha una empresa i uns interessos molt clars. Que a la Península d’Espanya són el primer, segon, tercer i quart poder, amb poquíssimes excepcions, controlats pel sistema colonial que vol perpetuar-se.
Per tant, hauríem d’estar avesats a conèixer que darrere de qualsevol notícia hi ha una empresa que en l’estat colonial té com a objectiu principal mantenir l'”eufemisme” corresponent per a informar -propaganda-, per a redistribuir -centralitzar-, etc. I que en l’àmbit científic internacional, amb l’especialització progressiva, els filtres són múltiples.
En aquest sentit, el nou algoritme de la “tecnologia”, té un paper més capaç que la “paraula” o l'”arma”, que el poder que explica la història oficial, al permetre a més ciutadans desbrossar el panorama que amaguen els vertaders interessos d’una pandèmia, una ideologia o una religió; amb què s’han escudat habitualment els poders ocults per mantenir-se. Perquè mai, ni abans ni ara, res és el que sembla.
Els que s’informen mitjançant els mitjans públics, TV3 o Cat. Ràdio, han d’adonar-se que darrere cada presentador o locutor està la CCMA controlada pels partits autonòmics. Igual que en els mitjans audiovisuals i de la premsa privada hi han empreses concretes amb interessos no solament crematístics sinó per mantenir, en nom del primer-segon i tercer poder, l’statu quo colonial dominant.

Guillem Pera
05.06.2020 | 10:07
Crec que sovint s’oblida que CIÈNCIA rima amb PACIÈNCIA i amb PRUDÈNCIA. Entenc les presses pel tema de la COVID però s’estan prenent accions basades en treballs que no han sofert cap revisió crítica (de fet, molts cops es prenen decisions basades en CAP treball, revisat o no). No només això, sinó que ens venen estudis i resultats científics com si es tractés de la darrera pel·lícula de Hollywood, entre ells alguns catalans molt ben promocionats, per ara creant més soroll (opinions, que s’eleven al grau de dogma) que no pas resultats científics rigorosos i robustos.
I estic d’acord en que les dades haurien de ser públiques (amb totes les garanties de confidencialitat), com moltes revistes científiques ja comencen a exigir.
Per últim, hi ha cursos dirigits a periodistes en que s’intenta millorar la seva habilitat en el tema científic, com triar el gra de la palla i intentar que no us colin un gol. Recomanaria aquests cursos també a dirigents polítics (ja sé que demano molt!).
Salut!

josep soler
05.06.2020 | 10:23
“Teories de la conspiratives” aquest és un concepte que va de perles perquè la gent de bona fe, no hi vegi mala fe, en les desgràcies de la humanitat.
El cas és que l’inefable de la incredulitat no està en la paraula “conspiratives”, està en “teories”.
Sí, perquè no són pas teories, són fets empírics repetits en la història. Com deia Justerini Brooks: “l’home és tant animal que ensopega cada vegada en la mateixa pedra”
Per exemple la desgràcia humanitària més gran del segle XX, la segona Guerra Mundial: L’autèntic poder alemany dels anys 30 tenia en propietat la Mercedes-Benz, BOSCH, Porsche, Baxer, BASF, etc, etc… Aquestes famílies van financiar al partit Nazi; abans i durant la guerra es van convertir en unes de les fortunes més grans del món fabricant armament, avions, submarins… (per això no es va tocar Suïssa), I després de la guerra, no només no es van seure en el judici de Nuremberg, si no que els hi va tocar la loteria del Pla Marcell. Fins avui han mantingut els guanys de “la conspiració”
Imaginem-nos una família de 4 fills de Cincinnati, Ohio, que van anar a la guerra: 1 va morir per un tanc fabricat per Mercedes-Benz que va enrequir al senyor Benz, i els altres 3 germans quan van tornar de la guerra van continuar enrequin al senyor Benz pagant els seus impostos a l’Estat Americà.
Doncs aquesta història s’ha repetir en cada desgràcia, allà i aquí…
“TEORIA” empírica

Josep Salart
05.06.2020 | 11:05
Potser hauríem d’estar més conscienciats de no comprar tot el que ens volen vendre. Jo només accepto abraçades, mai regals materials perquè em compro lo que em dòna la gana.
Amb l’informació de totes les coses, també passa el mateix: abans de comprar, has de reflexionar, contrariament no existeixes. Podríes fins i tot ser substituit per una màquina.
Es exactament el que passa amb els votants d’ ERC. Els seus dirigents compren a españa en comptes de “proximitat” i ho venen als seus votants: el resultat es recolzar el botxí, mantenir el 155 i fer tant de mal com sigui possible. A canvi de què?. Doncs a canvi ‘un plat de faves estofades amb cansalada per l’Oriol, un monopoli per l’ Aragonés, una boina amb pitorro per en Tardà i quatre lilaines més a repartir entre els nens…
Ho comparo amb el comentari de la Rosa Gispert, amb la cultura i Cultura d’en Pep Agullò, amb els Mercedes del senyor Soler i la claretat del venedor, com ho exposa l’ Albert Miret.

XAVIER UTRILLA
05.06.2020 | 11:34
La corrupció informativa… Com per escriure 150 editorials i ni arribar a rascar la superfície, lamentablement.
Recordeu quan la majoria dels diaris i revistes, darrera el nom portaven el cognom independent? Després van anar convertint-se en butlletins dels partits, cada un el seu, fàcilment identificables i han acabat en mans dels interessos de les grans empreses que fan girar el món. Trist.
I en tots els àmbits, polític, científic, cultural…
Aquesta degeneració ética/professional, combinada alhora amb la cultura de la mediocritat, la comoditat estúpida (m’agrada llegir el que vull llegir, sense haver de pensar més), la difamació gratuïta, sense costos legals, per fer com una taula rasa entre professionals i farsants, per adobar aquella idea tant perillosa (que sempre he combatut, fa molta por) del “tots són iguals”, els titulars capciosos que no corresponen a l’article que encapçalen (i molta gent no llegeix),… tot això és el que impera arreu, majoritàriament. I, la veritat, veig complicada la solució. I ho escric en aquest mitjà, que escapa a la descripció que he fet, al igual que vosaltres, companys, amb els comentaris que feu.
Que s’hauria d’aplicar un codi deontològic periodístic (l’ensenyen encara a les universitats?), aplicar els filtres que anomena el director. El mètode, bàsic, i el control de les xarxes. Comparteixo que són una magnífica eina, amb tota la “brutícia i soroll que arrossegan, de control. I nosaltres fer servir el “tercer filtre” com diu en Jaume Riu, demanar-nos sempre a qui beneficia això. I aplicar el concepte d’en Pep Agulló, que m’ha encantat, entre la cultura d’entreteniment i la Cultura. Així, amb majúscules.
Dissortadament, per això és que veig complicada la solució. No se veure un desitg de revolució cultural que ens alliberi d’aquesta corrupció d’un sistema que deu ser ja en el seu màxim nivell de putrefacció.

Lluïsa Miret
05.06.2020 | 11:46
Cada vegada es fa més difícil entendre moltes noticies, i es cert que mica en mica o esperant uns dies es van aclarint ,mitjançant les xarxes socials, coses que llegeixes en altres mitjans, sentit crític que has anat adquirint amb els anys, el “pensa mal i acertaras” o comentar la jugada amb els companys i familiars .
De totes maneres, no és fàcil i encara ho fa més difícil si la noticia la dona per pantalla un senyor que parla fluixet, que no vocalitza, i que un dia et diu una cosa i l’endemà la contraria.

jordi Rovira
05.06.2020 | 11:55
Si el que veiem sobretot és corrupció, segons la cita del corresponsal del The Independent; la pregunta a fer-se a continuació és per què la veiem ara. No inventem res, simplement responem als clàssics ( què, qui, quan,…) I entre les moltes possibilitats de resposta que podem acotar; trobarem un entorn que va des d’imaginar la corrupció com un fet sorgit ara de nou, a imaginar que la corrupció sobresurt ara per les seves descomunals dimensions. I a partir d’aquí, busquem o interpretem les recerques que ens fan arribar que apuntin a un o altre costat de l’entorn. Aquest seria un procés d’assoliment d’informació, que parteix de les hipòtesis enunciades i en certifica les proves presentades. El problema està en aïllar d’aquest model, el soroll. Amb la qual cosa, ja tenim una pista més. És soroll la inestabilitat psicològica induïda? Que tothom valori. Sobretot si sabem sortir del nus que representa quedar entrampat en la teranyina psicològica que tant bé han servit. Aquesta que acompanyen amb les teories conspiratives de torn que tant bé desdibuixen les acotacions lògiques, i que molt millor donen sensació de control tipus “El Gran Germà”. Deu ser per això mateix que es llencen a fons perdut els recursos necessaris per la propaganda en forma d’informació? I sinó, de què viuen o per a fer què tenen sentit les grans companyies de media? Vés que no en tenim registre propi, de la seva evolució, del seu comportament, dels productes que presenten! Talment com allò del model Txornòbil!
Jo, pel meu compte, no puc pensar altra cosa que en el concepte de sector madur. La informació, el model del massmedia entès tal i com fins ara; és tan madur com per caure de l’arbre fins quedar esclafat a terra. Realment, tots els indicis apunten a un canvi multidisciplinar inexorable que haurem de passar amb compte i seny. La qual cosa no vol dir que, de fet; ja en seria hora!

francesc felip
05.06.2020 | 12:43
La corrupció informativa també consisteix en callar, com va passar amb el Sr. Pujol júnior i actualment amb la reialesa i les comissions per la venda d’armes.

