Cal fer foc nou, després del fracàs definitiu de la idea del govern efectiu

Quan toque, els catalans podrem decidir qui és el president de la república. Però ha quedat clar que els catalans ja no podrem decidir mai més qui és el president de la Generalitat

Vicent Partal
Vicent Partal
28.09.2020 - 19:51
Actualització: 28.09.2020 - 21:41
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

El 21 de desembre de 2017 els ciutadans de Catalunya van votar. Fou després de la proclamació de la independència i del subsegüent colp d’estat del 155. I en un ambient de pressió i repressió com mai més no viurem. I l’independentisme va tornar a guanyar. Clarament.

Després del recompte, els tres partits republicans van pactar la restitució del president Puigdemont, però tots sabem perfectament què va passar a continuació: Espanya va amenaçar la cambra catalana, el parlament no es va atrevir a votar-lo i el president legítim, Carles Puigdemont, revalidat amb els vots dels ciutadans, simplement no va ser proclamat. Era el 30 de gener de 2018.

L’elit partidista, el sottogoverno i tots els múltiples apèndixs van insistir aleshores que calia formar allò que ens van dir que havia de ser un ‘govern efectiu’ –en contrast evident amb el ‘govern legítim’ establert a Brussel·les. Ens digueren amb insistència que calia un govern capaç de gestionar l’autonomia perquè deien que era imprescindible i prioritari recuperar la sobirania i les institucions.

I aquesta pressió va fer que en compte d’esquinçar les cartes en aquell mateix moment, que és segurament allò que hauria calgut, els partits intentassen trobar un president que Espanya, tots els poders espanyols, poguessen acceptar. Amb això entraven en el joc diabòlic on som encara. El que ens ha portat fins ací.

El segon candidat proposat va ser el pres polític Jordi Sànchez. I, novament sota les amenaces judicials, el març del 2018 Sànchez va retirar la candidatura, car el Suprem no li permetia d’acudir a la investidura. I no va poder ser investit president.

El tercer candidat, encara el març del 2018, va ser Jordi Turull. La CUP no li va voler donar els vots en l’hemicicle, però, per si de cas, en un gest claríssim d’intimidació, Espanya el va empresonar enmig de la sessió d’investidura. I no va poder ser investit president.

Finalment, els partidaris del govern efectiu van decidir que havien d’investir un president que no es pogués relacionar amb el Primer d’Octubre ni amb el govern que havia proclamat la independència. I així Quim Torra, que anava al lloc número onze de la seua llista electoral i no era militant de partit, va assumir la presidència.

Alguns van dir que allò era tot. Que una volta hagués engegat el govern efectiu s’acabaria la repressió i recuperaríem les llibertats i el control de les institucions. Però això no va passar.

Espanya va decidir de pressionar encara més i fer el pas de decidir també qui era diputat i qui no. Amb això forçà que tots els presoners polítics deixassen de ser-ho. Els darrers, Junqueras, Romeva, Forcadell, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull el maig del 2019.

L’escena es repetí, per si no s’havia entès prou clarament, en aquest cas al parlament espanyol, que tornà a anul·lar el vot dels ciutadans i despullà també de la condició de parlamentaris Oriol Junqueras, guanyador de les eleccions a Catalunya, Josep Rull, Jordi Turull i Jordi Sànchez, a més de Raül Romeva, que va ser el senador més votat.

I ho va fer de nou, poc després, al Parlament Europeu. Espanya no va poder impedir que Carles Puigdemont, guanyador de les eleccions, Toni Comín i Clara Ponsatí, membres del govern legítim, fossen diputats, però sí que va poder impedir i ho impedeix encara desafiant les lleis europees, que ho fos Oriol Junqueras.

El tercer any de la legislatura començava el gener d’enguany, ja en plena crisi desencadenada per la defensa dels presos polítics feta pel president Torra. El parlament, una altra volta pressionat per la justícia, va retirar la condició de diputat al president Torra, després d’haver fet els partits polítics tot un desplegament propagandístic dient que el defensarien en tot i per sobre de tot.

I ahir, finalment, el Suprem espanyol li va retirar la condició de president en actiu.

Ho va fer el mateix matí, posem-hi context a la cosa, en què Tamara Carrasco va haver de declarar davant un tribunal, després de la seua detenció i de mesos de confinament a Viladecans. El mateix matí en què el Suprem espanyol va avalar que Puigdemont, Comín i Ponsatí no són diputats europeus (???!!!). El mateix matí en què es va saber que Jordi Pesarrodona era condemnat a un any i mig d’inhabilitació per haver-se posat un nas de pallasso al costat d’un guàrdia civil. El mateix matí en què dos veïns d’Horta i Nou Barris eren portats a judici per haver protestat en un acte de Ciutadans. I el mateix matí en què el govern progressista espanyol va enviar quatre-cents antiavalots a Catalunya, malgrat que els Mossos tenen totes les competències d’ordre públic.

Tot això, entre les nou del matí i les dues del migdia. Entre les nou del matí i les dues del migdia. Del mateix dia. Un de sol.

Més tard, en el seu discurs final, passades les sis de la vesprada, el president Torra va repetir el concepte ja avançat a l’entrevista publicada diumenge a VilaWeb: que ell ha entès que un dels obstacles per a assolir la independència és l’autonomia –cosa que és extremadament important que siga reconeguda per un president. I va posar una xifra sobre la taula, per definir aquesta repressió que també l’abraça ja a ell: ara mateix hi ha 2.850 represaliats a Catalunya, en procés davant la justícia espanyola, pel fet de ser independentistes.

Aquest és el resum de tot plegat i ací és on ens ha dut la proposta del ‘govern efectiu’.

De manera que cal fer foc nou.

Però els partits independentistes, les elits del moviment i el president Torra van insistir ahir que la resposta a tanta agressió ha de ser votar a les eleccions que es faran el 31 de gener o el 7 de febrer del 2021. Votar-hi en massa per la independència. Adduint que el fet que es puga superar el llistó del 50% del vot popular, si és que se supera, cosa que es veu factible, serà un salt endavant monumental que, segons que afirmen, obligarà a fer canvis.

Costa de creure-ho. A mi em costa molt de creure que el vot tot sol puga servir de res, ja. Però estic disposat a acceptar que una gran victòria electoral podria ser una excusa, un bon moment, per a canviar de ritme. Ara, com es fa aquest canvi amb els mateixos polítics i els mateixos partits que han aguantat aquest calvari de tres anys, degradant la dignitat de les institucions catalanes fins a l’extrem viscut ahir?

Per això, si les eleccions són tan importants com diuen ara, si volen que ens creguem que són alguna cosa més que una batalla controlada entre ells per l’hegemonia dins el govern, si ens volen animar a participar-hi, val més que els tres partits independentistes comencen a parlar clar. Tots tres, quatre, cinc o els que siguen. I sobretot cal que deixen de fer servir eslògans buits com ja aleshores sabíem que era aquell del govern efectiu.

Que ens expliquen clar què volen dir les seues frases, perquè ahir sonaven, totes, totes buides i retòriques. Que ens expliquen quin pla tenen, quin pla hi ha de veritat, que no siga tornar al ‘govern efectiu’ un cop els hàgem votat. Què ens expliquen com, després de tres anys de fracàs i decepció, pensen recuperar això que s’han posat d’acord a anomenar ‘el tremp del Primer d’Octubre’. Que ens diguen de quina manera pensen evitar que passem els quatre anys vinents continuant dessagnant-nos, masegats per la repressió espanyola i decebuts per la incapacitat i la poca responsabilitat dels polítics independentistes.

Potser ells es pensen que haurem d’anar a votar-los, de grat o no, perquè l’alternativa és molt pitjor. I juguen amb això. I ens fan xantatge amb això. Però farien ben fet d’adonar-se que no pot haver-hi una altra legislatura com aquesta perquè ni ells, ni els aparells, ni el sottogoverno, ni els tentacles de tota mena que sorgeixen de Junts per Catalunya, Esquerra Republicana, la CUP i tots els altres no ho podrien resistir tampoc.

Ni que siga per això, cal canviar l’escenari de dalt a baix i avançar de pressa cap a la concreció de la república. Imperativament. Ara que ja sabem, sense cap mena de dubte, que, quan toque, els catalans podrem decidir lliurement i en pau, tots en igualtat, qui és el president de la república. I ara que, de moment, ha quedat clar que mai més els catalans no podrem decidir lliurement i en pau, tots en igualtat, qui és el president de la Generalitat.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Francesc Fusté
Francesc Fusté
28.09.2020  ·  22:02

Com diu el nostre himne : esmulem ben bé les eines.

Ja no em queda acer de tan esmular….

Josep Usó
Josep Usó
28.09.2020  ·  22:11

Allò que el director anomena Sottogoverno, em sembla que són tots aquells que viuen del partit al qual pertanyen. Aquesta gent, davant de qualsevol pressió cedeix de seguida. Es juga el pa. Aquesta gent no només és prescindible; és perjudicial. No és que siguen traïdors a res. És que no tenen altra manera de guanyar-se la vida. I en una situació com l’actual, sempre pactaran amb l’enemic. Fins i tot acceptaran, messells, anar a presó. Però que a la família no li falte el pa.

Monika Diethelm-Knoepfel
Monika Diethelm-Knoepfel
28.09.2020  ·  22:13

La Presidenta Forcadell va deixar de ser diputada al 23-M, junts amb la Marta Rovira i la Dolors Bassa.

jaume vall
jaume vall
28.09.2020  ·  22:14

No cal afegir massa cosa. Guardarem aquest magnífic i clar editorial. Anem a votar en massa. Anem a votar amb sentit crític. Qui no parli clar, i sobretot, qui no s’atreveixi a actuar amb claredat, amb coratge, i amb compromís, que no es presenti. Farà més mal que bé al seu partit i al seu país. I ho recordarem, vaja si ho recordarem.

Robert Joan
Robert Joan
28.09.2020  ·  22:15

M,agradaria saber les raons per les quals els tentacles, el sottogoverno, etc, no podrien aguantar una altra legislatura com la del govern efectiu.

Joan Cusidó
Joan Cusidó
28.09.2020  ·  22:19

Fins que no apareguin partits nous, els partits que haurien de substituir les desferres que sobreviuen moribundes des del 2017, esperar cap mena de canvi és picar en ferro fred.

Sílvia Poll
Sílvia Poll
28.09.2020  ·  22:23

Contundent amic Vicent. No hi ha res més a dir!!!

J. Miquel Garrido
J. Miquel Garrido
28.09.2020  ·  22:25

Tard o d’hora, la independència la farem malgrat els nostres propis polítics..

Jaume Sole
Jaume Sole
28.09.2020  ·  22:26

Estic molt d’acord amb l’article del Director. Però s’ha deixat una precisió molt important, com s’ha de fer per avançar de pressa cap a la república?.
Si no ho tenim clar repetirem les errades de les eleccions de desembre del 17 i dels dies posteriors a l’1 d’octubre. Si no aprenem dels errors, el Sottogoverno què tant bé descriu en Josep Usó tornara a fer de les seves i tornarem a fer de messells com en els darrers tres anys.

David Duran
David Duran
28.09.2020  ·  22:27

Interessant anàlisi. Com és habitual. Però aquesta vegada la trobo molt centrada en els partits i les eleccions autonòmiques. Potser el President Torra té raó quan diu que l’autonomia (permetent aquest miratge d’auto-govern, però que assegura el funcionament d’una classe política) és un obstacle per la independència. Potser també hem demanat massa als partits, exigint-los que deixin els seus interessos partidistes i anteposin l’interès del país. No ho han fet. I potser no ho faran. No es van posar d’acord ni tan sols amb l’anunciada sentència, tampoc amb la inhabilitació, més enllà de seguir fent autonomisme.
La part positiva és que la gent hi és. Desmobilitzada (algun dia algú ens haurà d’explicar qui va desmuntar el Tsunami…). Però hi és. I de la gent -reorganitzada- dependrà fonamentalment fer el següent pas.

Joan Pagès
Joan Pagès
28.09.2020  ·  22:30

A part de deixar les nostres institucions al nivell de barraques de fira, que ja té mèrit, el govern “efectiu” ha aconseguit desmobilitzar el poble: avui hi ha hagut un cop d’estat i la resposta popular ha estat mínima. Però aquesta desmobilització els pot passar factura a les urnes: si la gent votava partits independentistes era perquè creia que tenien un programa per a aconseguir la independència i l’aplicarien (cosa factible, si hem de jutjar per l’esforç de l’estat per aturar-ho). Ara ja sabem que la independència era la pastanaga. ¿Com aconseguiran mobilitzar els mateixos votants el 2021? Si l’unionisme es mobilitza massivament perdrem el poc que queda de la Generalitat.

Josep Callís
Josep Callís
28.09.2020  ·  22:31

Potser ha arribat l’hora d'”enderrocar el nostre parlament”. És ple de traïdoria. Sense ell els ciutadans serem més lliures i menys controlables. Menys previsibles!

ASERET ALMAR
ASERET ALMAR
28.09.2020  ·  22:34

Genial sr Partal. Convé recordar d’on venim perquè el dia a dia fa que ho oblidem. Des de l’octubre del 17 que han passat tantes coses que hem de tenir presents. Ara ha quedat molt clar que l’autonomia no serveix de res: ni té finançament, ni competències, ni pot triar el president de la Generalitat. Adéu Espanya.

Josep Salart
Josep Salart
28.09.2020  ·  22:35

No cal donar-hi més voltes. Aquí només ens cal votar al partit del President Puigdemont.

ERC és una empresa en forma de partit polític que, per conservar els 3.000 sous, ha estat capaç de traicionar tot un poble de Catalunya.

Llegit el primer llibre del President Puigdemont, que, en definitiva son vivències reals i viscudes amb testimonis, t’adónes de que amb l’Oriol Junqueras i l’aparell del partit, no aniríes ni a fer un café a la cantonada. Si estem així és en molta part per aquests traidors. Esperem que a les properes eleccions a President de la República, la gent tingui seny.

Juan Francisco Lopez-Garcia
Juan Francisco Lopez-Garcia
28.09.2020  ·  22:35

No mes vots autonomistes.

JORDI MATA
JORDI MATA
28.09.2020  ·  22:39

Crec que se sentirien més còmodes a l’oposició.

Oriol Roig
Oriol Roig
28.09.2020  ·  22:39

Si els partits dits independentistes són incapaços d’anar plegats, de la forma que sigui, caldrà fer alguna cosa. Treure’ls el pa, que la gana aguditza l’enginy. Saben que tenen un electorat captiu, tot i que cada cop veig i sento més veus que diuen que “no els votaran”. Personalment crec que el President legítim es el MHP Carles Puigdemont, ja que va ser el darrer president escollit legalment. I tècnicament, jo no el vaig votar, perquè el cap de llista era en Romeva. D’aleshores ençà no hi ha hagut eleccions plenament lliures, com molt bé exposa en Partal. Ni aquestes que venen ho seran. I els partidets se segueixen barallant per les engrunes. Primer hem de tenir una república i després ja decidirem de quin color la pintem. Els partidets o no ho entenen o no ho volen entendre. Què hem de fer els qui volem una Repúblic Catalana i no ens sentim representats ni per JxCat, ni per ERC, ni per la CUP? Almenys no per AQUESTS JxCat/ERC/CUP.

Matilde Font
Matilde Font
28.09.2020  ·  22:42

Una exposició perfecta, Vicent. Ara, som la gent la que tenim la força i els polítics només faran allò que els obliguem a fer. Els hem d’obligar a posar en marxa la República Catalana sense dilacions ni romanços. Com diu l’Ovidi: “ja volem el pa sencer” i decidir què fem amb ell i com ens el repartim entre nosaltres.

josep SELVA
josep SELVA
28.09.2020  ·  22:44

L’error era i continua essent fiar-ho tot a la democràcia i a la justícia europea. La democràcia va morir quan va morir Pèricles, la justícia es un desideràtum que no existeix i Europa es un semi-continent insignificant, una berruga d’Asia, i terra de baralles i batalles, un continent massa vell per tenir futur i massa petit per encabir-hi els orgulls patriòtics, de manera que va optar, fa relativament poc, per ser un club d’Estats adinerats i res mes.
Un club elitista que no admet nous membres perquè els que hi son tenen interessos contraposats i prou feina tenen a conciliar acords. En aixó hem dipositat les nostres magres esperances de futur.
No ens calen advocats, ni juristes ni politòlegs, ens calen generals que sàpiguen estratègia militar, i fer rutllar la tropa perquè, desenganyem-nos, la única possibilitat de victòria es troba en el xoc, com ha estat sempre, no pas en la negociació que ve després quan l’enemic ha estat reduït i ha de demanar clemència, mai abans. Aleshores potser, només potser, podríem ser un xic generosos

Jordi Buïl
Jordi Buïl
28.09.2020  ·  22:46

Al primer paràgraf hi diu: “El 21 de desembre de 2017 els ciutadans de Catalunya van votar. Fou després de la proclamació de la independència i del subsegüent colp d’estat del 155. I en un ambient de pressió i repressió com mai més no viurem. I l’independentisme va tornar a guanyar. Clarament.”

¿”En un ambient de pressió i repressió com mai més no viurem”, diu?

¿Com ho sap, el director, que no ho viurem mai més?

¿Que potser dóna per fet que els catalans acabarem acceptant la política d’ERC de submissió a l’Estat? ¿I que per això ja no caldrà reprimir-nos?

¿Què vol dir, si no?

Alfons Nadal
Alfons Nadal
28.09.2020  ·  22:49

Ja no tenim més marges, ni polític (amb la partitocràcia que defensa l’autonomisme controlat) ni social (xarxa comunitària de suport feble) ni econòmic (això s’aguanta amb pinces). Saltem i com diu en Vicent fem foc nou.

Anna CASACUBERTA
Anna CASACUBERTA
28.09.2020  ·  22:55

Prou professionals que viuen de la política i que s’autoanomen polítics. Vull persones competents i amb vocació de servei al poble i no als seus particulars interessos.

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
28.09.2020  ·  23:05

I mentrestant al carrer només hi ha quatre gats, que serán fàcilment identificables i pròximament represaliats
I és que va bé sortir un parell d’hores però després tots cap a casa, que fa fred. Oi ANC?
Com a la Meridiana….deixats sols fins i tot pels mitjans d’informació “nostres”

jordi Rovira
jordi Rovira
28.09.2020  ·  23:06

L’autonomia ja era una nosa per l’autogovern en les estranyes eleccions del nadal del 17. L’autonomia i l’autogovern ja no existeixen. I això és molt bo de visualitzar-ho i conformar-ho. Ningú pot esperar res de Madrid, van massa a sac per fer-hi cap tracte. I sí, ja no hi govern efectiu. Però per arribar fins aquí, ens ha costat déu i la ràbia dels altres. Ara el vals està que roda sens parar. Moltes gràacies MHPTorra, i moltes gràcies qui han sabut mantenir aquest pols fins aquí.

francesc felip
francesc felip
28.09.2020  ·  23:07

Confio en que el l’any 3017 no parlem encara que la monarquia borbònica ens perjudica i que l’estat espanyol és un tren sense aturador que baixa per una forta pendent

Maria Cinta Comet
Maria Cinta Comet
28.09.2020  ·  23:12

En Pérez Royo acaba de dir i repetir que “desobeir” no és el mateix que “delicte de desobediència”.
Per tant, tant el TS com el TSJC ha dit ell (Pérez Royo) han fet una barbaritat condemnant al MHP Quim Torra per uns actes de desobediència que no poden ser qualificats com a “delicte de desobediència”.
No cal dir res més. Sentència injusta; un cop més impera la venjança, no la justícia.

Gemma R.
Gemma R.
28.09.2020  ·  23:17

Estic fent un llibre amb les teves editorials. El millor testimoni d’ aquest tros de la trista història dels catalans, sóta el jou dels nostres corruptes,mentiders i psicòpates colons i majorms. I ja no dic res més perquè avui calaria foc a tot. Están aconseguint que arribi a un punt de fastigueig difícilment descriptible. I sempre penso que sóc una votant mig. Vol dir que sóm milers que estem igual. Una bomba de rellotgeria, q pot esclatar en molts tipus de protesta. No votar també n’ és una. Ai si ens posem d’ acord!

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
28.09.2020  ·  23:18

Des de 1714, any en el que van decidir exterminar, anorrear, Catalunya, les forces de l’estat espanyol treballen constantment en acabar amb qualsevol vestigi de Nació Catalana.

Ara els successors de l’imperi tenen una inestimable companyia que els ajuda: la companyia dels politics que només es poden guanyar la vida cobrant d’Espanya i que malden per seguir incrustats al diabòlic sistema de podridura hispànica.

Tots sabem el nom d’aquests polítics.
Siguem, doncs, conseqüents en el futur.

Senyor Junqueras: Això de seguir dins de la maledicció espanyola s’ha d’acabar!!
Senyor Junqueras: les lleis injustes no s’han de complir ni acatar.
Senyor Junqueras: vol ser vostè el successor de les lleis espanyoles??

Senyor Mas: Encara mai he sentit que vostè pronunciï les parasules “independència” o “llibertat de la Patria”.

Roser Caminals
Roser Caminals
28.09.2020  ·  23:23

D’acord amb l’article i poca cosa per afegir. Votar en massa i exigir en massa que els partits es guanyin els vots. Altrament, superar-los. Potser vindrà un dia que caldrà manifestar-se davant de les seves seus.

Jordi Nogués
Jordi Nogués
28.09.2020  ·  23:24

Fer foc nou, si Sr. Vicent Partal. I això podria començar per elaborar una nova llei electoral, am llistes obertes…i ja veuriam que se’n faria de tots els que viuen de la mamella sense fer res, peque de fet no saben fer res ni han fet res mai de productiu en sa puta vida. Si no tenim cap més remei que votar partits, ja seria hora de que le gent del poble, la que empeny de veritat poguès dirigir el pais tal com volem la gent. Si hem de seguir esperant que els de sempre ens portin a la independència, estem ben servits!!

Antoni Planell
Antoni Planell
28.09.2020  ·  23:30

Amb el paperot que han fet els partits, ANC, Omnium difícilment arribarem a la República

Berta Carulla
Berta Carulla
28.09.2020  ·  23:30

Fa dies que no et llegeixo benvolgut Partal. Tot això ha passat també per la tebior de les veus del país que podíeu arremetre contra els qui tenien el deure de la desobediència i el mandat i en canvi van acotar el cap i mentre feien el llit al President. I també ha passat perquè heu permès la burla i l’escarni de miserables al comandament dels mitjans nostrats, la ràdio i la televisió.

Aquí seguiré però no tornaré a llegir-vos fins que no alceu la veu i el crit estrident contra els qui s’han prestat a la infàmia.

Jaume Riu
Jaume Riu
28.09.2020  ·  23:35

2020 09 28 ARA HO HEM ENTÈS
En la sentència que vol inhabilitar al President Torra hem llegit unes paraules extranyíssimes que ens desvetllen tota la intenció dels tribunals del regne d’Espanya quan jutgen els fets relacionats amb el procés d’independència de Catalunya.
Hem llegit uns arguments de la sentència del tipus “desobediencia contumaz” i també coses com “disposición anímica y recurrente a desobedecer”.
Ara ho hem entès.
Resulta que els fa molt mal, i troben insuportable, que els catalans desobeeixin. Exactament el mateix sentiment de l’amo amb els esclaus.

CARLES MILLAN
CARLES MILLAN
28.09.2020  ·  23:39

Benvolgut Josep Usó: No defenen el seu pa, sinó sucosos sous (de 50.000 cap amunt) amb escasses obligacions i baixa productivitat, i en molts casos zero, com els nombrosos assessors, que no foten res.

Benvolgut Josep Salart: Sembla que el nombre de càrrecs que ERC té col·locats no en són 3000, sinó 10.500, comptant-hi electes i de lliure designació, als ajuntaments, Parlament, conselleries i empreses públiques. Era d’esperar que tots aquests personatges pressionessin el partit per tal de no perdre el “mòmio”. I com que en són tants, doncs tenen molta força.

I ara per a en Vicent: D’acord, no hem d’acceptar de cap manera eslògans ambigus, que ja ens n’han dit molts. Però què passa si els tres (o quatre o cinc) partits dits “independentistes” mantenen les ambigüitats habituals? Per qui hem de votar, llavors?

Francisco Javier Arana
Francisco Javier Arana
28.09.2020  ·  23:40

Porca miseria

Ramon Perera
Ramon Perera
28.09.2020  ·  23:40

Ja em disculpareu si el deure i la conveniència de ser breu em fan semblar [massa] esquemàtic.
“Un dels obstacles per a assolir la independència és l’autonomia” [president Torra]. Hi estic ben d’acord.
Com que els partits polítics que tenim son fills de l’autonomia i, a més, en coneixem bé l’historial, n’hem de prescindir.
D’unes noves eleccions, autonòmiques, amb uns partits, autonòmics, del resultat de les quals Espanya n’eliminarà tot allò que no li convingui, o no li faci, gràcia, n’hem de prescindir.
El parlament de Catalunya també és autonòmic…

Què cal fer? Com a simple ciutadà del carrer, la qüestió em sobrepassa, però es poden tenir algunes idees [puntuals]: accelerar el traspàs de fons bancàris a entitats fora de l’abast de l’estat espanyol, accelerar el traspàs de contractes de serveis a empreses catalanes, i, sobretot, com és que encara no hem estat capaços de soprepassar un milió d’adherits al Consell per la República?

Ricard Portabella
Ricard Portabella
28.09.2020  ·  23:40

Hauríem de ser capaços de crear una plataforma electoral alternativa als grans partits. És l’única manera de que no ens puguin fer xantatge.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
28.09.2020  ·  23:47

Si la unitat no la fan els partits, l’hem de fer els votants. Posar-nos d’acord en a qui votar, i no votar ningú més. Una manera que tenim de fer neteja. Igualment, no tinc clar que cap d’ells sigui un partit independentista. Independentista només ho és Waterloo, i arriben on arriben. El Parlament ja es podria tancar perquè no serveix per a res.

Francesc Xavier Gómez
Francesc Xavier Gómez
28.09.2020  ·  23:49

Al segle V aC, les polis gregues es van enfrontar en una lluita fraticida per l’hegemonia: Les Guerres del Peloponès. Tucídides, el cronista d’aquell període, explica el concepte que els victoriosos atenesos tenien de la Justícia envers els seus adversaris vençuts, els habitants de Melos: “Tothom sap que en la discussió dels negocis humans, la qüestió de la justícia solament té cabuda allà on s’equilibren les forces que la suporten, i tothom sap que els poderosos treuen tot el que poden, i que els febles concedeixen tot allò que han de concedir.(…) No tenim cap mena de dubte que vosaltres (els habitants de Melos) i tota la humanitat, si fóssiu tan forts com nosaltres ho som (els atenesos), actuaríeu igual que nosaltres”.

Els atenesos van llevar la vida a tots els homes de Melos en edat militar, van vendre com a esclaus les dones i els infants, i van colonitzar l’illa amb els seus colons.

Això és doncs la justícia, com a mínim durant els darrers 2.500 anys.

Els forts, doncs, estan exercint la seva força: La força bruta quan ha calgut, la força mediàtica des de fa dècades, la força econòmica que avui mateix descriu, com sempre encertadament, en Jordi Goula. Estan exercint la seva justícia. No ens hauria de sorprendre. Allò que realment és sorprenent és que ens sorprengui.

De fet, ho sabíem de sobres, quina mena de justícia era, però ens estimàvem més de viure pensant que l’amo era bo, o si més no, no tan dolent. Era força més còmode, viure així.

Doncs ara la trampa al solitari ( primer Estatut, nou Estatut, procés d’independència, de la llei a la llei, govern efectiu, pacte fiscal, dret a decidir, nació de nacions, federalisme, estat de les autonomies, transició democràtica, democràcia exemplar) s’ha acabat. Ja no hi ha engany possible. Tothom veu què és Espanya i tothom veu què és Catalunya. Sense màscares ni subterfugis. També veiem què és Europa, per cert. Sense màscares ni subterfugis.

Les cartes són damunt la taula, clarament exposades. No hi ha asos a la màniga.

A tots i cada un dels habitants d’aquest país nostre ens toca decidir ara com volem jugar la partida. Ens toca decidir, també, si la volem guanyar.

Rosa Gispert
Rosa Gispert
28.09.2020  ·  23:58

Massa equidistància sr. Partal, com sempre. Encara segueix patint per les subvencions que reparteix ER?.

Si exigeix als partits que parlin clar, vostè hauria de ser el primer en fer-ho.
Sota l’eufemisme “el Parlament” amaga que qui ha acceptat sempre sense ni xistar la pressió dels tribunals ha estat ER. I que, com sempre, els de la CUP han xiulat i tirat pilotes fora sense comprometre’s en res.

Si, cal foc nou, però dels intégrants dels partits n’hi ha uns que sobren més que d’altres. I també hi hauríem d’afegir Òmnium i ANC.

JESUS CASTELLS
JESUS CASTELLS
29.09.2020  ·  00:02

La justicia es tant diferent segons qui es l’acusat, no cal parlar dels multiples casos que afecten el PP, però també al PSOE, mireu a quina velocitat es mou el cas Chaves Griñan. Hi ha dos grups diferenciats clarament, Los Españoles i Los Colonos.

Francesc Rosés
Francesc Rosés
29.09.2020  ·  00:05

D’aquests traïdors no n’espero res. I dic traïdors perquè han traït la seva paraula, han traït al poble de Catalunya i han mentit amb un cinisme i un menyspreu envers aquest poble que defensava col·legis i urnes malgrat ells, malgrat uns polítics covards als quals se’ls en va anar de les mans absolutament tot.

I la culpa està repartida, però no al 50%. Repassem els fets, com fa en Vicent Partal a l’article. El 30 de gener ERC traeix la seva paraula i opta per no investir el president Legítim MHP Carles Puigdemont, traint la seva paraula, els seus propis votants i els socis de govern. Que potser hi havia gent de JxC i, especialment, de PDeCat, que estaven d’acord amb ERC en la intimitat, segur, però qui va trencar el pacte de govern abans que hi hagués govern, va ser ERC. Això sí, els càrrecs pactats els va acceptar tots. La CUP, com és normal, vessant-la en l’elecció de Jordi Turull. Vessar-la és el verb preferit de la CUP. I arriba el MHP Torra a qui ERC li retira la condició de parlamentari per por a les amenaces de la justícia espanyola. Quan inculpen el president Torra, ni ERC ni part de JxC no corren a defensar-lo. Fins i tot el tracten de tanoca per haver defensat la llibertat d’expressió. ERC també és el partit que bloqueja la publicació de les decisions del Parlament per por i per manca de consciència institucional una altra vegada. Els creadors del fracassat “Govern efectiu” són els dirigents d’ERC que no deixen de sorprendre per la seva estupidesa i manca de visió política i la seva ineficàcia gestora (en President era qui havia de fer les compres de material!) una vegada i una altra. Això sí, amb el recolzament amb la boca petita de part del PDeCat infiltrat a JxC i, per què no, d’alguns elements de JxC. I la CUP, a la lluna de València comme d’habitude.

I ens diuen que ara el que hem de fer és anar a votar per assegurar-los la poltrona a tota aquesta colla d’inútils? De veritat? Acorden amb el president Torra no fer res i anar a les urnes a votar els incompetents que ens han portat on som? És absurd.

I les institucions surten a defensar un President que em mereix tots els respectes però tenen molta cura de no mobilitzar la gent en contra dels partits polítics, dels vividors, dels mediocres que són els únics que poden viure en aquest ecosistema polític podrit, miserable i de mirada curta.

Espanya fa el que ha de fer i Catalunya no. Com es pot parlar de taula de diàleg amb tot el que ha passat només avui i que en Vicent Partal ha tingut l’encert d’enumerar i situar-ho en el marc temporal d’un sol dia. Amb Espanya no es pot dialogar, només es pot negociar i no tenim res per negociar perquè els nostres dirigents han demostrat ser uns porucs cada vegada que els n’han donat una oportunitat. No són capaços ni de posar-se d’acord sobre la reacció a la destitució il·legítima d’un President electe per haver posat una pancarta!

Espanya se’n fot de Catalunya. Presos que renuncien a les seves conviccions per bé de tornar a casa (“Vam fer una proclamació simbòlica no efectiva de la república”, “No anava de veres”…). Legítim, i tant, però no em vagin de màrtirs per les seves idees. Demanant indults de sotamà. Fent vagues de fam que no s’acaben. Si no penses acabar una vaga de fam, no la comencis perquè el que demostres a l’enemic és que no tens el coratge suficient per arribar fins al final. I si no tens coratge, ja has perdut. I sóc molt dur i ho dic amb molta pena al cor, però amb aquesta gent no farem la independència. Així no es fa una independència. Jo em sento estafat per la meva pròpia classe política i crec que la manera més noble que paguin el que han fet és enviar-los a la paperera de la història i a l’atur.

Com pot sortir avui, una vegada més, el President Torra a dir que és el poble qui ha d’empènyer quan cada vegada que ha empès durant el seu mandat ha estat atonyinat per la seva policia que s’ha dedicat a maltractar independentistes i protegir feixistes? Com ens pot dir això?

Sento vergonya de veure com quatre polítics pelats han malbaratat, sense que els tremoli la mà, la il·lusió i l’esforç de tot un poble. I tenen els sants nassos de demanar el meu vot? No tenen decència? El que haurien de fer tots és demanar disculpes i plegar.

Què més ens han de fer perquè hi hagi una reacció. Que més li poden fer a un poble que destituir el seu president de manera il·legítima. I diuen que hem d’esperar a Europa? Europa no farà res si aquí no tenim nassos per moure’ns. Serà sempre un afer intern. Com pretenem que recolzin una república que es proclama però només per uns segons i que els nostres polítics no tenen els nassos de defensar? No la defensem aquí i l’ha de defensar Europa? De veritat?

Molt i molt difícil ho veig. Molt i molt difícil ho veia ja quan en Vicent Partal va venir a presentar el seu llibre a La Garriga i li vaig demanar tímidament si no creia que els partits polítics estaven jugant a la contra.

I no surt ningú perquè ja se n’encarregaran que no surti. Malgrat tot, cal seguir treballant (treballant, no lluitant, que sense treball la lluita és vàcua) de manera responsable i potser en la clandestinitat, com deia des de fa molts anys el meu amic Albert, per la llibertat de Catalunya. Cal tornar a les cavernes i preparar-se bé. El talent és fora d’aquests partits curulls de vividors mediocres. I el veritable talent sempre ha estat al costat de la justícia i la llibertat. Cal recuperar aquest talent que ha quedat mut per causa de tantes decepcions. Cal tornar a generar il·lusió. Cal tornar a començar amb sang nova i coneixent bé els perills.

En disculpo si he pogut ofendre algú. No he estat en cap moment la meva intenció.

Jaume Bosch
Jaume Bosch
29.09.2020  ·  00:09

Masses covards i botiflers tenim per mig.

Pit i collons ens cal.

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
29.09.2020  ·  00:11

Ah ! però després d’aquesta, no penseu aturar el Principat?

Què esteu esperant; a que vos facen el ses més ample, o què?

A quins collons espereu, doncs?

Penseu continuar cercant l’encaix en EspaÑa, encara?

Encara no teniu les bosses escrotal i els ovaris a rebantar o encara podreu encabir-ne més?

O esteu riguent-vos de tots aquells temeraris que se l’han estan jugant durant dècades rebent llenya, càrcer i exilis?

Teniu/tenim la sang d’orxata, reiets.

I en Torra Acatant i Autocessant-se, i Rufian i tropa pegant cabotades al poder colonial? …per dir els dos pols oposats d’aquest conflicte colonial.

On s’és vist desproveir de la inviolavilitat a muntons de diputats electes en una “democràcia” ni que siga un guinyol?

A Màdrix han d’estar descollant-se de tots nosaltres i això que d’un bufit, ara mateix, se n’anirien a fer la mà.

Josep Blesa (València)

Josep Blesa (València)

Josep Jallé
Josep Jallé
29.09.2020  ·  00:17

A les 7 del vespre hem anat a la plaça de St. Joan, davant l’Ajuntament de la Vila de Cardedeu. Poca gent, l’ANC ha convocat, recordant altres fites. Dels 7 partits actius, 6 amb representació municipal, només representants de dos. I no els caps. Ni l’alcalde. En síntesi: això del govern efectiu, eixamplar la base i d’altres monsergues habituals palesen que aquests sistema actual de representació partidista autonomista és només un modus vivendi. No anem camí de cap república, quan encara seguim amb la síndrome del colonitzat (Franz Fanon) per actuar. És l’auto virus.
Gràcies Molt Honest President Torra per gestionar el que ha pogut amb aquests “socis” de govern. Tot un mèrit, arribar tant lluny, amb honestedat, des de la colònia autonomista, mai efectiva amb una estratègia, amb tàctiques caïnites sempre, vers l’alliberament de les urpes del colonialista. Salut!

JORDI PIGRAU
JORDI PIGRAU
29.09.2020  ·  00:17

Com diu el titular, si no podem escollir President de la Generalitat, que es ‘confitin’ les Eleccions. No accepto que un ‘tribunal il.legal’ em digui qui ha d’esser ‘president’. Em sembla que ha arribat el moment ‘d’estripar les cartes’

josep soler
josep soler
29.09.2020  ·  00:20

El resum dels 2 anys i 10 mesos d’aquest Parlament que tenim ara cap en una paraula: INÚTIL

Els partits que es fan dir independentistes no han fet res per la independencia. És més, un d’ells ha desfet i molt, parlo com tots sabeu d’ERC.

Està clar que els franquistes espanyols volen que el President de la Generalitat sigui d’ERC; no pararan fins aconseguir-ho. Que ho facin directament per ordre del governador de la colònia. Per què collons ens cal anar a votar el gener o febrer, el president que votem els catalans si no és d’ERC i obedient com el que tenen al Parlament, el faran fora les vegades que faci falta.
Només demano a JUNTS i a Puigdemont, que no tornin a fer govern amb els botiflers d’ERC. És preferble que ERC faci govern amb els seus socis naturals autonomistes que tornar a repetir la vergonya del Parlament actual. Serà la manera que la parròquia d’ERC obri els ulls i tanqui TV3.

Rubén Cruz
Rubén Cruz
29.09.2020  ·  00:30

L’única plataforma electoral que se m’acut, alternativa i guanyadora per transversal, seria una candidatura de persones els noms de les quals els afegissim els electors a una llista única, possiblement cares conegudes al front dels partits una bona part, i la resta persones gairebé anònimes (per desconegudes) que els electors poguéssim validar fins al número màxim de 135 candidats amb una mena de primàries on caldria decidir per majoria de vots qui no ha continuar a la llista per enfrontar-se electoralment a altres llistes, i també quins noms són els preferits del públic
El truc està en que no caldria que els candidats s’hi apuntessin (que ja ho farem nosaltres), sinó en desallistar-se perquè s’estimen més fer campanya a una llista partidista. Si aquests partidistes veuen com de ben valorats són pel públic, potser s’ho pensaran dues vegades.
Per fi, la clau que engega l’invent a rodar o a estavellar-se és que la posició de sortida de cada candidat a la definitiva llista electoral dependria de l’atzar: un sorteig davant notari (malgrat la pudor que desvetlla la participació notarial)

Ricard Pons
Ricard Pons
29.09.2020  ·  00:51

Sols un comentari que he fet ja alguns cops en aquest diari, com pot ser que molts dels subscriptors encara és preguntin a qui han de votar ja que els 3 partits dits independentistes ens han decebut?. Ara us doneu compte? Jo ja fa temps que em vaig implicar en un foc nou molt més democràtic que s’en diu Primàries Catalunya i que vaig votar a les municipals, que vàrem lluitar en contra dels ostracisme mediàtic i la animadversió dels partits de sempre amb pica fortuna però molta il.luisió. També vaig votar al Front Republicà del Albano o Poble Lliure al Congreso de Madrid. No va reixir per poc i per que els emprenyats i que volem un canvi potser no som tants. Senyors, heu ja caigut del cavall ? Fem el possible perquè qualsevol iniciativa del poble molt més democràtica i amb votació popular per escollir candidats tingui recorregut. És la única manera …sols que fóssim necessaris per investir president ja començaria a canviar tot, ja que crec que és més fàcil això que fer que tot l’independentisme voti Junts. Tot el suport MHP Quim Torra !

Trisha Dominguez
Trisha Dominguez
29.09.2020  ·  01:11

Ara entenc perquè: El 29 de setembre es va restablir la Generalitat de Catalunya i el 15 d’octubre es va aprovar la llei d’amnistia política.
Vol dir que fins aleshores es conservava la legitimitat republicana que pervisqué a l’exili.
Amb l’inhabiltació et volen enviar també el missatge de la derrota republicana enfront la victòria del franquisme camaleònic que segueix governant.

PERE SIO
PERE SIO
29.09.2020  ·  01:33

El MHP Torra ja ha estat inhabilitat pel Tribunal de la Suprema Corrupció espanyola, tal com ja era de preveure, en un Estat dictatòrial.
La casta política autonòmica catalana feia temps que demanava eleccions, els unionistes (PP, PSC, CS, Comuns) per derrocar l’independentisme i la Generalitat com a institució catalana, i els partits que es diuen catalanistes (PDCAT,PNC) i republicans (ERC), per veure si aconseguien millorar el nombre de cadires i el seu tros de pastís. Aquesta és la trista realitat.
Finalment tenim eleccions. Ja s’han tret del damunt al MHP Torra que els feia tanta nosa, perquè no vol viure de la política, parla clar, és sincer i no forma part de la seva casta.
Els darrers tres anys han estat perduts perquè aquests partits, que diuen ser tan catalans i tan republicans, no han volgut implementar el mandat de l’1-0. Tenien una preocupació més important, barallar-se per veure qui dirigeix una autonomia de fireta, sense diners ni competències. L’independentisme no pot aconseguir el seu objectiu amb polítics ineptes, vividors i mentiders.
Quan s’apropen unes noves eleccions es l’hora de no perdre més el temps, ni deixar-nos prendre més el pèl.
Els partits que es presentin, dins del bloc anomenat independentista, cal que ens expliquin, de forma clara i sense embuts, si volen autonomia o independència. No volem subterfugis de que cal eixamplar una base no sabem amb qui, tornar-ho a fer mitjançant el diàleg impossible amb l’Estat o donant suport als nostres botxins i repressors.
Els més de dos milions d’electors que van participar al referèndum de l’1´0, aguantant la repressió i les pallisses de la policia, per poder votar que volien l’independència, cal que ara no s’equivoquin. Ja han pogut veure cadascú el que fa i el que vol. I ara no ens podem tornar a equivocar. Si de veritat volem l’independència no podem seguir votant a partits i polítics que només volen poder, cadires i sous per seguir amb una autonomia virtual lligats a Espanya.
Cal fer un foc nou, però només el podrem fer, si qui guanya per àmplia majoria, és aquell que vol i pensa lluitar, únicament, per aconseguir la independència i la llibertat de Catalunya. Que només l’aconseguirem per la via de la desobediència i la confrontació.

Josep Gualló
Josep Gualló
29.09.2020  ·  01:37

PRESIDENT DE LA REPÚBLICA / PRESIDENT DE LA GENERALITAT

Suposo que això significa que el president de la Generalitat seria l’equivalent del que en els països civilitzats en diuen primer ministre, i a Catalunya que es va civilitzar abans que bona part d’Europa, Conseller en Cap.

Si foc nou vol dir tota la gent nova, no em sembla raonable. Si vol dir que els programes dels partits no siguin abstractes si no molt concrets amb claredat sobre si accepten l’autonomia o nomes la independència, i amb compromís (si cal davant de notari) que un cop al govern no canviaran, d’acord.

Els espanyols que facin el que vulguin, però nosaltres, amb el poc temps que queda , seria bo que trobéssim una formula perquè els candidats, abans de les eleccions prometessin o juressin que entren en la política per servir al poble i no per tenir un bon sou.

Antoni López
Antoni López
29.09.2020  ·  02:01

Cada dia estic més convençut de que hi ha molts, masses, independentistes “virtuals”i pocs que crèguin de debò que la Independencia és possible; traïdors?, no han fet cap jurament, covards? segur que sí; decebuts-aprofitats perquè HAN de viure de quelcom que no imaginàben que serìa com és?, també. Resum: Tropa feble i poc encertada, nivell de fe baix, panxa plena i vida sana.Comandament perillós, molt insegur…..D’acord amb Josep Selva.

Mª Teresa Brasó
Mª Teresa Brasó
29.09.2020  ·  04:34

Quin mal que fa veura la fotografia del Presiden Torra, home honest, amb el seu Govern al costat i darrera sabent que molts d’ells, no tots, han sigut els culpables que això passes deixant-lo al peus del cavall.

Núria Castells
Núria Castells
29.09.2020  ·  04:59

VERGONYA immensa, avui.
L’última -fins ara!- de moltes vergonyes suportades.
Basques de sentir paraules buides per part dels polítics, repetides per tots. Com cacatues.
“No podem permetre que l’estat inhabiliti…” , “Només els catalans poden decidir qui és el president…”, “Fem que les properes eleccions …”, “Catalunya respondrà com cal …”

PROU!
Aquesta gent no farà la independència.
Ni ens la deixarà fer!

Tenen por; tenen càrrec, paga i privilegis que no volen perdre; no en saben; ens enganyen… Gairebé a cadascun d’ells se li pot enganxar una etiqueta d’aquestes. O més d’una.
Foc nou! Foc nou, d’una vegada.
Bastim una candidatura popular al marge dels partits. Perquè el corc és el partidisme putrefacte que ens imposen (llistes tancades, no rendiment de comptes, incompliment de promeses electorals…). Algun partit ha treballat per impulsar una Llei Electoral Catalana decent? Algun ha treballat per canviar aquesta maquinària tramposa?
I, nosaltres, per què els ho permetem? Amb aquest sistema, fins i tot els honests i els capaços queden neutralitzats. La política s’envileix.
Que hi hagi un terratrèmol. Que trontolli tot aquest muntatge.
Pitjor que ara, no serà. I, al menys, ho haurem intentat.
Una altra política és possible. Perquè els humans també podem fer grans coses. I nosaltres som el poble de l’1-O!
Una altra política és possible.
Fem que sigui!

Miracle Artero
Miracle Artero
29.09.2020  ·  06:49

Si hi ha eleccions els partits que es proclamin independentistes i que surtin elegits, els hi exigeixo que ho siguin a consciència, si tenen dubtes que es quedin a casa seva. Per escalfar cadira i cobrar un sou en som tots de qualificats. Fins que no tinguem polítics amb pit i coions no irem enlloc.
Estic totalment decebuda amb tot plegat.

Carme Perello
Carme Perello
29.09.2020  ·  07:12

Estic totalment d’acord
Toca foc nou.
Aquests polítics si volen realment el que la majoria de catalans volem: UN ESTAT CATALÀ.
Han de recuperar la nostra confiança en ells, i la fe en que ho faran.
I només tenen una via….UNA¡¡
deixar les sigles dels seus partits en una voreta, i UNIR-SE¡¡¡
Tots junts: no esteu contra la repressió, la humillació, la prevaricació, la corruptela dels “pallassos justicieros”, el saqueig constant a les nostres arques des de fa anys?????
Doncs, per enfrontar-ho tot heu d’anar JUNTS¡¡¡
Ara només hi ha una fita, aconseguir ser un país: LA INDEPENDÈNCIA¡¡
I això només es fa sent una pinya¡¡
A tots els partits que lluiten per tenir una nació: DEIXEU LES PATALETES i EXCUSES¡¡¡ i apinyeu-vos contra TURCAÑISTAN. és igual que es disfressin de sanches, psoes, coletas…això s’acabat¡¡¡

Adrià Arboix
Adrià Arboix
29.09.2020  ·  07:39

Foc nou…!

Joan López
Joan López
29.09.2020  ·  07:42

Guanyar de nou las proximas eleccions no es per tindre un nou president de la generalitat es per reafirmar el desitg del poble català, si no votem sera pitjor, asì doncs siguem positius I nem a arrasar a les proximes eleccions I no llançen la tovallola. Mai mes Catalunya en mans de partits españolistas.

Albert Miret
Albert Miret
29.09.2020  ·  08:07

Tranquil·litat! Veig per totes bandes dimissions, estripades de cartes i estirades de cabells, i penso que no pot ser que vulguem llençar l’autocar pel penya segat cada vegada que punxa un pneumàtic o li falla un pistó. El President Puigdemont ja ens ho va advertir fa anys quan ens deia que no seria un camí de roses, sinó que seria dur i llarg. La rabieta de proposar l’abstenció la podem entendre, però no és res més que un suïcidi col·lectiu. És regalar al feixisme els pocs mitjans que ens queden per a continuar el nostre viatge. És entrar allà on volen fer-nos entrar de totes les maneres possibles. Se’n diu guerrilla de carrer, i allà, és on la bèstia se sent més còmoda. Hem de ser perseverants i intel·ligents, ens diu el President, i francament trencar les cartes no em sembla cap mostra d’intel·ligència. Volent ser fidel a la realitat, però, és ben cert que dels tres partits que es fan dir independentistes, un d’ells s’ha establert en la boutade de fer sempre el contrari del que necessita el país, es perjudiqui a tothom o no. El segon ja va dimitir fa anys de caminar cap a la independència i només aspira a ascendir al govern d’una autonomia que -com ja hem vist sobradament- està envaïda de botiflerisme i fa el que Madrid mana a través del seu comandament a distància. I només ens queda un partit que vol i cerca el camí de la independència en aquesta sopa de barreig d’interessos sovint inconfessables, i això vol dir que és clar que hem d’anar a votar -o és que ja no som demòcrates?-, i és encara més clar a qui hem de votar. Aquest pot ser el camí. Que hi hagi un partit que arrasi i que pugui governar amb tota la força possible contra l’autèntic enemic que és la dictadura espanyola i ens porti a la sortida d’aquest túnel infecte. La unitat, després d’estar-la implorant durant tres anys, la farem nosaltres amb els nostres vots. Visca Catalunya lliure!

Rosa Maria Martín
Rosa Maria Martín
29.09.2020  ·  08:11

Algú em pot explicar per què haurem d’anar a votar?
No seria millor que decideixin el nostre President els jutges que tan vetllen per les nostres institucions?
Tan atrefegats com els tenim, pobrets, que no poden dedicar-se a la resta de temes d’aquest País, que porten anys entre-bancats!

Mercè Duran
Mercè Duran
29.09.2020  ·  08:16

Aquí també ens volen callats i anant a votar quan toca i prou. El President enderrocat s’escarrassà en dir a la gent “empenyeu”, el considero una bona persona i honest, el vaig veure bé abaix de la Plaça Sant Jaume, amb la gent. Però la maquinari xucladora dels partits ens ha tret l’empenta.
No sé si tornarem a empenyer, jo al menys per mantenir aquesta autonomia castradora no.

Carme Garcia
Carme Garcia
29.09.2020  ·  08:34

Això no sé de quina manera podrem arreglar-ho.
Foc nou? amb qui? el únic en qui podiem confiar l’hem fet fora entre tots, nosaltres també tenim la culpa, per no haver defensat suficient el nostre president, avui tenim una mostra, quanta gent hem sortit al carrer?. Esta clar que hi ha una pandèmia i tots tenim por, però pots ser uns quants més no passaria rés.
Avui hem sento molt malament, traïda per uns partits, que ens van prometre unes coses i no las han fet, l’únic que han sabut fer ha sigut fer es la traveta al MHP TORRA, perquè no feia el que ells volien.
Ara qui es farà carrec de controlar tots aquets consellers d’ER que s’encarreguen del COVID, persones que han hagut de ser tutelades per el President sinó encara estaríem pitjor.
Ara tindrem el Aragonès manant, (ER amb majoria), i segurament anant a la taula ditxosa prenen alguna dessició que no ens agradarà, però pensat-ho bé potser així serà la manera de que la gent que els vota s’anadoni de qui són.
Una critica a TV3, molt malament l’informació, han tapat las manifestacions dels CDR, no fos cas, que l’amo Sol els despedis.

Josep Aixà
Josep Aixà
29.09.2020  ·  08:51

-li va prendre la condició de parlamentari. No “despullà”
-un dia, només un. No “un de sol”
-una mica més. No “alguna cosa més”
-no pot haver-hi cap més legislatura. No “una altra”

Jordi Torres
Jordi Torres
29.09.2020  ·  09:05

Ahir, escoltant al 324 (massoquista?, segurament) la retòrica buida, semiautomàtica, de la Marta Vilalta i l’Albert Batet, que semblava que llegien d’un prompter mental (potser ho feien) em vaig adonar de quina falta ens fa fer foc nou, com diu en Vicent. Els dos defensaven amb aquella vehemència professional de cartró-pedra l’acord entre els seus partits per pactar una resposta conjunta a aquesta última ignominia. Traspuaven esforç i incomoditat per aquest mínim gest de dignitat. Està clar que amb amb aquest nivell polític no anem enlloc.

Comença a ser l’hora de que la classe política independentista catalana se n’adoni que per ser això: polític independentista català, cal renunciar d’entrada als vells esquemes de la ‘carrera política’. Ja no podem tenir més funcionaris de cadira, ens cal gent compromesa que estigui disposada a lluitar i deixar-se la pell, que tingui ideals i una professió prèvia, perquè lo més probable és que, més d’hora que tard, hagi de deixar la política per obra i gråcia dels togats hispànics, així que convé que sàpiguen guanyar-se la vida fora de la política. Si els partits continuen alimentant-se de gent amb mentalitat de funcionaris, políticament no anirem enlloc, i la societat civil harà d’agafar les regnes del seu destí.

Francisco Sánchez
Francisco Sánchez
29.09.2020  ·  09:06

Votar? Sí, defensivament! Per ser més de la meitat? Si, i també per evitar que la baldufa IZ acabi investit president!

Empènyer? SI, decididament, però al carrer. El Palau d’Hivern (o la Bastilla) no cauran a cop de resolució parlamentària.

Europa? No ens ajudarà a nosaltres; en tot cas donarà suport a un membre de ple dret del seu exclusiu club d’estats.

Nosaltres? Narcotitzats amb el viure més o menys bé? Disposats a sacrificis personals, familiars i econòmics? En tenim prou d’anar-nos queixant de tant en tant, potser amb alguna manifestació més o menys multitudinària, sempre pacífica (és clar!)? Les catarsis col·lectives s’han anat apaivagant aquests darrers anys, sembla que amb això sol no n’hi ha prou! Ens han neutralitzat tan eficaçment que aquesta setmana només han portat 500 policies, per comptes dels 7000 o 10000 de fa tres anys. Ja no els fem por!

Com molt bé dieu, Sr. Partal, CAL FOC NOU!! Però nosaltres n’hem de ser la llenya. Estem disposats a cremar-nos?

Joan Cuscó
Joan Cuscó
29.09.2020  ·  09:06

Crec que hem perdut una oportunitat.El president Torra estava disposat a tot. Assumia la responsabilitat dels seus actes i no li feia por anar a la presó per Catalunya.L’han deixat sol.De “Torras” n’hi han pocs.

Els partits pseudo independents haurien de restar quatre anyscom a mínim al recó de pensar.

marga guasch
marga guasch
29.09.2020  ·  09:08

Molt d’acord amb l’editorial. Però m’agradaria que no oblidessim que qui va anar presentant presidents pel “govern efectiu” va ser justament el partit de Puigdemont. Podia no fer-ho.

Carles Farre
Carles Farre
29.09.2020  ·  09:21

Opino com els amics de les arts

https://youtu.be/OJkuS9V_XV4

Pep Agulló
Pep Agulló
29.09.2020  ·  09:24

FOC NOU D’UNES ELECCIONS AUTONÒMIQUES?
ALGUNES PREGUNTES…

Com va dir Torra el govern autonòmic és un obstacle pel camí cap a la independència. I ara doncs, quin sentit tenen per assolir l”independència unes noves eleccions autonòmiques a què ens ha forçat l’Estat espanyol?

El sentit de la frase d’en Torra crec que era perquè donava per fet amb els seus anys de president que no es pot exercir la democràcia amb aquest règim feixista.

Les eleccions ens legitimen la majoria independentista, per tant no cal dir que cal votar. Però també sabem que les han forçat els togats del Suprem, que si no els agrada el govern que en surti l’escapçaran amb un altre cop d’estat judicial.

¿I ara, que no tenim cap dret a decidir com ho expressa cruament la inhabilitació del president ¿Hem de tornar a suportar les picabaralles estèrils per definir la forma de governar el país que no ens els deixen governar?

¿Un nou “govern efectiu” (diferents noms, però la classe política és la mateixa) que efectivament tornarà a claudicar davant la repressió?

De les eleccions no en sortirà cap revolta ni cap embat amb l’estat. Només demano claredat amb els qui es diuen hereus de l’1-O. Demano que el discurs impecable d’en Torra i d’en Puigdemont… sigui una realitat de projecte i no es quedin només amb paraules, i que la ciutadania EL faci seu al carrer, a les organitzacions: Consell per la República, ANC, Òmnium, CDR…

LLIBERTAT I AMNISTIA!

Umberto Ciotti
Umberto Ciotti
29.09.2020  ·  09:27

HA LLEGADO LA HORA DE DE DECIR TODA LA VERDAD HASTA EL FONDO

Nos encontramos delante un monstruo psicópata. Un país plagado por el violento trastorno mental de tener aniquilada toda capacidad empatica.

La violencia y la tortura contra los animales y el gustazo a la sangre fueron promovidos antaño para generar una sociedad de individuos que privados de toda capacidad de tener compasión hacia los demás fueran una máquina de guerra para conquistar el mundo.

De hecho esta monstruosa machina de destrucción y muerte fue la responsable de los espantosos genocidios contra las poblaciones de Centro y Sur América que sirvieron para robar y traer a España cantidades impresionantes de oro y plata.

Esta formidable capacidad destructiva y de someter el mundo se ha revelado al revés un problema inquietante. Ha destruido toda auténtica Cultura de relación positiva y constructiva de relación social y toda Cultura positiva del trabajo de crear valor y bienestar para unos mismos y todo el conjunto de la sociedad.

La persecución de España contra el pueblo de Catalunya es la consecuencia de este trastorno psicotata de la personalidad de los españoles.

El problema tiene que ser intervenido por el conjunto de la comunidad internacional cuya intervención hay que solicitar en modo específico por las matanza del estado español del 17 de Agosto 2017.

Jordi Camps
Jordi Camps
29.09.2020  ·  09:28

Ahir i avui estic molt emprenyat amb el partits anomenats independentistes,. A mi hem sembla més aviat son servidors o esclaus del regim corrupte monàrquic de l’estat espanyol. Ells saben o es pensen que una cosa o altre el votarem perquè no tenim alternativa. Però espero que surti algun moviment o partit amb nova sabia, que els porti a baixar de la supèrbia partidista del repartiment de les engrunes que els dona escanya. Si no es així potser val la pena que perdem aquestes eleccions, que hi governin? els esclaus del borbó, i la seva trepa, ja s’estan tots plegats l’única baralla esper conservar la poltrona. la prova que busquen una data que sigui còmode per el regim ,els del ibex35 etc.
Moltes gracies per aquest editorial com totes son molt clarificadores.

Joan Begue
Joan Begue
29.09.2020  ·  09:29

Tots teniu la vostra parcel·la de raó, malgrat moltes són improductives si en permeteu dir-ho.
La meva desorientada com crec ens passa a molts, no tinc solucions màgiques ni corrents.
Si comparteixo plenament de l’escrit del Sr. Albert Miret.
Hem de seguir per l’única via que ens deixen votar i hem de ser capaços de fer una bona tria si es possible majoritària.
I segueixo posant il·lusió amb la crisi amagada darrera l’epidèmia que segons entenc no trigarà a donar-se a conèixer que haurà de ser finalment el pegament de les nostres diferències, perquè no ens quedarà més remei o l’araquiri dels japonesos

Núria Coma
Núria Coma
29.09.2020  ·  09:37

No mereixen els nostres vots.
Partit nou, llistes obertes, i gent valenta.
Els vells han perdut tota credibilitat m’és igual el què clarifiquin. El 21-D, ens van enganyar a la cara, sense escrúpols ni vergonya, defensant en campanya el què després es van carregar. Em mereixem tanta confiança con Pedro sànchez.
No mereixen els nostres vots.
Ens calen intelectuals, estrategues, tècnics, juristes, i gent que vagi fins el final, no polítics. Els polítics ara mateix són la pedra al camí.
Les 2 úniques persones que de debò ho han intentat han estat els MMHHPP , Puigdemont i Torra, els que no tenen vocació políticq

Salvador Aregall
Salvador Aregall
29.09.2020  ·  09:45

Des de l’autonomia no farem la independència ni votant, ni guanyant unes eleccions. O potser algú es pensa que l’estat espanyol no reaccionarà si veu, si intueix que l’independentisme pot assolir superar el 50%?, què farà l’estat?, doncs suspendre els partits que incloguin la independència en el seu programa. Així de fàcil. Com ho faran? … això importa en aquest punt de la pel·lícula?, ho faran i punt. I sí, serà un escàndol a tot Europa i tots els diaris en parlaran però cap govern europeu ens farà costat. No, votar en unes eleccions espanyoles no ens durà més enllà de ser una guixera administrativa. Què fer doncs?. Què fa un condemnat a cadena perpetua quan ja no té cap recorregut legal per revisar la seva condemna?, 1. Morir-se en vida, 2. Suïcidar-se o 3. Intentar escapar burlant tots els murs que el separen de la llibertat i morir en l’intent si cal. L’estat espanyol ens fa passar per una canal molt estreta, molt més que abans, un embut i l’hem de rebentar. Per fer-ho no hi ha altre remei que emprendre accions per ensorrar l’economia -encara que això també ens ensorri a nosaltres, ja en sortirem, tornarem a respirar- i posar en perill l’economia europea. Aleshores si, aleshores serem un problema -no una notícia menor als diaris- aleshores els estats europeus reaccionaran. Tinguem-ho clar, Espanya fa el què fa amb Catalunya perquè sap que té Europa -els estats- al seu costat. Fa por pensar-hi però és així

DOLORS SOLER
DOLORS SOLER
29.09.2020  ·  09:46

Si la meva indignació i emprenyament era envers el govern espanyol degut a la repressió, a partir d’ahir hi afegeixo el govern català per la incapacitat de posar-se d’acord a donar resposta a aquesta repressió. A més, i aixo es el que em sap mes greu, la meva gran decepció a sigut ERC. Els he sigut fidel durant molts anys perque, per mi, eren els que em representaven millor. Ara no els reconec. A més de desorientada, estic molt emprenyada i cansada. El meu estat d’anim coincideix amb el de Gemma R.

Eduard Samarra
Eduard Samarra
29.09.2020  ·  10:33

Avui estic d’acord amb la Berta Carulla. El director, com ja va fer a les postimetries de l’octubre del 2017, després d’haver estat esbombant durant mesos que estava tot fet, torna a fer això de parlar com si ell no tingués res a veure amb el curs dels esdeveniments. Amb uns mitjans més crítics, especialitzats en tirar la pedra i amagar la mà, aquesta farsa no s’hauria pogut aguantar tant de temps.

Un exemple és quan diu que els partits ens fan xantatge, quan aquest xantatge no es pot perpetrar sense la vista grossa, quan no la col·laboració directa dels mitjans. Parlant de xantatges, no puc evitar veure una mena de satisfacció en els ulls de Torra per esdevenir un nou màrtir. Per més injust que sigui tot plegat és un fet que som molt reactius i previsibles.

Un altre exemple és la pandèmia. Madrid, com sempre, es va mostrar aberrantment incompetent, però la gestió aquí va ser en molts fronts dolenta. No és que no s’hagi de criticar Madrid, faltaria més, sinó que semblava que fos l’únic focus de crítica. Perfecte per a que els nostres polítics facin la víctima.

Dit això, segueixo trobant un error de base idealitzar el carrer. Necessitem lideratges, no herois que ens treguin les castanyes del foc. Necessitem mecanismes psicològics per fer front a la repressió, no pas la queixa patològica en què estem sumits. Com a poble hem de madurar una mica encara, perquè no hem sabut superar el cop de fa tres anys i en culpem als polítics de tot.

No és només que ens haguem deixat entabanar pels seus xantatges, entregant-los les claus de la nostra llibertat. També és que no hem sabut sortir del marc mental de la “revolució democràtica”, que no serà MAI possible a Espanya (ni a la gran majoria de països del món). Això últim és responsabilitat únicament nostra i no hi ha cap polític que ho pugui solucionar per nosaltres.

Joan Gímenez
Joan Gímenez
29.09.2020  ·  10:45

Estan aconseguint desfer l independentisme??
Crec que si però només els unionistes son els que fan aquesta feina?
No som tots, ahir parlan amb un de la cup li vaig demanar unitat , i que va contestar? Que junts pel cat i ER no els hi deixaven participar
Ells que fan ? Treuen al Mas, no ajuden a Puigdemont i posen tots els pals que poden ino fan res per que torrent nomeni Puigdemont,
Eviten anomenar a Turull, segueixen sense fer res per Torra fins que es inhabilitat
No puc creure en la cup
D ER vol pactar en qui no compleix cap pacte ?
La conclusió pregunta es : si la única solució es unitat de tots els que diuen ser independentistes no es fa la responsabilitat es dels 3 i cada un dels tres que no fa suficient esforç per aconseguir aquesta unitat vol la independència ????
El que no la vulgui es un traidor a tota Catalunya
Si el febrer no guanyem
Mai mes penso votar

Josep Vilà
Josep Vilà
29.09.2020  ·  10:55

Aquí al damunt, en Francesc Xavier Gómez és, al meu parer, qui més s’ajusta al diagnòstic correcte.
Sempre cal analitzar el transfons de les coses, i les coses, agradi o no agradi, funcionen tal com diu.
No és bo ni anar de sobrats, ni amagar el cap sota l’ala. Cal saber en cada moment de quins elements es disposa i de quins en disposa l’altra banda, de manera que, en cada moment, cal ajustar les estratègies a allò possible i efectiu.

JORDI BALBASTRE
JORDI BALBASTRE
29.09.2020  ·  11:03

Ho hem dit mil vegades: La Generalitat de Catalunya és orgànicament Estado Español i encara que personalment els polítics puguin pensar un altre cosa, és impossible des de la Generalitat trencar la cotilla i assolir la llibertat desitjada. Això ha de venir de fora. La gran sort del que va passar ahir va ser que per fi van quedar cristal•linament clares les coses, ha quedat despullada la gran ficció sobre el poder de la Generalitat, ni poder te per a mantenir el propi President, i el teatret de les autonomies que ha servit per enganyar-nos durant quaranta anys. En Vicent ho exposa perfectament. La única resposta possible és la República Independent de Catalunya, caigui qui caigui, la terrible crisis que ens sepultarà els propers temps juga al nostre favor, no hi ha altra camí, del contrari el remolí espanyol ens xuclarà a la foscor. Però siguem conscients que caldran sacrificis infinits… ara i sempre.

Francesc Fortian
Francesc Fortian
29.09.2020  ·  11:09

Estem flajelant-nos i els nostres opressors enfotensen.
Tenim un Sánchez que es un Rajoy o un Aznar o un González més, pues reaccionem!
Demà tots els Parlamentaris i Senadors catalanistes a Madrid han de ser cridats a consultes per els seus partits, procurant que també ho facin els amics bascos i valencians si ni han.
Això deixaria el traïdor Sánchez amb minoria per superar una moció de censura, vaja que el PP podria tornar-li la jugada. Llavors veuríem lo que es pànic amb aquestos que es diuen socialistes i besan la ma del borbó.
Davant de la molt probable pèrdua del poder, uns espantats titelles dits d’esquerres pressionarien inmediatament per agafar-se a la cadira abans de ser segurament destituïts per ordres d’un nou govern neofeixista i revanxista espanyol.
Tot això podria ser el impuls de la acceptació d’un referèndum a Catalunya com mal menor. Als catalans tant fa siguin de dretes o de falses esquerres, tots no son demòcrates ni ho seran mai, son espanyols!
Després ja vindra el temps de passar comptes a casa nostre, primer la llibertat!

Enric Mauri
Enric Mauri
29.09.2020  ·  11:15

Sempre benvolgut i cada cop menys admirat Sr. Partal,
[𝙚𝙡 𝙢𝙚𝙪 𝙩𝙞𝙩𝙪𝙡𝙖𝙧 (𝙟𝙖 𝙨𝙖𝙗𝙚𝙪 𝙦𝙪𝙚 𝙩𝙤𝙩 𝙚𝙨𝙘𝙧𝙞𝙩 𝙘𝙤𝙢𝙚𝙣ç𝙖 𝙥𝙚𝙧 𝙪𝙣 𝙩𝙞𝙩𝙪𝙡𝙖𝙧, 𝙞 𝙦𝙪𝙚 𝙚𝙣 𝙘𝙤𝙣𝙘𝙧𝙚𝙩𝙖 𝙚𝙡 𝙨𝙚𝙣𝙩𝙞𝙩): “𝙀𝙡 𝙎𝙧. 𝙋𝙖𝙧𝙩𝙖𝙡 𝙈𝙀𝙉𝙏𝙀𝙄𝙓”]

En tot l’article no s’esmenta ERC … Oh sí [penúltim paràgraf] “ni els tentacles de tota mena que sorgeixen de Junts per Catalunya, Esquerra Republicana, la CUP”, una vegada més, tots junts i tots iguals, Sr. Partal, NO ÉS VERITAT!

[segon paràgraf literal] “Després del recompte, els tres partits republicans van pactar la restitució del president Puigdemont, però tots sabem perfectament què va passar a continuació: Espanya va amenaçar la cambra catalana, el parlament no es va atrevir a votar-lo i el president legítim, Carles Puigdemont, revalidat amb els vots dels ciutadans, simplement no va ser proclamat. Era el 30 de gener de 2018.”
Sr. Partal, SUBSCRIPTORS/LECTORS, com que no ho diu ell, tot i que tots ho sabeu: no fou “el Parlament”, fou Junqueras ordenant a ERC, ERC ordenant a Torrent, que indignament ho impedís … Ah!, no diguem segons quines paraules, doncs això és TRAICIÓ, i el Sr. Partal sempre ho ha obviat o dissimulat.

[més endavant] “El parlament, una altra volta pressionat per la justícia, va retirar la condició de diputat al president Torra, després d’haver fet els partits polítics tot un desplegament propagandístic dient que el defensarien en tot i per sobre de tot.”
Sr. Partal, SUBSCRIPTORS/LECTORS, com que no ho diu ell, tot i que tots ho sabeu: no fou “el Parlament”, fou Junqueras ordenant a ERC, ERC ordenant a Torrent, que indignament ho fes efectiu … Ah!, no diguem segons quines paraules, doncs això és TRAICIÓ, i el Sr. Partal sempre ho ha obviat o dissimulat. [Cal afegir això recent de primer aprovar i després fer que sigui com si no?]

I etc., etc., etc., quants exemples de fa tant de temps, Sr. Partal i Vilaweb.

Qui ha empès, sempre però no sempre prou, ha estat JxC, qui sempre, sempre, ha frenat, ha estat ERC. Sr. Partal, si les seves anàlisis, persistentment i contumaçment, no contenen i expressen això (!), o és que no observa la realitat o és que, deliberadament i reiteradament, l’amaga.

Sabeu allò que solen dir-se els polítics “falta a la veritat”, per no dir, que és el que vol dir, “menteix”. Doncs jo dic que el Sr. Partal MENTEIX.

I en això de la seva línia d’editorial, i d’anàlisi i de posicionament, NO-EQUITATIUS, el Sr. Partal és o talment sembla ser inesmenable, inaccessible a canviar.

El Sr. Partal (per experiència), No perdona!, No accepta disculpes (quan s’han degudament demanades)!, No demana perdó (quan també ell l’havia de demanar)! … El Sr. Partal … Aquest és (si més no també) el Sr. Vicent Partal (simplement que jo he conegut).

De fa no molt que ho estic dient, VilaWeb va fer el cim, Merescut!, amb els seus 25 anys; si continua com fins ara, i en les dates a venir serà essencial i la prova definitiva, VilaWeb entrarà en decadència. El Sr. Partal el va crear i l’ha fet créixer, i el Sr. Partal el perjudicarà i el condemnarà.

Simplement, deixarà de ser, i per mi ja ha començat a ser-ho, FIABLE, deixarà progressivament de ser ÚTIL, altres mitjans digitals serviran més, potser ja ho estan fent, Més assertius!, Més dinàmics i evolutius!, MÉS PLURALS! … Que jo hagi de pensar i dir una cosa així de VilaWeb!?

Estimo VilaWeb (entre altres coses, durant molts anys, a tots els meus mails hi tenia un “peu de signatura” fent-ne propaganda), és clar, no sóc l’únic que l’estima. Estimo el Sr. Partal (ell no s’ha dignat creure-s’ho mai) com a ciutadà i patriota. Per això dic el que dic, però a hores d’ara ja pràcticament sé que NO ho entén, i NO ho atendrà.

Em sap greu, i això que diré ara, em costa i dol especialment, I si l’única manera sigui que ho denunciem en privat i en públic (no compto amb els de l’exclusiu “molt bé”), i si molt calgués, torno a dir que em sap greu, anéssim més enllà?

Vicent (torno a parlar-te, com ho sento, amicalment), Escolta!, Deixa’t tocar, (re)moure, potser trasbalsar! … Atreveix-te! … T’estimo! … [si escau, novament dispensa’m (i dispenseu-me tots].

Eduard Muntada
Eduard Muntada
29.09.2020  ·  11:25

Vist el què hem vist, està clar que el “foc nou” que reclama el Sr. Partal té cognom, i és diu PUIGDEMONT.

Però, si de cas, Puigdemont amb un Partit propi (poseu-li el nom que vulgueu) i la seva pròpia llista electoral. El cas és que En Puigdemont no ho ha fet perquè no pot : està massa sol i a més és combatut (per una o altra raó, fins i tot a Catalunya) per TOTS els partits polítics, que sembla que veuen en ell el que deuen considerar un contrincant invencible si tothom fa joc net.

Per això TOTES les estratègies electorals es basen fins ara en evitar que Puigdemont pogués arribar a constituir un Partit Polític PROPI. És a dir : que faria foc nou però sense els encenalls de JxC ni les escopinades d’ERC, ni els de les CUP a fora el carrer…mirant-se els castells de foc de la festa major.

Tanmateix, arribades les Eleccions podrem comptar ben segurament quin és el nombre d’imbècils nostrats, encara que el resultat final no serveixi per a res. Però de les múltiples condicions d’insuficiència i debilitat mental que el número expressarà, la de que es creuran que son lliures i que això és una democràcia representa nogensmenys que és no una sinó “la” vivència essencial per a ells.

No sé si cal que l’Editor caigui del cavall, o bé és que encara està esperant els reis (els de l’Orient, és clar…)

Gerber van
Gerber van
29.09.2020  ·  12:57

Foc nou: cremarem (virtual) el Parlement i muntarem un de nou en Waterloo a través del Consell per la República. El 1-O Solsona presentarà la seva Consell Local per la República. Espero que vindran molts més.

Federació de Comitès Poble Català Albert
Federació de Comitès Poble Català Albert
29.09.2020  ·  13:12

FOC NOU.
Sí. Des de l’any 2018 proposem el procediment, per fer Foc Nou, a la Web de la Federació de Comitès Poble Català, si es formalitza i s’aplica l’escriptura de formalització el Pacte Nacional per a l’Autodeterminació, presentada l’any 2010 davant de Notari per l’Agència del Cens Nacional del Poble Català. Cito la Web, on hi ha més informació, per no allargar massa aquest comentari
La proposta te en compte que no es que els polítics catalans independentistes elegits en institucions autonòmiques regides per l’Estat espanyol no vulguin assolir la independència, sinó que són les institucions autonòmiques les que no serveixen per organitzar l’autodeterminació i declarar la independència de Catalunya validables en Dret internacional dels pobles.
En Dret internacional (Carta de l’ONU i textos i estudis successius) un referèndums d’autodeterminació i la declaracions d’independència ho pot fer un poble que no té estat, perquè es titular exclusiu d’aquest dret considerat inalienable, si ho fa des de fora d’institucions autonòmiques de l’estat del qual es vol separar. La Comunitat Internacional té dret a escoltar un poble que es presenta com a tal, però no si es presenta com una institució que forma part d’un estat membre de l’ONU.
Fa molts anys que, des de l’Agència del Cens i la Federació de Comitès, ho anem dient, repetint i publicant. Basant-nos, també, en el que demostra el dictamen del Tribunal Internacional de Justícia, l’any 2010, sobre el cas de Kosovo – Sèrbia.
En l’escriptura de formalització del Pacte (disponible en la Web de la Federació citada) hi ha el que s’han de comprometre a fer i a no fer els partits independentistes i els que es comprometen a fer les entitats de societat civil i el poble de la nació catalana.
Tot i dient el que dic, també dic, sempre, que en tot cas i situació que sigui, mentre hi hagin eleccions autonòmiques sense Estat català, hem de votar a un dels partits que es declarin independentistes en les candidatures autonòmiques. Que cap independentista català, per més emprenyat que estigui amb els polítics (n’hi ha molts entre els comentaristes als editorials de Vicent Partal, i tenen raó) s’abstingui ni voti en blanc. Altrament perdem tots com a independentistes.
Albert Bertrana i Bernaus

Joaquim L’Optimista
Joaquim L’Optimista
29.09.2020  ·  13:20

PUIGDEMONT PUIGDEMONT, PUIGDEMONT, PUIGDEMONT. Por favor MHP no le pido que nos diga o cuente la estrategia que sin duda VD. tiene ,para llegar a la desesperadamente deseada INDEPENDENCIA, pero si que como un SUNAMI salvador nos de el papel del pueblo haremos sin dudar todo lo que nos ordene. Otra cosa, si los partidos independentistas tienen un juramento declarado ante notario y descrito en el progama de los partidos que solo van a realiazar la labor de dar al pueblo una REPUBLICA INDEPENDIENTE lograda desde el derecho de libre determinacion de los pueblos como derecho de AUTODETERMINACION.

Josep Soler
Josep Soler
29.09.2020  ·  13:25

Apart d’estar d’acord amb l’article del Vicent, nomes afegir-hi una petita part de meu punt de vista:
Cert que estem sota la persecució implacable dels invasors espanyols. Cert que amb el lliri a la ma no podem anar enlloc (que es el que sabem fer). Cert que la pandèmia juga i ha jugat en contra nostra (no ens permet ni manifestar-nos) . I certs molts dels errors dels que habitualment es troba tothom quan ha d manar, però també es cert el treball d’ERC, per entregar el cap del President Torra, a qui el pot pagar mes be, amen de la seva obsessiva aposta per fer-se amb l’Autonomia.

Salut Carbonell
Salut Carbonell
29.09.2020  ·  13:29

Amb tants comentaris sempre és difícil de memoritzar qui a dit que.
Jo estic completament d’acord amb algú que deia que a les properes eleccions AUTONÒMIQUES qualsevol partit que faci bandera del independentisme de “pedra picada” serà il.legalitzat.
Seria bo que, com diuen alguns, tinguéssim una llista creada per la gent, però aquesta no passaria mai el llindar legal.
Impossible de comptar amb els partits i els polítics que ara seuen i cobren per haver guanyat les eleccions dites per “un govern efectiu” .
Son aquest polítics que per POR d’haver d’anar a la presó (por molt comprensible) no varen investir la persona que va guanyar el 21 D……….i han anat embrutant tot el que han tocat.
Demano als mes de dos millons de votants del referèndum del primer d’octubre 2017 que per més fosc que sigui el panorama NO DEFALLIM.
Moltes gràcies MHP Torra per tot el que ha fet per Catalunya i la seva gent.

Josep Albà
Josep Albà
29.09.2020  ·  13:51

Estic d’acord amb el títol de l’editorial.

Cal fer foc nou i cremar-hi tots els partits falsament independentistes, des de Junts a la CUP passant per ERC.

I després cal reorganitzar-se i preparar-se per anar a la Independència i a la ruptura total amb Espanya, amb tota la força de que siguem capaços, i sense cap dels noms que no han sabut o no han volgut complir complert la seva obligació de fer efectiu el mandat democràtic de l’1 d’Octubre.

Per cert, Josep Salart, és un funcionari.
Si cerqueu per internet, trobareu el perfil…

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
29.09.2020  ·  14:12

Lo he dicho en más de una ocasión y desde hace mucho tiempo. La República de Catalunya no será sin un cuarto poder (los medios de comunicación) que apueste por ella sin ambages, sin medias tintas y sin falsas actitudes pseudo salomónicas.

El mantra de “Solo el pueblo salva al pueblo” tiene, en la práctica, un recorrido muy corto. Me atrevería a decir que es tan solo una proclama euforizante hasta que el efecto desaparece.

No creo que el problema sean solo los partidos políticos (entiéndase los “independentistas”). La cosa es mucho más intrincada, retorcida porque lo que nosotros entendemos por partidos políticos, no es sino una fachada que ellos nos permiten ver. Los partidos políticos, además de ser ante todo empresas, están fuertemente ligados al poder económico o ¿se cree alguien que viven de las cuotas de sus militantes? Ese poder económico, en Catalunya, se llama, principalmente, La Caixa. Y la cosa no acaba ahí. Entrados ya en el mundo de la política, lo que en francés se denomina “politique politicienne”, el conchabeo, el cuñadismo, el clientelismo, el saberse parte de una casta privilegiada hace que los políticos siempre tienen tendencia a venderse al mejor postor. No hay profesión más prostituida que la de político siendo el primero de los proxenetas (hay más) la famosa “disciplina de partido”, es decir, el propio partido.

Para no aburrir. Catalunya es el segundo motor económico más importante de España. Si a Madrid le restamos el funcionariado endémico y la parafernalia de sedes de todo tipo, Catalunya es el primer motor productivo real de toda España. Y aquí está la madre del cordero. Siendo esta la situación, desde hace décadas, centenares de años, ¿usted se cree que los partidos políticos catalanes (independentistas) no han tejido entresijos con la Corte del Reino que hacen que los tengan cogidos por las partes nobles pase lo que pase?

El cuarto poder. El cuarto poder es el único que puede deshacer este nudo gordiano catalán.

Vilaweb, su línea editorial, siempre llega tarde, patéticamente a destiempo, con ese aire de querer insuflar ánimos a los ya más que ninguneados, olvidados, pateados votantes del 1-O y, sin embargo, el director conoce a la perfección los entresijos de la política catalana independentista. Conoce a sus actores e incluso con algunos de ellos (él) tiene canal abierto.

En mi opinión la línea editorial de Vilaweb lleva casi tres años sin estar a la altura. Más que una pena, un desastre, porque sin el cuarto poder al pueblo catalán del 1-O se lo comerán de un bocado. Unos y otros.

Montserrat Puig
Montserrat Puig
29.09.2020  ·  15:34

No es pot fer foc nou amb traïdors a dins de casa.

Els traïdors s’han d’identificar i apartar (i això només ho podem fer enfonsant-los a les urnes). Si no, mai guanyarem res. I és molt difícil, molt, identificar-los i apartar-los quan els mitjans estan controlats per ells. Fins i tot Vilaweb els protegeix. Parlo d’ER.

Paraules buides i plenes de populisme les del Sr. Partal avui. Foc nou diu! Quin foc nou? Que l’expliqui. Quines paraules tan buides les d’avui.

Només un exemple. El Sr. Partal diu: “El 21 de desembre de 2017 els ciutadans de Catalunya van votar. (…) Després del recompte, els tres partits republicans van pactar la restitució del president Puigdemont, però tots sabem perfectament què va passar a continuació: Espanya va amenaçar la cambra catalana, el parlament no es va atrevir a votar-lo i el president legítim, Carles Puigdemont, revalidat amb els vots dels ciutadans, simplement no va ser proclamat. Era el 30 de gener de 2018.”

Tots sabem quin partit va ser el que va incomplir el pacte que havia fet i es va negar a investir el President legítim Carles Puigdemont. Va ser ER i ho va perpetrar Roger Torrent, un del més covards i traïdors que ha tingut aquests terra.

Però el periodista Partal ho calla. Quina mena de periodisme és aquets que no gosa investigar i denunciar el que passa?

La gran feina feta pel gran President Torra se’n va en orris per aquesta resposta tan tèbia a la seva inhabilitació que han tingut els partits. De qui és responsabilitat? És d’ER? Probablement. És d’algú de JxCat? De qui? Es de la CUP? Però els periodistes no m’informen de què ha passat? Quin és aquest periodisme que no investiga per què ha estat així i ens dóna noms i cognoms i sigles, i ens explica el paper de cadascú? És informació importantíssima, per saber a qui NO hem de votar.

Després de llegir l’editorial d’avui i veure que ni un sol mitjà de comunicació gosa dir la veritat i plantar cara a ER, sí que veig que és molt difícil arribar a fer res. Quanta tristesa!

Paraules buides l’editorial d’avui. Populistes.

Jo votaré la llista de Carles Puigdemont perquè és l’única que vol i treballa per la Independència. És l’única que tenim.

D’acord amb els comentaris de Josep Salart, de Berta Carulla i de Rosa Gispert.

Lucinia Artaiz
Lucinia Artaiz
29.09.2020  ·  15:41

No puc estar més d’acord, sr. Partal.
Hem de marxar JA d’aquest estat putrefacte.
Només que no sé d’on traurem els diners necessaris per a començar a caminar com un nou estat republicà independent….

Montse Samarra
Montse Samarra
29.09.2020  ·  16:11

Tots els comentaris destil. len queixa i decepció,però cap de nosaltres sabem com fer fóc nou. Jo tampoc.

I si aquest “enfrontament intel. ligent” que ens parlen des de Waterloo comencés per deixar d’enviar els impostos??

Una cosa sï que es ben pal. lesa. La feina feta des del exili fa molta pupa a Ñ. pq el món veu les deficiencies democràtiques a cada pas que donen

I recordo la última conferència presencial del Anwar al CCBB. Ell va dir “no ho fieu tot a Europa. Sou els catalans qui heu d’, actuar”

Imma Gassó
Imma Gassó
29.09.2020  ·  16:23

No hi haurà res d’això que demanes. Res.

Francesc Clarà
Francesc Clarà
29.09.2020  ·  16:49

Felicitats per l’editorial Vicent. Ara per ara els partits independentistes són el fre a la independència de Catalunya, capficats com estan per les molles…

Francesc Planas
Francesc Planas
29.09.2020  ·  17:07

Avui és un dia trist. Un més dels molts que hem anat vivint aquests últims anys. El dia que inhabiliten el president i els polítics que es fan dir independentistes no són capaços de fer res. Per què? És clar, si de fet ja el van deixar sol quan el president va desobeir no traient la pancarta. No podem confiar en el polítics independentistes que tenim ara. Molts viuen del sou de polític. És terrible, però és així.

L’editorial parla de foc nou. D’acord. Però com? Tots sabem que els polítics tornaran a trair la paraula donada i sense cap mena de vergonya (vegeu per exemple el 30 de gener de 2018 o el dia que li van treure l’acta de parlamentari al MHP Torra). Cal buscar alternatives. A les eleccions votaré el que em sembla el menys dolent, però ho faré només per a que es comptin el nombre de vots independentistes. Podríem fer una llista alternativa? Crec que cal estudiar altres vies. Per exemple l’econòmica. No sé com, però.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
29.09.2020  ·  17:17

Erc ens ha portat a on som, o sigui, a un barranc sense sortida. Junqueras vol 15 anys més per plantejar la independencia. Erc no es iindependentista fins l’any 2035, o wsgui, tranquils i a resar el rosari espanyol durant 15 anys de tripartit amb icetos, torrents i colaus, d’españa

Joan Xuriach
Joan Xuriach
29.09.2020  ·  17:21

Si continuem acotant el cap, encara més fàcil ho tindran els espanyols per posar-nos-hi la bota sobre. El dret i el deure que tenim com a colonitzats és el de desfer-nos dels colonitzadors. Votaré Puigdemont i si ens decep serà el moment de crear, per a les properes eleccions, una llista electoral des del poble per el poble. Ara no hi ha temps per organitzar-ho, quatre mesos pel febrer, en plena pandèmia, amb tots els mitjans, pràcticament, i partits polítics en contra, sense diners. És un projecte que requereix molta dedicació, esforç, picar totes les portes de Catalunya, reunir milers de signatures… un parell d’anys ben bons i sense pandèmia. N’hem perdut tres d’anys. Seguim endavant.

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
29.09.2020  ·  17:46

La democràcia que exigim a Espanya , l´hem de demanar aquí. Ens calen llistes obertes, i ràpidament seleccionarem la gent que vol servir al poble i a la terra; i no com ara que només puja aquell que més respatlla(petdecat i ERc).

Lluïsa Miret
Lluïsa Miret
29.09.2020  ·  17:57

Jo també comparteixo totalment la opinió del Albert Miret. El que volen aquesta gent és treure’ns de polleguera i és just el que no hem de fer. Tampoc hem de plegar veles, ni molt menys, el que cal és actuar amb serenitat en front de les injustícies i falta de legalitat que fan una vegada i una altra. Nosaltres seguim, cap el que volem aconseguir: la independència de Catalunya.

Josep Marrasé
Josep Marrasé
29.09.2020  ·  18:45

Les properes eleccions tindran la denominació d’autonòmiques, i què? Si per això la gent independentista es queda a casa, al Parlament de Catalunya hi tindrem el Carrizosa com a referent guanyador de les autonòmiques. I, què voleu que us digui, tant si són autonòmiques com
plebiscitàries, el representant d’un partit que va contra Catalunya, com més lluny de la roba, millor. Hem de votar tots o, altrament, el parlament
semblarà la cova d’Ali Bavà. Salut.

Rafael Benavent
Rafael Benavent
29.09.2020  ·  18:54

Malgrat tot, aposte pel President Tora com també pel President Puigdemont. Dos en un. Però no en que unes noves eleccions ens donen legitimitat. Ni en els polítics que fins hara no s’han atrevit a defensar-la posant-la en pràctica. És que no la tenim ja? Ni incrementant-la al 75% ni 90% dels votants serà mai legitimada per Espanya. Altre sermó no cal.

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
29.09.2020  ·  19:11

De primer ha estat l’estat hereu del caudillo. Ara Polònia i Hongria demanen el mateix tracte. Al darrer, Europa reacciona o la taca feixista la contaminarà del tot. Una llàstima!

Lluis Molist
Lluis Molist
29.09.2020  ·  19:12

Que collons tant pessimisme !!!………que collons tant autoflagelar-se !!!, que collons tanta covardia !!!, la ciutadania de Catalunya, tornarà a lluitar i VENCERÀ .

Francesc Contreras
Francesc Contreras
29.09.2020  ·  21:16

A les properes JXCAT… o algún partit liderat x ADFachín o SEspot sería foc nou, almenys parcial… ja es veurá…

Endavant, cal votar diferent i exigir resultats millors que els anteriors

Alimentem el Consell!!!!

ernest ramos
ernest ramos
29.09.2020  ·  21:37

heu deixat de dir que el tribunal que toqui, avui, ha amnistiat i condonat totes les penes als trenta molts que van estafar i arruïnar a molta gent amb la sortida a Borsa d’algun banc rescatat amb diners públics .

també, la no notificació de la destitució al BOE. del MHP. Torra, vol ser un senyal que ” no sou Ningú ” , no cal fer cap comunicat : fora i prou !

Belén Solé
Belén Solé
30.09.2020  ·  00:02

Paciència, persistència, perspectiva. Ho hem de guanyar tot fins que calgui. Fa deu anys que ens vam posar en marxa i ara no ens aturarem.

Més notícies

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €