El dissabte 14 de març, quan el BOE feia efectiu l’estat d’alarma, molts vam pensar que allò de seguida passaria. Si més no, no ens imaginàvem que vuit mesos després estaríem en una situació sanitària semblant, amb semiconfinaments i amb establiments tancats. Probablement, Hisenda pensava igual quan va decidir la moratòria, primer d’un mes i després de mig any, en el pagament d’imposts del primer trimestre a les pimes i autònoms que facturessin menys de 600.000 euros. Tot era tancat, fins i tot les oficines de l’administració. No hi havia gaires solucions alternatives. Però els mesos han anat passant i aquesta moratòria s’acaba la setmana vinent. Les coses no han anat com esperaven els uns i els altres: l’anunciada ‘nova normalitat’, no l’hem vista enlloc. I vet aquí la realitat. Si l’endemà del dia del venciment no s’han pagat els imposts, hi haurà automàticament un recàrrec del 20% sobre el deute.

Ja hi som, com aquell qui diu. Això sí, una altra vegada amb els bars i restaurants tancats, sense poder tenir activitat, amb tot l’entorn cultural i d’oci a les fosques, els centres d’estètica, els espais d’esports, els centres comercials… I si ens aturem a pensar quants dies han pogut treballar normalment els restaurants tots aquests mesos, per exemple, sense restriccions de clientela? A més, han hagut d’eixamplar les distàncies de seguretat entre taules. Quines inversions han hagut de fer els restaurants i molts altres establiments, com els teatres, els cinemes, les discoteques, els gimnasos, per complir les normes de seguretat antipandèmica? I, finalment, resulta que els tornen a tancar, que els ingressos han estat un desastre –els que n’han tinguts– i el final de la moratòria dels imposts els cau al damunt.

Això m’ho defineix d’una manera contundent Enric Rius, assessor fiscal de la Cecot. ‘Moltes empreses i autònoms poden trobar-se amb una actuació administrativa de reclamació i embargament del deute, cosa que seria l’estocada final.’ I afegeix: ‘Per això, a la Cecot divendres vam demanar als ministeris d’Hisenda i d’Afers Econòmics de prorrogar sis mesos més els ajornaments d’impostos del primer trimestre concedits a pimes i autònoms que les empreses sol·licitants de la moratòria hauran de fer efectiu el dia 20 d’aquest mes.’

De fet, fa poques setmanes, el vice-president de la Generalitat en funcions de president, Pere Aragonès, ja va demanar, també en una carta, al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, una moratòria en el pagament de l’IVA, l’impost sobre societats i les cotitzacions de la Seguretat Social per als sectors més afectats per les mesures aplicades per frenar la pandèmia de la covid-19.

La realitat és que continua havent-hi moltes empreses que, obligades pels governs a tancar arran de la crisi sanitària, encara no han pogut reprendre l’activitat. Aquesta ampliació de termini seria de gran ajuda perquè petites i mitjanes empreses, com també els treballadors autònoms, poguessin garantir el manteniment de la feina tan bon punt reprenguin l’activitat. I les que tot just han pogut començar a reactivar-se, poguessin sostenir l’activitat.

Rius em diu que cal fer una distinció –sense generalitzar– entre empreses industrials i de serveis. Les primeres, amb molts entrebancs, van fent, però el problema greu rau en els serveis, sobretot en els comerços, bars i restaurants. I que farà Hisenda? Em posa d’exemple la moratòria d’un any de carència sobre els préstecs ICO concedits per fer front a l’impacte de la covid-19, que molts empresaris, bancs i institucions van demanar a la primeria de setembre. Sembla que aquests crèdits començaran a retornar-se a partir del març del 2022, un any més tard del termini estipulat al principi. Segons mitjans madrilenys, això ho podria tenir ja definit la vice-presidència d’Afers Econòmics espanyola, amb vista a una previsible allau d’impagaments.

En definitiva, ara no es demana res més que un pas addicional per a ajudar el teixit empresarial a recuperar-se de l’impacte de les mesures preses per fer front a la pandèmia. Cal pensar que en aquest aspecte anem a la cua d’Europa, on els ajuts directes han tingut, i continuen tenint en aquesta segona onada, un paper decisiu en els objectius dels governs. Mentrestant, aquest matí hi ha hagut una allau de sol·licituds per a accedir als ajuts de la Generalitat als autònoms, que es poden demanar fins al 20 de novembre o fins a exhaurir la dotació pressupostària. Tothom volia ser el primer… Aquesta és la trista realitat.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.