Estat d’alarma: cal frenar també l’entusiasme per l’autoritarisme

No ens poden demanar que la lluita contra la pandèmia implique oblidar tot allò que ha passat del mes de març ençà i permetre que els governs, tots, esquiven les seues responsabilitats

Vicent Partal
Vicent Partal
25.10.2020 - 21:03
Actualització: 25.10.2020 - 22:03
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

‘La covid-19 és la nova sida dels heterosexuals, dels blancs i dels normals. La màscara preventiva és el preservatiu de les masses. La covid-19 és per al neoliberalisme autoritari i digital de l’era Facebook-Trump allò que la sida va ser per al neoliberalisme pre-cibernètic de l’era British Petrol – Thatcher.’ Són paraules de Paul B. Preciado en un article aparegut a Mediapart ahir. Preciado, filòsof i comissari d’art, un dels intel·lectuals europeus més atrevits del moment, fa temps que alerta sobre el perill de normalitzar l’autoritarisme, i amb aquest article fa un crit d’alerta per la generalització de la precarietat, de la vulnerabilitat personal i el control social sobre la població.

Faig un bot ràpid de país. També ahir Roberto Saviano feia un avís des de les pàgines de La Repubblica, arran dels greus incidents esdevinguts a Nàpols en les protestes contra les mesures decidides pel govern italià. El periodista perseguit per la màfia explicava que això que ha passat a Nàpols ‘és el senyal d’allò que podria acabar passant a la resta d’Itàlia i a tot Europa‘. I afegia: ‘Els desastres que requereixen actuacions d’emergència són generalment una benedicció per a qualsevol poder. […] La por porta a suportar la privació de llibertat i atorga a l’estat d’excepció l’ambient ideal per a obtenir el consentiment, el patrocini i l’enfortiment de la pròpia influència. El poder que té avui [el primer ministre italià] Conte probablement no l’ha tingut cap primer ministre d’ençà de la postguerra, però això no ha servit per a preparar el país per a la segona onada, no ha servit per a fer més sòlida una Itàlia feta fràgil per decisions preses a mitges, per finançaments fets a mitges, per informació servida a mitges. Nàpols només ha mostrat allò que és a punt de succeir’.

No són aquestes, ni de bon tros, les úniques dues veus que s’han alçat aquestes darreres hores, alarmades, a l’estat francès o a Itàlia. Al Corriere della Sera, sempre elegant, l’escriptora Susanna Tamaro diu: ‘Els qui ens governen pensen que els italians som un poble de pobres dements, atrapats en una lúgubre dissolució col·lectiva, que no volem sinó contagiar-nos els uns als altres.’ I insisteix: ‘La impressió és que els qui ens governen van a les palpentes. Primer prohibeixen una cosa, després cedeixen i la concedeixen un poc però sense cap planificació, sense cap línia que ens puga fer entendre quina és la millor cosa que podem fer, de veres, pel bé comú.’

I al mateix diari Beppe Severgnini avisa que la impaciència es va estenent entre la població i pot prendre formes impossibles de preveure, especialment entre el jovent. La irritació i la frustració necessiten identificar un culpable i aquesta cerca, diu, no afecta ‘quatre negacionistes’, sinó ‘tota la nació, que va ser heroica a la primavera i ara es troba que li demanen que siga pacient’. També el moderat Le Figaro s’uneix a les crítiques als governs i publica un editorial en què proclama que la lluita contra el coronavirus ha estat mal dirigida per un ‘govern que fa una trista sensació d’improvisació’.

A l’estat francès, de fet, hi ha veus potents que s’han alçat amb molta contundència. Com les del president de la Comissió Assessora Nacional sobre Drets Humans, Jean-Marie Burguburu, o la de la Defensora dels Drets, l’equivalent al Síndic de Greuges, Claire Hédon. En una entrevista a Le Monde, Burguburu ha advertit que fer un ús repetit dels estats d’alarma és un greu problema i que haurien de ser un recurs molt extraordinari. I ha atribuït aquesta tendència a la voluntat de concentrar el màxim poder en les mans d’un govern que no necessita més poders extraordinaris però que en vol, avarament. ‘La República no ha conegut mai en temps de pau una restricció de les llibertats que es puga comparar amb això que vivim ara’, diu amb tota solemnitat l’home encarregat de vetlar pels drets civils.

Per una altra banda, també en un article a Le Monde, Hédon adverteix: ‘Entre les limitacions sanitàries i els imperatius econòmics no hi ha espai per a la defensa dels drets i les llibertats, que són el fonament de l’estat democràtic.’ I recorda que l’absència d’un debat públic aprofundit sobre la necessitat o no d’adoptar mesures excepcionals implica un risc molt gran.

Crec que amb aquest petit conjunt de lectures n’hi ha prou per a remarcar la prevenció i el debat que les decisions preses en aquesta segona onada de la covid-19 han despertat tant a Itàlia com a l’estat francès, les altres grans zones d’Europa més afectades per la pandèmia. I el contrast amb l’acceptació –anava dir gairebé submisa– que decisions semblants han desencadenat al sud de les Alberes.

La situació sanitària és greu, això no és discutible. I s’han d’adoptar mesures, és clar. Però hom no ens pot demanar que el preu siga oblidar tot allò que ha passat del mes de març fins ara i permetre que els governs, tots, esquiven les seues responsabilitats. Com a societat no ens ho podem permetre.

Al març la pandèmia ens va agafar de sorpresa a tots, però d’aleshores ençà han passat un poc més de set mesos. Set mesos en què s’ha controlat prou en prou moments per a permetre de planificar millor la resposta. I tanmateix avui gairebé tornem a ser on érem al març: es descarrega directament sobre la població i els sanitaris la responsabilitat de la lluita contra la covid-19, es continuen improvisant mesures, s’eviten les crítiques i les explicacions; de fet, s’intenten de silenciar. I, en contrast amb això, s’enalteix el poder fort i l’autoritarisme –no el debat i la democràcia– com la manera que té la societat de respondre més eficaçment als problemes propis.

Per això cal recordar que aquest ‘entusiasme autoritarista’ que s’ha apoderat dels nostres polítics és també un virus perillós. I no solament de caràcter polític. D’ençà del març moltes coses s’han fet molt malament i això no solament cal criticar-ho sinó que hauria d’implicar responsabilitats. Dimissions, per exemple. Altrament, deixarem que els incompetents continuen al capdavant de les institucions, amb el risc que té això sobre les nostres vides.

Per exemple: qui pot discutir ara que al març Sánchez va dificultar, amb un comportament polític absurd, la reacció contra la pandèmia? Aquest estat d’alarma que va aprovar ahir, tan diferent del de març, és evident que implica que el d’aleshores –centralitzat, militaritzat i extremadament polititzat– va ser un error. I no passarà res?

Al març quan el president Torra demanava de confinar el Principat li ho impediren i, al damunt, l’insultaren. I ara no cal ni tan sols explicar per què, ni acceptar responsabilitats per haver-ho fet? Al març el president Puig va criticar durament la centralització de les compres i va vorejar la desobediència quan obrí un canal paral·lel amb la Xina. I ara no cal ni tan sols reconèixer el mal que féu el govern espanyol a la sanitat pública valenciana, de quina manera es va dificultar l’arribada de material sanitari per culpa d’una decisió política absurda? És clar que no és sols la gestió del govern espanyol que s’ha de posar en qüestió, sinó també la dels nostres governs, els tres autonòmics i el d’Andorra. La gestió de Pedro Sánchez ha estat i és particularment nefasta, com ja és evident i reconeix tothom arreu del món, però els nostres governs també han comès equivocacions grosses que resulta igualment sorprenent que es vulguen tapar i anul·lar amb arguments de lluita partidista o provant de matar el missatger, com vam veure ja la setmana passada.

Però centrant-nos en les responsabilitats d’aquell govern que es va definir com a ‘autoritat competent’, un portaveu de la Moncloa va dir ahir que comptaven amb els vots d’Esquerra Republicana, Junts per Catalunya i Compromís per a aprovar a les corts espanyoles aquest inaudit macro-estat d’alarma que volen fer arribar fins al maig. I si és cert em costa molt d’entendre com, en nom d’una suposada responsabilitat, els partits renuncien a la política i a passar comptes a la nefasta gestió dirigida durant mesos per Pedro Sánchez. Ho torne a dir: com s’hauria de fer normalment en una democràcia. Exigint-ne, per exemple, la dimissió o una renovació a fons del govern espanyol, en canvi dels vots. Si ho han fet tan malament que ningú més en el món ho ha fet pitjor, per quins set sous ara cal donar-los un vot, en canvi de res, perquè continuen governant sense ni tal sols demanar-los autocrítica?

La CUP sembla que se’n desmarcarà i de fet l’esquerra independentista ha convocat protestes avui mateix, però, així i tot, el retrat general que resta de la nostra política i dels nostres polítics és inquietant. Ho és tant, això també ho he de dir, com l’absència d’un debat intel·lectual sobre aquesta terrible situació, debat que, en canvi i com hem vist, sí que fan en uns altres països.

 

PS1. En el mateix article que esmentava més amunt, Tamaro critica també l’actuació dels diaris i la nostra manera d’informar sobre la malaltia. És una crítica molt legítima, que he acceptat sempre i que en el cas de VilaWeb he debatut aquests mesos amb alguns lectors i s’ha expressat sovint en els comentaris dels subscriptors que acompanyen aquest editorial. Ni la defugim ni la defugirem en cap moment.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
25.10.2020  ·  22:29

És evident que els governs ja han demostrat un nivell d’incompetència molt alt en la gestió de la pandèmia. I el que pretenen és tindre tot el poder per a poder continuar manant com si res. El problema és que la seua gestió està generant un problema de salut amb morts que amenaça amb generar una onada que els escombre. Segurament, estan espantats. I també mal avesats. Sense cap preparació professional, molts polítics viuen molt per damunt de les seues possibilitats reals. N’hi haurà capaços de qualsevol cosa per a no perdre els seus privilegis.

Francesc Aguilar
Francesc Aguilar
25.10.2020  ·  22:42

El virus surt en manada a les 22 hores però a les 6 de la matinada se’n va a dormir i ja podem agafar el metro o el tren ben apretadets per anar a la feina, que ja estem segurs sanitàriament.

Rossend Escolà
Rossend Escolà
25.10.2020  ·  22:59

L’ombra de “la doctrina del xoc” és més llarga del que sembla.

Lola Tomàs
Lola Tomàs
25.10.2020  ·  23:04

Celebro que comencis a despertar, si més no a manifestar-te. Molts lectors de VW fa setmanes que estem preocupats, angoixats i indignats per l’abús de poder, per les restriccions a les llibertats individuals i drets democràtics.

Cert que es dona la paradoxa que feixistes i gent més d’esquerra reclamen i es queixen del mateix. Però és així. Crec que la por a ser identificats amb l’extrema dreta ha fet que algunes persones ideològicament més properes al que entenem per esquerra s’hagin inhibit de qüestionar certes mesures indignes d’un país democràtic. Però cal que despertem ja, que fem tard.

L’autoritarisme tan sols és el recurs dels pobres d’esperit i dels incompetents. I pel que sembla anem sobrats de polítics que ni en saben ni assumeixen responsabilitats ni errors. Això sí, els surt a primer pla el guàrdia civil que porten dins.

I espero, Vicent Partal, que ara adrecis la mirada cap a alternatives que permeten guarir el covid. A Sud-Amèrica cada cop hi ha més presència pública del diòxid de clor. Hi ha estudis científics que ho avalen, metges que el recomanen i molta gent que n’ha guarit. Esperem també que en parlin primer els altres diaris d’Europa? O ja en podem parlar obertament?

Raquel Puig
Raquel Puig
25.10.2020  ·  23:07

Article molt lúcid. En estat de xoc per l’actuacio dels partits catalans recolzant l’estat d’alarma. Tard o d’hora començaran els actesd’insubmissio. El pànic generat es terrible i ho acepptem tot sense un fil de crítica. Molt trist.

Mònica Batlle
Mònica Batlle
25.10.2020  ·  23:16

Encertat.
Em preocupa l’afició a l’autoritarisme dels governs. Però també em preocupa tantes persones aplaudint-lo mentre eviten veure tota la pobresa i les morts que aquest autoritarisme provoca.
Em pregunto:
Quants dels que demanen més mesures com les que s’han pres fins ara les demanarien també si fossin ells els que es quedessin sense sou?
Quants d’ells demanarien més reducció del contacte social si fossin les seves famílies les que s’haguessin vist afectades per l’increment de suicidis?

Gràcies, Vicent, per recollir i endreçar els avisos que ens van arribant de diferents països veïns.

Josep Maria Rúbies
Josep Maria Rúbies
25.10.2020  ·  23:25

Difícil creure governs poc democràtics, i el covid campa lliure. Tant difícil és romandre tranquils? La covid augmenta l’atur i mata. Sense oblidar en exigir projectes que millorin la situació, lloguers barats, metges i infermeres….i sobre tot fer el que diuen els metges, sanitaris i experts.

jaume vall
jaume vall
25.10.2020  ·  23:35

1. Estant d’acord amb la denúncia d’aquesta deriva, em pregunto, I què podem fer ?

Sense una societat forta al voltant d’associacions amb autoritat moral (Òmnium, encara ; ANC, cada cop menys ; Sindicats, ni se’ls espera; les CUP, ja no me les crec. Aleshores, qui pot qüestionar activament aquesta realitat que esdevé un malson per als ciutadans, i una benedicció pels que ens volen súbdits ?

Encarnació Parets
Encarnació Parets
26.10.2020  ·  00:02

Els vells cauen com mosques o els maten sense fer escarafalls (menys despesa SS). Els mig-vells es queden a casa i viuen de les rendes (menys consum, ergo menys IVA). Els joves, ni tenen casa ni ingressos (no IBI no IRPF). Què faran si arriben a fer-se grans? Sistema en fallida tècnica. L’últim que tanque la porta.

Gerber van
Gerber van
26.10.2020  ·  00:04

Una altre vegada moltes gràcies per les teves pensaments critic. Per això em surt la proxima pregunta:

En un estat de dret és pot castigar algù qui no te la culpa d’un crim? Més especific per aquest debat: és (jurídic) sostenible castigar tota una societat amb el toc de queda o, més endavant, amb confinament domèstic perquè una part es comporta en una manera irresponsable, començant amb el ministre president del pais?

Josep Salart
Josep Salart
26.10.2020  ·  00:13

Tots tenim raó, tothom te raó, tots són savis i tots sabem de tot.

Comentari acertat el del senyor Aguilar i jo també penso que si no fem alguna cosa per tancar el perímetre, no farem rés.

Els de l’ibex no els interessa que els vols d’avions des de madrid es parin ni el trens ni rés de tot això. A veure si el nostre Govern adopta mesures importants en el tema de mobilitat territorial.

El tema de la queda pot ser important si, però que al matí arribin trens i avions de tot arreu a Catalunya, ja és més delicat prohibir-ho. Esperem que el nostre Govern no s’arronsi. El MHP Torra o la Consellera Ponsati, no cediríen ni un milímetre ¡¡¡

Mentre tant, restauradors, amos i treballadors, desitjo una solució per vosaltres, i com cada dia, estimats presos polítics, estem amb vosaltres i disposats a lluitar i a enfrentar-nos amb qui calgui per ser tots lliures. No puc més ¡¡¡

Josep Gualló
Josep Gualló
26.10.2020  ·  00:13

IMPOTÈNCIA DAVANT DE L’AUTORITARISME

Ens queda clar que és un problema generalitzat però nosaltres som els que el patim més fort. I ara que ho sabem som incapaços de trobar-hi solució.

Estem com estabornits. Hem normalitzat el que no hem de normalitzar si no volem viure com ànimes en pena.

Ens sentim impotents quan de veritat no ho som. Cal que reaccionem individualment i col·lectiva. Que és una cosa molt facil de dir i molt difícil de fer. Necessitem l’espurna que encén la foguera.

Jaume Riu
Jaume Riu
26.10.2020  ·  00:15

2020 10 23 TOC DE QUEDA
Prohibir per poder governar és una practica que voreja la incompetència.
En canvi, l’excel·lència d’un govern consisteix a prendre decisions de gestió per obtenir els resultats esperats sense haver de prohibir res que sigui essencial, com els drets fonamentals, sobretot.
En situacions excepcionals com el Procés d’independència de Catalunya, o la pandèmia del coronavirus, els governs de tot arreu que coneixem tenen la tendència a prohibir fins i tot els drets fonamentals i amb això pretenen el control social sobre la població.
De vegades penso que alguns han volgut arribar al govern només per poder prohibir, que encara és pitjor.

Ramon Perera
Ramon Perera
26.10.2020  ·  00:48

Breument.

> “La situació sanitària és greu, això no és discutible.” Sí, però en relació al grau de gravetat jo no he vist informacions oficials clares que inspirin confiança. Amb aquesta ‘gravetat’ es pot justificar qualsevol cosa.

> Un dels crims més grans dels nostres governs és que no han reforçat l’assistència sanitària primària. Ni tan sols un mica. I encara menys amb la voluntat que fos una millora consolidada, que ho hauria de ser.

> “Tamaro critica també l’actuació dels diaris i la nostra manera d’informar sobre la malaltia.” En aquest punt jo també critico Vilaweb. Vilaweb informa molt bé de diferents temes amb periodistes que hi entenen del tema i critiquen la informació que donen i la font corresponent. No és així en relació a la covid. Rebem molta informació, molta, però sense cap valoració crítica [o gairebé cap].
Normalment és informació en la línia de les versions oficials, però amb absència d’altres opinions expertes i serioses que contradiuen les oficials.
No parlo de posicions negacionistes, d’oposició a ultrança de la mascareta, del diòxid de clor, etc, sinó, per exemple, d’opinions de professors i investigadors de universitats de primera línia de diversos països [USA, Alemanya, Anglaterra, Escòcia, Nova Zelanda, Israel, Canadà].
Aquesta dada ja la va donar el subscriptor Eduard Samarra a l’editorial del divedres 23 del corrent mes d’octubre:
https://gbdeclaration.org/great-barrington-declaration-catalan/ [la declaració original]
https://gbdeclaration.org/#cosigners [els cosignataris].

Mercè ariza
Mercè ariza
26.10.2020  ·  01:11

Mentre no entenguem que el MMS es lo que es i dona el resultat positiu que sabem que dona per eliminar el virus,i vaigi passat un temps perdut.,doncs no anirem bé.

Joan Trilla
Joan Trilla
26.10.2020  ·  01:16

El debat és més necessari que mai! Qüestionar-ho tot també!
Devastar l’economia, ensorrar mil.lions de negocis i llocs de treball, retallar les llibertats i els drets individuals, implantar règims totalitaris militaritzats basats en la por i la coerció, destrossar la salut física, emocional, mental i espiritual de les persones o reventar el planeta NO TÉ RES A VEURE AMB CUIDAR-NOS!!
Ens necessitem totes i tots més que mai i més crítics que mai; ens hi va la vida i ja fem tard!!

Un spoiler: la desobediència segueix sent el camí…

Núria Castells
Núria Castells
26.10.2020  ·  02:21

Tenim la desgràcia de trobar-nos en una situació sanitària i socioeconòmica molt difícil i governats per polítics majoritàriament molt incompetents: la tempesta perfecta.
Aquests polítics incompetents, però, són el braç executor de poders econòmics que decideixen utilitzar els recursos -que han monopolitzat- de la manera que a ells els convé, més enllà de tota altra consideració.
I així resulta que, molts mesos després de la primera onada, encara estem com estem en nombre de sanitaris i de recursos per a la sanitat, nombre de mestres i recursos per a l’ensenyament, ajudes a les empreses, ajudes a la conciliació, recursos per a les residències d’avis i àvies, ajudes a l’habitatge, recursos per als més vulnerables i un llarg etc.
Llavors, davant la impossibilitat de quadrar el cercle -i, també, empesos per la seva arrogància- els governs ho fien tot a les prohibicions i l’autoritarisme. Així, no podrem ni protestar mentre s’ensorra la nostra vida.

Però cal mirar-se les coses com són: si la prioritat dels nostres governants fos la vida de la gent, el seu benestar, aquest 99% que som no estaríem ni molt menys, tan desprotegits. No hauríem d’afrontar la pandèmia amb una mà al davant i l’altra, al darrere.
Que el virus és un gran problema, sí; però el problema més gran és el sistema.
Heu pensat, per un moment, com seria de diferent aquesta emergència si visquéssim en una societat decent?

Francesc Rosés
Francesc Rosés
26.10.2020  ·  03:32

La crisi sanitària ha posat de manifest la immensa mediocritat dels nostres polítics incapaços de gestionar-la. Però aquesta incapacitat no es restringeix a l’àmbit sanitari. Són incapaços de gestionar res. Són mediocres i inútils. L’únic interès que tenen és tenir poder per continuar vivint del mòmio. No només els hem de demanar responsabilitats per la mala gestió sanitària. Això no obstant, la gent resta muda.

Pel que fa a les reaccions totalitaristes com ara l’estat d’alarma, val a dir que són molt populars. La situació a Espanya l’any 36 era tan greu, tan greu, que un general va decidir, pel bé d’Espanya i els espanyols, fer un cop d’estat i prendre el poder durant 40 anys. No és va presentar a les eleccions sotmetent el seu programa de govern a votació, no. Va fer un cop d’estat que va ser aplaudit per molts.

Aquí estem una mica igual. La solució totalitària sempre és una temptació per a la colla d’inútils a sou que ens governen. I, a sobre, hi ha gent que els recolza caient en la trampa del totalitarisme com a solució.

Quines mesures s’han pres des del març per pal·liar les mancances del nostre sistema sanitari? Cap ni una. Si se n’haguessin pres, les explicarien i no poden. Hi ha més llits, més places a les UCI, més metges i infermeres? S’ha format al personal sanitari? S’han pagat els ERTO? Hi ha ajuts per als sectors més afectats? On han anat els diners a fons perdut de la Unió Europea? Per què no s’han demanat els ajuts per al turisme, per quins set sous no volen els diners que ens pot prestar Europa? Per què, si la situació és tan greu i l’estat esta en fallida es gasta 10.000 milions en armament?

Estem en mans d’incompetents i no passa res. Els nostres polítics,que cobren cada mes, no han estat capaços d’aprovar ni una sola llei en tota la legislatura. I no passa res. Ara que tocaran totalitarisme, estan encantats i recolzaran sense cap escrúpol un govern que manté els seus dirigents a la presó i a l’exili. Que ha estat capaç d’aplicar un 155 sense que els tremoli la mà. Que impulsa la inseguretat jurídica contra el poble català. És aquest el pa que s’hi dóna. I no passa res.

Ramon Roca
Ramon Roca
26.10.2020  ·  05:14

Es difícil d’entendre posicions tan “puretes” com les manifestades en l’editorial in en molts dels comentaria sobre la llibertat i l’autoritarisme, que es poden resumir en: no puc sortir quan vull i fer el que acostumo a fer, les autoritats són autoritàries (no ser-ho seria un oxímoron), etc. Sembla que la llibertat individual no és la dels altres, que la teva llibertat ha de ser contínua sense punts d’inflexió ni punts singulars definits per la societat i les circumstàncies. I a més tenim el complot, el “poder” que el que vol no és detenir una pandèmia si no demostrar qui mana. Jo diria, que si es necessita un debat, que hi entrin els científics i discutim sobre les seves bases pràctiques i teòriques i deixem-nos de literatures fàcils de pensaments sense dades. Potser que donéssim una ullada a “La pesta” d’en Camus, que en la traducció de Fuster ens diu, quan apareix la paraula “pesta”, “Fou a partir d’aquell moment que la por, i amb ella la reflexió, començaren.” i més endavant “Les plagues són una cosa natural, però resulta difícil de creure en les plagues quan us cauen a sobre. (… els ciutadans) Continuaven fen negocis, projectaven viatges i tenien opinions ¿Com haurien pogut pensar en la pesta, que suprimeix el futur, els desplaçaments i les discussions ? S’imaginaven que eren lliures, i ningú serà mai lliure en tant que hi haurà plagues.”

Miquel Gilibert
Miquel Gilibert
26.10.2020  ·  06:05

A mi no m’han agradat mai les marxes militars, em sembla que si, com es diu en castellà, “dimitir” és un nom rus, anem malament, i s’està voluntàriament duent a terme una campanya de desinformació i d’infoxicació sovint deliberades que contribueixen en bona part a tapar la incompetència de la classe política. Recordo, per exemple, els llarga mesos de març i d’abril on posessis la tele a l’hora que la posessis, parlaven de la Covid. I sovint per no dir res. Només crear por i una sensació d’alarma desmesurada, que no sé molt bé de què va servir. Apart de la ridícula picabaralla diària entre governs, autoritats, i dels fantasmots uniformats que amb prou feines sabien fer una frase sencera sortint a totes hores a fer declaracions.

És també evident que el govern de la Generalitat (el de Madrid és directament inqualificable) no és precisament que hagi mostrat una gran competència. Començant pel minidesastre el juliol, la presa de mesures de relaxament sense avaluació prèvia clara, o sense deixar passar com a mínim 15 dies entre mesura i mesura per veure si la incidència augmentava, o seguint amb, per exemple la tornada a l’escola sense desdoblament de grups, segurament han contribuït a la situació actual. La qual, d’altra banda, s’ha produit en cosa de 3-4 dies, cosa molt sorprenent.

Ha mancat i manca un control seriós i una avaluació de l’origen dels contagis de la malaltia. Per exemple, algú ha proporcionat estudis (que es poden fer a partir de contactes d’infectats, coincidència de pujades amb mesures etc) sobre la incidència dels diversos possibles llocs de contagi en la transmissió. Quanta gent s’encomana al metro, o a l’autobús, o al teatre ? Per què resulta que a Europa, a tot arreu, les taxes pugen aproximadament igual ? Per què la república txeca està a 1000 casos per 100K habitants quan no és un país especialment sociable ni amb grans botellots ? Totes aquestes coses són interrogants que ningú, ni aquí ni arreu d’Europa, està responent. I no veig els ciutadans demanant responsabilitats arreu. Costa de creure que els polítics siguin igual d’incompetents miris on miris… Jo crec més bé que tots estan desbordats malgrat els 7 mesos passats. Ens enfrontem a una força de la natura desfermada, com un huracà o una ventada. I l’única defensa seria una hiperresposabilitat individual i un tancament de la societat que probablement ningú es pugui permetre. I no és la primera pandèmia. al segle XIV la població d’Europa va caure a la meitat per la pesta negra. Ningú ho va saber aturar i la vida va acabar continuant, interioritzant la desgràcia.

Dit tot això és evident que si no es fa res el creixement de contagis és exponencial i porta a un col·lapse encara més gran de qualsevol sistema sanitari (el belga i el d’aquí). Per tant, amb el nas tapat i amb molts dubtes em temo que no queda més remei que acceptar les restriccions. No és aplaudir-les, sinó intentar fer alguna cosa, ja que no han fet res per preveure aquest col·lapse anunciat (i es podien haver fet coses, des d’habilitar hospitals provisionals preparats, incrementar la contractació de metges, millorar sistemes de detecció, comprar els famosos tests ràpids, muntar una estructura prou tupida de rastrejadors, fer seguiment estadístic de persones assistents a actes, etc per a avaluar incidència…).

Cal demanar responsabilitats, és clar que sí. Ara en tindrem una oportunitat, nosaltres, al mes de febrer. El problema és, i sap greu dir-ho, que miris on miris de l’espectre polític català (i especialment l’espanyol), no hi ha cap garantia que un altre conjunt de polítics sàpiga gestionar millor (de fet sàpiga gestionar gens) la pandèmia. Centrant-nos en el cas català, l’alternativa a JxCat + ERC seria PSC+C’s+PP, o PSC+Comuns+ERC. Algú pensa que alguna d’aquestes combinacions faria un paper gaire millor en la gestió de la pandèmia ? I ja no us dic res de l’alternativa a Madrid.

Aquest és un dels problemes: el sistema de partits està anquilosat i no sabem trobar-li recanvi. En realitat tot es podria resoldre amb un parlament de 5 o 6 persones, cadascuna representant el percentatge de vots dels ciutadans que han votat un determinat partit. Perquè al final es tracta d’estructures jeràrquiques on es fa la voluntat del líder i que no responen a ningú més que en ells mateixos. I els ho sabem i van endavant fent el que els ve de gust perquè, en molts casos, saben que no hi ha alternativa al govern.

I així anem lliscant cap a una barreja de “1984” i “Un Món Millor Huxleià”

Carme Perello
Carme Perello
26.10.2020  ·  07:07

Problema molt greu de salud.
Però això a portat a la realitat de la gestió econòmica a Ezpaña, que és on jo en aquest moment estic donant els meus diners:
Impostos, a la nòmina cada setmana per la SS, per l’Irpf……
Aquests diners que jo i cada ú dels ciutadans, hem entregat mensualment, anualment…… on són?? perquè ara, jo…..tu, tots¡¡¡¡¡ els necessitem
Aquesta gestió de tants i tants anys, de fer de recaptadors, les subvencions que han vingut d’Europa, les inversions, on han anat??? On són realment aquests diners??
Tenim un problema de salud que, comporta quedant-se a casa, molts de nosaltres i que, per tant, per la gestió d’improvisació (al principi entenedora), però quan vas veient, que aquesta improvisació es barreja amb qui la diu molt grossa, ó amb vestir-se de militar per empoderar el govern davant…..algun enemic??? veient realment la INUTILITAT, i lo absurtd d’aquest sistema social i econòmic ezpañol.
Perquè una cosa que ens ha obert els ulls a tots, -això espero, és que tot el sistema governamental, des dels ajuntaments fins a l’executiu falla totalment.
Sinó reconeixem la falta de professionalitat i la corrupció que l’hem normalitzat, no sortirem d’aquest forat negra.
I sí, semblem xaiets tots plegats, darrera uns pastors que ens porten a la deriva, però no ara, ja fa molt de temps¡¡¡¡
Vivim en una època de paraules llençades a la bassura, som una societat, l’actual, que s’ofèn del que realment és la veritat. Com aplaudir als sanitaris als balcons i després no continuar respectant les mesures sanitàries….ufffff¡¡¡¡

Maria Cinta Comet
Maria Cinta Comet
26.10.2020  ·  07:29

Gràcies Sr. Partal per les seves reflexions envers la manca d’autocensura dels governs que ja han mostrat el seu desencert en la primera onada i poc l’esmenen de cara la segona.
Les mesures són dràstiques i de dubtosa eficàcia. El virus només campa de les 22h (23 o 24, segons les diferents autonomies) a les 6 del matí?
I al transport públic (ple de gom a gom a les hores punta) NO hi ha virus? I així mil exemples més.
Subscric totalment el que opina la *Sra.Encarnació Parets*.
Si ja anàvem malament, així deurem seguir anant.
Quin futur ens espera ????

Mª Teresa Brasó
Mª Teresa Brasó
26.10.2020  ·  07:51

Per mi es important deixar clar que no votare cap partit que doni suport al Govern de l’estat espanyol tant orgullos ell.
que imposa mesures només per donar peixet i anar recentralitzant.
Ja n’hi ha prou, cap suport a Madrid que només sap imposar i enganyar.
tinc ganes d’un govern català fort, desgraciadament qui ho va intentar el van fer marxar amb el consentiment del nostre Parlament, i el silenci de molts
Gracies President Torra.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
26.10.2020  ·  08:01

Societat devastada.
Politics fent partidisme.
Rastrejadors insuficients.
Casament amb l’IBEX 35.
Diners regalats a Ferrovial.
Diaris acceptant la versió oficial.
Onestos científics criticats.

L’autoritarisme avançarà mentre no el denunciï gairebé NINGÚ.

Jaume Bosch
Jaume Bosch
26.10.2020  ·  08:25

No fa falta tenir pedigrí de visionari per veure cap ón ens volen dur, ja fa estona que ho este avisant i és per això que colcuns comentaristes han reclamat a VW, varies vegades, que també aporti visions alternatives al relat oficial construït entorn a n’aquest virus.
El sentit comú i les dades de morts comparades amb la mitja dels darrers 10 anys ja ens indiquen clarament que això ha estat provocat deliberadament com a darrer intent de les classes extractores per dominant-se i esclavitzar-nos.

josep SELVA
josep SELVA
26.10.2020  ·  08:33

De cap manera podem acceptar les mesures autoritàries perquè no son per el be de la nostra salut, sinó per monitoritzar-nos com fa la Xina amb la seva població i ens hi hauríem d’oposar sortint massivament al carrer, no pas fent tuits o comentaris, peró no serà perquè ja som massa mesells i porucs. El control de la població es l’objectiu de tots els governs.
I sí, tal com diu Susana Tamaro, la premsa te molta culpa d’aixó perquè la premsa ha de vendre noticies i si no son impactants no ven. Informar es secundari.
Vilaweb ha abusat de fer alarmisme amb reiterades entrevistes a “experts” que cerquen notorietat i per mes que li hem dit no s’ha esmenat, no te excusa. El veritables experts treballen no obren boca perquè cerquen explicacions, que no tenen i per aixó no donen entrevistes ni fan declaracions, ni van a les tertúlies ni a les ràdios a fer-se autobombo, com en Mitjà, com l’Arenes, dos personatges infames per la seva supèrbia i prepotència i aqui en aquest mitjà se’ls ha donat reiteradament veu per contribuir al mateix objectiu que el Gobierno i al Govern que ara ens regala el confinament a la carta

Pep Agulló
Pep Agulló
26.10.2020  ·  08:34

ELS DRETS ES DEFENSEN DES DE L’AUTOORGANITZACIÓ I LA RESPONSABILITAT COL·LECTIVA

Una cosa és prendre mides, limitant drets per convicció i necessitat per part la ciutadania i l’altra és conculcar drets per la via política de l’autoritarisme que té poc a veure amb l’eficàcia. És clar que s’han comés errors, i s’han de demanar responsabilitats però no estic d’acord amb l’editorial. Sobretot amb l’enfocament. Des del “ens ho carreguen a les espatlles” que deia Vicent a “depèn de nosaltres”. Són dues posicions quasi contraposades.

Quan només critiques la governança, és perquè li donem tot el poder i responsabilitat en la lluita contra la pandèmia. El Poder protector ens han de resoldre els problemes atès que ja paguem impostos. És la posició de la ciutadania passiva i on es situa l’editorial.

Això és un contrasentit, sobretot quan ens reivindiquem de 1-O on la ciutadania és va empoderar i va passar per sobre del govern i de les institucions. Si ens considerem una ciutadania adulta amb responsabilitats en el projecte col·lectiu no podem esperar que NOMÉS els governs ens resolguin la situació.

Les llibertats s’han d’adaptar al primer dret, el dret a la vida però el subjecte impositiu no pot ser l’Estat. Els epidemiòlegs han de marcar camins que la ciutadania autoorganitzada i solidària ha d’imposar les restriccions que se’n derivin. Pensar que el descontrol de la pandèmia només és perquè el govern no han fet la feina a temps sense tenir en compte l’incivisme insolidari d’amples capes de la població és posar-se una bena als ulls.

Compte perquè moltes protestes de la retallada dels drets són de sectors feixistes que fan demagògia populista. Només des de la ciutadania empoderada i conscient del greu problema es pot lluitar contra les retallades dels drets. No pas des de la irresponsabilitat i de la política feixista.

PS. Sánchez ho ha tornat a fer: recentralitzar políticament les aiutonomies amb l’excusa de la pandèmia. Requereix un altre espai…

Núria Feliu
Núria Feliu
26.10.2020  ·  08:34

Estic d’acord amb el comentari d’en Francesc Aguilar. Ningú parla de l’aglomeració dels transports públics, això també és un gran focus de contagis, però posar-hi solució té un cost pels governs que els gestionen. Les mascaretes les paguem nosaltres amb un 21% d’IVA, o sigui, com són obligatòries, els comporta uns beneficis.
Fins quan aguantarem la desídia dels nostres governants. Salut!

ESTHER QUETGLAS
ESTHER QUETGLAS
26.10.2020  ·  09:11

De tot aquest problema Covid i les seves derivades polítiques i sanitàries, el que no m’entra de cap manera es que només es discuteixi, si vacuna, si situació carrers, aquí, allí o mes enllà. El que vull saber com a ciutadana d’aquí, d’allà o mes enllà, RESPONSBILITATS per l’origen de tot això, ningú en parla, molt poques notícies, que si Xina, que G5, que EEUU, salt als humans. Tants científics que roden per la terra i cap es mulla prou. Per això aquest bitxo fa molta pudor el seu origen. Gràcies VilaWeb per els punts de vista, però me segueix preocupant l’origen i la manca de culpables Oh ja es tenia previst mermar la població mundial per interessos de no sabem qui?

Núria Coma
Núria Coma
26.10.2020  ·  09:14

Per fi una mica de crítica a la gestió que s’està fent de la pandèmia.
Benvinguda.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
26.10.2020  ·  09:21

Si us plau, entenguem-ho d’una vegada, el culpable de la pneumònia ràpidament progressiva en el context de la Covid-19 és un virus que es diu SARS-COV-2. S’ha fet coses malament, algunes molt malament. Critiquem-les i fins i tot denunciem-les. Aquesta pandèmia ens obliga aprendre sobre la marxa i les nostres armes son un sistema sanitari precari -no homologable als països europeus més avançats- i un comportament col·lectiu que està molt lluny també dels països del nord d’Europa. Fa 15 dies -un divendres- vaig veure, a les 23 h, al barri del born de Barcelona una munió de gent als bars, sense mascareta i a menys d’un metro de distància. Com ho canviem això?. No es pot dir un dia que els responsables no prenen decisions i l’endemà dir que ens prenen la llibertat. Que no heu vist el Montseny aquests dies?. Com ho canviem això?. El virus provoca una malaltia greu en el 15-20% de la població i un 5% pot morir. Hi ha un 80% que no ho viu com un perill real. Tanmateix aquest 20% pot col·lapsar el sistema sanitari -ni intervencions, ni poder atendre com cal les malalties urgents del cor -infarts- o els ICTUS …, etc. Ni el nº de metges i personal sanitari és il·limitat -això no es pot improvisar- ni ho són el nº de llits perquè encara que muntem hospitals de campanya no tindrem el personal. Ni la població, ni els tertulians, ni els periodistes saben ni entenen la magnitud a què ens estem enfrontant. Podem criticar que ens retallin les llibertats però ara per ara només podem lluitar contra aquesta infecció amb l’aïllament. La restricció estricte de moviments a Wuhan, epicentre de la pandèmia, el tancament total de les fàbriques i reprendre de forma ordenada de la producció -amb una població que actua com un sol home- han estat la clau per controlar -desaparèixer (?)- el coronavirus. Us imagineu Barcelona amb 50000 morts?.

Albert Miret
Albert Miret
26.10.2020  ·  09:27

Jo, segur que m’equivoco perquè ho faig sovint, però si no recordo malament érem moltíssims els que maldàvem per a tenir al davant un enemic desprestigiat a tot el món, empobrit, depenent exclusivament de la caritat europea, desarmat de tots els arguments exculpatoris, sense possibilitats reals de recuperació, amb científics falsificats a base de talons bancaris robats aquí i allà, a la Universidad Juan Carlos uno i a d’altres universitats no investigades, amb una legislació que fa riure a tot el món per prehistòrica. Crec que ara tenim tot això a les mans, i el seu gobierno es veu obligat Merkelment a donar-nos el permís per canviar mitja horeta del confinament d’un estat de setge nocturn que no servirà per a res però, ATENCIÓ!!: De poder tancar tot el territori a qualsevol estranger que vulgui entrar. Si ara no sabem aprofitar aquesta oportunitat de fer nostre el territori i declarar la independència, és que tampoc nosaltres hem après res de res, o que tenim un govern de carambola que li sembla bé l’espoli i la dependència d’un estat en estat ruïnós, vergonyosament fallit per una incompetència de segles.

Agnès Buscart
Agnès Buscart
26.10.2020  ·  09:31

Tots atrapats en les confusions, tots desorientats davant poders mundials que volen canviar de mans el poder i nosaltres parlant de governs que no tenen cap poder que no sigui obeir com fa la població…a qui? N’hi ha de més llestos i saben tirar la pedra i amagar la mà.

La constitució permet aquestes restriccions…nooooo, i què…qui es llegeix la constitució…

Ignasi de
Ignasi de
26.10.2020  ·  09:39

Em vaig queixar amargament de que vilaweb dones les xifres de morts del ministeri i no les de la conselleria, tant diferents unes d’altres. El meu periòdic no va estar a l’alçada.

David Badia
David Badia
26.10.2020  ·  10:08

Aquest mati, en Jordi Baste i els seus tertulians a Rac1 fen demagoia en contra del govern de la Generalitat, en canvi no diuen res del govern d’España, sels nota massa el “plumero”. Al final he canviat d’emisora.

