Primer d’Octubre, poder popular

  • Aquest país s'ha tornat més exigent, i el malestar en veient tot això que li passa al president Torra, encara que coste de veure-ho, n'és una prova

VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Demane d’entrada al lector una certa indulgència per l’evident flaire de clavells portuguesos que he triat per titular aquest editorial. Alguns diran que és un titular excessiu. Però a mi em sembla precís. I l’he triat a plena consciència perquè demà farà tres anys d’aquell Primer d’Octubre que ho canviava tot i en vista, per contrast, dels episodis lamentables d’aquesta setmana.

El Primer d’Octubre, com tots els grans moments de la història, va ser moltes coses, va concitar molts fets concentrats en un de sol. I també va ser un assalt directe a la classe política catalana i els seus mètodes. El Primer d’Octubre no s’hauria fet sense els polítics i sense aquell govern que n’ha pagat un preu tan alt, això no ho discutiré pas. Però el Primer d’Octubre no seria allò que va ser, allò que és encara tres anys després, sense la gent, sense el poble. Sense el poble anant molt més enllà –i amb la cara descoberta– d’on la classe política catalana en realitat volia arribar.

Alguna vegada he fet servir el concepte de ‘democràcia disruptiva’ de Sheldon Wolin per explicar què va passar aquell dia. Perquè em sembla l’única explicació convincent. Wolin diu que la democràcia no existeix sinó en moments fugissers, moments que quan passen canvien l’esperit i la pràctica de tota la societat i empenyen contra les cordes l’estat i els governants. Ací és on som, per més que segons quins dies ens coste de veure-ho.

Tota la destrucció institucional que veiem a Catalunya i encara més a Espanya, les enormes dificultats que tots els polítics tenen avui, naix en aquelles urnes de plàstic que varen córrer de mà en mà des d’Elna fins al darrer col·legi electoral del Principat. El Primer d’Octubre l’hem d’entendre com una mena de big bang que ja ha esclatat, les onades del qual continuen i continuaran expandint-se i originant canvis. Wolin deia que la millor manera d’acabar guanyant era fer caure el teatret que ens pretén distraure, obligar l’estat a descarar-se com una dictadura de les velles. I ausades que hem arribat lluny, en aquest terreny.

Espanya, per exemple, va externalitzar en el poder judicial l’execució d’un colp d’estat contra els catalans, amb què Pedro Sánchez s’avenia –que per això va signar el 155. Però ara l’esquerra espanyola tremola indignada arran de les decisions que prendrà aquest matí mateix el Consell General del Poder Judicial i parlen, ells!, de colp d’estat.  A bona hora es desperten… Allò que els catalans denunciàvem ja fa anys carregats de raons i arguments, que el nacionalisme espanyol és un moviment intrínsecament reaccionari i incompatible amb la democràcia, avui és més difícil de discutir que mai.

Tan sols un exemple, en un altre terreny: la manera com la màfia de La Caixa ha estat expulsada de la seua posició de privilegi i dominació al Principat. Quan van moure la seu social, els caigué l’escut que per a ells era la catalanitat. I amb això l’entitat va perdre el sentit i restà a mercè de la crueltat del mercat, abocada a desaparèixer, com s’ha vist. Però també es van acabar en sec les excuses diguem-ne patriòtiques que li havien permès d’afermar-se com una sangonera en el dia a dia de la societat, traient diners de cada servei públic o regulat des dels poders públics a Catalunya. Avui La Caixa ja no importa a ningú al Principat.

Aquest país nostre és també avui, i continue amb les onades del big bang, un país més crític que mai. Més desconfiat del poder mediàtic que mai. Un país on la gent es creu menys allò que li volen endossar, on parlem més entre nosaltres, on discutim més, on cerquem més informació per a nosaltres mateixos. Aquells dies en què La Vanguardia decidia qui guanyava les eleccions s’han acabat.

I aquest país s’ha tornat, en definitiva, més exigent. No en tinc cap dubte, d’això. I, encara que puga costar d’entendre-ho, n’és la prova la tristor, aquest regust agre que tots tenim a la boca en veient què li passa al president Torra, palpant la degradació de l’independentisme a mans de la burocràcia política, dels partits i el sottogoverno. Estem enfadats, irritats, empipats. Estem molt enfadats, irritats i empipats. Però sabeu què? Què això és bo. Perquè significa que es va acabant, cada dia més clarament, també el temps de l’assentiment incondicional cap als ‘nostres’. Cap a uns ‘nostres’ a qui també arribarà, i tal com van les coses com més aviat millor, l’efecte del big bang

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Guillem Canet
Guillem Canet
29.09.2020  ·  22:04

Això espero, estic tip de tots els partits. ndependentistes, de com ens utilitzen i enganyen simplement perquè els votem i aixì puguin col.locar als seus.

Josep Usó
Josep Usó
29.09.2020  ·  22:09

És que, des del principi, el moviment el feia (i encara el fa) la gent. Els polítics es van anar arrenglerant al seu darrere a mesura que veien que es quedaven sols. I el poble va arribar a tastar la llibertat. I la va defensar amb els seus cossos, en contra d’un enemic armat fins les dents. I ja ho canta el mestre de Xàtiva, Raimón. “Qui ha sentit la llibertat té més forces per viure”. A més, es veu la feble posició dels qui pretenen dirigir, tant d’ací com d’allà. Es veu amb molta claredat. Per això el poble no deixarà d’empènyer. O coneixeu algú que haja deixat de ser independentista i no cobre un sou de polític?

Eulàlia Gili
Eulàlia Gili
29.09.2020  ·  22:13

És així ,exactament, com ens sentim. Ho superarem i exigirem Foc Nou. Aquests polítics ja no ens representen.

francesca llopis
francesca llopis
29.09.2020  ·  22:14

ho podem tornar a fer? el més aviat possible?
no necessitem els partits, ens necessitem a nosaltres.

Joan Maria Camprodon
Joan Maria Camprodon
29.09.2020  ·  22:18

Depèn de nosaltres: la llibertat o el dia de la marmota per sempre.
Per cert, Sr. Partal, el famós magatzem no era a Elna, sinó en una altra localitat nord-catalana, i que algú deu conèixer.

miquel martinez
miquel martinez
29.09.2020  ·  22:22

Jo subrayó aquest paràgraf:
Sense el poble anant molt més enllà –i amb la cara descoberta– d’on la classe política catalana en realitat volia arribar.
Sobretot -i amb la cara descoberta-
em sap greu per qui l’altre dia convocava a manifestar-se , fent servir la frase ” mai podran inabil.litar tot un poble ” ….pues jo crec que es evident que ja ho està…. sobretot quan uns pares troben normal ,que els seus fills de tres anys!! vagin al col·legi amb mascareta, perque ho diu el protocol!! i em voleu fer creure que farem la independència , va home va, aixi no , així no.

Josep Maria Artigal
Josep Maria Artigal
29.09.2020  ·  22:25

O els partits independentistes són capaços de construir aviat una proposta unitària, com vulguin però unitària, o molts ens començarem a plantejar l’abstenció. En la terrible situació actual, separats no ens representen. I si no ens representen no els podem/volem votar.

Ramon Vidal
Ramon Vidal
29.09.2020  ·  22:34

Si els nostres polítics no ens serveixen a nosaltres, el Poble, n’haurem de buscar uns altres.
La gestió política pot ser difícil i feixuga, però, no podem admetre que els nostres representants ens vulguin enredar i no siguin ètics.

francesc felip
francesc felip
29.09.2020  ·  22:49

Per què no parlem del CxR?.

Maria Rosa Guasch
Maria Rosa Guasch
29.09.2020  ·  22:51

Només ens tenim a nosaltres, gràcies Vicent!

Anna CASACUBERTA
Anna CASACUBERTA
29.09.2020  ·  22:54

Ja estic ben cansada de l’engany dels partits polítics. Parlar molt per no dir res és tractar a la ciutadania cínicament. Exigeixo que a la propera campanya electoral expliquin el com i el quan faran la República Catalana. Sense concretar aquestes premisses tot serà paper mullat.

Empar Valls
Empar Valls
29.09.2020  ·  23:02

He llegit a tres persones diferents que això que han fet amb el MHP Torra farà caure el mur. Estaria bé no?

Joan Cusidó
Joan Cusidó
29.09.2020  ·  23:06

Això és el que no volen – els d’allà i els d’AQUÍ : poder popular. Ja vam veure com s’espantaven.

Ramon Perera
Ramon Perera
29.09.2020  ·  23:11

“La democràcia no existeix sinó en moments fugissers.” Així fou el primer d’octubre.

Recordant una frase d’en Xavier Sala i Martin, sobre els costos de NO fer la independència i veient que aquests costos segueixen augmentant, és pràcticament segur que hi haurà un altre “moment fugisser”. El de la independència.

P.S. Si el cessament del president de la Generalitat no cal que sigui publicat al BOE, en bona lògica [per exemple, l’aristotèlica] cal entendre que amb el DOGC n’hi ha prou per posar i treure presidents de la Generalitat.

jordi Rovira
jordi Rovira
29.09.2020  ·  23:12

I és ben clar que sí. Sembla que no acabem d’entendre fins a quin punt un règim corrupte ho és perquè està incrustat en les relacions diàries de molta gent. I tot plegat, està esquinçant els seus recosits, fins a tensar-ne els punts, ara ja ben oberts. I a sobre, l’acció d’una pandèmia que ens han fet calibrat des d’uns mesuraments que amplifiquen tot això que estem dient i més encara. Suposo que per tot plegat, tothom té pressa. I suposo que per tot plegat s’accelera la batalla que presenta un Estat, cada dia més abocat a anar també contra alguns que ahir mateix eren els seus.
Una nació sense estat no es torna pas anàrquica; només instala un poderós sotogoberno a l’ombra, cada vegada més podrit de la seva pròpia foscor. Aquesta és la història de l’Espanya moderna, i aquesta és també en part la nostra. Per tant, i per fer net, hem de començar a netejar les purulentes ferides pròpies. I a tal activitat, ningú hi pot fer un poema èpic. Només i per si un cas, una corranda, ben sincopada a picades d’ullet.
Dit això, jo també estava ahir saludant al MHP Torra, més que un home honest ( que també ), bon jugador.
I per les nenes maques… bon tirador!

Josep Almar
Josep Almar
29.09.2020  ·  23:13

Necessitem que l’efecte big band s’emporti la majoria de polítics del nostre parlament. Un exemple d’aquesta necessitat: el Govern Sánchez no té pebrots de publicar al BOE el cessament del MHP Torra perquè sap que es una barbaritat.
Els nostres representants, no tenen pebrots per desobeïr unas sentències infames i se segueixen sotmetent a un sistema judicial fora de la legalitat internacional. Així no anem enlloc i M’hagués agradat que el Parlament es plantés. I cada dia que passa els veig mes dèbils, acollonits i sotmesos. La seva debilitat és la desgràcia de Catalunya avui.
Necessitem foc nou.

Jaume Riu
Jaume Riu
29.09.2020  ·  23:34

INCOMODITAT HISTÒRICA
En efecte, la millor manera d’acabar guanyant és fer caure el teatret que ens pretén distraure, obligar l’estat a descarar-se com una dictadura de les velles, diu Vicent Partal. Avui veiem això mateix en un detall interessant i molt explicit. Hem reconegut la incomoditat històrica que pateix el regne d’Espanya quan algú ha decidit que la inhabilitació del President Torra no es publiqui al BOE, bàsicament per amagar-se avergonyits.

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
29.09.2020  ·  23:37

Et rectique l’apreciació, Vicent, de que es va votar al Principat, per si no ho sabeu:

la colla d’amics d’Alcanar, començant pel meu ex-soci (vam separar-nos a causa de que una cananera li va robar el cor) però continuem tan bons amics com sempre, des de fa 35 en què vam coincidir en classe de projectes.

En Manel Martí i Montesinos (fill de La Pobla de Vallbona. El Camp de Túria, veïna de la teua Bétera) i el batle d’Alcanar n’Alfons Montserrat i la seua colla van plantar urnes a Vinaròs (Baix Maestrat) també per a votar l’1 d’octubre d’aquell any.

Venim des de molt lluny, però encara n’anem molt més.

https://blocs.mesvilaweb.cat/josep_blesa/?p=266457

Miquel Cardús
Miquel Cardús
29.09.2020  ·  23:37

Com bé dius, també arribarà als nostres, i aviat, ells com a comparses obedientes d’aquest Estat, faran el Decret de destitució del nostre M H President Torra. Els de la metrópoli no ho publiquen al seu BOE, ho fan fer als d’aquí. De pas, que públicament llencin la Clau de les pressons on tenen als seus companys de partit a mar i la foto de l’autonomia obedient serà complerta,

Joan Pagès
Joan Pagès
29.09.2020  ·  23:43

M’ha agradat molt la seva reflexió, sr. Partal. Tanmateix jo no sóc tan optimista com vostè. Crec que l’ona expansiva del big bang podria ser alliberadora si la classe política la sabés aprofitar. Però la deixaran passar fins que es dissipi i ens quedarem en un paisatge post-nuclear que trigarem anys a remuntar.

Gemma R.
Gemma R.
29.09.2020  ·  23:49

Realment no era un referèndum d’ autodeterminació sense el permís d’ Espanya. Era una afrenta al règim del 78, als poders fàctics espanyols i als europeus. Era una punyetera revolució de gran calat. Per això estem esgotats. 2 mil.lions d’ europeus estem dient que Europa també necessita canvis si vol perdurar. Avui Hongria i Polònia ja els ho han dit clar: ” o tots o ningú”. Europa haurà de triar entre acontentar contínuament al soci mentider i corrupte, o arreglar la casa i posar ordre.

Ja ens aixecarem, a fi de comptes sempre ho fem. No pots deixar ta mare coixa amb el carretó del mercat carregat, i tirada al mig del camí. No dormiries. Catalunya va coixa i carrega molta injustícia. Però no és qualsevol. És la nostra Catalunya.

JOSE MANUEL PARRA
JOSE MANUEL PARRA
30.09.2020  ·  00:05

Aquest efecte del big bang, que desitges en resposta a la degradació de l’independentisme a mans de la burocràcia política, dels partits i el sottogoverno, pot arribar demà mateix. Perquè d’acord amb l’advocat Boye, el magistrat Pallín i el catedràtic Pérez-Royo (https://www.eldiario.es/contracorriente/no-hay-delito-desobediencia-explicacion-no-juristas_132_6252278.html ) el President Torra no va cometre cap delicte de desobediència. La causa penal contra Torra és, per tant, nul·la de ple dret. Així ho confirma la decisió del Govern de l’Estat de no publicar el seu cessament al BOE, que aniria avalat per les signatures del President Pedro Sánchez i del rei Felip VI. En aquests moments, i amb el recurs d’empara presentat al TC, publicarà el DOGC el que no ha gosat publicar el BOE? Seran el Vicepresident de la Generalitat i el Parlament de Catalunya els botxins disposats a executar sense dilació la il·legal sentència. Es faran voluntàriament responsables de l’enderrocament de les nostres institucions davant del poble català, de la justícia europea i de la Història? De ser així, perdoneu, però no un, sinó moltes i molts, haurem de dir per dignitat i justícia: TRAÏDORS. O en paraules d’Espriu al seu poema «Indesinenter», GOSSOS MESELLS.

Anna Linares
Anna Linares
30.09.2020  ·  00:10

https://saralidiaester.com/2020/09/29/la-soledat-del-president/ Recomano llegir aquest bloc, perquè reflecteix el que sentim
I com estem molts independentistes, porten tres anys de garrotades i baralles entre els nostres com ja va vaticinar Aznar
”Antes se pelearan entre ellos” vull ser optimista, però estic trista molt trista.

Antoni Morell
Antoni Morell
30.09.2020  ·  00:26

Trenta dies té setembre i… per DÉU!
Només en falta UN per l’OCTUBRE!

Enric Roca
Enric Roca
30.09.2020  ·  00:39

El que fa por, i he llegit mes d’una publicació en la mateixa línia, es que es confongui aquest “acabar-se l’assentiment amb els nostres” amb “no torno a votar mes”. Alguns acompanyant-ho de “perquè n’estic tip que m’enganyin”, i altres acompanyant-ho de “no voto mes a l’autonomisme”. Tant un argument com l’altre, si bé serien lícits i molt comprensibles, acabarien deixant l’independentisme fora de combat del tot. Per tant, els partits (i els partits son persones, no ho oblidem) cal que reaccionin d’una vegada. Ens ho juguem tot.

PERE SIO
PERE SIO
30.09.2020  ·  00:41

El Primer d’Octubre va ser moltes coses, però per damunt de tot va ser un esclat de la democràcia, on es va complir el principi de que la sobirania resideix en el poble. La massiva assistència de votants a un acte declarat prohibit, desafiant el massiu desplegament de la guàrdia civil i la policia nacional, i suportant, a cara descoberta, la violenta repressió policial, va trencar tots els esquemes fins aleshores imaginables.
La voluntat democràtica de la ciutadania de votar, va posar contra les cordes a tot un Estat i va mostrar, amb una nitidesa desconeguda, els seus mètodes dictatorials i les seves pitjors vergonyes. Però aquesta voluntat també va anar més enllà d’on volien arribar alguns polítics catalans, i van trencar les costures dels partits polítics tradicionals, oficines de col·locació política, acostumats a viure plàcidament dins del món autonòmic.
La potent maquinària repressiva, tant política com judicial de l’Estat espanyol, on encara predomina l’ideologia franquista, va desarticular alguns partits i va paralitzar i fer recular a bona part dels polítics catalans.
I la conseqüència ha estat l’inici de la paràlisi i la degradació de l’independentisme, a mans d’un polítics ineptes i d’uns partits, que veuen amenaçats el seu habitual “modus vivendi”.
D’aquí pocs mesos tindrem unes noves eleccions i arriba una nova, i potser definitiva prova de foc. Les eleccions no poden ser normals ni han de ser unes noves eleccions autonòmiques . En aquestes eleccions és el moment on la ciutadania, exercint la democràcia de les urnes, han de poder treure tot l’empipament, la irritació i l’enuig, d’aquests tres anys perduts per culpa de determinats partits i polítics. Cal deixar de votar als de sempre, i donar suports incondicionals als nostres. Cal no votar a aquells polítics i partits que en aquests darrers anys ens han demostrat la seva ineptitud i engany. La ciutadania té a les seves mans repetir un nou primer d’octubre, però perquè sigui efectiu s’ha de votar només a aquells polítics que, de forma clara i sincera, estiguin disposats a fer efectiu el mandat de la independència i la llibertat de Catalunya.
I si ho tornem a fer, les possibilitats d’èxit són més grans que mai, ja que davant tindrem a un Estat espanyol en plena descomposició política, social i econòmica.

Josep Gualló
Josep Gualló
30.09.2020  ·  00:51

D’ACORD VICENT, ELS DEL POBLE SOM MOT MÉS EXIGENTS

I espero que avui ho demostrarem.

Suposem que els dos grans partits accepten la destitució, sense que es publiqui al BOE, del MHP Torra, despres que dilluns el vam fer pujar a la Gloria de Bernini per santificar-lo.

Si s’atreveixen a fer aquest despropòsit, el poble assaltarà el parlament. No hi haurà prou policia per aturar l’embat enfervorit del poble. El dia 1-O, de fa tres anys, l’objectiu era votar per molt que peguessin. Avui l’objectiu serà assaltar el parlament per molts que morin.

Després de tres anys de rabia, som feres ferides i per tant imparables.

Joan Mollà
Joan Mollà
30.09.2020  ·  00:54

Cal fer foc nou de tot el nostre entramat de partits. Aquesta generació de polítics no ens portarà més enllà del que ho han fet. I si seguim així, les properes eleccions no portaran cap millora. Ni que obtinguem més del 50% de vots independentistes.
Siguem sincers: Espanya està disposada a tot per no deixar-nos anar. A tot! Queda clar?
I quina ha de ser la nostra resposta? Doncs en els mateixos termes, anem a tot! Per tant, la fórmula “màgica” cara a les eleccions seria que els que ens hi veiem en cor, prometem o jurem que no votarem cap persona o llista que no hagin abans promès o jurar que aniran a totes, si cal veient perillar el seu patrimoni, la seva llibertat, fins i tot la seva vida en l’intent. Es clar que nosaltres, com a electors, com a ciutadans mobilitzats hauríem de fer una promesa semblant cas que compleixin la seva paraula.
I si cap dels partits que es presenten no ens fan cas, cosa ben probable, no votar-los. És a dir, abstenir-nos i organitzar, ja des d’ara, una llista al marge dels partits amb gent disposada. Una mena de primàries. Si centenars de milers, o mig milió de persones s’hi comprometen, podem tenir bones esperances de continuar això nostre, que és una autèntica revolució pacífica i possible. I ja, des d’ara, anunciant a les cancelleries europees que seran corresponsables del que passi.
I si no ens hi veiem en cor, deixem que vagin esclafant-nos amb jutges, policies i lladres.

Robert Mora
Robert Mora
30.09.2020  ·  01:19

No es pot perdre ni un sol vot independentista, perquè el seu destí no.es ni Espanya ni el Parlament ni la Generalitat. Cal votar pensant en el reconeixement del món a la nació catalana. I això cal no perdre-ho mai de vista. Altra cosa és qui s’afille el vot i l’instrumentalitze de manera bastarda.
Ni un vot independentista a l’abstenció. Cal foc nou sense dubte però cal fer-lo abans d’apagar l’existent. En altres paraules. El poble és imprescindible però també ho són els partits i les institucions que ocupen.

Salvador Molins
Salvador Molins
30.09.2020  ·  05:11

Ahir, dia de la inhabilitació del MHP Torra, en aquest conjunt de comentaris entorn d’aquest cos d’editorials de Vilaweb que ens va desgranant el Sr. Vicent Partal, editor, editorials, comentaristes i comentaris, formant dia a dia una de les cèl·lules mare de la incipient República Catalana Independent, ahir s’hi respirava una desil·lusió i depressió totals, una manca de fe i moral de victòria absolutes. Però sé que som resilisents de mena i avui de mica en mica ja remuntem. Parla avui, l’editorial, d’una mena de big bang, trencament, ruptura, … jo a vegades en dic salt quàntic, cal un plus d’energia per dir prou i saltar el mur definitivament. Quan serem prou valents i agosarats per llançar-nos al buit? ‘com desitgem que aquest foc de llibertat i independència s’ensengui!’
Vista la tristor d’ahir, els més durs i realistes i pessimistes comentaris, aquest matí se m’encenia la bombeta del tornar-nos aixecar després de tots els cops que vam rebre, crua i encertadament enumerats per Partal i m’he adonat de tres qüestions que hem de tenir en compte:

La primera ‘la sort ja està tirada, la decisió presa, el Referèndum votat i guanyat, el Mandat assumit i acceptat, …’ nosaltres, els que creiem això almenys no fem ni un pas enrere fins que acumulades les pròpies forces el fem endavant. Algú dels comentaristes ha parlat interrogant sobre el Consell per la República. Patidors com som només veiem l’ampolla molt buida. 90.000 censats per donar il·lusió i esperança als convençuts no està gens malament.

Segona qüestió, el MHP Torra ha donat exemple a molts més que no ens podem imaginar ‘només el gra que mor pot donar fruit’ ‘ens volen enterrar, no saben que som la llavor!’, Torra, un més que se suma o mostra quina és la revolta catalana, en el convuls moment actual que sembla que cada dia s’espatlla més, molts altres també fan cua i també empenyen tant com poden, Hong Kong, el Tibet, Guinea Papua, … Si Torra s’ha compromès. … jo també! fins que tornem a ser més i més.

Tercera qüestió, hem parlat o escrit també sobre els partits, si anem separats a les properes eleccions catalanes ens fotran ben calents i no podrem fer de les institucions del Principat veritables i bones eines de país, per tant o Junts, ERC i CUP s’espavilen i es presenten junts –res no és impossible, amb alguna forma que respecti el seu poder i la seva manera de ser i fer- o els votants independentistes votem en bloc el Puigdemont, qui es vulgui abstenir que no ho faci, millor que voti el Santiago Espot. Perdoneu l’atreviment, parlar de l’Espot, un factor fonamental per guanyar unes eleccions, que et coneguin, el més conegut el Puigdemont, però ara o més endavant per fer el salt quàntic es necessiten homes com Churchill, com Boris Johnson o com Espot, qui s’assembli a ells farà el salt, aprofitarà el moment i esdevindrà el big bang català. No feu ganyotes, ara és l’hora de ser més realistes, que l’hora dels lliris i del Win-Win per sort ja han passat.

Jordi Torruella
Jordi Torruella
30.09.2020  ·  06:11

Doncs a veure si arriba i el poble envia a tots el nostres polítics autonòmics autoanomenats independentistes a pasta fang.
I de la mateixa manera que La Caixa va perdre l’escut, que TV3 i CatRàdio vagin prenent nota perquè la degradació que estan mostrant des de l’1O és de traca i mocador. Es van crear per protegir la llengua i la cultura catalana i veient les polèmiques amb la llengua que estan generant, per mi, ja poden anar a pasat fang, també.

Joan López
Joan López
30.09.2020  ·  06:17

Cal renovar diariament l’ilusiò,ser-hi tozuts, I encomanar aquesta ilusiò I lluitta a la gent que vol una naciò fora de aquet estat corrumput que hens tè com una colonia. Catalunya sense violència va axeicar les catifes on amagaban al franquisme,a despullat a aquet pais a on el jutges envian a pressò a gent que no ha fet mal a ningù,no mes per els seus ideals totalment democratis I deixan lliures a corruptes que han robat diners públics. Ara sotmesos per una malaltìa(covid)que ens deixa orfas de carrer,ens queda ser-hi ferms I seguir lluitant I estic convençut que el mur caurà.

Josep Salart
Josep Salart
30.09.2020  ·  06:53

Només espero al President Puigdemont. No hi ha rés més.

Montserrat Vela
Montserrat Vela
30.09.2020  ·  07:41

Estem en aquella situació en que el vell és mort però el nou no acaba de néixer.

El Poble pot forçar a que determinades situacions és produeixin però al final es necessita alguna mena d’organització que articuli de forma concreta les reivindicacions. L’1O n’és un exemple, el moviment popular va fer tot el que calia i estava al seu abast però no va existir una organització suficientment sòlida per agafar el testimoni i acabar la feina.

Si com a poble tenim tot el que cal però la organització és de merda, el problema al qual ens hem d’enfrontar és el de convertir aquesta organització de merda en alguna cosa que mínimament funcioni. Però quin serà el misto que encengui aquest foc nou que tan necessitem?

No votar és una opció però no sé si pot ser bo tenir una Generalitat presidida per Iceta o qualsevol altre trepa espanyolista. Podem, com he llegit en algun comentari, prendre el Parlament però i després? repetirem l’1O per què altre cop no siguem capaços d’acabar la feina per manca de capacitat de concreció?

Per altra part no crec en les discussions que pretesament tenen els partits al voltant de l’estratègia a seguir. Francament entre confrontació, eixamplar la base, desgovern o qualsevol altra opció que es pugui plantejar, no sé quina triar per què a hores d’ara crec que és més important el com que el què. Ens fa falta una força hegemònica que quan arribin els moments clau no es perdi en discussions internes i almenys faci alguna cosa per no caure en la no acció que és el que ha succeït fins ara.

Així que si els partits no són capaços de posar-se d’acord, però els necessitem, pot ser que els que ens haurem de posar d’acord serem els ciutadans i destruir-ne algun per tal que el que en surti guanyador no pugui posar més com excusa de l’existència de l’altre.

Albert Miret
Albert Miret
30.09.2020  ·  08:16

Si intentem analitzar quin és en realitat el govern d’Espanya, ens adonem que no té varis caps. En té només un, i es fa dir Felipe. Els cops d’estat han estat multitud els darrers tres anys darrerament i entre tots i tots a Espanya, però l’artífex d’això és només ell, o potser, agafant paraules de la Corina (que els coneix bé) de l’exreina Sofia. Continuant la saga dels borbons, el primer va ser carregar-se el pare, o el marit. No pas creadors del feixisme més radical, que ha existit sempre, sinó del que el PP havia amagat durant anys, la casa reial disposa de Vox com a exèrcit personal, i de tota la judicatura més neolítica de l’estat. No cal dir que també disposa de la policia nacional, la GC i tot allò que soni a repressió per a sotmetre a qualsevol que aixequi la veu. Així aquest individu i sa mare governen la dictadura més bèstia que en Franco pogués somniar. Els partits simplement simulen tenir poder, però no en tenen cap, obeeixen i prou, i qui dicta lleis i fa anar el país com aquell parell volen és el Jutge Lesmes i la seva quadrilla cada dia més gran. El que sona al final de l’acte de final de carrera dels nous jutges no és “Viva espanya” sinó “Viva el Rey”. Aquesta és l’ànima de la bèstia que vam ferir l’1O.

Joan Begue
Joan Begue
30.09.2020  ·  09:26

Pot ser si és el rei Felip i sa mare.
Tant se val, pot ser són els cortesans i tota l’estructura que se’n aprofita del mite.
Es l’estructura de l’antic regim que no ha mort, a diferència de França i la Rússia zarista, o la República Nortamericana del 4 de juliol.
Espanya joguet dels altres es creu salvadora del destí sacre pero a més del lliri porta una creu i no precisament a la ma, sinó al cervell haven perdut el seu poble el tren de lamodernitat, la inquietud per innovar-se i amb por de reconeixes així mateixa com a joguina dels vents exteriors.
Al 1992 any olímpic el seu reiet de torn va demanar públicament perdó al poble jueu, sembla que va ser a Sevilla. Pobre poble jueu del que també és utilitzat. Doncs aquí va demanar perdó en Juan Carlos.
A qui es deuen l’actual reiet i la seva mare que és l’única amb pedigrí reial dins el mon afí.
Si Catalunya s’allibera que ho farà, darrera i van altres Estats i l’Ordre mundial o territorial pot veure’s alterat i això no interessa a tothom.
Avui dia el déu d’aquests es diu Diners i amb això juguen al poder de pobles i nacions i que és el Diner sinó un paperet del que i posem CONFIANÇA.
Si aquesta es per, acaba el joc per a alguns. Tres cuartes parts i pasa amb la fe.
Cristiana Musulmana Jueva Budista. No es mouen per fe? O també pet confiança.
Catalunya ha de ajudar al canvi i no ha canviar de casa.

Rafael Artigas
Rafael Artigas
30.09.2020  ·  09:55

Totalment d’acord. Proposo no votar a ningú q no porti com a punt 1 del programa compartit la DUI immediata amb el 50+1 dels vots.

Anton Alabau
Anton Alabau
30.09.2020  ·  09:57

D’acord que avui a Ñ el poder real recau en una cúpula judicial caducada amb tuf de naftalina i el mai sotmès a les urnes, d’àlies “el preparao”. Protegits per lleis que vulneren i reinterpreten a conveniència protegits per les porres dels qui haurien de tenir per feina proteger-nos dels delincuents.
Però a casa nostra els escolanets d’ER fa temps els fan la feina bruta, que avui pot culminar amb la publicació al DOGC del cessament del MHP Torra mentre el “gobierno de izquierdas más progresista de la historia de Ñ” se’n escaqueja per covard. Si ho fan, per mi ER passarà de ser contrincant a enemic.

Pep Agulló
Pep Agulló
30.09.2020  ·  10:09

1-O. TRENCANT EL PAPER HISTÒRIC DE VÍCTIMES…

Aprofitant que es parla del Big Band, és escaient parlar de 400.000 anys després, en l’etapa del desacoblament matèria-radiació, com aquest fet transcendental encara avui en detectem les conseqüències en forma de radiació residual còsmica de fons. L’espurneig de la TV al final de l’emissió.

Salvant comparacions, la disrupció de l’1-O va escampar una radiació de fons que ho amara tot. Que els impensables efectes posteriors, sempre tenen aquesta causa comuna, que ens descriu l’abast descomunal del que va significar. Podríem pensar que malgrat els errors majúsculs i les claudicacions el procés ha sobreviscut gràcies a aquesta renda.

L’editorial en posa exemples. Només una dada del canvi de la consciència: aquest rebuig tan general de l’independentisme a tot allò espanyol, fins i tot, arribant a extrapolacions no sempre del tot serenes. Les ganes de fugir d’aquest engendro d’Estat. No havia passat mai. No té a veure amb la xenofòbia com a Espanya amb els catalans, sinó la consciència que estem en una lluita d’identitats i això, no té marxa enrere.

L’1-O ens ha deixat aquesta sublim empremta en la nostra consciència quan fem nostra la frase d’en Michel de Montaigne: “Decidiu-vos a deixar de servir, i vet aquí que sereu lliures”.

PS. Filant prim, parlar d’ones generades pel Big Band no és rigorós. La radiació electromagnètica irradia. Els efectes isotròpics (iguals en les tres dimensions) ho avalen. Que algú em corregeixi…

Joan Royo
Joan Royo
30.09.2020  ·  10:35

“Estem molt enfadats, irritats i empipats.” És el meu estat des de fa mesos, ni desenganyat ni vençut, tot el contrari. A les pròximes eleccions hem de demanar als partits que responguen a dues preguntes, i que responguen sense condicionals, no podem permetre que ens enganyen, resposta binària: SI O NO. Pregunta 1: Si al parlament hi ha majoria independentista declararan la independència i la faran efectiva? Pregunta 2: Si en les eleccions vota més del 50% independència declararan la independència i la faran efectiva? No permetrem respostes ambigües…si tenim estructures d’estat, si hi ha reconeixement internacional, si hi haurà violència extrema i bla bla bla…Ara per ara Puigdemont i Junts m’ofereixen certa esperança que respondran SÍ a aquestes qüestions. ERC crec que respondria NO. Segons Junqueras necessitem unes quantes eleccions sostingudes de més del 50% de vots independentistes, ahir el senyor Sebrià a TV3 digué que ningú pense que si passem de 50% dels vots a l’endemà es faria la independència. ERC en aquest moment és tan independentista con el PSOE o Podemos republicans.

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
30.09.2020  ·  10:59

Molt d’acord amb Enric Roca.
Espero que els mitjans de comunicació autènticament independentistes comencin a explicar, des d’ara, que l’abstenció no és el cami.
Tots hem entés qui son els traidors (hem de començar a dir les coses pel seu nom, sense eufemismes).
Però hi ha politics que han reconegut l’error de no haver anat fins al final.
Jo confio amb els qui reconeixen l’error perqué vol dir que saben el que s’ha de fer per no tornar-hi a caure.
Els que persisteixen en un camì sense sortida, simplement han de quedar-se sols. I sobretot, sobretot, hem de recordar-nos-en per no donar-los cap oportunitat quan siguem republica independent.

Però necessitem independentistes a les institucions perqué quan el poble hi torni, hi ha d’haver gent preparada per la negociació final. Pregunteu-vos a qui voleu en una taula internacional per la independencia de Catalunya i sabreu a qui heu de votar.
El doctor Deulofeu va dir que l’imperi espanyol es desfaria com el sucre pels voltants del 2029. Tenim 9 anys o, potser menys, per acabar la feina. Entesos?
Vinga, som-hi!

Martí Alharilla
Martí Alharilla
30.09.2020  ·  11:05

Molt bona descripció de l’estat de les coses i de l’estat anímic dels independentistes. Que arribi aviat aquesta onada que s’ho emporti tot!

Lluïsa Miret
Lluïsa Miret
30.09.2020  ·  11:18

Crec que el títol de la editorial està molt bé, no és excessiu ,el que va passar el dia u d’octubre va ser excepcional i va ser el moment en que molta gent vam ser plenament conscients de les ganes que teníem de manifestar el què sentíem i que potser no ens havíem formulat mai clarament ,i el més important vam ser la gent, la eufòria i sempre acompanyats dels governants que llavors es creien el mateix que nosaltres, tots junts i els mossos, com ens organitzàvem quan la informàtica fallava, la gent gran emocionada, va ser un goig! I em sembla que si ,que ens em tornat més exigents com ha de ser perquè la repressió des de llavors ha augmentat i de quina manera i les nostres reivindicacions no ho justifiquen de cap de les maneres. Gràcies Partal

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
30.09.2020  ·  11:35

El primer d’octubre avui s’ha de recordar com el dia de la revolució com resposta ÚNICA des del 1714.

Si comencem a celebrar el 1 Oc com dia nacional en lloc de l’onze de setembre TOT COMENÇARÀ A CANVIAR.

Sembla que ens agrada recordar les derrotes principalment els partits gaudeixen amb les derrotes I CERQUEN LES DERROTES sense posar-se d’acord en gairebé RES.
El masoquisme de molts polítics catalans és cosa de psiquiatre.

Aquests partits no em representen.. principalment NO em representa ERC que no sap aprofitar cap oportunitat de concordia per anar tenint més força de llibertat entre tots.

Umberto Ciotti
Umberto Ciotti
30.09.2020  ·  12:12

Sucio arrogante y presuntuoso diario de fachas.

————————————————–

Muy Honorable Presidente Torra

Hoy en la recurrencia del 1 de Octubre 2017 Le han traicionado otra vez…

Otra vez en el modo más descarado le han clavado el cuchillo en las espaldas a Usted y a todo el Pueblo de Catalunya.

Gente como Torrent, Aragonés y Sabria’ han tenido toda la prisa del mundo para inscribir su nombre en el DOGC y hacer el trabajo sucio por cuenta de los fachas de Madrid que les pagan el sueldo y que no se habían atrevido a publicar su inhabilitacion en el BOE.

Son esta chusma de gente de izquierda presuntuosa y arrogante, nacidos y criados sin ningún respeto hacia ningún principio, gentuza sin escrúpulos morales que se venden por cuatro duros, los siervos mas obtusos e ignorantes al servicio de los criminales fascistas que mandan en Madrid

Son ellos los más peligrosos de todos… Verdugos al servicio de la criminalidad y del terrorismo franquistas.

Los que por un baboso y angosto egoísmo están listos para destrozar el sueño de Libertad cultivado con sufrimiento por generaciones de Catalanes
————————————————–
Y cuidado nosotros con VilaWeb que al servicio de la mezquindad de ER usa con nosotros los mismos medios de la censura de la realidad que los más abyectos medios de comunicación de la España franquista…

La misma odiosa arrogancia, la misma humillación de la Verdad, el mismo más rotundo desprecio hacia la Democracia y hacia su única Autoridad representada por la insindacable voluntad del Pueblo soberano.

Joaquim Campanyà
Joaquim Campanyà
30.09.2020  ·  12:53

Exacte! Estem tips que els poders dels partits polítics ens segrestin els escons del Parlament al poble. La revolta, pacífica però dura, ha de commençar per aqui.

Eduard Samarra
Eduard Samarra
30.09.2020  ·  13:06

Com que això va d’exigència i som a les portes de l’aniversari d’una de les fites més remarcables per la llibertat d’aquest nostre torturat poble, em ve de gust parlar una mica de l’epidemèmia. Sembla que no hi tingui res a veure, però hi té molt a veure. Ens l’estan fotent però grossa.

Deixo aquí, una carta oberta d’un col·lectiu de metges i sanitaris belgues, uns negacionistes qualsevols que expliquen de forma molt exaltada (nota irònica) el perquè creuen que el relat de la “pandèmia” està esbiaixat i trampejat en favor de la propaganda per a justificar unes mesures devastadores. Si voleu ser lliures sigueu crítics, no val ser-ho només per unes coses i no per les altres.

Disclaimer: no nego que el virus existeixi, sinó que com diu la Vandana Shiva: “matar no pot ser mai una prescripció per a salvar vides.”

https://off-guardian.org/2020/09/29/open-letter-belgian-healthcare-workers-call-for-end-to-lockdown/

Gaspar Coll
Gaspar Coll
30.09.2020  ·  13:39

M’agrada l’expressió amb què acabes l’article, Vicent: “l’efecte del big bang”. Amb perspectiva històrica l’1 d’octubre és un big bang per a tots nosaltres. Temps al temps. L’empoderament popular pot ser explícit o latent, però hi és.

Anna Maria Porta
Anna Maria Porta
30.09.2020  ·  13:46

Una pregunta ; hi ha sensura a Vilaweb? Seria honest que ho diguessin.Potser ens podríem replantejar la renovació. Res més.

Agnès Buscart
Agnès Buscart
30.09.2020  ·  14:44

Com m’agrada llegir que el PODER POPULAR és més viu que mai.
Estem aprenent i posant consciència que tot moviment té els seus tempos,
també el de la tristesa i de l’enfado.

LLIBERTAT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Montserrat Puig
Montserrat Puig
30.09.2020  ·  15:27

Només espero al President Puigdemont. No hi ha rés més.

Roser Caminals
Roser Caminals
30.09.2020  ·  15:39

La frustració i la ràbia contra els partits, sobretot contra ER, la compartim la majoria, però si l’independentisme no guanya les eleccions l’hem de donar per mort.
Tal com diu Robert Mora, la importància del vot és a l’àmbit internacional. Si no defensem l’Independentisme, per contaminat que estigui, a les urnes, nosaltres el matarem i Europa i la ONU l’enterraran. És això el que volem?

Pere Grau
Pere Grau
30.09.2020  ·  16:54

Els polítics sols no aconseguiran la Independència. Però la gent sola, tampoc. Per molt empipat que s’estigui amb moltes de les evolucions d’aquest darrer temps, la meva modesta opinió, des de la talaia dels meus 90 anys en els que n’he vsicut de tots colors, és que el pitjor que podem fer és abstenir-nos, no Anar a votar i dir “que s’ho facin”. Llavors ja podem plegar.
Jo quan vingui l’hora votaré. I votaré la nova agrupació del president Puigdemont, perquè és la única que intenta una nova trasversalitat, vol apartar-se del model de clàssic partit polític, i vol ser una eina clara de cara a treballar per la Independència. No votaré els que segueixen creient -mentre els hi prenen el pèl- que amb Madrid si pot dialogar democráticament, ni els que només saben criticar i exigir però sense mullar-se.
Som un país petit i hem de treballar amb el personal que tenim. I triar no la solució perfecte perquè d’aixó no n’hi ha mai, sínó -si no hi ha més remei- aquella que a cadascú li sembli en cada moment menys dolenta. I no m’enfadaré per cap apedregament virtual…

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
30.09.2020  ·  16:59

Cuando todavía ningún comentarista a este editorial utilizaba el término de “partidos pseudo-independentistas”, yo lo hacía. Cuando ningún comentarista ponía en solfa el papel del cuarto poder y, en el caso que nos ocupa, de Vilaweb y su línea editorial, yo lo hacía. Me granjeé unos cuantos comentarios desagradables, incluso en comentarios a otros artículos que no eran los editoriales, tuve que tragarme uno en el que solapadamente se me tildaba de posible quintacolumnista de la Corte del Reino.

No cuento esto por ponerme una medalla, comprenderá el personal que esto de la independencia de Catalunya no va de medallas y menos en mi caso, una persona que duda, llegado el momento, de hasta sí misma (no me refiero a mis convicciones más íntimas sino a mis “opiniones”). Lo cuento porque como observador no catalán, me congratulo de que, por fin, el pueblo del 1-O despierta del letargo cumbayista. Lo hace al cabo de casi tres años pero lo hace y, eso es lo que importa. ¡Despierta!

Os (me) han tomado el pelo, por decirlo suavemente. No caben las explicaciones de “eixamplar la base” ni las excusas de “debería de haber proclamado la República manteniéndola y fue un error no haberlo hecho”. Ambas “explicaciones” no estaban a la altura de una mayoría de catalanes que se jugaron el tipo el 1-O tras diez años poniendo la carne en el asador. Que en la última etapa, la de la verdad, hubieran tenido que poner más carne en el asador, más allá de las manifestaciones multitudinarias ordenadas y festivas, no hay la menor duda, y que estaban, y algunos seguimos estando, tampoco.

Al pueblo del 1-O nos faltan líderes (en el buen sentido de la palabra, es decir personas honestas) que nos digan ¡Aquí y a por todas! No las hay. ¡No las hay!

¿Qué nos queda?

Nos queda el cuarto poder.

Un editorial (a poder ser conjunto entre los diversos medios de comunicación independentistas) exigiendo a los partidos independentistas claridad con sus votantes, sería suficiente y, sobre todo, necesario.

A fecha de hoy nuestro enemigo-contrincante no solo es la Corte del Reino y su poder judicial-policial, no, a fecha de hoy nuestro contrincante también son de los “nuestros”.

¡Qué vergüenza!

Sr. Partal, Vilaweb ¡Alturas de mira! El momentum es histórico y si lo dejan pasar, como decía un comentarista al editorial de ayer, Vilaweb entrará en la pendiente, más o menos rápidamente, de la paulatina decadencia.

Tenga usted, Sr. Partal, la suficiente valentía de ejercer el poder que dispone como director de un medio de comunicación ampliamente leído y con influencia (más allá de los comentaristas).

Y, si no la tiene, díganoslo claramente a quienes pagamos suscripción.

Basta ya de engañar al personal.

Cordialmente.

jaume vall
jaume vall
30.09.2020  ·  17:02

Com que avui estic molt d’acord amb l’editorial, prefereixo escriure –encara- sobre els comentaris de 107 ! lectors de Vilaweb a l’anàlisi del Director.
En primer lloc, felicitar-nos per tenir una quantitat de ciutadans interessats en la política que sòn capaços d’argumentar força bé les seves opinions sense insultar, o fer-ho només quan és palmària la necessitat de fer-ho.
He passat uns minuts llegint els comentaris, i amb la màxima bona voluntat, he classificat els mateixos en grups :
Apocalíptics / integrats 18 / 31 (són més interessants els “apocalíptics”)
Partidaris explícits del Director / Oponents explícits al Director 23 / 14
Comentaris especialment intel•ligents. Una quinzena, que toquen moll, i /o proposen solucions imaginatives

D’entre aquests darrers, menció especial per a :
Albert Miret, Núria Castells, Rubén Cruz,, F. X. Gómez, Francesc Rosés, Josep Blesa, Jordi Torres, Rosa Gispert, Josep Salart. Albert Bertrana, Eduard Samarra.
Òbviament els “foranis” que ens despullen tan bé. Gràcies Umberto Ciotti, Juan Martin Alegria, per escriure coses que són certes, que no agrada de llegir, per veure si sacsageu aquest oasi català d’aigües mogudes però no tsunàmiques.

Un plaer llegir-los. Gràcies i felicitats.
Gràcies a Vilaweb, per permetre-ho.

Berta Carulla
Berta Carulla
30.09.2020  ·  18:36

No he llegit l’editorial i no puc opinar, però sí que he llegit alguns comentaris (els acabaré llegint tots).

Els qui dieu que no anireu a votar sou els qui ens feu mereixedors dels polítics dits independentistes que tenim, deslleials i traidors, que han fet el llit als últims Presidents legítims mentre lluitaven per fer les coses bé. Esteu al mateix nivell dels traïdors, encarneu la vergonyant i històrica derrota de la nostra nació. La derrota dels fluixos. Si us plau no ens feu més riure. No ens feu més llàstima. Absteniu-vos també de fer el pena pels fòrums, no sigui que algú que no ens coneix prengui els catalans, a través vostre, per un poble de beneits estúpids titafluixes.

Hi ha més partits polítics a part dels grans. N’hi ha de petits que potser no obtenen representació però com a mínim sumen vots.
La política és això. Tot acte és polític, per més personal i privat que sigui, també dir que no votareu, també no votar, però les conseqüencies d’una abstenció considerable serien perpetuar aquesta agonia, la “societat dividida”, perquè tampoc donaria la victòria als espanyolistes i amb ella l’enterrament definitiu del nostre somni, ja que els independentistes tenim més força. Si ens bloqueu Catalunya serà ingovernable anys i anys, la convertireu en una província de desquiziats, empobrida i caòtica.

Teniu una responsabilitat, esteu obligats a la Solidaritat amb la resta de catalans. Com si voleu votar “Ciudadanos” (al cap i a la fi tan independentistes no deveu ser si us plantegeu, ni tant sols, l’abstenció).
I si no, calleu per sempre igual que fan els morts.

Francesc Contreras
Francesc Contreras
30.09.2020  ·  23:11

inhabilitació fulminant en 24 hrs. prevaricació i injustícia. ERC encantada de la vida i la CUP igual, la que va apunyalar Turull. amb aquests socis com més lluny millor

espero, toco fusta, que el poble votem en massa JXCAT i a NOVES FORCES POLÍTIQUES que substitueixin ERC i la CUP (aneu a prendre pel c…)

Calen OBSERVADORS INTERNACIONALS per evitar un pucherazo com una catedral

i si guanyem x majoría absoluta: DUI, ja no podem esperar més, quin sentit té esperar més?

qué necessitem:
1-SUPORT INTERNACIONAL
2-MOBILITZACIÓ SOCIAL sostinguda en el temps, a partir de la DUI
3-LIDERATGE `POLÍTIC (el MHP Puigdemont)
4-participació i implicació activa (i crítica) del 4t poder: els MITJANS DE COMUNICACIÓ
5-FRONT COMÚ de forces indepes (el que ara NO tenim, i ells SÍ, desde VOX a “NOPODEMOS”)
6-aixecar la suspensió de la DUI
7-un pla x exercir el CONTROL DELTERRITORI: amb el poble i les institucions (si les institucions fallen, almenys una majoría suficient, tot sen va a la M)
8-enfortir el CONSELL X LA REPÚBLICA (la autoritat nacional al exili, que només té 90mil afiliats)
9-CRISI important a Ñ (ja la tenim) i fer créixer encara més el seu DEUTE colossal (110%PIB aprox), x obligar a la UE a intervenir
10-constituir un PROCÉS CONSTITUENT x aprovar la constitució de la República Catalana

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes