Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Ahir el govern de la Generalitat de Catalunya havia de posar en funcionament el sistema perquè els autònoms i les microempreses poguessen sol·licitar els ajuts prevists per a encarar els efectes de la pandèmia. La Generalitat hi destinava vint milions d’euros i feia el càlcul que, amb aquests ajuts, deu mil autònoms es podrien beneficiar de dos mil euros cadascun.

Per a demanar l’ajut calia entrar en una pàgina web i omplir un formulari, en una aplicació de l’administració que es va col·lapsar immediatament. Durant tot el dia va ser impossible d’accedir-hi perquè quan acabaves d’omplir totes les dades, moltíssimes vegades el formulari fallava i tota la feina feta es perdia. L’escàndol va ser tan gros que a la vesprada la Generalitat va decidir de tancar el formulari i tornar-lo a obrir aquest matí, que ja veurem què passa.

Els vint milions d’euros a repartir formen part dels cent dos milions que es va aprovar com a primer conjunt de mesures de xoc contra els efectes de la pandèmia. Per a rebre aquests ajuts a autònoms, calia tenir una base imposable d’un màxim de 35.000 euros i un rendiment net d’activitat els primers tres trimestres d’aquest 2020 que no superàs els 13.125 euros, i ser ràpid. Molt ràpid. Perquè si no formaves part dels deu mil primers que presentaven la sol·licitud et quedaves sense ajut.

Per això, com quan es posen a la venda poques entrades d’un esdeveniment cultural o esportiu, ahir a primera hora del matí milers i milers de persones esperaven a l’altra banda del teclat el minut exacte en què s’obria el registre de sol·licituds, per a poder ser entre els primers. Era previsible que passaria allò que va passar. Per això, o bé l’aplicació en qüestió havia de tenir capacitat per a suportar l’allau, o bé s’havia d’haver optat per un mètode d’adjudicació diferent d’aquest –en què el primer que arriba s’ho queda.

Evidentment, algú hauria de donar explicacions sobre aquest episodi i assumir responsabilitats. Perquè és un fet que fa molt mal als governants, al govern. El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, que dirigeix Chakir El Homrani i que tantes crítiques va rebre per la gestió de les residències de la gent gran, o els serveis informàtics centrals de la Generalitat haurien de dir-nos com és que va passar això. Perquè no ser capaços de fer funcionar bé una aplicació web, l’any 2020, per més gent que prove d’entrar-hi alhora, és d’un nivell d’incompetència greu.

Ara, crec que cal dir també que tot el procés d’ajuts en realitat és una falta de respecte important a gent que pateix molt. Sí, és una falta de respecte que no funcione l’aplicació informàtica, però també ho és el model mateix de concessió dels ajuts. O sóc jo l’únic que no troba normal que el pegat a una crisi d’aquesta dimensió siga donar tan sols dos mil euros per cap? O que només puguen accedir-hi deu mil persones, tenint en compte que la xifra d’autònoms al Principat passa de mig milió. És feridora o no la comparació entre això que es fa ací i la gestió en aquells països d’Europa on els ajuts directes i sense necessitat de compensació sostenen la societat? Com explica avui Jordi Goula en el seu article –un autèntic far diari per a navegar enmig de tanta boira–, a més de ser uns ajuts tan minsos, ací et fan pagar els imposts.

I per si no hi havia encara prou humiliació, s’obliga la gent a competir entre si a veure qui és més ràpid. Que l’únic criteri efectiu per a aconseguir un ajut siga l’ordre d’arribada, sobretot en una societat com la nostra, amb tantes desigualtats digitals encara, em sembla un despropòsit. Per més legal que puga ser. Com molt bé deia ahir Dídac Carreras, sembla que el govern repartesca molles a uns coloms que s’han de barallar per cada engruna.

Contra això, contra tot això, no em valen els arguments conformistes com ara “és que durant la covid hi ha més ajuts que es gestionen així”, o “és que no hi ha més diners”. Perquè al final resulta que el fet greu de veritat és aquest i no l’aplicació informàtica que falla. Ja hem passat vuit mesos de pandèmia i tot allò que discutíem al març sobre l’helicòpter dels diners, sobre la renda mínima garantida i universal, sobre la congelació dels imposts, sobre l’ajut directe i incondicional a empreses i autònoms… s’ha tornat no-res. O gairebé no-res. Dos mil euros per persona als deu mil més ràpids entre el mig milió d’autònoms? Així no pot continuar sense dur el país a una catàstrofe social, que ja es palpa al carrer, i a un esclat d’indignació, és possible que fins i tot de violència, que serà indeturable si continuem així, si l’oferta per a frenar la desesperació és tan poca cosa. I tan mal gestionada.

Si més no, si algú assumís alguna responsabilitat dimitint, això ajudaria a calmar els ànims. Però, com ja deia ahir, ací no dimitirà ningú…

 

PS1. Avui cal llegir l’article de Marta Rojals: “La política catalana com un ‘Sálvame’“. La Marta té un compàs moral admirable i més exacte que un rellotge i ho torna a demostrar amb aquest magnífic article sobre les converses que la policia espanyola enregistra i filtra i determinats mitjans difonen. I alerta a l’avís que fa sobre les eleccions, que val a dir que es complementa molt bé amb alguns dels comentaris dels subscriptors d’avui…

PS2. Aquest vespre, a les set, al Centre Octubre de València, VilaWeb reprendrà els actes públics amb subscriptors que s’aturaren sobtadament el mes de març per la pandèmia. Farem un debat amb Gonzalo Boye que unes quantes dotzenes de persones podran seguir en directe a la sala d’actes, respectant les mesures de distància. Vosaltres el podreu seguir també en vídeo.  Esperem fer aviat un acte també a Barcelona per a poder recuperar aquest contacte directe amb els lectors, que és una de les característiques més representativa del nostre diari. Durant tots aquests mesos de pandèmia hem mirat de mantenir-lo amb els “Debats en confinament”, que podeu veure ací.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.