Carles Farre
05.06.2020 | 12:52
Be, suposo que ara Vilaweb els hi han tocat la fibra sensible, amb el tema de la Hidroxicloroquina, segurament perquè estava promocionada per “un dels nostres” o dels vostres, i ja parlant de periodisme, i en concret amb els debats que ha fet a Vilaweb, que per ser mes rigorosos se’n haurien de dir “preguntes i respostes”, que prèviament han estat triades i en alguns casos escapsades com en el debat d’ahir mateix, doncs aquí no es fa un periodisme d’investigació, si no mes aviat un periodisme complaent amb l’staus quo de l’independentisme i sobretot, i pel que he pogut constatar, també en el científic, o almenys el suposadament científic, per a mi el el Dr. Padròs, bata blanca suprem, es un clar representant d’un cert supremacisme que impera en molts cassos en la comunitat científica i sobretot en la classe mèdica, no el conec personalment, però si que se de gent que sap com les gasta amb tot el que ell i el seu ilustíssim col.legi n’anomena “complements a la medicina”, complements que han de ser autoritzats per ells.
Aqui teniu un enllaç on es desmunta en bona part les mentires i la manipulació per part dels dirigents de la sanitat pública,. sobre el diòxid de clor, un assaig científic en tota regla i del any 2017, si jo l’he trobat, també segur que els de la sanitat l’han de conèixer, i si no es així, doncs que pleguin:
Resumint i pels que no vulguin agafar maldecap davant l’ordinador llegint-lo tot, o no sàpiguen ni un borral d’anglès, L’estudi es diu:
” Eficàcia i avaluació de la seguretat de la solució de Diòxid de Clor”, l’estudi va ser fet segons els estàndards internacionals i metodologia aplicable en aquests temes, l’estudi investiga l’aplicació del diòxid en diferents camps com el tractament d’aigües, desinfecció del medi ambient, desinfecció d’aliments, i usos mèdics, i defineix al diòxid com un potent oxidant que pot inhibir o destruir microbis.
D’entrada adverteix l’estudi, que el principal problema amb el diòxid, son les impureses, per tant per fer-lo servir per aplicacions potabilitzadores o mèdiques, ha de ser degudament filtrat, passa a descriure tot seguit els mètodes emprats, en quant a purificar el diòxid, i les concentracions fetes per l’assaig, que van ser segons l’estudi de 2000 ppm ( parts per mil.lió ) de diòxid en aigua i els tipus de patògens en que es fa la prova, i també i òbviament els pobres animals utilitzats per fer els experiments, en quan a la seva eficàcia antimicrobiana, se situa per sobre el 98,2% , i sobre els següents microorganismes:
Escherichia coli c,* 2.55 105 99.9
Staphylococcus aureus c,* 3.15 105 99.9
Pseudomonas aeruginosa c,* 2.55 105 99.9
Staphylococcus aureus subsp. Aureus c,* 2.60 105 99.9
Bacillus subtilis subspecies c,* 3.75 105 1.35 103 99.6
Listeria monocytogenes c,* 8.20 105 99.9
Acinetobacter baumannii c,* 5.40 105 99.9
Salmonella enterica subspecies c,* 4.80 105 99.9
Klebsiella pneumoniae c,* 9.30 105 99.9
Penicillium funiculosum ,cD 3.70 105 6.70 103 98.2
Candida albicans c,D 3.20 105 99.9
I en quant a l’assaig antiviral fet amb el virus de l’influenza ( la grip comuna ), i amb el virus subtipus H1N, ha mostrat una eficàcia promitj entre el 84% i quasi el 96%.
L’assaig conclou en que usant els procediments anomentas UCI-1, va demostrar una activitat satisfactoria, ( jo diria que molt satisfactoria ), antibacteriana, antifungicida, i antiviral. Una baixa toxicitat demostrada també en assaigs in vitro en tests amb cultius cel.lulars, i també cap anormalitat ni mortalitat en el test de toxicitat a través e la inhalació dels gassos, per part dels pobres animalets fets servir per l’assaig
I jo em pregunto….
No son tots aquests arguments suficients per fer un assaig controlat a casa nostra, tal com es vol o s’està fen amb la hidroxycloroquina??
Però compte, que l’ilustríssim col.legi de metges ho prohibeix, es millor deixar que es colapsin els caps ( així podem reclamar mes recursos ), que molts fotin el camp d’aquest mon, entubats en un llit, que s’arruinin les empreses, que mils de treballadors se’n vagin a l’atur, que estiguem cada cop mes vigilats i controlats, mentre ens diuen que vivim en una democràcia…i anem fen temps per obligar-nos a tots a vacunar-nos.

Eduard Samarra
05.06.2020 | 12:56
100% d’acord amb la Rosa Gispert.

Josep Gualló
05.06.2020 | 13:25
TOTHOM TE UN PREU
Si es veritat aquesta màxima estem ben fotuts. Si científics prestigiosos i de solvència contrastada abastament, es poden vendre per diners tot i saber que la seva publicació pot causar molts morts, és claríssim que estem fotuts i molt.
Un dia ja vaig dir que a mi m’agrada la transmissió oral de fets passats. En aixo el meu para era un gran expert. Les llegendes no acostumen a ser veritat però aquesta és molt bonica.
Un dia la reina de Anglaterra (no sé quina) li deia a un dels seus ministres, que no podia entendre l’existència de prostitutes que es venen per diners. El ministre li va respondre: -“Majestat tothom te un peu. Fins i tot vos”- La reina molt indignada va bramar: -“JO NO!”- El ministre tranquil·lament: -“Encara que en depengués la salvació de Anglaterra?”- Ella ja mes calmada: -“AIXÒ ÉS UNA ALTRA COSA!”- El ministre cofoi del seu triomf: -“TOT HOM TE UN PREU¨”-
Ja se que soc molt innocent però m’agrada creure que jo no em vendré………Molt però molt, innocent! Que trist!

Empar Valls
05.06.2020 | 13:39
Hem viscut i vivim en una gran mentida. En tots els àmbits. Tots.
Res és el que sembla. Ja s’estan traient les caretes de moltes mentides
La veritat s’està obrint camí, però en petites dosis per pair-ho millor.
Aquest any acabarà encara més mogudet.
Disfruteu de l’esoecracle

Ignasi de
05.06.2020 | 15:15
La informació que ha estat donant vilaweb sobre el COvid 19, no ha estat bona. Jo com a metge necessito informació real de com marxa la pandemia, per aconsellar als meus pacients i al meu entorn. Que un diari de prestigi internacional desdigui les dades que el nostre periòdic (i la majoria) ha trasmés acriticament ens hauria de posar els colors a la cara.

PAU BOLDU
05.06.2020 | 17:37
Esta clar que els dos paisos catolics, españa i italia, son els llocs a on han matat mès gent i a on han tapat més gent amb cal viva. Mentir es un pecat insignificant i tothom te dret a mentir per salvar.se i anar al cel, si el confesa un faldilletes. Catolicisme es el sistema criminal que ha perdurat més, per que es el més malvat

Lluí Mor
05.06.2020 | 21:06
LLuís Mor
Hi ha cops que penso que els més desinformats sóm els que intentem informarnos.
Comprobo cada dia com molta gent, amb una seguretat aclaparadòra, parlen de tot, política, economia, de que passa al món i perquè passa i amb quatre paraules ho tenen solventat.
Per això, sempre que puc llegueixo els comentaris que feu als artícles de vilaweb, crec que són l’excepció. Per cert, molt bons.

Núria Riba
05.06.2020 | 22:24
L’atac contra la hidroxicloroquina, antiviral de poc preu útil usat com a preventiu per a evitar el contagi del virus en els contactes de l’infectat, i també ben al principi de la malaltia, ha anat paral•lel a la promoció comercial del remdesivir, medicació provada amb Èvola i que va fracassar.
Ara el remdesivir ha passat a ser l’estrella, a partir d’un estudio a diversos hospitals d’arreu del món on es conclou que estalvia la mort d’un 3,6% menys de pacients i de 4 dies d’hospital. De retruc, Gilead, l’empresa productora, ha experimentat una espectacular pujada a la borsa.
Aquest medicament, el remdesivir, ha estat promocionat des del Govern d’EEUU i arreu del món, malgrat que a la Xina no va acabar de funcionar, segons va publicar The Lancet, en un estudi amb no prou pacients.
Potser amb l’article de The Lancet es tractava d’ensorrar un antiviral barat, la hidroxicloroquina, per deixar-ne l’espai a un altre, el remdesivir, amb padrins molt potents i generador d’importants guanys a la borsa per a Gilead.
S'ha afegit la noticia a Favorits