Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Dissabte el tinent de batlle de Barcelona, Albert Batlle, el comissionat de Diàleg Intercultural i Pluralisme Religiós del mateix ajuntament, Khalid Ghali; i el director general de Dret i d’Entitats Jurídiques de la Generalitat de Catalunya, Xavier Bernadí, van assistir a una missa que a la Sagrada Família de Barcelona, on es van reunir sis-centes persones.

Els representants de l’església han explicat que l’acte s’havia fet d’acord amb les normes especials per la covid-19, en què la capacitat es va reduir a un terç. I el govern i l’ajuntament, en vista de la polèmica desfermada, han explicat que, amb el decret d’alarma aprovat pel govern espanyol, a priori no es podia fer res més que autoritzar-la. Tanmateix, totes dues institucions diuen ara que no veuen bé que es fes una concentració tan gran. Ningú no ha proposat, en cap cas, la dimissió dels tres representants de l’administració presents en l’acte, com ningú no va proposar la dimissió del ministre Illa quan va acudir a la festa d’un diari a Madrid on es va ajuntar un nombre de gent més alt que el que autoritza la llei. Ací no dimiteix ningú.

La pregunta immediata que de segur que hi ha gent que es fa és per què hauria de dimitir ningú pel fet d’assistir a un acte autoritzat. Per a respondre-hi, he d’insistir que tant la Generalitat com l’Ajuntament de Barcelona han dit –encara que després que la gent s’haja enfadat– que aquesta concentració no s’havia d’haver fet. La Generalitat fins i tot ha proposat immediatament d’afegir, com a nova limitació, que els actes religiosos no puguen superar mai els cent assistents.

Partint d’això, per tant, hi ha dues alternatives i tant l’una com l’altra haurien d’implicar dimissions. La primera possibilitat seria que el consell assessor del PROCICAT, en el moment d’autoritzar l’acte, no hagués estat conscient de què feia i que no s’hagués adonat de l’equivocació fins després. Això pot passar, però aleshores algú se n’hauria de fer responsable. La segona possibilitat seria que el consell del PROCICAT sí que n’hagués estat conscient, però, com que no podia impedir-ho, l’autoritzàs. Si fos el cas, sembla que les autoritats, si més no, havien d’haver palesat la seua incomoditat no acudint-hi. Que havien d’haver demostrat que ho respectaven tan sols perquè legalment no ho podien prohibir, però que no compartien que es fes. Sobretot tenint en compte que, anant-hi, legitimaven la celebració d’un acte que, segons que afirmen ells mateixos, consideren que no s’havia d’haver fet i malmeten els esforços per a conscienciar els ciutadans que han de fer uns sacrificis que costen molt d’entendre.

Sense llevar importància a la presència del representant de la Generalitat, el cas d’Albert Batlle és especialment cridaner i representatiu, perquè ell és el responsable de seguretat de l’Ajuntament de Barcelona, que forma part del consell del PROCICAT. I ja m’explicareu quin paper fa la institució que representa i si la seua presència no origina un bon forat en la credibilitat del consistori. Si no sabia que allò era una mala decisió, però resulta que no passa res per haver-la pres, aleshores els ciutadans tenim el dret de preguntar-nos quantes males decisions ha pres sense saber-ho i si és raonable o no que la incompetència no tinga cap cost. I si sabia que aquella decisió era dolenta i tanmateix va anar-hi, aleshores digueu-me si tot plegat no és una manca de respecte als esforços dels ciutadans, i quin argument moral podrà adduir d’ara endavant el consistori quan haja de dir als ciutadans que no facen açò o allò.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.