De les nou banderes de Trump a les vint-i-quatre d’Ayuso i Sánchez

  • El desplegament trumpista del banderam no va semblar incomodar Pedro Sánchez

VilaWeb

Estic cert que ahir us va cridar l’atenció el banderam que es va desplegar rere la presidenta de Madrid i el cap de govern espanyol en la visita que aquest darrer va fer a la seu de la comunitat autònoma. Les vaig comptar: n’hi havia vint-i-quatre, de banderes: dotze d’Espanya i dotze de Madrid. Totes perfectament enganxades les unes amb les altres d’una manera concreta: caient sempre a l’esquerra. I en pedestals ben relluents.

Aquest format tan cridaner, i per mi excessiu, de desplegar les banderes rere els caps de govern o presidents no té gran tradició a Europa, on és més habitual que n’hi haja una de sola, però en canvi és força corrent als Estats Units d’Amèrica.

Tots els presidents, que jo recorde, i els candidats a president, s’han fotografiat en escenaris on darrere tots són banderes. Hillary Clinton va provar d’innovar amb aquell format en què unes eren al davant i unes altres al darrere, cosa que va suscitar una polèmica que si no veus que efectivament existeix no te la pots creure. La van acusar de discriminar uns estats sobre uns altres per alguna cosa que no acabe d’entendre. Obama també ho va fer alguna vegada, però en general podem dir que no és estrany, de fa dècades, de veure els presidents dels Estats Units en escenaris plens de banderes de la seua nació.

La raó de tant de patriotisme són els fotògrafs. Convençuts com més va més de la importància de les imatges, els presidents miren d’aparèixer relacionats amb la bandera com una manera de relacionar-se ells mateixos, íntimament, amb la nació. És una argúcia sensiblera que generalment funciona, encara que entre els americans cal dir que tot un sector de població ha segregat un rebuig instintiu a tanta barra i estel.

El desplegament té una característica important. Les banderes al darrere del president han de ser poderoses, rotundes. En el cas americà, per exemple, sempre les corona l’àguila. Han de ser solemnes. De manifestacions multitudinàries amb vinga banderes al carrer en fem a tot arreu i en qualsevol circumstància. Però el desplegament solemne del banderam com a fons de les fotos és tota una altra cosa. Hi insistesc, en la cultura americana.

A Europa, per un seguit, som més discrets, en tot això, i l’etiqueta vexil·lològica, encara que de vegades puga ser tan alambinada com ho és a l’estat francès, no inclou en cap cas l’aclaparament americà. O no l’incloïa fins ara. Perquè d’un temps ençà el trumpisme europeu, i ja m’enteneu què vull dir, fa de la imitació transatlàntica una manera de picar l’ullet als electors.

Trump, enmig de la campanya electoral, va fer una bona jugada de màrqueting. Desplegava nou banderes darrere seu i va deixar córrer tota mena de rumors sobre per què n’hi havia, precisament, nou. El detall final no el recorde, perquè era una bajanada. Però va ser una bajanada que li va permetre d’embolicar-se amb la bandera i jugar a ser el més patriota de tots. La bandera era d’ell, seua. Com si mai a la vida no l’hagués feta servir ningú.

I la cosa, el trumpisme i el banderam, va tenir èxit i va despertar admiració entre la dreta extrema europea. Orban –qui, si no?– va començar a imitar Trump, desplegant rere els seus escenaris tantes banderes hongareses que ja no hi cabia res més. Ho feia, de segur que inconscientment, a la manera soviètica, la meitat caient en la direcció oposada a l’altra meitat per unir-se exactament al mig. Però ho feia.

I de seguida s’hi van apuntar els polonesos, és clar…

I d’ací a la trumpista senyora Isabel Díaz Ayuso, que ahir va trobar el moment ideal per a introduir la multiplicació de les banderes sobre l’escenari. Una multiplicació que sembla que no va molestar Pedro Sánchez, però. Potser perquè no va entendre que era un gest trumpista. Potser perquè mentre siga la rojigualda ja li va bé tot…

 

PS. La cosa del banderam fa efecte amb el pla curt, però vista de lluny, com en aquesta bona fotografia d’Emilio Naranjo, pot arribar a resultar ridícula i tot…

 

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Maria Cinta Comet
Maria Cinta Comet
21.09.2020  ·  22:17

Tot plegat resultava una posada en escena ridícula, d’un ostentós patriotisme i, escoltats els missatges de la Sra. Ayuso, d’una prepotència capitalina i autonòmica immensa.
Però era una posada en escena que no sembla pugui solventar el problema sanirari urgent que tenen i, el que és pitjor, sens dubte deurà revertir en expandir la pandemnia arreu. Ufff.

Josep Salart
Josep Salart
21.09.2020  ·  22:25

El banderam sembla que el posarà l’ Aragonés i en Torrent quan tinguin rustit el MHP Torra i així anunciaran eleccions.

Eleccions que serviran per fer-los fora per sempre més. Nosaltres els farem fora ¡

Alex Rodriguez
Alex Rodriguez
21.09.2020  ·  22:33

De Trump és fàcil quedar-se amb l’anècdota. Ni tan sols m’interessa el debat de si és un mestre de la manipulació populista o simplement, un inepte amb sort. Allò que realment m’interessa i em preocupa és perquè ha guanyat la presidència i encara té possibilitats de guanyar-la de nou. Trump és un símptoma d’una malaltia oculta. És la prova directa que la democràcia, que una societat democràtica i lliure no és feta d’acer inoxidable. Si no es cuida, es comença a rovellar, sovint per costats no visibles, fins que literalment es desfa.
I això passa als Estats Units i passa a d’altres indrets. Evidentment, els aprenents de populista del món, pensen: “si a Trump li funciona, perquè a mi no?”. Hi ha estats molt més resistents que d’altres, per tradició o per militància. Però cap té una democràcia inexpugnable.
I la següent cosa que m’interessa és saber com podem combatre l’oxidació.

Josep Usó
Josep Usó
21.09.2020  ·  22:35

En general, el banderam s’usa quan no hi ha res més. Afortunadament, en aquesta ocasió, el Sánchez i la Díaz Ayuso s’enfronten a un virus que no els fa cas. I pel que es veu, la situació allà a la “España dentro de España” és prou fotuda. Només hi ha que veure com es comencen a mossegar entre ells. Cal agafar embranzida i fugir com més de pressa millor. Són tòxics. És una qüestió de salut.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
21.09.2020  ·  22:42

Tot això és més que fastigós.
És la decadència de la civilització occidental paral·lela en el temps a la decadència de l’imperi Romà.

Qui substituirà els valors positius de l’humanisme europeu cada vegada més feble ?

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
21.09.2020  ·  22:58

“Estan bojos aquests romans” (Obelix)…
quan no tens res per dir ni per oferir, treus les banderes. Calcules que això fa efecte entre els estúpids que et voten i en els estúpids candidats a votar-te. Amb això ja ho dius tot de tu i de la opinió que tens dels votants i del teu paper.

jaume vall
jaume vall
21.09.2020  ·  22:58

Tant J.Usó com J. Salart, l’encerten. D’un costat constatar que com més diuen que s’estimen la seva pàtria, més la maltracten, més en treuen profit egoïsta. La paradoxa és que l “America First” es convertirà en un ” America Decline”, el declivi dels EUA. Semblantment, tipus com Orban, Putin, Bolsonaro, s’emboliquen en la bandera, com ho fan aquells que han de fardar de patriotisme, però que condueixen el seu país cap al camí de la injustícia, autoritarisme, i sovint, el declivi.

Ara bé. De què ens serveix saber-ho, si en som presoners? Què ha de passar perquè arribi el moment “Günter Schabowski” que serveixi perquè el pes dels fets canvïi la inèrcia històrica?
Tant de bo alguna conjunció astral de resolució de la justícia europea, amb la crispació mesetària per la pandèmia i el malestar espanyol per crisi econòmica que -de nou- els està caient al damunt, faci aparèixer un desllorigador inesperat per a nosaltres. Però que ens agafi preparats.

L’altre dia llegia una reflexió d’un artista català universal, que es lamentava que “Barcelona és una ciutat molt estimada per mi, però que té la tendència a deixar perdre les bones oportunitats històriques que se li presenten”. Que no haguem de dir el mateix del Principat. Quasi sempre fem les coses millor, ens coloquem amb possibilitats de marcar, però mai rematem la jugada. I aleshores hem d’envejar les societats que han aprofitat els vents de la història per esdevenir subjectes polítics sobirans.

Jordi Torres
Jordi Torres
21.09.2020  ·  23:29

Aquesta magnífica fotografia amb un pla obert ens permet apreciar el solitari patetisme de la posada en escena de les banderoles, una mica com aquell miting ‘llenazo’ de C’s a Dos Hermanas, que vist de lluny semblava una rave dins d’un foto-matón. Aquesta obsessió de certs polítics pel cartró-pedra em fa venir al cap el llibre “Homo Videns” de Giovanni Sartori, que descriu el fenòmen de la video-política i de com aquesta empobreix la nostra capacitat analítica al reduir interessadament la qualitat del missatge per adequar-lo al mitjà. En el cas del llibre es refereix fonamentalment a la televisió. Sartori després en deriva efectes empobridors de la primacia de la dimensió visual de la informació sobre la democràcia i la política en general.

I així arribem a aquest punt: Espanya, amb la seva dèria per assemblar-se a les grans potències mundials, aplica el format visual dels grans esdeveniments patriòtics en un moment en que, després d’una desastrosa gestió de la pandèmia per part de les administracions espanyola i madrilenya, hauria de demostrar de tot menys orgull. Aquesta cita amb els mitjans hauria de ser un acte de contricció, d’humilitat i de reconciliació amb la ciutadania. Doncs no, banderes a punta pala i entusiasme patri injustificat. Sanchez i Ayuso corroboren la teoria de Sartori, que conclou que el directisme visual acaba per reduir la capacitat de discerniment de la població convertint-lo en un ‘demos debilitat’, una massa acrítica que comprarà les seves opcions polítiques segons criteris més propis del màrketing que de l’anàlisi política, i que encumbrarà líders polítics estètics (televisivament parlant) però que potser no tindran ni la més remota idea de com gestionar els problemes del món real que la política se suposa ha de saber resoldre.

PERE SIO
PERE SIO
21.09.2020  ·  23:55

Les banderes certament tenen el seu important simbolisme, però no a tot arreu vol dir el mateix.
A molts Estats de diversos continents, la bandera nacional o estatal, és un símbol d’unitat, de confluéncia i de respecte. Un símbol que uneix ideologies polítiques, classes socials i creences religioses. Un símbol en definitiva respectat i venerat per la ciutadania.
Als Estats Units o als Estats Nòrdics és estrany veure un habitatge, on de forma volguda i sentida, no llueixi, amb orgull, la bandera de la Nació o Estat.
A Espanya és ben evident que el simbolisme no és el mateix. La bandera espanyola en diverses nacions de l’Estat com Catalunya i Euskadi la seva presència genera sentiments ben contraris. Ja sigui d’ignorància, d’imposició i fins i tot de rebuig.
L’imatge de Pedro Sánchez i Díaz Ayuso, amb el banderam al darrera, és per als ulls de molts catalans el símbol de la ostentació, la xuleria, la prepoténcia i el sentiment que emana de molts dirigents de la capital del regne, de voler ser i sentir-se que són els amos d’Espanya. Un símbol patètic de l’Espanya més rància i casposa.

Ramon Perera
Ramon Perera
22.09.2020  ·  00:39

Pel meu gust no cal pensar ni en ideologia ni en sentiments que no siguin l’estètic. Estèticament tot aquest rerefons de banderes [en pla curt] el trobo de molt malt gust. I mirat en panoràmica és ridícul, com diu en Vicent.

Josep Gualló
Josep Gualló
22.09.2020  ·  02:05

SI ES MOLT RIDICUL

Sobretot perquè l’escenari no si adiu gens. No cal amagar que especialment son molt ridículs, però molt els dos protagonistes de la foto.

Joan B. Gabarró
Joan B. Gabarró
22.09.2020  ·  02:07

Vist l’origen de la bandera de la “comunidaz de madriz” (és el negatiu d’una marca de cervesa madrilenya) no m’estranyaria que fos aquesta cervesera qui promogués i patrocinés aquest decorat “no nacionalista”.
Que ridículs!

Umberto Ciotti
Umberto Ciotti
22.09.2020  ·  03:39

Pura vulgaridad y la vulgaridad siempre es violencia, prepotencia, mentira, engaño, ignorancia, falta absoluta de sensibilidad e inteligencia… Borde expresión de autoritarismo…

La auténtica imagen de una España repugnante

Joan López
Joan López
22.09.2020  ·  06:38

Cada bandera son 10 mil casos de covid, lenguaje visual. Despres al seu discurs và ser sencillament insultant per la reste de comunitats.0

jordi Rovira
jordi Rovira
22.09.2020  ·  06:47

Per segona vegada un problema polític és el responsable principal de la incapacitat d’una bona gestió regional que afecta a un problema de salut pública i de retruc a les seves derivades econòmica i social. Madrid. I Madrid viu de buidar España. Una regió tant artificial com ho és la reiterada bandera regional, que no pot restar ni que fóra en un cas d’excepcionalitat imposada, separada dels seus territoris paràsits. A tota Europa ja comencen a preguntar-se què passa. Des del món econòmic ( borsa ) aquest focus madrileny, que s’expandeix a tota Espanya, preocupa i ocupa, doncs dona el senyal d’un problema estructural que alentirà l’esperada sortida de la crisis i la n’afeblirà la seva recuperació.
Espanya té un problema polític. Un problema tan gran com ple era el rerefons de banderes de la roda de premsa d’ahir. El problema ja no és les demandes independentistes a Catalunya o a Euskadi, també ho és la incapacitat de gestió d’un monstre anomenat Madrid. El problema del capitalisme d’estat. Deu ser això el que uneix el programa polític de Trump, Orban, i l’espanyolisme…

GABRIEL MIR
GABRIEL MIR
22.09.2020  ·  07:25

I mentre la plebe es distreu amb les banderes, altres van fent la seva.

Carlos Griell
Carlos Griell
22.09.2020  ·  07:29

I mentres parlem de les banderes no parlem de les conclusions de la reunió. Ni més metges, ni més transport públic, ni més personal de seguiment… s’en van “de rositas” com diuen en aquelles terres….

Salvador Pallarès-Garí
Salvador Pallarès-Garí
22.09.2020  ·  07:41

Per què, precisament, dotze? Les tribus d’Israel i tota la pesca bíblica?

Josefina Estremera
Josefina Estremera
22.09.2020  ·  07:53

Increïble aquesta posada en escena. De tota manera, no podíem esperar res més després de la militarització que vam patir quan el govern espanyol ens informava de la pandèmia. Només han faltat les declaracions de la inefable IDA!!!

Albert Miret
Albert Miret
22.09.2020  ·  07:58

Les banderetes les posen per a refermar el seu complex inconscient de la fragilitat i la il·legalitat d’aquest fracàs de país encallat al segle quinze, o sent generós, al disset. També les exposen per simular que res els afecta, i en la ruïna i la mort del país que estan patint, simulen poder i luxe per amagar la manca de coneixement per a gestionar una pandèmia que en cap moment han sabut aturar, i només han sabut centrifugar-la a la perifèria en lloc de confinar-la a caseta. Acostumats a robar a mans plenes a la perifèria i malbaratar al centre, davant l’enèsim problema que no són capaços de solucionar, en comptes de pensar com fer-ho i demanar consell a qui en sap, la Ayuso de torn demana diners, molts diners sense saber ni perquè, però sap que els diners els tapen les seves mentides i fracassos des de temps immemorial.

Victor Serra
Victor Serra
22.09.2020  ·  08:15

La gran aportació del nacionalisme espanyol a la ciència en aquesta pandèmia, serà demostrar, encara que involuntàriament , que la bandera espanyola no mata el virus.

Joan Deulofeu
Joan Deulofeu
22.09.2020  ·  08:22

Nacionalisme nyordo a ultrança, que com sempre, amaga una supina incompetència, incompetència que hem correm el risc d’haver de compartir sí o sí.

josep SELVA
josep SELVA
22.09.2020  ·  08:23

Quan el simbolisme es multiplica no crida a la unitat ni a la diversitat, sinó a l’estupidesa

Pep Agulló
Pep Agulló
22.09.2020  ·  08:28

ELS ENCANTA EL DELIRI DE TRUMP…

Algú va dir que el símbol és eficaç quan designa una realitat eficient, un valor, una creença, una institució o un concepte… Llavors el símbol pren la seva força.

Mirant la imatge “trumpista” de les 24 banderes de Madrid me fa que reforcen l’autoritarisme, la ineficàcia, el caciquisme, la corrupció… que és el que aixopluga la “rojigualda” del monolític i violent món espanyol.

Espanya primer va fer la guerra al coronavirus amb l’exèrcit, ara l’Ayuso ha substituït els militarots palplantats per banderes. Un deliri total…

Jaume Bosch
Jaume Bosch
22.09.2020  ·  08:42

Molt de “rojo” hi veig jo a la foto. 😉

Carles Farre
Carles Farre
22.09.2020  ·  09:16

El teiatru, encara te molta influència en la política, a vegades ho es tot, sobretot quant radera el decorat de cartró pedra, no hi ha res mes, de totes formes i en aquest cas, alguna cosa ha millorat…no hi han militars!!!.
Lo del banderam, ja sabem que es per aconseguir un determinat efecte visual, que es transmet a una determinada part del cervell, que a la vegada produeix o desperta en el ramat, al igual que els mitings, determinades emocions, percepcions, etc per influir en aquet ramat, tal com també es pot fer a través de qualsevol mitjà de comunicació de masses, si els que reben aquestes influències, no guarden la suficient distància sensitiva-emotiva, per tal de poder pensar per a ells mateixos, sense deixar-se influenciar per tota la parafernàlia mediàtica que tot ho impregna avui en dia, la pandèmia per exemple n’és un bon exemple.

PS: El teiatru també hi es al nostre govern, no ens enganyem

josep ortinez
josep ortinez
22.09.2020  ·  09:29

Ahir al vespre vaig donar un cop d’ull maquinal al vilaweb i de primeres vaig pensar

Que deu passar a la Xina?

Eduard Samarra
Eduard Samarra
22.09.2020  ·  09:45

Jo fa temps que penso que als cercles més de dretes europeus (els Junckers et al.), el nacionalisme espanyol causa admiració. Deuen pensar: “com s’ho fan per sobreviure amb l’estat en la quebra permanent?” Com s’ho fant per trinxar l’estat de dret i no tenir oposició pública de cap mena?” “Com pot aguantar un rei feixista en ple sXXI?”

En fi, nosaltres anem comentant la jugada com si estiguéssim a la graderia quan en realitat estem al bell mig de l’amfiteatre i rebent de valent.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
22.09.2020  ·  09:57

Devem estar molt malament, amb poca perspectiva d’avançar, amb poca perspectiva d’unitat. Deu ser que ja no hi ha esperança, que s’han perdut les ganes i la il·lusió, s’està imposant el ‘no hi ha res a fer’, és per això que avui l’Editorial ens parla d’un tema tan banal com les banderes, siguin moltes o poques, de Madrid i Espanya. Francament, crec que poca cosa se n’hi pot treure d’aquesta pila de draps i que el ‘trumpisme’ té poca tralla. Ahir va parlar la Marta Rovira al més 3 24 i va deixar clar perquè no aposten per el Consell per la República. Això si que crec que es mereix un Editorial al nostre diari.

Muntsa Navarro
Muntsa Navarro
22.09.2020  ·  10:13

Sempre he trobat ridícules i excloents les banderes i banderetes. Per mi no uneixen res sinó que divideixen. Posen de manifest la incapacitat per ordir un discurs de solidaritat.

Francesc Font
Francesc Font
22.09.2020  ·  10:21

Fa força temps vaig tenir una web, “Cartes per a qui les vulgui llegir”, tot just aquí, a Vila Web. I alguna vegada vaig dir que a Espanya sols hi ha que una nació, Madrid. I en una part de la intervenció de Díaz Ayuso, l’aparentment més marxista, dels germans Marx, esclar, ho confirma. És una qüestió aquesta, senyor Partal, que mereix alguna de les seves reflexions.

Valentí Ferran
Valentí Ferran
22.09.2020  ·  11:30

Són les banderes dels “No Nacionalistes”…

Quan s´han de posar tantes banderes és que no estan molt segurs d´ells mateixos i de la seva nació.

Josep Grau
Josep Grau
22.09.2020  ·  12:33

Albert Boadella: “Madrid tiene el encanto especial de que nadie reinvindica nada de aquí, no hay un nacionalismo madrileño.”

Andrea Mármol: “En Madrid no hay nacionalismo, ni siquiera ese regionalismo tan frecuente en otros territorios”.

enric llopis
enric llopis
22.09.2020  ·  13:01

Madrid, Madrid, Madrid,
pedazo de la España en que nací
por algo te hizo Dios
la cuna del requiebro y del chotis…

Oriol Nubiola
Oriol Nubiola
22.09.2020  ·  14:49

Si mal no recordo, el 2010 Artur Mas també va escenificar una compareixença amb nou banderes de fons. Qui estigui lliure de pecat…

Roser Caminals
Roser Caminals
22.09.2020  ·  15:36

El desplegament de banderes em sembla justificat quan un país està oprimit. Quan és hegemònic, són un escut per tapar pors i inseguretats o, com diu el sr. Miret, “el seu complex inconscient de la fragilitat…”

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
22.09.2020  ·  16:10

En un país en el que los políticos hacen de todo menos gestionar la “res publica” en beneficio de todos los ciudadanos y, se dedican a batallar barriobajeramente entre ellos con el único objetivo de mandar y ocupar el sillón, en ese país, la verdad, mejor no vivir.

Si a eso se añade que los periódicos supuestamente independientes y “pulcros” dedican editoriales a contar el número de banderas que había en la comparecencia de los susodichos políticos, pues, la verdad, apaga y vámonos.

Aquí, el pagano, el denostado, el ninguneado por unos y otros sigue siendo el de siempre. El ciudadano de a pie a quien se considera, por ciudadano de a pie, si no un imbécil, sí alguien al que se le puede torear.

Craso error.

Xavier Trepat
Xavier Trepat
22.09.2020  ·  17:33

Parafernàlia bizantina en ple segle XXI anem caminant però endarrere

Lluis Molist
Lluis Molist
22.09.2020  ·  19:53

M’ha recordat el nazional-sociaisme nazi de Hitler

josep soler
josep soler
22.09.2020  ·  22:24

La Colau diu que no és independentista perquè no és nacionalista. La seva lògica de discurs curt i simple és binari: ve a dir que tots els independentistes som nacionalistes catalans.
Aplicant la la mateixa lògica, tots els dependentistes com ella són nacionalistes espanyols. I per si algú ho dubte, la foto o documenta perfectament.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any