Umberto Ciotti
Umberto Ciotti
26.10.2020  ·  10:14

YA BASTA DE SUMISIÓN A UNA ESPAÑA OBTUSA Y ARROGANTE ORGULLOSA DE SU ESPANTOSA IGNORANCIA

AHORA ES LA HORA PARA DEJAR DE RECONOCER LA AUTORIDAD DE UN PAÍS FRACASADO QUE SOLO SABE DE VIOLENCIAS, DE ROBOS Y DE ASESINATOS

Joan Begue
Joan Begue
26.10.2020  ·  10:14

Tantes preguntes ens fem de les quals moltes no tenen respostes fàcils i menys que poguem acceptar com respostes als nostres interessos mateix. Tenir sensació de descontrol això es normal en una societat que ha estat instruida des de fa milers d’anys a sobreviure en un espai reduït i gràcies perquè si et bellugues t’amenacen en perdre’l i desgràcies mil.
Però no tothom te el mateix espai nínxol malgrat tot està basat en un aspecte piramidal. Imposat naturalment pels que en cert moment han estat més egocèntrics o que van conèixer allo del pastor i les ovelles. Veien que si feies de pastor tenies certa ventatge sobre el ramat, això es repeteix des de fa anys.
Soc de l’opinió que necessitem una distància de treball per entendre algo millor el joc, doncs jogar sense aquesta distancia ens dificulta veure una mica el sentit propi del joc.
Mentres estem involucrats amb els discerniment del virus la llibertat el govern
Estem sense un punt òptim per veure cap on anem i si cal potenciar el procés o sortir de la partida.

Àngel Vidal
Àngel Vidal
26.10.2020  ·  10:31

Ja era hora que algú critiqués obertament la gestió de la pandèmia feta a l’inici pel gobern central. Encara m’indigna el record d’aquells discursos soporífers i insuportables de P. Sánchez en els que, en un to autoritari disfraçat de paternalisme, repetia que “el virus no entiende de territorios” y que “tenemos que actuar juntos”, ni les esperpèntiques declaracions dels militars dient que “todos somos soldados en esta guerra”.
Per què ningú exigeix responsabilitats d’aquella nefasta gestió? Si ara no toca fer-ho, quan tocarà? Quantes vides s’haurien pogut salvar si s’hagués fet un confinament inicial de la comunitat de Madrid en comptes d’esperar que el virus s’extengués per tot el territori? Aquella gestió tan cínica va estar motivada exclusivament per qüestions polítiques, i les conseqüències n’han estat la malaltia, l’empobriment i el patiment de milions de persones. No és motiu suficient per exigir-ne responsabilitats?

Josep Ramon Alonso
Josep Ramon Alonso
26.10.2020  ·  10:34

Tot mesures repressives i restrictives, cap mesura com millorar la Sanitat invertint més dotant-la de més personal i mes tecnologia, més UCIS i més UVIS i tot els avenços que ajudin a salvar vides, no sols de covid si no de totes les malalties conegudes i desconegudes.

Menys policia i militars i més personal sanitari.

L’estat d’alarma no més dona tranquil·litat al govern espanyol per fer el que l’hi vingui en gana sense que ningú l’hi pugui dir res legalment.

No paguen els ertos, no paguen res, les ajudes econòmiques queden en no-res i no més fan promeses de que els fons d’ajut europeus seran de tants o quants milions però que no se sap quan ni com ni en quines condicions vindran, (si és que algun dia venen)

Toc de queda: quedat a casa a partir de les deu de la nit fins a les sis del matí que ja podràs anar a encomanar o encomanar-te a la feina en el transport públic, que com a mínim hauria de ser gratuït.

Carles Farre
Carles Farre
26.10.2020  ·  10:38

Bon dia, per frenar l’autoritarisme, hi han dues coses que ara mateix s’haurien de fer, una i la mes òbvia, es frenar o destruir el virus, la segona es frenar i revertir la sobrepoblació, i un cop aconseguit això, prohibir de forma efectiva la manipulació de bacteris i virus per a usos militars, tal com es fa per les armes químiques,una tasca gaire be impossible, a partir d’aquí tot el que se us passi pel cap.
Destruir o frenar l’avanç del virus, es clarament possible, i de forma fàcil i senzilla, amb el diòxid de clor, però per poder aplicar-lo de forma generalitzada, cal també un canvi radical, si no una depuració, en el nostre sistema sanitari, la qual cosa ens porta a un altre canvi radical del nostre sistema democràtic de cartrò pedra, cap a un altre de llistes obertes i democràcia directa, que encara es mes difícil, i per acabar-ho de complicar encara mes, cal també un altre canvi radical en la mentalitat de una gran majoria d’adoctrinats tele-creients, i de informativo-creients, dues gran i poderoses branques del fonamentalisme mediàtic.

Fa poc mes d’un any que em vaig fer subscriptor d’aquest diari, el nom de Vilaweb em feia gràcia, i l’associava a un diari independent, lliure, i sense apriorismes, quan i vaig entrar, el tema del “volem acollir” estava en plena efervescència, a les hores ja feia temps que jo m’en havia donat compte que un dels mes grans reptes i problemes que tenia la humanitat per davant, i per descomptat Catalunya, era la sobrepoblació, que no es podia de cap manera solucionar a base de traspassar els excedents dún país a un altre, així sense mes, cada cop que apareixia “l’Open Arms” el diari, jo posava sobre la taula aquest tema, vaig demanar a vilaweb que es fes un anàlisi en profunditat sobre el tema, aportant dades irrefutables de que era un problema de primer ordre, doncs be, encara estic esperant aquest anàlisis, jo sabia que una de les conseqüències de tot plegat, seria la proliferació i ràpida transmissió de moltes i noves malalties, el que no vaig pensar que fos tan aviat…tampoc ho van fer com es obvi i notori, no ja el nostre govern, -uns inútils en aquests temes, 7,5 millions de futurs”-, ni tampoc el d’Espanya, però si els que es reuneixen a Davos, i com que ja van veure que això de la sobrepoblació seria un problema que també a la llarga els afectaria a ells, doncs per ara no hi ha possibilitat de colonitzar altres mons, i en veure que es pràcticament impossible controlar de forma mes racional el creixement del ramat humà, per exemple una moratoria de X anys de la natalitat mundial, bàsicament països asiàtics i africans, doncs la millor forma de fer-ho, seria precisament a través de les vacunes, i no els hi falta raó, però aqui i ha un altre gran problema creat pel mateix sistema que “ells”, han creat, aquest capitalisme desenfrenat i salvatge dels últims temps, on la globalització n’es la seva màxima expressió final, que ens ha dut al punt de no retorn, un punt en que la única solució que queda es un gran “reset”, aquest reset desde el meu punt de vista, implica la eliminació com mes ràpida millor, d’una part cada cop mes nombrossa de franges d’edat de 50 cap a munt, -uns ja son improductius, i per tant prescindibles, i els altres deguts a la seva edat, son de mes dificil reciclatge, i també els falta poc per passar a ser improductius-, això en el primer mon, la qual cosa donaria un espai, que es podria aprofitar per ubicar a tota una població molt jove, que en el cas d’Europa, vindria d’Africa, tot això sense tenir en compte els desastres que provocarà cada cop amb mes força el canvi climàtic.

En un escenari de vacunació massiva i obligatoria, els que formem part de la UE, serem els mes pringats, doncs ja ens tenen ben controladets, la UE va ser fundada amb aquest objectiu. En altres paisos asiàtics i sobretot africans, això serà molt mes complicat, degut a que molta gent ni tan sols te registre de naixement, es a dir, oficialment no existeixen, ergo no son vacunables…
I que i te a veure l’autoritarisme i el diòxid en tot aixô?, -i podriem afegir també el 5G-, doncs si permets l’ús del diòxid de forma generalitzada, els plans conspiranoics se’n van a la merda, i l’autoritarisme perd el principal motor que el pugui alimentar.

La pregunta que jo en faig es la següent…que es millor que se’n vagin els plans conspiranoics a la merda, o el mon natural?, de mon només en tenim un i el necessitem, d’humans en sobren, i no es necessiten. A les hores i per evitar tot aquests desastres, no seria millor aplicar la moratoria mundial de naixements de criatures humanes?, de tal forma que ja no hi hauria pretext per aquestes èlits per exterminar a una part de la població a través dels mateixos sistemes sanitaris, ni aplicar mesures que ens restringueixin de manera dràstica les llibertat, no tan l’actual. si no la futura?
Vosaltres mateixos!!! CAUSA-EFECTE, així funcionen les coses, to lo altre son colloinades…

Ismael Calvet
Ismael Calvet
26.10.2020  ·  10:39

Vivim a l’encreuament d’un diagrama de Venn format per ‘un món feliç’ ‘1984’ i ‘El regressiu’, en què la paradoxal individualització de l’espai públic fa cada cop més difícil que en puguem sortir.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
26.10.2020  ·  11:06

Algú creu que si hagués estat al front al març el PP de Rajoy, el PP que va llençar la “Divisió Judicial”, escortada pels GCs i PNs, contra Catalunya, retorçant les seves pròpies lleis per a reafirmar el “Una Grande y Libre”, ho hagués fet millor?
No, segur que no fins i tot podria haver estat pitjor.
Només cal veure el criminal posicionament del PP-C’s de Madrid, amb la Ayuso al front, castigant els barris treballadors per a defensar els calerons dels seus i dels barris elitistes. Pura política criminal, se’ls en fot la salut si serveix per atacar al rival polític.
Només cal veure el seu concepte de espanya és madrid i tenim dret a contaminar a tots.

La solució fora demanar dimissió al “gobierno” del PSOE/Podemos per incompetents?
No, la solució, o possible solució, es diu haver esdevingut independents a l’octubre de 2017, i no està clar per com va Europa .
Al “gobierno” hi ha incompetents, segur, però en realitat el que havia majoritàriament al març era naZionalisme espanyol per sobre de qualsevol altra raó. Espanyolisme ranci en les autoanomenades esquerres espanyoles.

Recordem al Sànchez dient “el virus no entiende de territorios” i ara davant la evidència de la inutilitat d’això al març i la greu situació actual, ha canviat i ara si entén de territoris.
Rectificar és de savis, però dubto al 100% que ho hagi fet per saviesa.

Te raó, Sr. Partal, els nostres polítics han de saber posar en valor els seus vots. I no ho fan del tot bé si resulta que diuen que aquest estat d’alarma no és complert, que els limita certes accions.
Doncs no us queixeu i condicioneu el vot a aquests detalls.!!!

D’altra banda, i veient com es fa a la resta de països europeus, creu realment que la solució és fàcil?
Sobre tot quan hi ha un munt d’interessos econòmics pel mig, i un munt d’antisocials incívics que no els importa escampar la pandèmia si ells poden sortir a beure i fer gresca.

La solució seria el rígid i dictatorial model xinès?. Ho sembla si amb 1.300 milions d’habitants tenen menys malalts que Catalunya amb 7 milions.

No, no és fàcil si es barrejen interessos econòmics i egoistes.

Els milers de milions que pensen injectar s’haurien de aplicar directament:
– Per cobrir el no pagament d’impostos als comerços i ciutadans afectats (no oblidem que hi ha qui s’està forrant durant la pandèmia).
– Per cobrir una renda mínima a tothom que hagi perdut els ingressos, per no pagar lloguers durant un confinament estricte, si també als propietaris que no podran cobrar lloguers però rebent el mateix ingrés mínim que tots.
– Obligar als bancs a retornar els 40.000 milions del rescat en la forma de no cobrar els terminis dels préstecs a qui s’ha quedat sense feina.

Amb mesures com aquestes aleshores aplicar un mes el confinament estricte, només un més, quasi total. Amb durissimes sancions als incívics no complidors.
Tal com ha dit el FMI, des del punt de vista econòmic, i diria que també psicològic, és més eficient un confinament dur i curt que no pas 8 mesos que portem d’agonia.

Eduard Samarra
Eduard Samarra
26.10.2020  ·  11:33

Suposo que es pot dir que més val tard que mai, però un no pot evitar sentir molta frustració pensant que això alguns ja ho hem vingut avisant. Era més que previsible. Abans de començar, m’agradaria fer un petit “disclaimer”: no nego l’existència del virus. No nego l’existència del virus, ni els morts, ni el daltavall que ha causat a molts hospitals. No nego el virus. NO NEGO EL VIRUS. Espero que hagi quedat clar.

Crec que demanar un debat intel·lectual podria ser interpretat per alguns com a cínic. Jo no ho penso això, però m’allargaria massa per a explicar-ho aquí. Tanmateix, sí que crec que aquest diari, en vàries coses, no s’ha comportat massa diferent de la resta de mitjans: contribuint a la cultura de la por amb el degoteig diari de casos i morts, publicant articles simplistes sense firma i entrevistant un circuit tancat d’experts que crea una cambra d’ecos.

Tinc una pregunta: si el virus va agafar els nostres governants per sorpresa, com pot ser que des d’un principi parlessin de “la nova normalitat”? Segons entenc, davant del xoc reaccionem primer amb paràlisi o histèria, un cop recuperats comencem a actuar i a descobrir el que passa i a mesura que ho anem descobrint hi apliquem solucions. Només passat un temps podem fer una lectura dels fets. Aquest no és pas el comportament que van mostrar els governants.

Jo insisteixo: això no és únicament una crisi sanitària, és una crisi econòmica, social i ambiental. Inclús diria espiritual. Ja podem estar tot el sant dia parlant del virus, del seu contagi, origen, mortalitat, les mesures per contenir-lo i del que vulgueu, que això ens té distrets de la perversió més absoluta que hi ha al darrera d’un sistema que hem fet bo entre tots. A mi el que em preocupa és la nostra complaença a nivell col·lectiu. Per exemple, acceptant el mantra de no col·lapsar els hospitals posem la capa de ciment definitiva sobre les psicopàtiques retallades de fa deu anys.

Entrant en aquest joc de criticar la gestió dels polítics tornem a cometre un error de base. I és que no acabem d’assumir la idea expressada en aquella famosa frase de David Fernández de “aquells que sempre guanyen eleccions i no s’hi presenten mai”. Penseu per un moment què passarà si fem prou pressió per a exigir responsabilitats als que avui governen. Amb sort s’armarà un bon pollastre, la oposició ho aprofitarà, hi haurà eleccions i un nou govern. I després? Res. Absolutament res. Una nova terna de “incompetents”, possiblement de dretes. Incompetents entre cometes, perquè en molts casos el que es fa passar per incompetència és en realitat servilisme al poder.

Com la comèdia aquesta de les eleccions americanes. Ens volen fer veure que el problema és Trump, quan Biden és un general de la guerra. Canvien els governants, però la política assassina d’expansió global no canviarà significativament. Hi ha un conglomerat d’interessos que opera amb el principi, popularitzat durant la crisi econòmica del 2008, del “need to know”. Hi ha un nivell a partir del qual els governants, responsables de la policia o sanitat només saben el just i necessari per fer la seva feina. Pedro Sánchez no en sap tant com Merkel o Trump, però en sap més que Torra. I tot president de govern sap quines són les condicions i pressions per a decretar confinaments i demés mesures. https://www.databaseitalia.it/chi-finanzia-i-nuovi-lockdown/

Com a mostra del que dic, llanço una pregunta: algú sap qui és Klaus Schwab? És el transhumanista que, que fent servir la Covid-19 com a punta de llança i aliat amb múltiples actors, impulsa el programa mundial El Gran Reset per mitjà del Fòrum Econòmic de Davos.

Us deixo amb algunes de les seves perles (traducció de collita pròpia, agafades d’aquí: https://www.corbettreport.com/greatreset/)

“Les eines de la quarta revolució industrial faciliten noves formes de vigilància i d’altres mitjans de control que son contraris a les societats sanes i obertes”.

“Les al·lucinants innovacions de la quarta revolució industrial, des de la biotecnologia a la IA estan redefinint el que significa ser humà”.

“Si no hi ha cap poder que pugui imposar l’ordre, el nostre món patirà un “dèficit d’ordre global””.

“Quan enfrontats (amb la nova realitat) alguns líders i executius podrien veure’s temptats a equiparar reset amb re-començar, esperant tornar a la normalitat i restaurar allò que va funcionar en el passat: tradicions, procediments comprovats i maneres fer les coses que els resulten familiars – resumint, el retorn a l’activitat normal. Això no passarà perquè no pot passar. En gran part “l’activitat normal” va morir (o com a mínim es va contagiar de) Covid-19”.

Eduard Pertíñez
Eduard Pertíñez
26.10.2020  ·  11:34

El problema és que no entenem la immensa diferència que hi ha entre ser ciutadans i ser súbdits. Un ciutadà forma part del govern del país. No en el sentit que té un sou o una posició en l’estructura administrativa de l’estat, sinó en el sentit més profund que autogovernar-se vol dir implicar-se en el govern. Un ciutadà que veu un accident de trànsit, baixa del cotxe i es responsabilitza d’una part de la gestió immediata. Atura el trànsit i el redirigeix, atén els accidentats, procura pels afectats. On no arriba, o mentre no arriba l’estat ( les ambulàncies, els policies de trànsit, les grues ) un ciutadà s’entén com a part de l’estat i se’n responsabilitza.
Fixeu-vos-hi que el que fa un ciutadà és el contrari del que fa un súbdit. Un súbdit no s’autogoverna, sinó que és governat. Si veu un accident, com a molt, trucarà als governants i es dedicarà a mirar el que passa, criticant tant com han trigat. Els súbdits no formen part de la governança, i per tant, essent forànis i aliens al poder, la seva eina és la crítica.
Què té a veure amb la COVID? Crec que molt. Passat el confinament hem hagut d’actuar com a ciutadans, essent corresponsables de la governança, i ens hem comportat com a súbdits, sense assumir la responsabilitat. Tots hem anat més vegades al súper del que era necessari. Tots ens hem acostat massa més als nostres estimats que el que era imprescindible. Tots hem fet tant com hem pogut dins les regles marcades, perquè com a xais, com a súbdits, és el que fem. No ens governem, ergo, aprofitem i estirem les normes dels nostres governants.
Si ens queda una mica de ciutadà, hem d’assumir la responsabilitat. Som nosaltres, cadascú de nosaltres, que hem empès els nostres governs a actuar com si fóssim súbdits en contes de ciutadans.
I ho demostrem cada minut quan evitem tota autocrítica i dirigim tota crítica als que ens governen. Jo crec que anem molt errats.

XAVIER UTRILLA
XAVIER UTRILLA
26.10.2020  ·  12:14

L’editorial encén un llum d’alarma. Per fi. Ja començava a fer falta.
I no és tracta de negar ni treure gravetat a res, penso. Patim una pandèmia que campa lliurement per bars i restaurants i arreu a partir de les deu de la nit. I sembla que aquests propers días “mutarà” per extendre’s el cap de setmana… Oi que és esperpèntica aquesta definició? Doncs és fruit de les mesures que apliquen.
Manca informació i debat. Manca exigir responsabilitats, començant per Pekín fins l’ajuntament de cadascun (i la oms, de pas). Mancan respostes a moltes de les qüestions que altres comentaris plantegen.
Portem set mesos d’experiència i no hem après res? Si el mètode més eficaç per contenir la propagació són les proves multitudinàries, per qué no anem per aquí també? Si les reunions de joves nocturnes són un element de risc (per demostrar, igual s’han infectat al metro), no cal estat de queda, amb una patrulla de municipals… si la lliure circulació és un risc (lògic), ports, aeroports, aves,…. qué?
Si aquestes mascaretas tan maques i decorades que portem (jo tinc totes les versions d’estelades que he trobat) de roba, no serveixen per contenir l’aerosol que contagia el virus, però sí per coaccionar psicològicament la gent, que ho diguin. Si les terapèutiques només serveixen un día, que hem de fer? Trobo a faltar una explicació mèdica sobre l’us continuat de la mascareta i els efectes nocius. Aquesta tarda (com totes) la portaré vuit hores seguides a la feina, obligatòriament. Lloc on, per cert, interactuaré amb més del triple de gent que ho faig un cap de setmana…
En fi, informació, sentit comú i més informació. El bé comú per sobre l’individual, però no així.
PS. El fet que els partits feixistes en facin populisme, no treu que el problema existeix. És a les seves solucions al que cal oposar opinió.

Lluïsa Miret
Lluïsa Miret
26.10.2020  ·  12:28

I tant que cal frenar l’entusiasme per l’autoritarisme i cal que hi hagi algú que sàpiga plegar si no ho ha fet bé. Cal que no haguem de veure mai més reunions de polítics sense mascareta, massa a la vora, encara que sigui amb el papa de Roma, com també cal , al meu parer, que cada ú de nosaltres siguem conscients de si ho fem prou bé. I poder-ne parlar i expressar la nostra opinió.

Enric Emo
Enric Emo
26.10.2020  ·  12:47

Segueixo sense entendre les editorials que van en la línia de la d’avui.

Em sembla que l’editorial barreja inadequadament la crítica -legítima- a les decisions preses pels governs i que puguin ser equivocades amb la restricció dels drets fonamentals. Son coses diferents.

El virus es contagiós i la nostra societat complexa. Sense vacunes només podem lluitar contra el virus disminuint la interacció social. I per això cal prendre mesures.

En 10 mesos a Catalunya portem més de 13.000 morts. Vol la societat no prendre mesures restrictives i que els morts s’incrementin exponencialment? No seria una decisió en contra del dret a la vida, el més fonamental de tots, i que s’ha de ponderar amb els altres? I si hi hagués concens social per no restringir la interacció social llavors què es diria quan s’arribés als 30.000, als 50.000 morts? També en serien culpables els governs perquè hi hauria una quantitat enorme de morts?

Estic cansat de crítiques sense que ningú dels que les fa expliqui amb el suport d’experts què faria si tingué ell que prendre les decisions. Perque aquí tots som experts encara que de salut pública no en coneguem res, i no calibrem els efectes de les nostres opinions.

Per descomptat que s’ha de criticar els governs. Però ho hauríem de fer tant en proporció als errors com als recursos dels que disposa cada govern. O es que el govern català té marge financer per prendre mesures econòmiques potents i fer inversions de pes quan els seus ingressos estan escanyats des del poder central. Encara cal recordar el dèficit de 16.000 milions d’euros anuals? Ni més ni menys que de 160.000 euros en deu anys!!!

Segur que un estat d’alarma tant llarg sembla desproporcionat. El mecanisme de l’autorització judicial de les mesures restrictives de drets sembla més d’acord amb una democràcia plena. Encara que també hem vist resolucions judicials en las que els jutjes es pronuncien sense que sapiguem ben bé en quins experts es basen uns professionals que no tenen cap coneixement sanitari. Però la perfecció és imposible i ho hem d’assumir. Es podria establir un marc en que les mesures dels governs foren immediatament efectives però subjectes a control judicial ràpid posterior?

Sergi Rodriguez
Sergi Rodriguez
26.10.2020  ·  13:32

Escric des d’Australia, Melbourne.
No es pot comparar el que han fet aquí amb el desastre de la majoria de països desenvolupats.
Les dades:
• a mijançs Agost teníem 500 casos i en alça com UK i, avui tenim 0 i ells 20.000.
• total de morts des de l’inici 905 sobre 26 Milions de població.
• ajuts a empreses mensuals, a treballadors amb salaris baixos quinzenals, diners a la setmana per fer-se el test i no haver d’anar a treballar fins tenir els resultats, etc.
• varies dimissions per gestionar incorrectament la pandèmia i propiciar la segona onada.
S’ha confinat però, per realment guarir la població com demostren les dades

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
26.10.2020  ·  13:34

Doncs jo continuo pensant que el problema és i ha estat la manca de responsabilitat personal de molts.

El govern (o els governs de tot Europa) no haurien de proclamar el cobrefoc? No, potser no…. si els ciutadans s’haguessin quedat a casa després de les 8 del vespre, i haguessin respectat les mesures més elementals de distància fisica, un cop les noticies avisaven de l’increment dels contagis.
Però no, era necessari anar al restaurant i al teatre i al parc…. I vinga grups de gent per tot arreu !!! I la mascareta…per sota del nas. Va que som tots molt machotes…

Els governs actuen d’aquesta manera perqué es senten impotents. Tots els governs. Regionals. Nacionals. Paisos rics. Pobres. Grans. Petits. Tenen els sistemes sanitaris col.lapsats i la gent que fa? es queixa que no pot sortir al vespre !!!! Qui és l’irresponsable?

S’han de demanar responsabilitats per la mala gestió? No n’estic tant convençuda. Els governs estan espantats i sense recursos. No hi ha cap govern que pugui rastrejar res quan el contagi es dispara. No hi ha cap govern que pugui indemnitzar a tohom. Alemanya tampoc. No hi ha cap govern que pugui sentir-se orgullós de res, malgrat que jo continuo pensant que Italia ho está fent millor que molts d’altres (malgrat la protesta de Nàpols o la de Roma, que han estat manipulades pel feixisme).

La unica solució és quedar-se a casa sense gaudir del lleure. Jo vaig a treballar, però en cotxe i no amb mitjans públics. Que contamina? Doncs mira, ajudeu la meva empresa a organitzar el treball des de casa. I si no, fem torns o el que sigui. La meva empresa va trempejant i adequant-se a totes les normes imposades i cambiades continuament. I tots ho estem passant com podem.
Que no ens agrada que ens ho digui el govern? Val. Doncs, per responsabilitat personal quedem-nos a casa, respectem les normes sanitàries, i els governs no tindran que declarar cap cobrefoc.

Demanem-los, això si, que ajudin tots els perjudicats per la tancada general (ep! que no vol dir només repartir diners…perqué no n’hi ha per tots). Però crec que és molt hipòcrita pensar que com que només es moren els grans (que tampoc és veritat, però vaja…) doncs jo surto a sopar a fora i, si no em deixen sortir, em queixaré que em limiten la meva llibertat personal.

Volem ajudar els restauradors? Intentem comprar àpats a domicili o.. jo que sé
Volem ajudar la cultura, el cinema, el teatre? Escoltem i paguem els concerts fets en linia. Fem donatius i xarxes d’ajuda a tots els col.lectius fràgils.

Ajudem el govern o no? I mira que jo no puc veure la consellera Vergés… però és que no ho entenc.
Inventem maneres d’ajudar els que no ho estan superant.

Catalunya ha estat gairebé 350 anys anorreada i, ara resulta que tindrem problemes irreversibles si no ens esperem fins a la próxima primavera per tornar a protestar o a treballar per la independència. Com si abans, tots haguessim fet qui sap quantes coses per la independència,… Au va !!

Els vaccins arribarán en un temps super ràpid, tots els equips de recerca del mon hi estan treballant. En pocs mesos, hi haurà una campanya general de vacinacions i aquesta pandemia sera un record. Mentrestant, preparem-nos, treballem en xarxa, organitzem-nos, aprofitem per inscriure’ns al CxR…. això hem de fer.

Hipòcrites tots plegats!

JAIME LLECHA
JAIME LLECHA
26.10.2020  ·  14:13

Tot molt bé.
No em cansaré de demanar a tots els mitjans i per tots els medis que publiquin i mantinguin accessible el curriculum REAL de tots aquells que optin a un carrec públic.
Només en la política es tria per una feina sense poder conèixer el que ha fet en el passat que el pugui fer mereixedor del lloc pel que es postula.

Angels Linares
Angels Linares
26.10.2020  ·  15:37

Sobscric els comentaris de Mª Àngels Fita i d’Enric Emo.
Han dit el que jo també penso.
Gràcies.

Francisco Sánchez
Francisco Sánchez
26.10.2020  ·  16:22

Dades: Veieu la taula parcial “Europe” d’aquesta font: https://www.worldometers.info/coronavirus/#countries

No hi figuren dades singularitzades per Catalunya (no som un Estat!), però ben segur que no serien millors que les d’Espanya. Les d’Andorra són certament pitjors (proporcionalment).

Si la gravetat de la pandèmia es mesura pel nombre d’infectats (o de defuncions) per milió d’habitants, els grans estats mediterranis (Espanya, Itàlia, França) presenten els pitjors registres, amb especial gravetat en el cas d’Espanya. Per la seva banda, entre els grans estats del centre i del nord de l’Europa comunitària els valors són molt menys greus, especialment en el cas d’Alemanya. Podriem pensar que la gestió de la pandèmia ha estat més encertada a Alemanya i els seus veïns (Holanda, Polònia, Àustria) que a la riba mediterrània. Però no hi ha una correlació geogràfica estricta: Bèlgica, el Regne Unit i Suècia presenten xifres tant dolentes com els mediterranis, mentre que Portugal i Grècia tenen registres semblants o millors que els d’Alemanya.

Cal recordar que països com Taiwan o Nova Zelanda (per cert, amb governs encapçalats per dones, com Alemanya), presenten els millors registres de tot el món. Es tracta de països amb polítics sòlids i decidits, que des de bon començament han aplicat diligentment les mesures recomanades per la comunitat científica i per les organitzacions sanitàries internacionals. No ha estat així a Espanya, que va trigar molt al març a decretar el confinament i que el va aixecar prematurament per no perjudicar més l’economia. Però els polítics espanyols (i també els catalans), que amb tanta dedicació s’han passat els darrers vuit anys desmuntant la sanitat pública, no se n’han sortit de combatre eficaçment el virus. Potser els uns es pensaven que calia posar generals de l’exèrcit i de la guàrdia civil a les rodes de premsa de cada dia, per comptes d’implementar decididament les directrius de l’OMS i de la comunitat científica; i els altres molt més dedicats a la guerra entre els dos partits teòricament socis de govern i a protestar per la inoperància del comandament únic del ministre Illa (català, també!) que no pas a demanar l’opinió de la nombrosa i molt respectada comunitat científica sanitària, tot regalant incomprensibles contractes d’inexistents rastreigs a empreses sense experiència sanitària, com Ferrovial, amb recursos que li calien (i li calen!) urgentment a la sanitat pública catalana. El resultat és que, malgrat haver prioritzat l’economia per damunt de la salut, la situació sanitària és avui molt pitjor que a la primavera, tant a Espanya com a Catalunya, i l’economia espanyola experimentarà enguany una caiguda (rècord europeu absolut) del PIB del 14.4% segons l’OCDE (la catalana no serà gaire diferent).

Conclusió: polítics molt mediocres, tant a Espanya com a Catalunya, han fet empitjorar la salut molt per damunt de la mitjana europea, i de retruc han empobrit l’economia més que cap altre país europeu. Sort en tenim dels components del sistema sanitari públic que han aconseguit sobreviure a les retallades dels darrers vuit anys, que amb el seu esforç heroic ens van salvar aquesta passada primavera. Ajudem-los ara a no haver de fer esforços sobrehumans! Critiquem l’autoritarisme, però practiquem la solidaritat: mascareta, distància, ventilació i rentat de mans. I amb les mans ben netes, acusem aquests polítics nefastos i passem-los comptes de cara a les eleccions, quan arribin.

ramon Feixas
ramon Feixas
26.10.2020  ·  17:01

És molt probable que molts governs gestionin a cegues, com tots nosaltres obeïm o tenim fe a cegues. Però hi ha quelcom que tots podem recordar. A la primavera ja van dir que el pitjor del virus vindria a la tardor. Ho van fer abans de la campanya turística de l’estiu, de la que no van poder salvar tots els mobles. Ara els peperos no menteixen. Diuen que l’estat d’alarma fins al maig no pot ser perquè han de salvar la campanya de Nadal. En l’oneig de la jerarquia valors pública, es contrapesen els interessos econòmics amb la situació sanitària. Per obedient que sigui el poble el virus no es controla prou, ni l’augment de la riquesa i els privilegis dels usurers i el nou ordre mundial pren pitjor perspectiva a nivell d’espècie que no pas hi havia abans d’engegar la bèstia. D’entrada podria sevir per una reordenació humana fent bugada del consumisme i la confecció de poders de tota mena de tipus concursal o endollable, amb capacitat executiva dels drets humans i sifonant les grans fortunes amb la resta d’humans honrats quan a tinença. Però quan qui proposa la necessària austeritat, ho fa escanyant més als indefensos perquè la usura es faci més ufanosa, quan transpiren aires de grups de poder que es volen convertir en poder sublim, la frustració i el desencís porta reaccions de tota mena, que al final totes es posaran a to gràcies a les sancions i estopa, o d’acceptació amb o sense fe de l’ordre establert encara que sigui una forma d’establir-se tan delirant. Com sempre tot s’acaba apuntant a qui es veu més feble o com a mínim no és molt amunt a la piràmide. De fet els anomenats terroristes solen ser perdedors de guerres, que com que ja no poden barallar-se amb el vencedor per impotència, carreguen contra ostatges o persones que no mereixen ésser implicats en aquella història. Mentre les armes i el déu diner siguin els que determinen el rumb del vaixell humà, els virus que hi fiquin el nas seran mirats com es miren ara. Continuarà essent creïble allò que convé de creure per no prendre mal o viure integrat, sigui quin sigui el percentatge digne de ser cregut i fins a quin punt la creença i la conveniència conviuen a bones.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
26.10.2020  ·  17:02

Com es possible que el teletreball a on menys es fa es en els Ajuntaments? Com es pod3n convocar plens en hora de confinament? Politics il.legals, qui els controla? fora ja!

jordi Rovira
jordi Rovira
26.10.2020  ·  17:29

Que sigui del tot innegable que entrem en un moment d’increment de casos, tot i que ja n’estiguéssim avisats des de molt abans, no hauria de treure res a la necessària denúncia d’aquesta editorial. Una denúncia molt transcendent, quan el que ens falta és precisament un ús més normalitzat dels controls sobre el govern que pretenem caracteritzin el model democràtic davant de qualsevol altre. Una denúncia que va seguint el fil de treballs d’estudiosos sobre com ha de ser la democràcia avui, i què ens manca per fer-la avançar i ser resposta vàlida davant els temps que corren. No endebades s’ha fet referència als treballs de S. Wolin en aquesta mateixa editorial. I és en aquest sentit que cal fer una editorial d’aquesta mena. I és en aquest sentit que no cal confondre l’avís al qual està obligat l’editorial; per cap mena d’excusa a la necessitat de ser corresponsables i actius per la part que li correspon a la ciutadania. Fins i tot en ser del tot crític i exigent davant dels seus representants polítics o de qualsevol organisme de govern o administració.

PERE AMETLLER
PERE AMETLLER
26.10.2020  ·  18:57

estic molt d’acord amb l’EDUARD SAMARRA. Llegiu-lo tots 3 vegades, sisplau.
També estic d’acord amb els que es queixen que molt mitjans, inclosos Vilaweb, no han donat veu contrastada a les diverses i contradictòries versions sobre la naturalesa del virus (i que porten a conclusions diferents, i de vegades contadictòries, sobre el seu adequat tractament). Resumint: molta epidemiologia i poca biologia, molt de “sistema sanitari” i massa poc de “metge”; molts números i pocs malalts o malaltia. Molta ciència numèrica i poca ciència holística.

Albert Parés
Albert Parés
26.10.2020  ·  20:00

A ningú li agraden les restriccions, però és molt fàcil criticar-les i estar-hi en contra però no donar cap solució al problema. No he vist cap polític ni cap metge, ni cap científic que donin una solució que permeti parar els milers de malalts i morts que està provocant la COVID19 sense aplicar restriccions. I tremolo veient alguns comentaris promovent remeis pseudocientífics sense cap eficàcia provada.

Tot Europa ha aplicat restriccions estrictes menys Suècia, i les dades de morts de Suècia no van avalar la seva política ja que estaven molt per sobre de la dels països del seu entorn. Què és més important el dret a la vida o el dret a anar al bar o sortir a la nit? Que jo sàpiga el dret a la vida és un dret humà fonamental, anar de copes en un bar no. El què sí que és del tot criticable és que no s’hagi posat en marxa un pla de rescat per autònoms, PIMES i resta de professionals afectats per les restriccions. Pels treballadors sí que s’han fet els ERTOS però amb una gestió vergonyosa, on algunes persones han tardat mesos a cobrar-los. Totalment inacceptable. Si es van gastar 60.000 milions d’Euros per rescatar la banca, ara perquè no es rescaten autònoms i petits empresaris? Emfatitzo totalment amb qui té negocis i està amb l’aigua al coll per culpa de les restriccions, però per mi la solució és un pla de rescat i no eliminar restriccions i provocar milers de morts que al final també acabarien afectant l’economia.

PERE SIO
PERE SIO
26.10.2020  ·  20:35

El risc que la pandèmia pugui ser utilitzada per alguns Estats, per restringir els drets i llibertats de la ciutadania i per imposar l’autoritarisme, és una possibilitat. Però coneixent el tarannà espanyol, gens democràtic, l’afició unitarista, centralitzadora i militarista dels governants i poders de l’Estat, fa que en el nostre cas aquest risc sigui més clar i evident.
El neoliberalisme dels anys de bonança econòmica a Espanya i a Catalunya han fet molt de mal a bona part de la nostra societat. La ciutadania ha crescut en l’abundància econòmica i s’ha despreocupat per tot allò que no l’afecta directament, tornant-se tremendament egoista, insolidària, mancada de responsabilitat social i de respecte vers els altres. La picaresca i l’engany s’ha practicat sempre que s’ha pogut i a nivell empresarial s’han permès a determinats sectors la cultura del “pelotazo”, amb creixements desorbitats, descontrolats, insostenibles, on el frau, el desori i el campi qui pugui, ha estat una norma de conducta, sempre a canvi d’un bons guanys econòmics. I tot això s’ha fet amb el vist-i-plau dels polítics i dels governs de torn.
Però la pandèmia ho ha capgirat tot, deixant tots aquests excessos, actituds i comportaments en evidència. I alguns tossudament, no volen entendre res i somien amb que tot torni a ser igual que abans.
La pandèmia ha fet aflorar l’incompetència dels governs i d’alguns polítics en la seva gestió, amb actituds que ja no poden ser més incompetents i penoses. I a tall d’exemple l’entrevista del dissabte a TV3, al programa FAQS on el president en funcions, Pere Aragonés en una llarga conversa d’una hora de durada, no va aclarir res i no va contestar a cap de les preguntes incòmodes que li van fer. De la pandèmia va dir que tot ho fan molt bé, que treballen molt, que no descarta prendre cap mesura, que faran el que calgui i el que els diguin els experts. Obviant que els experts han de ser sempre els de la seva corda i afinitat ideològica, com ja s’ha vist en el cas del vet a l’Oriol Mitjà. I com era d’esperar no va desaprofitar l’ocasió per fer-se propaganda electoral i per parlar del gran equip d’incompetents que té ERC al Govern.
Si tots aquests polítics tornen a formar part del nou Govern, les expectatives futures no poden ser gaire millors.

Llorenç Marquès
Llorenç Marquès
26.10.2020  ·  22:17

Esta molt be que es facin moltes PCR, però es descuida coses més bàsiques, com prohibir certes mascares anti multa, però no anti virus, fer un anunci repetitiu a la TV, on s’insisteixi com portar correctament la mascara, que l’estat no doni quirúrgiques, que no et protegeixen lo suficient, i que es gasti diners en donar ffp2 per a tothom, que prohibeixi fumar si hi ha altre gent al voltant, ja que las micro partícules aerosol, usen en fum del tabac per viatjar més lluny i restar més temps en suspensió, que la OMS admeti d’una vegada, que la majoria de gent s’infecta per las micro partícules aerosol en suspensió, no només en llocs tancats, també a l’aire lliure si te un vehicle portador.

No veig que es vagi de veritat a que las PCR surtin majoritariament negatives, crec que als polítics els interessa que en surtin moltes de positives, per demostrar que fan molta feina i son molt bons, tot per una qüestió de poder, o prendrien las mesures que he dit.

La gent s’infecta quant no respecta mans+mascara ffp2+distancia, en bars i restaurant, en macro trobades, però també en andanes, en el metro o tren o bus, quant van i venen de la feina, i això es així, per que moltes mascares NO ajusten a la cara, per tant el virus campa lliurament, si el govern poses énfasis en això, es reduirien molt els contagis, però sembla que no interessa prou.

Per altre banda hi hauria estudis seriosos del diòxid de clor, en canvi es criminalitza, per interessos de una OMS al servei dels seus padrins, que no busquen salvar certes vides, i si fer-se més rics amb aquesta plandemia.

Tot plegat es un gran despropòsit, tenim un virus creat a un laboratori, lo qual vol dir que hi han uns criminals genocides, però d’això ningú, cap mitja escrit, ni govern en parla, ni en demana comptes, es com si unes persones ametrallèssin a la població, i no es penses en agafar-los, si no només a donar armilles anti bales i cascs ……

Es fa servir aquest virus creat, per moltes maldats, la gent ja n’està tipa i farta, i això acabarà en un gran conflicte a Europa, com ja va predir Nostradamus….no falta gaire….

Jordi Parera
Jordi Parera
26.10.2020  ·  23:33

el govern ho podria haver fet millor i tant, no em repetire amb els arguments. vull incidir en les contradiccions de la gent que com que el transport public no te mes frequencia o va massa pler doncs llavors ja poden fer el que vulguin que no es cosa seva ?! tothom ha de fer de la seva part i molts egoistes no ho estan fent i per culpa seva ens ho han de prohir tot a tots a viam si aixo ho deixem clar també.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies