Una esquerda en la simpatia cega de Brussel·les?

  • Potser a Berlaymont comencen a percebre el pendent ferroviari per on cau Espanya, gràcies a la judicialització de la política

VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

A la vora de l’edifici Berlaymont, la seu de la Unió Europea a Brussel·les, hi ha –al carrer Stevin– una pizzeria siciliana que un bon amic, sicilià, em va recomanar, pel menjar però també per la discreció. Va ser allà que, fa un grapat d’anys, vaig dinar amb un personatge interessant, que era per ell mateix gairebé una explicació de la història i els vaivens de la Unió. Havia estat un dels negociadors de la independència de Kossove i aquest era el motiu principal de la trobada. Però unes anècdotes que em va explicar sobre la seua vida de funcionari europeu em van cridar també molt l’atenció.

L’home era britànic i havia format part de l’equip del seu estat que havia negociat l’entrada del Regne Unit a allò que aleshores s’anomenava Comunitat Econòmica Europea. Primer. I més tard havia viscut com a membre de la delegació europea les converses per a l’entrada de l’estat espanyol. Coneixia molt bé, per tant, les dues cares de la moneda, els dos costats de la taula. I arran d’aquest coneixement sentia una repulsió enorme cap als espanyols. Em digué: ‘Quan negociàvem com a britànics mossegàvem per cada coma i per això em va sorprendre tant veure que els espanyols ho acceptaven tot i no discutien mai res de tot allò que els reclamaven.’ La descripció tenia una conclusió certificada pel pas del temps: ‘No discutien res perquè ja veien clar que no pensaven complir res de res.’ I ell ho deia, resignat, amb un somriure burleta dibuixat a la cara, tot i que no podia amagar l’empipament.

I algun dia això serà un problema important?, li vaig demanar, vist que ja havien passat dècades d’ençà de l’entrada d’Espanya a la Unió Europea. La resposta, segons les meues notes, va ser: ‘Inevitablement ho serà, però de moment els espanyols cauen molt simpàtics a Europa, són divertits, no posen mai impediments a res, són europeistes entusiastes i per tant haurà de passar alguna cosa molt molt grossa, que no sé imaginar, perquè a Berlaymont vegen amb qui es juguen en realitat els diners.’

D’aquesta conversa ja fa deu anys. Però l’he recordada cada volta que en les conferències de premsa de Berlaymont la Comissió s’espolsava les mosques en la qüestió de Catalunya. Ací han passat coses molt greus i ells se les han enginyades per a no posar gairebé mai en qüestió l’actuació espanyola –també perquè l’espessa trama d’espanyols al sottogoverno europeu treballa per a Espanya i no per al conjunt d’Europa, un altre tret diferencial que el meu company de taula també va posar en relleu, molt encertadament.

Però ara ens trobem que la Comissió Europea ha començat a enviar missatges d’una certa alarma, tant pel que fa a la gestió del coronavirus com –i això és més nou– sobre la renovació del Consell General del Poder Judicial.

Això va fer que la premsa espanyola de dretes ahir esclatàs de joia perquè unes paraules del portaveu de Justícia de la Comissió certificaven en públic la preocupació de Brussel·les per la proposta de reforma del Consell General del Poder Judicial proposada per Pedro Sánchez. En la batalla que tenen ells amb ells, la dreta extrema va veure en aquell comentari la benedicció de Brussel·les en la croada contra Pedro Sánchez. Cosa que va fer també que molts catalans, jo mateix, ens ho miràssem tot plegat, de primer, amb desgana i molta mandra. És que damunt de tot això que ha passat, a Brussel·les faran passar per bons els togats i el PP i el seu filibusterisme?

Però he de dir que un parell de converses telefòniques i uns quants bescanvis de missatges amb amics i col·legues que hi ha a les institucions europees em van fer venir al cap la conversa que explicava al començament de l’editorial i aquell comentari que un dia acabaria passant alguna cosa molt grossa que canviaria la percepció dels espanyols. Per què?

Ho explicaré copiant literalment un dels missatges que vaig rebre ahir: ‘Aquesta polèmica obligarà a examinar les raons per les quals el govern progressista espanyol ha volgut fer aquesta maniobra. Aparentment, els jutges espanyols poden semblar els bons, però tothom sap que hi ha un problema.’

I un altre: ‘En cap democràcia europea no es posa en qüestió la separació de poders. I si s’hi posa, de la manera que siga, automàticament allò que es posa en dubte és la normalitat del funcionament de l’estat, siga qui siga que tinga raó. Això ha passat a Polònia i a Hongria.’

I el tercer i darrer: ‘Al parlament, per exemple, tots els diputats han pogut sentir, per força, les queixes dels eurodiputats catalans i els seus aliats i són conscients de la polèmica sobre els escons dels diputats independentistes. Que la justícia espanyola és rara o fa coses rares plana en l’ambient, de manera que com més polèmica tinga al voltant més preguntes es farà tothom…’

Parlem, doncs, de poca cosa encara, com d’una remor, d’una inquietud que puja. I hem de ser conscients que, immediatament, no tindrà gran incidència sobre el nostre cas. Però també és cert que, vist amb la perspectiva de tantes dècades d’aquella simpatia cega per Espanya que denunciava el meu company de taula, potser sí que el pendent ferroviari comença a ser percebut fins i tot dins el búnquer de Berlaymont. Així doncs, haurem d’estar atents…

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
15.10.2020  ·  22:06

Si Europa és un conjunt de mercaders, abans o després es plantejaran si mantindre espanya tal com és els surt a compte. Especialment perquè el preu està pujant i ho fa de pressa. Polònia ja ha reclamat si és que ells no són tan europeus com els espanyols. I això ha d’anar a més. El que resulta patètic és l’actuació de molts d’aquells que s’anomenen polítics a casa nostra. Ens en sortirem.

JORDI PIGRAU
JORDI PIGRAU
15.10.2020  ·  22:21

Em sap greu, amic Vicent, però jo no se veure el recorregut a tot això

Avui he assistit a una conferència de CaixaEnginyers on s’ha fet saber que el Deute Espanyol ja es un 120% del PIB,però no preocupa perquè es assumit pel BCE(Banc Central Europeu)..Un altre ‘bluff’ que els nostres ‘dirigents’ ens van voler fer creu.re

jaume vall
jaume vall
15.10.2020  ·  22:27

Hi ha dies en què el cos demana brega. Hi ha dies de cansament en què es prefereix no discutir ni argumentar massa. Per tant, tot i que esgotat per com de malament ho estant fent els nostres representants polítics, sí, em resigno a acceptar les pèssimes notícies de l’enemic com a respiració assistida i dosi setmanal de dopaminal.
D’acord, els europeus comencen a adonar-se de que cada espanyol és un feixista potencial. alguns, ja cinètics. Bé, esperem que ens serveixi d’alguna cosa. Que el pendent ferroviari signifiqui el descarrilament de la podrida democràcia espanyola, i que no ens agafi presos en els seus vagons.

J. Miquel Garrido
J. Miquel Garrido
15.10.2020  ·  22:35

Tot parafrasejant la Thatcher: “Espanya fracassarà definitivament quan s’acabin els diners…dels demés”

Jaume Ortí
Jaume Ortí
15.10.2020  ·  22:36

Molt interessant. Però em sorgeix una pregunta: No pot esdevenir Espanya amb tot el seu deute i negligència una mena de “Too big to fall”? El que va costar gestionar el desastre grec (i com van patir els grecs!) i és molt més petita en població i economina que Espanya! Al final tot acabaria petant igualment però els que estan ara a Europa potser poden voler que el marró se’l mengin els que vinguin més tard. Puntada endavant i au. I nosaltres els hauríem d’aguantar una altra generació pel cap baix.

Francesc Xavier Bueno
Francesc Xavier Bueno
15.10.2020  ·  22:42

A desgrat de ser reiteratiu: No passarà absolutament res.
Desde el punt de vista català ( nació o poble català) no som ningú i fem nosa: cap simpatia europea vers nosaltres: No tenim cap aliat ni amic. Que ningú no enganyi, tot com sempre, sols. Ningú arreu farà res per nosaltres que nosaltres mateixos som incapaços de fer, bé per porucs bé per ingenus bé pe pura estultícia i covardia.
La UE posarà una mica d’ordre a Espanya però sense ofendre els orgullosos espanyols perquè no interessa fer sang ara i per pur interès pragmàtic la UE apaigavarà els ànims cainites dels bàndols espanyols.
Nosaltres, els catalans, som fora de la agenda UE desde el 10 d’octubre de 2017 (no tenim crèdit reputacional).
Si els espanyols són pertorbadors ( i això amoïna la UE relativament), nosaltres els catalans ja ni fem nosa a la UE : som simplement irrellevants.
N’estic tip del pendent ferroviari: Espanya potser és un Estat fallit però no interessa fer-lo caure perquè no hi ha recanvi i això és cabdal. Catalunya no aporta res a la UE, ans el contrari, impedeix estabilitzar Espanya -que és per geopolítica el que interessa no només a la UE sinó sobretot a USA.
Que ningú s’amoini per les meves paraules de realpolitik: els catalans sempre ens hem tingut només a nosaltres mateixos i aquí som ara i adés per molt de temps.
Ens em sortirem…. però solets i quan d’una p. vegada confiem únicament en nosaltres mateixos: No tenim enemics: tenim simplement por atàvica.
Fa mandra haver de dir obvietats sincerament.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
15.10.2020  ·  22:49

El tema és com fer fora els espanyols del “sottogoverno” a Brusel·les. O això o ho tenim molt cru.

Carles Serra
Carles Serra
15.10.2020  ·  23:14

Gràcies Vicent per la teva editorial tant esperançadora; em pregunto el llarg d’aquest anys d’això que se li va dir democràcia espanyola; em pregunto què han fet els eurodiputats catalans de CiU i ER, a palancar tota la burocràcia espanyola i tapar-li el lladronisi com en el cas del PER, a part de defendre-la; Així ens anat.
Com pots anar per Europa denunciant aquesta espaÑa represora i franquista ,si després fas president a un franquista com el Pedrito i negocies amb el seu partit PSO€ per Ajuntaments, consells comarcals i Diputacions , com han fet ER i PDCAT.
Tot plegat és d’un despropòsit de tal nivell que dir-vos putus vividors i col·laboracionistes d’aquesta espaÑa franquiste, em quedo molt curt.

joan guinarda
joan guinarda
15.10.2020  ·  23:14

Pel que es veu Escanya te més d’un Buster Keaton per portar la locomotora i sempre sembla que el tren està a punt de estimbar-se però no s’estimba mai.
Tinc la impressió de que aquesta metàfora ja no es vàlida… De tan mirar si s’estimba el seu tren nosaltres perdrem el nostre…

Gerber van
Gerber van
15.10.2020  ·  23:35

El pots anomenar cegesa Europea, Vicent, peró tot el que va passar el 1-O i després va ser la involuntat per part de la EU de resoldre un problema molt profund i molt greu amb presos polítics i exiliats inclòs. La EU ha volgut mirar cap a una altre costat, cap a Polonia i Hungria on ara diuen que no són pitjor que Espanya i per això la EU ja no pot més mirar cap a qualsevol direcció on no és demostra les seves propies contradiccions. Per a me la EU és passé. Un cop independent no vull ser membre mes d’aquest monstre burocràtica caducada i cinica. La EU necessita una refundació molt i molt profund si no vol desapareixer. Mentrestant nosaltre a la nostre.

Maria del Mar Serra
Maria del Mar Serra
15.10.2020  ·  23:41

Em fa la sensació que tot plegat anirà massa poc a poc per als presos polítics, els exiliats i els encausats

Carles Viñals
Carles Viñals
15.10.2020  ·  23:43

No comparteixo, i que em disculpin aquells als qui pugui semblar pessimista, començant pel Sr. Partal, les seves expectatives, il.lusions, esperances o com volgueu dir-li, pel que respecta a la UE.

Dues decepcions m’ha deparat la vida des que vaig començar a preocupar-me per la cosa pública: La primera, la que em representà la “democràcia” postfranquista pel que esperava que signifiqués per a Espanya i, de retruc, per a Catalunya; no cal explicar els motius del desengany. La segona, Europa, per l’ajut que d’ella esperava (ingenu de mí), enfront d’una Espanya falsament democràtica, repressiva i desacomplexadament neofranquista.

Ja no puc tenir d’Europa en el seu conjunt un concepte gaire millor del que tinc d’Espanya. La diferència entre l’una i l’altra és, al meu parer, només qüestió de formes; el que Espanya practica amb desvergonyida i descarnada cruesa, Europa ho abona amb el seu silenci, o amb diplomàcia versallesca. Ni em faig il.lusions de cap mena respecte de qualsevol intervenció de Brusel.les prop de Madrid en favor de la “regió” catalana, ni puc imaginar-la tan innocent com per no haver-se adonat fins ara de la mena de soci que tenen al sud dels Pirineus, soci que, no ho oblidem, mantenen dempeus a còpia de diners injectats a fons perdut. De segur que no ho fan per caritat o altruísme.

El món funciona amb personatges “dolents” que fan la feina bruta i personalitats “respectables” que no s’embruten les mans. “Mans brutes que maten, mans netes que manen matar” (Lluís Mª Xirinacs).

Hitler, el “dolent”, pujà al poder amb el concurs d’unes elits nacionals i la indiferència, quan no l’aquiescència, d’unes democràcies molt “respectables”, que no mogueren un dit per aturar-lo mentre els feia la feina que d’ell esperaven, i que només el combateren quan acabà girant-se’ls en contra.

No espero de ningú el que nosaltres mateixos no tinguem el valor de fer.

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
16.10.2020  ·  00:06

Els eurodiputats catalans fins al 2015-2016, no han fet res, res, realment res per explicar el problema
Perqué a Europa no saben res de nosaltres? Per culpa nostra.
I ara, cames ajudeu-me, hem de protestar pel català, pels jutges espanyols, pels presos politics, per tot…i a Europa no entenen d’on ha sortit el problema. Sembla un conill sortit del barret. Màgia! Estan al.lucinant…

Lluí Mor
Lluí Mor
16.10.2020  ·  00:26

Aquest pendent ferroviari és farà tan llarg que arribara a la curvatura del globo terraqui, llavors el tren és pararà sol i quedarà alla, en un cul del planeta. Que no, senyor Partal, que no, ho sap voste i ho sabem tots, Catalunya mai sera independent, perquè no hi ha cap rifa que jugant-hi, si ten’s el numero t’ho concedeixin i, el máxim a que aspirem els catalans és que vinguin i ens ho fiquin a la butxaca, tot i aixi, encarà no ens en refiariem. És dir, si l’estat ñol dema mateix acceptes un referèndum, independència SI o NO, els ñols el guanyarien de carrer.

Catalunya seguira el mateix camí que Valencia i les Illes, poc a poc és desfarà dins Espanya com el sucre dins el café i el català també pasarà a ser residual, com el sucre al cul del got que li costa de desfes. Em sembla que ho sabem tots, però esta clar, l’esperança és el rader que és perd. Tot i això, l’únic que puc dir desde la soledat del meu despatx i la impotencia que m’ofega és…VISCA CATALUNYA LLIURE!!!

Gemma R.
Gemma R.
16.10.2020  ·  00:41

Espanya és una gran mentida, però Europa un club d’ Estats que defensen èlits, dins un món neoliberal, model econòmic el qual ha petat. Un nou ordre mundial lluita per imposar-se. Un nou ordre que ha triat el comunisme xinès com a model, però que primer ha de fer caure de manera controlada tot lo vell. El virus és l’ arma bacterològica amb la qual portaran a terme tots els canvis necessàris. Per començar la restricció de drets i llibertats per a un major control de la població, que patirà de valent en els pròxims anys. Europa no té un paper gaire rellevant en aquesta lluita si no espabila. Si segueix triant defendre aquestes èlits per damunt del projecte europeu tal i com va ser pensat, desapareixarà del mapa com a tal, i tots els que en formen part es tornarán irrellevants. Tot està escrit, però tot depèn de nosaltres que es porti a terme o no.
Polònia s’ ha plantat, i diu que no està disposada a ser tractada diferent que España. I els frugals no están per donar diners a qualsevol que els pugui malvaratar. L’ exigència al respecte a l’ Estat de dret, podría ser una oportunitat per Europa. Però molt em temo que no l’ aprofitaran. Si féssim soroll al carrer, demostrariem descontent. Això juntament amb les constants comparacions que fa Polonia i Hungría podrien crear molt malestar a Brusel.les, posar nerviosos als frugals i provocar que donéssin un cop de puny pel que fa al malcriat Estat Espanyol. Però tenim una polítics i unes entitats, que no hi veuen més enllà del seu nas. Gent de mirada curta, de marc mental espanyol, que esgota i ofega. Però nosaltres encara no ho passem prou malament es veu. Si no, no els esperariem. Veurem.

Robert Mora
Robert Mora
16.10.2020  ·  00:45

Costa de creure que els espanyols caiguen simpàtics a Europa vist des d’aquí. Que hi farem!

Josep Gualló
Josep Gualló
16.10.2020  ·  02:22

L’HOME QUE VA NEGOCIAR L’ENTRADA DEL REGNE UNIT I D’ESPANYA A LA UE

M’agrada molt admirat amic Vicent, que repeteixis aquesta historia que vas explicar fa un temps, perquè hi deu haver qui no la coneix i qui no la recorda.

Jo la recordo perquè em va impactar molt fort la primera vegada que la vas explicar. És la constatació perfecta de que Espanya, a diferencia dels països civilitzats, ni ara ni mai ha considerat complir res del que promet.

Per molts borrells que hi hagi a la comissió europea, una sola exconsellera, convertida en diputada de parlament europeu, els hi pot desmuntar la parada. Podria ser que és desmuntés sola però trigaria molt més.

El pendent ferroviari d’Espanya ha superat el límit. La pregunta és si sabrem aprofitar l’avinentesa. Fins ahir creia que si.

Quan ahir VilaWeb va publicar una entrevista d’Andreu Barnils a Marta Rovira em va caure l’anima als peus. L’equip directiu d’ERC no vol la independència si no és a llarg termini. Ara vol ser un partit molt fort dins d’una Espanya autonòmica. Sense ells no tindrem prou vots, i només els pot fer canviar de posició una pressió molt forta de la militància i simpatitzants. Difícil.

Jordi Parera
Jordi Parera
16.10.2020  ·  04:05

si la UE no actua no es per desconeixement es per interes, ja ho han dit millor altres comentaris. El pes econòmic d’escanya es massa gran hi han posat masses diners per deixar que s’ensorri i no en puguin recuperar cap.

Antoni Gavarró
Antoni Gavarró
16.10.2020  ·  06:29

Amb l’alt nivell no solament periodístic sinó d’anàlisi que tant ens manca, a la que ens té acostumats el Sr. Partal, que és sempre i per a servir a l’alliberament dels nostres països ocupats voluntariosament optimista, l’article d’avui és de to molt menor respecte els més recents. No sé si és un efecte buscat, però el to menor ens posa davant dels murs i el fossar que hem de saltar nosaltres, que ningú ho pot fer en nom nostre. Murs i fossar que són més nostres que no pas del mateix ocupant.

El primer d’octubre vàrem no solament obrir la porta de la presó catalana regida pels espanyols, sinó que la vàrem treure de les frontisses i la vàrem estellar notablement però no la vàrem encendre i no vàrem enderrocar els murs ni saltàrem cap fossar, i els carcellers han tingut prou esma per muntar-la de nou més com una barricada que una portella de control que és el que era, de forma que mantenen la seva bandera sobre els nostres caps.

I tots els qui esverats per la visió de que aparentment tot està pitjor perquè ara no tenim ni la portella autonòmica i resta en peu tot l’artefacte colonial que la UE no solament blanqueja sinó que recolza, s’obliden que sense l’existència de la mateixa UE el primer d’octubre no hagués existit.

Com no pot ser d’altra forma per evitar un imperi mundial amb el monopoli total de la violència, la política internacional es regeix per la recerca de l’estabilitat i el manteniment de les confrontacions dins d’unes dimensions controlables. La UE incorpora a aquests principis pragmàtics i per tant poc ètics uns paràmetres de control judicial i econòmic que són els que ens permeteren el primer d’octubre. Ens convindria que la UE donés més força a aquests paràmetres i, davant d’aquesta constatació, estripem les cartes perquè no són prou determinants per evitar la reacció defensiva i tirànica de l’ocupant? Mancats com anem de recursos de tot tipus no sembla gaire assenyat llençar les minses defenses que tenim. Ens cal enfortir els principis de la UE des de totes les perspectives, i a tal fi tant cal una acció de denúncia permanent dels incompliments espanyols, aprofitar totes i cadascuna de les ocasions per fer-nos sentir, com mostrar que de tals incompliments en neix una inestabilitat i un descontrol que afecta no solament l’Espanya imperial sinó tots els seus socis.

Aquesta és la fidelitat al primer d’octubre: denunciar la presó colonial que és l’estat, evitar l’aparença que han refet la porta que esbotzàrem i cremar-ne les estelles. No ho farà ningú per nosaltres.

LLUÍS CASTILLO
LLUÍS CASTILLO
16.10.2020  ·  06:48

Francesc Xavier Bueno, 00:42h. la veritat fa mal. Salut.

Carme Perello
Carme Perello
16.10.2020  ·  07:18

Ezpaña és veritat, es com les pel.lícules d’en Martínez Soria:
gracioses i empàtiques, però venerant les maneres i tradiciones ràncies ezpañoes.
Com les pel.licules de l’Almodóvar:
gracioses també, però aparentant un canvi ó diguem…una evolució, però que al final tot és un paperot, que amaga -volent ó no-, l’essència real del que és la tradició i les costums i aquell orgull ezpalñol, que realment no és res més que gallardia “de la nada”.
Però ja sabem aquell dita:
“El que troba bon padrí, ja ha recorregut mig camí”, sumant el de caure en gràcia i ser xistós, és el que Ezpaña, ha fet sempre i aquests últims anys amb Europa, continuar explotant l’aparenta i pobre imatge de les hormones per sobre les neurones………..i viure del conte. Com amb fet toooooota la vida. i no volent deixar la teta.
Però…. Europa, què en treu de tot això. Perquè Europa quan vol…….

Andreu Sancho
Andreu Sancho
16.10.2020  ·  08:11

Espanya es un nen mal criat, consentit i dèspota. Els pares que li permeten Europa. La víctima els catalans. Res que no fem nosaltres mateixos per desfer-nos d’aquest estar malcriat, consentit i despota, Europa no ens ho farà.

Magdalena Sans
Magdalena Sans
16.10.2020  ·  08:44

Bon dia senior Partal,
Jo treballo a les institutions des de fa unes decades. Fa uns 15 anys vaig començar a sentir parlar de la “mafia espanyola” que, entre d’altres coses, consistia en col.locar espanyols “dels seus“ a tots els carrecs importants. A l’Escola Europea hi havia al principi una gran varietat d’origen dels nens amb un bon porcentatge de catalans, en els darrers anys hi ha una proporció majoritaria de nens de families madrilenyes i molt pocs catalans. Dona que pensar.
Molt cordialment

Albert Miret
Albert Miret
16.10.2020  ·  08:45

Que un senyor (Christian Wigand) que ningú sap qui és temi que s’està intentant polititzar al poder judicial espanyol, a hores d’ara, em fa petar de riure i em rebaixa enormement el respecte a la Unió Europea que em quedava, perquè això vol dir ni més ni menys, que el personal de la UE és extremadament inculte i desconeix el que passa a Espanya dels de la darrera estafa de la transición. A més de burros per deixar-se robar la cartera durant tants anys, són una colla d’incultes.

Jaume Bosch
Jaume Bosch
16.10.2020  ·  08:54

Epur si muove!

Carles Farre
Carles Farre
16.10.2020  ·  08:58

No entenc com encara hi ha gent que pot pensar que Europa està pels nostres afers, suposo que el Sr Partal està massa capficat amb Esppanya..

El “Gran Pànic de 2020″ artificial utilitza COVID-19 com a suport per crear un Estat de bioseguretat global únic que controlarà tota l’activitat humana”
El COVID 19 s’està utilitzant per crear una dictadura feixista global.
Des de Nova Zelanda fins als EUA, les anomenades democràcies occidentals han adoptat i desenvolupat el model xinès de tecnocràcia per crear un únic Estat de bioseguretat …
Aquest Estat Corporatiu Globalista ha de ser controlat i administrat centralment per un cartell de buròcrates designats de l’distant govern global.
Tenint la tasca únicament de servir els interessos d’un petit i desproporcionadament ric grup a què podem anomenar la classe paràsita.
Cada aspecte de la teva vida serà monitoritzat i controlat, a mesura que avancem cap a l’estat de vigilància final …
La teva capacitat per treballar, socialitzar, viatjar, fer negocis, accedir a serveis públics i comprar béns i serveis essencials et serà dictada i restringida per l’Estat, segons el teu estat de bioseguretat o immunitat.
Aquest procés de transformació està molt avançat.
Ja no ets un ésser humà, ets un risc de bioseguretat. Com a tal, pot ser traslladat a un camp de quarantena controlat per militars quan l’Estat ho consideri oportú.
La detenció sense judici serà la norma.
Tota protesta serà prohibida llevat que la protesta s’adapti a l’agenda de la classe paràsita. Els teus fills ja no seran teus.
Pertanyen a l’Estat …
Es presumeix el consentiment dels pares per als procediments mèdics o, en el cas de procediments obligatoris, no es requerirà consentiment.
Un cop que l’Estat de bioseguretat estigui fermament establert, el consentiment serà un record llunyà …
Tenim una finestra d’oportunitat cada vegada menor per aturar aquesta dictadura feixista global.
La protesta violenta no funcionarà.
No només són ells moralment indefensables, són tàcticament ingenus.
La violència és el llenguatge de l’opressor.
L’Estat global té un domini total sobre la instigació a l’ús de la força.
Reprimir, en resposta a un aixecament violent, és la fervent esperança de l’opressor. Permet que l’Estat exerceixi més, no menys, control autoritari.
En realitat, per a detenir-ho, tot el que hem de fer és negar-nos, en massa, a complir …
Hem de fer això amb els ulls oberts. No serà fàcil i molts de nosaltres enfrontarem un dur càstig per part d’un tirà desesperat. No obstant això, si no ens posem drets ara, estem condemnant a les generacions futures a nivells inimaginables d’esclavitud i misèria.
Si no obeïm, no hi ha governants …
Si ens neguem a utilitzar el seu sistema monetari, la seva usura serà infructuosa.
Si decidim no pagar els seus impostos, tallarem la seva explotació econòmica i si mai votem pels seus buròcrates, no consentirem a la seva aristocràcia escollida i nominada.
Som els científics i els enginyers, els metges i les infermeres
Som els constructors i els arquitectes, els mecànics i els agricultors
Som els soldats, que matem i morim per al seu enriquiment
Som els agents de policia que fem complir les seves regles il·legals
Som les persones que construïm i treballem en les seves fàbriques
Som els oficinistes i els empleats bancaris que administrem el seu sistema, els treballadors de la botiga, els programadors, els escriptors, els artistes, els mestres
Som les persones que, mitjançant la nostra creença en la seva mítica autoritat, permetem que la classe paràsita ens controli
Som els mansos, som els receptors de tot el coneixement i tota la saviesa
Comptem amb tota la tecnologia que necessitem i som els experts …
És el nostre món, llogat de les nostres generacions futures, no és el món d’ells.
Sense nosaltres, la classe paràsita és absolutament incapaç de controlar a ningú ni a res.
Hem de crear, no destruir. Hem alliberar la ciència, la tecnologia, l’art i el coneixement mateix del seu control ocult.
Hem de construir sistemes alternatius descentralitzats que permetin a la humanitat viure com una coexistència d’éssers lliures i sobirans.
Hem de enfocar-nos en l’autosuficiència.
Hem de donar-nos suport, donar l’esquena als sistemes de control de l’Estat paràsit i construir les nostres pròpies comunitats autònomes.
Hem de negar-nos a complir amb tots i cadascun dels intents de centralitzar el poder.
Podem fer això rebutjant, de pla, el concepte d’autoritat.
Ningú té dret a dir-li a ningú el que ha de fer.
Però tampoc ningú té dret a causar dany o pèrdua a un altre ésser humà. Podem viure en harmonia perquè som capaços de respectar-nos per igual, sense reserves.
Això ho sabem …!
Cap ésser humà en aquesta Terra té dret a ordenar a un altre que obeeixi la seva autoritat. Cap de nosaltres posseeix aquest poder. Per tant, aquest poder mai podrà derivar-se de nosaltres. No ho tenim per donar.
El reclam d’autoritat de l’Estat, obtingut per la seva cerimònia d’unció electoral, és una farsa.
La seva autoritat no existeix en la realitat, només existeix en la nostra imaginació.
No necessitem que ningú ens digui com viure. Ni com tractar amb la minúscula minoria incapaç de responsabilitzar-se de les seves pròpies accions.
Una societat voluntària seria una societat sense governants, no una societat sense regles.
No necessitem els seus sistemes d’autoritat per viure en relativa pau i harmonia i mai ho hem fet. L’ordre espontani ens envolta.
Ja vivim la immensa majoria de les nostres vides lliures de el control de l’Estat i sense la necessitat que ningú ens imposi cap governant.
Amb poques excepcions, cap Estat obliga l’agricultor a sembrar cultius, cap Estat obliga els treballadors a recollir la collita ni als enginyers a dissenyar i operar plantes de presència i cap Estat obliga a ningú a transportar el producte a l’mercat ni a cap consumidor a comprar-lo.

Aquest sistema no està controlat per una sola autoritat.
És una xarxa intricada, sovint global, d’individus lliures, cadascun actuant en el seu propi interès, creant un ordre social harmoniós molt més enllà de l’control operatiu de qualsevol Estat.
L’Estat no forma part d’aquest ordre social de incommensurable complexitat.
Aquesta construcció social ordenada, portar menjar a la taula familiar, és completament voluntària.
La nostra societat es construeix a partir de milions d’aquests sistemes i bilions d’accions i intercanvis voluntaris que ocorren cada dia.
La societat voluntària ja existeix.
Tot el que hem de fer és reconèixer-ho i després aprofitar-ho.
L’Estat és, i sempre ha estat, totalment innecessari. És un obstacle, no una utilitat …
Quin benefici aporta l’Estat i la seva regulació a les nostres cadenes de subministrament d’aliments?
Diu protegir-lo. ¿Protegir per a qui …?
Elimina el mercat lliure per protegir els guanys de les corporacions multinacionals.
Imposa impostos, elevant els costos de tots, per pagar les seves guerres d’explotació neocolonialista.

Obliga a baixar els salaris, retalla els marges per a tots, des dels productors fins als minoristes, empenyent a alguns a la pobresa per a ser presa d’el mateix Estat corporatiu.
La seva normativa alimentària, suposadament dissenyada per mantenir-nos fora de perill, reduir eficaçment la qualitat dels aliments, genera un malbaratament massiu, redueix la nutrició, provoca més malalties i allarga les cues a la farmàcia.
Novament, en benefici de la classe paràsita i les seves corporacions farmacèutiques.
En un mercat lliure i veritablement voluntari,
¿Què guanyaria un proveïdor a l’oferir productes costosos i de baixa qualitat als consumidors?
Sortirien ràpidament de l’negoci.
Només les regulacions estatals poden facilitar la reducció de la qualitat, a el temps que augmenten els preus, sense que ningú en la cadena de subministrament, a part dels oligarques al cim, es beneficiï.
El benefici Corporatiu és el resultat final, i l’únic propòsit de l’Estat és protegir …
No obstant això, d’alguna manera, seguim convençuts que la societat no podria ordenar-se espontàniament sense la coerció forçada de l’Estat.
Tot i que, en gran mesura, ja ho fa.
No ens falta la capacitat ni el coneixement per construir una societat voluntària.
No tenim confiança, perquè aquest sistema perniciós està construït amb el propòsit de robar-nos.
Se’ns ensenya, pràcticament des del naixement, de respectar l’autoritat és una ‘virtut’.
Obeir és ser bo, la desobediència es castiga.
Què podríem ser si, en canvi, ensenyéssim als nostres fills a pensar críticament, que tots tenim drets iguals i inalienables, de no causar mai danys o pèrdues i d’assumir la responsabilitat de si mateixos perquè no hi ha protecció reclamada de cap autoritat?
Desafortunadament, una vegada que ingressem a el sistema educatiu, la doctrina de l’autoritat es reforça vigorosament mitjançant la repetició perpètua i l’aplicació sistèmica de recompenses i càstigs.
Se’ns ensenya el que se’ns permet saber. Això ens prepara per ser treballadors productius i membres responsables de l’Estat.

Després se’ns permet treballar fins que ja no siguem productius, amb cada gram de guany extret de nosaltres, mentre ens dirigim a les nostres tombes amb el suport vital farmacèutic, abans que l’Estat s’endinsi per absorbir les restes de les nostres vides.
Això no es fa per al nostre benefici …
Estem programats per creure en la ridícula noció d’un Estat benvolent. Un Estat que serveix exclusivament a la classe paràsita i en què les nostres vides són la veritable mercaderia.
El COVID 19 no és una malaltia infecciosa d’alt impacte, té baixes taxes de mortalitat i és absolutament comparable a la influença.
Ni tan sols està clar que pugui identificar-se com una malaltia en absolut.
Lamentablement, sembla que la gran majoria de nosaltres estem tan adaptats al nostre entorn autoritari que som incapaços de qüestionar el que ens diguin els nostres superiors …
El COVID 19 no és més que un casus belli per a la Tercera Guerra Mundial.
Com admeten obertament els representants de l’Estat, aquesta guerra és una guerra híbrida. Així com no hi ha un ésser humà sa, tampoc hi ha distinció entre guerra i pau.
Tot és guerra i nosaltres som l’enemic …
L’objectiu militar és convertir-nos en esclaus dòcils i obedients, a el servei de el nou Estat normal.
Hem enfrontar la realitat. En la nova normalitat, impulsada per la “Quarta Revolució Industrial”, el nostre treball ja no és necessari.
Estem destinats només a consumir, i aquest consum ha de ser controlat sense pietat.
Com som destinats …
No hi ha negres ni blancs, ni dretans ni esquerrans, no hi ha homosexuals ni heterosexuals, ni republicans ni demòcrates, ni conservadors ni partidaris laboristes.
Aquestes són només algunes de les divisions que ens imposa la classe paràsita, i el seu gos faldiller obedient, els principals mitjans de comunicació, per mantenir-nos dividits i evitar que ens adonem de la veritat.
Estem en això junts. Tots nosaltres. No importa on visquem o en què vam crear.
Tots som part d’una veritat única i inviolable.
Crida-Déu, Al·là, Jahvè, l’Esperit Diví, l’Univers, la Mare Terra o Llei Natural, hi ha una veritat i tots l’entenem …
No causes mal, no causes pèrdua, assumeix la responsabilitat de les nostres accions i tracta a tots amb compassió i respecte.
No som simplement un grup aleatori d’àtoms.
Som éssers espirituals sobirans.
Tenim un propòsit i cada vida té un valor inestimable.
Estem junts, o dividits caiem.
Tens una opció. Tria sàviament …
.

FEDERICO ALEJANDRO PUJOLA
FEDERICO ALEJANDRO PUJOLA
16.10.2020  ·  09:06

L’article és molt interessant, en particular si es té en compte la personalitat dels que hi intervenen, PERÒ DECEP, perquè s’hi parla molt d’Espanya, en pro i en contra, però res de Catalunya. Els eurodiputats catalans a l’Europarlament no son acceptats com a catalans sinó com a espanyols. A l’Europarlament, Catalunya, what is that? Puigdemont, socors!…

josep soler
josep soler
16.10.2020  ·  09:13

“Tot parafrasejant la Thatcher: “Espanya fracassarà definitivament quan s’acabin els diners…dels demés”

Sr. Garrido, Molt bona aquesta i la més real.

Fins que no siguem més de 1.001 els presos polítics en la presó i l’opinió pública d’Europa no faci palanca als seus polítics, Europa no farà res.

Si volem fer algo pels presos:

AVUI ANEM AMB EL COTXE CAP A LLADONERS.

Pep Agulló
Pep Agulló
16.10.2020  ·  09:22

PERCEPCIONS

Aquesta opinió que explica una altra vegada en Vicent es constata en altres visitants que t’expliquen quan coneixen un espanyol, la primera impressió és que cau bé: el “casticisme” epidèrmic, però que quan t’endinses en temes seriosos els surt la intransigència, el fanatisme i l’arrogància…

Mentre les costures d’aquest Estat no havien rebentat, Espanya ha anat fent la gara-gara llagotejant als poderosos que no qüestionaven les ajudes, però quan la descomposició de les institucions surt a la llum, quan l’Estat fa fallida, Europa en recessió veu quin engendro li ha sortit. De moment només això, però em semblen canvis de percepció política que cal destacar perquè van veient que aquest tarannà antidemocràtic d’Espanya els pot perjudicar. D’això anava, crec, l’editorial.

PS. Proposo al sector pessimista que l’estat d’ànim el converteixi en anàlisi més rigorosa del perquè de tanta “desgràcia”. No voldria ofendre a ningú. Cada petit fet polític del dia a dia imperceptiblement canvia el rumb de les coses, per tant les sentències fixes, valoracions repetides com un mur estàtic i inamovible ens allunyen de la realitat. Ho veig així.

“No passarà absolutament res; Ningú arreu farà res per nosaltres que nosaltres mateixos som incapaços de fer; el Deute Espanyol ja és un 120% del PIB, però no preocupa perquè és assumit pel BCE; Els eurodiputats catalans fins al 2015-2016, no han fet res…”

francesc felip
francesc felip
16.10.2020  ·  09:28

Al MHP Torra l’han fet fora i la Generalitat es ara una gestoria. Tan sols ens queda el CxR. Per què no en parla mai, Sr. Partal?.

Joan Begue
Joan Begue
16.10.2020  ·  09:30

Crec que l’idea d’ Espanya que ens fan creure no es l’autèntica.
En resum vindria a ser que Espanya no és Espanya molt bé arregladet aquest concepte.
Això va molt de temps enllà.
Ni Franco surt a escena com un bolet, ni ara toca democràcia per que sou bufons.
En aparença i han dos grans moviments socials a la vella Europa, és tal com ho veig. La Socialdemocràcia ( amb el seu komitern l’internacional-socialista), l’altre moviment la Democràcia – Cristiana.
En una i com sembla es comú per ser algú has de ser tutoriat, posteriorment presentat en societat per un Padrí, en un dels casos sembla va ocupar aquesta tasca el excanceller aleman W. Brawn i la Sr. Golda M. Mentres que si l’informacio es certa per a la presentació del expresidente Aznar va fer de padri el Sr. Duran i Lleida.
Repeteixo així entenc com funciona el mercat i qui tingué interès que busqui les actuals relacions.
Per tant Espanya no enreda a ningú de fora. Si de cas intenta autoreafirmar-se amb la seva parròquia. D’aquí totes les bestieses que hem escoltat dir als ” nostres” presidentes de gobierno.
L’independencia de Catalunya serà real, no em cap dubte alguna.
Podrem ser independents del tot?,
Però per fi podrem parlar per nosaltres de ben segur.

Antoni Cubillos
Antoni Cubillos
16.10.2020  ·  09:41

A mi em sembla que la UE es fa el boig, per que sap que si marxem, mai més cobrarà la part que correspongui a expanya. El que no veu, és que si ens quedem, acabarà no cobrant res.

Eduard Samarra
Eduard Samarra
16.10.2020  ·  09:47

Ben bé pot ser, però de què serviria? Nosaltres no sabem cap on anem (potser els nostres polítics sí i no és precisament la independència). Però com a col·lectiu tenim l’objectiu errat. Som com l’empleat que volent reconeixement amenaça de marxar de l’empresa i com que no té pla d’eixida es troba coaccionat a quedar-s’hi amb el mateix sou o més baix.

Parlant d’europeus, tampoc a nosaltres ens acaben d’entendre. Veuen com, malgrat tenir queixes legítimes, a última hora ens fem enrere: “tan soroll per això?” Som com l’amiga que es queixa amb raó de la seva parella però es bloqueja i no la deixar mai.

Insisteixo: faríem bé de dedicar una bona part de les nostres energies a netejar casa nostra. Fins ara, tot el que s’ha dit és anàlisi timorat merament descriptiu.

Rafael Benavent
Rafael Benavent
16.10.2020  ·  09:48

Espanya té els peus de fang, plena de corrupcions polítiques i econòmiques a dreta i esquerra. Però no cau. S’aguanta. Tot i que ho farà, patim l’urgència. Perquè mentre, el dolor dels presos polítics, exiliats i les seues famílies, entre altres, continua sense fi. Maleïsc l’Espanya que ho sustenta i procura! La que fa de la seua unitat i indisolubilitat, un manament de Déu d’obligat, injust, mesquí i egoïsta compliment a costa nostra. També jo estic decebut de l’actitud permisiva d’aquesta Europa de “mercaders”, unint-me a l’opinió d’un altre lector. De massa llarg i lluny ens contempla.

Rosa Gispert
Rosa Gispert
16.10.2020  ·  09:53

M.Angels Fita té raó. Què han fet fins ara els diputats catalans a Europa per fer veure la situació del país?. Però sembla que a Europa tampoc no faran res, Espanya és un mercat massa gran per fer-la fora o deixar-la caure. I els catalans els comencem a emprenyar massa per què amb les nostres protestes trenquem el seu paradís i miratge de l’Europa democràtica i benestant.

No sé quina cosa molt grossa haurà de passar per què reaccionin, però els ha d’afectar molt directament. Potser només si afecta negocis, béns i propietats europees (Mallorca, Costa Brava i Costa del Sol) reaccionaran?. Per què la democràcia, els drets, la llengua i la cultura tant els fot.

Josep Ma. Martí
Josep Ma. Martí
16.10.2020  ·  09:59

Carles Farré…sisplau!!!

Agnès Buscart
Agnès Buscart
16.10.2020  ·  10:04

Gràcies Vicent.
Gràcies President Puigdemont i tots els equips que treballen a dins d’Europa.
Poso el meu granet de sorra perquè aquesta escletxa es faci gran.

LLIBERTAT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Jordi’s us estimo!!!!!!!!!!!!!!!

Umberto Ciotti
Umberto Ciotti
16.10.2020  ·  10:19

¿Nos ponemos entonces de brazos cursados sin hacer nada esperando que sean los demás a solucionar los problemas del Pueblo de Catalunya?

¿No es esta una actitud vergonzosa?

Queridos Catalanes, vosotros no lo veis porque os habéis acostumbrado a ser pasivos y sumisos pero esto es mucho menos que resistir, cuando ya sería ya la hora de pasar al ataque…

¿A que esperamos a llamar a las Fiscalias y a las Magistraturas de los Países que tuvieron víctimas en el atentado terrorista del 17 de Agosto 2017?

¿Cuesta mucho escribir una carta detallada sobre el caso de este “Estado” español que está metido totalmente en el atentado y que es por esto que a todos los niveles de su “Magistratura” hasta el mismo Congreso de los diputados se opone a indagar y a sacar a flote la Verdad de los hechos?

¿Es tan problemático enviar esta carta por e-mail a todos los Gobiernos de los Países cuyos ciudadanos han sido víctimas del atentado, a sus Fiscalias, a sus Magistraturas, a las Instituciones de la Unión Europea y a todos los más importantes diarios de Europa y del mundo?

¿Cuál es el problema que impide una acción de este tipo… Tal vez la pereza, el conformismo o más bien la falta de Valor e Inteligencia?

Sr. Partal

Estamos en guerra contra un monstruo…

Está muy bien no acceder a la violencia… Pero la Libertad es un bien que hay que ganarla porque nadie la va a regalar.

Josep Salart
Josep Salart
16.10.2020  ·  10:28

Es molt dur haver de fer una editorial diària, s’ha de ser de l’ofici.

El dia que siguem un problema per la UE, llavors hauràn de fer alguna cosa, i se suposa que la faran diferent dels españols.

Mentre tant hi ha gent que es passa i es passarà molt temps a la presó i a l’exili (alguns millor que d’altres) i si això no ens fa moure per provocar una averia grossa, es que ni tením sensibilitat cap a les persones ni hem entés mai lo d’aquell senyor de Samara.

Només podem netejar-nos la vergonya no deixant-nos entabanar i votar a les properes eleccions algún que al primer punt del programa sigui treure els presos. Això es farà realitat quan fotem l’avaría grossa i només passarà fent desapareixer ERC i anar els independentistes tots units en un sól partit.
Si això no funciona, jo passo el relleu.

David Badia
David Badia
16.10.2020  ·  10:36

Mentres España pagui els interessos del deute que puguen uns 35.000 milions anyals, Europa no fara res, aquest es el quit de la questio, el demes es fer volar coloms.

XAVIER UTRILLA
XAVIER UTRILLA
16.10.2020  ·  11:49

Em declaro pertanyent al “grup dels pessimistes” sobre el tema editorial, tot estant completament d’acord amb la teoria del moviment que aporta en Pep Agulló. Sí. Tot es mou o es pot moure.
I aquí és on discrepo completament amb la darrera frase de l’article d’avui: “Així doncs, haurem d’estar atents…”
Així doncs, en la meva opinió, hauríem de fer més soroll que mai. Denunciar sistemàticament la gran mentida espanyola, no ja al Parlament europeu (que també), sinó molt especialment a l’opiniò pública. Si els ciutadans europeus conèixen qué han fet i fan els espanyols amb els seus diners, on han anat a parar (aquella conversa de la pizzeria, l’haurien de conèixer tots els contribuents comunitaris), pot ser els seus governs es veigin pressionats i alguna cosa es mogui. I no compto, evidentment, amb els grans mitjans, que tenen els seus interessos, però le xarxes socials… Si els tribunals europeus han dictaminar, cada setmana, contra resolucions feixistes espanyoles, igual qüestionen la falsa democràcia…
I amb tot, som nosaltres qui hem de fer el pas, no estar atents a que ens plogui la llibertat del cel.

jordi Rovira
jordi Rovira
16.10.2020  ·  12:19

Una altra notícia més que va explicant la remor cada volta més persistent que això d’Espanya és un problema. Un problema important. Tant gran com ha vingut essent l’interès per arreplegar un mercat important per explotar. Hores d’ara, les batusses per saber qui controla què, poden fer-ser més notòries. Tot plegat enmig de l’aparició del submarí britànic aparcat a la vora de l’UE.

Núria Nadal
Núria Nadal
16.10.2020  ·  13:24

La meva percepció ,quan vaig per europa,és que em consideren ej pagnola,encara que hagi nascut a Barcelona.
Això de Catalunya,per a la Unio Europea,no deixa de ser una entelequia que no els fa ni fred ni calor.
Totalment d’acord amb el sr.Carles Farre.

Albert T
Albert T
16.10.2020  ·  14:03

Sr. Carles Farré, com que veig que hi ha qui no valora i li qüestiona l’escrit que ha posat, jo li vull donar les gràcies per fer-ho. No diu més que el que molts pensem fa temps, amb els matisos que calguin, però el context global és el que compta!
I, pels que no ho creguin així, cosa també respectable, si més no, reflexionar i questionar-ho tot, sempre és bo!
Pel demés, el de sempre, si vols endreçar la teva casa comença a fer-ho tu mateix, sense esperar que t’ho faci algú més. Com bé diuen altres comentaris, fa molta mandra i també vergonya haver-ho de repetir tant!

Maria Cinta Comet
Maria Cinta Comet
16.10.2020  ·  15:27

També suscric el que ens diu el Sr. Garrido. ‘Espanya fracasarà quan s’acaben els diners que li van suministran els altres’. I si ja estem al 120 del PIB, no deurà trigar gaire. A veure si hi arriben aviat!.

JOSEP AMILCAR ALBERT
JOSEP AMILCAR ALBERT
16.10.2020  ·  15:46

I avui oportunament el CGPJ publica una enquesta entre els propis jutges espanyols per dir que son la reòstia, que ho fan superbé, que el simulacre de judici contra els polítics independentistes va millorar la seva imatge…….

Josep Ramon Alonso
Josep Ramon Alonso
16.10.2020  ·  16:39

Jo crec que a l’Unió europea hi han masses eurodiputats del mateix signe que PP-Ciutandans-Vox i que per això es creuen tant Espanya i fan orelles sordes a la remor que fem des de Catalunya.

Però això no més son declaracions polítiques.

Diferent serà quan els toqui posar els diners que esta prometent Pedro Sànchez, ens ho faran pagar a preu d’or, ben segur.

Joan Royo
Joan Royo
16.10.2020  ·  17:22

Recorde fa uns anys, que el partit de l’oposició (no recorde quin era) acusava el que governava Espanya, que a Europa feien el “pedigüeño”. Aquest ha estat i és l’europeisme espanyol, espoliar Europa i incomplir allò que no els interessa.

Roser Caminals
Roser Caminals
16.10.2020  ·  17:25

Molt encertats els darrers paràgrafs d’Antoni Gavarró.
Els que mai ens hem fet il.lusions pel que fa als motius de la UE ara no ens esgarrifem. El realisme d’entrada estalvia la desesperació prematura. D’acord que la independència no ens vindrà d’Europa i ens l’hem de guanyar nosaltres, però no ens podem permetre el luxe d’abandonar la palestra europea. Hem de ser una gota malaia a tots els fronts, no només un. Tant Espanya com Europa preguen als déus que ens cansem. El pessimisme absolut és la resposta a la pregària, mentre que la persistència es l’única via–lenta–cap a la victòria.
Un comentari imagina l’extinció del català en un futur proper. Recordem que té 1,000 anys d’existència i una llarga cadena de persecucions i prohibicions. De nosaltres depèn.

Paola Polacco
Paola Polacco
16.10.2020  ·  18:01

Per una vegada, Senyor Partal, jo tampoc comparteixo la seva visió de una UE diferent de la que seguim amb un sentiment de desesperaciò i de indignaciò desprès de tres llargs anys… Per ser la que esperàvem fa 40+ anys, aquesta ignoble desUniò hauria de tenir un gra d’humilitat que no mostra signe de tenir ni al centre ni en cap dels seus estats membres.

ramon Feixas
ramon Feixas
16.10.2020  ·  18:20

Doncs això: : Haurem d’estar atents. La UE és la UE i no és la UEH. Hi és ens agradi més o menys. Fins i tot hi ha qui hi ha confiat sempre. De totes maneres, en termes de funcionament de la justícia (drets humans) és diferent d’Espanya. La política? Sí però no ben bé

jma vialis
jma vialis
16.10.2020  ·  18:49

Com sempre gràcies per el seu ntel.ligent ,editorial.
No manan els governs si no la trama funcionarial .
Tatcher permanent , coneixia la historia .Els funcionaris no cercan la justicia si no l’estabilitat ,no els interessa la veritat si no allunyarse del caos.
Només una gernació de gent molt intel.ligent i un poble capaç d’entendre la complexitat de la realitat etc ens pot salvar.
Cada dia la suma de milions de decisions funcionarials per salvar la cadira pròpia teixesan la camisa de força.

Jordi Alou
Jordi Alou
16.10.2020  ·  18:56

Crec que no és res de simpatia cap Ñ. Crec que més amunt dels Pirineus hi ha la tradició que Ñ és un tumor i que és millor no tractar-lo amb intervenció quirúrgica. Amb remeis pal•liatius és suficient. A pesar de que el tumor està impregnat de les cèl•lules més malignes de l´espai europeu: Unes cèl•lules nazistes, feixistes, franquisme criminal, transició de democràcia contaminada i encara més, VOX penetrant en l´interior. Les cèl•lules es poden expandir molt fàcilment.

Ramon Perera
Ramon Perera
16.10.2020  ·  21:13

És veritat, com diuen alguns dels comentaris anteriors, que hi ha forces poderoses que busquen estabilitat. Que res no es mogui.

Tanmateix veiem a la història – ara i adés – que sí que es produeixen canvis contra el statu quo. Revolucions.

Com que els esdeveniments socials es produeixen sempre amb un grau d’incertesa, la nostra obligació, la obligació dels que volem un món millor, és la de seguir lluitant de la millor manera que sapiguem. I per aquesta opció també hi ha opinions favorables entre els comentaris que em precedeixen.

Francesc Contreras
Francesc Contreras
16.10.2020  ·  22:29

Ui! Si ´nem refiant que la UE desfranquitzi i democratitzi España podem esperar asseguts
Com a molt a Europa s’han guanyat judicis importants, que no es poca cosa. No demanem més
La resta esn ho em de cuinar i menjar nosaltres sols/es. Si volem que es mogui alguna cosa a Europa s’ha de declarar la DUI
Ja n’hi ha prou de discursos i de donar-nos la raó. Fil a l’agulla: unió estil SNP, abstenció brutal com a càstig si no s’uneixen (els mateixos que van perdre una oportunitat d’or el 2017) o votar alternatives polítiques estil Espot Força CAtalunya per renovar aquesta classe política que li costa tant lluitar UNITS pel país

Salut i República

JOSE MANUEL PARRA
JOSE MANUEL PARRA
17.10.2020  ·  00:23

Que els partidismes sectaris d’autoanomenats “independentistes” no ens facin perdre la justa valoració que mereixen les molt destacades i encertades intervencions de la Clara Ponsatí al Parlament Europeu. Els nostres vots per la candidatura europea de jXcat no han anat a la paperera. De fet són, en aquest moment, el nostre millor capital polític i un refugi per mantenir viva l’esperança d’una victòria que mai hem tingut. Per vèncer el que cal és no deixar que ens tornin a enganyar. Volem un CNP com el SNP ? Doncs endavant amb tots els que el volem construir!

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes