8 de maig: tot un ultratge de Sánchez a la memòria republicana

És indignant que Espanya pretenga afegir-se a la celebració del 8 de maig, com si hagués estat al costat dels bons

Vicent Partal
Vicent Partal
15.09.2020 - 19:51
Actualització: 15.09.2020 - 21:25
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

El govern espanyol va aprovar ahir un avantprojecte de llei amb una colla de mesures que assegura que van adreçades a eradicar el franquisme. Les mesures que s’hi proposen són en general patètiques, especialment quan es comparen amb les que van adoptar fa dècades les altres nacions en què el feixisme va governar. Ja vaig dir fa uns quants dies que era un contrasentit pretendre il·legalitzar la Fundació Franco sense il·legalitzar el franquisme. Pura gesticulació.

Tanmateix, hi ha una cosa de la nova llei que a mi m’ha indignat d’una manera especial: la voluntat de proclamar el 8 de maig com a festa d’homenatge als espanyols que van lluitar contra el feixisme. No m’ha indignat perquè no s’ho meresquen –que s’ho han merescut sempre, tots sense excepció–, sinó perquè fer-ho des del règim postfranquista i sense haver netejat mai el passat és purament i simplement ultratjar la seua memòria. Amb la pretensió evident d’emblanquir una Espanya que, tot i dissimular tant, sap que és diferent de les democràcies europees.

És indignant que Espanya pretenga enfilar-se al carro de la celebració de la victòria sobre el feixisme a la Segona Guerra Mundial, com si hagués estat a la banda dels bons.

Com si hi hagués estat i com si hagués fet res per compensar-ho. Perquè cal recordar que encara vivim en un estat, l’espanyol, on l’any passat el Tribunal Suprem reconeixia oficialment Franco com a cap de l’estat des del primer d’octubre del 1936 i que, per tant, donava valor al colp d’estat feixista com a base legal de l’estat. I no es tracta solament de la vida oficial. El franquisme continua viu en els detalls més petits. Per exemple, en la numeració del diari La Vanguardia, que manté la pràctica instaurada per honorar Franco de no comptar les 773 edicions de la guerra. I no passa res.

Les carreteres, les nostres, continuen plenes de demòcrates morts que van lluitar per la República i l’estat espanyol continua sense fer res de real ni de pràctic per a dignificar la seua memòria. Ara tampoc amb aquesta nova llei.

Però, sabeu què? Segons que reconeix el consolat espanyol de Sant Petersburg, en aquests moments, aquesta setmana, hi ha set cadàvers de soldats feixistes de la División Azul a punt de ser repatriats a càrrec de l’estat, concretament del Ministeri de Defensa –i d’això ahir no en va parlar Carmen Calvo, entre tanta prosa florida i hiperbòlica que va gastar. De fet, d’ençà del 2003 Espanya s’ha gastat 23.000 euros a repatriar 29 cadàvers de soldats espanyols morts defensant el nazisme. I cap ni un per a repatriar soldats morts lluitant per la democràcia.

Això només és un exemple més, un entre tants. Però serveix per a fer el contrast de tot plegat amb Alemanya, un contrast feridor. Perquè allí la desnazificació va ser una política executada en massa i a consciència. Tant que quan es va acabar, el 1951, tota la jerarquia nazi o s’havia mort o era sotmesa a judici.

Permeteu que faça una breu repassada perquè s’entenga fins a quin punt és indignant que Espanya intente d’afegir-se a les celebracions del 8 de maig.

Alemanya, tots aquests anys, ha pagat 53.000 milions d’euros a les víctimes del nazisme o a les seues famílies. Això sí que és memòria històrica.

Alemanya va obrir, ja el 1949, a Buchenwald, el primer monument als assassinats pels nazis i d’aleshores ençà no ha cessat d’honorar-los: n’ha instaurat pràcticament a cada vila i a cada ciutat. Això sí que és memòria històrica.

De fet, quan el mur de Berlín va caure, el 1989, no hi va haver cap discussió sobre el fet que el millor terreny de tots els que van ser alliberats al centre de la ciutat havia de ser dedicat, quaranta-quatre anys més tard!, a l’impressionant monument en memòria dels jueus assassinats pel nazisme. Això sí que és memòria històrica.

I evidentment a Alemanya no hi ha ni us sol carrer, ni un sol monument, ni un sol cementeri, res, que recorde la Wehrmacht, el règim nazi ni Adolf Hitler. Això sí que és memòria històrica.

Alemanya va canviar la bandera tan bon punt acabà la guerra. I se n’inventà una que unia els colors de Württemberg i Baden quan aquests dos estats, els primers que restaren lliures de l’ocupació, es van unificar. Per no tenir res a veure amb la bandera del règim nazi, que hi és prohibida. Això sí que és memòria històrica.

Durant molts anys a Alemanya era una activitat escolar obligatòria visitar els camps nazis, especialment Dachau, perquè els xiquets fossen conscients de l’horror causat pel seu país. Hi han desfilat milions d’infants. Això sí que és memòria històrica.

I quan el film La llista de Schindler fou estrenat, el 1993, els governs federals van recomanar a tots els instituts que el mirassen i van facilitar-ne còpies, perquè cap adolescent no oblidàs què havien fet Alemanya i el nazisme. Això sí que és memòria històrica.

Alemanya, en fi, va demanar oficialment perdó, l’any 2008, per haver lliurat el president Companys a Espanya. Espanya ahir es va tornar a negar a fer-ho.

Però sabeu què? Alemanya no celebra el dia de la victòria, el 8 de maig. Per vergonya. No gosa fer-ho.

De fet, enguany hi ha hagut polèmica perquè la ciutat de Berlín l’ha celebrat i el govern ha insistit que Alemanya no és digna de celebrar la victòria contra el feixisme, per la culpabilitat col·lectiva com a nació. I ha recordat que el paper que ha de fer l’estat alemany és de reconèixer la culpa, encara, reparar el mal causat, encara, i continuar lluitant perquè un règim com el nazista no torne mai més.

I ara compareu la dignitat alemanya amb la notícia que Espanya sí que celebrarà el 8 de maig, com si la història no existís i com si tot fos manipulable.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
15.09.2020  ·  22:08

No hi ha paraules. Només cal veure les sentències judicials actuals contra els nazis i els assassins nazis. Des de l’assassí de Guillem Agulló fins els assaltants de Blanquerna. O Mirar els carrers i places dedicats a franquistes de tota mena. També es podria recordar que España és, darrere de Cambodja, el segon país del món amb més morts en fosses comunes. Europa no els hauria d’admetre. Per dignitat i per memòria.

Alex Rodriguez
Alex Rodriguez
15.09.2020  ·  22:21

Ja teníem la intuïció, però veure llistades totes aquestes mesures fa feredat i vergonya aliena. Em sembla especialment significatiu el de la bandera.

Patetisme, feredat, vergonya aliena. No, no hi ha més paraules.

Antoni Planell
Antoni Planell
15.09.2020  ·  22:39

La diferencia es que Alemanya va perdre el feixisme a Ñ va guanyar

Ramon Peiron
Ramon Peiron
15.09.2020  ·  22:58

No pot venir més a tomb aquest fragment de l’entrevista a Daniel Barenboim que publicava aquest diumenge El País. I juraria que la resposta no és ben bé la que buscava el periodista:
[…]
P. Y aquí, en España, ¿cómo lo ve? Se lo pregunto porque tiene pasaporte español también y esto le incumbe.
R. Mal, mal.
P. Con esta polarización, más que armónicos, ¿andamos estridentes y disonantes?
R. Le voy a decir algo que a lo mejor no le va a gustar, pero me da igual. Alemania es el único país de Europa que ha hecho bien las cuentas con su pasado. Francia, no. Italia, tampoco. Aquí quedan aún muchos franquistas. ¿Tengo razón o no? Esa es mi preocupación. Hablamos de derechos humanos, pero no de responsabilidades. Se buscan formas de coexistencia artificiales, pero no reales. Pero el mundo, a pesar de eso, siempre ha seguido adelante. Yo me aplico lo que decía Antonio Gramsci: intelectualmente pesimista, pero emocionalmente optimista. […]

Gerber van
Gerber van
15.09.2020  ·  23:18

Aquest editorial, Vicent, val molt la pena per a traduir-le en altres idiomes. Perquè això sí entenen els Europeans, els horrors del nazisme. La comparació entre Alemanya i Espanya fa entendre que aquí el fascisme és ben viu en les institucions Espanyols.

Oriol Llevot
Oriol Llevot
15.09.2020  ·  23:18

Globalment d’acord amb l’article, i especialment la comparativa Alemanya-Espanya pel que fa a la reparació del president Companys no deixa lloc a dubtes.
La llei espanyola d’amnistia de 1977 ho tapa tot. Hi ha una declaració “autoritzada” molt reveladora del rei Joan Carles I als anys 90 a propòsit del procés de transició espanyola que resumeix força bé quina era la idea: “els vencedors de la Guerra civil no podien ser els vençuts de la democràcia”. Per això els qui van col·laborar amb el règim franquista al més alt nivell (començant pel propi monarca espanyol) no han sentit mai cap necessitat ni de demanar perdó ni d’avergonyir-se de res.
Sobre Alemanya, alguns clarobscurs i context: membres del partit nazi van acabar a la CDU després de la Guerra (començant pel primer ministre de la RFA als anys 60, Kurt Georg Kiesinger); el govern alemany ha pagat pensions, i les continua pagant als pocs que encara són vius, als militars de l’exèrcit nazi de la guerra fins i tot encara que no tinguin la nacionalitat alemanya (per exemple, al Flandes actualment belga); efectivament no hi ha carrers dedicats a Hitler, però sí a d’altres membres del partit nazi, com a minim hi ha el cas del mariscal Erwin Rommel (que va menar la campanya d’Àfrica del Nord durant la guerra i suposadament va desobeir Hitler); tot i que l’apologia del nazisme sigui delicte, encara es poden trobar videos de fa pocs anys de veterans de l’exèrcit nazi justificant amb tota naturalitat la guerra com a necessària per combatre el comunisme https://www.youtube.com/watch?v=1PJkNZ30WV0&list=RD1PJkNZ30WV0&start_radio=1&t=1
Cal considerar també que Alemanya (a diferència de l’Espanya franquista), va ser derrotada en la guerra i sotmesa a les forces aliades que controlaven el seu territori, i per tant es va veure en part forçada a fer aquesta “purga” per reconstruir mínimament la seva posició al tauler europeu i mundial. I en termes polítics i militars (una altra cosa és en l’àmbit econòmic i comercial) la penitència encara li dura ara ja que la seva posició geopolítica continua sense ser la que li correspondria per pes econòmic.
Finalment, al costat de la posició oficial i institucional, que es descriu l’article, seria interessant de conèixer també quina és la visió de la societat alemanya, com es mira aquest periode tan fosc de la seva història, si ho fa amb la mateixa contundència que les seves institucions o bé si hi ha matisos.

Alons Navarro
Alons Navarro
15.09.2020  ·  23:25

I de mentre la LLei de Memòria Històrica de Catalunya que ha de permetre de treure tota la simbologia franquista dels espais públics està al calaix del Parlament. Ara que diries que hi confiàvem, res!. Tenim monument franquista al mig de l’Ebre a Tortosa per a anys. I des de l’Ajuntament de la ciutat tampoc no mostren cap delit ni pressa en descatalogar-lo. Uf com costa treure’s la crosta de damunt!

Jaume Domènech
Jaume Domènech
15.09.2020  ·  23:27

Tinc entès que Alemanya va canviar el text del seu himne després de la guerra

Salvador Busquets
Salvador Busquets
15.09.2020  ·  23:30

completament amb l’Oriol Llevot, certment la postguerra alemana no és del tot inmaculada, tot i que obviament la comparació amb el postfranquisme o transfranquisme que vivim es brutal. De tota manera cert nombre de criminals de guerra “intermedis”, però amb les mans tacadissimes de sang, s’hen van sortir sense gairebé cap castig (oficials de camps d’extermini, o membres actius dels temibles einsatzgruppen). Això logicament també és culpa de les potencies guanyadores, que van trigar poc a estar més ocupades a enfrontar-se a la Guerra Freda.

Joan Fargas
Joan Fargas
15.09.2020  ·  23:34

Totalment d’acord. I, ERC vol blanquejar l’estat espanyol amb totes aquestes mentides per dividir el vot a les properes eleccions a Catalunya, volent fer creure que Espanya està canviant, per tant, ja no cal la independència.
Primer de tot, la independència, després es pot negociar tot, o no.

PERE SIO
PERE SIO
15.09.2020  ·  23:49

El projecte de llei és una jugada més del PSOE per intentar rentar la cara a la ciutadania amb un drap brut. El projecte de llei és un brindis al sol, amb unes mesures vergonyant que pretenen distreure l’atenció de la ciutadania, sense abordar l’arrel del problema.
Porten 38 anys on, de forma directa o indirecta el PSOE ostenta el poder a Espanya i la conclusió és que no han fet res, ni han volgut investigar, aclarir i castigar els crims del franquisme, ni compensar a les seves víctimes republicanes.
I el més vergonyant és que ho faci un partit com el PSOE que es diu socialista, d’esquerres i fins a la transició, republicà.
Però a més de no voler fer-ho, el pitjor és que el PSOE durant tots aquest anys s’ha dedicat a emblanquir el franquisme amb el què ha col·laborat, ha fet molts bons i lucratius negocis i han conviscut, com si rés passés. Per això no han volgut fer res per eradicar el franquisme, les seves institucions i els seus símbols. I darrerament Pedro Sánchez dona barra lliure als ultres espanyols perquè facin el que vulguin.
El motiu d’aquesta permissivitat del PSOE ha estat l’interès propi i el fet que en la seva direcció (barons) hi han molts que són afins a la ideologia i les formes de fer del franquisme.
Sempre he cregut que El PSOE en la seva trajectòria política des de la Transició, és el partit més hipòcrita, més mentider i més enganyós, que hi ha a Espanya.

jaume vall
jaume vall
15.09.2020  ·  23:51

Exacte, Antoni Planell, exacte. A Espanya el feixisme va guanyar. La història l’escriuen els guanyadors.

Ah, per cert. A Alemanya hi governa una dretana conservadora, la senyora Merkel, que no se n’entera que a Espanya hi ha el govern “més progressita del món mundial.”

(ai, els prejudicis, les etiquetes, els clixés, quin mal fan en les societats superficials, ignorants, que xipollegen en la demagògia)

Raimon Pàez
Raimon Pàez
15.09.2020  ·  23:54

Editorial demolidora.

JORDI PIGRAU
JORDI PIGRAU
16.09.2020  ·  00:19

consolat espanyol de Sant Petersburg, en aquests moments, aquesta setmana, hi ha set cadàvers de soldats feixistes de la División Azul

Perdona, Vicent, però això no està ben expressat. No tots els de la ‘Divisón Azul’ eren feixistes ni molt menys. Coneixia un Sr que ja es mort i deia que el van obligar a anar.hi. Un altre era un paleta(treballador de la construcció), un pobre home amb poca cultura que hi va anar..No crec que fossin feixistes

la senyora Merkel, que no se n’entera del que passa a Espanya.Per desgràcia, si que se n’entera.Qui creieu que va parar l’actuació policíaca la tarda de U Octubre? Una altre cosa es que no ens reconeguin els Referèndums(fins que no siguin ‘legals’, pq creieu que la gent no va votar?

Antoni López
Antoni López
16.09.2020  ·  00:49

Es poden tenir molts honors i molts honorables sense tenir dignitat…..,ni honor, si tens un nivell de cinisme prou alt.

ANTONI NAVALES
ANTONI NAVALES
16.09.2020  ·  01:00

Molt be senyor Partal, aquesta comparació hauria de fer caure la cara de vergonya a molts governants espanyols les darreres dècades, però no passarà perquè no en tenen de vergonya ni tampoc dignitat, molt especialment la senyora vicepresidenta primera.

Josep Gualló
Josep Gualló
16.09.2020  ·  01:46

UN GOVERN CLARAMENT FRANQUISTA

Així es l’actual govern d’Espanya, clarament franquista i que te la barra de fer-se dir socialista,

Com també es feia dir el govern de Felipe Gonzalez fundador i màxim responsable del grup terrorista dels GAL

I el de Zapatero que va forçar al “defensor del pueblo” a presentar una querella al tribunal constitucional per anular un estatut aprovat pel Parlament de Catalunya, pel congres de diputats i el senat espanyol i finalment referendat amb un referèndum a Catalunya.

iI el tribunal constitucional el va derogar per demostra que Espanya és una democràcia consolidada.

Governs empatats a franquisme amb els que van anar alternant amb el PP.

Amb una monarquia instaurada per un decret de Franco tant corrupte i lladre com tot el que venia de Franco.

I ara volen instaurar una festa anual el 8 de maig per em-burlar-se dels països europeus que celebren la derrota del feixisme.

Això si, son el govern més progressista del mon. Sort que tenim la Clara Ponsatí per fer memoria al Euro-parlament.

Pep Agulló
Pep Agulló
16.09.2020  ·  07:52

EL RÈGIM ESPANYOL S’HAURIA DE CONDEMNAR ELL MATEIX ?

No és només la pressió dels aliats que va fer que Alemanya hagués d’esborrar el seu passat nazi. La ciutadania alemanya va voler expressar el seu penediment conseqüent per poder sortir-se’n com a nació democràtica. Calia un “resset” dels símbols i també mental que no podia obviar demanar perdó.

Els súbdits espanyols són majoritàriament franquistes i els governs corresponents ja són escollits perquè res canviï. Cap desgreuge en la memòria republicana no passa per ser un maquillatge lampedussià, perquè el règim és antidemocràtic, franquista. S’hauria de condemnar ell mateix i il·legalitzar els seus partits…

Ramon Bonet
Ramon Bonet
16.09.2020  ·  07:59

D’acord , però jo no diria España , més aviat Estado Español .

Marc Corbera
Marc Corbera
16.09.2020  ·  08:25

Ramon Bonet, jo en diria Espanya (i no España) i no pas Estat Espanyol perquè dir-los de l’última manera em sembla que és donar-los una dignitat que em penso que no es mereixerien.

És la meva opinió.

Albert Miret
Albert Miret
16.09.2020  ·  08:37

Espanya es tanca no reconeixent res de res sinó inventant una nova mentida, perquè si ho fes reconeixent el més mínim, tota la resta de l’edifici fet de mentides s’enderrocaria en cinc minuts. És allò que en Vicent ens explicava tan bé amb l’exemple de Txernobil. Tot, des del principi al final és mentida, i no poden reconèixer ni que n’era mentida una part, perquè automàticament haurien de reconèixer que és falsa la totalitat. Seria com intentar explicar que d’una tifa de vaca només en fa pudor un trosset molt petit.

MERCEDES SALVANS
MERCEDES SALVANS
16.09.2020  ·  08:40

El mes de març de 2019 vaig ser a Auschwitz-Birkenau….. Encara no hi havia cap placa del “gobierno de la nación” en homenatge als espanyols que hi van ser…. La única que els recorda és, a títol particular, la d’una associació d’esperanto….. Patetic.

JORDI COMAS
JORDI COMAS
16.09.2020  ·  08:41

No puc afegir ni opinar res millor sobre aquest editorial, punyent i impecablement argumentat. Però com a aficionat a la vexil·lologia sí que he de fer un apunt històric. La bandera de la R. F. Alemanya actual, de colors negre-roig-groc, té l’origen el segle XVIII i va ser utilitzada pels moviments revolucionaris de mitjans del segle XIX. La bandera com a tal ja va ser l’oficial de l’estat alemany des del final de la I Guerra Mundial i la fi de l’imperi fins que la va canviar el règim nazi, el període anomenat República de Weimar 1919-1933.
Per tant, després de l’ocupació aliada, els dos estats alemanys resultants no van inventar res, van recuperar els “colors republicans” per dir-ho així, la bandera derogada pels nazis, la RFA el 1949 i la RDA el 1959.

Jaume Bosch
Jaume Bosch
16.09.2020  ·  08:55

Gràcies Vicent, Cada dia m’és més vital llegir-vos.

Jordi Torres
Jordi Torres
16.09.2020  ·  09:11

Brillant editorial, gràcies Vicent per posar-hi llum a tanta indecència. Espanya està governada per una colla d’ignorants fatxendes, alguns conscientment feixistes i d’altres que ni saben que ho són perque no tenen cultura ni vergonya. Com diuen allà: “La ignorancia es atrevida”.

Josep Salart
Josep Salart
16.09.2020  ·  09:13

Em sembla molt be tot el que exposa l’editorial d’avui, però tinc el cap en el debat de política general, en el Suprem i en veure que ERC es comporta com, precisament parla l’editorial, dels espanyols.

Molta satisfacció les imatges de la eurodiputada i Consellera Ponsatí, defensant la nostra causa i deixant en evidència el Parlament Europeu. Tard o d’hora, els eurodiputats aniràn fent-li costat, fent-nos costat.

Umberto Ciotti
Umberto Ciotti
16.09.2020  ·  09:55

LA MENTIRA SIEMPRE HA SIDO EL ARMA MAS DEVASTADORA EN MANO DE LOS FASCISTAS

EN LA ACTUALIDAD LAS IZQUIERDAS ESPAÑOLAS DEL PSOE, PODEMOS Y ER SON LAS FORMAS MAS EVOLUCIONADAS Y CINICAS DEL FRANQUISMO

estos políticos de la “Izquierda española” son los parásitos más agresivos, más feroces y mas sedientos de poder de la nueva y actual España franquista… Hijos evolucionados del más cínico franquismo, sin ningún principio, ni la sombra de ningún escrúpulo moral, han elegido prosperar en una “Izquierda Negra” disfrazados de progresistas porque así es incomparablemente mucho más fácil robar el plato de menestra a los honestos e ingenuos trabajadores y a los jubilados más vulnerables.

Joan Royo
Joan Royo
16.09.2020  ·  10:02

La podridura del règim franquista perdura avui, el gran teatre bufa de la “transición”, Catalunya el despulla cada dia més. L’editorial fa un repàs per als “desmemoriats”, inclosos aquells que s’omplen cada dia la boca amb la paraula república i duen aquest nom en les seues sigles. No es pot col.laborar ni negociar res amb la partitocràcia espanyola de qualsevol color. Catalunya a aquestes altures de la història només pot negociar la llista de passius i positius per alliberar-se d’aquest estat feixistoide.

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
16.09.2020  ·  10:56

Que el TS reconega Franco cap de l’estat des del 18 de juliol del 36, quan la legalitat republicana va aguantar fins tot el març del 39, ja ho diu tot. És reconèixer son pare, l’orígen i pedra angular del règim monàrquic del 78. Voler apuntar-se també ara a l’antifranquisme és tan escandalòs i ridícul com anar a posar flors a la tomba d’Antonio Machado amb la bandera de la sublevació militar feixista. No és possible anar a missa i tocar el tabal.

Josep Maria Rovira
Josep Maria Rovira
16.09.2020  ·  11:11

no solament la Victoria va ser dels feixistes, actualment a Espanya governant el PSOE els feixistes tenen totes les de guanyar, els dits “demócrates” no han tingut la valentia de posar el feixisme a la paperera de la història, masses connotacions falangistes en un partit dit repúblicà i d’esquerres fan que Espanya a ulls europeus i mundials sigui considerat un estat predemocràtic i amb una gran quantitat de problemes a solucionar, entre ells el de la judicatura imperialista i retrògrada que funciona a alt nivell a cop d’interessos.

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
16.09.2020  ·  11:37

Segueix la farsa!! Primer amb la transició, després amb el govern d’esquerres, i ara amb retocs democràtics falsos per a enganyar a babaus! I les esquerres catalanes segueixen fent el seu paper a la farsa i col·laborant-hi! La tergivesació i manipulació sistemàtica dels mots fa que aviat ens voldran fer creure que 2 més 2 són 5! I el que és pitjor els que ho rpomoguin s’ho creuran…España morirà ofegada en la seva pròpia merda. Marxem depressa.

Federico Ruiz
Federico Ruiz
16.09.2020  ·  12:59

Com s’ha dit a dalt, el feixisme va perdre la IIGM i va guanyar la guerra de l’36. Afegeixo: i va ratificar la seva victòria amb la Santa Transició. El ‘govern més progressista de la història’ honra als espanyols que van lluitar contra el feixisme alemany i italià, però no als que van lluitar contra el feixisme espanyol.

Gaspar Coll
Gaspar Coll
16.09.2020  ·  13:19

Bon exercici de “memòria històrica, Vicent!

Lluis Molist
Lluis Molist
16.09.2020  ·  13:49

Sabeu quin problema gros hi ha………?, que una gran part de la ciutadania ñola combrega amb això…….!!! generacions passades, presents i probablement venidores. FOTEM EL CAMP JA. AL PREU QUE SIA…!!!

Pere Grau
Pere Grau
16.09.2020  ·  15:55

Sr. Gerber van: Aquest article el traduiré íntegre, el publicaré al meu bloc en alemany i l’enviaré a la premsa alemanya i als eurodiputats alemanys i austriacs.

Marcela Ulloa
Marcela Ulloa
16.09.2020  ·  16:26

Molt encertat l’editorial Vicent.

Jo visc a Alemanya des de fa molts anys i la llista podria ser encara molt més llarga (aquí l’accés a la pàgina de la fundació Franco està bloquejada …). Quan explico tots aquests exemples (und Fundació Adolf Hitler… ) aquí no s’ho creuen. Mai s’arribarà al final però la feina que es fa cada dia aquí per treballar el passat feixisme és impressionant i, sobretot, totalment honesta. I això malgrat que hi ha milions d’alemans que van patir les conseqüències de perdre la Guerra, que no coneixen els seus avis (milions de refugiats del que avui és Txèquia o Polònia, violacions massives de dones en les zones aliades, milers de soldats als camps de concentració a Rússia, etc.) Però la societat ha acceptat col.lectivament la culpa pel paper alemany durant nazisme i és un punt que no es discuteix, No hi ha esquerdes entre els partits polítics.

Penseu que allò que als mitjans catalans sovint s’anomenta l'”extrema dreta alemanya” (l’AfD) no arriba ni de lluny al nivell de justificació del feixisme (o de la xenofòbia o de la corrupció monàrquica) de PP o VOX. Aquí aquests partits directament serien ilegals. Tot i axòc acords polítics de l’AfD (i molt menys acords de govern en algun Bundesland) amb qualsevol dels altres partits són totalment impensables .

Fa temps que vaig arribar a la conclusió que la qualitat d’una democràcia també té molt a veure amb la feina per treballar les seves parts més fosques de la història. Si no ets capac de condemnar el teu feixisme no pots esperar ser una demòcrata. I lamentablement Espanya ha perdut fa molt temps la seva oportunitat (i la UE tampoc ha fet gaire per evitar-ho). Per a mi, aquí rau una raó fonamental per aconseguir la independència i fer un país millor. Hauríem de ser capacos. Com diuen a Alemanya: No pot tornar a passar.

Sebastià Vidal-Joan
Sebastià Vidal-Joan
16.09.2020  ·  20:11

No tots els que anaren a la Blau Division eren feixistes. Alguns hi anaren per no passar rusca, per passar-se als russos, per tractar de fer oblidar el seu passat no feixista, etc. El que és indiscutible, però, és que els impulsors d’aquesta feta, com el nostre compatriota Ramon Serrano Sunyer, els consideraven soldats feixistes que vestien l’uniforme hitlerià. Tant de dret tenen de ser repatriats els catalans o espanyols que moriren combatent amb els aliats, com aquests altres.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies