Com reaccionar? Perquè ja no hi ha cap més remei

Espanya ha entès que d'ençà del Primer d'Octubre la qüestió catalana ja no és un debat regionalista sobre com s'ha d'organitzar internament l'estat espanyol, sinó un combat, com tants altres en la història, d'una nació per a alliberar-se d'una altra nació

Vicent Partal
Vicent Partal
29.10.2020 - 13:53
Actualització: 29.10.2020 - 14:53
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Les detencions d’ahir són un fet molt greu. Perquè afecten persones que, per la seua projecció pública, semblava que no podien ser detingudes en una ràtzia qualsevol, rutinària i entre setmana, de la Guàrdia Civil. Aquesta vegada els uniformats han anat a detenir gent molt respectada i molt valorada pels partits polítics catalans, especialment per Esquerra Republicana i Junts per Catalunya. A la novel·la El Padrí de Mario Puzo, i també al film de Francis Ford Coppola, hi ha una escena en què un director de cinema, de nom Jack Woltz, després de refusar de seguir les ordres de la màfia, es desperta al matí amb el cap del seu cavall preferit tallat i ple de sang dins el llit. Aquell cap de cavall és l’apoteosi de l’amenaça, d’un lirisme desbordat, car demostra que no l’han mort a ell perquè no els ha donat la gana, però li deixen clar que ho faran quan vulguen i no ho podrà impedir. Vendrell, Soler, Madí, Vinyals, Alay… són el cap de cavall posat al llit d’Aragonès, de Budó, de Rufián, de Laura Borràs. Ens diuen, els diuen, que no tenen límits.

No és que les altres detencions i processaments no tinguen importància. És clar que en tenen. Tots i cadascun dels més de dos mil represaliats en la causa general contra l’independentisme són importants. Però les detencions d’ahir signifiquen un salt polític d’una dimensió considerable. I són la constatació que com més s’agenolle l’independentisme més colps rebrà. Potser encara hi ha algú que pensa que davant Espanya es pot ser ‘l’independentista bo’, però aquesta figura no existeix en l’imaginari de Madrid. D’ençà del 20 de setembre de 2017 hi ha la constatació que Espanya ha optat per negar la política i exercir la violència de la manera més contundent i sense límits –tampoc pel que fa al color polític de qui governa a Madrid. Tots els abusos formals, inclosa la degradació en la situació dels presos, la burla de judici al Suprem o la interferència permanent en els treballs del parlament, ve d’aquesta decisió.

Ho vaig explicar ahir en un text d’urgència com a reacció a la ràtzia: Espanya ha entès que des del Primer d’Octubre la qüestió catalana ja no és un debat regionalista sobre com s’ha d’organitzar internament l’estat espanyol sinó un combat, com tants altres en la història, d’una nació per alliberar-se d’una altra nació. Bona part dels polítics catalans no ha sabut situar-se en aquest marc –o no s’hi ha atrevit– i així ens ha anat tot aquests tres llarguíssims anys. Però els fets, i per això són tan importants concretament els fets d’ahir, els deixen cada dia menys marge de maniobra.

A Espanya, del guàrdia civil Baena a Pedro Sánchez i de Juan Carlos a Santiago Abascal, fan tots la seua faena. Això no els ho podem retraure. No hem de criticar què fan ells sinó el fet que els qui no fan la seua faena són els nostres polítics.

Sóc conscient que hi ha una capa de gent que creu que la solució de tot plegat és fer foc nou. Liquidar totes les organitzacions i tots els lideratges que tenim ara, que no serveixen. Aquesta, indiscutiblement, seria una via clara de reacció, però necessita algú que la puga activar i una tracció mínima que, tres anys després, no existeix.

Mentre algú no ho aconsegueix, per tant, o per als qui encara concedeixen crèdit a les organitzacions actuals, la pregunta immediata és si encara poden fer res o no.

I l’experiència, tant en el nostre passat com fora, en processos semblants, diu que sí. Que sí, però sempre que es complesquen unes certes condicions. Bàsicament, la primera és assumir que això és un combat de nació contra nació. La segona, que cau sola si s’entén la primera, és la unitat d’acció. I la tercera, malgrat tot la més fàcil, és respondre concretament a les preguntes sobre què cal fer immediatament i per a obtenir quin efecte.

De manera que jo, si fos ells –i ho dic de manera constructiva i respectuosa cap a tots–, pensaria en aquesta opció:

1) Primer de tot, en vista que les relacions estan tan malmeses, cal proposar un relator, una comissió relatora. I que aquesta comissió o aquests relators independents –hi ha personatges obvis que ens vénen al cap a tots– encamine una negociació ràpida i assegure que els acords a què s’arribe es compliran íntegrament, no una part sí i l’altra no.

2) A partir això, els tres partits haurien de posar-se d’acord en una colla d’accions clares i contundents, molt visibles, no en declaracions d’intencions que ja no convencen a ningú. I comprometre’s a dur-les a terme immediatament. El temps compta molt.

3) Aquestes accions han d’implicar compromisos dels tres partits, com a mínim en els quatre grans escenaris on es fa la política i haurien de ser coherents les unes amb les altres, no es pot fer en un lloc el contrari que en l’altre. Cal concretar què es fa conjuntament al parlament espanyol, què es fa al parlament i al govern catalans, què es fa amb els pactes municipals i què es fa a Brussel·les, a l’exili, a Europa o al Consell per la República.

4) I aquestes quatre preguntes s’han de respondre tenint clar què fa més mal al contrari, és a dir què fa més mal a l’estabilitat d’Espanya, i què reforça més la posició de la nació catalana. I tot, qualsevol cosa, ha de poder-se posar sobre la taula, sense condicions ni exclusions de cap mena per part de ningú. Però a condició que totes les decisions les execute tothom i vagen connectades entre si. Per tant cal fer-ho de manera que ningú no hi guanye i tothom s’hi senta còmode, i per això és imprescindible deixar de mirar pel retrovisor. No importa què va dir aquest o aquell en el passat, sinó el futur. No hi ha lloc per a escridassades ni insults, com les que es van viure ahir. Un acord com aquest hauria de ser una pista d’aterratge còmoda per a tothom, o no valdrà per a res.

5) Si es pactés com frenar aquesta bogeria repressiva i com tornar a posar l’independentisme en marxa, és evident que caldria fer un esforç per recuperar el respecte dels ciutadans i en aquest sentit l’ANC, Òmnium però també altres organitzacions de tot tipus, tenen un paper fort a jugar.

No és tan difícil. En definitiva això mateix es va aconseguir quan, després de mesos i mesos de malestar i insults, en el període posterior al 9-N, de sobte va aparèixer Junts pel Sí. Ara no cal repetir la fórmula, però la intenció sí. Perquè el preu de no fer-ho serà massa car. Fins i tot massa car en la vida personal dels polítics mateixos. I clarament massa car per al conjunt de la nació. D’aquesta nació que està molt cansada i decebuda dels seus polítics i que ahir va rebre amb impotència i ràbia renovada la nova urpada de Madrid. Com un recordatori que així, simplement, no es pot continuar.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
ASERET ALMAR
ASERET ALMAR
28.10.2020  ·  22:23

Sento ràbia en veure com els polítics sobiranistes no són capaços de tenir una estratègia unitària. Perden el temps en batalletes partidistes.

Francesc Gilaberte
Francesc Gilaberte
28.10.2020  ·  22:24

Al punt número 4, potser sí que caldria investir un nou govern, no ho sé. El que sí seria molt efectiu que es restituís com a President al MHP Quim Torra.
Potser ja va sent hora que VilaWeb prengui una línia editorial més valenta, clara i decidida, com fa altra premsa internacional i que aquí tant lloem

Ramon Cardona
Ramon Cardona
28.10.2020  ·  22:28

Avui, precisament, els grecs celebren el dia del NO.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Dia_del_No (la versió castellana és més complerta)
Potser n’hauríem d’aprendre i cridar ben fort NO d’una vegada i fer la nostra.

J. Miquel Garrido
J. Miquel Garrido
28.10.2020  ·  22:29

Absolutament d’acord.

Jordi Torruella
Jordi Torruella
28.10.2020  ·  22:34

Espero i desitjo que les teves paraules siguin enteses i dutes a terme. Ens estalviarem uns quants anys en assolir la llibertat.

Eloi Naval
Eloi Naval
28.10.2020  ·  22:40

Em temo que els 4 punts queden molt lluny…i el plat de llenties sembla més a prop (encara que no n’hi hagi ja que el Reyno de Espanya està en guerra amb els catalans). Aquesta deixadesa i mediocritat de la classe política catalana ho acabarem/estem pagant molt car. És evident que cal seguir organitzant-nos des de l’exterior. Per què en Putin no pot ser un bon aliat? Deixem de ser punxafigues i + Realpolitik

GUILLEM BOSCH
GUILLEM BOSCH
28.10.2020  ·  22:43

Qualsevol cosa que es digui aquí sobre Ñ serà motiu de consens entre en Vicent i tots els subscriptors. Tema, doncs, tancat.
Sobre CAT, en canvi, uns quants de nosaltres -segurament una minoria- ja fa 2 o 3 anys que estem esperant el dia que molts compatriotes vegeu que amb la nostra casta particular no hi ha res a fer. Perquè remen en direcció contrària. En direcció a casa seva i prou. A la seva butxaca i prou.
Pel que es veu, però, em temo que ens tocarà seguir esperant encara força temps fins que una majoria obriu els ulls. Perquè ells, a la vostra via, no hi vindran pas. Si necessiteu uns quants anys més per a comprovar-ho, doncs ens esperarem, pacients. Quin remei.

jaume vall
jaume vall
28.10.2020  ·  22:45

Absolutament d’acord en la visió de l’editorial, en l’esprit general de la proposta.
Si concretem passos, jo n’afegiria dos més :
1. Més presència de independentistes independents, valgui el joc de paraules. Persones de reconeguda vàlua professional que -durant 4 anys- enviïn a un ERTO provisional tants dirigents de partit que només saben assentir submissos als dictats dels líders, per por de perdre la feina.
2. Lideratge femení. Junqueras i Puigdemont. Que siguin els candidats a “President de la República”, d’acord, però dones com a candidates a presidir el Govern, primeres ministres. Vist al que passa al món, concretament a Alemanya, Nova Zelanda, Corea del Sud, segur que ens aniria millor, homes inclosos, una mica menys de testosterona.

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
28.10.2020  ·  22:47

No hi ha res a fer.
Encara esteu pensant que Erc és independentista. I que la Cup no és un guirigall d’esquerranosos sense sentit d’estat. Aquesta premissa equivocada será la fi de tot.
Ho sento molt. Ho sento moltissim. No sabeu la tristor i el greu que em sap la vostra incapacitat de veure la realitat.
En comptes d’apostar clarament per l’unica força que tenim (l’exili), estem demanant que facin les paus dues parts inconciliables del pais.
Quina llàstima!
Si sabessiu la pena que tinc!

Natàlia Domingo
Natàlia Domingo
28.10.2020  ·  22:54

Totalment d’acord
Tan de bo, es portés a terme el que proposes. És la força que ens cal ,tots plegats per aconseguir La Independència.

Lola Tomàs
Lola Tomàs
28.10.2020  ·  23:03

GUILLEM BOSCH, estic força d’acord amb tu, tot i que salvo alguns polítics a títol personal. Aleshores, què proposes? Si cap dels partits polítics, si cap d’aquestes velles estructures, ens serviran per fer camí cap a la independència, què fem? Quines alternatives tenim? Unes primàries, cosa que ja s’ha intentat? Bé, obro aquestes preguntes a tothom.

Carles Serra
Carles Serra
28.10.2020  ·  23:08

Gràcies Vicent per la teva valentia, saben que té la jugués i que et poden en garjola quan ho creguin adient els defensors d’aquesta espaÑa franquista i represora , com varen fer en el diari Vasc i el seu director.
El drama apreciat Vicent, és que malgrat la repressió que estem vivint per part del govern progresista y de Izquierdas PSO€-UP (Unidos Podem seguir xupa’m del sistema ) els d’ER el segueixen apalanca’n, l’exemple més clar que avui ni han sigut capaços de sortit del Congreso EspaÑol per denunciar l’arbitrarietat i represio que patien amics i companys de partit seus.
El despropòsit és tant gran, així com la pena , que ja no ser que més te que pasar perquè aquest d’ER no recolzin més aquest govern CRIMINAL I ASSASSI d’EspaÑa

Montse Milian
Montse Milian
28.10.2020  ·  23:14

Completament d’acord.

Només falta que els tres partits polítics subscriguin aquesta editorial o qualsevol compromís semblant.

Anna Linares
Anna Linares
28.10.2020  ·  23:15

Tot plegat es molt trist i molt frustrant, només demanaria als polítics que no estiguin disposats ha arribar al final
perquè tenen por, que es legítim, que pleguin, segur que ni ha molts disposats aconseguir la independència !!

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
28.10.2020  ·  23:16

Lamento dir que no crec que et facin cas, Vicent. És així de trist i cruel. Ahir vespre , un cop més, la gent, el carrer, va respondre com sol fer, com ha fet sempre.Però els buròcrates que ocupen el govern no fan res ni ho faran, fora de retòrica i escarafalls que ja ningú es creu, o molt pocs. Fins que la gent del carrer fem alguna cosa contundent, això seguirà així, com ara. Coses contundents se’n poden fer moltes, la gent hi és. Però les haurà de fer pel seu compte. I no dubto que les farà i deixarà amb el cul a l’aire tota la burocràcia pertidista de sapastres inútils, amb molt poques excepcions. I aleshores hi haurà la verdadera batalla entre nacions. Però compte, la gent del carrer ja està molt avisada i ja se les comença a saber totes….

Jordi Camprubí
Jordi Camprubí
28.10.2020  ·  23:29

Totalment d’acord però em temo que cap partit polític en farà ni punyeter cas. Masses personalismes i poc pensar en els ciutadans i en el país.

Jaume Bosch
Jaume Bosch
28.10.2020  ·  23:38

Molt senzill, ens autocomfinem 1 mes sencer amb l’escusa del collonavirus, i l’economía d’Ejpaña a prendre pel c….
Després fem efectiva l’indepedència i a prendre pel c…. Ejpaña.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
28.10.2020  ·  23:41

Tres possibilitats:
1.- L’estat vol portar a la presó a Puigdemont, tan si com no, i aquesta maniobra vol tenir repercussions en el plet del Parlament Europeu per treure-li la immunitat o, fins i tot, aconseguir l’extradició del govern belga pel delicte de malversació. Em sembla poc probable.
2.- Aquesta acció vol provocar en la població catalana una indignació tan considerable que porti la protesta de la gent al terreny de l’enfrontament físic i no pacífic, allà on ells guanyen i s’omplen de raons.
3.- S’han begut l’enteniment o algun comandament -el que ha donat l’ordre- ha fumat una cosa molt estranya. Això dels 10.000 soldats russos i el pagament del deute ultrapassa de molt la meva imaginació.
Això que ha passat té pocs ingredients d’intel·ligència. Hom pensaria que l’estat té el trumfo en dividir JxC d’ERC i aquesta acció fa tot el contrari. La tragèdia és que, ni d’aquesta manera, aquests dos partits sabran trobar-se en el punt d’acord intel·ligent.

Carles Viñals
Carles Viñals
28.10.2020  ·  23:47

Si acceptem tàcitament morir com a poble i morir, a més, amb vergonya, no ens caldrà fer res en absolut; serà prou que continuem com fins ara i Espanya s’encarregarà de tot. Però si no acceptem constituir-nos en els éssers més menyspreables del planeta Terra, si volem per als nostres fills i per a nosaltres mateixos una vida digna de ser viscuda, no només tenim el deure i la necessitat de reaccionar; és que, com bé diu el Sr. Partal, NO TENIM ALTRE REMEI.

El més lògic sería que aquesta reacció sortís dels polítics. Quí pot però, esperar tal cosa d’una classe política empresonada o exiliada, ni d’uns polítics en actiu que serien inhabilitats, detinguts i empresonats tan bon punt tractéssin de prendre la menor iniciativa, i que l’Estat apartarà de la circulació el dia menys pensat i amb qualsevol pretext ?

Així les coses, no puc imaginar cap altra possible reacció que la que pugui brollar espontàniament de la gent, sense prèvia planificació ni direcció organitzada. Una foguera que qualsevol guspira pot encendre. Una nova revolta dels segadors; un Urquinaona de tots els pobles i ciutats del país, i no pas d’un sol día, ni dos ni deu, on els catalans comencem a pagar el preu de la llibertat i fem pagar als espanyols el preu del seu afany de dominació. Un nou 1-O prolongat en el temps. Un incendi nascut de la unió de centenars de milers de petites flames que cremen als nostres cors. Un incendi que no només teníem la possiblilitat, ans també el deure d’haver provocat fa tres anys

I si aquest ha de ser forçosament el preu de la vida en llibertat, prego a Déu que ens ho depari. Qualsevol cosa, abans que la mort en vergonya i deshonor.

Daniel Crespo
Daniel Crespo
28.10.2020  ·  23:47

Estic molt d’acord en l’editorial, però falta un factor a considerar. Ara mateix ERC té unes possibilitats que no aprofita i em costa entendre per què. És incomprensible veure a Rufián bavejant per aprovar-li els pressupostos a Sánchez a canvi de res mentre la Guàrdia Civil es dedica a organitzar aquest tipus de xous. Amb quin bagatge es pensen presentar a les eleccions? Amb el d’haver salvat al soldat Sánchez? Que demana ERC quan negocia els pressupostos? No costa massa fer una llista coherent. Primera, el trasllat del comandant Baena a un altra comunitat autònoma, per exemple. I després, acabar amb la tortura als pressos, perquè no és altra cosa. I si volen fer de PNB, que ho facin, però que tornin a casa amb més diners i menys taules. Perquè si Sánchez no pot cedir en res d’això quina raó hi ha per aprovar-li el pressupostos, quan l’únic objectiu d’aprovar-los és poder repartir-se els fons europeus entre els de sempre? I quan dic que no ho entenc ho dic per què aconseguir alguna d’aquestes coses podria donar sentit a la seva política. Perquè sinó cauen en el que Carlo Cipola va definir com a comportament estúpid: fer quelcom que no els beneficia a ells i a més perjudica a la societat (al país en aquest cas).

Ricard Portabella
Ricard Portabella
28.10.2020  ·  23:56

Totalment d’acord, però pessimista respecte a que els partits en facin cas.

Albert Beltran
Albert Beltran
29.10.2020  ·  00:00

No puc estar més d’acord amb el que dius Vicent. Malauradament, a casa nostra, tenim una classe política molt mediocre, poruga i sense idees que sembla que tinguin com a únic objectiu el de mantenir el sou.

Jaume Riu
Jaume Riu
29.10.2020  ·  00:08

No es tracta del conflicte d’una nació contra una altra nació, sinó d’un estat contra una nació.
Espanya és un estat que no s’identifica amb una nació, com és obvi, mentre que Catalunya és naturalment una nació que no té estrctura d’estat. Tot molt evident

Lluí Mor
Lluí Mor
29.10.2020  ·  00:23

Senyor Partal, ús honora la vostra dedicació, la vostra valentia i el vostre criteri. Ara bé, no servira de rés perqué l’estres postraumatic que va genera la represió del 1-O s’ha trames als menbres del Govern actual, la cúpula dels partits el sotogovern i ara ja, fins i tot a molta gent del carrer.

Un Govern que desde l’inici, 21- D ha intentat blanquejar a l’opressor, com a opressor, i ens el ha volgut vendre com a negociador i reparador, essent conscients que ens estaen enganyant i pensant que ja se’n sortirien, (no tots els menbres del govern). Un govern que en cap moment ha pensat en clau de nació, de poble ni de futur, perquè si hi haguesin pensat no seriem aquí, s’haurien fortificat amb les muralles mes fortes que és pot fer una fortificació, la gent, i la tenien al seu abast i de franc. Pero la por, que a uns els ofusca mes que a d’altres, conjuntament amb les males relacions que ja venien de temps enrerà, l’afany de poder i sobretot, sobretot la ineptitut, l’infantilisme i les poques taules ens han portat on sóm i amb el pendent ferroviari (com diu voste) cap a l’avisme.

Per tan, com que això que diu voste no pasarà, penso que l’única opció viable per resistir i reafirmarnos és votar a l’enemic número 1 d’Espanya i pe’l cual s’ha tornat a fer aquesta fatxenderia, el President Piugdemont.

alexandre Cases
alexandre Cases
29.10.2020  ·  00:35

El tema es que el poder de destruir vides el te Espanya. Les presons son seves. Les armes les tenen ells.

Li (Linus) Fontrodona
Li (Linus) Fontrodona
29.10.2020  ·  01:01

El nostre govern (Puigdemont i Junqueras al capdavant), no havent reaccionat com calia (com gats ferotges panxa enlaire) als crims de guerra d’abans del referèndum, a la Rambla i Cambrils, ja mai no es revoltarà contra res que ens puguin fer. De fet, aquest país nostre no ha tingut gairebé mai governants valents i decents des de Pere el Cerimoniós. N’estic més que avergonyit, i si no fos per la llengua que m’estimo i que encara puc parlar aquí poc o molt, ja fa anys que viuria en un altre país menys frustrant i desolador.

PERE SIO
PERE SIO
29.10.2020  ·  01:18

Quanta més divisió, feblesa i submissió de l’independentisme, l’Estat dona una volta més en la repressió i persecució de l’ideologia independentista. La guerra de l’Estat amb aquesta ideologia que vol ser lliure i gosa trencar la sagrada unitat, els fa nosa i volen destruir-la al preu i amb els mitjans que calguin.
És una evidència que dividits som molt més febles. Sense una estratègia conjunta i sense una acció unitària de les forces independentistes no serem respectats. Unitat que la ciutadania exigeix als partits i als polítics a cada manifestació i concentració. Però aquests no volen escoltar.
El remei a que la situació sigui diferent está avui en mans de la direcció d’ERC, partit que des de fa tres anys, s’ha entossudit a dur a terme una política absurda, poruga, i submisa davant del govern de Pedro Sánchez i dels poders de l’Estat.
Però avu ERC ha tingut un nou tast per veure com les gasta el Govern de l’Estat, perseguint a algunes figures seves rellevants.
La tàctica incomprensible d’ERC, de deixar que passi el temps sense fer res, de mirar de desqualificar i posar pals a les rodes al MHP Puigdemont i a JXCAT, i d’esperar resoldre el conflicte dialogant amb el repressor.
En els darrers tres anys la lluita d’ERC no ha estat per aconseguir la independència i la llibertat de Catalunya, sinó per competir a veure si aconsegueixen la presidència de l’autonomia catalana, encara que sigui sense diners ni competències. La direcció d’ERC ja sembla sentir-se satisfeta amb què els seus polítics puguin seguir vivint de la política.
Si ERC després d’aquesta nova escalada repressiva de l’Estat no modifica la seva estratègia, la ciutadania els ha d’escombrar i apartar del poder a les properes eleccions, única forma de que l’independentisme pugui redreçar el rumb.

JORDI PIGRAU
JORDI PIGRAU
29.10.2020  ·  01:45

Un dia a oblidar absolutament a nivell català. Enèssim cop d’estat a càrrec de la GC sense resposta.

Absolutament deplorable. En Vicent clama en el desert. Amics, fugim d’aquesta mediocridat i donem.nos de baixa d’organismes que diuen representar.nos però l’únic que fan ens prendren’s el pél

Ernest Soldevila
Ernest Soldevila
29.10.2020  ·  02:32

Em sembla que no trigaran gaire en arramblar contra els periodistes.

Núria Castells
Núria Castells
29.10.2020  ·  03:13

Gràcies per intentar-ho, Vicent.
Però els “nostres” partits estan paralitzats per la por, la ineptitud o el cinisme.
Des del fracàs de la implementació de la independència, ens han anat embolicant amb una teranyina de victimisme i recels, que ens ha acabat paralitzant, també, a nosaltres, fins al punt que hem arribat a tolerar situacions tan impensables com la inhabilitació del President de la Generalitat!
Quina vergonya enorme…
Ells mateixos, també s’han embolicat amb la seva pròpia teranyina retòrica… sentiu, potser, algun pres polític que alci la veu, rotunda, envers el seu partit i el commini a actuar? I, això, que paguen un preu enorme! Però callen. O, potser, els silencien.
Si parlo d’ells -amb tot el respecte que calgui- és perquè eren els caps i cal mirar d’entendre els perquès. Sense excuses i, fins i tot, sense retrets. De cara.
Els cínics, de dintre dels partits, ja no interessen. Estan descartats. Però cal preguntar-se què els passa als polítics que un dia volien -de veritat- la independència.

I el més esborronador de tot és veure que ES POT FER, això que no es fa!
La por és un sentiment molt poderós, però en temps del franquisme no faltava gent que s’ho jugava tot.
Per això -la naturalesa humana no canvia- queda el consol de saber que, si ells no ho fan, però nosaltres persistim, arribarà algú amb coratge.
Hi tornarà a haver gent, al davant, capaç de jugar-s’ho tot.
Mentrestant, em nego a viure en la por o entre teranyines retòriques.

Rafael Artigas
Rafael Artigas
29.10.2020  ·  03:57

Proposo Lluís Llach com a relator. Els actuals dirigents dels partits tenen l’obligació de portar- nos a la Independència. En la nova República, foc nou.

Josep Usó
Josep Usó
29.10.2020  ·  04:16

Cal reaccionar i també prendre la iniciativa. Penseu que el nivell dels adversaris es pot mesurar en els discursos que hi ha al video del sopar del règim a Madrid, que penja octuvre. Però és urgent la reacció.

Jordi Parera
Jordi Parera
29.10.2020  ·  04:58

espero equivocar-me pero crec que Erc dirà que no pensen caure en la provocacio del deep state per fer fracassar el pressupostos i per aixo mateix els negociarà, és un argument que ha fet servir amb anterioritat.
Tampoc vulluna unitat fingida com han fet tantes vegades desde pre 9N com pre 1O on de cara al public ho semblava pero interiorment era una seqüència de punyalades i sabotatges constants, estic acabant de llegir 1er volum i me’n dono compte de tot el que em va passar per alt.

Miquel Gilibert
Miquel Gilibert
29.10.2020  ·  05:42

Sr Partal: el principal problema de ser banyut o borratxo és que tothom sap que ho ets, però tu ets el darrer a reconèixer-ho. Sovint et mors (de borratxera o de desesperació) sense haver-ho entès, tot i saber-ho en el fons, és clar.

El mateix passa amb els partits independentistes. Ho deia ahir i ho torno a dir avui: pararan l’altra galta i continuaran esbudellant-se entre ells. Això sí, durant 2 o 3 dies no guanyarem per declaracions patriòtiques més o menys altisonants.

Durant el període posterior al 9N jo era militant d’ERC i tenia una certa responsabilitat orgànica comarcal, i li puc ben assegurar que JxSi es va viure dins ERC no com a unitat necessària sinó com una imposició de CDC en què el pèrfid Mas ja ens l’havia tornat a jugar (cosa que de fet, donat el personatge era parcialment certa, però eren incapaços de veure que aquí el que importava era el moment i la unitat, no en Mas). En aquella època jo era vist com a massa tebi o fins i tot criptoconvergent. Segur que si hi ha per aquí algun ex-membre de CDC podria dir el mateix però amb arguments canviats.

Explico això per dir-li que l’estultícia dins el món partidista independentista és tan gran que serà impossible qualsevol acostament. Impossible. Preferiran enfonsar-se plegats que no pas bastir una alternativa unitària. Un SNP o Parti Québequois són impossibles a Catalunya per tal i com són els polítics actuals.

Vostè mateix, en la seva proposta ho demostra: si ens cal un relator per parlar entre nosaltres per tal de fer front a la repressió més bèstia que hem tingut des de les darreries del franquisme, en un moment a més d’emergència econòmica, de desaparició cultural accelerada i de creixent depauperació social causada per un estat ineficient i extractiu, malament anem.

Els relators i les meses de negociació es fan servir per parlar amb els enemics, no amb els pretesos companys de viatge. I tal i com som, fins i tot els acords amb un relator present acabarien essent acceptats de mala gana (com el cas que explico del 9N) o simplement incomplint-se (com va fer el president Torrent a finals de gener de 2018).

Jo sóc dels que creu que cal fer foc nou i que la generació de polítics, i fins i tot d’organitzacions socials actuals, no serveix. Estan absolutament viciats per tota la història anterior, per les seves rancúnies i relacions personals, i la seva aproximació a com ha de ser el procés és evident que no ha funcionat.

I no en tenen una altra.

Des del mesellisme autonomista de bona part d’ERC, a l’independentisme màgic del “ho tenim tot pensat” de Puigdemont & Co, que confon guanyar batalles judicials amb pinces a Europa amb proclamar la independència, passant pels revolucionaris de sofà de la CUP, i sense oblidar el catalanisme de tortellet de la galaxia PNC/Units per avançar/Lliures, no hi ha cap proposta que ens porti ni un mil·límetre més a la vora de la independència, ni tan sols d’un govern eficient i que com a mínim millori una mica la vida dels ciutadans.

Simplement no poden, no en saben i són incapaços de deixar de barallar-se entre ellls per foteses menors i protagonismes de diva vinguda a menys.

Jo no se com s’ha de fer tot. Però sí com no s’ha de fer. Tinc una certa idea també de com començar, això sí: enfortir les organitzacions socials que preserven el país, com Òmnium, els sindicats com la Intersindical, les cambres de comerç, les organitzacions patronals, les organitzacions culturals, etc de forma que hi hagi un teixit independentista fort i consolidat, i a la que sorgeixin, deixar pas als nous lideratges, a ser possible escombrant les velles mòmies. Això és quelcom que pot trigar anys, ho se, però és que amb l’actual desgast i guerra de guerrilles interna no anem enlloc. Més ben dit, sí, anem a la destrucció. Cal resistir i construir.

De moment es compleix fil per randa l’aforisme d’Aznar, que ens coneix molt millor que nosaltres mateixos, segons el qual primer es trencarà Catalunya que Espanya. No li donem la satisfacció de tenir raó, tot i els nostres polítics.

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
29.10.2020  ·  06:17

La condició humana un altre cop. Buscant culpables fora. Si no som independents és pel poble català, quan decidim paralitzar-ho tot i ocupar els nostres carrers indefinidament, al preu que sigui; ho serem. Som-Hi? Ho continuem l´ oratoria barata.

josep soler
josep soler
29.10.2020  ·  07:05

Sr. Partal li reconec el seu obtimisme per tenir fe que els actuals partits que aparenten ser independentistes faran algo més per la independència, però vostè en això s’equivoca i ho sap. Ho sabem tots però ens dol perdre l’esperança però com una mula vella que ja no pot llaurar… per molt carinyo que li tenim, cal prendre una determinació.
Va contra la naturalesa dels partits industria de càrrecs autosacrificar el modus vivendi dels càrrecs. Seria com dir a una paparra que deixi el gos.

És evident que ens cal una mula nova i dur la vella a l’escorxador.

Carme Garcia
Carme Garcia
29.10.2020  ·  07:06

M’agradaria saber, el perquè de la reacció tan airada avui, i e canvi el dia que ens van inhabilitar el President Torra, no h va haver ni una dècima part de medis informatius fent la mateixa propaganda que avui?,. No vull dir amb això que el que ha passat no sigui molt important, sinó que avui hi han personatges de ER i això fa moure la gent , gent que sempre critiquem i són de ER S,A, .
No faran rés la prova la tindrem avui mateix , Rufian ,ja ha pactat que l’estat de alarma baixi a 4 mesos (vergonya), excusa perfecta per aprovar els pressupostos.
Espero que JUNTS no els aprovin, i aquí voldria fer notar el que ha passat avui el Congreso, amb la mala educació de Xanxes amb Laura Borràs, hi ha un video del que Vilaweb no ha cregut necessari donar ressò en el que es veu clarament el despressi cap a la Consellera , amb el consentiment i burla de la Batet, hi aqui no passa rés.
La meva opinió i sentiment coincideix totalment amb la de M.Angels Fita en tot el demés.

jordi Rovira
jordi Rovira
29.10.2020  ·  07:07

En primer lloc, quan diem que Espanya ha entès que aquesta nostra és una lluita d’alliberament nacional potser seria bo matisar que ” s’ha vist obligada a entendre-ho”. Encara recordo les llargues discussions sobre si el tema del referèndum era o no era una “qüestió interna”. Hem vist doncs, com al cul del sac trobem que no era una qüestió interna. L’acudit d’ahir mateix amb els 10 000 soldats russos ben clar ho deixa.
Per tant estem en un lloc on alguns no hauríem imaginat mai arribar. No per manca de voluntat, sinó per l’anàlisi previ i teòric de les forces a oposar. Recordo ara mateix allò del “xoc de trens”: resultava que el tren català res podia fer davant la potència d’aquella Espanya teòrica que ara es veu tan atacada. Una vegada més tots els comentaristes polítics a l’ús i consum habitual mostrant la seva incapacitat. I sí, els fets d’ahir mostren la gravetat del pendent ferroviari. Mostren el perill que representa tenir a rebels i sediciosos al capdavant de les institucions de l’estat.
És evident que cal unitat d’acció en tots els escenaris. Sembla que quan diem “tots els escenaris” ens guardem el carrer a la faixa. Ens guardem l’acció popular a la reserva. Perfecte! Entre totes les experiències que pesen, la guerra d’Euskadi ha de ser un referent a tenir en compte.
Cap fred, persistir i estratègia.

Oriol Roig
Oriol Roig
29.10.2020  ·  07:17

Molt d’acord amb vos, Vicent. Em temo que els (partits) polítics faran la rabieta buida habitual i poc més. I aleshores, què hem de fer a nivell polític? No podem dir de fer foc nou i seguir-los alimentant alhora perquè no hi ha altra alternativa. No podem no votar i que el unionistes diguin, amb els seus vots a la mà que “el solar és seu”.

Agustí Delgado
Agustí Delgado
29.10.2020  ·  07:17

La gran qüestió és si aquests actors polítics es posen veritablement al servei de la nació o si volen continuar posant la nació al seu servei.

Joan López
Joan López
29.10.2020  ·  07:21

No mès hi ha un camì,unitat I confrontaciò, o tots serem derrotats. Junts-erc-cup,trencar Al’s pactes antinatura que teniu….diputaciò,batlles,etc I nem tots units,no mès tenim aquet camì

Teresa Pou
Teresa Pou
29.10.2020  ·  07:24

Vicent tens raó . Tots teniu raó . Pero no ens portà enlloc. Els polítics d’aquí es queixen dels polítics d’allà i nosaltres el poble ens queixem dels nostres polítics i anar fent , el nostre nivell de covardia es ben demostrada , ara per no sortir també ens excusem amb la pandèmia ! ANC i OMINUN també !!!
Per tant que ens queda !! Les eines exteriors també ??? Perquè potser aquest relator haurà de moure cel i terra per activar tot el que s’ha desactivat , potser caldrà anar minan un camí subterrani que quant sortí sigui un volcà .

Alfons Nadal
Alfons Nadal
29.10.2020  ·  07:26

De nou, s’han passat de la ratlla. Estic convençut que trobarem la sortida, endavant!

Anna Maria Porta
Anna Maria Porta
29.10.2020  ·  07:33

“Ja pots xiular que si l’ase no vol beure…”
VAGA !!! VAGA GENERAL !!! Que tot caigui. I renéixer de les cendres. Saba Nova i idees noves. Omplim el rebost i al carrer. Bon dia i bona hora.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
29.10.2020  ·  07:44

Al menys ja som un tema internacional. España com estat franquista-constitucional, d’una monarquia-franquista-constitucional, d’un GOBIERNO FRANQUISTA.CONSTITUCIONAL ja té por de tot. Només cal una empentar per enderrocar aquest tricorni franquista de capellans, jutges i militars de Franco que estan cagats. La UE amb el seu paper franquista-constitucional, antidemocrates i palanganes dels grans invents europeus del nazisme, feixisme i franquisme, comença a veure que els catalans no ens rendim, i que tenim aprop, el cop d’estat definitiu a la criminal, franquista i miserable espanya i de la pas, a la UE DEL FEIXISME NAZIONAL

Joan Cuscó
Joan Cuscó
29.10.2020  ·  07:50

Molts punts del que proposeu ja ho varen intentar el President Torra juntament amb Lluís Llach….
Els van deixar sols. El president Torra és independent i estava disposat a tot.

JOAQUIM GRIELL
JOAQUIM GRIELL
29.10.2020  ·  08:05

Per canviar la estructura de la nostra classe política i la seva mentalitat una possible solució són les llistes electorals obertes, amb un 80 % d’electes escollit pels electors i un 20 % pels partits, en funció dels resultats obtinguts a les eleccions

Jordi Isern
Jordi Isern
29.10.2020  ·  08:10

No es farà res d’això perquè hi ha una persona que ho impedirà: l’Oriol Junqueras. Mentre ell mani a ERC no hi ha res a fer. Anirem ampliant la base en un dia de la marmota sense fi.

Maria Cinta Comet
Maria Cinta Comet
29.10.2020  ·  08:16

Totalment d’acord amb la reflexió d’avui Sr. Partal. La ratzia de la guardia civil d’ahir sobre l’independentisme català explicades en els termes com “la dels 100000 soldatas russos” i altres vajanades són tan inversemblants que no poden ser cregudes ni creïbles (ratllen la …) Però a Ñ tot els val per exercir més i més repressió contra nosaltres. MARXEM ja!

Lluís Desoi
Lluís Desoi
29.10.2020  ·  08:45

Molt bona editorial, crec que seria un bon cami, pero no veig ni la CUP ni ERC en aquesta tesitura, estan mes comodes en la lluita electoral clasica.

Carles Lladó
Carles Lladó
29.10.2020  ·  08:51

Deia ahir que la DEMOCRÀCIA DIGITAL DIRECTA va clavada contra tots els atacs espanyols i ara dic que és imperatiu insistir-hi per fer el comentari a aquest “Com reaccionar?” I és obligat insistir ja que, sent ben segur que “partits haurien de ser coherents i s’haurien de posar-se d’acord”, com que no ho són ni ho fan, el que cal “posar a sobre la taula” per “activar la reacció” és la DEMOCRÀCIA DIGITAL DIRECTA.
–L’article 92 de la Constitució prohibeix els referèndums no convocats pel Rei però ni l’article 2 ni cap llei prohibeixen el dret a discutir la unitat d’Espanya. I així, de la contradicció de ser prohibit un dret que no està prohibit, esclata tot plegat.

–I sobre aquesta contradicció, a més d’anar cadascun per ell i de barallar-se i dir que cal ser més i no saber presentar cap pla estratègic fefaent i amb possibilitats decisòries, què fan els partits polítics catalans?
–I, a més de compadir-se tant i esperar a veure què faran els partits i fer volar coloms, què fan les entitats sobiranistes sense saber què fer?
–I si després de les eleccions ens trobem amb un unionista com a president de la Generalitat, què?
En front d’un panorama tan decebedor, ¿no hi ha ningú que cregui imperatiu que les possibilitats de la DEMOCRÀCIA DIGITAL DIRECTA siguin analitzades per experts sense interessos creats ni egocentrismes?
La DEMOCRÀCIA DIGITAL DIRECTA, repetim-ho, consisteix en l’empoderament de tots els de l’1-O que hi vulguin ser –a través de la Federació Sobiranista, que podrien crear ben fàcilment les entitats catalanes– amb l’objectiu de gestionar la política catalana a còpia de Proposicions Legislatives d’Iniciativa Popular, com a mínim fins que ens podem alliberar del domini espanyol.
A més d’incentivar l’esperança i la persistència i ampliar la base, la proposta pot arribar a ser la més ínclita i representativa estructura de l’estat de la nació, amb una autoritat i un poder tan ingents com per poder exercir tots els drets fonamentals sense riscs de presó i, arribat el moment idoni, aprofitar, o forçar, l’avinentesa per proclamar la Declaració Unilateral d’Independència i vèncer!
Són fets obligats i inajornables i dels que els poden instaurar és el repte i el deure.
carlesllado.cat, carlesllado@gmail.com a la vostra disposició.

Enric Mauri
Enric Mauri
29.10.2020  ·  08:54

Sr. Partal, digui’ls-ho, principalment però no únicament, a Oriol Junqueras / ERC.
I vostè mateix JA HO HA REBAIXAT … SÍ QUE CAL UN ALTRE “JUNTSxSÍ” … però com que és el que menys acceptaria OJ/ERC, vostè diu que no.
Ja hi pot donar voltes, i fer editorials “impecables” … cada dia ha anat perdent més credibilitat . .
Obriu els ulls, subscriptors/lectors … És pel bé personal del Sr. Partal i el bé periodístic de VilaWeb!

Pep Agulló
Pep Agulló
29.10.2020  ·  09:13

“AIXÍ NO PODEM CONTINUAR”, PERÒ EL CARRER NO ÉS PAS NOSTRE…

“la solució de tot plegat és fer foc nou”. Aquesta afirmació que genera tant consens, pot ser un estirabot. Perquè no es tracta d’una incompetència general, de liquidar tota la classe política independentista, es tracta d’una dinàmica cívica d’autoconsciència per treure-li el rol de motor de la revolta que cap poder autonòmic ni vol, ni pot assolir. Dels famosos tres fronts de lluita, carrer, institucions i Waterloo, ara fiquem tots els ous a cistell de les institucions, dels partits, a les eleccions d’uns nous líders autonòmics que són el subjecte de la nostra crítica (?). La pandèmia ha fet molt de mal pel que fa a les mobilitzacions. Certament és un front que ara per ara està aturat i això ens situa en la tessitura de què fem amb el que tenim…

La frase “la solució de tot plegat és fer foc nou” en canvi per mi té tot el sentit del món atès que estem parlant d’una “guerra de nacions” i ens cal disposar del foc adient pel combat. Ens caldrà doncs una organització de combat clandestina (interior i exterior), a cobert de la repressió, amb un full de ruta que arrossegui a un front comú als partits i institucions i això sense una mobilització permanent al carrer també seria un brindis al sol.

PEL QUE FA AL QUE TENIM, QUÈ PODRÍEM FER…

Davant les dues estratègies partidistes antagòniques que no es desfaran mentre una no guanyi a l’altra: negociació vs enfrontament, una unitat d’acció, només tindria sentit davant la repressió de l’Estat.

Celebro la iniciativa dels 5 punts de l’editorial que tenen tot el sentit del món. Entenc que en aquesta dinàmica, les eleccions serien plebiscitàries amb un programa únic, de país, no?

LLIBERTAT I AMNISTIA!

Josep Salart
Josep Salart
29.10.2020  ·  09:19

Mentre no rebentin per dins el partit d’ERC, a la màquina de tren li falta pes. S’ha d’ajudar a treure la visió de la juventut d’ERC, aquells orelluts una mica pagessots que, entre rencunia i rencunia als convergents, van fent la seva de gairell sense voler la cosa. Si mires la cara d’en Carles Mundó, veus això. No tinc rés contra ell, simplement m’ha vingut la imatge.

Altre cop ahir al carrer la gent no es preguntava amb qui simpatitzava i aquí hem d’anar. Es l’arma més bona que tenen els castellans convertits amb españols. Ells van sempre a una, units i un sól objectiu: viure dels catalans sense fotre brot i escampar l’odi.

ANC i “l’altre” avui ja no tenen cap paper protagonista en aquesta iniciació a la guerra. Estan morts de por i, ni una ni “ “la” altre”” novolen jugar fort.

Quan que anyoro als meus avis a la resistència francesa..

Gemma R.
Gemma R.
29.10.2020  ·  09:19

Penso igual que María Angels Fita. Demanar unió a partits que no volen el mateix, és absurd. ER no és independentista, perquè ER no és res. És un conjunt de gent que busca viure de la política, i que van anar a petar aquí perquè la manera de pujar al partit era més senzilla que a CIU després PDcat ón hi havia gent més preparada, passa igual a als Comuns. Només havies de pilotejar aquest i aquell, i sobretot no voler fer canvis profunds enlloc, ni tocar massa cosa, que això porta feina. I ho sé per algú proper q en va marxar fastiguejada d’ aquests ambient irrespirable d’ amiguisme ,poca visió política i ideals desaparaguts. Per tant no sé què li podem demanar a aquests partit. Ara bé, per a mí el misteri són els seus votants. Perquè els voten exactament? Quin és el motiu? A mí se’m fa molt difícil d’ entendre aquesta actitut. Juntxcat també té gent que sense ER en l’ estratègia creu q el millor és anar fent autonomisme perquè els fa por quedar com els radicals i perdre votant dins de sectors més benestants. I no se n’ adonen q si proven de fer com ER, hi guanya ER, això sempre és així. Ells han de ser els reis de la coherència, i no fer cap més càlcul que aquest ara mateix. Perquè això és el que afableix tot el règim i els que els volen fer de pota, bé sigui per entusiasme personal, per partidisme o per por. Les raons de cadasqú no ens interessen ni ens han d’ interessar mai en un servidor public. Están ón són i cobren la dinerada que cobren per mandat de la gent i per a fer el que han de fer. Tota la resta d’ excuses cada cop sóm més els que ens interessen 0.

Mònica Vidal
Mònica Vidal
29.10.2020  ·  09:27

Som-hi. Fil a l’agulla!

Joan Turull
Joan Turull
29.10.2020  ·  09:32

A Espanya, del guàrdia civil Baena a Pedro Sánchez i de Juan Carlos a Santiago Abascal, organitzen un cop d’estat contra una de les nacionalitats d’Europa més importants. Si no caiem a la provocació i fem una confrontació intel·ligent tenim les de guanyar. La “Operación Volkov” serà una derrota sonada del feixisme.

Agnès Buscart
Agnès Buscart
29.10.2020  ·  09:39

Gràcies Vicent.
Tan parlar de taula de diàleg i jo no he entès mai perquè a Catalunya
no hi ha des de l’1 -O una taula de diàleg permanent amb tots els actors.
Fem un paper de la trista figura…
serà que som molt ignorants de la realitat que vivim?
Serà que hi ha massa poltrones a guardar?
Si miro al meu entorn tants caps tants barrets…
Amb quin dret puc demanar que els polítics ho facin diferent?

LLIBERTAT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

maria serra
maria serra
29.10.2020  ·  09:41

Estic d’acord Vicent , però ara ho veig molt difícil perquè Sánchez ha perdut totalment el control. Esperem que amb aquest desori la comunitat europea ens escolti d’una vegada.

Joan Begue
Joan Begue
29.10.2020  ·  09:48

No és això companys no és això
Tal com diu la cançó.
Personalment i per realirat crua i dura no tinc la solució al problema.
Pero sou conscients que després de 50 intervencions comentaris som nosaltres mateixos que ens estem llençant les culpes i els desanims. Vist la reacció de la mostra millor o deixem corre apaguem el llum i a fer nones.
Que de ben segur tot passarà en uns anys oi.
Els nostres i els que ens seguiran trobaran un record una injustícia i per què som així humans i no podem oblidar-ho encendra’n el llum, un cop més i un altre més per reflexionar sobre les seves arrels i tornarà un altre u d’octubre.
Nos engoixeu no cal que ens disculpen per qui te la culpa, en el fons això es el procés.
Això és el cami d’Ítaca.

Llorenç Marquès
Llorenç Marquès
29.10.2020  ·  09:50

En la situació actual i tal com van las coses cada vegada a pitjor, em pregunto si mai tindrem el valor que cal per desempallagar-nos del coronavirus i del corona virus via GC, o restarem ajupits, agenollats. espantats i suplicant un diàleg vergonyós eternament fins el darrer català independentista, fins quant entomarem els segrestos de la nostra bona gent??.

Estar en guerra fa por i no es gens agradable, però es la realitat que el nostre adversari invasor vol, llavors i si tenim clar que ni Europa ni ningú ens ajudarà, si no demostrem que som capaços de donar-ho tot per ser lliures, si ens fa por crear la nostra defensa nacional, davant tanta injustícia prepotent, de qui juga fort sense importar com ho fa per no perdre la seva colònia peninsular, si ens fa mandra per comoditat plantar-nos als carrers o a on sigui els dies que calguin, llavors si som tant impotents, i preferim que ens vagin esquarterant mica en mica, es que no mereixem ser lliures d’aquests virus.

Ells van uniformats i fan molta patxoca, semblant superiors, a sota hi ha una persona com nosaltres també temporal, van armats fins las dents, qualsevol grup que s’ho proposi ho pot fer si hi han diners, ells no arriben a 100 mil, nosaltres som moltes i molts cents mils més, llavors que l’hi passa al poble català?? per que no s’aixeca contra tant maldat anti democràtica??…jo us ho diré, ..la gran desconfiança entre nosaltres, que ens han inoculat els nostres partits polítics, per tant necessitem gent amb mentalitat de soldat com tenia el MHP Francesc Macia, de res ens serveixen polítics de coll blanc i corbata, xuma tintes de despatxos…..cal fer un pensament de veritat o plegar.

Octavi ENGUITA
Octavi ENGUITA
29.10.2020  ·  09:52

Catalunya pot i ho ha demostrat al mon….pero vol?
I mentrestant ells van fent…
L’unica força que queda es l’exili, la resta pobrets en el millor dels casos volen pero no poden…amb ullleres de pasta model anys 80 no farem l’independencia aixo esta clarissism.
Farien be d’acceptar-ho.
Ara en serio com es possible que tot el mon sigui testimoni de la cacera d’en Puigdemont….i la resta de partits no es posin al seu servei amb tots els seus vots…i la seva força i despres ja veurem….
Els pobles que no lluiten o moren o es desperten esclaus…(diuen) ja fa temps que Catalunya es va despertar…que li toca ara….es logica simplement.

Pere Grau
Pere Grau
29.10.2020  ·  10:15

No cal dir que el Sr. Partal té tota la raó del món. Tampoc cal dir que la major part dels comentaristes tenen arguments sobrats pel seu escepticisme. Malgrat tot, crec equivocat creure que el futur immediat pot segui sent tant decebedor com molts dels moments que ens han “regalat” els “dialogadors assenyats”. El 14 de febrer és una oportunitat per saber a qui donen més pes els electors. Si els “dialogadors” són els més votats, bona nit i bona hora. Sí dins de l’independentisme són majoritaris els que no volen esperar la setmana dels tres dijous a plantar cara a la repressió, el panorama pot canviar radicalment. Que res no serà fàcil? Ja ho sabem. Però hi ha alguna cosa ara que sigui fàcil? La gestió de la pandèmia per part de Madrid? La llista de víctimes de la repressió, cada vegada més grossa? La gent que des del març no ha cobrat ni cinc? etc.etc.
Exigim un compromís clar dels partits que vulguin ser votats. Res de mitges tintes. I que cadascú posi el seu granet de sorra (el seu vot) per tal que guanyi aquell a qui donem més credibilitat. Acceptant totes les conseqüències. Que no ho oblidi ningú: la lluita continuarà mentre l’home senzill del carrer ho vulgui. Facin el que facin molts polítics curts de vista i de gambals…

Josep Jallé
Josep Jallé
29.10.2020  ·  10:24

No sigueu impulsius, director, benvolgudes i benvolguts.
Cal reflexionar, auto reflexionar, meditar … re meditar, anar al Palmar de Lledoners a rebre les disposicions que la divina preeminència hagi empescat.
Tot plegat no s’adreça amb pensaments, ni molt menys accions, d’alta eficiència. Calen anys i … panys, per anar meditant (i rebent llenya). Salut!

Victor Serra
Victor Serra
29.10.2020  ·  10:41

Mesures concretes ja! . Quin dia expedienten Baena, quan es deixa sense sou i poders els jutges amb el mandat caducat al TC i al CPGJ . Quan es presenta la denuncia per fals testimoni contra de los Cobos i Baena ? Quan es comença a tramitar una llei d’amnistia ?

Valentí Ferran
Valentí Ferran
29.10.2020  ·  10:48

La resposta dels partits “independentistes” davant l´última acció repressora de la GC al congreso espanyol serà definitiva: Aprovaran l´estat d´alarma que presenti Pedrito, aprovaran els pressupostos de l´estat que presenti el gobierno, i aprovaran qualsevol mesura que estabilitzi Espanya i el seu règim.

El gobierno en veient aquestes reaccions se sentirà intimidat i immediatament negociarà un referèndum d´autodeterminació vinculant amb Catalunya, tot i que dubtaran si la millor resposta no seria acceptar el resultat del referèndum de l´1 d´octubre de 2017 i concedir graciosament la independència a Catalunya.

Els partits “independentistes” no posaran mai en qüestió les prebendes/sinecures que provenen del BOE i que es renovaren en les pròximes eleccions autonòmiques que estan al caure; especialment per part d´ERC que es veu com la nova Convergència i Unió per als pròxims 30 anys; una mena de CiU 2.0; també hi ha un altre factor tan important com l´anterior i es diu por.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
29.10.2020  ·  11:01

D’entrada, i per a mostrar determinació i unitat.

Què pensen fer els nostres diputats al Congrés?
Els suposadament independentistes de PdCAT, JxCat, ER, CUP.

Mirar a un altre costat i aprovar l’estat d’alarma mentre ens ataquen judicialment amb més mentides de la judicatura i la GC?
Mirar a un altre costat i aprovar gratuïtament els pressupostos?

Si ho fan hauran consumat el servilisme al naZionalisme espanyol.
Sería tot el contrari del camí que ens va mostrar Rosa Park davant els abusadors supremacistes

Es comença fent tot el contrari del que va fer Roger Torrent d’ER el 30-G de 2018 no nomenant President al MHP Carles Puigdemont, o al Juny de 2018 permetent que el “jutge” Llarena digués qui podia ser o no diputat, o amb la presa del lloc de diputat del MHP Torra.
Cada cop que se cedeix, el fatxenda, el naZionalisme espanyol es creix i augmenta la repressió. La “gallineta hauria d’haver dit prou” ha fa dos anys.

Comencen per plantes efectius actuals

Ens cal les mesures de l’estat d’alarma?
Sí, però també li calen als espanyols, Europa els mira.

Ens calen els pressupostos suposadament més generosos aquest any?
Sí, però dues coses: també els hi calen als espanyols: i un pressupost més generós no es garantia de res, tots ja coneixem que el normal és no complir-los per part del gobierno d’espanya quan es tracta de Catalunya.

Aleshores perquè votar a favor en ambdues coses sense contraprestacions garantides reals?
Primera, l’estat d’alarma és incomplert, ho diuen els nostres polítics. Que facin la esmena o, si no, votar NO.
Segona davant de l’actual i anteriors agressions jurídiques, votar NO als pressupostos si no ho aturen immediatament.

El PP votarà el mateix per motius ben diferents, per tant si els espanyols del PSOE-PODEMOS volen els nostres vots, que s’ho guanyin.

I continuar per aquest camí, ni un pas enrere fins que ens reconeguin com a subjecte polític i no com subjecte a expol.liar.

No són de fiar, són incapaços de respectar uba negociació, quan es tracta d’espanyolisme.
Tenim a més la mostra recent contra la llibertat d’expressió del vot conjunt PSOE-PP-C’s-VOX defensant que no es pugui criticar els sacrosants símbols de l’espanyolisme: monarquia i bandera.

ramon Feixas
ramon Feixas
29.10.2020  ·  11:15

El militarisme franquista, tenint en compte que s personalitza com a branca imperial que de de moment gestiona el poder d’imposició, una de les tècniques que aplica són atacs sorpresa d’ampul·losa imaginació que fan creure com a realitat a les masses espanyola fi de que sentin còmodes com a ciutadans amb privilegis propis d’un imperi, sobretot en comparació als colonitzats , en aquest cas per ser considerats “separatistas”. Cada show d’aquest amena comporta escarments pels caps de turc triats per a cos d’escarment. Que això sigui així, cosa que no té justificació humana, però sí explicació per ser característiques pròpies de decadència imperial, és quelcom d’una concatenació totalment lògica. En aquest cas és fet en un moment en el que el sentiment de derrota de molts independentistes és evident. La necessitat de donar culpes i fer retrets a d’altres és pròpia de la debilitat que tenim cadascun de nosaltres, encara que els presos i exiliats demostrin tanta força i que en l’anonimat es noti que hi és. És lògic de que qui vol bufar i fer ampolles (tothom ho voldria, però els desitjos normalment són d’una superficialitat de treure la loteria) no tenen la mateixa força que la connexió en una necessitat social. La necessitat social dels catalans d’autodeterminació és pot corroborar cada dia amb milers de fets. El primer que cal en qualsevol procés de qualsevol tipus és la consciència fonamentada. Després cal comprovar la magnitud d’allò que suposa, tant en temps com amb capacitat efectiva, tenint sempre en compte com pot derivar la citada consciència en els punts baixos d’ondulació. Així ,doncs, cal saber hivernar el bombo sense deixar-lo rovellar. La consciència social cal que prengui a distingir quan té sentit la dita “d’aquí va morir un valent” i que la valentia i la covardia són elements que no poden com ho són la inconsciència i la prudència. En els moviments socials hi ha figures que emergeixen per conjuntar la força al contrari del liderisme que actua com a màquina que ha d’estirar tots els vagons i que indica la verticalitat de la cultura. La primitiva virtut de la competició que tan explotada és avui té un tret important per a l’efectivitat que s’anomena perseverança.
Potser sí que ara cal hivernar una mica en alguns aspectes, davant la ridiculesa i manca de justificació de les detencions d’ara i que el pòsit vagi estenent la consciència, per mitja dels exiliats , com és d’esperpèntica i quant recursos malversa l’estat espanyol en la seva manera de torejar als catalans i de com això empesta la pau social i porta enemistat entre els territoris, ja que la independència vol dir precisament que els franquistes deixin de manar a Catalunya, no pas que els espanyols siguin els nostres enemics. Al mateix fet, els espanyols veurien que totes les mentides que els inculquen els medis adoctrinadors són un invent com la capa vermella a la plaça. És imprescindible el Reconeixement profund a tots aquells que, per defensar catalunya el seu benestar es veu perjudicat.

XAVIER UTRILLA
XAVIER UTRILLA
29.10.2020  ·  11:16

Cert, no hi tenim cap més remei.
No puc més que subscriure (com la immensa majoria dels comentaris) la proposta de l’editorial. Amb un matís. No ho limitaría només als tres partits amb representació parlamentària, hi sumaría totes les forces polítiques independentistas.
I aquí ja topem amb el primer escull: erc. L’erc de Junqueras i acòlits, si voleu més concreció.
Coincideixo del tot en l’exposició que fa en Miquel Gilibert, els fets ho demostren diàriament. Comparteixo també la proposta d’enfortir un teixit independentista fort i consolidat, que també menciona l’article editorial d’avui. Afegiría, una conclusió més, del comentari d’en Pere Sio que em permeto reproduir: “Si ERC … no modifica la seva estratègia, la ciutadania els ha d’escombrar i apartar del poder a les properes eleccions, única forma de que l’independentisme pugui redreçar el rumb.”

Josep Gualló
Josep Gualló
29.10.2020  ·  11:24

FA POC TEMPS, L’ASSEMBLEA VA FER UN INTENT AMB POCA TRAÇA

Descartada per absurda la idea de fer foc nou, i donant per bona la teva proposta Vicent, crec que el problema més difícil per posar-la en pràctica rau en convèncer a tots els actors i trobar un relator que tots acceptin.

L’intent de l’ANC no podia reeixir perquè es va atorgar el paper d’organitzador siguent un actor més com Òmnium.

Si es pot aconseguir aquesta “Taula de Negociació” de manera efectiva, la batalla està mig guanyada.

Eduard Samarra
Eduard Samarra
29.10.2020  ·  11:27

La veritat és que jo, suposo que com alguns companys i companyes, sentim molta frustració. Si amb la pandèmia portem sis mesos de retard en la denúncia d’aquest estat autoritari de bio-seguretat que s’està instaurant implacablement, amb el tema de l’anomenat procés portem ni més ni menys que dos anys i mig fent-nos trampes al solitari.

Arribar avui a aquesta conclusió de “Espanya ha entès que això és un combat però són els nostres polítics que no ho entenen” sembla naïf i qui sap si cínic. Sobretot veient que els mitjans nostrats, i aquest editorial en concret també, han donat un ample marge als nostres governants en quant al benefici del dubte es refereix. A l’estat espanyol no li fa falta entendre res (per cert, referir-s’hi com a “Espanya” és tergiversació).

Ara bé, en quant a la nostra classe política no sé si és tant una qüestió d’enteniment, sinó més aviat d’ignorància. D’on no n’hi ha no en raja. Encara que sembli contra-intuïtiu i profundament masoquista, d’alguna forma els nostres polítics prefereixen viure instal·lats en la repressió i seguir xuclant de la mamella que no pas reconèixer que no pretenien per fer allò que van dir que farien.

S’han rendit perquè mai van tenir intenció ni de lluitar en el cos a cos amb l’estat, ni de superar les seves lluites intestines atàviques, ni de desenvolupar eines d’estat de debò. Si reconeguessin tot això, podríem com a poble iniciar un procés de deliberació que ens permetés a passar a l’acció. Psicològicament, aquest és el fenomen que pateixen els familiars de les víctimes de la violència institucional; quan no es pot reconèixer un cadàver o no s’imparteix justícia, no es poden fer el ritual i dol pertinents i la gent es queda penjant com un fuet, sempre esperant a no se sap què, en un estat permanent d’indefinició.

A més a més, jo personalment no puc evitar veure aquesta nostra passivitat davant la repressió com un efecte directe de les mentides dels nostres polítics. És una repressió que malauradament s’emporta per davant un munt de gent del carrer, però inconscientment se sap que no paga la pena deixar-se apallissar, endeutar o engarjolar per acabar amb un nou pacte fiscal. El problema que tenim doncs és que com a poble no podem passar pàgina i és temptador culpar els polítics de fer-nos captius d’aquesta situació.

Llavors, ¿per què no els exigim la veritat? ¿I si els nostres polítics i líders fan les coses com les fan senzillament perquè, com a bons catalans, tenen les limitacions pròpies d’una ment colonitzada? ¿Pot ser que cadascun de nosaltres, al seu micro-cosmos particular, actuï d’una forma mesella, victimista i insular similar a la forma en què ho fan els dirigents? ¿Com quedem nosaltres com a poble si els nostres governants, que són els màxims exponents de la nostra cosmovisió, estan atrapats en les seves contradiccions?

¿Cap la possibilitat que siguem nosaltres que volem ser enganyats? No és la primera vegada que ho dic això, però els polítics són un reflex del poble perquè en realitat surten del poble. “Els polítics no passen a través d’una membrana des d’una altra realitat” que deia George Carlin.

Hem entrat en una nova fase de la història de la humanitat, en què haurem de trobar solucions noves a aquells vells problemes que mai no s’han resolt. El catalanisme del qual deriva l’independentisme processista és un concepte vetust, virtualment mort. Una explicació simplista per a fer-nos sentir bé que tapava totes les nostres carències històriques. Potser és moment d’enfrontar-s’hi. Potser la crisi econòmica ens hi empenyerà.

Lluïsa Miret
Lluïsa Miret
29.10.2020  ·  11:40

D’acord amb l’editorial.
Avui hi ha hagut una entrevista a tv3 i semblava que Marta Vilalta i Elsa Artadi estaven molt d’acord amb fer un front comú .

Josep Maria Lari
Josep Maria Lari
29.10.2020  ·  11:50

Que ha de passar per què el que proposes Vicent, es compleixi?
Potser algun atemptat? Algun mort?
No exagero, però penso que n’hauria de passar una de molt grossa perque els tres partits reaccionessin.
No ho han fet amb la dura sentència del Suprem, que encara ara continua actuant amb els presos polítics de forma venjativa.
Amb què ho faran, doncs?
Soc escéptic, ho reconec, però amb tot conservo l’esperança, la mateixa esperança que tu tens i que manté la flama de la llibertat.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
29.10.2020  ·  11:54

No hi haurà un front comú si no queda clar que volíem fugir de tres-cents anys de tirania colonial.
Ara ÉS GAIREBÉ IMPOSSIBLE.

Cal pedagogia de l’extermini per part de Castilla amb els seus governs (normalment reis però també el Azaña republicà).

ERC no recorda que volíem fugir de I’INFERN_PRESÓ COLONIAL.

Albert Gómez
Albert Gómez
29.10.2020  ·  13:32

Totalment d’acord amb el seu article. Ja fa molt de temps i mai ens cansarem de demanar UNITAT als partits independentistes. Fins quan haurem d’esperar?. Cal que es deixin de partidismes i de batalletes entre tots ells i dic tots per que ho són tots, grans i petits, petits i grans. Repeteixo: “UNITAT”

David Mascarella
David Mascarella
29.10.2020  ·  14:53

Sr Partal, sempre, en totes les èpoques, tothom ha tingut molt clar que és un combat entre nacions, que ha sobreviscut en cada moment segons les circumstàncies, i les possibilitats.

Recordem una frase de tantes d’allà enllà : Quevedo “mientras haya un catalán tendremos guerra”

Vostè diu “Potser encara hi ha algú que pensa que davant Espanya es pot ser ‘l’independentista bo’, però aquesta figura no existeix en l’imaginari de Madrid”.

Entenc que es refereix a les forces actuals que parlen de referèndum, de taula de negociació, del 50%..de confrontació intel•ligent quan també diu “Sóc conscient que hi ha una capa de gent que creu que la solució de tot plegat és fer foc nou. Liquidar totes les organitzacions i tots els lideratges que tenim ara, que no serveixen”.

2) A partir això, els tres partits haurien de posar-se d’acord en una colla d’accions clares i contundents, molt visibles, no en declaracions d’intencions que ja no convencen a ningú. I comprometre’s a dur-les a terme immediatament. El temps compta molt.

Consultar hemeroteca, això fa molt temps que es proposa, però depèn de qui ho diu…

Tots els punts recullen el què és obvi i reclama la majoria de l’independentisme. Una part dels tertulians sembla que van més enllà…

Algú amb una ironia de mal gust, (la pagesia de veritat, els que treballen la terra, potser hi tindria alguna cosa a dir) “aquells orelluts una mica pagessots que, entre rencunia i rencunia als convergents, van fent la seva de gairell sense voler la cosa. Si mires la cara d’en Carles Mundó,”
Poc coneixement i gran falta de respecte cap a un sector, i una al•lusió directe cap a una persona que el supera de llarg.

Ramon Plana
Ramon Plana
29.10.2020  ·  15:21

Fugim de les enteses de partits, que només serveixen per defensar els interessos dels partits.
El millor que ens pot passar a les properes eleccions és que hi hagi un guanyador amb majoria absoluta.

Roser Caminals
Roser Caminals
29.10.2020  ·  16:22

Els cinc punts del Vicent són totalment vàlids, però només els veig factibles si ER pateix una rebregada electoral considerable.
En aquest moment, hi ha dues vies:

1. La via revolucionària. La transformació dels ciutadans en combatents, mitjançant una organització clandestina i una altra d’oberta que arrabassi institucions i partits i ocupi el territori. Difícil d’executar, en plena pandèmia.

2. La via institucional. Votar el febrer per JxC, el mal menor. A partir d’aquí potser es podrien implementar els cinc punts. El perill és que, si guanya ER, la via institucional serà via morta i la via revolucionària, també. I si les enquestes ho encerten i és veritat que els votants revaliden ER, és que la majoria de ciutadans no volen ser combatents.

Mercè ariza
Mercè ariza
29.10.2020  ·  17:01

M`acabo d´informar que Europa no ens ajudara ja que per els seus interesos (per els diners que poden perdre) no els convé que marxem.O sia que a oblidar-nos de Europa.

Anna CASACUBERTA
Anna CASACUBERTA
29.10.2020  ·  17:53

Admirat Sr. Vicent Partal: tan de bo tots els polítics avui l’hagin llegit i reaccionin tal com el poble es mereix. Gràcies per l’editorial.

Gerber van
Gerber van
29.10.2020  ·  18:07

Molt bona proposta, Vicent!

Com sempre en qualsevol negociació s’ha d’esforçar els partits abans que volen seure a la taula. Això també val pels partits polítics Catalans i independentistes. Per això s’ha de trobar una manera per a forçar les. Per exemple denunciar qui vol o no vol participar en aquestes negociacions i qui no vol complir alguns dels punts acordats. És clar que tot això s’ha de resoldre abans les eleccions per a saber qui hem de votar i qui no.

Jordi Onrubia
Jordi Onrubia
29.10.2020  ·  19:53

El silogisme és simple: si ERC no vol lluitar per la Independència i la majoria vota ERC, vol dir que la majoria de l’independenrisme no vol lluitar per la Independència.

Antoni Morros
Antoni Morros
29.10.2020  ·  19:55

Antoni Morros.

A la vista del que fan i com actuen els nostres polítics, als indepes només ens queda una alternativa: Votar independentista encara que no més sigui per tocar els collons a Madrid!!

Rosa Gispert
Rosa Gispert
30.10.2020  ·  00:11

Això només podrà ser si ER, és a dir l’opció submissa, reb una clatellada ben forta a les eleccions i si els polítics que surtin escollits per les CUP són persones compromeses de veritat i no tigres de paper. I ja ens dirà el sr director qui farà de intermediari.

Més notícies

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €