
Per: Vicent Partal


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.

Fes-te subscriptor de VilaWeb
Ahir van dir que ‘Billy el Nen’ s’havia mort de Covid. Dic ‘van dir’ perquè Tom Clancy, per exemple, podria fer una novel·la fantàstica, d’aquelles que ens fan passar una bona estona, especulant sobre la seua desaparició –quin moment millor de fer desaparèixer un molest criminal com aquest pot haver-hi que enmig d’una pandèmia on no pots obrir el taüt per a comprovar si el cos que hi ha a dins correspon al que et diuen o no?
Bromes a banda, o no, la mort del conegut torturador de la policia franquista i postfranquista és significativa perquè se n’ha anat, al final, sense que li retirassen cap medalla ni cap benefici econòmic. I ja no dic sense que el perseguissen per fer-li pagar els crims. Us recomane de repassar aquest vídeo dur on una de les seues víctimes, Chato Galante, el descriu des de l’enorme dignitat d’un lluitador que va sobreviure a les seues tortures i les pot explicar. Quan parlem d’Antonio González Pacheco, que aquests eren els llinatges reals del personatge, no tenim ni tindrem mai el dret d’oblidar que això que Galante explica era el seu dia a dia, la seua ‘faena’.
Ahir una part del govern espanyol va reaccionar a la notícia fent malabarismes. Pablo Iglesias va demanar perdó als ciutadans per haver-lo deixat morir amb tots els honors. Puc entendre que Podem acaba d’arribar al govern i que aquesta no era la prioritat. Ara, les filtracions o disculpes que han arribat del PSOE no tenen nom. El ministeri de Marlaska, conegut encobridor de tortures ell mateix, ha filtrat que hi havia en marxa un expedient per a liquidar els seus honors però que la Covid-19 ha corregut més. Que oportú.
Que oportú, sobretot, que siga justament ara, i no abans, que el PSOE volia condemnar un dels símbols més preclars de la dictadura encara viu. Perquè no deu ser per manca de temps. El Partit Socialista Obrer Espanyol va arribar al poder per primera vegada el 3 de desembre de 1982 i s’hi va estar fins el 6 de maig de 1996. Uns catorze anys en què no va tenir temps d’encarar la qüestió. El Partit Socialista Obrer Espanyol va tornar al poder el 17 d’abril de 2004 i s’hi va estar fins el 21 de desembre de 2011. Uns set anys més, que, sumats als catorze, ja en fan vint-i-un. I el Partit Socialista Obrer Espanyol va arribar per tercera vegada al poder el 7 de juny de 2018 i fins ara, encara un parell d’anys més, i ja en són vint-i-tres. En xifres rodones, parlem d’uns vuit mil dies. Vuit mil dies en què cap ni un no ha tingut per prioritat netejar l’estat d’aquesta escòria. Es pot entendre que no fos la prioritat primera, ni la desena ni la que fa cent. Però ni la que fa vuit mil?
Però no ens enganyem. Com que no va haver-hi ruptura amb el franquisme no va haver-hi neteja. I haurien pogut passar vuit mil dies més, que no n’hi hauria hagut. Perquè el problema no era ‘Billy el Nen’ tan sols, sinó l’estat de ‘Billy el Nen’. L’estat que l’acomboiava i el protegia.
Raymond Aron conta un sopar amb Kissinger que crec que ja he explicat alguna vegada. Era durant el bombardament americà de Laos o Cambotja, ara parle de memòria. En un moment del sopar va sonar el telèfon i van comunicar a Kissinger la xifra de morts del dia. Civils. Ell va penjar i va continuar sopant, cosa que consternà el civilitzat i exquisit sociòleg francès. Aron, de fet, no se’n pogué estar i va explicar a Kissinger que ell no podria sopar després de rebre una notícia així. A la qual cosa el secretari d’estat nord-americà, una mala bèstia com ell sol, va respondre-li: ‘Per això el secretari d’estat sóc jo i no vós.’ I per si la cosa encara no havia quedat clara, ho va reblar: ‘De segur que a França tenen el seu Kissinger, perquè cap estat no pot sobreviure sense gent capaç de sopar tranquil·lament, passe què passe.’ Això era Antonio González Pacheco. I això és també, per més excuses barates que ens vulguen vendre, el seu estat.
30 comentaris dels subscriptors

