Però Albert Batlle no dimitirà

  • La missa de la Sagrada Família és un exemple del descontrol en la gestió de la pandèmia

Vicent Partal
08.11.2020 - 21:50
Actualització: 09.11.2020 - 00:17
VilaWeb

Dissabte el tinent de batlle de Barcelona, Albert Batlle, el comissionat de Diàleg Intercultural i Pluralisme Religiós del mateix ajuntament, Khalid Ghali; i el director general de Dret i d’Entitats Jurídiques de la Generalitat de Catalunya, Xavier Bernadí, van assistir a una missa que a la Sagrada Família de Barcelona, on es van reunir sis-centes persones.

Els representants de l’església han explicat que l’acte s’havia fet d’acord amb les normes especials per la covid-19, en què la capacitat es va reduir a un terç. I el govern i l’ajuntament, en vista de la polèmica desfermada, han explicat que, amb el decret d’alarma aprovat pel govern espanyol, a priori no es podia fer res més que autoritzar-la. Tanmateix, totes dues institucions diuen ara que no veuen bé que es fes una concentració tan gran. Ningú no ha proposat, en cap cas, la dimissió dels tres representants de l’administració presents en l’acte, com ningú no va proposar la dimissió del ministre Illa quan va acudir a la festa d’un diari a Madrid on es va ajuntar un nombre de gent més alt que el que autoritza la llei. Ací no dimiteix ningú.

La pregunta immediata que de segur que hi ha gent que es fa és per què hauria de dimitir ningú pel fet d’assistir a un acte autoritzat. Per a respondre-hi, he d’insistir que tant la Generalitat com l’Ajuntament de Barcelona han dit –encara que després que la gent s’haja enfadat– que aquesta concentració no s’havia d’haver fet. La Generalitat fins i tot ha proposat immediatament d’afegir, com a nova limitació, que els actes religiosos no puguen superar mai els cent assistents.

Partint d’això, per tant, hi ha dues alternatives i tant l’una com l’altra haurien d’implicar dimissions. La primera possibilitat seria que el consell assessor del PROCICAT, en el moment d’autoritzar l’acte, no hagués estat conscient de què feia i que no s’hagués adonat de l’equivocació fins després. Això pot passar, però aleshores algú se n’hauria de fer responsable. La segona possibilitat seria que el consell del PROCICAT sí que n’hagués estat conscient, però, com que no podia impedir-ho, l’autoritzàs. Si fos el cas, sembla que les autoritats, si més no, havien d’haver palesat la seua incomoditat no acudint-hi. Que havien d’haver demostrat que ho respectaven tan sols perquè legalment no ho podien prohibir, però que no compartien que es fes. Sobretot tenint en compte que, anant-hi, legitimaven la celebració d’un acte que, segons que afirmen ells mateixos, consideren que no s’havia d’haver fet i malmeten els esforços per a conscienciar els ciutadans que han de fer uns sacrificis que costen molt d’entendre.

Sense llevar importància a la presència del representant de la Generalitat, el cas d’Albert Batlle és especialment cridaner i representatiu, perquè ell és el responsable de seguretat de l’Ajuntament de Barcelona, que forma part del consell del PROCICAT. I ja m’explicareu quin paper fa la institució que representa i si la seua presència no origina un bon forat en la credibilitat del consistori. Si no sabia que allò era una mala decisió, però resulta que no passa res per haver-la pres, aleshores els ciutadans tenim el dret de preguntar-nos quantes males decisions ha pres sense saber-ho i si és raonable o no que la incompetència no tinga cap cost. I si sabia que aquella decisió era dolenta i tanmateix va anar-hi, aleshores digueu-me si tot plegat no és una manca de respecte als esforços dels ciutadans, i quin argument moral podrà adduir d’ara endavant el consistori quan haja de dir als ciutadans que no facen açò o allò.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
08.11.2020  ·  22:33

Hi ha massa càrrecs públics que sense el càrrec ho tindrien magre per menjar cada dia. O, al menys, ho sembla. No dimiteixen mai. Ni tan sols quan només poden adduir incompliment flagrant de les seues pròpies normes o ignorància. A escollir.

Francesc Planas
Francesc Planas
08.11.2020  ·  22:58

La missa de la Sagrada Família, pels temps que corren, em sembla una frivolitat ostentosa (a més d’una imprudència). Dit sigui de passada, no m’agrada el cardenal de Barcelona. Que hi vagin alguns càrrecs públics sermonejant-nos em sembla de bandarres. La sang em bull.

Isabel Pitarch
Isabel Pitarch
08.11.2020  ·  22:59

Los representantes de la Iglesia tambien han sido unos irresponsables : la canonizacion no sé si era imprescindible, pero en todo caso no era urgente. El nuevo santo tiene toda la eternidad delante de el.

joan guinarda
joan guinarda
08.11.2020  ·  23:03

Perquè dimitir?
A les properes eleccions quasi segur que tornen a ser elegits…

Enric Emo
Enric Emo
08.11.2020  ·  23:05

Perdó Sr Partal, pero discrepo diametralment del seu editorial. Penso que algunes persones d’esquerra son igual de dogmàtiques que algunes persones religioses. I a més ser d’esquerra i religiós no és incompatible. Cal recordar a l’Alfons Comin o al bisbe Casaldàliga?

Les imatges de l’acta de la Sagrada Família mostren com l’aforament era molt lluny de ser complert, no sembla que sobrepassés el 30%. Els assistents estaven separats i tots portaven mascareta. L’esài de la Sagrada Família és immens i aXcò es veu a les fotografies.

Senyor Partal, li pregunto, ha consultat algun expert per saber si en aquestes condicions l’acte era perillós?

Una cosa totalment diferent és que no s’autoritzi a obrir els teatres. Tinc dit en diversos comentaris que no sembla raonable que no es puguin obrir i que la Generaliutat hauria de tenir arguments epidemeològics de pes per prohibir-ho.

