El ‘sottogoverno’ sempre té pressa

«Qualsevol país, per a controlar el 'sottogoverno', necessita primer de tot controlar el procés electoral, els partits, la manera com es trien els càrrecs polítics»

Vicent Partal
01.10.2020 - 05:45
Actualització: 01.10.2020 - 07:45
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Hi ha dues imatges de la setmana del 27 d’octubre de 2017 que em van impressionar molt negativament. Supose que molts deveu recordar que el dia triat per a la proclamació de la independència era un divendres. Doncs bé, dos dies abans, dimecres, molts alts càrrecs de la Generalitat de Catalunya es van reunir a l’antiga sala de govern, al saló Tàpies, per parlar de què els passaria després de l’aplicació del 155. Quaranta-vuit hores abans de la proclamació de la independència, al sottogoverno el preocupava no pas com fer-la sinó si ells continuarien als seus llocs en cas que acabés imposant-se la repressió. Aquell mateix dia, vaig demanar a qui m’havia explicat el contingut de la reunió si era conscient del missatge d’incredulitat en el govern mateix que allò implicava. Em va respondre que havíem d’entendre que ells també havien de tenir cura ‘dels seus’.

Dos dies després, divendres, es va proclamar la independència. I dissabte es va aplicar el 155. Aquell mateix matí, encara amb una situació molt inestable i quan ningú no sabia què passava realment, el president Puigdemont, des de la delegació de la Generalitat de Catalunya a Girona, va fer aquell famós discurs de la perseverança, la perspectiva i la paciència. A palau tenien un mecanisme automatitzat que enviava el vídeo d’aquesta mena d’actes de manera simultània per internet i les xarxes socials. Quan ja havia començat l’emissió del discurs del president a Girona, va ressonar com un tro la veu d’un dels màxims responsables del departament exigint que fos tallada en sec. Les paraules les tinc apuntades en la meua llibreta d’aquells dies, perquè me les van explicar gairebé a l’instant: ‘Que sou bojos o què, us voleu quedar tots sense feina?’

Quan es va aplicar el 155, els encarregats físics d’aplicar-lo van arribar a Barcelona amb por. Sabem que a Madrid hi va haver gent que es va negar a participar-hi, tement que arribarien a la Generalitat i es trobarien amb un cos de funcionaris resistent, disposats a plantar-los cara i a fer-los difícil el dia a dia. Fins i tot, temien la violència. Però la realitat que es van trobar va ser molt diferent. De col·laboració.

Tanmateix, el mes de juny proppassat es van fer públiques les conclusions de la comissió d’investigació sobre l’aplicació del 155, que en el punt 26.7 diuen: ‘La xarxa d’alts càrrecs i del sottogoverno que es va mantenir al lloc durant l’aplicació del 155 va constituir una primera barrera entre les amenaces i coaccions dels ministeris i el personal de la Generalitat.’ Sí, ells també fan servir l’expressió italiana sottogoverno. Però la col·laboració, és una altra manera de mirar les coses, passa a ser considerada ‘una barrera’. Contrasta de manera estrepitosa amb el fet que, més endavant, al punt 47.2, es manifeste ‘el rebuig a les entitats, institucions o empreses de les quals haja restat palesa la col·laboració activa en l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola’. Segons el mateix document, el còmput total de destituïts en aplicació de l’article 155 va ser de 234, entre els quals hi havia 33 alts càrrecs, 139 eventuals, 11 laborals d’alta direcció, 50 membres del personal laboral i un funcionari, la major part reincorporats més tard pel ‘govern efectiu’. Fins on jo he pogut saber, a banda els acomiadats, un sol funcionari va decidir d’abandonar voluntàriament la feina i es va negar a col·laborar. Es diu Xavier Pérez Serrano i la Generalitat no en vol saber res.

No tota la Generalitat va col·laborar. Ni de bon tros. Ni tampoc tot el sottogoverno –expressió italiana que fa referència al ‘govern rere el govern’, als alts càrrecs que haurien d’executar la política del govern però que sovint l’interfereixen per interessos propis, de partit, personals o de qualsevol altra mena.

Les ADIC, per exemple i de manera molt singular, van plantar cara. I de quina manera! El seu activisme m’impressionava cada vegada que anava a un departament i el trobava ple de pancartes denunciant la repressió, ple de gent amb llaços grocs. Aquells mesos vaig participar en molts actes de petit format, en horari laboral, als centres de treball de la Generalitat, conselleries, hospitals, comissaries, empreses públiques… I hi vaig conèixer el millor dels nostres funcionaris, vaig tenir la sort d’escoltar els més valents, dignes i professionals de tots.

Però la decència d’aquesta gent, que no hauríem d’oblidar mai, no altera la realitat del que va passar. Que és una realitat que ha anat creixent i creixent i que cada dia es fa més evident. La Generalitat, i molt en particular el sottogoverno, s’ha doblegat a l’autoritat espanyola. És això. I quan el president Torra diu que s’ha adonat que l’autonomia és un dels obstacles per a la independència, crec –no puc interpretar les seues paraules, però no crec que m’equivoque gaire, en això– que també parla d’ells.

I com a exemple evident hi ha això que va passar ahir. Quan, sense esperar que el BOE publicàs el cessament del president Torra, com abans havia publicat el dels presidents Puigdemont, Mas, Montilla, Maragall i Pujol, el govern de la Generalitat va córrer a aprovar els decrets necessaris per a substituir-lo, sense ni tan sols esperar si el Tribunal Constitucional espanyol acceptava o no el recurs dels advocats del 131è president. I quan dic el govern, vull aclarir que això significa els consellers de tots dos partits.

I ho van fer perquè el sottogoverno sempre té pressa, car no hi ha cosa que l’incomode més que la inestabilitat. Ells són els conservadors per excel·lència del món polític, per més d’esquerres que es proclamen. Perquè la seua dinàmica, colonitzant les institucions, és diferent de la dels ciutadans. Fins i tot és diferent, massa sovint, de la dels presidents i els càrrecs eminentment polítics. I perquè s’entenen per damunt de les barreres. No tan sols el sottogoverno de Junts i Esquerra, que és pràcticament indestriable. També s’entenen i s’admiren amb els sottogoverni dels partits espanyols. Si els votants poguessen veure la fraternitat i la camaraderia que alguns enemics polítics, teòricament irreconciliables en públic, tenen entre ells en privat, justificant-la sobre la base de la professionalitat, quedarien ben parats.

Fa anys que aquest submon m’interessa d’una manera molt especial perquè he pres consciència de fins a quin punt és important per a un país, fins a quin punt és decisiu i de quina manera pot frenar de manera sibil·lina qualsevol pas endavant. Sempre he seguit amb detall la política italiana i és allà on vaig entendre com en pot arribar a ser, de determinant, aquesta capa de gent, que a Catalunya deuen ser entre quatre-centes persones i cinc-centes. Ho vaig entendre amb l’escena més brutal que es pot imaginar, protagonitzada pel sottogoverno de la Democràcia Cristiana.

El 16 de març de 1978, les Brigades Roges havien segrestat el dirigent del partit, Aldo Moro, que estava preparat per a un pacte amb els comunistes que havia de trencar tota la tradició política de la Itàlia de postguerra. I quan fins i tot l’extrema esquerra n’implorava l’alliberament de manera pública a les Brigades Roges, el diari Il Popolo va publicar una carta del segrestat en què Moro suplicava als seus que complissen les demandes dels brigadistes per a alliberar-lo. En resposta a aquella carta, des de la seu del partit a la Piazza del Gesù es va fer arribar un document als periodistes signat per unes cinquanta persones ‘amigues de tota la vida’ de Moro. La carta es limitava a dir que no el reconeixien: ‘Non è l’uomo che conosciamo.’

Uns anys després, Leonardo Sciascia va definir aquella carta com la màxima expressió de la ‘monstruositat’ de la política. Perquè ho era. El sottogoverno italià s’expressava així sobre el dirigent de la formació del primer ministre d’aleshores, Andreotti: ‘Aquest no és l’home que nosaltres coneixem, amb la seua visió espiritual, política i jurídica que ha inspirat la seua contribució a la redacció de la constitució republicana.’ Hores després, el cos d’Aldo Moro, mort, va aparèixer dins el maleter d’un Renault 4 a la Via Caetani. El pacte, audaç i realment revolucionari, entre la democràcia cristiana i els comunistes, un pacte que volia posar fi a la corrupció i al podriment de l’administració italiana i que, com ho sabem ara, hauria pogut estalviar dècades de mal govern, ja no es va fer mai.

PS. Objectius concrets. Qualsevol país, per controlar el sottogoverno, necessita primer de tot controlar el procés electoral, els partits, la manera com es trien els càrrecs polítics. Com més llibertat de tria, més primàries de debò, més llistes obertes, més representació de base territorial directa i menys poder de la seu nacional del partit, menys perillós és. El big bang del Primer d’Octubre de què parlava ahir i que ha d’acabar d’escombrar aquestes pràctiques nefastes i aquest model de partits, té ací una tasca urgent. I no cal que ens enganyem: no depèn només de la legislació general, sinó de la voluntat particular de cada partit sobre com es fa el procés d’elaboració de les llistes. Menys parauletes, doncs, i més fets.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
30.09.2020  ·  22:06

El problema del sottogoverno és que aquesta gent viu molt bé a canvi de seguir sempre les indicacions de l’amo. No tenen cap més interès que el seu personal. Sovint es tiren els trastos en públic; però tan bon punt s’apaguen els focus, se’n van junts a dinar com a a bons companys. I són iguals els de tots els partits. Com diuen a la Plana, “gos amb gos, no es mossega”. Cuiden els uns dels altres. I si, per a no prendre mal ens han de vendre a tots, ho faran sense remordiment.

Maria del Mar Serra
Maria del Mar Serra
30.09.2020  ·  22:15

Però 400/500 persones són moltes!
Aquest relat dibuixa un panorama desolador!

Oriol Roig
Oriol Roig
30.09.2020  ·  22:17

N’estic convençut que una cosa que ajudaria és si tots els “emprenyats” (com jo mateix) tinguessim representació al Parlament. Per exemple, una llista electoral amb un únic punt: “no reconaixem la llegitimitat de l’estat espanyol a legislar enlloc dels Països Catalans”. A nivell pràctic, qualsevol que vagi a aquesta llista es compromet o bé a no acceptar l’acta de diputat o a acceptar-la i no anar al Parlament. El sou de diputat es cedeix íntegrament, per exemple, a la caixa de solidaritat. També a efectes pràctics, aquesta llista rebaixaria el número de diputats per tenir majoria absoluta. Els partidets “independentistes” es poden seguir barallant per les engrunes, però ho hauran de fer amb menys sous. Si es compten vots a favor de la independència, tots els vots a aquesta llista es poden comptar. Si aquesta llista treu prou diputats com per fer que les forces unionistes prenguin control del Parlament, aleshores els diputats agafarien l’acta i votarien automàticament en contra de tota proposta de qualsevol color; president, presupostos, llei XYZ, tant se val, no a tot. Si la llista treu un o dos escons, no passaria gaire cosa, però us imagineu l’efecte si n’aconsegueix unes desenes?

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
30.09.2020  ·  22:18

Preparem milers i milers d’interventors independents a les meses electorals. Ens están preparant una tupinada èpica.
El tripartit, segons ells, s’ha de fer costi el que costi.

Carles Serra
Carles Serra
30.09.2020  ·  22:23

Gràcies Vicent, millor no es pot explicar.
Però això passa com els jutges del TC, que son posats a dit per els partits que tocant poder.
Viure del putu sistema (funcionarios) aquest fet és una cultura molt patriòtica espaÑola.

Òscar Alegret
Òscar Alegret
30.09.2020  ·  22:27

Què deuran votar, aquesta colla de malparits, en les eleccions vinents?

francesc felip
francesc felip
30.09.2020  ·  22:30

Tot això no em sorprèn. Gens. Per què no ens concentrem en el CxR i fem que en pocs mesos passi de 90000 afiliats a un milió?. Si confiem en que les properes eleccions siguin un plebiscit es que ens mamem el dit. I taula de diàleg apart, penso ja fa temps que el tripartit està lligat i ben lligat.

Josep Almar
Josep Almar
30.09.2020  ·  22:36

Puigdemont i Torra, la solitud del càrrec va acompanyat dels enemics, els amics aparents i els coneguts i saludats (de 400 a 500). A les portes de Palau, el poble que només és convidat cada 4 anys a una visita de cortesia. Quan tanquen la porta del ‘cortijo’ segueixen cuidant els interessos personals primer i de partit després.
I el poble? Doncs putxinel•lis 4 anys i així anem fent.
I Madrid? És la part petita del problema. La part rellevant que hem de desemmascarar la tenim a casa.

Mercè Saló
Mercè Saló
30.09.2020  ·  22:37

Potser per la meva formació en l’etapa infantil, no puc evitar de pensar com a Jesucrist se’l van treure de sobre els propis jueus. Dos mil anys i seguim igual.
Si voleu i no us agrada la religió podeu veure la vida de Brian que ho explica de meravella i quan és a la creu els companys decideixen fer un escrit en el seu record.

Josep Salart
Josep Salart
30.09.2020  ·  22:48

Del sottogoverno dels dos partits, com diu l’editorial, el que preocupa serà veure el sotto-sottogoverno d’ ERC.

Aquesta gent cada dia fa i farà que el President Puigdemont tingui la clau per acabar el tema, doncs els del sotto-sotto els veurem tant afamats per manar, que fins i tot els seus votants, no sabran on amargar-se de vergonya.

Ep, sempre que nosaltres tinguem en el moment que ens toqui, lo que s’ha de tenir per recolzar el govern que ens portarà a la ruptura final. Avui, Ommnium i ANC no serveixen per rés i llavors, s’hauràn d’arremengar per fer la feina que els tocarà, i així tots junts tombar l’estaca.

Estiguem atents a veure aquests polítics que ja no necessitem ni necessitarem mai més.

Ramon Perera
Ramon Perera
30.09.2020  ·  22:53

Parlant de la independència tinc el costum de dir als meus amics i coneguts: costarà més de posar ordre a la República Catalana que no pas de fer la independència.

No puc estar més d’acord amb lo que explica l’editorial.

Joan Pla
Joan Pla
30.09.2020  ·  22:54

El màxim representant del sottogoverno d’aquells dies presideix ara mateix la Generalitat. Resulta sorprenent com el gobierno de l’estat espanyol va mantenir al capdavant d’una de les conselleries clau com es la conselleria d’Economia i hisenda al (en absència de Junqueras) líder d’un dels partits promotors del “cop d’Estat”. Que no fos destituït diu poc en favor d’ell.

Quim Calvo
Quim Calvo
30.09.2020  ·  22:56

Ja fa massa temps que sento que els nostres representants no ens representen. Ara, de manera vergonyant, com si fossin un govern de Vichy, han corregut a publicar al DOGC la destitució del president Torra (encara espero la publicació de la declaració d’independència, també al DOGC). I han decidit que ni Parlament ni Govern faran cap commemoració de l’1-O. No, aquesta gent han jugat amb nosaltres i ja no em representen.

Francesc Aguilar
Francesc Aguilar
30.09.2020  ·  23:00

Caldria obligar als partits a ser demòcrates: Processos de primàries reals obligatòries.
Caldria també democràcia a les eleccions: Poder votar llistes obertes, sense la imposició opaca dels despatxos dels partits.

Anna CASACUBERTA
Anna CASACUBERTA
30.09.2020  ·  23:00

Gràcies per explicar-ho Sr. Partal. Per això molts honorables Presidents de la Generalitat no han pogut tirar endavant els seus projectes. Tenim l’enemic a dins.

Trisha Dominguez
Trisha Dominguez
30.09.2020  ·  23:06

A Aldo Moro el va amenaçar Kissinger i les BR van ser l’eina de la CIA mitjançant el P2 i l’operació Gladio. Evidentement, el sottogoverno volia continuar manant com a passar amb els botiflers i covards que han copiat les administracions catalanes. Un sistema podrit que cal anorrear. És per això que s’ha d’aconseguir una llista transversal, suposo que amb JxCat i aixecar la suspensió de la independència. Seguir demanant a partits plens de gent incapaç de guanyar-se el pa fora del nepotisme imperant als partits és demanar la lluna. MHP Puigdemont i MHP Torra, feu nosa al sottogoverno, per aquest motiu se us ha de votar.

Joan Maria Camprodon
Joan Maria Camprodon
30.09.2020  ·  23:20

Llegir això i pensar en la sèrie britànica “Sí, ministre” ha estat tot u.

Josep Gualló
Josep Gualló
30.09.2020  ·  23:22

MOLTA VERGONYA, MOLTA

El MHP Torra ha presentat un recurs contra la seva inhabilitació. Els pocavergonyes del “sottogoverno” no han volgut esperar fins dimarts, que se suposa que hi haurà la resposta i han perpetrat un linxament polític.

Il·lús de de mi esperava que hi hages prou majoria per mantenir al president en el seu càrrec. Això seria confrontació intel·ligent amb l’estat.

No és que no hi hagi hagut majoria, és que no hi ha hagut ni tant sols una sola persona decent per presentar la proposta.

Vergonya i molta molta molta ràbia i fàstic. El MHP Torra no es mereixia aqueta afrenta ni nosaltres aquest menyspreu. Necessitem ajuda urgent des de l’exili on hi ha la gent honrada.

PERE SIO
PERE SIO
30.09.2020  ·  23:22

ERC tenia molta pressa a fer fora al MHP Torra i per això no han tingut la mínima decència d’esperar el desenllaç dels recursos pendents.
El sottogoverno és la raó de ser dels partits tradicionals, que funcionen com a oficines de col.locació política d’afiliats, simpatitzants i amics. Quan més vots, més poder i quan més càrrecs electes, més sottogoverno.
Si a les properes eleccions es dona el vot als partits històrics i tradicionals, (ERC, PDCAT, PSC, CS, PP) el sottogoverno seguirà condicionant la política autonòmica.
I per als independentistes, escolteu amb atenció les recents declaracions dels líders d’ERC.
Rufián, fins que no siguem independents hi ha un mentrestant.
Sebrià, ni que a les eleccions tinguem el 50% la independència no és immediata.
Aragonés, malgrat la inhabilitació del MHP Torra, seguim apostant pel diàleg.
Avís per a navegants.

JORDI PIGRAU
JORDI PIGRAU
30.09.2020  ·  23:26

Els comentaris sobre els fets d’Octubre m’han deixat fet pols

Sembla mentida com ens enganyen els polítics i després ens deixen a l’estacada..

Ignasi de
Ignasi de
30.09.2020  ·  23:28

Sense llistes obertes, no somnieu amb democràcia.

jaume vall
jaume vall
30.09.2020  ·  23:30

Faig meves 3 aportacions dels companys comentaristes.
Una, d’Anna Casacuberta : “gràcies per explicar-ho, sr. Partal”.

Dues, la d’Oriol Roig, potser difícil de posar en pràctica, però que cal tenir molt en compte mentre no hi hagi llistes obertes als partits tradicionals. No volem esdevenir r “tontos útils” que només voten cada quatre anys . Proposa “una llista electoral amb un únic punt: “no reconaixem la llegitimitat de l’estat espanyol a legislar enlloc dels Països Catalans”. A nivell pràctic, qualsevol que vagi a aquesta llista es compromet o bé a no acceptar l’acta de diputat o a acceptar-la i no anar al Parlament.”
Potser cal polir la idea, potser fer-ne una síntesi amb la d’ahir d’un company que proposava una llista de 135 independentistes sense compromís partidista, que per sorteig s’ordenen en una llista de ciutadans per la república. No ho sé. El que sí se és que no podem ser hostatges dels partits polítics que només es preocupen de governar una autonomia, enlloc d’arriscar-se per la república.

Tres, la de Josep Salart : “Estiguem atents a veure aquests polítics que ja no necessitem ni necessitarem mai més.” També la seva d’ahir : Només espero en Puigdemont” Sense idealitzar un home, ni titllar-lo de messiànic, la veritat és que sembla dels pocs líders que dona confiança , que es creu el que diu, que actua pensant més en el país que en el seu profit immediat.

Josep Guia
Josep Guia
30.09.2020  ·  23:36

O siga, que el Sottogoverno, a la Generalitat de dalt, era —és— tot el Govern excepte el President Torra. És això?

Jaume Bosch
Jaume Bosch
30.09.2020  ·  23:43

Ja era hora que colcú amb coneixement de lo que va passar ho posés per escrit.
D’això se’n diuen botiflers, i ara seria bo conèixer-ne els noms per major vergonya dels seus parents i veïns.
Mantenir’ls la feina és indecent, per un poble com el nostre, no ens ho mereixem.

Rosa Gispert
Rosa Gispert
30.09.2020  ·  23:44

Una precisió sr Partal els càrrecs eventuals en llocs de responsabilitat a la Generalitat estan més a prop dels 2.000 que dels 400 que vostè diu.

Sempre vaig criticar que els alts càrrecs de la Generalitat no posessin una muralla davant del 155 i colaboressin en la seva aplicació, perquè haurien pogut fer Catalunya ingovernable. Només cal recordar les cròniques de Diana Coromines (primer publicada i després vetada en aquest mitjà pel seu director) de les actuacions vergonyoses de les delegacions exteriors de la Generalitat.

Però coneixent ara què va passar realment aquells dies, després de llegir el llibre de Puigdemont, on explica que no hi havia res preparat per implementar la independència i que cada passa que es feia era una guerra deslleial entre els partits, la actuació d’aquesta gent no em sembla tant recriminable. A qui havien de tenir lleialtat si els que els havien posat a lloc els havien enganyat també a ells?.

Jaume Riu
Jaume Riu
30.09.2020  ·  23:45

SOTTOGOVERNO ZERO
És possible la gestió de la nació sense polítics al govern i, naturalment, sense sottogovernos.
Ja ho comentavem fa quinze anys amb Antoni Farrés, que havia estat alcalde comunista de Sabadell, i coincidíem que la gestió s’ha d’encomanar a professionals competents que no han de guanyar eleccions sinó competir per complir els objectius que aprobi el Parlamemt o el consistori on hi hagi representades les prioritats dels ciutadans. Els gestors han de tenir llarga perspectiva funcional i no de legislatures de quatre anys. Han de treballar doncs per objectius, i han de ser remunerats per resultats.
Sottogoverno zero.

Joan Mollà
Joan Mollà
30.09.2020  ·  23:50

Aquest editorial està directament relacionat amb el d’ahir i amb una mateixa conclusió. El sistema de partits català està ben podrit. Cap no ens fa servei per aconseguir la independència. Estan impregnats del tuf del règim postfranquista del 78. El MHP Torra ha quedat ben sol, com el seu antecessor.
Només fent foc nou ho podem intentar. Al marge dels partits actuals. Per no ocupar espai, si a algú li interessa, en el meu blog d’aquesta casa hi ha una proposta de possible mecanisme, codi ètic i principis programàtics:
https://blocs.mesvilaweb.cat/joanmb/2020/05/02/les-emergencies-globals-i-el-nostre-futur/
Com que és un article molt llarg, aneu directament a l’apartat 4: la força de la gent. Aprofiteu-ne el que us sembli, que sigui per fer-vos la vostra pròpia opinió. Però el camí és llarg.

Gemma R.
Gemma R.
01.10.2020  ·  00:03

Tú éts fort emocionalment parlant Vicent. Segur que has tingut una bona familia organitzada. Has tingut tota l’ energía per aguantar misèries aliènies. Jo sóc foc, roc, llança, segurament vaig néixer amb un sac de vitalitat i energía molt superior a la mitjana, i això em permet estar en una posició semblant a la resta al cap i a la fi. En moltes coses segurament per sobre, per experiència. Podría fer el que he fet sempre, no incendiar els ànims per por a matar-los. Però és que la misèria que descrius, és la que m’ ha complicat la vida allà ón he estat obligada a estar, generalment a feines, a grups de treball, entitats o cursos. He probat de dir amb la meva actitud que és igual si el tema et toca més o menys, es tracte del bé comú, de la veritat, de la humanitat, de la justícia. A cada pas a la vida, cada puto día et posiciones. I sempre m’ he trobat amb un :” dona, tampoc és tant greu, tampoc és la fi del món, jo vaig tirant i no vull problemes”. Com explicar que ” els problemes” són sempre de tots, i que el dret més tonto que no defensis avui, aquí, per ell/ella, encara que no et caigui bé, és un dret que protegeixes per tú, per a tots. I aquesta manca de sentit comú, ens ha portat aquí. La classe política mundial, no tant sols catalana, espanyola o europea, és mundial, és psicòpata. És el reflexe de tots aquells que sempre m’ heu deixat sola. Sempre. I no tinc recança, ni ràbia. Ho dic amb tristesa. Haurem de passar altre cop pel pitjors dels escenàris, per a tornar a trobar el millor i el pitjor de tots plegats. Quina pena gent, quina pena! De tots! De tots! Que ningú foti cap mena de discurs intern de superioritat moral, especialment si ha durat molt a qualsevol lloc. O ha callat col.laborant, o va durar el que va durar el seu autèntic i humà fetge. És dur. És brutal. Però és real. No tota la culpa la ténen els españols. Ni de bon tros. Au adéu.

Raimon Pàez
Raimon Pàez
01.10.2020  ·  00:18

Amb tot, l’acte lamentable de publicar en el DOGC l’atrocitat dels togats ultres sense que ni tan sols ho hagi fet el BOE, implica un servilisme insuportable. I aquest servilisme ha estat abalat per la signatura de tots els consellers del govern de JxCat i d’ERC.
Continuo perplexe. La idea del sottogoverno servil i amb una lògica egoista pròpia ajuda a entendre coses, però no explica pas la signatura fefaent de tots els consellers.
Crec que mereixem una explicació dels nostres representants polítics. I si ells no s’expliquen, com a mínim dels periodistes decents del nostre país.
Restem a l’espera (i que sigui tan breu com sia possible).

Jaume Ortí
Jaume Ortí
01.10.2020  ·  00:22

Tingueu ben present que qui cobra del règim del Borbó no farà mai cap revolució. (En realitat amb qualsevol forma d’estat espanyola república inclosa)

Antoni López
Antoni López
01.10.2020  ·  00:26

Van decidir menjar de la política i no poden deixar la mamella.Que saben fer? tenen estudis, pero tenen ofici o professió exercìdes?

Mercè Duran
Mercè Duran
01.10.2020  ·  00:33

Gràcies Sr. Partal per explicar-nos el que ja vosté coneixia fa tres anys.
M’hagués agradat saber-ho llavors. Ara només posa més irritació a una situació corcada i penosa.
El que ha passat al Parlament des d’el 30 de Gener de 2018 no té nom, però té uns culpables i ho són tots menys el que avui ha sortit per la porta empès per propis i estranys.
Ningú donava un duro per ell: el vicari li deien….
Ha estat sol i menystingut i s’ha anat creixent des d’el moment que es va convencer que no hi havia res a fer amb els que li havia tocat ballar.
Una bona persona, un President honest que ha sabut aguantar amb dignitat totes les indignitats.
Li desitjo el millor.

Libertad Ordovás
Libertad Ordovás
01.10.2020  ·  00:37

Molt bon article, pero como siempre, nadie da nombres ni apellidos, tot es secret, ningú “tira de la manta” ni tan sols periodistes tan capaços com el Sr. Partal… perdonad mi catalán, soy mexicana, independentista, del Barça, Omnium,Vilaweb i ANC, hasta ahora… no se si continuare creient en rés. Molt criticar al govern Ñ pero fem el mateix. Moolt deçabuda amb tots.

Jordi Buïl
Jordi Buïl
01.10.2020  ·  00:43

Article molt confús, aquest d’en Vicent Partal.
No hi queda clar si el sottogoverno és el govern de la Generalitat, o part, o bé si són els alts càrrercs de la Generalitat, o part. O bé el conjunt format per tots dos.

Sabem que vivim en un Estat cada cop més desvergonyidament franquista –això sí, amb eleccions (que quan els convé no serveixen de res), per dissimular.

Sabem que, en un Estat així, és impossible que a cap mitjà de comunicació hi hagi lliure expressió de pensament lliure. Perquè tots estan, si no explícitament sí implícitament, amenaçats de tancament –amb qualsevol excusa inventada, i fent servir la judicatura i les lleis tan retorçadament com calgui.

Per això, d’en Vicent Partal, ara ens en ve una de calenta i ara una de freda. No ho pot pas dir, el que pensa. Ha de mirar de passar per ull.

Per això, no ho dirà mai, que ERC és un partit contrarevolucionari, el millor aliat que té l’Estat per a desfer no solament el moviment independentista, sinó Catalunya sencera.

Per això, no la farà mai, la crida a apuntar-nos massivament al Consell per la República.

(I és també per això que, no fa tants mesos, davant la campanya que, especialment per mitjà d’un llibre, s’ha promogut en contra d’en Jordi Bilbeny i les seves descobertes sobre la gran mentida que és la història d’Espanya –i correlativament la de Catalunya–, es va afanyar a dir que, llegit el llibre, quedava clar que en Cristòfor Colom no era català)

En les situacions de manca de llibertat, cal defensar les mínimes esquerdes del sistema. Mirant d’eixamplar-les. Per això, en Vicent Partal defensa Vilaweb amb les ungles.

Ara, nosaltres els lectors, sabent quina és la situació, farem bé de no creure’ns-ho, el que ens digui. Que és el que –observo– comença a passar.

Ens convé –és urgent– un mitjà de comunicació que es trobi en un altre país, fora de les urpes de l’Estat.

Ricard Pons
Ricard Pons
01.10.2020  ·  00:45

Segueixo pensant que el Foc Nou i boicot o protestar als partits culpables de tot aquest sotogoverno al que imagino que es referia em MHP Torra al parlar de la autonomia com un problema, és el millor que podrm fer per avançar en el nostre objectiu. Part d’aquest foc nou el tindrem avui 1 Oct protestant en front les seves seus al càrrec Calàbria convocats per PrimàriesBarcelona. Hi sereu? Aprofiteu i comencem la bogada!!

Marià Riera
Marià Riera
01.10.2020  ·  01:27

Sublim article Vicent, et felicito.

Joan Pujolar
Joan Pujolar
01.10.2020  ·  03:06

Hauríem d’emmirallar-nos amb el sistema suís : més participació ciutadana votant directament les decisions importants i llistes obertes.

Jordi Parera
Jordi Parera
01.10.2020  ·  03:31

estic llegint el llibre d’en puigdemont i les tradicions na per part d’ERC eren constants tambe per part de Pascal i part dels nostres que diu el President, vist aixo londel sottogoverno no em sorpren.

Salvador Molins
Salvador Molins
01.10.2020  ·  05:17

Aquest editorial m’ha deixat enfonsat veient l’àrdua tasca que tenim al davant. Deunidó, cada vegada ens la fan més grossa. Ara corrent a fer un cop d’estat tècnic, ja tenim ERC presidint de fet l’autonomia, entre els uns i els altres han decapitat un altre I barret. VOTEM quan puguem una sola llista, desbordem-los! Qui vulgui abstenir – se que voti Primàries on s’hauria de presentar gent com l’Espot. Tots els demés Puigdemont si es manté lleial a 1r oct. AIXECAR LA DUI, Controlar el sotogoverno egoïsta i assegurar la llengua catalana.
Desbordem-los! Sisplau!

LLUÍS CASTILLO
LLUÍS CASTILLO
01.10.2020  ·  05:39

Diàfana explicació Director, res a fer a curt i mitjà termini. Salut.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
01.10.2020  ·  06:03

Nomes cal veure l’actuacio del Parlament amb un president espanyolista i leal a la consti de Juancarlos i uns letrats del 155 i ridaus del psoe.erc.españa, que fan goig, ben lluents i franquistes com cal

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
01.10.2020  ·  06:24

Sí , jo també penso que l´1 d´octubre va ser exemplar i ens ha de marcar el camí. Ah! què us demanen que el silencieu? Allà vosaltres.

Joan López
Joan López
01.10.2020  ·  06:51

Un funcionari Xavier Perez Serrano ,molt digne I ara la generalitat ni vol saber res d’ell. I als noms
Dels sottogoverno,?als mes importants? crec que ja es hora de parlar clar I donar noms dels traidors.

Montse Vives
Montse Vives
01.10.2020  ·  06:53

10 era a Catalunya, havia votat Sí. El MHP Puigdemont va declarar la independència, no es va canviar la banderes per l’estel.lada, els mossos no es van posar al costat del poble que havíem votat independència, el MHP Puigdemont sis minuts després de declarar-la, la suspèn. Decepció de la gent, encara hi penso. I després el món en un bucle. Pregunto: és pel Sottogoverno que no es va arribar a Fer la independencia? Amenaces des del propi govern? Falta de valentia?. Estem en un bucle.

Martí Zamora
Martí Zamora
01.10.2020  ·  07:17

Sempre he pensat que el problema va ser aquesta segona línia (a sota del govern) plena de mediocritat que quan va caure la primera línia van correr a rendir-se (de fet es van rendir ja abans de declarar la independència). Quins són els incentius d’aquesta gent? Cobrar a final de mes. Com ho han de fer? Tenint content i no molestant a qui els té i manté en aquest lloc. Qui els manté en el lloc no és la gent, són els partits i l’estat. Per tant és un problema d’incentius.

Uns incentius que fan que la gent més pilota arribi a les posicions de responsabilitat més altres i que segurament correlacionen amb la gent més medicore: van entrar en política de joves i han anat saltant de càrrec en càrrec perquè no podien fer res més. Qualsevol persona independentista que opti a un càrrec (polític o no) ha d’estar disposada a acabar a la presó, o si pot escapar-se, a l’exili. Amb gent covarda no anirem enlloc.

La urgència no és només perquè canviar-los és una condició necessaria per a la independència, la urgència també és perquè en casos de crisi com la que estem passant de la Covid, aquesta gent, incapaç de fer res més que mantenir-se en el càrrec, ha provocat que la pandèmia hagi estat molt pitjor aquí que en altres països comparables.

PERE AMETLLER
PERE AMETLLER
01.10.2020  ·  07:32

Vicent, potser que acabis d’obrir la capsa de Pandora. Crec que ho necessitem i que n’està arribant el moment. En aquests mesos que venen no ens poden tornar a robar la cartera.

Lluí Mor
Lluí Mor
01.10.2020  ·  07:41

M’afegueixo al que diu Josep Guia. I afegueixo als que no formen part del sottogoverno, a part del President Torra, els de l’exili, Puigdemont i els altres. Llavors, si vaig a votar, m’ha quedat molt clar el que he de fer.

Teresa Puig
Teresa Puig
01.10.2020  ·  08:14

Gràcies Sr. Partal. Un bon editorial.
1. Això del sottogoverno és molt vell, vull dir forma part del joc de la política aquí i allà i més enllà.
2. La qüestió és donar noms, si són 400, si són 1000 o 2000. Sobretot perquè no els hauria de ser còmode fer el joc brut. És clar que qui és el guapo que els pot donar? Si ho fa un diari l’eliminen del mapa, la tele és seva… en fi,panorama desolador…
3. Ara, si algun cop arribem a tenir la independència, caldrà molt seriosament fer una reforma del sistema de funcionariat, és aquí on s’ha de fer la revolució, Cal eradicar aquest càncer de la societat.

Roser Giner
Roser Giner
01.10.2020  ·  08:54

Els polítics botiflers d’avui són els ‘felpudos rojos’ de la novel·la Victus. 11 de setembre de 1714. Traïdors al poble.

Francisco Sánchez
Francisco Sánchez
01.10.2020  ·  09:12

Quan tinguem la independència ja veureu com tothom nega haver col·laborat mai amb els traïdors del sottogoverno. Inclosos tots els consellers que han signat sense dilacions ni objeccions la destitució de Torra. Com a França en acabar-se la guerra, tots hauran estat sempre membres (actius i tot!) de la gloriosa (i aleshores ja victoriosa) resistència!. Ja té raó en Pep Guia, ja: el sottogoverno era tothom, llevat del MHP. I això és tan vàlid per Quim Torra com per Carles Puigdemont (exceptuant-ne els exiliats!).

PS.: Entre les 08:30h i les 09:05h ha estat impossible trametre a VilaWeb aquest comentari, perquè apareixia en pantalla el missatge “Error 502: Bad Gateway”. I això que ho he provat des del mòbil i des de l’ordinador, amb i sense VPN. La resta de Vilaweb ha estat visible tot el temps. A partir de les 09:05h s’ha restablert la normalitat. Potser cal que VilaWeb també emigri fora de les fronteres de l’estat espanyol? O caldrà que els lectors de VilaWeb aprenguem a fer servir les eines anticensura de xinesos, russos, turcs, etc?

Muntsa Navarro
Muntsa Navarro
01.10.2020  ·  09:25

A cada gest s’hi reconeix la intenció i l’objectiu. Indignant i pervers haver acceptat la destitució del president abans que el procediment es completés. Ho tenien fàcil, només calia esperar que posessin de manifest la seva ignomínia publicant-la BOE. Però no, ho tenien coll avall i els urgia afiançar la poltrona i van fer el que ja sabem, ficar els peus a la galleda voluntàriament.
Fins que no fem fora tota aquesta púrria xucladora, dels quals sabem la cara, o no, estarem venuts.
Donem força al CxR amb cares noves i intencions honrades o no anirem enlloc

josep soler
josep soler
01.10.2020  ·  09:29

En serio hem estat tres anys en adonar-nos?

Ho entendria dels primers tres mesos, però després de totes les obediències al Règim que hem vist en el Parlament, Govern, Ajuntaments, partits aparentment independentistes, TV3 i en els mossos… després de tantes proves documentades fins avui no ens adonem que el problema principal que tenim és la paga dels càrrecs electes. Per favor… potser no ens mereixem ser lliures.

Pep Agulló
Pep Agulló
01.10.2020  ·  09:30

COMPTE AMB COM DIGUEM LES COSES…

Si el sottogoverno ha anat fent un cop d’estat gradual dins la generalitat fins a controlar-la, o condicionar-la, políticament.

Si han de ser els partits que frenin aquesta plaga, que donin més llibertat de tria, més primàries de debò, més llistes obertes…

S’hauria d’explicar la relació d’aquests alts càrrec del sottogoverno amb el membres de l’aparell dels partits (apparatxic) perquè poder són els mateixos?

L’editorial avui és perillosament confusa perquè sembla que ara ens adonem d’un poder sota el poder que ho condiciona tot. Si el govern català és un espantall sistèmic, sempre hi haurà sottogoverno (sempre hi ha sigut). La conclusió és un clam a la decepció i per contra a l’abstenció en la política. Podem pensar que anem a les eleccions a elegir un nou sottogoverno?

Sempre he defensat que d’unes eleccions autonòmiques, sense la calor de la revolta, no en sortirà mai una direcció que ens meni a la victòria, però això que es diu, és diferent i caldria matisar-ho, i situar-ho en context.

PS. Disculpa. Ahir parlant del Big Bang vaig escriure “big band”, devia escoltar una peça de jazz…

Joan Cuscó
Joan Cuscó
01.10.2020  ·  09:33

El poble mana i el sottogoverno obeeix, que per això el paguem.

Pere Grau
Pere Grau
01.10.2020  ·  09:44

Gràcies per la necessària cruesa d’aquest article, per desolador que sigui per molts de nosaltres. Per tirar endavant cap a la fita de la nostra sobirania plena, cal veure-hi clar, tenir consciència de totes les debilitats humanes que hi posin entrebancs. Però totes les veritats tenen dues cares de les que també cal ser conscient (i el Sr. Partal, que em coneix, ja sabrà que no faig cap crítica del seu text, sinó que miro de completar-lo).
El mateix President Puigdemont va dir després, a l’exili, que la fallada de l’octubre del 17, va ser haver estat massa democrátics i no haver cregut abans que Espanya pugués arribar a actuar com ho va fer. La repressió cruel del 155, segurament va crear en molts, i ara parlo del “sottogoverno” de l’article, la sensació que no hi havia res a fer (la pasta d’heroi va molt escassa) i que era millor sobreviuire i almenys no comprometre el pa dels de casa.
La lliçó (i no dic pas res de nou, perquè moltes de les figures capdavanteres de l’independtisme ja ho han dit) és que cal aprendre de la lliçó d’aquell octubre, i seguir una estratègia futura ben diferent. Saber com es passa als fets després de les proclamacions retòriques. I com més èxit tingui aquesta estratègia (de la que fins ara Puigdemont és la figura més creïble) menys reticències i més col·laboració hi haurà en tots els nivells de l’administració pública i menys sorpreses desgradables hi haurà per part catalana. És la meva modesta opinió.
I nosaltres, la gent, hem de seguir empenyent, i posant els drapets al sol, a aquells que diuen una cosa i després en fan una altra. Que malauradament no són pocs.

Llorenç Marquès
Llorenç Marquès
01.10.2020  ·  09:56

Tinc la sensació que tothom sap que hi ha un poder a l’ombra que realment es qui mana, a banda del “gobierno” de torn que hi hagi, lo qual diu molt de que no estem en democràcia.

Ara be, tinc la impressió de això a la gent l’hi importa molt poc, molt xerrar, molta queixa, pero no hi ha una preocupació profonda per aquest tema, ens em acostumat a viure en una democràcia organica que ve del franquisme, i no hi ha cap fort interes per viure en una democràcia autentica a la europea.

Per que dic això?,……doncs per que ja em direu com voleu o penseu acabar amb aquest poder profund tant ben arrelat a Espanya en tots els estaments de l’Estat, si no es amb una segona part del 39, que posi las coses democràticament al seu lloc.

Des de el 39 fins ara el mon ha canviat molt, ara un cop militar de la extrema dreta es impensable que pugui ser acceptat per Europa, ara no tindrien cap Estat aliat que portes avions i tropa, ara estan sols i endeutats fins més amunt del monyo, …ho puc argumentar molt millor, però no aquí, per tant,……..primer forçar a referèndum sobre la monarquia, segon que no ens faci por las amenaces armades de tota la dreta, si ells volen segona part del 39, doncs anem-hi, ara perdran…..cal ser valent, l’avia sempre em deia,….”qui vol un gust, te de passar per un disgust”…..el disgust seria una segona part adreçadora del 39, el gust ser lliures en un Estat autènticament democràtic…….

Es clar que com dic al començament, mentre podem anar tirant i fent la viu viu, a qui caram l’importa prou qui mana -que no governa-, a Espanya???……

Albert Miret
Albert Miret
01.10.2020  ·  10:08

Només que el pròxim President en acceptar el càrrec fes un decret abaixant el sou d’aquesta casta de venuts a la meitat, la Generalitat quedaria neta de rates i es podria començar de nou, perquè al cap de mitja hora haurien marxat corrent cap al seu amo de Madrid.

Jo tampoc no m’he explicat mai perquè l’Aragonès resta intocable fins el dia d’avui. Què els devia prometre. Per quant ens va vendre?

Joan Pagès
Joan Pagès
01.10.2020  ·  10:25

Així doncs, el sottogoverno només són mig miler de persones? Podem pagar 500 jubilacions anticipades?

Victor Serra
Victor Serra
01.10.2020  ·  10:27

L’Editorial posa de manifest lo malament que es van fer les coses. Aquest sottogoverno no va aparèixer de la nit al dia. Ja hi era i per tant s’havia de tenir en compte la seva reacció. Per altra banda després de l’èxit del 1 i el 3 d’octubre, no hi havia res preparat seriosament i es va malbaratar tot el capital polític aconseguit. En part entenc que hi hagués gent que veiés que es feia un salt al buit. N’hem d’aprendre per no repetir errors. Fer la independència no és una línea recta. Potser sigui més efectiu un treball de formigueta abans per anar acumulant força i desmuntant obstacles . Poc vistós i èpic, sí, però imprescindible.
Hi ha massa gent que el perd l’èpica. Ara proclamen eleccions plebiscitàries . Ho han de ser, però no cal proclamar-ho als 4 vents ni posar-ho al davant de la campanya. Perquè si treiem el 49,9% dels vots, es presentarà com una derrota el que és una victòria. Ho posem massa fàcil.

Jaume Sole
Jaume Sole
01.10.2020  ·  10:31

El senyor Partal parla d’un problema transversal a TOTS ELS PARTITS que han tingut resposabilitat de govern a la Generalitat. Es un problema de TOTS i no tindrà remeï si entre TOTS no es treballa per solucionar-lo. Em sorpren seguir llegint atacs d’uns contra els altres en especial de gent de Junts contra ERC.
Diuen que si una cosa va malament hi han moltes posibilitats de que empitjori, més o meny sempre es així. Doncs si ara estem malament, de seguir per aquest camí es molt probable que aviat tinguem un tripartit governant a la Generalitat, però no com el que uns quants pensen, sinó un tripartit format per PSC, PP i Ciutadans. Si molts indepes, decepcionats es queden a casa es perfectament viable. Anem amb compte!!.

David Badia
David Badia
01.10.2020  ·  10:32

No ens enganyem, avui dia ningu vol anar a la preso o l’exili, potser l’unic disposat el President Torra, els d’ara encara menys, i els d’abans es pensaven que el govern d’en Rajoy s’avindria a negociar, si essin pensat que els vindria 12 anys de preso ó exili, ni l’1d’octubre ni res de res, només veig molta por tan els politics com els funcionaris de la Generalitat.

Ricard Portabella
Ricard Portabella
01.10.2020  ·  10:43

Clar i català.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
01.10.2020  ·  10:46

Un procés és l’acció d’anar del punt A al punt B. Aquest camí pot ser llarg o menys llarg, pot tenir més dificultats o menys, pot tenir decepcions o sorpreses, pot tenir traïdors o fidels, pot tenir reconeixement des de l’inici o bé al final, segur que té enemics i segur -és imprescindible- que té gent, molta gent que ja ha començat a caminar i que malgrat les dificultats, les decepcions, les sorpreses, els traïdors, els enemics i els pocs o molts reconeixements està disposada, tan si com no, arribar al punt B.

Ramon Batlle
Ramon Batlle
01.10.2020  ·  10:48

Per a Jordi Buïl:

A mi em fa molta gràcia que uns aprofitats i manipuladors de la història com són el Jordi Bilbeny de l’Institut Nova Història (INH) i la seva tropa els vulguis presentar com a víctimes quan tota la farsa va començar perquè desconeixen el castellà de l’edat mitjana i hi veuen catalanades per tot arreu. D’aquí va començar la farsa de dir que el Miguel de Cervantes era català.

Si els espanyols suposadament van ser tant eficient per fer desaparèixer tota referència del suposat autor català com es menja que van deixar un munt de catalanades al text del Quijote que un natiu de la castella medieval hauria detectat al minut zero per ser termes aliens?.

I de l’embolica que fa fort va continuar tota la resta de suposades descobertes que són deduccions absurdes sense cap criteri científic rigorós.

Lluis Roda
Lluis Roda
01.10.2020  ·  10:56

Ho he viscut de prop, si primer ministre.

Jordi Onrubia
Jordi Onrubia
01.10.2020  ·  11:00

Veiem, doncs, que hi ha por, temor, i al capdevall covardia. Molta covardia. Molts segles de marc mental d’esclaus, i això no es supera de la nit al dia. Les catalanes i els catalans pensem que tenim més coses a perdre que a guanyar. Fals. Com som un país moral, social i econòmicament ric molts pensen que podem perdre més que guanyar. Molts ho pensen, com els botiflers, i aquesta por, aquesta covardia és paralitzant. I aquí hi som.

No és descabellat pensar que aconseguirem majoria de vot en les properes eleccions. La pregunta és què farem el minut següent que es coneguin els resultats si això passa. Hem de pensar i planificar com podrem controlar el territori, com podrem romandre hores, dies i setmanes defensant els edificis institucionals i les grans infraestructures arreu del país fins que s’aixequi la suspensió de la declaració d’independència. Com podrem fer avenir-se a la Comissió, al Parlament i al Consell Europeu i els països decisius per què facin d’una vegada el seu paper de negociador, perquè ja no ens creurem mai més les seves mentides que dialogaran si ho deixem estar.

Cal obligar ERC que aclareixi què volia dir Sabrià quan deia que encara que obtinguem majoria de vot no seria prou perquè tot plegat no és tan senzill. Hem de saber-ho, ho han d’explicitar i verbalitzar de nou perquè tots aquells que encara creuen en ells es desenganyin del tot.

No sabem si el MHP Puigdemont ha obtingut ja el compromís de les persones i instàncies decisives per validar el nostre dret a l’autodeterminació en cas de majoria de vots i escons, però fóra bo començar-ho a saber. Segur que ell s’ha penedit milions de vegades d’haver suspés la declaració, i sap que aquesta possibilitat ja no la tornarà a tenir.

La força rau en la gent, en el poble que ja està fart de traïcions. El poble estarà un cop més com una sola dona o un sol home en el moment decisiu, però la convocatòria haurà de ser molt clara i el pla l’haurem de tenir molt ben decidit. Tenim deures a fer.

Umberto Ciotti
Umberto Ciotti
01.10.2020  ·  11:57

MARLASKA DECORA LAS CÚPULA DE LOS MOSOS POR LA REPRESIÓN DE LAS PROTESTAS CONTRA LA SENTENCIA

A esta perversión de decorar la brutalidad y el sádismo de unos policías psicopatas… no llegaron ni los Nazis.

Toda una declaración de que se entiende por “Democracia” en un país monstruoso.

Para este cáncer de toda Dignidad y civilización humana que es España está práctica monstruosa ha llegado a representar algo “edificante” del cual el “Estado” se declara orgulloso.

Estado español terrorista…

Catalanes callados y sumisos… Destrozados en su capacidad de reacción por una tradición al sometimiento que ha llegado a ser carácter identificativo de la Nación catalana.

Hay que solicitar las Fiscalias y Magistraturas de los países que tuvieron víctimas en el atentado terrorista del 17 de Agosto 2017, atentado que, por ser el autor, el “Estado” español se niega a indagar.

Fácil, rotundo, impactante…

De hecho es lo que sugiere la lógica más elemental considerado que en esta España más bonita la “Magistratura”, que tendría que ser la estructura encargada de combatir el crimen ha llegado a ser la cúpula mafiosa del “Estado” criminal y terrorista de España.

No hay nada más contundente de este solicitar la intervención de la Justicia integra de estos países afectados por la impune actividad criminal del “Estado” español para poner este monstruo contra el muro a nivel internacional…

Pero no, no hay manera que se cumpla algo tan linear e inteligente.

Una centenaria “cultura” de sumisión del pueblo catalan le impide reaccionar a la monstruosa persecución al cual está sometido y hacer lo más sencillo y lógico que tendría que hacer.

El caso es singular e inquietante.

A nivel psicoanalítico hay todos lo términos para hablar de un trastorno de la personalidad que impide al hijo dependiente de un padre maltratador de renunciar a sus violencias.

Josep Soler
Josep Soler
01.10.2020  ·  12:07

Gracies infinites per aquest article Sr. Vicent Partal. Aquest tipus d’informacions son les que posen al descobert , tal com funcionen realment les coses de la vida.
Tenim “sottogoverno” en tants llocs, que la nostra tendència a mirar el mon amb sentit lineal i positiu, no ens permet entendre la complexitat de la verdadera realitat del mon que ens envolta.
Tinc amics i coneguts que si be em coincidit en molts aspectes de la política, de l’art i de tantes altres coses , de sobte es produeixen divergències que no acabes d’entendre. I es que , per motius de treball, d’exigències diverses que tu no saps, surten discrepàncies que no haguessis sospitat mai.
Pe això, comprenc les dificultats del President Puigdemont i ara les del President Torra, en la necessitat de fer tants malabarismes per al final, ni que sigui per evitar la trencadissa , facin l’esforç de fingir una unitat completament inexistent, perquè d’altra forma, la cosa seria encara molt mes insostenible.
Avui es un dia molt grat per recordar, però , quan comproves al nivell en que vam estar i ara veus on realment som i que en bona part, hi em arribat a causa d’un partit -que molts tenim en ment- que fonamentalment, sens havia presentat, com el dels “autèntics i insubornables independentistes”, al final acabes deprimit. En fi que em de tenir cura de que molts dels “nostres” el primer que els mou, es arribar amb “superàvit econòmic” a cap de mes, i aquesta es la seva, verdadera i única forma d’entendre el mon.

Maria Cinta Comet
Maria Cinta Comet
01.10.2020  ·  12:38

Avui és un dia per estar units.
Ni perdó ni oblit!
I justament avui l’Ayuso ens llença una de les seves perles i en Marlaska condecora els mossos. TOT EN LA LÍNIA de la Ñ de sempre.

David Mascarella
David Mascarella
01.10.2020  ·  12:39

Sr Partal, amb tota la informació directa que té, podria esclarir el titular d’ahir aquí?:

“El Parlament no reconeix com a legítima la sentència” (ara amb 0 comentaris)

Es vaacordar i fer públic que en cas d’una possible revocació de sentència, automàticament el Pr Torra reprenia el mandat?
I a qui carrega la culpa als altres, que tingui en compte que sense un acord de JxC i ERC això no hauria anat així, ells ho han decidit.

Agnès Buscart
Agnès Buscart
01.10.2020  ·  12:55

Ostres, que fort!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Gràcies!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

LLIBERTAT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Lluís Paloma
Lluís Paloma
01.10.2020  ·  13:06

Fa temps que dic que qualsevol sistema crea el seu propi “target” de persones susceptibles d’entrar-hi. El Règim del 78 (i aquí hi incloc la Generalitat) té el seu “target” en persones que vulguin viure de la corrupció i el servilisme a Madrid. I al final és impossible canviar aquests sistemes, simplement perquè ja hi ha massa gent allà dins que s’hi troba bé i no vol que res canvii. Pensem en això, i pensem en com punyetes podem crear un nou sistema on no puguin suportar ser-hi. Perquè són molt pocs els estats del món que funcionen i es deuen als seus governats. El Règim del 78, com ja deureu endevinar, és un dels molts que no funcionen i que operen sempre en contra dels seus governats.

Montserrat Puig
Montserrat Puig
01.10.2020  ·  15:01

Exemple 1 de sottogoverno: pere aragonès. Arriba a exercir de president sense ser-ho. I amb pressa.

Eemple 2 de sottogoverno: joan ridao. S’encarrega de que el que vota el Parlament no es publiqui.

Eduard Muntada
Eduard Muntada
01.10.2020  ·  16:24

Exemple 3 de sottogoverno: munió de imbècils i fillsdeputes (en sentit figurat, esclar) anant a
votar ERC el dia de les Eleccions.

I trobo ben propi d’un caragirat un fet com el del senyor Partal que, en impúdica exhibició de falta d’atributs, s’atreveix amb les institucions però no amb els homes. És un exemple de valor personal fora de mida que, tanmateix, ens permet saber que -de fet i de fora- podem comptar-lo entre els 400 que esmenta (no cal arribar als 500, amb uns 200 n’hi hauria prou…)

jordi Rovira
jordi Rovira
01.10.2020  ·  16:58

El sottogoverno i el deep state venen a ser una mateixa cosa. Gens igual, però lligades per un fil de continuïtat que tampoc hem de menystenir. I representen els límits reals de la democràcia, la seva dificultat. És aquest el sentit en el que la referència a S. Wolin té tant de pes. Sí senyor, la democràcia disruptiva ve a ser això mateix: els moments en els que la confrontació entre el poder institucional i la nació es troben. Moments doncs de rigor democràtic enmig d’una tecnologia de govern antiga, i fracassada. Sottogoverno i deep state responen doncs a una tecnologia de govern antiga, o a quan el colapse de l’estat modern es comença a trabar de forma manifesta.
Potser sí cal canviar el funcionament dels partits polítics. Però també cal pensar en la figura del funcionariat. Des dels escriptors russos, fins a la gent de l’antic imperi austríac i passant per la desidia del desmuntat imperi espanyol; la figura del funcionari és motiu d’observació crítica. I en aquestes, cal afegir la figura d’un empresariat presoner, o la figura d’unes classes passives segrestades. Tot això i una mica més està en joc. Perdó: tot això estava en joc. Tot plegat configurava aquell: primero se romperà el catalanismo ( Aznar dixit ).
I resulta que no. Resulta que per molt que diguin uns i altres, amagant tant com poden el pes del moviment popular, el que es va trencar va ser la invisibilitat del deep state, l’antiga pervivència del sottogoverno. Però la força ni recau ara, ni requeia llavors només en el pes d’aquest moviment popular. Hi han altres aspectes tant importants en joc, com la pertinença de fer aquest article just ara. Vés que no se’ns mogui el queixal gros.

Roser Caminals
Roser Caminals
01.10.2020  ·  17:19

Les institucions mai fan revolucions. Són dos conceptes antitètics i incompatibles. Però de tant en tant, de les institucions en surt un líder–Aldo Moro, Carles Puigdemont, i, inesperadament, Quim Torra–que va per lliure, s’en desmarca i és rebutjar pel seu propi sottogoverno. El President Puigdemont fa tanta por al sottogoverno català com a l’estat espanyol.
Si depengués d’ells, en Puigdemont i en Torra, més uns quants altres que no hem d’oblidar, continuarien avançant. ER vol retrocedir, amb tanta urgència que destitueix el President Torra abans que es publiqui al BOE. JxCat, que en circumstàncies diferents seria capaç de desobeir, s’hi plega.
El poble és el rupturista per excel.lència, però necessita polítics. L’única alternativa fora de les institucions que, per tant i de moment, no té el llast d’un sottogoverno és el CxR. Si fóssim un milió en comptes de 90,000, recuperaríem el momentum. I això, depèn del poble.

Pau Batlle
Pau Batlle
01.10.2020  ·  17:37

I qui us penseu que son la majoria de peixos grossos de caràcter juridic( secretaria i interventors)..?. la majoria conservadors … com la judicatura tenen ideologia molt clara i l’apliquén
I se de que parlo

Sergi Guitart
Sergi Guitart
01.10.2020  ·  18:47

La CUP dels 10 diputats va aprovar els pressupostos al ‘sottogoverno’ i a canvi els van donar l’1 d’Octubre…

Després del merder de l’1O CUP i ERC van conspirar deixant sol Puigdemont, a veure si tenia nassos de convocar eleccions el 26S i per traïdors enviar els convergents a la paperera de la història, i tripartit de bla-bla-bla independentista al canto… Puigdemont no va tenir nassos ni visió a llarg plaç, va tenir por al curt termini…

Uns cracks tots plegats, sobretot individus i mèdia independentistes de llarg recorregut que també els van vendre la moto des del primer dia després del 27S2015 del 47,8%…. (on la CUP ‘mutant-governo’ deia en precampanya que calia guanyar en vots…)

I ara sembla que tothom ja ha tornat a la pantalla de primer superar el 50% per començar a moure fitxes i més ciutadans per definivament tombar la balança sempre més del nostre costat…

Mitja dècada perduda… Si no es que aprenem dels errors que de moment sembla que no… La moto de l’1O dubto que mai pasi la ITV internacional, com era d’esperar…

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
01.10.2020  ·  19:10

Bueno, por fin, un editorial valiente que empieza a hincarle el diente a la “cosa nostra” porque el problema del independentismo, su consecución, no está en la Corte del Reino sino en los pasadizos del Palau de la Generalitat.

Entiendo que para un medio de comunicación meterse con los “capo di capi de la cosa nostra” es una apuesta muy arriesgada porque te pueden hacer la pascua en un pispas pero, llegado el momento, la cosa ha de dirimirse entre “Sempre dic el que pense i n’assumisc les conseqüències” i sempre dic el que pense i n’assumisc els riscs, incluso cuando lo que pienso y digo haga pupa a todos aquellos que impiden, sin lugar a dudas, la consecución del mandato de 1-O.

Sí, sí, ya lo sé, éramos un poco menos del 50% pero la cuestión no está ahí, la cuestión está en que unos quieren la independencia y otros no y, entre los que no, también están los que dicen quererla pero, en el fondo, quieren más, y mucho, a su cuenta corriente.

Si se denunciara eso, estoy convencido de que el número de votantes independentistas aumentaría a expuertas.

Sr. Partal, afortunadamente, tiene usted entre sus manos, por su condición de director de un periódico, una gran parte de la llave que puede deshacer el nudo gordiano catalán independentista.

No nos defraude. De hacerlo, yo no le perdonaría.

Nos quedan 4 meses hasta las próximas elecciones. No nos defraude, por favor.

Bonifacia Córdoba
Bonifacia Córdoba
01.10.2020  ·  20:31

Però algù es pensa que revocaran la sentencia del President Torra mentres l’Aragonés és sustitut de Presidencia? Ah sí el sotogovern sap que no, d’aqui l’engany per que de segur amb aquest sustitutiu sí que haurá taula de negocidio. Parlem clar perque a l’ultim discurs del President Torra, més sol que mai i mireu que ho estava durant seu mandat, hi eren tots darrera i semblavem els guardians carronyaires de l’espanya profonda… amb mascareta es clar per a tapar les vergonyes…

Si no votem a qui ens representa veritablement i és a l’exili, oblidem-nos de l’Independencia…

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes