Aquesta nova “era de les fronteres difuses”
El món d'ahir es va acabant i el d'avui ja no respon a les regles que crèiem comunes. Hem entrat en un món patrimonialista, de presidents-reis i insensible a la democràcia i a la voluntat dels pobles
Espanya ha entès que d'ençà del Primer d'Octubre la qüestió catalana ja no és un debat regionalista sobre com s'ha d'organitzar internament l'estat espanyol, sinó un combat, com tants altres en la història, d'una nació per a alliberar-se d'una altra nació
Com més s'agenolle l'independentisme, més colps rebrà i les detencions d'avui demostren que no hi ha ningú que puga restar-ne al marge
Si el bloc de la investidura ja està en tensió i tocat, encara ho estarà quan es concreten les mesures que prepara el govern espanyol, a instàncies de Brussel·les
A Xile govern i oposició s'han posat d'acord en un mètode per a resoldre la crisi i això, precisament, Espanya no vol que passe
No ens poden demanar que la lluita contra la pandèmia implique oblidar tot allò que ha passat del mes de març ençà i permetre que els governs, tots, esquiven les seues responsabilitats
Netflix ha estrenat el film d'Aaron Sorkin que repassa el judici contra set activistes contraris a la guerra del Vietnam
El conseller d'Interior reflexiona sobre el model de policia i aborda els problemes dels Mossos en una entrevista a fons, feta entre la sentència al major Trapero i la demanda de l'estat d'emergència per la covid
Vuit mesos després, els governs europeus no controlen la situació i sembla que tornen a recórrer a carregar la solució damunt les espatlles dels ciutadans
La qüestió, crua, és si el moviment independentista sabrà aprofitar aquesta feblesa extrema per a rematar la feina o si, per contra, donarem tots plegats la raó a Pérez Rubalcaba i haurem de reconèixer, per tant, que a Espanya li haurà resultat un preu raonable la destrucció de les institucions pròpies
Tan sols la derrota total del nacionalisme espanyol podria permetre algun dia l'emergència d'una altra Espanya, d'una Espanya diferent
Em preocupa constatar que una part de l'independentisme prova de consolidar un model de societat incompatible amb aquell país nou, més elevat i molt més lliure que tots volíem fer realitat al 2017
El crit de les ADIC contra la classe política independentista és un senyal que arriba en el moment oportú i que cal tenir molt en compte
Potser a Berlaymont comencen a percebre el pendent ferroviari per on cau Espanya, gràcies a la judicialització de la política
Fa mig any es parlava de renda garantida a tothom, de paralitzar el pagament d'imposts o d'ajuts directes a les empreses, els autònoms i les famílies. I ara res. Silenci
No es pot entendre aquest aparent punt baix de l'independentisme, i dic aparent amb tota la intenció, sense tenir en compte el context
Igual com va passar a Rússia i a Iugoslàvia hi ha gent que ja hauria de preguntar-se si podrà haver-hi mai una democràcia real sense que Espanya es trenque i el seu nacionalisme siga derrotat
La celebració de la Hispanitat es va crear contra la Segona República Espanyola i per destruir-la. Quin sentit té, doncs, que la transició l'emblanquinés i que l'esquerra espanyola avui continue sense repudiar-la?
«Tot canviarà quan els catalans siguem capaços, novament, de presentar un conflicte real sobre el control del territori»
Bartomeu i la seua gent segurament confiaven que l'enorme dificultat logística que implicava aconseguir les signatures de la moció en tan poc temps, enmig de la covid i sense partits a l'estadi ho faria impossible
Hi ha ningú que crega de debò que un jutge el perseguiria per això que el persegueix si no fos perquè és el dirigent de Podem i el vice-president del govern Sánchez?
Els CDR feien molta por a l'estat espanyol, però també a la burocràcia independentista
Un sistema en què les posicions ideològiques que el poder decideix poden ocupar tot l'espai públic però les que no són promogudes pel poder s'han d'amagar a casa i no poden expressar-se en públic no és una democràcia sinó una dictadura
En el passat, quan l'independentisme era marginal, ja s'havia formulat aquesta tesi de la gàbia autonòmica, però no és igual que ho formule una minoria que un partit de govern. I que ho facen dos presidents. Ara, aquesta posició reclama canvis forts
«És, si més no, estrany que els partits que es declaren fidels a l'esperit i el mandat del Primer d'Octubre ara ens proposen de convertir unes simples i rutinàries eleccions autonòmiques espanyoles en un instrument de ratificació»
«Qualsevol país, per a controlar el 'sottogoverno', necessita primer de tot controlar el procés electoral, els partits, la manera com es trien els càrrecs polítics»
Aquest país s'ha tornat més exigent, i el malestar en veient tot això que li passa al president Torra, encara que coste de veure-ho, n'és una prova
Quan toque, els catalans podrem decidir qui és el president de la república. Però ha quedat clar que els catalans ja no podrem decidir mai més qui és el president de la Generalitat
«No hem fet el camí debades ni ningú ens ha regalat res. Simplement, hem tombat, episodi a episodi, injustícia a injustícia, la seua determinació a impedir que ens separem, a impedir la llibertat»
«D'ocasions, de 'momentums', com el que es congria en l'horitzó immediat en tindrem ben pocs. I perdem el temps inútilment amb discussionetes de partit»
«A Manuel Valls, Heribert Barrera no li fa ni fred ni calor. No en sap ni el segon cognom. Ni li interessa. Però sap que, provocant aquest debat ara, aconsegueix de fer ballar tothom la ronda que a ell li interessa»
Quan s'assumeix la descortesia com a manera de fer, quan es fa això que va fer ahir el president Torra, s'ha acabat per sempre més reconèixer l'altre, el blanc, l'espanyol, el que siga, com a superior
L’artificialitat de l’estat espanyol és enorme en termes naturals i una bona explicació del fracàs nacionalitzador d’Espanya. Ayuso ho hauria d'entendre, si pogués
El desplegament trumpista del banderam no va semblar incomodar Pedro Sánchez
El portaveu d’En Comú Podem al congrés espanyol avisa de la gravetat dels nomenament que vol fer el dia 30 el Consell General del Poder Judicial espanyol, malgrat tenir el mandat caducat
El diari monàrquic barceloní intenta, d'una manera ben significativa, de vendre una operació que podria resoldre la situació dels presos i exiliats. Però la cosa no és tan clara
La pregunta és si hi ha res, si trobaríem cap element que anàs directament a l'arrel del problema i sobre el qual la justícia europea se sentís amb l'obligació d'intervenir
L'espanyolisme, i una part de l'independentisme, ha intentat de ridiculitzar i caricaturitzar el president Torra d'ençà que ha arribat al govern. Però hi ha un Quim Torra real
És indignant que Espanya pretenga afegir-se a la celebració del 8 de maig, com si hagués estat al costat dels bons
Fa mal de dir si per a Puigdemont el distanciament de Mas és una notícia positiva o negativa
Si s'accepta que hi ha parts de la societat que no mereixen de ser tractades amb les regles democràtiques, aleshores l'arbitrarietat, també a la metròpoli, és indeturable