Pauli Morer
07.05.2020 | 22:04
No es veritat que el PSOE no hagi tingut temps de fer no se que amb aquest criminal, que jo ho sàpiga van governar del 1982 al 1996, del 2004 al 2011 i del 2018 fins ara.

Jaume Cabaní
07.05.2020 | 22:14
Aquest matí, quan he llegit la notícia he repescat una notícia del 1979 d’ElPaís que parlava d’aquest torturador al servei d’España:
https://elpais.com/diario/1979/06/07/espana/297554424_850215.html
Curiós de llegir, confirmant el què comenta l’editorial. Ja el 1979 sabíem que el problema no era ell sinó l’estat que no només consentia sinó que ho promovia.
Ara més que mai, estatocràcia no democràtica és el nom que se li escau més a Espanya.

Mercè Ibarz
07.05.2020 | 22:17
Aquesta mort deixarà escrita per sempre la història del torturador condecorat pels seus crims per sempre mai més.
La justícia poètica potser també és aquesta.

Gemma R.
07.05.2020 | 22:22
“Perquè el problema no era ‘Billy el Nen’ tan sols, sinó l’estat de ‘Billy el Nen’. L’estat que l’acomboiava i el protegia.” L’ Estat profund, Deep State, règim del 78, diguem-hi com volguem. No és una taca d’ humitat a la casa, és que la casa està feta sobre fonaments corcats. No és reformable, hem de construir una nova casa al costat, no hi ha més.

Josep Usó
07.05.2020 | 22:25
I com ell, tots els que eren i encara ho són. Per posar-ne un exemple, l’inefable ministre Marlaska. Una cosa és tindre un Kissinger a l’estat. I una altra, de molt diferent, és tindre un estat Kissinger. I aquest és l’estat espanyol. Un pur anacronisme.

Carles Serra
07.05.2020 | 22:25
Gràcies Vicent, de veritat gràcies, més clar no es pot dir, el PSO€ es tant criminal com Billy el niño, durante tants anys l’encobert, cal tenir en compte que Argentina, si si Argentina, el va reclamar per ser jutjat i els governs de torn PPSO€ si varen negar ha extraditar-lo, a més cal recordar que el PSO€ va
montar els Gal.
En Marlaska, quin element sense escrúpols Billy dos

Sebastià Vaccaro
07.05.2020 | 23:02
Hem d’entendre que la transició no va ser més que un traspàs de poders entre els vencedors de la guerra civil. A partir d’aquí és més fàcil entendre el perquè escòria com Billy el niño i similars van gaudir de privilegis, pagues i medalles fins la seva mort.

Encarnació Parets
07.05.2020 | 23:05
Amb virus o sense, tots ens morim. Aquest s’ha mort de vell i la “famiglia” ben contenta amb els beneficis aconseguits. Això de socialisme i democràcia és un oxímoron, oi?

JOSEFINA PUIG
07.05.2020 | 23:08
I continúen en la mateixa línia, fà pocs díes han condecorat als policíes que van venir a estomacar-nos, i els fan un homenatge pels serveis prestats en la defensa de la unitat de la pàtria

Vicenç Alay
07.05.2020 | 23:27
Aixi de clar i aixi de lamentable. Per a mi, tots aquests governants que no han fet res durant tants i tants anys en son corresponsables. Moralment i penalment.

Matilde Font
07.05.2020 | 23:29
L’estat de Billy el nen és el mateix estat que ha condecorat en l’actualitat els guàrdies civils i policies que van pegar a la gent el dia del referèndum de l’1 d’octubre. Res a canviat després del dictador Franco. Són tots els mateixos deixebles d’ell.

Josep Ramon Noy
07.05.2020 | 23:32
Clar i just editorial, Partal. Gràcies. Em quedo amb la frase clau de tot plegat: España és l’estat de Billy el nen! Exacte! A Catalunya hem de prendre curosa nota: no volem la independència per a fer un estat com aquest!!! A cap preu. No volem torturadors a casa nostra, amb cap excusa! Perquè cap excusa és bona, cap. No volem “homes d’estat” com Kissinger, a cap preu! Volem homes d’estat que si saben que hi ha torturadors a la seva policia, no puguin sopar, ni dormir. I si no pot ser així, la independència no valdria la pena. I no només per ètica sinó per coherència i eficacia. Perquè que és sinó la ètica? no la confonguem amb la moral. La ètica de fet és la branca de la filosofia que ensenya quins mitjans has d’emprar si vols obtenir un determinat fi, si vols ser eficaç de veritat. I els torturadors només són eficaços a curt termini, molt curt, no més enllà. Si els mitjans no inclouen, o contradiuen, el fi, no són eficaços!

teresa labourdette
07.05.2020 | 23:54
Són els mateixos que ara han premiat amb un sobresou vitalici els qui van venir a apallissar-nos. A Espanya tant és que governin socialistes o peperos. Cap d’ells entenen de democràcia.

Albert Ventura
08.05.2020 | 02:21
A veure, Leon Degrelle, un dirigent lider del partit feixista belga, acusat de crims de guerra i condemnat a mort al seu pais va viure tranquilament a Espanya fins que es va morir a Malaga el 1994. No se que li fa pensar que havent deixat que aquest pajaru escapes a les multiples sol.licituds d’extradicio de Belgica, per citar nomes un dels multiples nazis que vivien a Espanya com a cal sogre, no protegirien encara mes a un dels seus. I el Pablo Iglesias i les seves llagrimes de cocodril em semblen especialment revoltants.

Daniela Grau
08.05.2020 | 03:17
Seria oportú revelar els noms dels qui torturaven a Barcelona durant el franquisme (i després).Jo havia sentit en boca de refugiats a la Catalunya del Nord el nom dels germant Creix. Viuen? l als altres PPCC també hi devien haver més torturadors Se suposa q han quedat impunes igualment però potser s hauria de dir q és perillós denunciar los ….

Bonaventura Casanova
08.05.2020 | 06:34
Gonzalez, Zapatero, Sanchez, Iglesias, Asens, Colau……

Albert Miret
08.05.2020 | 08:40
Creure que aquest fetus maligne és un país i que pot canviar, és una utopia tan gran com creure que les màfies de tot el món es convertiran en models de civilitat. El dia que entenguem que no ha estat mai un país, sinó un clan mafiós molt més gran i important que en el seu dia va ser la màfia siciliana, potser aprendrem a lluitar negant-nos a l’obediència i a pagar-los la quota obligatòria de “protecció”. Itàlia en va saber. Aquí en van aprendre i van córrer a contractar la justícia que a Itàlia els va trair. Nosaltres encara ens deixem extorquir… fins quan? És una qüestió de temps o és conceptual? Si no identifiques bé qui és l’enemic, mai podràs guanyar una guerra.

Pere Grau
08.05.2020 | 09:16
Aquest cas torna a demostrar la diferència amb Alemanya. A Alemanya hi va haver certament gent que havia col·laborat amb els nazis i que va seguit tenint llocs a la política i a l’administració. La majoria (com tants) oportunistes dels que es giren sempre del cantó que mana. Però cap dels “supervivents” tenia sang o tortures a les mans. A part dels judicis de Nuremberg, fets pels aliats, hi va haver una altra tanda de judicis a càrrec dels mateixos alemanys (menys coneguda) que va fer una escombrada de molts sicaris del règim nazi. I els que es van poder escapar han estat perseguits a l#estranger encara que s’hagi trigat anys a poder-los portar davant dels tribunals. Alemanya va fer net. Espanya només va amagar la brutícia sota l’estora. I això no només porta un cas com el de Billy, sinó tots els 155 i “a por ellos”…

Pep Agulló
08.05.2020 | 09:32
CRIMS CONTRA LA HUMANITAT
La impunitat d’un assassí vs l’empresonament i l’exili d’uns dirigents demòcrates catalans: vet aquí el règim neofranquista espanyol i el seu govern PSOE-UniPod.
Un informe sobre la tortura en l’Estat Espanyol des del 1996, 1997, 1998 editat per Ardi Beltza que evidentment va ser censurat per la policia a internet feia una descripció minuciosa de centenars de casos de tortures a Euska Herria. Com també “el libro negro de Intxaurrondo” editat per Miatzen SARL/ Txalaparta i molts altres. Una etapa en què els torturadors sorgien com els bolets a cada caserna de la GC, a cada comissaria de policia. Willy treia pit…
Torturaren Aurkako Taldea (TAT), relator de la ONU contra la tortura, el Comitè de prevenció de la Tortura del Consell d’Europa, el “Protocol d’Istanbul” manual per a la investigació i la documentació de la tortura, traducció catalana de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans, etc, etc. havien, i han denunciat el que l’Estat no podia amagar: A Espanya la tortura era i és una pràctica que tenia i té total impunitat. És un servei a la pàtria, com evidencien les medalles i els premis als serveis prestat de “Willy el niño”. Tots els governs que han pasat per la Moncloa n’han estat, i en són, còmplices.
La tortura segueix sent un càncer sistèmic per la societat. La lluita continua, sense treva…

Josep Salart
08.05.2020 | 09:34
L’editorial es ben lliure d’escriure del qué vulgui, ja ho entenc.
Esperaré el proper per veure si parla de presos, de independència, de exiliats, de traidors pactista dins el govern, de la soletat del MHP, de la seva entrega, dignitat, valentía i dedicació al càrrec en aquest moment de crisi, o de si en Junqueras ja s’ha emprovat alguna sotana a Poblet. Me l’imagino amb una forta ondulació abdominal i les mans ocupades amb un mossec de pa i una gerra ceràmica d’aquelles de terrissa..

Antoni López
08.05.2020 | 09:41
Es mes prudent no creures-ho, tenint en compte amb qui tractem. Mentida fins que no es demostri lo contrari.

Pilar Pla.angusto
08.05.2020 | 10:04
El PSOE no ha vulgut fer res. Per què, doncs.perque son iguals, tambè.tenen.ciment a.la seva memoria.

JORDI PIGRAU
08.05.2020 | 10:18
Pilar Pla.angusto
El PSOE no ha volgut fer res. Per què, doncs.perquè son iguals, també.tenen.ciment a.la seva memòria.
El PPSOE encara es de Felipe González;si , el que va a Cuba i a l’IBEX35(El Sr X dels GAL) i que decideix encara quin ‘acòlit’ ha d’estar a la moncloa

Joan Begue
08.05.2020 | 10:42
El temps i així ho espero, posarà l’història més al lloc que correspon.
Nazis, fascistes, franquistes ,demòcrates patriotes de tota la vida. 0 beats, sants, hidalgos, majestats i concubines.
Si tots aquets han estat escrits per la mateixa pluma. On són els il·lustres inquisidors, on són el il·lustres monarques princeses de contes de dracs i fades, on són el salvadors (parsifals) caudillos com el Cid i la seva tizona matant moros i dracs. Si a poc hem desperto segueixo veien els tres pilars de la societat medieval.
Monarquia, clero i sabres i bufons fen tombarelles per sovre
sobreviure. On ets monsieur le Guillotin, on ets cultura.
Billy el niño subproducte, com els fhurers i els sant pares, Jordi no es al drac que has de matar es a tota aquesta història, es el que crec jo, que ja fa nosa.

Oriol Ribera
08.05.2020 | 11:04
I Podemos, al costat de aquets macarrilles (Marlaska, Sanchez,Delgado……)
Penos

Ramon Tubau
08.05.2020 | 11:36
Darrerement observo que molts mitjans de comunicació s’esforcen per catalanitzar certs termes que no caldria: un exemple, ‘Billy el niño’ vs ‘Billy el Nen’. Sembla com si es volgués enblanquinar-endolcir l’imperialisme ‘castellano-español’. No cal, la porqueria en l’idioma original. A la inversa ho tenen molt més clar: PRUSES i no Procés (i menys Poceso) per fer-nos befa.
No obstant trobo encertada la recent incorporació als llibres d’estil de la majoria de medis referir-se a Govern (de Catalunya) i a Gobierno (d’Espanya). És la meva opinió.

jaume vall
08.05.2020 | 11:51
Diu J.Blesa, 07.05.20
“El que ens farà lliures, des del meu humil punt de vista, és “fer” actuacions – i no només paraules- múltiples que sempre porten implícites la llavor de fer obsolet el sistema de l’estat colonial europeu que acarona els dos que ens ocupen com el de nivell internacional. […]avanços d’avantguarda en tots els camps humans, de tal manera que s’hi perceba nítidament que som una societat que actua amb criteris propis i que no poden ésser “copiats” si no es pertany a aquesta tribu.”
Aquestes paraules, per emmarcar. Però una vegada emmarcades, per fer-les tenir-les en ment, i fer-les ervir cada dia.
D’aquí la meves propostes diàries.
1 Consum en català Cal utilizar la nostra butxaca per agrair les empreses que etiqueten els seus productes en la nostra llengua. I, de retruc, limitar el consum dels béns que ignoren o humilien l’idiome català, perquè prefereixen fer-ho en portugués com a complementari del castellà, abans que en el nostre idioma, tot i vendre’ls al Principat. (06.05.20)
2. Administració catalana. Punta de llança de les 36 hores setmanals.
Probablement hi haurà funcionaris que acceptin 36 hores setmanals a base de 7,5 hores de dilluns a dijous, i 6 hores els divendres (un divendres presencial, un divendres teletreball). Per exemple. (07.05.20)
3. Registre voluntaris cívics. Començar a nivell municipal, i expandir-ho a nivell nacional. Voluntaris que treballin en serveis cívics (acompanyament, pedagogia, ecologia, organització) i que –efectivament, de manera comprovada- destinin mínim 1,5h setmanal a treballar pel bé comú han d’estar registrats (per a possibles peticions futures d’urgència, però també per a compensacions individuals) i han de tenir un 50% de descompte en taxes municipals o serveis culturals públics. (08.05.20)
Ah !, i pel que fa a l’editorial d’avui. Completament d’acord amb el text i amb l’esperit. Només afegir que Espanya és “l’estat” de tants incívics, mentre que Catalunya és “la comunitat autònoma” de tanta gent cívica. Aquesta és la nostra vergonya. No som ni responsables íntegres dels nostres vicis, de les nostres virtuts. S’ha de ser bona persona. Cal ser bo, es diu. Però també es diu que qui és dues vegades bo, és un “bobo”, no sé si m’explico.

Josep Maria Martín
08.05.2020 | 12:52
Si els del PSOE no denunciaven Martín Villa, un dels grans cervells repressius de l’estat junt amb els generals de l’exèrcit, no es podien acarnissar en un secundari com Billy el Nen.
El problema no era Billy. Era l’estat basat en una repressió suprema.
Espanya no existiria sense repressió.

Joan Maria Ribera
08.05.2020 | 14:20
El problema és quants Billy el Niño hi deu haver anònims que fan vida normal amb un passat com el d’ell.

Melitó Camprubí
08.05.2020 | 17:10
L’esforç aquí és mirar a la Lluna i no a la punta del dit. Un estat és una organització jeràrquica i els de sota obeeixen ordres dels de més amunt. Així de senzill. Poc estimulant intel’lectualment però senzill.
S'ha afegit la noticia a Favorits