
Per: Vicent Partal


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.

Fes-te subscriptor de VilaWeb
Artur Mas és un polític de posat i pràctica gairebé anglosaxons, ha estat sempre una excepció, molt destacada pel que fa a les formes, en aquest nostre corral llatí, habitualment tan ple de drama i gesticulació. Per això era previsible, doncs, una declaració de l’estil de la que va fer ahir.
Mas va deixar clar que no vol anar a Junts, perquè considera que aquesta formació pot trencar allò que ha estat fins ara el seu espai tradicional. I també va deixar clar que restaria dins el Partit Demòcrata. Però així mateix va ser rotund a dir que no faria campanya contra Puigdemont i el seu projecte. La insistència dels mitjans a arrancar-li una declaració d’impacte en aquesta direcció va resultar clarament defraudada. Un polític com Mas, si no vol que l’enxampes, no l’enxampes.
Mas, així ho explica Andreu Barnils en la seua crònica, es va declarar trist, decebut i empipat. I és lògic i natural que ho estiga. La unitat sempre ha estat una prioritat seua, com va demostrar amb fets i de sobres en aquell històric pas al costat que va dur Puigdemont a la presidència. Per tant, no es pot demanar que estiga entusiasmat amb això que passa en l’espai electoral que ell representava, això que ara en diuen ‘espai postconvergent’.
Amb tot, i fent lluir el seu estil anglosaxó precisament ‘per a evitar que la gent parli per mi’ (com ja havia començat a passar), el president Mas deixà clars els seus límits: no anirà a les llistes electorals del PDECat i no donarà suport a la llista del president Puigdemont ni participarà en allò que anomenà ‘operacions’ contra el seu successor. Segurament és una posició que decep tothom, però que és coherent amb la seua manera de fer i de pensar.
Fer prediccions de qualsevol resultat electoral avui és impossible. Jo no en faré. Hi ha massa incògnites i massa factors que poden canviar d’avui per demà i per tant qualsevol dada de què ens servim avui no és sinó especulació. Ara, a grans trets i si fem cas de les grans tendències, sembla que assistim a un combat per l’hegemonia dins l’independentisme entre ERC i Junts, que ja no és tan sols una batalla de sigles, sinó sobretot una clarificació ideològica i estratègica. I cal veure si l’espai que dibuixen el PDECat, el PNC i més formacions menors semblants basta per a tenir diputats o no.
Tothom sembla estar d’acord, jo també, que si Artur Mas encapçalava aquest projecte la possibilitat que obtingués diputats era molt més gran que si no hi va. Ja veurem on va a raure tot plegat i si no s’hi repensa encara, quan passen més coses que poden passar. Però ara com ara la notícia no és especialment positiva per al PDECat. En canvi, fa mal de dir si per a Puigdemont el distanciament de Mas és una notícia positiva o negativa.
Per una banda, el fet que Mas marque els límits al seu successor no entrant a Junts pot fer pensar a un públic determinat, votant tradicional de Convergència, que Puigdemont és massa radical. Ara, per una altra banda, que els camins de Mas i Puigdemont se separen també pot dur cap al president legítim un tipus de votant que precisament demanava gests clars de trencament amb allò que en deien el passat convergent. La cosa bàsicament consistirà a saber què suma més. Si els que deixen de votar-lo o els nous votants.
Dit tot això, i anant més enllà de la particularitat electoral d’aquesta tardor, crec que no hauríem de perdre de vista en cap cas el canvi estratègic que es gesta, i que em sembla la gran qüestió. Perquè al cap i a la fi, després de tres anys de confusió, ara sí que sembla que es van obrint pas les dues vies que es van originar en la decisió d’anar a l’exili, els uns, i a la presó, els altres –en vaig parlar fa una setmana en aquest editorial.
Entendre quina és la profunditat real d’aquest moviment sísmic dins la societat catalana em sembla que ara mateix és més decisiu i important que no parlar de sigles o de resultats electorals. Encara que, evidentment, el resultat electoral segurament tindrà un gran impacte a l’hora de marcar la velocitat a què es podrà fer –o fins i tot si es podrà fer– aquesta clarificació.
PS. Els subscriptors de VilaWeb tenen l’explicació d’un grapat de novetats en un correu que deuen haver rebut aquestes darreres hores. Per exemple, que Odei Etxearte assumirà ‘L’última’, la secció que fins ara feia Pere Martí, que ha deixat el diari per emprendre un nou projecte personal i professional. També que aquest cap de setmana tornarà el VilaWeb Paper en una nova etapa i amb moltes novetats i encara que tornaran les ‘Cartes creuades’, ampliades ara a Galícia, amb la incorporació de María Obelleiro, la directora de Nós Diario. També estrenarem més butlletins, el més important de tots un d’adreçat especialment a tots els interessats en la informació del País Valencià.
Haver superat els vint mil subscriptors ens permet d’encarar operacions que serien impossibles sense aquest suport, especialment l’obertura de la seu de la redacció a València i la incorporació d’Esperança Camps com a cap de redacció. La nostra proposta, com sabeu bé, és demanar-vos que us subscrigueu a VilaWeb si podeu i assegurar-vos que si no podeu nosaltres us continuarem informant de la mateixa manera, perquè aquesta és la nostra responsabilitat social.
Tanmateix, no cal que us diga com és necessari per a nosaltres continuar augmentant el nombre de subscriptors per a poder ampliar la nostra influència i continuar defensant el model de periodisme i de país que anem construint d’ençà de fa vint-i-cinc anys. Per això, si us és possible, us demane que ens ajudeu, subscrivint-vos-hi en aquesta pàgina per només cinc euros cada mes o fent una donació. Gràcies.
41 comentaris dels subscriptors

Josep Almar
14.09.2020 | 22:08
Tothom va posant-se al lloc que li correspon. Benvingut sigui un panorama més clar. I després, a veure si complim les promeses electorals

Josep Usó
14.09.2020 | 22:29
Artur Mas és el polític que va ser capaç de fer un pas al costat quan era hora. El que fa ara em sembla un altre pas al costat. No farà mal al seu successor, perquè sap qui és i què pretén. El panorama es va aclarint com més passa el temps més. I això és positiu.

jaume vall
14.09.2020 | 23:13
No he vist el video amb la seva declaració. Però entre la crònica d’en Barnils, i el resum de notícies, em faig càrrec.
Ja li ha passat el temps, i crec que millor que faci de “gerro xinès”, influint però no gestionant. Dit això, i acceptant la derivada conservadora, dretana, que feliçment ha estat superada per la transversalitat de Puigdemont, el reconec com un bon estadista. Com diu Josep Usó, va prendre unes decisions intel·ligents quan tocava: el 2012 entendre el viratge sobiranista de la societat, no defallir per portar a terme el 9/N, nomenar en Carles Puigdemont. Bon bagatge “anglosaxó” per a una societat “massa” llatina.

Josep Salart
14.09.2020 | 23:20
Oriol Junqueras mai farà lo que ha fet aquest home. Si ho fes, molts corriríem a ser el primer per felicitar-lo.
Quan lluitàvem ja al carrer, el President Mas demanava permís al Conde de Godó per anar-se a fer la foto a la Moncloa amb en Duran i en Zapatero i mirar d’arrancar un pacte fiscal. Quan va entendre que volíem un “impacte fiscal”, aquest home va rectificar, va trencar amb Unió i tot el séquit d’ Alí Babà, va parar la galta i alguna cosa més i ens va portar fins on sóm ara. Per tant, després d’odiar-lo ( i jo personalment molt i molt) hem aprés a respectar-lo, donar-li les gràcies i deixar que faci el què vulgui.
El dia que el senyor Junqueras faci el mateix, un pas al costat, rectificar i posar-se al costat del poble, també, després d’odiar-lo, el felicitarem. Jo el primer.
Si ahir hagués estripat el carnet, tots els d’ERC i els babaus de la Cup, correns a malparlar del President Puigdemont per recollir els hereus d’en Pujol, i si hagués fet la roda de premsa amb publicitat del PdCat, tooots a criticar-lo i fer entendre al populatxo que va contra el President Puigdemont. Doncs no, estem davant d’un home que ha sabut fer les coses be. I això després de tant temps odiant-lo fins a extrems inexplicables.
Au Oriol, aprén dels caballers i homes d’Estat, tu que encara embauques a quate despistats ¡¡

Anna Linares
14.09.2020 | 23:42
Cada dia es complica més la cosa, és trist i lamentable
totes aquestes picabaralles, i els fets deixen en evidencia als que no són honestos, en Mas és un tot un senyor, molta gent li tenia mania, a mo sempre m’ha agradat.

PERE SIO
15.09.2020 | 01:02
L’1 d’octubre en el Referèndum, més de 2 milions de catalans, van anar a votar contra la voluntat i tota la força repressiva de l’Estat espanyol i van deixar clara quina era la seva voluntat: independència en forma de República. Aquest i, no cap altre va ser el mandat de la ciutadania, que el 27 d’octubre el Parlament va aprovar i va deixar en suspens.
Però els tripijocs d’uns polítics ha fet que alguns partits (ERC, PDCAT, PNC) s’oblidin, s’allunyin o no vulguin complir aquest mandat, ja sigui per por a les represàlies , per interessos personals o per conveniències de partit. I aquest i no cap altra és el problema de la divisió dels partits i la decepció de la ciutadania que es sent confosa, enganyada i traïda.
Els darrers 3 anys, han estat clarificadors. Malgrat els canvis de Govern a Espanya (PP Mariano Rajoy per PSOE Pedro Sánchez), res ha canviat. I aquest temps ha servit perquè tothom tingui clara quina és la voluntat del Govern espanyol: Acarnissament i venjança als presos polítics, intensificació de la repressió judicial per acabar amb la dissidència catalana; vulneració dels drets fonamentals de la ciutadania; liquidació quan convé de l’autonomia catalana ja sigui per la via política o per la via judicial; i fixació de quines són les línies vermelles que el Govern de Pedro Sánchez no vol traspassar (Constitució, Unitat d’Espanya, exclusió del referèndum, del dret d’autodeterminació) el que vol dir la no acceptació que Catalunya és una nació i per tant un subjecte polític. Aquesta és la realitat ben evident, encara que alguns polítics catalans amb enganys i mentides volen fer creure a la ciutadania que la llibertat de Catalunya s’aconseguirà, pacíficament, dialogant en una taula.
Estic d’acord amb el que diu en Vicenç, que desprès de tres anys de confusió per culpa d’uns polítics ineptes que no volen complir ni executar el mandat de la ciutadania, s’està produint un moviment sísmic profund i clarificador a la societat catalana.
I que a les properes eleccions el menys important és parlar de sigles polítiques, de resultats electorals o de veure qui guanya. Si els que pensen així obtenen un bon resultat electoral, cal que tinguem clar que tenim autonomia i subordinació a l’Estat per anys i panys i potser cal que ens comencem a oblidar de l’independència. Però ells podran seguir vivint amb comoditat de la política com fins ara.
Si en canvi els partits que aposten decididament per complir el mandat de l’1-O tenen el suport majoritari de la ciutadania, es podrà trigar més o menys, però el camí de l’independència serà irreversible i s’aconseguirà l’objectiu.
Com va dir un imputat del procés en la seva declaració al jutge, per fer una truita s’han de trencar els ous i no tots els polítics catalans estan disposats a trencar-los.

Ramon Riera
15.09.2020 | 03:19
100% d’acord amb en Pere Sio.

Josep Segura
15.09.2020 | 06:21
Gairebé tot el que diu en Josep Salart amb l’afegitó de l’episodi exemplar de l’abraçada amb l’enyorat (políticament parlant) David Fernàndez pel 14_N. Dos polítics amb classe, molt diferents entre ells i malgrat no estar d’acord amb les accions de l’un o les idees de l”altre.

Albert Miret
15.09.2020 | 06:45
A mi em sembla un pas molt intel·ligent per part dels dos amics, Puigdemont i Mas, que creient-se de debò el rol que els toca a cada un, el primer s’allibera del llast de Convergència d’una vegada per totes -encara que l’oposició ho segueixi utilitzant per incapacitat de trobar millors arguments-, i l’altre se sacrifica una vegada més -com en el pas al costat-, sent fidel al partit que li va donar tot el que és políticament, i procurant amb el seu carisma d’expresident que les darreres alenades del que queda, no perjudiquin excessivament al nou partit que ell també ha participat en crear, però menys directament. M’agrada ser governat per persones intel·ligents.

Maria Angels Fita
15.09.2020 | 06:48
En Mas, un gran politic, en el sentit més àlgid i de servei que aquesta paraula té.

Joan López
15.09.2020 | 06:52
Mas a fet un altre pas al costat I a mi personalment m’asembla be,junts tindrà mès forza sense Mas a las llistas. Puigdemont ara per ara es l’unic politic amb relevancia que no mès vol l’independencia, I dia a dia o deixa clar, a Espanya lo tenen com enemic n.1, perque saben que a ell no li tornaran a enganyar. Jo sempre he votat a las esquerras soberanistes I crec que junts té un espai per mi,per Al’s meus ideals I per la meva naciò que es Catalunya. Gracies sr.Mas per tornar-ho a fer el pass al costat.

Carme Perello
15.09.2020 | 07:17
no ens hem d’enganyar amb les esquerres i les dretes, en aquest moment; ni continuïn utilitzant els termes per manipul.lar-nos.
Que no ens insultin als ciutadans; el sr. Mas, va fer un acte d’Estadisme per al futur de Catalunya, i això ens aquests moments no estem acostumats.
Esteu perdent una oportunitat gairebé única per a ser independents…i per què?
Potser els que defensen el terme “esquerres” no es volen independitzar?

Pep Agulló
15.09.2020 | 07:42
DE QUINA UNITAT PARLEM…
D’acord amb l’editorial. Avui la delimitació política per veure quina estratègia s’imposa a l’altra ho tenyeix tot. Les sigles, els programes, els discursos… s’han de posicionar entorn una estratègia determinada perquè ja s’han acabat les declaracions, ara és hora dels fets I en aquest sentit, les crides a la unitat ho han de ser no pas per “unir” dues estratègies oposades sinó per fer pinya amb una d’elles, la que més ens avenci cap a la materialització de la independència declarada.
Quan veig aquest 11-S a la Paluzie de l’ANC insistir en la unitat dels partits independentistes penso que la societat encara no ho té assumit que la pugna no és pas únicament entre forces polítiques sinó entre estratègies ben diferents.
PS. Artur Mas independentment de la seva ideologia és un gentleman de la política catalana. Un rar espècimen, represaliat per la seva coherència (no ho oblidem) que molesta a molts…

Carles Farre
15.09.2020 | 08:09
Polítics com Mas, no ni han gaires, es un exemplar en vies d’extinció, i malhauradament ara x ara no te recanvi, els altres del seu mateix partit, son molt mediocres per no dir uns enxufats, un veritable cavaller digne sel seu nom.. malgrat els hi pesi a alguns..

JOSEP Mª NAVARRO
15.09.2020 | 09:02
En Pujol, és cert, un gran estadista. Va garantir al llarg d’aquests anys l’autonomia i l’status quo de la monarquia i de la transició, i era un gran estadista. En Mas, què gran estadista¡¡, sí, moolt rebé, responsable directe del austericidi i de les polítiques més brutals contra la majoria de la població catalana dels darrers anys, que han desballestat els sistema de salut i ensenyament, si més no, gràcies a la pinça autonomia, estat espanyol i Unió Europea. Tenim uns grans estadistes que no afavoreixen la majoria de la població, un estadistes excel.lents (sic) que segueixen polítiques, bé neolliberals, molts agressives amb el general de la població, o bé autonòmiques contràries a les necessitats i voluntats sobiranistes d’una gran part de la població, que podria ser majoritària. Hi ha també alguns subscriptors que escriuen i opinen aquí i que titllen altres de babaus…, creient que ells són molt intel.ligents…, no sé? sincerament…em produeix una certa decepció aquest posat tan poc crític, tan centrat en l’eix nacional, i no observant l’eix social-popular o de classe, o potser no existeixen les classes socials al nostre país? no és un tema interessan; ara bé quan tenim la mala sort de patir una pandèmia o una crisi de col.lapse com l’actual ens adonem del fracàs de 40 anys d’autonomisme, i això que només uns quants són babaus… Finalment, tenir o disposar d’un caràcter anglosaxó, és una qualitat biològica, racial, genètica? és millor que ser africans? o millor que ser afro-latino-asiàtics? que de fet és el que som per matriu civilitzatòria. És millor pertànyer a l’òrbita anglosaxona perquè confereix unes qualitats extraordinàries de superman?

Joan F Ruiz
15.09.2020 | 09:16
No he estat mai votant convergent.
Fa uns anys, no fa gaires en Mas no em queia bé, el considerava un animal polític de dretes, que vivia de la política. Això si, la seva dreta era una dreta europea, com la CDU bavaresa, res a veure amb les dretes naZionalistes/imperialistes d’espanya com PP o gran part del PSOE.
Per a mi, dues coses han fet que es guanyi un respecte com a polític. El lideratge que va agafar promovent el 9-N, del qual la naZionalista espanya li ha fet pagar els plats trencats. I el seu compromís per la independència de Catalunya com a objectiu principal, volguent la unitat de l’independentisme per sobre de tot, que el va dur a fer el pas al costat.
Amb el PdCAT no es va poder treure el passat pujoliste del seu partit, passat que el perseguia i que els rivals polítics, mancats d’idees i de compromís real amb Catalunya, que haurien d’haver donat suport a l’únic objectiu de la independència, empraven com a única arma de desgast però en un entorn autonòmic, com ha estat fent la ERConvergent de mossèn Junqueras.
No tinc clar si serà bo per a l’independentisme el posicionament que ha pres. Es clarificador, pot arrossegar als nostàlgics convergents cap el PdCAT, nostàlgics que hi ha tan a JxCat com a la ERConvergent actual, els junqueristes ex-convergents, potser tornaran al seu origen el PdCAT.
El que si tinc clar és que aquesta fragmentació no ajuda a la independència, i que potser caldrà, en poc, unes segones eleccions quan a les primeres hagin enviat a la paperera de la història el PdCAT de Bonveí, el PNC de la Pascal i el sector junquerista de l’actual ER (tan de bó passés i recuperessim la ERC de sempre).
En Mas s’ha guanyat un respecte, del qual hauria de prendre nota mossèn Junqueras per a fer també un pas al costat i deixar que tornin els autèntics independentistes de dins d’ER, deixant també a la paperera de la història elements com Rufián, que pot molt bé militar al PSC d’Iceta o el C’s de la Arrimadas, o en Roger Torrent, molt valent en campanya però molt submís a l’espanyolisme quan és l’hora de la veritat.

Pere Grau
15.09.2020 | 09:21
Sóc dels que llegien atentament allò que deia Artur Mas i no pas les interpretacions, sovint plenes de ceguera ideològica, que molts en feien. I sempre he cregut que Mas era un valor actiu de la política catalana al que no podíem renunciar. Comprenc també la seva posició actual, però no que consideri Junts com un trencament de l’espai “post convergent” sense, al mateix temps, considerar-ne els motius. Puigdemont i Junts, i no dic pas res de nou, són l’intent de posar la independència per damunt de la política tradicional, mentre que els actuals dirigents del PDeCat no saben sortir dels motlles partidistes (i diguin el que vulguin: autonomistes) que han portat a la decepció de tanta gent. Seguir nedant i guardant la roba és cosa que no s’adiu amb Carles Puigdemont. Mas va prendre en el seu dia una decisió valenta i conseqüent. El mateix ha fet Puigdemont amb Junts.
Que Mas encara pot canviar de parer? No ho discutiré pas. Però potser no seria, si passa, de manera favorable al PDeCat… Temps al temps.

Josep Maria Martín
15.09.2020 | 09:27
Ningú sap si fa un bon servei a Puigdemont o, al contari, el perjudica.
El seu pas al costat va ser un bon servei a la Nació però mai li he sentit dir “independència”.
Ell i molts altres de Convergència (ho he comprovat en boca de Javier Trias) estarien contents amb un bon pacte fiscal dins d’Espanya.
Reconec que Mas ha canviat però Puigdemont s’ha “equivocat” cada vegada que ell i Marta Pascal han anat a parlar amb el president.

josep soler
15.09.2020 | 09:31
El gest de Mas és molt subtil i eficaç. En Mas representa el pont entre les cendres de Convergència i el nou partit que ha de ser transversal i ha d’evitar donar motius per alimentar la consigna preferida de la falsa esquerra: “l’entorn convergent”
El relat electoral d’ERC i COMUNS és molt curt, es basa en titulars en forma de consigna tipus PowerPoint i sense més recorregut. Els podem recordar cronològicament perquè quan surten del forn cuinats pels seus equips de màrqueting els repeteixen 6 vegades en cada intervenció:
Consignes ERC:
1.-“No som prous”
2.-“Hem d’eixamplar les bases”
3.-“Cal enfortir les institucions”
4.-“Govern efectiu”
Consigna conjunta ERC/Comuns
És “Entorn convergent” tothom que no pensa com ells.
En una democràcia “a l’inversa” com la que vivim avui, on governarà qui controla els canals de comunicació (TV3), la tàctica de la consigna fàcil és eficient cert, però de facto és ser de dretes encara que el partit vulgui aparentar ser d’esquerres.

marga guasch
15.09.2020 | 09:50
Fa temps que em sorprén que es vulgui diferenciar ERC i Junts, Junqueres i Puigdemont per “les dues vies que es van originar en la decisió d’anar a l’exili, els uns, i a la presó, uns altres”, com diu, entre altres coses, l’editorial. Perque sembla que menystinguin a Forn, Rull i Turull. Jo crec que va ser més una decisió personal, que després els mitjans han volgut convertir en el símbol d’uns i altres, alimentat pels de l’exili i els seus seguidors, menystenint als seus companys Forn, Rull i Turull. Quina pena !

Montserrat Puig
15.09.2020 | 09:59
Mas no vol anar a Junts. I es queda dins el PdeCat, però no anirà a les llistes i no farà campanya contra Puigdemont i el seu projecte.
Crec que és el millor que podia fer per l’Independència.
Artur Mas fa un favor a Junts. Al quedar-se al Pdecat li treu pes convergent a Junts. Aquells que els critiquen amb l’únic argument del “postconvergents” ara ho tindran encara més difícil. Ja no els queden arguments.
Això beneficia Junts i la Independència.
Artur Mas és un gran polític. Molt intel.ligent, cohorent i molt honest.

Quim Bosch
15.09.2020 | 10:04
Sr.Partal, Bon editorial, com quasibe sempre. Els d’ER feu arribar a Sr. Jonqueres el comentari d’n Josep Salart, crec q un gest x part d’ell com el q va fer el President Mas podria ajudar molt al País

Imma Gassó
15.09.2020 | 10:10
Dincs sí, crec que aquest cop, l’editorial va ben encaminat.

Josep Gualló
15.09.2020 | 10:14
LA DECLARACIÓ DE MAS AJUDA A CLARIFICAR EL MAPA POLÍTIC
Estic convençut que l’estratègia de Puigdemont és l’única que ens pot portar a la victoria i la que ho farà. Dit això, i per el be de tots, Com més clares estiguin les posicions de cada partit (les d’avui i les que poden tenir demà) millor per tots els votants. No es pot triar dintre d’una olla de grills.
Coincideixo amb Pep Agulló que “la societat encara no té assumit que la pugna no és pas únicament entre les forces polítiques si no entre estratègies ben diferents”.
Ell basa aquesta idea en el discurs de la Paluzie aquest 11-S, que insistia en la unitat dels partits independentistes. Aquesta senyora viu en un univers paral·lel, no sé si ella sola o tota l’ANC. Però aquest no és el tema d’avui.
Tots els partits haurien d’aclarir la seva posició autentica, però és difícil que ho facin, ja que no és freqüent el “savoir faire” de l’ex MHP Artur Mas.

Daniel Moller
15.09.2020 | 10:14
Trobaré a faltar les notes d’en Pere Martí.
Crec que eren molt esmolades i moltes vegades a l’alçada d’un editorial.
Moltes gràcies, Pere, i molta sort.!

Salvador Aregall
15.09.2020 | 10:40
Crec que Artur Mas, havent decidit no afiliar-se a JuntsxCat i havent decidit -sense estripar el carnet del PDECat- no presentar-se a les eleccions i no fer campanya contra el projecte de Junts, ha fet un favor a Carles Puigdemont. Al mateix temps no ha volgut renegar del que ell mateix va crear al 2016. És lògic i coherent. Amb l’ànim de ser la corrent central de l’independentisme més decidit a afrontar un embat amb l’estat espanyol i, sobretot, a treure’s definitivament el vestit convergent, neix, de la coalició JuntsxCat, el partit amb el mateix nom, provocant, com una centrífuga, el despenjament dels elements més reticents -PNC i PDEcat-. Artur Mas és un dels polítics més consistents que ha donat el liberalisme català. Allunyant-se de la campanya electoral deixa el camí lliure a Puigdemont -ningú d’aquest espai li pot fer ombra- per contraposar-se a ERC amb una potència que, a hores d’ara, ningú nega. Crec que la clarificació ideològica i estratègica de què ens parla l’Editorial no és tan important com la necessitat de liderar -el famós pal de paller- el moviment independentista, el procés. Si ens les properes eleccions al Parlament de Catalunya es clarifica el tauler polític, no veig cap problema en que ERC i Junts es trobin en el camí i en la mateixa cordada perquè, per arribar al cim, només hi ha una via.

Jordi Tubella
15.09.2020 | 11:03
Un gran polític el president Artur Mas, que va iniciar el procés actual, i espero que la història li restauri el que li pertoca. Ara fa un altre pas al costat per què el president Carles Puigdemont deixi definitvament el llast de Convergència. Un ha estat líder i l’altre ho és actualment. Deixem-nos d’estratègies i de partits polítics. Les dues estratègies es podrien unificar perfectament si hi hagués voluntat de fer-ho. En el fons no són incompatibles. El que és incompatible és tenir un polític que es creu líder i ser al capdavant d’un dels partits majoritaris. Mentre hi estigui mai hi haurà ni unitat ni estratègia compartida ni res que se li assembli. La rancúnia i l’enveja no li deixa. I em sap molt de greu haver-ho de dir, però els fets durant els darrers anys són prou evidents. Podríem dir que el resultats electorals haurien de determinar l’estratègia. Però tampoc ha funcionat. Recordem el 21D. Ara tornarà a passar el mateix, tenint en compte que si canvia el resultat després de les eleccions llavors sí que dirà que està clar qui ha de liderar i que ha de fer de “segundón”.

Lluis Molist
15.09.2020 | 11:22
Si Mas un gran polític…………..però sempre ho ha set

Lluïsa Miret
15.09.2020 | 12:02
Trobo que l’Artur Mas ha tingut una actitud coherent, que ja era previsible enfront de la situació. Que s’hagués estimat més no haver-hi hagut d’arribar, segur, però ha pres la decisió i l’ha explicada de manera concreta, pensada, i elegant, com sempre.
Què passarà? no ho sabem, ho anirem veient…

Josep Soler
15.09.2020 | 12:28
Em sumo a les veus que veuen el got ple, amb la decisió d’Artur Mas. Per a mi l’expresident , com en Puigdemont, son dels pocs estadistes dels que disposem i a molta diferencia de altres aspirants a formar part de la llista, però que de bon tros, no els hi arriben n’hi a la sola de la sabata.
Trobo molt encertat el comentari del del Sr. Albert Miret i de d’altres que apunten en aquesta direcció.
Per això confio plenament, que d’aquest caliu que avui protagonitza el President Puigdemont, ha de sortir-ne el moviment clarificador de l’atzurat que el govern central, junt amb els seus habituals i conscients col·laboradors de sempre, mes els inconscients d’aquesta vegada, ens hi han abocat. Es lamentable la pèrdua de temps, que sota la capa d’eslògans com “independentisme pragmàtic” (recordem allò de Democràcia orgànica, Sindicat vertical. extra.) al final , capgirant el sentit original de les paraules , el que fan es aixoplugar-se al darrera de les grans solucions de comoditat, llargament fracassades al llarg de sempre.

XAVIER UTRILLA
15.09.2020 | 12:39
Compartint el sentiment personal cap l’ex president Mas, que expressa en Josep Salart, també s’ha guanyat el meu respecte. Fins el punt de veure’l més com un estatista que com líder de partit. I aquest darrer pas polític m’ho ratifica, si no es fa enrere i acaba anant a la llista electoral del partit.
En la meva opinió, és un alliberament per el President Puigdemont, vestit de coherència ideológica i lleialtat al seu partit (i una cosa no treu l’altre).
L’incògnita que planteja l’editorial sobre si sumarà o restarà vots a l’espai Puigdemont, pot ser la resposta la tingui Duran Lleida. Perque, com molt bé comenten els companys en els seus escrits i també l’article d’avui, som front una confrontació d’estratègias, més que de sigles.
I per assolir l’independència (i Espanya ens ho confirma cada día), només hi ha una d’estratègia. I no passa per cap eixamplament impossible de la base, ni per cap taula inútil de diàleg, ni per governs efectius (que vol dir submissos).
Caldria, això sí, que el President Puigdemont, fent servir la imatge de la partida d’escacs, mogui els alfils (que és un moviment transversal) de punta a punta del tauler, afegint a tot aquell qui treballi per l’objectiu comú. Engrescaría això a la gent? Sembla una pregunta retòrica, oi?

Josep Pasqual Gil
15.09.2020 | 14:04
Quan Puigdemont arribà a ser president pels pèls fou gràcies a la voluntat i el sacrifici de Mas. Ara Mas l’alleugereix del llast de la història. Si algun polític pot nedar i guardar la roba i que a molts ens semble bé és en Mas. Chapeau pel darre moviment que ens brinda.

Berta Carulla
15.09.2020 | 15:22
Una gran pèrdua pel diari, en Pere Martí. Per a mi un periodista d’Estat, un professional enorme. El millor. Quin greu.

Llorenç Marquès
15.09.2020 | 15:50
El MHP Artur Mas, es un gat vell, es un polític astut, sap que ara no toca ni deixar als uns, ni barallar-se amb els altres,….es queda en un racó observant com va tot, ja es va picar els dits una vegada i no ho farà més.
Desprès de las eleccions, i segons els resultats, i segons els fets que aquests portin,……veureu com sortira del racó on es ara, quant ell vegi un partit guanyador, o un altre camí de seguir a la Unió del Duran Lleida, estic segur que tornarà, per que encara te corda per molts anys…..dins una dreta catalana civilitzada i no borbònica…..

jordi Rovira
15.09.2020 | 16:03
A mi em continua semblant que les batalles en el sí del moviment independentista no són altra cosa que un desplegament. Si vols eixamplar, abans has de desplegar. I sí, és doncs una qüestió estratègica i tàctica. Ho és de forma que l’espai que no ocupis, vés no ho fes l’adversari. I d’aversari només n’hi ha un.
En Mas com a polític anglosaxó: una frase que orienta una descripció adient, al meu entendre. Traduït vol dir un polític d’estat ( en aquell sentit anglosaxó, per ser com són, els primers en fer una revolta liberal exitosa ). No pas un polític del rei. I què fa un polític d’estat? Sobretot un altre pas enrere. Deixa el pal de la bandera, deixa la bandera onejant, però que discursi un altre la millor oratòria. Quin president de la República! Un altre senyal ben clar. Si la clarificació fos una lluita partidista, una aposta pel control del poder; de què tants passos enrere? Estem parlant de l’espai de centre, del corrent principal de la política catalana, de la convergència de cultura, nació i acció. Estem parlant del primer eixample de l’independentisme.
Per tant; té raó en Vicent Partal: Fa de mal dir si per a Puigdemont el distanciament de Mas és una notícia positiva o negativa.

Roser Caminals
15.09.2020 | 16:21
Ratifico el tenor general dels comentaris sobre Artur Mas i la seva decisió.
Li sumarà o restarà adeptes al MHP Puigdemont? Sóc moderadament optimista però, en qualsevol cas, si no podem tenir unitat, tinguen claredat.

Marcel Barbosa
15.09.2020 | 17:31
Pujol=Mas=Corrupció

JORDI PIGRAU
15.09.2020 | 17:32
Com més allunyat estigui ‘l’intrigant’ Sr Mas del MHP legítim, millor per a ell(i per tots)..

ramon Feixas
15.09.2020 | 18:42
De fet importa més que no hi hagi líders, sinó representants generosos i intel·ligents. Si la jerarquia de valors té en el lloc que tenim els que veiem necessària l’autoderminació de Catalunya, és lògic que tothom voti la opció que creu millor per la nació catalana. Però ara no té importància quina sigui la que guanyi. La tindrà un cop aprovada la Constitució Catalana. Ara, cal que hi siguin totes les opcions, però no que totes tinguin el principal objectiu de referendar aquesta Constitució, per sobre d’altres aspectes, que en aquests moments no tenen sentits ja que l’aparell judicial espanyol, cepillarà tot el que sigui bo pels catalans.

Rubèn Fernández-Pola
15.09.2020 | 18:58
Sí, el pas al costat (per mi més florentí que anglo-saxó) de Mas clarifica l’escenari i perfila les dues estratègies: eixamplar la base, recuperar forces i ‘bon govern’ per un costat, i no donar treva, per l’altre. Va haver un temps, però, quan hi havia un front interior, el dels presos, i un front exterior, el dels exiliats, en què les dues estratègies eren complementàries. Penso que ha estat un error haver desactivat el front interior perquè ha fet que les dues estratègies hagin esdevingut oposades, cosa que ha desunit greument l’independentisme, i perquè no és realista pensar que el PSOE i la seva Fiscalia, el PP i el seu TC, el TS i la seva JEC, la caverna i la seva premsa i l’Estat i la seva kitchen, ens deixaran, no ja governar ‘bé’, sinó simplement governar.

Pere Planella
15.09.2020 | 21:26
No patiu el Sr. Mas va obeí el que demanava el poble, no posarà emtrabancs.
S'ha afegit la noticia a Favorits