Pactar a Madrid? La realitat ha tombat el principi de realitat

«L'engany de Zapatero amb l'estatut és l'engany de Pedro Sánchez amb la taula de diàleg i el govern més progressista de la història. I tots dos enganys menen al mateix lloc: cal la independència»

Vicent Partal
21.05.2020 - 06:56
Actualització: 21.05.2020 - 08:56
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

De la partició de l’independentisme el 2017 van emergir dos corrents contradictoris: l’unilateralista i el pactista. Redefinir el procés no era simple, i encara menys en el nostre cas, on tot es complica amb una cruenta batalla per l’hegemonia administrativa i depèn d’un sistema intel·lectual i mediàtic que funciona a la búlgara –el partit no és l’expressió pràctica i d’acció d’una anàlisi honrada sobre la societat, sinó que el discurs públic, l’anàlisi, té la funció d’apuntalar a posteriori la voluntat del partit.

Tot això origina una boira espessa on fa dos anys i mig llargs que vivim. Tanmateix, amb el pas del temps la realitat va imposant-se sobre el voluntarisme ideològic i arriba un dia que un llamp esclata i dissipa els dubtes. Sembla que ahir va passar això amb el trencament del pacte que en deien de legislatura, que havia fet pivotar al voltant del PSOE no només Podem sinó també partits com Esquerra Republicana, Compromís o Bildu. La humiliació de Bildu ja en la matinada d’avui és especialment significativa. No es pot fer el ridícul d’una manera més gran.

Ahir la via que una part de l’independentisme havia teoritzat com a via del diàleg amb l’esquerra espanyola va topar amb la realitat. Pedro Sánchez és un barrut d’una dimensió tan excepcional que ningú no pot assegurar que demà no canvie d’opinió, si li convé. Però sembla, sembla, que ja no queda marge. Vist això que vam viure ahir, la via d’entendre’s amb les esquerres espanyoles, de cercar un camí cap a la independència que siga moderat, sense pressa, que evite a qualsevol preu l’enfrontament i cerque complicitats a Madrid es va estavellar contra la paret. El discurs de Gabriel Rufián, un dels qui, juntament amb Oriol Junqueras, més ha fet per trobar i donar forma a aquest possible encaix, va ser clar. Pedro Sánchez ha triat, i ha triat Ciutadans, la unitat d’Espanya, la repressió i l’acord amb la dreta, és a dir, tot allò on el PSOE es troba còmode. Final del trajecte.

Amb això es qüestiona el complicat concepte freudià que anomenem ‘principi de realitat’, concepte que havia estat invocat fins ara com l’ensenya d’aquesta decisió en favor del diàleg –tot i que jo sempre he dubtat si els qui feien servir aquest terme eren conscients del significat original, car el principi de realitat s’enfronta al de plaer de manera manifestament repressora i jo no sé veure que això siga cap programa engrescador…

Disquisicions conceptuals a banda, la realitat –no el principi de realitat sinó la realitat– sembla que ha aparegut finalment. A Madrid no hi ha ningú de fiar amb qui pactar i Espanya és, a l’efecte dels catalans, simplement un impossible. Anar-se’n té preu, és clar. Ja l’anem pagant quedant-nos-hi. Però quedar-se ja sabem que no duu ni durà enlloc. No hi ha manera. En poc més de quatre mesos Sánchez ho ha deixat ben clar –tot un rècord.

Per tant, la qüestió és: i ara què? Allò que va passar ahir al congrés espanyol certifica el final de la via pactista, però això, tot i ser molt, no és prou. Perquè una part de l’independentisme institucional ha mantingut solament l’eslògan, buidant-lo de contingut; però sobretot perquè cap dels partits polítics que tenim avui, cap, no sap trobar cap camí. En els fets. La teoria a favor de la unilateralitat i la confrontació en defensa de les llibertats està molt bé; s’ha demostrat no únicament que és l’encertada, sinó que no n’hi ha cap més. Però l’independentisme institucional es troba paralitzat, sense plans, sense full de ruta, sense cap proposta a fer que el carrer puga entendre.

La pregunta sobre ‘ara què’ l’hem de respondre, per tant, a partir de la constatació d’aquesta orfandat i sense por de saber què significa. Jo no sé si aquest tancament de la via del diàleg permetrà un cert retrobament entre les famílies de l’independentisme polític, vist que ja no hi ha alternatives diverses de futur. En dubte molt, però estaria molt content si fos així. Ara, una cosa ben clara és que ens torna, com a projecte i com a poble, al punt original del moviment. L’engany de Zapatero amb l’estatut és l’engany de Pedro Sánchez amb la taula de diàleg i l’autoproclamat  govern més progressista de la història. I tots dos enganys menen al mateix lloc: cal la independència. Amb els anys, en tot cas, la diferència és que ja hem après que tot el problema no és Espanya i que per a guanyar no hem de deixar a les mans dels polítics el pes del procés ni ens n’hem de refiar tant d’ells. I si partim d’ací, i amb tota l’experiència acumulada, no tinc cap dubte que hi ha un gran camí a fer.

PS1. Precisament, aquest vespre el president Carles Puigdemont serà el protagonista del debat en confinament que emetrem en directe a VilaWeb, de sis a set. Us recomane que no us el deixeu perdre, però sapigueu que si no podeu seguir-lo en directe després el podreu veure a la carta.

PS2. Quan ahir al vespre escrivia en aquest editorial la paraula ‘barrut’ fent referència a Pedro Sánchez no era conscient que aquesta matinada ja m’hauria quedat molt curt en la definició. Hores abans de la votació de la pròrroga de l’estat d’alarma, el PSOE va pactar amb Bildu l’abstenció a canvi de derogar la reforma laboral. I va demanar a Bildu que callés. Si se sabia que havia pactat amb ells, Ciutadans, amb qui havia pactat els deu vots afirmatius, podria enfadar-se i passar a l’abstenció o al no. Si Ciutadans passava al no, Sánchez perdia la votació. I si Ciutadans es passava a l’abstenció i al mateix temps Bildu i el BNG sumaven els seus vots a la tendència al no sobiranista que ahir ja van plasmar CUP, Junts per Catalunya, Esquerra Republicana, Compromís i Nova Canària Sánchez també perdia la votació. I que va fer el barrut? Enganyar a tothom. Va enganyar a Ciutadans amagant-li el pacte amb Bildu i va enganyar a Bildu perquè després que aquest li donés el vot, aquesta mateixa matinada, el PSOE ha fet un comunicat unilateral dient que el pacte no val i que no pensen complir-lo, que no anul·laran la reforma laboral.

És simplement inaudit. Sánchez s’ha negat a reconèixer en menys de vint-i-quatre hores un pacte importantíssim que havia signat per escrit, que no era de paraula sinó signat, fent saltar d’aquesta manera tots els límits imaginables no ja de la cortesia parlamentària o el rigor polític sinó fins i tot de la decència personal. I, a més, fent quedar en ridícul a tothom. Perquè els de Podem s’havien posat molt contents amb l’acord amb Bildu tant per la derogació de la reforma laboral que Sánchez havia pactat abans amb ells i que clarament no pensa complir sinó perquè així es podien dedicar al seu esport favorit que és desacreditar l’independentisme català. Les alabances al pragmatisme i la capacitat de l’esquerra abertzale que els dirigents dels Comuns van emetre amb entusiasme ahir a la vesprada se les hauran de menjar ara. No hi ha pacte ni hi ha reforma. Han quedat tots amb el cul a l’aire. Només hi ha una maniobra bruta com mai abans s’havia vist, amb el sol i únic objectiu de mantenir-se en el poder a costa del que siga.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
francesc felip
francesc felip
20.05.2020  ·  22:06

Amb lo còmodes que estaven esquerres i dretes en aquesta Espanya filofranquista, i han tingut que venir els sobiranistes catalans a dinamitar-ho !.
Confio en que a l’entrevista amb el MHP Puigdemont hi trobem el principi d’una sortida d’aquest forat negre politic on ens trobem.

Joan Cusidó
Joan Cusidó
20.05.2020  ·  22:15

Evidentment, sembla que el President Puigdemont, si abandonava pertinències partidistes podia ser l’únic que aplegués l’Independentisme. Per això serveix un president a l’exili. Però la seva política sembla tan paralitzada com l’altra. A veure si demà fa un pas més enllà de les paraules. No vull dir què en penso.

Josep Usó
Josep Usó
20.05.2020  ·  22:17

Era inevitable, estampar-se contra la paret. Espanya és com és. I no canviarà. El que pertocaria és que aquells que han fet d’apòstols del diàleg a qualsevol preu, ara feren un pas al costat. Deixar càrrecs i bons sous seria un gest d’agrair. La seua “solució” era errònia i no sembla que siguen capaços de proposar-ne cap altra. Que deixen pas a uns altres. I cal, això està clar, anar-se’n. Quedar-se és caríssim. No ens ho podem permetre. Veurem què ens diu el MHP Puigdemont.

Núria Coma
Núria Coma
20.05.2020  ·  22:25

Dos anys i mig perduts.
La realitat que es va veure ahir, sembla ser que de manera més clara, per a algú, és la mateixa de fa anys i panys. No em crec de cap manera que ERC i JxCAT, no la sabessin. Ningú es pot creure el PSOE,perquè no ha complert mai la seva paraula ni amb Catalunya ni amb Euskal Herria. Per tant…què buscaven amb la inútil taula de diàleg?? Ells ho saben, segur.

Ara és qüestió de no tornar-los a deixar que ens facin perdre més temps

Matilde Font
Matilde Font
20.05.2020  ·  22:28

“Amb els anys, la diferència és que hem après que tot el problema no és Espanya i que per a guanyar no hem de deixar a les mans dels polítics el pes del procés ni ens n’hem de refiar tant.”
Ja està tot dit. O obliguem els nostres representants polítics, o no avançarem. Encara que ens resulte dur i cansat.
SEGUIM!!!!

Roser Caminals
Roser Caminals
20.05.2020  ·  23:00

Serà capaç ERC de recuperar les posicions del 2017? Seria una gran notícia, però ho dubto molt.

Cert, Vicent, de l’independentisme institucional poc en podem esperar. Però hi ha individus i grups dintre dels partits que s’enfilaran al carro si la societat civil l’empeny. Només l’exili i la ciutadania el poden arrencar.

Josep Almar
Josep Almar
20.05.2020  ·  23:07

On som? Hi ha camí? Us recomano la xerrada de Neus TORBISCO i ANC d’ahir. Ajuda i molt a entendre el moment que vivim i perquè es important no defallir i perseverar en denunciar uns fets que atempten il·legalment contra els Drets Humans

Josep Salart
Josep Salart
20.05.2020  ·  23:08

Ahir en Pedro Sanchez li va dir a en Rufian: escup cap amunt i digues que plou, va.

El problema no és dels españols, aquest problema de dividir aquí, el va crear el senyor Junqueras i la resta de dirigents, assessorats i enveninats pel senyor Sergi Sol, autèntic mlaón dels catalans independentistes.

Recordeu quan el President Puigdemont volia anar de segon a la llista d’en Junqueras?
Recordeu quan el,President Torrent es va riure de la voluntat del poble?

Què volem? Doncs anar tots junts perquè els independentistes i cansats de ser-ho, volem anar junts. Si els dirigents d’ ERC volen autonomía, que truquin a la Marta Pascal !!

Martí Millanes
Martí Millanes
20.05.2020  ·  23:18

Com quasi sempre, molt encertat Sr. Partal. L’estat espanyol ni pacta ni pactarà mai. A no ser que s’hi vegi abocat pels esdeveniments i no tingui absolutament cap altre remei. Potser la crisi econòmica que ens cau al damunt? També molt interessat en el que pugui dir demà el MHP Puigdemont.

Francesc Rosés
Francesc Rosés
20.05.2020  ·  23:22

La realitat és molt tossuda, però la ceguesa d’ERC també. No poden assumir un fracàs cantat des del principi. No el reconeixeran mai. La independència, si es fa, no serà amb aquests polítics. Si s’ha de fer, que s’ha de fer, s’haurà de fer malgrat aquests polítics. I no parlo només d’ERC. Juntsxcat també és ple de pactistes.

Josep Constantí
Josep Constantí
20.05.2020  ·  23:22

Ni en mans de polítics ni de funcionaris

Gemma R.
Gemma R.
20.05.2020  ·  23:33

Comencem a estar al cap del camí, i tot sembla molt complicat. És el vertígen de fer un pas que ho canviarà tot. El vertígen de guanyar. En el fons els catalans hem après a fer de la derrota la nostra zona de confort. A l’ inrevés que Espanya. D’ això n’ hem de ser conscients i treballar-nos-ho ràpid, o ens deixarem vendre altre vegada per un Estat Federal o una República espanyola. Fa molt de temps vaig comentar aquí mateix que sería una batalla psicológica, i Espanya ens coneix molt bé, millor del que em pensava, millor que nosaltres a ells. Els seus poders fàctics no han canviat, els nostres si. Van saber veure el ” farol” del que parlava la Clara, i se’ ls va passar la por, per això ens han reprimit tant durament. Fins llavors els que tenien por eren ells. I no ho vam saber veure, perquè no confiàvem amb nosaltres mateixos. Servidora la primera, ho admeto. Però han passat moltes coses, i nosaltres amb 2 anys hem fet un màster del règim del 78, i ja els coneixem tant o més bé que ells a nosaltres. I sabeu què? Que ho podem, els podem. Ells ja ho sabien. Ara ho sé jo. I si vosaltres no n’ esteu segurs, ho haurieu d’ estar, perquè és la veritat. A Europa ja es parlava seriosament de la independència de Cat aquells dies del 17. És més fàcil del que pensàvem, i nosaltres, junts, més forts del que ens sabem. I si ho voleu saber tampoc costa tant: probem-ho. Tombem el règim i fem-lo retirar. Preparem-nos, dés dels CDR, dés dels Consellsx Republica, dés de les entitats, dés de les cambres, els sindicats, els municipis, les comunitats veinals, dés d’ arreu. Coordinem l’ alliberament de Catalunya abans que se l’ emporti la riuada d’ aquesta crisi colosal. Esperar que les engrunes q ens enviará Espanya ens salvin, és voler creuar l’ Atlantic en una barqueta de plàstic. Quedar-se no és opció.

Eulàlia Gili
Eulàlia Gili
20.05.2020  ·  23:35

Confio molt en la visió de la situació que aquests darrers dies ens va plantejant Vicent en els seus editorials. Vist on hem arribat, m’agradarà escoltar com planteja el debat amb el President Puigdemont. Perquè no n’hi ha prou en que aquest repeteixi que es va equivocar el 27 oct. Tenim moltes preguntes.

Lluí Mor
Lluí Mor
20.05.2020  ·  23:55

Voste senyor Partal és molt, molt optimista o ho fa veura?

Lo de ahir, no és cap punt d’inflexió ni res que se li assembli, les decisions dins el PSOE-DEEP STATE i JUNQUERAS-IGLESIAS_PSOE (DEEP STATE), venen de molt temps enrerà i per desgràcia, ja han pres forma. Lo de ahir tan sols és un capitol més de politica autonomista amb una mica de confrontació amb el titella Sanchez, que d’aqui quatre dies, passarà a ser una anecdota de tantes.

El Congreso de Madrid, capital de España i centro de gravedad del Universo, no és res més que un teatre, amb una colla de titelles que fan la seva representació i, pel que sembla tots ens hi distreiem força.
Fa anys que els indepes erem quatre gats, els d’arrers anys molta gent han pres consciencia que Catalunya espanyola ho te magre, ara bé, els indepes indepes, que vol dir la gent que està disposada a sacrificar algo i lluita, dubto que arribin al 30%.

Epp, no vinc a dir que deixem de lluitar, per a algúns ens seria imposible, però potser hauriem de ser una mica més realistes.

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
20.05.2020  ·  23:58

Bé, poc a poc, sembla que la llum es va fent. De fet les bases independentistes ja fa molta estona que ho tenim clar. L’octubre del 17 els partits politics es van tornar a equivocar: des de confiar en que España era una democràcia i un estat de dret, fins a no proclamar la independència quen es podia fer. Amb riscos, certament; i potser amb alguns morts. Però possible. La gent ens vàrem equivocar menys, en tot cas. Però ara discutir sobre això no serveix de res, sinó és per a ajudar a determinar noves estratègies. Algun partit politic no havia abandonat encara del tot la fe en la “democràcia” i el “dret” espanyols; i així ERC va optar per reclamar diàleg (“sit and talk”) confiant en que les esquerres espanyoles serien més assequibles al mateix per trobar una via civilitzada cap a la independència o quelcom equivalent. Res de res: estats de alarma, militars en dansa, recentralització, ineptitud ancestral, etc. etc. Mentre, l’anomenat espai convergent es fragmentava i no era capaç de trobar cap alternativa estratègica mínimament vàlida.

Però ara la situació s’ha aclarit força: com diu Partal la via del diàleg queda definitivament enterrada, si no cauen els que hi confiaven en creure’s enganys tan infantils com una nova taula que no es sap quan serà , ni com ni gairebé amb qui. A l’espai convergent també es van clarificant les coses amb el nou PNC de Pascal i cia. que era esperable que sorgís ja fa uns anys.

Com diu Ramon Cotarelo, en una nació que vol ser tal no es pot excloure ningú (ni de dretes ni d’esquerres…), ans al contrari: cal incloure-hi tothom . Sobretot si aquesta neció vol esdevenir un ens independent que s’autogestioni lliurement (un estat, o el que sigui, dins la UE). I la única manera és fent un Front politic unitari (Plataforma, Junta politica, Consell,…) que guanyi eleccions però sobretot que gestioni després les realcions diplomàtiques i econòmiques amb la resta del món, i un Front ciutadà mobilitzat que mantingui i controli el front politic amb accions al carrer. I el punt número ú de l’estratègia del Front politic ha de ser la fe i la confiança amb la gent que fa 10 anys que ens manifestem i actuem.

Núria Florensa
Núria Florensa
21.05.2020  ·  00:03

Hem deixat passar massa cops el tren. Els partits independentistes ho han de tenir present. Ara és el moment de fer un front comú per a la República catalana. Tard o d’hora ens comptarem i algunes només votarem si es compromet el partit a implementar l’1-0. Ho hem dit massa vegades. Nos vam posar el cos. Altres només poltrones. Empressonats i exiliats us honorarem votant el q ja havíem votat:República Catalana ja!

Daniel Farré
Daniel Farré
21.05.2020  ·  00:11

Com gairebé cada vespre, llegir la seva editorial és l’ùltim acte abans de tancar el llum, avui en voldria resaltar unes frases en les que em sento força identificat: “hem après que tot el problema no és Espanya i que per a guanyar no hem de deixar a les mans dels polítics el pes del procés ni ens n’hem de refiar tant.”
M’afegeixo a la confiança expressada per Francesc Felip, m’agradaria que demà poguèssim veure alguna espurna d’aquesta experiència acumulada, en la que dieu confiar en l’editoral, en el gran camí a fer.
Com li vaig dir a Perpinyar, bona nit.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
21.05.2020  ·  00:37

De fet, els polítics mai no hi haurien pogut intervenir. Waterloo fa el que pot però es veu superat. Al Parlament i a la Generalitat (i als grups al Congreso) hi regna el caos i jo voldria unes eleccions i aquell dia anar-me’n a la platja. Mala notícia: només ens tenim a nosaltres mateixos. Bona notícia: depenem de nosaltres mateixos, sobretot si comencem a pensar per nosaltres mateixos. Un primer punt és descentralitzar, doncs això ensorra la vella política dels pocs escollits, polítics i famosos, centralitzada a Barcelona (si l’ajuntament de Barcelona és el despropòsit que és és precisament perquè els partits li donen una importància desmesurada). Un altre és repensar totalment la política cultural del nostre país: se suposa que som un nacionalisme de tipus lingüístic i cultural, i en canvi estem allunyant a tothom a base d’oferir una literatura en general molt elitista i una música de festa major permanent. I de la cultura en depèn la nostra supervivència com a poble. I un tercer punt és… deixar de votar. Almenys mentre no s’articuli una agrupació d’electors que generi consens entre la població i que tiri a barraca. Votar els partits que hi ha ara és allargar l’agonia. I no necessitem per a res agonitzar. En resum, cal canviar totalment de projecte polític si volem sortir-nos-en com a poble i arribar a la llibertat i la independència. Com a país i com a població.

Anna Linares
Anna Linares
21.05.2020  ·  00:52

Jo nomé recomano d’escolar la xerrada d’ahir de Neus Torbisco amb l’assemblea molt https://youtu.be/T_kBRqKy3eM

jaume vall
jaume vall
21.05.2020  ·  01:08

Benvolguda Roser Caminals, avui molt matinera, -i disculpa l’al·lusió personal- estic d’acord amb això : “hi ha individus i grups dintre dels partits que s’enfilaran al carro si la societat civil l’empeny.”

Hi estic d’acord, fent un exercici de bona voluntat. Perquè, participant en ANC i en Consell X República locals, un s’adona que desconfiança ideològica/partidista entre nosaltres, els ciutadans, n’hi ha. Tampoc no visquem d’il·lusions. Ara, és veritat que també hi ha molta responsabilitat per deixar-la de banda, si apareix un lideratge -si pot ser no unipersonal- fort i transparent. Digne del poble que representa. Que així sigui. Deixo la proposta diària pel proper dia.

Jordi Nogués
Jordi Nogués
21.05.2020  ·  03:15

Com vos, Vicent, ja heu remarcat més d’un cop, no ens queda mes camí que la gent del poble empenyem força en la via cap a la independéncia.Els partits i les institucions no ho faran mai, sigui per manca de ganes o per por de la repressió. Per a fer ca mí des de les instituons hauriam d’aplicar aquella tactica que, segons m’explicava el meu pare, feia servirl’exercit rebel de Franco en l’assalt de Madrid; enviar files inacabables de “moros”, avençant en formació sense disparar ni un tret, amb la ùnica finalitat de desmoralitzar l’enemic; deia el meu pare que havia vist homes republicans plorar desesperadament, aferrats a una ametralladora veient que, per mes que en matessin, sempre tenien enemics devant. No é si tenim en les institucions nostres tantes persones qualificades, per anar sustituint a les que cauen, pero potser si que les tenim en el poble; molta gent disposada a agfar el testimoni del que cau. El que no tinc tan clar es que despres de dos anys i mig encara tinguem la il.lusió d’aquels mesos de la tardor de 2017

JORDI PIGRAU
JORDI PIGRAU
21.05.2020  ·  04:03

Núria Coma
Dos anys i mig perduts.

Si només fossin 2 anys i mig…. Portem 2 segles perduts i avui en dia, als errors d’ Octubre 2017(MHP legítim, malgrat tot) es sumen els errors d’ERC(Sr Tardà i Cia, però això fa un any NO es podia preveure)
I ara no es pot supeditar.ho tot lo que dirà el Sr Puigdemont aquesta tarda(Gràcies, Vilaweb)El Consell per la República en si NO serveix per res(els ciutadans el varem fer funcionar a Perpinyà, on ja es va denunciar la falsedat de la ‘taula pel Diàleg))

Carles Serra
Carles Serra
21.05.2020  ·  04:11

Que trist tot plegat, com si l’història no servís de res, hi han moltes experiències viscudes d’incompliments per part dels governs PPSO€ i quan es tracta de preservar la unidad d’aquesta espaÑa franquiste tots van juntets, voleu més exemple que el 155; Però malgrat tot lo que dit és veu que ER es creu més intel·ligent i guai que ningú i ara que Marta, aquest Iceta 2 de Sergi Sol, Pere Aragonès i una bona llista? gestionant una Generalitat destrossada i espoliada, amb grans missatges vuits per que no hi ha un putu € i per aconseguir-ne anar implantant impostus.

Albert T
Albert T
21.05.2020  ·  04:40

D’aquests dirigents d’ERC no n’espero pas que recapacitin ni demanin perdó,i no ho faran perquè no s’han pas equivocat, han fet, i seguiran fent, la funció pactada, que no es altra que aturar l’independentisme a canvi de prevendes dels amos escanyols. El que sí que desitjo, encara que no sé si molts ho sabran fer, es que el poble sapiga veure com ens han venut i els posem on toca…, al femer!
Del Molt Honorable President de Catalunya, sr. Puigdemont, (que és el que és i això cal defensar-ho fins que el poble de Catalunya no el cessi democràticament), el que m’agradaria que ens deixi a tots clar demà és que va passar realment a l’octubre del 17 i no les bajanades que ens han intentat colar tot aquest temps. Tenim dret, ja fa temps, a saber qui estaba per fer la República i qui no?, quins foscos i poc lleials interessos s’amagaven dins de bona part del govern?, qui el va enganyar o per qui es va deixar enganyar i perquè?, quines amenaces realment va rebre i de qui?. M’indigna que em prenguin per idiota i que pensin que no tinc cap dret a saber la veritat sobre la major decepció de la meva vida i segur que de la de moltíssima gent més, no podem seguir imaginant coses i cal posar a cadascú on es mereix, perquè sinó molts encara seguiran confiant en gent que no s’ho mereix!
Em sap greu, és injusta i em fa mal la situació dels presos i exiliats, però una cosa no treu l’altra, cal demanar explicacions i depurar responsabilitats, no ens podem tornar a fiar de gent que no parla clar i que tinc la seguretat que ens amaguen coses que tots tenim dret a saber i que és necessari que es diguin amb claretat sense mes dilacions (perquè saber-les d’aquí trenta, setanta-cinc o cent cinquanta-dos anys, a nosaltres potser ja no ens serà gaire útil, no creieu?).
Ja sabeu la dita, si algú t’entabana una vegada és culpa seva, però si el mateix t’enganya dues vegades la culpa ja és teva!

PAU BOLDU
PAU BOLDU
21.05.2020  ·  06:15

Sanchez es españa, es la mediocritat, la vulgaritat, el junquerisme d’esquerres per la miseria i la dictadura. Atur, gana i beneficiencia, moltes gràcies esquerres del pa sec i tir a la nuca. Quins miserables i assassins. Homrani, a quants vells has matat des de lz teva incompetencia criminal? Junqueras demana perdó, mal home

Jordi Torruella
Jordi Torruella
21.05.2020  ·  07:25

Spanistan no decepciona mai. Són l’ últim baluard per mantenir viu l’anhel d’ independència. A veure els nostres polítics quina s’empesquen per seguir venent la moto de Madrit. Ja ho veieu, el món al revés. Els nostres polítics lluitant per una autonomia i els de Madrit, pel contrari.

JOSEP ANTONI HERMOSILLA
JOSEP ANTONI HERMOSILLA
21.05.2020  ·  08:07

Estic amb l’Albert T, vull saber: què va passar i per altre banda com seguim. Crec que som milions.

Albert Miret
Albert Miret
21.05.2020  ·  08:18

Aquest gamberro polític és un triler. Això ja ho sabíem tots, però sempre hi ha el bonàs que creu que no pot ser que siguin tan malparits, i que se’ls ha de rescatar de la perversió en la qual els agrada viure. Doncs no, no en tenen cap de solució, i això no els hi pot arreglar ni Déu, perquè són mala gent i els agrada molt ser-ho. I no hi ha un polític pitjor que l’altre, són tots iguals i lluiten entre ells per a ser pitjor que l’altre. El Quevedo no triomfava amb “La vida del buscón don pablos” o un anònim amb i el Lazarillo de Tormes, ni tots els que en diuen de “la picaresca” perquè van tenir sort, sinó perquè allò que escrivien eren i són tractats de com trair i estafar a tothom que et calgui per solucionar els teus problemes i prescindir de morals i ètiques sense cap rubor. Això, els “picarescos” ho editaven el segle XVI i XVII, i avui els polítics espanyols encara utilitzen els mateixos usos i costums. Ells no tenen cap ideologia política, i no poden pas explicar que el seu únic objectiu és continuar indefinidament cultivant un esclavatge polític i cultural a aquells que en tenim al segle XXI. I això és el que no entenen els pactistes que ela agrada ser catòlics, apostòlics i romans i creuen en la salvació de les ànimes si són guiades pel camí del bé. No us deixeu prendre més el pèl, collons, que ja heu fet prou el ridícul amb les vostres tauletes. No hi ha ni taula ni cadires, ni mai n’hi haurà fins que se sentin acorralats per la misèria i abandonats per tothom. I aquell que així i tot vulgui seguir pactant amb aquesta gentussa, que no hi emboliqui al poble català, que no en te cap culpa ni admet ser representat per il·lusos.

Marià Puig
Marià Puig
21.05.2020  ·  08:21

I ara què ?. Farem com sempre aplicant el “qui dia passa, any empeny”, o els de sempre, agafem el toro per les banyes i plantem cara. El que cada dia està mes clar, es que si esperem que els polítics es posin les piles , passaran anys i anys i anys…….i per esgotament, ens sotmetran com han fet sempre fins ara i quedarà enquistat en el nostre tarannà la decebedora fabula del gos que li va conseguir pendre al l’amo el fuet amb que el picava i es va picar ell, per sentir-se amo. Pot ser interesant tenir avui la opinió del M.H. President Puigdemont.

Esteve Freixa Baqué
Esteve Freixa Baqué
21.05.2020  ·  08:23

Si, Vicent. Més clar, l’aigua. Com és possible que hi hagi gent que no ho vegi, que no ho entengui ? Com es pot ser “Comu” encara ? O bé pactista ? Pactista… Recordes aquella canço d’en LLach, “La mula sàvia”, ja antiga, que diu : “Pactisme només vol dir que aquell que mana pot donar-te més ració d’userda ; tu, a canvi, encara et fas i et sents més mula, i has d’estirar el carro molt més fort. No és que estigui contra el masoquisme però, per vici, em posa el morro fort.” Pues eso !.
PS : Personalment, jo deixaria de banda definitivament tota referència a les cabories d’en Freud, avui en dia ja totalment desprestigiades, a l’igual que ell mateix. Existeixen quantitat d’estudis d’allo més seriosos demostrant la gran enganyifa que ha resultat ser la psicoanàlisis.

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
21.05.2020  ·  08:27

Lo primer que hem d´exigir, sí exigir; és la llibertat immediata dels presos i exiliats. Cas contrari, parar-ho tot i ocupar-ho tot. A què esperem?

Ramon Sans
Ramon Sans
21.05.2020  ·  08:28

UNA REALIDAD es que los famosos expertos que llevan la epidemia han tomado una medida que podría acabar con el modus vivendi de toda la gente que trabaja en el sector turismo de Catalunya, Ses Illes y País Valencia … y NADIE , NADIE , NADIE de los expertos ha levantado la voz para decirlo … y LO SABEN … ¿PORQUÉ CALLAN ? … NO LO SÉ …

14 DIAS DE CUARENTENA CON LOS CASOS ASINTOMÁTICOS NO SIRVE PARA NADA Y ESTÁN ARRUINANDO LA IMAGEN DEL PAÍS , CREANDO INESTABILIDAD, PERDIENDO INVERSIONES Y FABORECIENDO A OTROS PAÍSES COMPETIDORES NUESTROS.

Las cuarentenas no sirven para NADA , si hay casos sin sÍntomas o con sÍntomas difÍciles de valorar que pueden llevar a que PASEN INFECTADOS DE FORMA MASIVA…. Y EN ESTE CASO MÁS DEL 60% de los jÓvenes sanos infectados NO TIENEN SÍNTOMAS , NO SE DETECTAN CLINICAMENTE , SOLO CON ANALÍTICA .
Doy datos . https://www.reuters.com/article/us-health-coronavirus-usa-military-sympt-idUSKCN21Y2GB?fbclid=IwAR09bW-Bwv_TbB0H6mndmPJVupq7qO0hgxmxvNQoTkbYS3ssykI0wDwz-Mg

HE PUESTO EL EJEMPLO porque está de actualidad , porque no se repite el mismo patrón con los EXPERTOS CATALANES que negocian con Madrid , ES UN DESATRE pero CALLAN y el desastre crece hasta que se hunde el barco … y DESCONOZCO PORQUE SE REPITEN LOS MISMOS PATRONES DE SILENCIO ante ERRORES ÉPICOS .

ah! LA SOLUCION de lo del turismo son test y hay varias pautas posibles :
– (PCR en origen + PCR a la llegada con protocolo) – O – (PCR+ test RÁPIDO) a la llegada o en origen sería EL PASAPORTE INMUNITARIO …

SALUT y si alguién sabe el PORQUÉ de esos silencios … que lo explique el PORQUÉ PACTAMOS , ERRAMOS , SILENCIO …. Y VUELTA A EMPEZAR .

Pep Agulló
Pep Agulló
21.05.2020  ·  08:38

CELEBRO COINCIDIR

“no hem de deixar a les mans dels polítics el pes del procés ni ens n’hem de refiar tant d’ells.” Pels que m’heu llegit els meus comentaris giren (insistentment) entorn d’aquesta afirmació.

Encara ahir parlava de fer-los el bypass. L’editorial amb elegància diu dels partits: “no saben trobar el camí”. Jo, penso que ni volen ni poden trobar-lo (ho dic sense acritud), perquè no confien amb la força de la ciutadania com per desafiar l’Estat, i la por a la repressió els tenalla i resten en el terreny de la gestió de mínims del govern. La lluita partidista fa la resta i la majoria de la ciutadania independentista s’hi rabeja estèrilment… Malament. La realitat es subordina a l’estratègia planificada pels objectius dels partits. Pactistes vs unilateralistes.

Però és que a més a més si confiem tant el procés a la classe política independentista, paradoxalment estem animant al partidisme que tant blasmem, estem anul·lant el pes dels polítics més honrats dins els partits, els més a favor de la unitat, per afavorir els més oportunistes i pactistes. Quan la revolta tira, és quan hi ha més unitat per part dels partits.

Bé, i doncs què fem. Caldrà remuntar la situació i en la calor de la reactivació, de la represa de les mobilitzacions trobar l’oportunitat i les noves forces, que sempre surten, per construir una direcció a banda dels partits que recondueix el combat amb l’Estat en la via de la unilateralitat. No es pot definir més, cal només treballar amb aquesta nova consciència. Els partits ja vindran darrere n’estic segur.

PS1. “…no el principi de realitat sinó la realitat”. Si hem de ser rigurosos hauríem de dir la representació que nosaltres fem del que nomenem realitat.

PS2. Aquest enfolliment d’en Sánchez fara que tothom baixi del vaixell i es quedi sol, no?

Joan Xuriach
Joan Xuriach
21.05.2020  ·  08:38

Espanya és el paradigma de la mentida i l’engany. Res que sorprengui. A les properes eleccions cal recordar, a l’hora de votar, la ‘taula de diàleg’ i les acusacions de, gairebé, terroristes contra els qui la varem denunciar des d’un bon principi. Esteve Freixa: els “Comuns” segueixen sent-ho pel què tenen amb comú amb la resta de partits espanyols, l’esperit colonitzador; són colonitzadors espanyols.

Montserrat Puig
Montserrat Puig
21.05.2020  ·  09:16

Que pedrosanxhes és un estafafor i el psoe també ho sabem molts i des de fa temps.

Que rufian no ho sàpiga i ER tampoc només pot voler dir dues coses: o són molt i molt rucs de caure al parany o també són estafadors. O totes dues coses.

Ni l’una ni l’altra serveixen per assolir la Independència. I molt pijor: impedeixen que s’assoleixi perquè malauradament tenen molts vots.

Espero que ER caigui en picat.

Igual que espero que Puigdemont es deslligui d’una vegada del PdeCat i lideri una llista transversal. Serà l’única manera.

Joan Royo
Joan Royo
21.05.2020  ·  09:17

Hola Colau…què tal Rufian? com ho portes Asens? ERC encara espera la taula de negociació…Acabe de sentir una caporala a Catràdio i continua amb la mateixa música, no s’alçaran de la taula. Confie que la cúpula d’ERC canvie de ruta…ja ho sé…digueu-me ingenu. Espere amb candeletes l’entrevista amb Puigdemont, crec que és l’únic polític que pot encapçalar l’independentisme després de reconéixer l’error de congelar la declaració d’independència.

Agnès Buscart
Agnès Buscart
21.05.2020  ·  09:17

Visca la DEMO…tot això es pot explicar…
si continuem cedint aviat ho faran i no sortirà a la llum.
Vigilem l’orgull…sempre som al mateix camí fins que,,,

LLIBERTAT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Jaume Bosch
Jaume Bosch
21.05.2020  ·  09:39

Si t’enganyen una vegada,
potser culpa de l’altre.
Si el mateix t’enganye una segona
és culpa teva.

JORDI GUIMET
JORDI GUIMET
21.05.2020  ·  09:44

AMB AQUESTS POLITICS DEL PARLAMENT COVARDS I TRAIDORS AL POBLE CATALÀ i ALS SEUS COMPANYS EMPRESONATS, NO S’ENGEGARÀ MAI LA REPÚBLICA, CALDRÀ FOTR’LS FORA i POSAR-NE UNS ALTRES MÉS DECENTS

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
21.05.2020  ·  09:44

Algún il·lús s’ha pogut creure les promeses del PSOE.?

Un cop ha obtingut l’abstenció de Bildu s’ha passat pel folre el pacte signat. Talment com feien els genocides yanquis amb les tribus índies, que eren la població autòctona i els hi van robar terres i vida.
“El tractat amb rostres pàl·lis és paper mullat”

ERC, Esquerra Republicana Convergent, no recorda el “aprobaré” de Zapatero, PSOE.?

Sempre he cregut que l’Oriol no va marxar a l’exili perquè va preveure, va pactar en secret, que podría ser President de la Generalitat per absència del MHP Carles Puigdemont.
El tret li va sortir malament, tot i així, il·lús o retorçat, va continuar en la mateixa línia d’assolir el poder d’una autonomia descafeïnada, sacrificant Catalunya a les aspiracions egoistes personals. També li va sortir malament, el naZionalisme espanyol incrustat a la In-justicia espanyola el va condemnar a molts anys de presó, i a sobre sense cap mesura reductora.
Va creure que era perquè tractava amb el PP.
Novament, sacrificant les legítimes aspiracions de Catalunya, novament per egoisme i ambició de poder autonòmic, pacta amb el PSOE, pensant que ja no era el PP.

Espero que, com diu la dita “el més semblant a un espanyol de dretes és un espanyol d’esquerres”, li faci veure d’una p…. vegada que ha de ser generós, que ha de treballar per Catalunya, i que la via unilateral és l’únic que hi ha, i que aquesta via passa per la unitat tancada de l’independentisme, sense égoïsmes.
La esperança també va pels de la CUP, que amaguen lo important, primer ser independents, abans que preteses reformes socials. Aquestes ja vindran si aconseguim la independència.

maria serra
maria serra
21.05.2020  ·  09:48

Això de la manca de paraula de Sánchez és el seu estil de governar, ell sap que en totes les decisions que prengui te les de guanyar, perquè el pacte principal el té amb els militars.

Carme Garcia
Carme Garcia
21.05.2020  ·  10:05

Totalment d’acord amb Albert T, peró jo afegiría que el President Puigdemont dies la veritat encara que ell sortis malparat, crec que sería un exercici honest per la seva part, i segons el meu pensar sortiría reforçat, perqué hi ha una dita castellana “rectificar es fe sabios”, i molta gent agrairía el gest.

XAVIER UTRILLA
XAVIER UTRILLA
21.05.2020  ·  10:22

Dubto molt que els pactistes reconeguin que la vía del diàleg és impossible.
Que Espanya no pacta, mai, si no és una rendició. Que sempre enganyant, en la seva mentalitat, és per que són molt llestos. Que salvar-los o intentar reformar-los, no porta a res. Que anar omplint el cove de peix mica en mica, acaba sempre amb una puntada espanyola al cove i torna a començar. Qué no entenen més que la força (com la que teníem l’any 17). Que la solidaritat la veuen com una obligació, un dret (de conquesta?).
Tot això i més, ja ho sabíem tots. Tots. La qüestió que hauríem de plantejar és, a quins interessos respon el corrent pactista? I quin adjectiu hauríem d’aplicar-hi.
PS desviant una mica el tema, el president Torrent reclamant eleccions, per no estar supeditats a decisions dels tribunals… també hi veieu l’ironia?

Antoni Serrano
Antoni Serrano
21.05.2020  ·  10:26

Jo penso que caldria una moguda transversal de militants de tots els partits independentistes exigint a les direccions dels partits una estratègia unitària per avançar i arribar a la independència. Algú s’hi apuntaria?

Carles Matute
Carles Matute
21.05.2020  ·  10:59

Fa uns dies vaig fer un comentari partint del principi universal de què “la pela és la pela”. Em ratifico en això. Tota la colla de polítics de banda i banda estan agafats a la mamella i no la deixaran anar; tots malden per mantenir-se a l’escó. I si a tot això s’hi afegeix que qui realment mana a l’Estat Espanyol son tots els del “palco” del Bernabeu, la Casa Reial, els militars i la Conferència Episcopal, ja tenim el plat a taula. El Congreso de los Diputados, Gobierno inclòs, no son més que uns putxinel·lis a les seves ordres.
Espanya és un muntatge basat en un disseny jacobí amb mala folla; els inventors, els francesos, ho varen brodar, però els Borbons no varen saber ni copiar. França té el seu centre de gravetat, polític i econòmic, a París, però la riquesa està uniformement repartida per tot el territori; i ara aneu a dir-li a qualsevol ciutadà de la Catalunya Nord que renunciï al seu passaport francès en favor, ara per ara, d’un hipotètic Estat Català. El centralisme espanyol es basa en “el Gran Madrid”, format per tots els que he esmentat abans més una munió de funcionaris de diverses categories que son els que fan funcionar la màquina; i aquesta màquina necessita recursos per no aturar-se. I aquests recursos surten de fagocitar tot allò que al Gran Madrid se li posa pel davant, sobretot de la perifèria, sobretot de Catalunya. Vist això, algú pensa que el poder central es deixarà perdre la “moma” catalana així com així? Aquests son dels que moren matant, i no estem a milers de quilòmetres com era el cas de Cuba, Puerto Rico o Filipines, no, els tenim al costat, a l’altra banda de la ratlla. I si cal mentir i enredar, menteixen i enreden, i si cal estomacar a la gent se l’estomaca, i si cal treure l’exercit al carrer, se’l treu; “Todo por la Patria”.
El cert és que això no pot continuar tal i com va, i tots el babaus que encara creuen que el problema es pot resoldre parlant i negociant -o organitzant “mesas de diálogo”- i que sortirà de franc, van ben servits. No sé, ara per ara, quin serà el final de tot això però el cert és que no té fàcil solució (i possiblement ni pacífica) i encara que hi ha base per tirar endavant, el que falta és un líder que ho aglutini; per què si ens hem de refiar dels polítics que tenim, al final farem un pa com unes hòsties (altre cop).

Eduard Samarra
Eduard Samarra
21.05.2020  ·  11:13

No és un atac cap a tu Vicent, ni tampoc un acte d’arrogància, però llegir això em sembla simplement increïble. El fet que haguem necessitat tant de temps per constatar una cosa que ja sabíem i que, tot i així, no sabem si com a col·lectiu en bloc ja n’hem passat pantalla és indicatiu que hi ha molta feina a fer.

Sobre això últim, crec que la semàntica és important. La divisió entre unilateralisme i pactisme és il·lusòria, i és més aviat una divisió entre els qui hi seguim creient i els qui hi han deixat creure.

I ja que estem freudians, alguns conceptes d’aquesta teoria ens ajuden a veure la nostra realitat política d’una forma més acurada:

-Racionalització: distorsió cognitiva dels fets per a percebre’ls menys amenaçadors. Per exemple, dir que “el diàleg és l’única via” resulta menys amenaçador que afrontar el preu a pagar per la independència.

-Negació: rebuig a acceptar la realitat fins a treure els fets externs de la consciència. Per exemple, pensar que Espanya pactaria alguna cosa és una negació de manual.

-Regressió: reversió de l’ego a un estat anterior de desenvolupament com a resposta a situacions estressants. Ergo, un cop em peguen i m’empresonen torno a l’estat antic de submissió i “m’oblido” de la valentia que he mostrat fins al moment.

-Repressió: mecanisme per a mantenir pensaments o sentiments pertorbadors fora de la consciència. Per exemple, els polítics enterrant la memòria de l’1-O.

-Identificació amb l’agressor: adoptar els comportaments de l’agressor. Per exemple, el comportament de personatges com Miquel Buch (Mossos) o Gabriel Rufián (marrullerisme parlamentari i tuitaire).

-Projecció: atribució de pensaments o sentiments no desitjats a d’altres. Per exemple, queixar-se que “Espanya no ens deixa,” quan en realitat no volíem emmerdar-nos tant.

-Formació reactiva: comportament que va en la direcció oposada a allò en què un creu. Per exemple, dir que “la independència és imparable” quan no creus que la puguis aconseguir.

Cristina Sànchez
Cristina Sànchez
21.05.2020  ·  11:18

I com pot ser encara que ens venguin que a les enquestes d’intenció de vot, Esquerra arrassa?? Jo no entenc res! Al final hauré de creure que el que de debò ens agrada és que ens prenguin el pèl eternament

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
21.05.2020  ·  11:30

Tot ve de haver acceptat la falsa realitat de la constitució del 78 que no comporta cap plaer.

Mentre una majoria accepti els principis de la constitució espanyola, donarem voltes i més voltes a la roda d’hamster eterna.

I no parlo només d’ERC. Parlo de Comuns i d’una majoria de gent de Junts.
No ens fem CAP il·lusió de llibertat mentre tants acceptin de facto la constitució franquista

Victor Serra
Victor Serra
21.05.2020  ·  12:33

Cal fer fora Sánchez, però no es pot fer de qualsevol manera. Hem arribat a un dels possibles escenaris quan ERC el va investir, que és que es demostra que no amb el govern més federalista i d’esquerres possible, amb Espanya no hi ha res a fer. Però abans de fer-lo caure, s’ha de guanyar el relat, sino seria contraproduent.

Carles Amela
Carles Amela
21.05.2020  ·  12:34

Que no dèiem als partits catalans que els passaríem per sobre si no feien l’independència???

Doncs ara és el moment!!!!

david graupere
david graupere
21.05.2020  ·  12:50

Del tot satisfet del vostre article en dos eixos:

1. l’anàlisi dels fets i resultats i no pas de la intenció política de cada partit, molt ben definit segons el meu punt de vista, la pràctica dels partits de voler estructurar a posteriori al carrer les seves idees polítiques que ells es creuen a priori. D’aquí que la unilateralitat cada cop sigui l’opció més robusta i viable, per no dir l’única que pot moure les peces del tauler de joc.

2. els partits polítics no han d’anar davant del procés sinó al costat o darrere, però per això ens cal canviar el dirigent d’Òmnium, res a veure amb Cuixart. I que la presidenta de l’ANC trenqui amb tots els partits, també i sobretot amb ERC. Ha de tenir perfil propi per a empènyer en un full de ruta que ni Òmnium ni l’ANC han deixat d’esmentar, jo no parlen de cap full de ruta. Molt simptomàtic. Els estatuts aprovats per l’ANC aquest any són una vaguetat. Un pessebre vivent.

Sr. Partal hauríeu de dreçar una crítica factual no sols als partits sinó també a Òmnium i ANC, les quals han deixat de parlar, s’han tornat mudes pel que fa al full de ruta.

Qui mou els fils darrere l’ANC i Òmnium? Molt simptomàtic que segueixin els partits fidelment

Josep Gualló
Josep Gualló
21.05.2020  ·  13:41

Creia que coneixia perfectament al president Pedro Sanchez i les seves recaragolades maniobres però avui m’ha demostrat que encara te capacitat per sorprendrem. Estic garratibat, no sé si podré recuperar-me.

jordi Rovira
jordi Rovira
21.05.2020  ·  14:37

Fins i tot al gran Barça de Messi i companyia els passa que més que guanyar ells els partits, fan que els perdin els seus adversaris. Tot es va col·locant al seu lloc. I de nou, la independència apareix com l’únic camí possible, pràctic, convenient per a tots. Temps al temps!

Rosa Gispert
Rosa Gispert
21.05.2020  ·  15:37

No sé perquè seguim parlant dels trileros de Madrid, deu ser per no haver de reflexionar sobre aquests dos anys i mig de boira espessa perduts en les nostres lamentacions.

A Madrid fa el que volen perquè han aconseguit neutralitzar l’oposició, engolint-la i dividint l’independentisme.

El que hauríem de fer és mirar de redreçar les coses a casa nostra, perquè vista la nefasta gestió de la crisi sanitaria que han fet els departaments d’ER de Salut i de Treball (residències), només els beneïts es poden creure això que si fóssim independents ho faríem millor.

Només cal veure l’article d’avui a VW, sobre les dades errònies de morts i d’infectats que donava el Departament de Salut a l’inici de l’epidèmia que demostren que quan ja hi havia una circulació del virus descontrolada, encara no se n’havien ni adonat. Penós tot plegat.

Algú d’ER assumirà la responsabilitat política d’aquest dos desastres?. O seguirem donant les culpes de tot a Madrid?

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
21.05.2020  ·  16:04

Cristina Sanchez la teva pregunta té una resposta facil:
perqué els votants d’ERC en aquests noments no son els independentistes de sempre sino que son:
els decebuts del PSC
els decebuts dels Comuns
els decebuts de la Cup que voten qualsevol cosa que s’autoanomeni “d’esquerres”
fins i tot alguns siudadanos de bona fe que s’ han cregut allò de la mesa de dialogo
i un grapat de “fidels” al partit que voten acriticament el que diu la cupula.
Per això, si guanyés ERC seria il segell de la derrota de l’independentisme.

Alfons Olivares
Alfons Olivares
21.05.2020  ·  16:11

Els partits polítics es van crear, sembla, com a eines per canviar la situació, però ràpidament es van convertit en finalitats per si mateixos. Els polítics professionals no aspiren a res més que a guanyar poltrones cada cop més còmodes i el més vitalícies possible. Ja fa molts anys que sabem com funciona el PSOE (ja fóra hora que traguessin l’O de les sigles, oi?) i no ens ha de sorprendre aquesta darrera entremeliadura del seu cap visible, tot molt castís: “donde dije digo…”. Encara hi ha qui cregui en la paraula d’aquesta gent? Potser som prou beneits per creure-hi, no sé, i en tal cas tindríem el que mereixem. Però no vull pensar que això sigui cert, així que ja sabem què ens toca. Però sense partits polítics, és clar, que quan no hi ha poltrones a repartir no se’ls troba enlloc.
D’acord amb el Sr. Albert T, tenim dret a saber què va passar, potser ens pugui servir d’experiència per al futur, si és que volem tenir-ne.

Antoni Biada
Antoni Biada
21.05.2020  ·  16:34

Sanchez, personatge perillos fins i tot per els companys : sense paraula i sense etica.
Es perdre el temps

Josep Maria Janué
Josep Maria Janué
21.05.2020  ·  16:49

Principi de realitat: Tenim el 48% del cens electoral, hem d’arribar al 75% per anar bé. Com ho fem?

Albert Ventura
Albert Ventura
21.05.2020  ·  17:04

Pactar res amb governs espanyols es com pactar amb Hitler, paper mullat. Als anglesos tambe els va enredar a Munich pero van rodar caps i no els van tornar a enredar mes. Aqui ens han enredat no se les vegades des del 1931 i ni roden caps ni els declarem la guerra. A l’inreves, encara ens volen tornar a ficar en “fregaos” espanyols que ni ens van ni ens venen, com al 1936 o les guerres carlines.

Ramon Esteve
Ramon Esteve
21.05.2020  ·  17:41

Gracies Vicenç com sempre encertat i clarivident. El que hauriem de fer esta clar , el que faran els nostres politics…. perdre el temps…com no els empenyem o directament els passem per sobre.-

Umberto Ciotti
Umberto Ciotti
21.05.2020  ·  19:13

“EL ORDEN DEL DIA” de la gente del entorno de Hitler, la misma desfachatez, la misma falta de escrúpulos morales, la misma sed de un poder totalitario y destructivo que el “Gobierno Progresista” Sanchez-Iglesias y su “ÚNICA AUTORIDAD COMPETENTE”

Que destruir sea mucho más fácil que construir no es una opinión subjetiva con la cual cada uno de nosotros podemos estar más o menos de acuerdo sino que es una Verdad científica de enorme alcance cuyo valor apoya sobre la certeza física del segundo principio de la termodinámica y su deducción de la entropía S (desorden, caos y destrucción) que nos asegura que todo lo que existe en el universo es destinado a encontrar antes o después su fin a causa de una continua e incesante acción de degradación y de destrucción …

Así que resulta consiguiente que destruir que quiere decir apoyar la acción destructiva de la entropía S que se expresa ya por si sola sea infinitamente más fácil que construir, oponerse y vencer la despiadada acción destructiva de la entropía S.

Estas conclusiones tienen un impacto epatante en la sociedad humana en su organicidad y dinámica interna por esto mismo que la única razón que los humanos hayan elegido constituirse en sociedad es porque juntos y ayudándose los unos a los otros en modo solidario es un modo mucho más fácil y eficiente de construir valor y bienestar para cada uno y para todos y oponerse a la implacable obra de destrucción de la entropía S.

Solo hay la posibilidad de destruir que es extremadamente fácil y la posibilidad opuesta de construir cuyo resultado no es fácil para nada y implica toda una organigrama de estudios, de conocimientos de la realidad, de inteligencia, de comunicación leal entre los individuos de la sociedad y de complementariedad entre las acciones virtuosas de cada uno.

Destruir o Construir son las únicas alternativas que hay … Y si es verdad que Destruir es mucho más fácil que Construir no podemos dudar que para quien busca el Poder sobre los otros humanos y sobre toda la sociedad imponerse con el Poder de destruir es mucho más fácil que imponerse con el Poder de construir.

El “fascismo” es esto … Es la capacidad epatante de establecer el poder de un individuo o un grupo de individuos sobre la sociedad a través de la capacidad de destrucción … Es el cáncer devastador que solo sabe imponer el Poder devastador de su capacidad destructiva en el interior de una sociedad que al revés se ha constituido como sociedad para ganar la implacable capacidad destructiva de la entropía S.

El “fascista” no necesita conocer la realidad, no necesita la inteligencia, no necesita ser leal … El “fascismo” es bestialidad, degradación moral, es falta total de escrúpulos … Es ideología del poder de la destrucción aplicada sobre un individuo y una sociedad que aspira a la vida.

No hay nada más cínico y más repugnante.

España está empapada de “fascismo” cual ideología de imponer el poder de la destrucción … Volviendo a cuanto hemos dicho hasta hora lo más adecuado a nivel científico es decir que el cuerpo de la sociedad española está podrido a nivel de metástasis por el cáncer de “fascismo”.

Es desde las brutalidades de las palizas del 1 de Octubre 2017 y del juicio farsa del “Supremo” que el cáncer del “fascismo” cual ideología de imponer el Poder de la destrucción ha entrado en una fase terminal.

Estos días Pedro Sanchez está brillando cada vez mas por su total falta de escrúpulos morales.

Lo que extraña no es una derecha directa heredera del franquismo que cada día desborda más empujada por el “fascismo” del “Gobierno” Sanchez – Iglesias

Lo que realmente preocupa es la ignorancia de fuerzas políticas como ER y BILDU que todavía creen en la posibilidad que se pueda instaurar un dialogo leal y constructivo con esta España totalmente degradada a nivel moral por unas metástasis de un cáncer totalitario que han llegados a todos los niveles de la sociedad.

Hay un libro brillante traducido en castellano por la editorial “TUSQUETS” que es:

“EL ORDEN DEL DIA” de Éric Vuillard

Que os recomiendo. Poniendo a la luz unos detalles significativos habla de la degradación moral de los nazis del entorno de Hitler…

La misma desfachatez, la misma falta de escrúpulos morales, la misma sed de un poder totalitario y destructivo que el “Gobierno Progresista” Sanchez-Iglesias y su “ÚNICA AUTORIDAD COMPETENTE”

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ al mes