El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va condemnar ahir l’estat francès per haver expulsat de campaments ciutadans d’origen romanès i nació gitana quan Manuel Valls era ministre d’Interior. El TEDH ha sentenciat que l’estat va violar l’article 8 del Conveni Europeu de Drets Humans, que protegeix el dret de respecte de la vida privada i familiar i la llar; i l’article 13, que recull el dret de recurs judicial efectiu. L’estat francès ha estat condemnat a pagar 7.000 euros a cadascun dels demandants, més 7.920 euros a repartir entre tots, a més dels imposts que els puguin cobrar en concepte de despeses judicials. Quan Manuel Valls era ministre d’Interior francès, ell en persona va ser l’artífex d’aquesta expulsió de gitanos: deia que pocs podien integrar-se a França i que calia fer-ne fora la majoria. Això va costar-li dures crítiques d’activistes dels drets humans, de la Comissió Europea i, fins i tot, de ministres del seu govern. Crítiques, totes, a les quals ha estat insensible. Els demandants són set compatriotes europeus d’origen romanès que feia molts anys que vivien a l’estat francès, amb una excepció, i que tenien permís de residència de deu anys com a ciutadans nacionals de la Unió Europea. En el moment dels fets, tots els infants estaven escolaritzats.

Com passa sempre en el cas de les decisions del TEDH, qui ha estat condemnat és l’estat i no la persona, però Manuel Valls no pot amagar-se rere aquest detall burocràtic. El seu gest va causar horror perquè recordava els pitjors moments de la història d’Europa. I perquè demostrava una cosa que amb els anys hem sabut que era una constant del personatge: és dur amb els febles i feble davant els poderosos.

Aquests dies, a París es parla molt del seu retorn a la política francesa després del fracàs de la incursió barcelonina i catalana. Es comenta que podria integrar-se en un govern d’unitat nacional que, de broma, molta gent coneix com el ‘govern Grévin’, pel nom de l’horrible museu de personatges de cera que hi ha a París. Per tant, no sé si el perdrem aviat de vista, si tornarà a deixar a l’estacada els seus electors i se’n tornarà a la capital de l’estat –deixar a l’estacada la gent és habitual en ell, com fa palès el fet que passa el confinament a Menorca en compte de ser a la ciutat de la qual és regidor.

Però passe el que passe, crec que la ciutat de Barcelona i el seu ajuntament haurien d’expressar de manera pública el rebuig a Manuel Valls. Sóc conscient que això no passarà, entre més coses perquè la batllessa Ada Colau (qui t’ha vist i qui et veu…) li deu la cadira, la qual va aconseguir de la mà d’ell i els socialistes. Però, com a mínim, l’oposició hauria de sumar la veu a la de molts ciutadans de Barcelona que avui sentim la vergonya profunda de tenir com a representat electe al nostre ajuntament un polític capaç de fer una acció tan terrible, racista i abominable, condemnada ara de manera oficial i formal per la màxima instància de defensa dels drets humans a Europa. Manuel Valls és una vergonya per a la democràcia europea. Manuel Valls és una vergonya per a la ciutat de Barcelona.

 

PS. Ahir va ser un dia extraordinari per a la gent de VilaWeb. La celebració dels 25 anys del diari ens va colgar amb un allau d’amistat, estimat i reconeixement que no podrem agrair-vos mai. Avui us expliquem com hem fet el diari, des del futur, i us presentem una recopilació dels vídeos més curiosos i interessants d’aquests anys. Un agraiment especial i una gran benvinguda a la gent que va aprofitar l’ocasió per a fer-se subscriptora o per donar una quantitat al projecte, sense cap més compromís, una possibilitat nova d’ajudar-nos, que vam estrenar precisament ahir.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.