Finalment, Sr Partal, al meu enendre hi ha una falta de rigor en definir el laicisme. No ho dic per vosté sinó per molts comentaris. I tant que l’estat ha de ser religiosament neutral. Però per què l’estat no es pot relacionar amb els diferents corrents religiosos, agnòstics o ateus. No son tots ciutadans? Els càrrecs de la Generalitat o l’Ajuntament poden assistir a la tribuna del Nou Camp, d’un equi`p que se suposa que és més que un club o aun acte dels sindicats o de la patronal i no poden assistir a un acte religiós?

Jaume Riu
Jaume Riu
08.11.2020  ·  23:13

Déu nos guard de la incompetència en marxa, i mai més oportuna la dita.
Bona reflexió per avaluar de forma objectiva l’assistència d’Albert Batlle a la cerimònia.
En totes les alternatives que ens podem imaginar sempre arribo a la mateixa conclusió, no hi veig interès d’obtenir beneficis personals sinó incompetència que, en el cas d’aquest càrrec públic, és encara pitjor.
La incompetència d’un servidor públic és un fet gravíssim.
Per cert, la dimissió com a càstig és una mala política perquè presuposa que el càrrec era un premi. El que cal és una reprovacio pública que generaria confiança a la població. Ja m’agradaria que les incompetències es reconeguessin sempre públicament.

Josep Salart
Josep Salart
08.11.2020  ·  23:23

Es precisament per lo que es diferència un polític professional del President Puigdemont o el MHP Torra. Uns treballen pel poble i tenen ofici, no necessiten portes giratóries ni endolls de cap voltatge.
Ara be, personatges professionals de la mentida com els convergents o ERC, tipus Aragonés, Sabrià, Rufian i xusma autonomista variada, o qualsevol mort de gana dels Comuns, ja no parlem de bailarines ni d’elefants badalonins, si, aquests si. Aquests necessiten llepar i llepar per mantenir el sou o, com l’Albert Batlle, retorcit de misa diària ( i ves a saber quina altre tara deu arrossegar un reprimit com aquest), que necessita sortir a totes les fotografies pensant que està tocat pels àngels.

Dit això, i donat que ERC controla tots els aparells propagandistes per tenir molts vots el 14 de febrer, que sapiguen que els catalans ja no se’n veuen pel carrer mamant-se el dit. Per tant, Pere Aragonès, espero que desaparèixis i el senyor Fainé et recompensi, sempre que no recordi allò de Roma…

Rosa Gispert
Rosa Gispert
08.11.2020  ·  23:27

Aquí no dimiteix ningú per què no hi ha ningú que se senti responsable de res. De fet ja ho veiem en la gestió que fan, són tots uns irresponsables.

La irresponsable de Salut ara fa veure que s’escandalitza quan el seu partit, ER, ha donat suport a l’estat d’alarma de Sánchez que lliga la Generalitat de peus i mans. Però així dissimula la seva incompetència en la gestió.

El bisbetó Aragonès fa veure que s’emprenya mentre compleix amb tots els preceptes que li mana l’ordre de l’Opus Dei.

I finalment el Director general de les ordres religioses es devia voler fer perdonar per la santamaresglesia que hagin proposat l’ensenyament de l’islam a les escoles, perquè així ER eixampla les bases amb homramis i diputades amb mocador.

No senyor Partal, això de dimitir i ser responsable no és un valor de les esquerres catalanes, ni de les espanyoles.

Antoni Dalmases
Antoni Dalmases
08.11.2020  ·  23:34

Ben fet! Per què havien de dimitir? Ha de quedar clar qui mana, què carai! Si voleu fer performances amb disfresses, busqueu-vos una religió i un déu. I si no pringueu, pagueu i calleu, colla d’ateus!

Josep Oriol Esteve
Josep Oriol Esteve
09.11.2020  ·  00:14

Oriol Esteve

En el que diu Enric Emo no més cal afegir-hi que la Sagrada Família és un bon espai , sembla
segur, per fer-hi presentacions ,representacions, i espectacles culturals . El triúnvirat que vostè anomena podria negociar-ho per rehabilitar-se. No li sembla?

Berta Carulla
Berta Carulla
09.11.2020  ·  00:19

Es comença expulsant un President i s’acaba amb encaputxats llançant globus de pintura contra la façana del Palau mentre la Urbana s’ho mira i el petit reietó somia el virregnat mentre fa la becaina. Encara gràcies dels beats.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
09.11.2020  ·  00:22

Entre nosaltres, sort que visc a Terrassa. Només que no entenc per què als mitjans només es parla de Barcelona. És com si Granollers, Reus, Sabadell, Lleida, Berga, Bellpuig, Gandesa, Tortosa, Palamós, La Seu d’Urgell… no existissin. Almenys mediàticament. No aniria fent falta un canvi de plantejament? Ho dic perquè, per exemple, és la mateixa obsessió dels partits amb Barcelona que us ha transformat la vostra ciutat (i el vostre ajuntament) en un caos. Però als altres 946 municipis s’hi viu millor. En molts d’ells s’hi viu fins i tot bé. Només que als mitjans no se’n diu ni A. Hi ha un divorci entre Barcelona i la resta del país. És una capital, però d’ella mateixa, i la gent que vivim a la resta del Principat tenim la sensació que no vivim en una realitat política completa. De fet, el no-res comença a Vallvidrera.

Umberto Ciotti
Umberto Ciotti
09.11.2020  ·  00:43

Esta cara dura de los políticos españoles que no hay manera que dimita delante a la evidencia de comportamientos ilícitos es una de las muchas conseguencias de la contaminación del franquismo en los individuos que detienen el poder en este vertedero de basura y degradación moral que es España…

Este arrogante desfachatez sólo puede ser derrotado por una auténtica rebelión de Pueblo que por suma desgracia en España nunca de ha manifestado desde siglos.

Una Rebelión auténtica y no la farsa indicada por el Tribunal Supremo español en su juicio contra los presos políticos catalanes es probablemente el único medio para acabar con la concepción mafiosa del poder en España

Josep Gualló
Josep Gualló
09.11.2020  ·  00:56

QUI ÉS QUI

Com que no acaben de lligar els càrrecs que tenen o si son del govern de la Generalitat o de l’ajuntament de Barcelona ni a quin partit deuen obediència aquests tres capsigranys, he començat a buscar a google si en podia treure l’entrellat. L’embolic és tan gros ni google en pot donar raó segura.

Segons google, (Jo me’n rento les mans), la situació és aquesta:

Albert Batlle és efectivament “tinent de batlle” de Barcelona i pertany a un partit que es diu: junts per avançar.

Khalid Ghali és efectivament “Comissionat de Diàleg Intercultural i Pluralisme Religiós” pero no del la Generalitat si no de l’ajuntament de Barcelona. Partit polític desconegut.

Finalment Xavier Bernadí és efectivament “director general de Dret i d’Entitats Jurídiques” i pertany al Departament de Justícia de la Generalitat. Això és nou. Partit desconegut.

I doncs que en podem fer d’aquests tres pocavergonyes que junt amb la Cúpula de la Cúria religiosa/franquista es dediquen a proclamar beat a un noi de dinou anys que va ser afusellat pels anarquistes durant el cop d’estat militar del general Franco.

Amb el màxim respecte que sento pel noi afusellat i la seva familia, també afirmo que sento un immens fàstic per tots els que van participar en aquest aquelarre de dissabte a la Sagrada Família. Mentre milers i milers de morts dels dos bàndols, segueixen sepultats en lloc desconegut de qualsevol manera i els seus familiars no reben cap consol.

És van dedicar a fer el pallasso omplint-se les butxaques, mentre els que fan la honorable feina de autèntic pallasso, passen gana perquè els que fan aquelarres a la Sagrada Família han decidit que no poden treballar.

Com podem aspirar a anar bé si ni tant sols sabem qui ens mana i en conseqüència no li podem demanar comptes?

Jordi Zamora
Jordi Zamora
09.11.2020  ·  07:16

La presència d’en Cebrián a TV3, venent-nos les bondats d’un federalisme “ben entès”, per solucionar el conflicte Catalunya-Espanya, no és rellevant? No mereix ni una línia al VilaWeb?

Josefina Estremera
Josefina Estremera
09.11.2020  ·  07:21

Quina falsedat!!! A sobre, ens demanen i obliguen a acatar unes normes que després, ells, passen per alt!!! I, dissortadament, la dimissió no és una pràctica gaire estesa, continuaran actuant impunement.

Alexis Vizcaino
Alexis Vizcaino
09.11.2020  ·  07:51

Quants Albert Batlles tenim a les institucions? Que ballen amb tothom per mantenir la cadira…

jordi Rovira
jordi Rovira
09.11.2020  ·  08:05

La dimissió d’un nostre representant polític quan la seva administració no aconsegueix afrontar un problema amb coherència, traçabilitat i avaluació hauria de ser un lloc comú. Hauria de ser quelcom habitual, senyalat no com escàndol, ni com a crisi política; sinó com a mostra de bona gestió ( alguna cosa al respecte hi havia en les declaracions del doctor Mitjà al respecte de la gestió de la covid 19, que al meu entendre no va ser entesa com cal ). És una simple mesura que pretén posar una veu científica a l’art de la política. Sobretot quan tot allò que hauria de tenir d’artístic ( la política ) només és un espectacle buit, un exercici de deixar passar el temps. Pels qui vam sentir en directe el discurs del nou president Biden i la seva vicepresidenta Harris ( molt millor ) l’al·lusió al concepte científic no és baldera. I no ho era en contraposició a les maneres de Trump, a les maneres de la no política i l’espectacle públic banal per acontentar al ciutadà emprenyat.
Certament que la funció d’una canonització té una vessant clarament espectacular, dramàtica i d’alliçonament públic. Al final, hi han deixes culturals que són de difícil dissimular; i la concepció d’un catolicisme militant, i socialment present, n’és una d’elles.
Així doncs, tenim que el bipartit municipal, que tots suposem es d’esquerres, no pot fer altra cosa que seguir el paripé eclesiàstic d’aquest cardenal de Barcelona que ens agrada tant poc. Per tant, una autoritat moral e institucional ( eclesiàstica en aquest cas ) no es vol donar per al·ludida mentre tants altres sí ho han de fer, i es passa per alt totes les recomanacions mèdiques al respecte. I tenim una comitiva d’autoritats seguint-li el rastre bajo palio. Certament no som un país normal. I molt menys un país modern.
PD: A aquells votants socialistes de la generació tap que es pensin ser progressistes o eficients, aquesta anècdota els ha de ser del tot aclaridora. Ja es veu que el PSC només és un partit de quadres!

Llorenç Marquès
Llorenç Marquès
09.11.2020  ·  08:13

Ras i curt.

Els propietaris del negocis culturals, no tenen el poder que tenen els propietaris del negoci catòlic, amb qui qualcuns càrrecs polítics i volen estar be.

Totalment d’acord amb el que diu Lluis Paloma, i encara es prou suau i es queda curt, es veu que per Vilaweb i altres mitjans, només existeix Tabàrnia, i no Tractoralia, com dirien els nostres colons espanyols. Estem realment marginats.

José Ignacio Borrell
José Ignacio Borrell
09.11.2020  ·  08:17

Totalment d’acord amb el Sr. Enric Emo.
La Sagrada Familia té una capacitat declarada de 9000 places, per tant 600 està ben lluny del 30%. Per no parlar del volum del temple i la seva ventilació.
Per tant, entenc que ni tan sols calia demanr permís.
Un altra cosa és si caldria prohibir els actes religiosos (de totes les confessions ja que sembla que els únics que fem nosa som els cristians) donada la situació de pandèmia.
Però aquesta competència no la té la Generalitat ja que la llibertat de culte és dret constitucional i només el Govern Central té la potestat com ja va fer en la primera onada.
Ja val de pijo-progressisme que vesteix de suport a la restauració i el teatre la seva intolerància religiosa. I que jo sàpique els membres del Parlament, Govern o Ajuntament poden assistir a qualsevol servei religiós ja que s’insisteix tant en que és de l’esfera del privat.

Oriol Ribera
Oriol Ribera
09.11.2020  ·  08:23

Només esta permès anar a veure teatre religiós
Pena de pais

Carles Farre
Carles Farre
09.11.2020  ·  08:41

Home, si no arrivaba ni al 30% de l’aforament, tampoc ni ha per tant, au va a veure quin dia feu algun debat entre confessions, catòlics, cristians, musulmans, testimonis de Jeovà, luciferians, reptilians etc.

enric llopis
enric llopis
09.11.2020  ·  09:03

La missa de la Sagrada Familia és un exemple del nazionalsocialisme catòlic que encara perviu en aquest pais. Una vergonya antidemocràtica.

Pep Agulló
Pep Agulló
09.11.2020  ·  09:06

LA IRRESPONSABILITAT INSTITUCIONAL, COM A MOLT, S’EMPARA AMB EL “NO ES TORNARÀ A REPETIR, O NO S’HAURIA D’HAVER FET”

La dimissió hauria de ser conseqüència d’una cultura política implantada a les institucions i a la ciutadania que no existeix en un règim monàrquic tan antidemocràtic com el que tenim. Fer allò que prediques hauria de ser la norma general. Sortosament la ciutadania té el seu criteri que no depèn de l’exemple de les autoritats…

Però l’editorial suporta tota l’argumentació de què hi va haver una transgressió dels criteris epidemiològics que veient les imatges i en absència de la veu dels experts no ho tinc clar.

Ara, si els mateixos representants de la generalitat i de l’ajuntament s’inculpen, llavors han de ser conseqüents i si més endavant es confirma que l’acte ha pogut ser motiu de focus de contagi, hi podria haver altres responsabilitats més greus.

PS. Penso que la polèmica surt més en comparació que qualsevol acte cultural, una obra de teatre, etc. amb les mateixes condicions de % d’aforament no sigui permès. Cosa que tampoc entenc. Seria interessant ara, programar a la Sagrada Família un concert amb el mateix aforament…

Ramon Caralt
Ramon Caralt
09.11.2020  ·  09:13

El que no està ptohibit, està permès, senyor Partal. Que canviïn les normes, si cal. O millor encara: que també permetin un aforament limitat a teatres, cinemes, estadis,… Em sembla que la indignació ve més per això, per un greuge comparatiu.
Amb la crispació que provoca la pandèmia, tots plegats ens anem convertint en inquisidors. Ja només ens falta assenyalar un col·lectiu com a culpable, com segles enrere: jueus, bruixes,… i cap a la foguera!

josep samon
josep samon
09.11.2020  ·  09:18

La missa de la Sagrada Família a la que us referiu és una missa feta d’acord amb les disposicions vigents en relació a la pandèmia de la COVID19, en el transcurs de la qual s’ha proclamat una beatificació. Res més que això.
Si no hagués estat per aquesta circumstància no hauria estat notícia i no passaria res. Ara treieu les coses del seu lloc i voleu fer-ne un gran escàndol. I una batalla política. Vosaltres mateixos.
A mi, de petit, em deien que les oques xerren perquè tenen bec.

Jordi Torres
Jordi Torres
09.11.2020  ·  09:21

Fantàstic el comentari d’Oriol Ribera.

Carles Serra
Carles Serra
09.11.2020  ·  09:26

Gràcies Vicent per la teva valentia de tocar l’església i els que la recolzant del sistema;
Es veu que no recordem com tractave el clero espaÑol en el franquista Franco, doncs entrava sota pali com si fos un Deu per sobra de la resta de persones; Com s’estuntentava el règim franquista? doncs militar i eclesiàstic.
Com espaÑa i una part important de la seva societa segueix sent franquista, doncs ja em direu aquest bisbe Omella que a més es el màxim representant de l’església espaÑola.
La resta com aquest Batlle, que bé de l’UCD i després va entrar en el PSO€ de Catalunya, que per lo que es veu és de misa diària com el franquista Fernàndez Diaz; Ja que dir de la Verges i aquest d’ER, submissió o obediència per mantenir la cadira; dirà alguna cosa el respecte en mossèn Junqueres? doncs això la consellera Consellera Ponsati ho té molt clar

Joaquim Miquel Gual
Joaquim Miquel Gual
09.11.2020  ·  09:28

Normalment estic d’acord en la majoria d’opinions de vostè sr. Partal, però aquest cop veig completament impropi aquest atac a la institució.
L’església és qui és molta diferència, està ajudant a molta gent en aquests moments de necessitat desde Caritas o les parròquies o directament amb l’esforç humà de tantissimes persones que la integren (i ho fan sense preguntar si a qui ajuden és creient o no).
Ja fa temps que sembla que hem convertit la crítica a l’església en l’esport nacional, aprofitant que mai es queixa i que no ens fa “por” com si que faria atacar altres religions. (que per cert només miren per si mateixes i no ajuden a ningú)
Li pot caure bé o no algú que l’integra (personalment sóc molt lluny políticament del cardenal de Barcelona) però no hem de caure en atacar tota una organització per voler fer mal a una persona, oi que no ho faríem de la Generalitat com a institució?
Sempre s’ha dit que les normes hi són per complir-les i més si estem parlant de prevenció de la pandèmia, i l’acte de la sagrada família les complia totes, realment no entenc la polèmica.
S’ha deixat arrossegar per la opinió d’uns quants, que per voler defensar les seves posicions no han dubtat en voler fer mal a altres, vaja un cas semblant al que vam veure ahir en la façana de la generalitat, pero en aquest cas a Twitter…
Realment la cultura (em refereixo als qui van treure la polèmica amb mala baba) haurien sigut més intel·ligents si a les properes reunions del procicat haguessin fet l’exemple de la sagrada família per tal de defensar la obertura dels teatres (que jo també vull) enlloc de fer mal com a nens petits: si jo no puc tu tampoc.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
09.11.2020  ·  09:42

El tema és, si amb el reglament en mà l’acte entrava dins del permès o bé, a més de complir els requisits, li calia demanar permís per allò de la mobilitat de 600 persones.
A l’article no ho he vist clar.

Em sembla que el risc de molta gent en mobilitat és algo que s’han tret de la màniga ara per justificar-se, tant l’Ajuntament de BCN com l’Aragonès i la Vergés de la Generalitats Generalitat.

Perquè si no, quin impediment hi ha per a fer un macroconcert o una obra de teatre a Can Barça (30.000 assistents representen el 30% mes o menys) o a Cornellà.?

Quin impediment hi ha per a permetre l’assistència d’un 30% als estadis de futbol, espais totalment oberts. O si voleu un 20% o un 15%?

D’altra banda, i canviant de tema, estic amb el que es qüestiona el
Sr. Jordi Zamora, 09.11.2020 | 07:16

La presència d’en Cebrián a TV3, venent-nos les bondats d’un federalisme “ben entès”, per solucionar el conflicte Catalunya-Espanya, no és rellevant? No mereix ni una línia al VilaWeb?

VW està pressionada per no comentar aquesta bejenada electoralista d’ERConvergent?

No estem patint com a poble persecució Judicial injusta, policial abusiva i mentidera, i política mentidera del naZionalisme espanyol, com per qüestionar que ens vulguin continuar venent el diàleg amb el “pinxo” agressor, que ja ens ha demostrat de forma sobrada que mentre més cedim més ens trepitja, perquè és, com tots els pinxos covard, fort amb el feble.?

Només cal recordar el posicionament de Rosa Park i comparar-lo amb el de Roger Torrent al 30-G del 2018, o al Juny del mateix 2018 o, més recent permetent la retirada de l’escó al MHP Torra, la seva inhabilitació o la no publicació al diari del Parlament dels acords parlamentaris.

I ni una línia a la sortida d’en Cebrian d’ERConvergent parlant ara de federalisme amb l’opressor, tot sabent, sabem, que és pura xerrameca.

Joan Begue
Joan Begue
09.11.2020  ·  09:45

Per a mi el problema és comprovar en un temps on ens estem plantejant temes que ens facin ser mes sensibles més humans més altruistes i més no se que.
Encara existeixen institucions on el patriarcat és el sumun el seu deu un senyor barbut de cabells blancs, el seu fill i no filla, sigue el símbol de l’empresa amb l’eslògan d’un cadàver clavat a la creu, o és que son masoquistes o ens obliguen a ser particeps de la seva crueltat, baixeu el cadàver d’una vegada, sou uns necrofils.
No dieu que resucita doncs oferiu la verdadera realitat del Crist un símbol de regeneració de la pròpia vida que no te fi i no es ni mort ni vida, És.
No em preocupa si n’eran 600, 800, en preocupa que aquesta anomenada Iglesia, poder a l’ombra principalment tingui en aquest País tants adeptes molts d’ells i són per aixopluc del poder que te, aquesta institució més empresarial de bens i ànimes. Fèiem bules, indulgències i et donen el salvaconducte per anar al seu cel o a l’infern. I com a tals el poble i part majoritariament del poder aplaudeix i els dona suport.
Que és un beat que és un sant per aquesta gent si més no un mercantilisme per renovar el seu grau d’influència clientelar.
Segons el cànon quanta gent hauria de ser, als altars, pero si això fora així quin mèrit tindria la estructura eclesiàstica, quina feina els hi quedaria per a fer.
No els desitjo mal, però si vull cultura pel poble.
I això tant sols ho vol part del poble perquè l’altra encara pensa amb dual. Bons dolents, cel infern, homes dones, dretes esquerres, blancs negres, sants i la resta. I això no pot ser exclusiu de una elit enlluernada d’or i egocentrisme.
Baixeu el cadàver de la creu, per amor a deu

jaume vall
jaume vall
09.11.2020  ·  09:54

Entre els comentaris de la Berta Carulla, l’Oriol Esteve, en Josep Salart, Rosa Gispert i Josep Gualló, ja tenim una bona mostra representativa de l’estupor, indignació i ironia que ha fet destil·lar la notícia.
L’humor i la paciència (i no perdre ni dignitat ni memòria) hauran de ser els camells que ens ajudin a creuar aquest desert que significa el temps contemporani de populisme aparentment impune.

Joaquim Radresa
Joaquim Radresa
09.11.2020  ·  10:02

No recordo, que demanessiu, la dimissió, del ministre de sanitat, en ocasió d´assistir a una concessió d´un premi.
Bé, potser ho va fer algú, peró no recordo, que tiressin pintura vermella, al Parlamento espanyol.
En el fons es manifesta de nou, un anticlericalisme, que mai ha desaparegut del panorama català.
I amb aixó, no vull abonar, l´acte a la Sagrada Familia. Es podía haver fet, el mateix, sense tanta ostentació.

Eduard Muntada
Eduard Muntada
09.11.2020  ·  10:08

No us enfadeu, bona gent.
Estic esverat al veure als comentaris com s’emprenyen els vassalls del Reino.
¿Però que no ho recordeu que la majoria de polítics agafen aquest ofici perquè saben que, tal com ho fan, els ciutadans s’exoneraran aviat en els seus pares i així podran saber qui eren aquests?

Per cert, enhorabona a ANTONI DALMASES, del 08.11.2020 | 23:34. ¡Aquest sí que és bo!

Carme Juliana
Carme Juliana
09.11.2020  ·  10:46

Aah! L’Èsglesia i els seus privilegis!
Aquest any ademés de la “assignació tibutaria a l’Ésglesia Católica (casella declaració d’Hisenda) hi haurà casella per restauradors, cultura, teatre, petits comerços etc ..?

Josep Maria Boixareu
Josep Maria Boixareu
09.11.2020  ·  10:47

Albert Batlle és una gran persona, però va cometre un gran error.

Gerard Palacín
Gerard Palacín
09.11.2020  ·  10:52

Tenim uns governants que no ens els mereixem. Són uns soques i encara no s’han tret la por de sobre quan parlen amb les autoritats eclesiàstiques. Creuen que tenen butlla. Està clar que el “pecat” l’han comés aquestes autoritats civils que han autoritzat l’acte, però també vull destacar que les autoritats eclesiàstiques mai havien d’haver proposat un disbarat com aquest. O és que creuen que ells, com tenen connexió directa amb Déu, poden fer el que els dona la gana? Saben que l’acte se’ls va autoritzar, però també saben que hi ha milers d’activitats que condemnen a molts ciutadans a una situació desesperada perquè no poden obrir el seu negoci. És que no hi ha sensibilitat per aquests ciutadans?

Joan Royo
Joan Royo
09.11.2020  ·  10:56

Tal com heu dit, ací no dimiteix ningú. És una prova més que el sistema democràtic que tenim és pura farsa.

David Badia
David Badia
09.11.2020  ·  11:24

El Albert Batlle, com a bon unionista, , ve del grup de l’Espadaler, de la antiga Unio Democratica d’en Duran i LLeida , ara sota l’aixopluc del PSOE-psc, no dimitira per que sap que te els mitjans de comunicacio el seu costat, començan per La Vanguardia i El Periodico.

PERE SIO
PERE SIO
09.11.2020  ·  11:41

La política avui és una professió i en cap cas un servei a la ciutadania per tant la paraula dimissió, o pèrdua de la feina, no existeix en aquesta professió, ni s’aplica.
No pot sorprendre a ningú que quan un País i unes institucions estan dirigides per polítics incompetents i prepotents, com és el cas d’ERC i els seus aliats els Comuns a Barcelona, les coses es facin sense cap ni peus.
Davant d’un problema greu i desconegut com la pandèmia, el MHP Torra, desbordat pels esdeveniments va proposar crear un Comissionat d’Experts per abordar el problema, dirigit per l’epidemiòleg Oriol Mitjà, però Pere Aragones ho va refusar. Les seves raons van ser que la Conselleria de Sanitat era qui dirigia i tenia les competències, que aquell era el territori d’ERC, i que amb els seus directors i càrrecs de confiança, ja no necessitaven cap mena d’assessorament.
Al mes de juny l’apertura es va fer de forma precipitada i requeria de mesures de prevenció i seguiment per evitar nous rebrots. Però cinc mesos desprès ben poca cosa s’ha fet. Tothom recorda la polseguera de l’adjudicació Ferrovial-Junqueras, les promeses i declaracions d’ERC i mesos desprès tot segueix igual i oblidat en un calaix.
Ara ERC, després de moltes promeses diuen que només tenen 50 rastrejadors, però que aviat en tindran 500. El maleït Mitjà ja a l’estiu recomanava fer les proves d’antígens, més ràpides i econòmiques, i avui molts mesos després segueixen sense fer-se, mentre a França i a Alemanya ja es troben des de fa temps comercialitzades a les farmàcies, a les empreses i a les residències de la gent gran.
Quan governen els incompetents i persones de ment tancada, les coses sempre s’acaben fent tard i malament.
La ciutadania catalana faria be en anar prenent nota per quan arribi l’hora de renovar certes confiances i per evitar repetir els errors actuals.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
09.11.2020  ·  11:50

O els nostres governants no tenen vergonya o no tenen sensibilitat, o les dues coses alhora, que és el més probable. No es pot deixar gent a la ruïna tancant el seu negoci, estroncant de soca i arrel la seva única font d’ingressos, tancar teatres i prohibir concerts i deixar tanta gent tirada al carrer, a la cua de la parròquia del barri esperant un plat de sopa. Al costat d’això sis-centes persones a la Sagrada Família -amb l’excusa que eren el 30% de la capacitat del recinte- acompanyats de les autoritats de l’Ajuntament i un representant de la Generalitat. Què és això?. Perquè no vam sortir els dos milions de persones l’11 de setembre si som el 30% de la població?. Ahir un grup petit de gent -treballadors d’un bar de l’Hospitalet- van llençar pintura contra la façana de la Generalitat. Que ningú s’estranyi si la pròxima pintura va a les penques d’aquests vividors que fan les lleis i se les passen pel forro, això sí, amb cotxe oficial.

J. Miquel Garrido
J. Miquel Garrido
09.11.2020  ·  13:09

Sempre surant a favor del corrent, mai nadaria a la contra. Surt de l’aigua ben aixut, que ell sap nedar i no mullar-se. Arquetip dels polítics penell, sempre encarat en la direcció del vent, sempre a favor del poder establert, vingui de Madrid o de,Roma. Tant li fan els desitjos del poble, que ell, fent la viu-viu, va passant els dies i empenyent els anys.
La política és plena de gent així (en trobareu a alguna candidatura a les pròximes eleccions) i encara volen arribar més amunt. Compte amb aquests, que ens deixaran venuts, si no és que ja ens han venut.

Carles Viñals
Carles Viñals
09.11.2020  ·  13:15

Sóc conscient, Sr. Partal, de la feixuga feina inherent a l’obligació autoimposada d’escriure cada día, hi hagi o no de què escriure i, a més, haver de fer-ho sempre amb encert, raons per les quals mai no gosaría imposar-vos aquesta càrrega.

Vé això a tomb de la meva coincidència amb els subscriptors que discrepen tant de l’oportunitat (agafada pels péls) de carregar contra l’acte en sí mateix, els seus promotors i assistents, com de la consistència de la vostra argumentació. En efecte:

1.- Els 600 assistents representen el 6,65% de les 9.000 persones de l’aforament del temple. Posar el crit al cel amb aquestes xifres és, senzillament, ridícul.

2.- Els representants institucionals tenen, com a ciutadans, tant dret a assistir a l’acte, com qui més. Si ho fan per convicció o per conveniència, allà ells amb la seva consciència. Pretendre fer d’un dret reconegut motiu de dimissió, simplement, no s’aguanta.

3.- El missatge que les autoritats religioses ens envien amb aquesta beatificació, és que no només ens venceren fa 80 anys amb l’ajut de Déu, sinó que amb el mateix ajut ens mantenen i pensen mantenir-nos dominats i impotents. La beatificació és el pretext; l’important és el missatge. Un missatge ple de prepotència i cinisme que nosaltres mateixos amplifiquem i magnifiquem amb la nostra infantil reacció, quan la més digna de les respostes hauría estat el silenci. Un cop més, els hem permés colar-nos un gol per l’escaire i, en aquesta ocasió, per un jugador tan brut i maldestre com el bisbe Omella.

I no pensi Sr. Partal ni per un moment, que sóc home de missa i comunió diaries. Fa molt de temps que no trepitjo un temple fora de bodes i funerals. De misses, m’obligaren durant 5 anys a sentir-ne una cada dia a les 8, i els diumenges i festius, una a les 8 i una altra de solemne a les 10; i aquesta és només una de les moltes coses que podria dir-vos. Cinc anys, entre 1955 i 1960, el record dels quals, a seixanta anys de distància, em donarien per escriure un llibre. Cinc anys que podrien convertir en anarco-comunistes els qui els hagueren viscut. I no dic jo que fòra dolent, si s’en feren de veritat.

Però vaig conéixer un sacerdot que va fer que seguís creient en Déu i en un home que visquè a Palestina fa 2.000 anys, malgrat els qui em tingueren a les seves mans entre els 14 i els 19 anys. Es deia Lluís Maria Xirinacs, que amb Déu sigui. Ell també hauria fustigat tant els polítics com els bisbes, sense necessitat d’escudar-se en el Covid.

Eduard Samarra
Eduard Samarra
09.11.2020  ·  13:42

De debò creu Vilaweb que destacar el nombre total de casos i morts al món com una xifra absoluta totalment fora de context és bon periodisme? Per quan un editorial o reportage sobre El Gran Reset?

Entretant, més enllà de la Gàlia… en aquells països en què es “fan bé les coses”, ha passat que a una escola de Liverpool, on s’ha desplegat l’exèrcit per a dur a terme el cribatge massiu més gran fet fins ara a Anglaterra (una “prova pilot”), es va enviar una carta als pares en què es parlava d’assignar un “codi de barres” a cada nen, aïllar-los de forma segura i on s’esmentava de forma aparentment innocent que les circumstàncies eren tan extremes que no hi hauria consentiment parental previ a les proves (cosa que a hores d’ara han rectificat degut a la pressió).

A Austràlia, una dentista ha estat detinguda i sentenciada a dos mesos de presó per ser bona persona i bona professional a l’atendre gent necessitada de tractament.

Si al març/abril ningú sabia què passava ara ja no hi ha excuses. La plantilla que s’està utilitzant no és en cap cas fruit de la improvització i la majoria dels països, tot i tenir certa màniga ampla amb el ventall de mesures, l’estan aplicant amb rigor. La plantilla és clara: propaganda, cultura de la por i la culpabilització, blindatge legislatiu (Il·legal) d’un estat policial, ús de la ciència de forma selèctiva (el qual la desacredita com a ciència) i dades oficials trampejades o poc clares.

Que el poder lliuri la guerra al Poble ha estat prou freqüent a la història. Potser el que ho fa especial ara és que és que és a escala mundial. Cadascú que triï de quin bàndol està.

https://off-guardian.org/2020/11/07/covid19-british-army-to-begin-testing-children-without-parental-consent/

https://www.abc.net.au/news/2020-11-09/dentist-jailed-for-seeing-clients-during-covid-self-quarantine/12864490

https://www.youtube.com/watch?v=PuZ0WmC8uP0

Angels Linares
Angels Linares
09.11.2020  ·  13:47

Faig meves les paraules del Sr. Planas i les de la Sra. Pitarch.
Clar i contundent.
I sóc catòlica.

Conxita Folguera
Conxita Folguera
09.11.2020  ·  13:54

La celebració d’aquest acte a la Sagrada Família em sembla una irresponsabilitat. Tot i així, el subtítol de l’article indueix a la generalització: descontrol en la gestió. Hi ha coses ben gestionades i coses que no estan ben gestionades. Em sembla que cal ser precís i curós en l’anàlisi i triar paraules i expressions adequades, justament, per no perdre la credibilitat en la crÍtica de la gestió, crítica del tot necessària.

Albert Dasí
Albert Dasí
09.11.2020  ·  14:25

“Foc al clero i plantem vinya!” va dir un home de Bétera, l’any 1932-33 (!) en fer-lo alcalde del Forcall

Josep Bohigas
Josep Bohigas
09.11.2020  ·  14:28

Mot d’acord amb el que diu el Sr Enric Emo, però Sr Salart només voldria que em digués quants polítics professionals hi ha en tot Catalunya, li diré més, en tot Espanya. De les portes giratòries i endolls, perquè parlar-ne, així funciona aquest país; un desastre.

Joan López
Joan López
09.11.2020  ·  14:49

Fes al que jo digui,no Façis el que jo façi.

Josep M. Bla
Josep M. Bla
09.11.2020  ·  15:13

Al Sr. Batlle el conec des del final dels anys 80 quan estava al districte de Sants. Ja llavors “sovint no en sabia…”, però tot i no saber-ne continua amb cadira i sou perpetu…
I així anem

Albert Ventura
Albert Ventura
09.11.2020  ·  15:49

L’unic que puc dir es que nomes tenim el que ens mereixem. Fa molts anys, en una entrevista a la tele, Santiago Carrillo argumentava que la situacio politica que teniem era el resultat d’un pacte amb la dictadura.Naturalment, podriem haver avancat mes amb una insurreccio armada, pero estava voste disposat a clavar trets a les barricades?, preguntava. Doncs be, ens vam conformar amb algunes escorrialles cosmetiques i aixi ens va. Crec que va ser Jefferson que va dir que qui tria entre la seguritat i la llibertat perd la llibertat i la seguretat.

ramon Feixas
ramon Feixas
09.11.2020  ·  15:58

Potser poques vegades el contingut d’una editorial dignifica tant al director d’un diari. És un tret que identifica la nostra societat el fet de que qui defensa els seus interessos i se’n surt, és un líder digne de ser imitat. En canvi , en una societat en més maduresa seria el més esperable que, qui no és capaç de solucionar problemes que és important de solucionar sense que hi hagués el garrot judicial amenaçant-lo com desgraciadament passa sovint, que dimitís i donés confiança a un altra que tingués opció a intentar solucionar-ho ( un dels problemes és precisament en aquest sentit és precisament l’ús dels del jutges en intercanvis de favors o en el que és escandalós a Espanya, que és la febre que donen les pràctiques democràtiques. Quelcom que no és tan estrany després d’un model d’atribució de càrrecs com el del franquisme i que els partits que es diuen constitucionalistes en segueixen mantenint la pràctica tant com poden). No hem de deixar de recordar que encara no fa un segle del cop d’estat militar i la guerra civil fratricida que condiciona la cultura d’una manera ens dóna més motius per ser independentistes com un assedegat té motiu per buscar líquid. A part del virus tenim un altre virus que resisteix a totes les vacunes socials fins a l’extrem que la versió més fòbica a la democràcia vol il·legalitzar als partits amb certes tendències democràtiques i a aquests il·legalitzadors els hi estenen l’estora als jutjats. Passar del poder com a propietat impúdica i incontestable a fer d el legislació, governança i aplicació de la llei un servei, és una feina de titans. Si no fos així, Catalunya ja tindria la seva autodeterminació amb capacitat d’aportar molta iniciativa endins i enfora.
La qüestió és : Si mai cap càrrec polític ha dimitit per grossa que l’hagi fet, quin polític voldrà ser el primer si sap que no és qui l’ha fet més rossa? Trencar la cua de la mossegada del gat només ho pot fer……………..

Maria Cinta Comet
Maria Cinta Comet
09.11.2020  ·  17:28

Bona tarda!
M’afegeixo al “aquí no dimiteix mai ningú”.
El fet d’aplegar-se 600 persones (encara que es complís amb l’aforament permès) sembla que per sentit comú i sent assenyats no tocava fer un desplaçament de tantes persones (des de diferents indrets) en uns moments tan crucials, havent-hi com hi ha les restriccions de mobilitat estrictes i més en cap de setmana.
Prorrogar l’acte per a més endavant, hauria estat el millor.

Lluïsa Miret
Lluïsa Miret
09.11.2020  ·  17:32

No puc entendre que no es poguessin esperar per fer aquest acte si els fets van passar durant la guerra civil, no entenc que s’ajuntin 600 persones encara que hi hagi molt espai, quan això no ho pot fer cap més col·lectiu, em sembla en definitiva una manifestació de poder en un moment gens adequat ,amb persones que haurien de tenir dos dits de front….o el que passa és que volien mostrar el seu poder i la seva glòria? pena fan!

David Mascarella
David Mascarella
09.11.2020  ·  20:06

Quans dels valents continuen inscrits des del que els van batejar? també podrien “dimitir” i apostatar… Les religions són instruments de dominació, i al mateix temps de cohesió social. Potser en plena caducitat, però el què no val és llançar la pedra i…. fins i tot surt, com és normal en algins opinadors, el “mossèn Junqueras” sense saber, o girar la cara, que hi ha un “bisbetó” que no és d’ERC que es declara catòlic i cristià.

i no per això ningú en fa mofa ni entra en aquesta esfera privada. Així el què queda clar és que depen de qui parlem la cosa és totalment blanc o negre… cinisme o desconeixement?.

Fa 50 anys vaig apostatar ( no em poso com a exemple de res) i aquest allunyament em va portar a respectar, des d’anys llum, les creences dels altres.

Diu Ramon Caralt “Amb la crispació que provoca la pandèmia, tots plegats ens anem convertint en inquisidors. Ja només ens falta assenyalar un col·lectiu com a culpable, com segles enrere: jueus, bruixes,… i cap a la foguera!” (adversais polítics..)

PAU BOLDU
PAU BOLDU
09.11.2020  ·  21:29

Aquest pallasso del OMella de la Cope, no es un esser bo, digne i honrat, sino que es odi, terrorista i franquista. El Nazional Catolicisme d’aquest Papa de Vidella, i aquest Omella de Franco, son repugnants. Imaginar un cel amb aquests miserables es horrible. Crist o ha creat un cel repugnant per aquests miserables o un infern per la gent bona

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes