Als confins d’Itàlia
En la resolució d'un conflicte nacional no compta tant la matèria primera –espere que s'entenga què vull dir– com la consciència
Bartomeu i la seua gent segurament confiaven que l'enorme dificultat logística que implicava aconseguir les signatures de la moció en tan poc temps, enmig de la covid i sense partits a l'estadi ho faria impossible
Hi ha ningú que crega de debò que un jutge el perseguiria per això que el persegueix si no fos perquè és el dirigent de Podem i el vice-president del govern Sánchez?
Els CDR feien molta por a l'estat espanyol, però també a la burocràcia independentista
Un sistema en què les posicions ideològiques que el poder decideix poden ocupar tot l'espai públic però les que no són promogudes pel poder s'han d'amagar a casa i no poden expressar-se en públic no és una democràcia sinó una dictadura
En el passat, quan l'independentisme era marginal, ja s'havia formulat aquesta tesi de la gàbia autonòmica, però no és igual que ho formule una minoria que un partit de govern. I que ho facen dos presidents. Ara, aquesta posició reclama canvis forts
«És, si més no, estrany que els partits que es declaren fidels a l'esperit i el mandat del Primer d'Octubre ara ens proposen de convertir unes simples i rutinàries eleccions autonòmiques espanyoles en un instrument de ratificació»
«Qualsevol país, per a controlar el 'sottogoverno', necessita primer de tot controlar el procés electoral, els partits, la manera com es trien els càrrecs polítics»
Aquest país s'ha tornat més exigent, i el malestar en veient tot això que li passa al president Torra, encara que coste de veure-ho, n'és una prova
Quan toque, els catalans podrem decidir qui és el president de la república. Però ha quedat clar que els catalans ja no podrem decidir mai més qui és el president de la Generalitat
«No hem fet el camí debades ni ningú ens ha regalat res. Simplement, hem tombat, episodi a episodi, injustícia a injustícia, la seua determinació a impedir que ens separem, a impedir la llibertat»
«D'ocasions, de 'momentums', com el que es congria en l'horitzó immediat en tindrem ben pocs. I perdem el temps inútilment amb discussionetes de partit»
«A Manuel Valls, Heribert Barrera no li fa ni fred ni calor. No en sap ni el segon cognom. Ni li interessa. Però sap que, provocant aquest debat ara, aconsegueix de fer ballar tothom la ronda que a ell li interessa»
Quan s'assumeix la descortesia com a manera de fer, quan es fa això que va fer ahir el president Torra, s'ha acabat per sempre més reconèixer l'altre, el blanc, l'espanyol, el que siga, com a superior
L’artificialitat de l’estat espanyol és enorme en termes naturals i una bona explicació del fracàs nacionalitzador d’Espanya. Ayuso ho hauria d'entendre, si pogués
El desplegament trumpista del banderam no va semblar incomodar Pedro Sánchez
El portaveu d’En Comú Podem al congrés espanyol avisa de la gravetat dels nomenament que vol fer el dia 30 el Consell General del Poder Judicial espanyol, malgrat tenir el mandat caducat
El diari monàrquic barceloní intenta, d'una manera ben significativa, de vendre una operació que podria resoldre la situació dels presos i exiliats. Però la cosa no és tan clara
La pregunta és si hi ha res, si trobaríem cap element que anàs directament a l'arrel del problema i sobre el qual la justícia europea se sentís amb l'obligació d'intervenir
L'espanyolisme, i una part de l'independentisme, ha intentat de ridiculitzar i caricaturitzar el president Torra d'ençà que ha arribat al govern. Però hi ha un Quim Torra real
És indignant que Espanya pretenga afegir-se a la celebració del 8 de maig, com si hagués estat al costat dels bons
Fa mal de dir si per a Puigdemont el distanciament de Mas és una notícia positiva o negativa
Si s'accepta que hi ha parts de la societat que no mereixen de ser tractades amb les regles democràtiques, aleshores l'arbitrarietat, també a la metròpoli, és indeturable
Aquest 2020 va quedar marcat per l'acte de Perpinyà, que dibuixa una nació no limitada ja a la voluntat i la definició que en fa Espanya. Ara és el moment de prendre consciència que trencar la subordinació del mapa és trencar totalment la subordinació
«Les votacions, a la llarga i malgrat què puga semblar, no seran el fet més transcendental que passarà aquests mesos per al procés cap a la independència»
De manera que il·legalitzaran la Fundació Francisco Franco mentre el franquisme continuarà essent legal?
Entrevistem el director del Punt Avui, autor, juntament amb Carles Puigdemont, del llibre 'M'explico' · Avui es posa a la venda el segon volum
La gent és qui ha marcat el ritme del procés d'independència, per damunt de tots els repetitius espectacles de la classe política
Que l'arrel del problema siga l'autodeterminació implica que Catalunya ha de ser reconeguda com un subjecte polític amb legitimitat de formular projectes
Barcelona o esdevé la capital d'un estat independent o acabarà essent, i no passarà gaire temps, una Guadalajara radial més
El 'poble del català', com tots els pobles del món, no era inevitable, no estava predestinat a existir, no existia ni hauria pogut existir al marge de la voluntat tenaç que la gent ha construït en el curs dels segles
Dir-se independentista avui, per primera vegada en la història, pot no significar res ni aclarir res respecte del tema clau, que no és ser independentista o no, sinó com 'esdevenir independent'
L'episodi posa una llum molt brillant sobre el problema fonamental d'aquesta Espanya de la qual no hi ha més solució que anar-se'n: no hi ha una Espanya demòcrata que s'enfronte amb coherència a l'Espanya autoritària
Quan el president legítim parla de fer des de Junts una nova eina política adaptada al segle XXI, cal demostrar-ho
«Em fa la impressió que, més que una censura, tenim davant un personatge certament espavilat, expert en publicitat, que ha sabut crear amb materials molt confusos una maniobra d'èxit»
Colau és el paradigma d'una esquerra de fireta, inconsistent i flonja, que en realitat és poca cosa més que pura posa i gesticulació
Hi ha les dèries i els apriorismes de cadascú, que tenen un pes immens
El president del govern espanyol ni tan sols ha considerat necessari d'explicar què ha passat pel seu cap que justifique un canvi tan radical d'actitud
Aquelles dues estratègies que abans eren plurals i no de partit –l'exili o la presó– avui, he de dir que sorprenentment per a mi, marquen i defineixen més que mai la separació entre dues opcions polítiques diferents
«Felipe és a un titular de premsa britànic de deixar de ser rei, i aquesta extrema fragilitat fa que res no siga normal ni previsible. Ni allà ni ací»
Les declaracions de Corina zu Sayn-Wittgenstein tenen un impacte directe en el cor de la maniobra que han articulat a corre-cuita la gent la cort per a salvar la monarquia espanyola