Aquesta setmana s’ha activat la Internacional Progressista, una nova organització mundial que vol bastir una alternativa política, cultural i social al món en què vivim. El projecte naix amb el suport de noms importants del pensament i l’activisme de tot el món, i crida molt l’atenció pel model d’organització i participació que proposa i també per les consideracions ideològiques que fa.

A diferència de les internacionals anteriors, aquesta nova organització no agrupa partits nacionals –amb un partit representant cada nació o estat–, sinó que vol aplegar individus i organitzacions, partint d’un punt de vista molt plural. Es proposa de coordinar accions a escala mundial, bastir una plataforma de reflexió i pensament i posar en contacte mitjans progressistes de tot el món amb una perspectiva de lluita per un seguit de valors: democràcia, descolonització (que totes les nacions puguen determinar el seu futur lliures de pressió), justícia, igualtat, alliberament personal, solidaritat, sostenibilitat, ecologia, pau, postcapitalisme (recompensar totes les formes de treball, abolint el culte al treball), prosperitat (eradicar la pobresa i invertir en un futur d’abundància compartida) i pluralitat (celebrant i encoratjant la diferència).

El projecte naix de la plataforma de suport a Bernie Sanders als Estats Units i del moviment per la Democràcia a Europa, el cap més visible del qual és Ianis Varufakis. I entre els impulsors es destaca la presència de la primera ministra d’Islàndia, Katrín Jakobsdóttir; de Noam Chomsky; de Naomi Klein; de Carola Rackete; d’Arundhati Roy; i de Rafael Correa, per exemple. Però és molt significatiu i encoratjador que entre els membres del consell hi haja gent pràcticament de tot el món, gent que ha lluitat pels drets personals, culturals, nacionals, socials i ambientals, en situacions tan diferents com ara els drets dels pobles de Micronèsia, les llibertats civils a Rússia, els drets socials a Egipte, els drets de la dona al Brasil i la lluita contra el canvi climàtic a les illes Fiji. El fet que de bon començament aquesta Internacional Progressista abrace amb normalitat els interessos de països petits i grans, de lluites molt consolidades i poc conegudes palesa que les coses es poden fer d’una altra manera.

Sobre això, és especialment interessant, i estimulant, la nova manera de fer que proposen. No hi ha cap cos ideològic tancat ni dogmàtic, sinó una voluntat de crear-lo a partir de la pluralitat i encoratjant la diferència. I és molt revelador, i denota un gran coneixement del món actual, que aquesta nova Internacional apel·le els mitjans que vulguen a formar-ne part –cosa que VilaWeb ja ha fet, inscrivint-s’hi.

En aquests moments de desorientació general i de desencís amb les organitzacions tradicionals, la Internacional Progressista pot obrir nous camins, enfront del dogmatisme i els interessos de la política tradicional de partits. Però també pot ser un referent per a determinar com s’han d’organitzar avui els moviments. Pense concretament que el model –no l’organització en si, sinó la manera de fer que proposa– podria ser una manera, també, de trencar la paràlisi creada pels partits polítics per a recuperar el pols i la força del moviment independentista als Països Catalans.

 

PS. Supose que molts lectors deuen tenir curiositat per a saber què en pensa, aquesta internacional, del problema català. Acaben de començar i de manera explícita no en diuen res, però entre els membres del consell hi ha molta gent que ha pres posició contra la repressió espanyola i en favor de dret de decidir. A més, el seu discurs anticolonial és d’entrada incompatible amb la negació del dret d’autodeterminació.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.