
Per: Vicent Partal


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.

Fes-te subscriptor de VilaWeb
La queda em preocupa. Potser perquè vaig viure de primera mà l’única queda que s’ha fet a l’estat espanyol d’ençà del final de la guerra. Era el 23-F de Tejero i Milans a València. I aquella queda que silenciava les ràdios obligant a retransmetre música militar em va impressionar molt. Era una violació tan brutal del ritme i la vida de la meua ciutat… No puc descartar, per tant, que allò m’haja causat una espècie de trauma. Però, siga com siga, reconec que la incomoditat que comence a sentir sobre aquest aspecte ja és molt forta.
Avui mateix tota la Catalunya Nord ja haurà de respectar la queda, que malgrat haver estat ajornada ahir és previsible que finalment s’estenga al sud, on la Generalitat Valenciana ja la demana oficialment. És veritat que a l’estat francès el recurs és, diguem-ne, més habitual que no pas a l’estat espanyol. Des de la fi de la guerra mundial hi ha hagut unes quantes quedes parcials, les darreres en algunes zones de la regió de París quan esclataren els incidents de les banlieues del 2005 i a l’Illa de la Reunió l’any passat, o potser l’anterior, per uns incidents greus vinculats al moviment dels jupetins grocs. Però a Perpinyà i a la resta de la Catalunya sotmesa a França, si no vaig errat, de l’alliberament dels alemanys ençà no s’hi havia aplicat. Tanmateix, a partir d’avui no hi podrà eixir lliurement ningú al carrer entre les nou del vespre i les sis del matí, una mesura excepcionalment dura que afecta la llibertat de moviment, una de les més bàsiques de les llibertats civils.
Crec que no podem menystenir la gravetat de la situació sanitària. Això és evident. Per desgràcia, aquesta cosa rara que en diuen segona onada castiga Europa d’una manera rotunda i no podem ser-hi insensibles. Ja ho sé, que hi ha gent que opina que no n’hi ha per a tant i que tot això en realitat és un muntatge de què s’aprofiten els poders per a controlar encara més la població. Jo no ho veig així. La gravetat de la pandèmia és important i en tot cas passa que els governs i els sistemes de salut no troben la manera de gestionar-la sense fer recaure la càrrega damunt les espatlles dels ciutadans. Fa uns quants dies vam publicar un reportatge molt interessant que explicava per què l’Àfrica o països com ara el Vietnam i l’Uruguai aconsegueixen de controlar molt més eficaçment la covid-19 amb el suport de trames associatives comunitàries i prenent decisions valentes. Potser els nostres governs haurien de ser una mica més humils i mirar-se bé aquella experiència.
Hi insistesc: la pandèmia existeix realment i ningú no m’ha donat encara cap argument que jo puga comprovar i contrastar per a creure que és un muntatge, una operació fabricada, una conspiració. Però, dit això, ja fa vuit mesos que ens trobem en aquesta situació i és molt sorprenent i desesperant que una cosa que al març ens va sorprendre a tots per inesperada avui puga continuar causant un desastre social de la mateixa dimensió.
És en aquest punt que la queda és un pas greu. És gros. Com ho va ser el confinament al març, però amb una diferència molt seriosa: al març tot va caure d’improvís, no teníem res preparat, ningú, i encara avui em sembla un miracle que s’evitàs, gràcies a la faena del col·lectiu sanitari, el col·lapse total. Però si bé al març tot va caure d’improvís i això podia justificar, justificava si més no per mi, unes mesures tan excepcionals i dràstiques, ara a l’octubre em sembla un símptoma molt preocupant que els governs ens tornen a dur a un punt en què l’únic remei possible i raonable torne a ser la restricció fèrria de les llibertats més bàsiques. Perquè han passat vuit mesos i teníem el dret d’esperar que l’ensenyament del març hagués reeixit socialment i no ha estat així. I perquè hi ha, com és constatable, una improvisació constant i permanent a l’hora de prendre decisions polítiques, cosa que no hauria de passar.
Em sembla que la queda, si em permeteu de dir-ho així, és una gran demostració d’impotència i em preocupa molt que els governs no puguen oferir res millor. Perquè més que un gran gest eficaç sembla un gest simbòlic que pretén tapar o excusar el fracàs d’Europa en la gestió de la covid-19. Però amb l’afegit que dóna carta de naturalesa a la normalització d’un nivell de restriccions de les llibertats més bàsiques que ningú no hauria d’acceptar sense expressar de seguida una gran preocupació, com intente de fer ja avui. No sé si la paraula existeix en català –i si de cas els filòlegs de la casa ja em corregiran–, però inevitablement em ve al cap aquella famosa frase de Roosevelt quan explicava com s’intentava, com intentaven, la ‘regimentació’ (de regiment militar) de la població. I aquesta és, simplement, una situació en què no vull viure. I ho dic amb el màxim respecte i intentant de ser tan constructiu com puc.
PS. Ahir vam fer l’habitual debat del dijous amb Adrià Carrasco, que també va opinar, entre moltes altres coses, sobre tot això. El podeu veure ací. I crec que sobre aquesta qüestió hauríeu de llegir també, si no ho heu fet, aquesta entrevista amb Daniel López Codina: ‘Seria absolutament immoral de caure en la situació del març’.
50 comentaris dels subscriptors

Josep Usó
22.10.2020 | 22:09
Ja fa anys que els governs europeus viuen del “prestigi” dels valors de la democràcia. Però la deixen de banda cada vegada que entra en conflicte amb els interessos econòmics de les grans empreses. De manera que han tolerat de manera vergonyosa els abusos de països com Turquia, Xina o Espanya. Davant de la pandèmia, es continua primant l’especulació en empreses farmacèutiques i el fer volar coloms sobre la data en la què apareixerà un vaccí eficaç per davant de recolzar la feina seriosa i prudent en les declaracions dels científics. A hores d’ara, no tenen cap remei efectiu contra el virus. Perquè és molt prompte per a tindre cap vaccí. I davant d’un atzucac on els ha portat el seu interès per “reobrir” (que ells entenen com fer que ja ha passat tot) han de prendre mesures que justifiquen que continuen sent els governs dels principals països europeus. I no saben què fer. Llavors tiren d’aquells que tenen solucions per a tot. Es “compartimenta”, es militaritza i a veure què passa. A Txernòbil, hi havia molta gent que es pensava que quan van enviar l’exèrcit “ells ho arreglarien tot”. I no va ser així.

Pau Capdevila
22.10.2020 | 22:26
Sembla que els nostres governs no saben protegir, nomes reprimir

Jordi Pedemonte
22.10.2020 | 22:33
Els governs viuen tots de la inèrcia, no fan res, només mantenen el que hi ha. Si surt be, ho han fet be, si surt malament és culpa dels altres.
Mirar cap una altre banda funciona mentre res no canvii, però ara la cosa ha canviat i no tenen capacitat per fer res per que no saben fer res.

Imma Gassó
22.10.2020 | 22:35
No veig que n’hi hagi per tant, es tracta d’una mesura temporal amb intenció d’evitar un nou confinament. Ara bé, el meu dubte es si es efectiva.

Joan Benet
22.10.2020 | 22:37
No voldria semblar massa frívol ( i menys en un assumpte tan dramàtic ) i segur que des de un hospital la visió és diferent, però la meva sensació és la de matar mosques a canonades…
Com més supervisió i més proves, més positius i més sensació de que la cosa està descontrolada. I, per un altra part, poc més és pot fer…
Sorprèn veure fins quin punt tenim una societat fràgil en extrem…
Arriba una malaltia que no és la pesta ni el còlera ni l’ebola i ho fot tot potes enlaire…
No vull ni imaginar el dia que arribi una pandèmia realment virulenta. Tornem a l’edat mitjana, amb la gent treient els Sants en processó, en un tres i no res…
Al final tots tancats a casa acollonits… El somni de qualsevol dictadura.
Crec que si una cosa demostra tot plegat és que no accedeixen als càrrecs públics les persones més capacitades. Amb excepcions com Nova Zelanda o Finlàndia, la resta són una colla de farsants. Bons en propaganda i autobombo, això sí…

Mònica Batlle
22.10.2020 | 22:58
I crec que ja som molts els que pensem com en Vicent.
La queda, l’increment de suicidis, tantes famílies abocades a la pobresa, etc …
Fa mig any, quan justificaven les draconianes mesures amb l’excusa de l’efecte sorpresa … també era per falta de voluntat? Aquesta és la pregunta inevitable que sorgeix.

Josep Gualló
22.10.2020 | 23:05
LA REGIMENTACIÓ
A mi, el toc de queda em fa por per el perjudici que crea a la industria i altres sectors que influeixen de manera directe en l’economia. No ho lligo amb formar regiments.
Quan el franquisme vivia l’època mes àlgida, si s’organitzava una vaga que afectava a serveis essencials (exemple el metro), s’aplicava una llei promulgada per Franco, que consistia en militaritzar a tota la gent de l’empresa. Donant el rang militar que corresponia a cada feina i aplicant la llei de guerra a tots els afectats.
Es va fer molt popular una frase. “Es pot militaritzar un civil, però no es civilitzar un militar”. No cal dir que era molt perillós dir-la en presencia de desconeguts.

Anna CASACUBERTA
22.10.2020 | 23:19
Cal una mica més de precaució per part de la ciutadania. A ningú li agrada la “queda’ però quan veus els centres comercial, els parcs, els carrers,… plens de gent sense complir les mesures sanitàries proposades penses que no anem bé per reduir el risc de contacte.

Jaume Riu
22.10.2020 | 23:49
Prohibir per poder governar és una practica que voreja la incompetència.
L’excel·lència d’un govern consisteix a prendre decisions de gestió per obtenir els resultats esperats sense haver de prohibir res que sigui essencial, com els drets fonamentals, per exemple.
En situacions excepcionals com el Procés d’independència de Catalunya, o la pandèmia del coronavirus, els governs de tot arreu que coneixem tenen la tendència a prohibir fins i tot els drets fonamentals.
De vegades penso que alguns han volgut arribar al govern per poder prohibir.

elisabet sanz
22.10.2020 | 23:49
Personalment i com a adherida a la comissió del canvi d horaris crec que hi ha una oportunitat única de aprofitant que volem que le gent a les 11 o 12 sigui a casa, canviar els horaris una hora cap enrere i posar-nos al horari europeu ja. Començar a treballar a les 8 o a les 9, dinar 12.30 o 13 i plegar a les 5.30 o 6 plegar de treballar. A les 10 tothom a dormir i finalment no caldria la queda. A veure si som valents i per fi anem com els altres països com el resta d Europa!!

Bernat Riutort
22.10.2020 | 23:50
Amb lo bo de fer,que seria mostrar a la poblacio com es prepara el CDS i com s,ha de prendre. Amb un no res en sortiriem de tot aquest magma caotic i pervers. Una desgracia que barat i simple no interessi.

Joan Sebastià Valls
22.10.2020 | 23:50
Trobo estrany que ningú parli del diòxid de clor. A Bolívia s’està aplicant amb èxit absolut.
Avui a les 21h s’havia de comunicar per internet el resultat del assaig clínic fet fa mesos. Ha estat censurat crec…almenys no ha estat possible la connexió.
Els resultats, per el que m´ha arribat anteriorment son de 500 de 500 guarits en pocs dies.
Jo l’he pres 3 mesos i el segueixo prenent. Si tots féssim el mateix en 10 dies acabem amb el maleït virus.
Perquè carai Vilaweb no en parla Vicens? És una vergonya i un crim que es segueixi censurant i que el vostre diari hi col·labori.

PERE SIO
22.10.2020 | 23:57
La pandèmia ens ha agafat a tots per sorpresa i ha demostrat la nostra vulnerabilitat social, el desconeixement científic, i la manca de mitjans i l’impotència a l’hora de fer-li front. Ha estat per a tothom una autèntica cura d’humilitat.
La pandèmia com a situació extrema ha fet aflorar els dubtes, els excessos de la nostra societat, i la necessitat de canviar alguns comportaments, actituds i polítiques socials i econòmiques, que ja feia temps que es veien com a insostenibles.
A nivell polític la pandèmia ha posat, davant del mirall, als polítics que són mediocres, prepotents, acostumats a la bona vida, a fer sempre la seva sense escoltar a ningú i a prendre decisions només en funció dels seus interessos electorals. I el resultat com era previsible ha estat un gran desgavell col·lectiu ple d’improvisacions i disparitat de criteris a l’hora de prendre les mesures. I no és casual que Espanya ocupi, dins d’Europa, un dels llocs més preferents d’aquest podi de l’ineficiència i que intenti aprofitar-la com a mesure de control de la ciutadania i dels seus interessos nacionals.
Però la pandèmia ens ha mostrat alguns fets socials preocupants com han estat certs comportaments i actituds frívoles, irresponsables, insolidàries i egoistes d’una part de la ciutadania.
I no deixa de ser curiós com algunes d’aquestes persones incíviques, ara siguin les primeres en criticar i en queixar-se de la vulneració dels seus drets i llibertats personals. Com passa sovint els culpables d’arrossegar-nos a tots a tenir que suportar unes mesures molt més dràstiques i colpidores, són els primers en queixar-se.
Però el més trist i inquietant de la pandèmia a nivell social ha estat veure, com a l’anunciada i previsible segona onada, som una societat que no sap analitzar, rectificar, ni reconèixer els seus errors, Una societat tossuda que no vol aprendre ni canviar res.

Joan Mollà
23.10.2020 | 00:01
No entenc això de la queda. Simplement em sembla una manera “militaritzada” de fer veure que es fa alguna cosa.
Pregunto: el problema és que a les hores nocturnes hi ha molta més transmissió del virus? Hi ha alguna evidència científica de tot això? O el problema és, simplement, que es vol impedir el “botellot”? Doncs en aquest cas, que es digui clarament i s’actuï en conseqüència. Per fer complir la queda es posarà un sistema potent de vigilància? sinó, no val la pena. I multes importants a qui se la salti? Fins i tot conseqüències penals? Doncs per què no s’aplica tot això a impedir el “botellot” i altres disbauxes nocturnes al carrer i es deixa tranquil·la la gent que surt per motius d’urgència, de treball, de qüestions familiars, etc.? O els farem portar un certificat?
Sovint penso que estem dirigits per mediocres o ineficients. I com més va, més. M’agradaria viure als antípodes ( Nova Zelanda, precisament ). perquè també estem als antípodes, no només geogràficament, sinó pel que fa al carisma, intel·ligència, humilitat, esperit de servei etc. dels seus dirigents.

Eduard Samarra
23.10.2020 | 00:47
El pensament binari Sr. Partal! Que ningú li hagi donat cap argument comprovable per a demostrar que la pandèmia és un muntatge no exclou el fet que hi ha MASSA coses que no encaixen. En tots els punts del relat: l’eficàcia del confinament, la mortalitat real del virus, la falta de fiabilitat i especificitat de les PCR, la pressa per obtenir una vacuna, l’actuació de l’OMS, la supressió de tractaments que funcionen.
Però el més sospitós no és que hi hagi desacords dins la ciència (qui busqui en ella la veritat absoluta s’ha equivocat de religió!). El realment sospitós és que no es pugui parlar de res que no sigui la narrativa oficial sobre la pandèmia! Que es criminalitzi la opinió discordant! Això, sempre i arreu ha estat senyal inconfusible que qui tenia el poder pretenia tapar veritats.
La censura, l’autoritarisme i la propaganda es practiquen de forma galopant i no és una cosa temporal. Com diuen en anglès “they’re here to stay”. Encara que li donem validesa absoluta al relat mèdic-sanitari, ningú no ha pogut justificar amb arguments sòlids mesures tan brutals. La necessitat, per exemple, d’un toc de queda (França). O de camps de quarantena (Nova Zelanda). O de l’empresonament de civils per mostrar opinions contràries a Facebook (Austràlia).
Fa pudor la forma com s’estan silenciant experts que denuncien les mentides i mitges veritats esbombades als mitjans de comunicació. No es tracta de si tenen raó o no. Es tracta que tenen arguments vàlids i científics que s’haurien de poder exposar. Pensi-hi per un moment, de forma honesta. Vostè creu que els centenars de metges, científics i d’altres experts que han firmat la Declaració de Barrington s’han begut l’enteniment, així de sobte? Que un guru d’una secta els ha abduïts a tots? Que es juguen la seva reputació per pur caprici?
https://gbdeclaration.org/la-declaracion-de-great-barrington-sp/
Estan sonats també, el grup d’advocats internacional que esta muntant un cas (“class-action lawsuit”) per a exigir responsabilitats per crims contra la humanitat? Quin sentit té, en una societat lliure, que Youtube i d’altres plataformes treballin constantment per esborrar vídeos com aquest d’aquí? https://www.youtube.com/watch?v=1k4-CcXb0sA
Sap què és el “National Childhood Vaccine Injury Act 1986” pel qual les empreses farmacèutiques estan eximides de responsabilitat en quant a danys per vacunes? O ha oblidat (dono per suposat que amb el seu bagatge les coneix) les idees de Naomi Klein sobre la doctrina del xoc o el capitalisme del desastre? O la teoria de Chomsky sobre la “manufactura del consentiment”?
Personalment, crec que el que estem patint no és un problema sanitari. I aquí heus precisament la clau que ens dóna una pista inequívoca de la trampa. Reduint-ho a un problema sanitari es desvia el focus d’atenció. Així com el 2001 es va posar el focus sobre els experts en seguretat i relacions internacionals i el 2008 sobre els economistes, ara és sobre els metges i epidemiòlegs. Però ni llavors era un problema merament de seguretat, o econòmic, ni ara n’és un de merament sanitari. És un problema social i medi-ambiental (soc l’únic a qui li semblen una aberració totes les màscares, plàstics i d’altres artefactes no biodegradables que estem produint?). Es parla massa de mascaretes i contagis i massa poc de la pobresa i l’estrès en la població. En realitat, són tots els problemes provocats per humans a escala planetària convergint i explotant al mateix temps.
Demostrar si la pandèmia és un muntatge o no és literalment impossible, però això no significa que no ho pugui ser. Per exemple, sabia que hi ha un estudi conclòs, de quatre anys de durada, que indica que l’edifici 7, proper a les Torres Bessones, no va ensorrar-se a causa del foc? Però no es podrà demostrar mai perquè cap mitjà de gran abast li donarà el bombo suficient com per a que s’obri la investigació oficial pertinent.
https://www.prnewswire.com/news-releases/university-study-finds-fire-did-not-cause-3rd-towers-collapse-on-911-300911896.html
Posem Kennedy d’exemple. És de sobra conegut que hi havia una trama darrera el seu assassinat. No se sap quina exactament, però és irrellevant, perquè el que hem d’entendre és que hi ha gent molt sonada, que té molt de poder, que està disposada al que sigui i que té idees molt perverses per a la humanitat. I la pandèmia, muntatge o no, és un pas més en aquesta direcció. Aquesta: https://www.weforum.org/great-reset/

josep SELVA
23.10.2020 | 02:14
A mi em preocupa mes que per por natural als desastres, i per la por induïda per els poders públics i els mitjans, al que Vilaweb s’hi ha unit amb entusiasme sembrant notícies i opinions de pretesos experts, cada dia les llibertats minses que ens deixa aquesta trampa anomenada societat dels benestar, conflueixin cap al total control social que sempre ha pretès el poder, qualsevol poder, i que ara li lliurem com dòcils ovelles.
Si s’ha d’escollir entre la llibertat o la vida, que en última instància d’això es tracta, arribarem al 50% +1 els qui escollim la llibertat?

Lola Tomàs
23.10.2020 | 03:14
Vicent, i convilatans, et recomane aquest vídeo:

Shaudin Melgar
23.10.2020 | 06:09
M’he fet tips de dir a tort i a dret que mascareta, distància, rentar-se les mans; res de festes, ni trobades, ni bars, ni etcètera. Ho crec fermament. Ara bé, això del toc de queda no ho veig clar, si fa no fa per les raons que has comentat, Vicent. I no entenc com això pot ajudar contra la Covid-19.
L’Estat espanyol és una vergonya. Caram, que pel que fa a la pandèmia es troba just a sota de US, Índia, Brasil i Rússia, uns països que tenen molts més habitants que Espanya, milions i milions més, la qual cosa indica que proporcionalment Espanya hauria d’estar potser al capdamunt de la llista. En qualsevol cas, és horrorós, no podien fer-ho pitjor.
Aquí on visc, al Canadà, no ens han prohibit mai sortir de casa i, tot i això, tenim molts menys casos que a l’estat espanyol. Canadà és el número 30 a la llista de països amb Covid. Però la gent s’aparta quan te la trobes pel carrer, de vegades baixem de la vorera i tot per estar més apartats, és normal fer-ho. No el 100 % de la població és extremadament cuidadosa, però sí la gran-gran majoria (la minoria-minoria que no n’és fot força, però).
Bé, que no cal un toc de queda per contenir la Covid. Això sí que em sembla passar-se.

Salvador Molins
23.10.2020 | 06:13
La gent juga amb la llibertat, inconscients! No al toc de queda! Que treballi la policia, i controli les festes esporàdiques o ‘botellades’.
Des de la Catalunya que es vol lliure i respectuosa: No al Toc de Queda!
i també “No!” a les pretensions centralitzadores dels Presidents del País Valencià i de Madrid pretenent obligar a imposar aquest toc de queda arreu de l’estat espanyol!
La gent juga amb la llibertat, inconscients! No al toc de queda!
Cal que els polítics no apostin per les solucions fàcils i invasores, que facin la seva feina, que controlin els joves i no tan joves descontrolats no pas per situacions de delinqüència sinó tan sols per passar-s’ho bé.
Militaritzar el territori ni que sigui fer-ho amb la policia és una irresponsabilitat que pagarem cara. I el toc de queda fa una olor de militarització i situació de guerra, controlant la gent a nivells inexcusables.
Els governs busquen les vies fàcils, i enlloc de controlar els incontrolats sotmeten tota la població a mesures arbitràries.
Això del toc de queda és molt més invasiu que l’estat d’alarma. Si s’aplica en algun cas ha de ser de manera molt restrictiva.
Intentaran que no és facin festes que propiciïn el contagi al carrer i aleshores el jovent és reunirà igualment en locals particulars tancats i el contagi encara serà més greu. No s’hi haurà guanyat res, sols s’hauran relaxat el respecte a la llibertat de les persones i s’haurà normalitzat que l’estat pot fer amb nosaltres i els nostres drets el que els doni la gana. L’Estat perd la vergonya i es fa fort i la gent es debilita. La llibertat i la responsabilitat resten tancades entre quatre reixes invisibles, l’estat es torna altiu, controlador i dominador, omnipresent, fiscalitzador, dictador, …
La gent juga amb la salut i de retruc amb la llibertat, inconscients! No al toc de queda!
PS – No a les pretensions centralitzadores dels Presidents del País Valencià i de Madrid !
És vergonyant, centralista i imperialista l’actitud del President del País Valencià, Ximo Puig (PSV-PSOE) pretenent que hagin de ser totes les altres comunitats autònomes les que també apliquin per decisió del govern de l’estat espanyol l’estat de queda. La presidenta de la Comunitat autònoma de Madrid també vol imposar aquest toc de queda a altres comunitats que senzillament pel motiu que sigui no ho creguin ni adequat ni necessari. Actituds, aquestes, directament hereves d’un imperialisme barroer, caduc i supremacista propi d’Espanya i les seves institucions.

Miquel Gilibert
23.10.2020 | 06:16
Ni m’agraden ni m’agradaran les demostracions militars i limitacions de llibertat, Sr. Partal, però sentint-ho molt, en allò que ens està passant la ciutadania hi tenim una part de responsabilitat molt gran i segurament no hi ha més remei.
És trist dir-ho perquè jo sempre havia pensat que la manera de tractar-ho tot plegat era considerar les persones responsables, dir-los què calia fer i deixar que ho fessin (i en tot cas sancionar els irresponsables). Però no està passant.
I ho dic amb tristesa en primera persona: m’he discutit mantes vegades amb els meus fills (entre 20 i 25 anys tots tres) per la necessitat de posar-se màscares i mantenir les distàncies socials i tot i que amb nosaltres ho fan, tinc els meus dubtes que ho compleixin quan no som al davant. I crec que la majoria de pares amb fills adolescents o joves poden dir el mateix.
Anit tornava de l’òpera i passant per la Plaça Castella, era tot ben ple de gent pel carrer, asseguts pel terra, als parterres, fent botellot, amb locals amb persianes mig baixades que es veia claríssim que els subministraven “material”. Cal dir que 2 minuts abans havia vist passar un cotxe de la Urbana que, aparentment, no va fer res. Tota aquesta gent eren candidats a agafar la malaltia i a passar-la a més gent. Si no són capaços d’entendre que amb les seves accions contribueixen a fer tot això més difícil, a la misèria d’un munt de gent i a posar en risc la vida de molta altres, encara que ells es quedin igual, tenim un problema. I no és només un problema de pandèmia. És un problema de maduresa social.
Sap molt greu de dir-ho perquè no són els únics responsables (només calia veure a l’estiu alguns bars, restaurants, els parcs fa uns dies, etc), però una bona part de la responsabilitat la tenen els nostres joves.
Parlava fa uns dies amb un conegut, metge a Sant Pau, que m’explicava, esgotat, que les urgències estan al 80% i pujant. Que esperen una allau. Que falta personal. El més probable és que en una setmana estiguem com al març. I no serà només que les urgències estiguin col·lapsades, sinó que tota la resta de serveis mèdics quedaran supeditats a la Covid (a Sant Pau 800 persones en llista d’espera per cataractes), i molta gent morirà per no ser atesa a temps (va passar amb un antic cap meu: va tenir la mala sort de tenir un càncer al març). Jo no vull tornar a veure situacions com la d’un amic que va passar 60 dies a l’hospital i encara té seqüeles.
Per no comptar que, si hi ha un altre confinament total, l’economia no és que caigui un 13%, sinó un 40% (perquè els efectes dels tancaments econòmics no són lineals).
Davant de tot això què fem ? Continuar demanant responsabilitat a la ciutadania quan ni per aquestes és capaç de mostrar-la ? Fixar-nos en Nigèria quan això no és Nigèria ni, encara que volguéssim, som a temps d’implementar res del que ells han fet ?
Malauradament per una vegada crec que davant la irresponsabilitat col·lectiva l’única possibiltat són mesures molt dures. I ho dic amb dolor del cor.

Francesc Franquesa
23.10.2020 | 06:41
Comparteixo totalment la idea que, més que una instrumentalització de la crisi per incrementar el control de la població de manera premeditada i maquiavèl·lica, el que hi ha és una gran dosi d’impotència i d’adopció de mesures a la desesperada, sense saber massa cap on anem.
Dit això, un esment sobre el cobrefoc a Perpinyà, puix que a la primavera d’enguany la prefectura dels Pirineus Orientals, amb l’acord del municipi, ja va aplicar aqueixa mesura a la vila el 24 de març (anunciat amb sirenes d’alarma cada vespre) des de les 20h fins a les 6h. El 15 d’abril se va modificar l’horari, establint la queda de 21h a 5h. La mesura se va mantenir així fins a l’11 de maig.

Oriol Roig
23.10.2020 | 07:30
Crec que caldria fer millor les campanyes. Concienciar la gent que dur mascareta ès un gest de generositat envers els altres. No és per protegir qui la porta (a no ser que siguin els EPIs del personal mèdic), sinó per protegir els altres de qui dur la mascareta.
Pel que fa a les sancions, jo no en posaria. Simplement faria que totes les policies prenguessin les dades a qui se salta la norma. No multar, simplement pendre les dades. I notificar-los que van a una base de dades disponible a tots el centres mèdics. Cada cop que et prenen les dades guanyes un punt. I a urgències, abans d’atendre algú es consulta aquesta base de dades, i els punts que tens determinen la teva posició a la cua. Zero punts, passes al davant. Quants més punts, més baixa la prioritat. I mentre vagi arribant gent amb menys punts, et passen al davant. I si et mors esperant, mala sort. Els més responsables tenen més probabilitats de ser atesos abans. Així de cru i de senzill.

Francisco Sánchez
23.10.2020 | 08:41
Estic completament d’acord amb el Sr. Miquel Gilibert. El contagi massiu és social, oi? Doncs calen mesures socials per minimitzar-lo. La meva llibertat individual NO POT PASSAR AL DAVANT de les meves obligacions com a membre de la col·lectivitat. Per exemple, per protegir-me puc tancar-me a casa; puc implorar la protecció divina; puc consumir substàncies pretesament guaridores com el MMS (Miracle Mineral Solution), el CDS (Chlorine Dioxide Solution) o el diòxid de clor; puc confiar en qualsevol altra fe religiosa. PERÒ NO PUC POSAR EN PERILL ALS ALTRES. Per això calen les mascaretes, la distància, la ventilació d’espais i el rentat de mans. Mesures que, a més, em protegeixen també a mi. I si crec que aquestes mesures violenten la meva llibertat individual, puc evitar-les mitjançant l’aïllament, per no imposar la meva presència sense protecció als altres. Servirà de gaire, tot això, per combatre la pandèmia? Ja hem vist que la primera onada es va fer baixar precisament així. Tornem-hi! O ens estimem més tornar al confinament total?

Joan Cuscó
23.10.2020 | 09:11
Per a mi també va ser un trauma el 23 F ( no cal donar detalls), però tal com ho porten tot crec que el bé comú s’imposa al bé
individual.
A part hi ha el tema de la restauració doncs molts autònoms i famílies en depenen.La majoria del sector de l’hosteleria va complir estrictament les mesures. Malgrat tot, un precentatge petit de bars estava ple de clients sense mantenir les distàncies, sense mascareta, fumant etc.La policia no ho controla suficientment aquí a Catlunya.
Crec que si la gent deixa de sortir de 10h del vespre a 6 h.de la matinada els restaurants i cafeteries podrien obrir durant el dia complint les normes i treure el cap econòmicament.
A la vida molts cops només hi ha l’opció de triar.
Molts cops a la vida s’ha de decidir en pro

Albert Parés
23.10.2020 | 09:12
Més enllà dels dubtes per ser una mesura vista com a autoritària, personalment tinc molts dubtes que serveixi de res, almenys amb l’horari que la proposa la Generalitat Valenciana: de 12 de la nit a 6 del matí. Em costa de creue que durant la matinada hi hagi gaires contagis. Si només s’aplica durant aquestes 6 hores vol dir que els sopars amb amics i familiars es podran continuar fent, que n’estic segur que representen molts més contagis que pas les poques persones que puguin estar al carrer a la matinada fent botellons.

Montse Serra
23.10.2020 | 09:21
Molt d’acord amb l’Elisabet. A veure si ho aconseguim, que ja seria hora.

Pep Agulló
23.10.2020 | 09:32
UNA SOCIETAT OCCIDENTAL CONSENTIDA…
“Tornen a recórrer a carregar la solució damunt les espatlles dels ciutadans…”
És que en una pandèmia gran part (la major part) de la solució depèn dels ciutadans. Sí, els ciutadans auto-organitzats i solidaris. No ens calen tantes mides restrictives dels governs, ens les hauríem d’aplicar nosaltres mateixos seguint normes epidemiològiques que per això som capaços d’organitzar referèndums amb tot un Estat en contra. On és la iniciativa ciutadana i la solidaritat?
La “militarització” de la societat és conseqüència del paternalisme que li demanem al poder. El, jo faig el que vull i els poders tenen tota la responsabilitat de solucionar-me els problemes. És el model de la nostra societat: tot fàcil i ràpid, mínim esforç màxima llibertat. Aquesta munió d’actes dels incívics, estan desafiant que sense prohibicions i multes ells no es solidaritzaran mai. Tots en som de responsables…
El fals dilema que imposa el Mercat, de l’economia o la vida. Com diu Josep Selva el problema ara és llibertat o vida i de sobte, la nostra civilització s’adona que no ho pot tenir tot i que ha d’escollir.
Impotència, diu l’editorial. I tant, amb la natura no podem…Ja veurem quan minvin tràgicament els recursos naturals. És el camí de la barbàrie que des de la nostra bombolla de primer món no ens hem adonat i ara trontollem… Això acaba de començar.

josep soler
23.10.2020 | 09:36
Cert, és molt preocupant perquè demostra primer que la classe política és incompetent. I segon, que la ciutadania estem docilitzats i desarmats contra la imbecilitat que ens arriba dels “Governs gens efectius”, aquest és un fet documentat per les declaracions del doctor O. Mitjà.
És evident que el problema no està en les hores que ens volen fer quedar a casa ben pendents de la merda que ens vomitaran a sobre per TV3 i altres telescombreries. Ho fan perquè volen aparentar que saben el que es fan.
En la república que ens cal fer nova i millor: no hauríem de permetre polítics professionals en partits industria de càrrecs. Com el model Suïs els polítics no hauríem de cobrar. Després de treballar, voluntàriament van a l’Ajuntament o al Parlament.
No és cert que tinguin que estar a jornada completa. Només fant que entorpir l feina dels tècnics qualificats com hem vist amb O. Mitjà.
Si eliminem els sous dels polítics professionals la traïció d’ERC no es tornaria a donar…

Carles Farre
23.10.2020 | 09:51
En primer lloc, un toc de queda entre mitjanit i matinada, no crec que fos res insuportable, ben al contrari, molts veïns podriem descansar molt millor, no obstant tampoc això pot rebaixar la taxa de transmisibilidad del virus?, probablement, però a la mes mínima oportunitat tornarà a repuntar.
“Hi insistesc: la pandèmia existeix realment i ningú no m’ha donat encara cap argument que jo puga comprovar i contrastar per a creure que és un muntatge, una operació fabricada, una conspiració.”..Hi qui li ha de donar l’argument Sr. Partal?, els llops a càrrec del galliner??, aquets son mes llestos que vostè i que jo, em sembla que en general i aquí, ningú nega l’existència del virus, però si l’origen, que hi han moltes evidències que es una quimera, un virus Frankenstein, com el va anomenar el premi nobel de medicina Luc Montagnier:
https://forbes.co/2020/05/01/actualidad/premio-nobel-afirma-que-covid-19-es-producto-de-laboratorio/, aquest senyor ja està jubilat, i per tant pot dir el que pensa, no així altres que treballen per laboratoris que treballen i manipulen virus, i també:
https://www.lavanguardia.com/television/20201022/484219933950/informe-covid-iker-jimenez-exclusiva-entrevista-virologa-china-covid-li-meng-ya.html
Però mes enllà de si es artificial o no, si ha estat deliberadament alliberat o no, jo mes aviat crec que ha estat un accident, hi ha sobretot, el tema de les solucions terapèutiques, i aquí si que hi ha una veritable cortina de fum, quan no persecució, del diòxid de clor, el motiu d’això, crec que es fàcil de veure, es el dany econòmic que faria al sector farmacèutic i mèdic, les malalties son una font incommensurable de negoci, cronificant-les i apartant tot allò que vagi en sentit contrari, es suficient.
Puc entendre Sr Partal, el seu escepticisme envers certes teories conspiranoiques o no, sobre la dominació mundial, a través/o aprofitant la pandèmia, però el que no PUC ENTENDRE, es que desprès de la quantitat d’informació que disposeu, i que em abocat uns quants subscriptors, sobre el diòxid, mms, cds etc. avalada per diversos metges i científics de diferents paísos, com els integrants de COMUSAV, no sigueu capaç o no voleu entrevistar-ne cap d’ells, i mira que si posarien prou be. I tal com diu i molt ben explicat l’Eduard Samarra, es que no son tan vàlids com els que sovint si que entrevisteu?, es que tots els cassos tractats amb èxit i amb cds a Bolivia se’ls inventen??
Aquest negacionisme vostre, al igual que els altres mitjans de comunicació, dona que pensar Sr. Partal, vull pensar que no es degut a pressions externes, tot i que cada cop em costa mes de creure que no sigui així, però si no es així, encara es mes incomprensible…
https://estamosaqui.mx/2020/10/22/dioxido-de-cloro-cds-derrota-al-coronavirus-comusav/

Agnès Buscart
23.10.2020 | 10:02
La queda…i
el grup els ELEMENTS que havia d’actuar demà a Pasillà s’han quedat sense poder fer la seva tocada…
i la cultura i a tota la societat li toca el rebre de valent i de manera preocupant.
Sí…els virus i els mals fan els seus estralls de manera continuada…
i les mascaretes cauran i la queda s’acabarà…
Us imagineu què ens trobarem quan puguem superar la por la por als virus i a les bactèries????????
…els poder s’haurà fet més fort i la pobresa haurà crescut de forma desesperada…
AMPLIEM LA MIRADA A AQUESTA GUERRA QUE VIVIM.

Joan Begue
23.10.2020 | 10:14
Puc entendre el seu punt de vista Sr. Partal i aquí no es el millor lloc per a questionar-ho.
Suposem que les autoritats no haguessin consellat d’inici ni distància ni mascareta ni totes les mesures, simples i presumptement eficaces. Que hauria fet la població. La resposta podria ser qualsevol histèria tipus Hollywood i afins.
El simple fet de oferir-nos aquestes eines ens ha donat si més no un recurs “científic o no” cada u trobi la seva millor resposta no i ha una de sola.
Ja no entro en respondre si es un virus de laboratori o es un salt de la cadena animal a la humana altre dicotomia, idem resposta.
Coses que si podem intentar mesurar si més no per estadístiques. Mortalitat per fam? Mortalitat per manca d’higiene bàsica? Desestructuració poblacions per guerres i desastres ecològics?, morts per grip estacional? ara comparem amb morts per l’epidèmia Covid-19…
Altra fet mesurable que esta passant amb els estats d’alarma quarentena i similars destrucció de models econòmics pregunteu-li a Espanya Madrid Balears… del que es viu principalment del caloret i del vermut de terrassa.
Entrar a valorat si la Reserva Federal per ser privada, busqueu per saber-ne els amos, fan billets inflaccionant el valor de la seva divisa, suposit que encara tingui crèdit, el Dollar moneda de canvi internacional per transacció mundial i que no te confiança darrerament, Davos, Otan, FMI etc. Qui no s’ha qüestionat un cop per a que i aqui serveixen.
Podria seguir i seguir i això no ens feria canviar, el que si es que la benvinguda Covid-19 està molt bé aprofitada per algú que ha de fer un canvi i que millor que una histèria controlada.
Per acabar novetats a la cartellera imagineu que deu és una dona i a més no es blanca, que és possible obtenir energia gratuïta i que la vida continua desprès de la mort. Doncs bé seria possible això, la resposta la te cada u i totes son bones

FEDERICO ALEJANDRO PUJOLA
23.10.2020 | 10:22
S’ESTÀ SUICIDANT LA HUMANITAT? Aquesta pregunta en qualsevol altre moment hauria semblat absurda, boja, però observem amb deteniment el que passa avui: Les grans potències ja no desarmen; Rússia, Estats Unit i Xina estant en una carrera letal de robots de destrucció massiva; Rússia i Xina depenen de la voluntat d’un sol home; el president del s Estats Units és un boig; els homes i les dones que dirigeixen avui el món són incapaços d’unir-se per lluitar contra la pandèmia; el feixisme mortal i egoista està rebrotant com una segona pandèmia; millions de persones moren de fam; millions de persones moren per manca d’aigua potable, el fanatisme religiós, producte de la ignorància domina una part del món, fins i tot en països considerats civilitzats com els Estats Units; una gran part de la joventuts segueix més les pulsions de la seva sensualatat que no els raonament del seu cervell; la vida frenètica de les grans ciutats és inhumana i alimenta una pobresa interna.

Salvador Aregall
23.10.2020 | 10:23
El triatge és una operació que es fa a l’entrar als serveis d’urgències de tots els hospitals. Consisteix en classificar els pacients per la patologia més greu i, en conseqüència, ordenar el temps d’espera. Alguns pacients se’ls recomana acudir al seu CAP perquè la patologia que presenten no és tributària d’atenció hospitalària. Com que no hi ha malalties, hi ha malalts, sempre es fa triatge per les decisions transcendents, com seria intervencions quirúrgiques -a certes edats es pitjor el remei que la malaltia- o l’ingrés a UCI ja que a vegades, segons el pronòstic i la resistència del pacient, no seria suportable l’esforç terapèutic-intervencionista d’alta tecnologia. La pandèmia de la Covid-19, en la primera onada, va col·lapsar el sistema sanitari, el va col·lapsar absolutament. Com en dieu sinó de tenir totes les plantes ocupades per la mateixa patologia, tots els metges, tots! -traumatòlegs, ginecòlegs, cirurgians, etc- dedicats a pacients infectats per coronavirus, els telèfons col·lapsats, no poder admetre als hospitals pacients procedents de residències de gent gran i per descomptat suspendre totes les intervencions programades?. Això és el col·lapse. El culpable d’això es diu coronavirus -SARS Cov-2- i els responsables sanitaris, des de el cap de la unitat d’urgències, el director mèdic de l’hospital, els responsables de la extrahospitalària fins a la conselleria de sanitat, i, no cal dir-ho, els metges, infermers, portalliteres i personal de neteja, han deixat la pell per donar una resposta a una situació que no havien viscut mai i ara estan tremolant pensant que es pot repetir. Jo estic cansat de que en els mitjans de comunicació, en aquesta editorial i en els comentaris que se’n fan es busquin sempre culpables i es parli d’improvisació. És gràcies a la improvisació que donem respostes quan l’esdeveniment ens supera i no l’havíem esperat. Hi ha equivocacions, seria molt estrany que no hi fossin en una situació tan nova i tan estressant. Hi ha culpables, segurament, sempre que hi ha equivocacions hi ha culpables i a qui li toca prendre decisions sempre corre aquest risc. Fora del ‘fragor de la batalla’ ja jutjarem als culpables. Ens comparem amb altres països, llocs que tenen altres condicions climàtiques, demogràfiques, estructurals i de riquesa. És poc científic fer aquests tipus de comparacions.. La medicina, en els darrers 50 anys, ha canviat com un mitjó. La tecnologia, la especialització i la demanda d’una població benestant l’ha convertit en el servei més car de la societat. Trobo a faltar una anàlisi seriosa i profunda sobre quina estructura sanitària necessita la nostra societat i si podem-estem disposats a pagar-la, aquesta és la mare dels ous. Ens hauríem de preguntar si amb els impostos que paguem per mantenir el nostre negoci que ara ens toca tancar -probablement per sempre- podríem pagar una sanitat millor, amb més recursos, perquè si la resposta és si, aleshores és que hi ha un lladre. Ens podríem preguntar si amb la part dels impostos que ens torna l’estat espanyol podem tenir un sistema sanitari decent, capaç de donar una resposta equiparable als països del nostre entorn, perquè si la resposta és no, aleshores és que hi ha un lladre. La reflexió final seria, com passa amb la majoria de malalties, que la situació actual, amb molt bona part, obeeix a la ‘mala vida pressupostaria’ que hem portat fins ara. I com queda la ‘queda’?, doncs el que faci falta per salvar vides, encara que sigui improvisant i si volem canviar les coses de veritat, si us plau, revoltem-nos.

Jaume Bonet
23.10.2020 | 10:33
Opinió : ….
1.- El virus existeix. Conec gent que l’ha passat i ha tengut símptomes atípics d’altres grips.
2.- El virus és fabricat en laboratori. Conec metges que així ho creuen.
3.- Les precaucions són convenients per frenar-ne sa difusió.
4.- Els creadors del covid 19 no l’han escampat sense tenir-ne l’antiviral efectiu corresponent.
Opinió d’alguns metges que conec i que opinen que a en Trump li han fet arribar i l’ha pres.
5.- La vacunació massiva és més negoci que no la presa d’antivirals per part de la gent malalta.
6.- La crisi que genera tot plegat és fatal per a molts de treballadors i per a la majoria de la petita i mitjana empresa.
7.- El gran capital internacional no hi perd res … allò que podria semblar que n’hi ha que perden ara, ho podran rescabalar amb escreix fent-se seus, a preu de bajoca de fava, molts de bens d’empreses mitjanes i petites que quebraran, i serveis públics que els governs endeutats hauran de privatitzar, si es roman dins l’actual sistema capitalista.
8.- La majoria de governants del món no en saben gaire cosa, i es creuen lo que els diuen des de l’OMS (finançada principalment, com sap tothom, per les grans companyies farmacèutiques, tot i que també rebin qualque engruna dels governs i de l’ONU)
9.- El diòxid de clor segurament no és l’antiviral que ells tenen a disposició seusa i dels autènticament poderosos (trilateral i companyia)
10.- Tanmateix deu esser una bona cosa, el diòxid de clor, ja que la vigilància que exerceixen perque no se’n difongui la presa, i perque els metges no ho puguin recomanar (a jo m’han censurat informació al respecte a facebook, i amenaçat de que no em deixaran compartir informació a facebook si torn intentar a compartir aqueixa informació, cosa per la qual ara ja només reenvii el video de la UCAM, contra el qual, essent d’una Universitat, de moment, no me n’han dit res).
11.- La informació que em varen censurar era la de compartir un article del Diario de Mallorca on hi deia que hi ha metges mallorqui9ns que recomanen en privat el diòxid de clor tot i que no el recepten perque els llevarien el permís per fer de metges. L’article en qüestió no era ni absoilutament ni princvipalment a favor del diòxid de clor, ans al contrari, hi havia més paràgrafs avisant dels advertiments en contra que fan els organismes públics.
12.- Per quin motiu, si no és per interessos espuris, no es fa una experimentació pública amb el diòxid de clor, essent que hi ha moltíssima gent que ja s’hi ha oferit com a voluntaris, i metges de prestigi que recomaqnen fer-ne l’experiència?
13.- No crec que darrera la cosa hi haja, només, lo dels beneficis de la indústria farmacèutica. Sospit que la “conspiració” (ja que molts em direu conspiranoic) va molt més enllà i té a veure amb la crisi capitalista que només té dues sortides: la revolució social o el feixisme i, com és natural, el gran capital ha optat pel feixisme camuflat.
I perdonau la llargària de l’escrit, i l’atreviment per part meua, que no som ningú.
Salut per tothom.

Montse Vives
23.10.2020 | 11:06
Com diu Elisabet Sans, canvi d’horari i no caldria militaritzar la nit. No m’agrada l’expressió “toc de queda” i sí estaria bé que algú parlés del Diòxid de Clor. Com que no entenc on estem, informació sobre altres possibilitats fora ben rebuda.

Núria Nadal
23.10.2020 | 11:21
Totalment d’acord amb el sr.Eduard Samarra.
No ens diuen la veritat,per satisfer els interesos dels que governen el Mon.
I en mig de tot aquest guirigall ja estàn aconseguin que els propis ciutadans ens malfiem uns dels altres….fen-lis el joc al que manen.
Hem de ser més llestos que “ells” i no deixar-nos entevenar.
La nostra por és el seu poder.

Enric Emo
23.10.2020 | 11:35
Confesso que no entenc l’editorial d’avui i alguns comentaris perquè:
1. Som davant un virus infecciós que no descansa. No hi ha vacuna i tardarà a haver-ni pel conjunt de la població. La pandèmina només és pot tallar reduint la interacció social.
2. El dret a la vida és el fonamental de tots. Els drets tots, s¡han de ponderar els uns amb els altres. No estic d’acord amb que en la situació actual s’estiguin restringint drets fonamental de manera arbitraria i antidemocràtica. En tot hi ha excepcions, es clar.
3. Que a l’Àfrica tingui un paper molt important la societat civil en la lluita contra el virus, no vol dir que al final no funcionin les mateuxes mesures: menys interacció social i mesures preventives. Si de cas la gent és més responsable perquè és més conscient de la fragilitat de les seves sanitats públiques.
4- Aquesta setmana, al carreró peatonal on vaig a passejar el meu gos, els propietaris de gossos de més de 40 anys portavem tots mascareta. En canvi hi havia quatre grups de joves que no la duien. Em vaig acostar a un dels grups i els vaig dir, de bon rotllo, sense amenaçar amb la policia ni enfadar-me que havien de pensar en els malalts i els morts i les seves famílies i en els negocis que havien de tancar i acomiadar. Els hi va entrar per una orella i sortir per l’altre. L’administració no ha de fer res?

XAVIER UTRILLA
23.10.2020 | 12:22
La queda? Quina por… però molta més por que el virus. Que sí, que és (i serà per molt temps) una realitat, un problema greu, que mor gent. Sí. Que cal fer el possible per aturar-ho. Amb mesures racionals i campanyes de bones pràctiques, no les campanyes de la por que patim, no amb control militar de la població. Això fa por. Molta.
No sabem el percentatge (manipulen les xifres a conveniència) d’afectació del virus, però la manca de llibertat ens afecta a tots (i serà per molt temps també). Ho dic per els “Niemolers” que veuen amb bons ulls les prohibicions que no els afecten. Que tanquen bars? És clar, la gent beu sense mascareta!! (i jo no hi vaig), que no es pot sortir de nit? És clar, els joves fan unes botellades!! (i jo sóc a casa), que tancan el gimnàs? Lògic (jo em vaig apuntar un cop i no he anat més). I quan no ens deixin votar, per exemple? Qué? També be? Normal, oi? Un company feia referència a la dicotomia llibertat-vida (Josep Selva). Apunta’m a llibertat, sense no és vida.
I, repeteixo, no és negar res, ni ser insolidari. Els restaurants, gimnasos, bars i sales i comerços, han fet un esforç econòmic (sense cap remuneració) per adoptar mesures sanitàries raonables (i qui no compleixi, tancament). I jo, digueu-me il·lús, veig gent sana fent un cafè o una cervesa. No hi veig una amenaça de mort. De la mateixa manera que al entrar a la feina veig cent cinquanta companys sans (ells, els seus familiars i contactes, dels quinze municipis diferents, com la gent que comparteix tren o metro o bus amb ells, tots sans, és clar), perque l’economia no es pot aturar (en això sí tenim consens, oi?). Per cert, entre els meus companys hi ha que van al bar i joves que es reuneixen amb més joves…
La lògica epidemiològica, ja m’explicareu… La lògica de la por i el control de la població, ja l’entenc i la conec. Mama, por!!
Si la situació és tan greu com diuen, no ho discutiré, nacionalitzeu temporalment els laboratoris i fabriqueu (a preu de cost, no de patent) proves per tothom. Infectats en quarentena a casa i deixeu viure als demés. Obligueu a les mútues laborals a fer tests cada dilluns a tots els treballadors. I, sí, controleu amb la policia local situacions de risc. I deixeu viure en llibertat, sense manipular i espantar la gent. I potencieu sanitat, imbècils.

Jesús A. Sánchez
23.10.2020 | 12:25
Doncs avui si estic d’acord amb V. Partal, encara que comparteixo i faig meves les reserves i plantejaments que fan S. Molins, I. Samarra i Jaume Riu. Per descomptat això comença a fer pudor i amb els antecedents de manipulació i menyspreu per drets, i fins i tot per la vida de tants governs, fins i tot i potser especialment pels anomenats occidentals o democràtics per excel·lència, no, no està l’assumpte com per fiar-se de tot el que ens expliquen i de les mesures coercitives que prenen. A falta de mesures veritablement democràtiques i de contingut social (llegiu inversió en sanitat, educació, reducció de la desigualtat etc.) fan servir l’autoritarisme.

jordi Rovira
23.10.2020 | 13:23
L’exemple que dóna l’editorial de toc de queda, i que forma part de la nostra memòria històrica, ens explica el perquè de la preocupació política que ens ha d’induir un toc de queda a casa nostra. Un país que té en les seves institucions més afermades el mirall de la opressió, la imatge del colonitzador, la idea de la dictadura; no pot pas pensar el toc de queda amb gens d’optimisme. Només amb por. De fet, la idea ja apareixia mesos enrere quan per motiu de l’estat d’alarma, compareixien les autoritats civils acompanyades de militars. Por, malfiança, i angoixa. Però no totes les cultures polítiques tenen la mateixa forma d’entendre. Per exemple tant a França com als USA, la idea de l’exèrcit és diferent, així com la idea del poble en armes, o del poble alçat i “regimentat”. M’apunto al parer que remarca l’editorial al respecte de la realitat de la pandèmia. Agraeixo la insistència: la pandèmia existeix, i sembla no només que no hi ha cap prova que doni fe de cap conspiració; sinó que si al final si així fos, res ens trauria de la necessitat de controlar i minorar tan els seus efectes, com la seva pròpia possibilitat de ser. La pandèmia, o les pandèmies possibles potser siguin fruit d’una relació amb el medi abusiva i poc sostenible. Com abusiu i poc sostenible va essent un model de vida que sovint confonem amb llibertat. Un model basat en el gaudi i el consum irresponsable. En aquest sentit, una certa regimentació de la responsabilitat cívica sí hauria d’estar més present. En aquest nostre contracte social, pesem massa més uns drets que uns deures. I pot ser això mateix font d’empobriment i bloqueig del nostre benestar. Un concepte que potser no va només associat al progrés quantitatiu, i sí al progrés sostenible i qualitatiu. Per tant, el relatiu fracàs de les pautes que venen conformant el nostre model de relacions puguin tenir una mirada dirigida vers una sortida de replanteig seriós, canvi i modificació. Algú ja parla de revolució. Doncs potser sigui això mateix.

Francesc Font
23.10.2020 | 15:05
És evident que aquest nom, toc de queda, d’origen militar i que sona a repressió, és desagradable. Però quedar-se aquí i usar-lo com argument, penso que és un error. Com també fer cants a la llibertat individual quan aquesta pandèmia és un problema evidentment col•lectiu. I molt greu. Mortal en massa casos. I ara sabem que també amb possibles seqüeles que poden condicionar, i molt, el futur de gent ara força jove.
Dit això, vull recordar que al mes de marc, inicis de la aleshores encara dita epidèmia, hi va haver aquell gran brot a Igualada. La Generalitat va decretar —decret, altre mot ben desagradable— el confinament de tota la Conca d’Òdena. El govern espanyol va oposar-s’hi, però sortosament un jutge ho va aprovar. De no haver-s fet aquell confinament, en un mom en el qual ningú no sabia ben bé què era allò de coronavirus, i molt menys pensàvem que la mascareta seria un element natural de la nostra vestimenta de carrer, aquest virus s’hauria estès i causat estralls més enllà de l’espai confinat. El president Torra, va demanar al govern espanyol que es declarés un estat de confinament general. La resposta va anar des de la indiferència fins la burla. Finalment es va fer a corre-cuita, i es va acabar de qualsevol manera. Amb els resultats a la vista.
Altra qüestió, la de les terrasses ¿És que ningú no ha vist els grupets sense mascareta, parlant amb veu alta, rient i cridant? ¿Sent servits sense que ningú els digui res? ¿És que ningú no sap que l’efecte aerosol va fins a sis metres de distància, i pot mantenir-se enlaire una bona estona?
Siguem seriosos. El coronavirus ha trobat, i segueix tenint, un gran aliat en la inconsciència de massa gent, és més evident encara.
Per cert, Vox ha esdevingut el gran defensor de la llibertat d’acció i de moviments dels ciutadans… Sense comentaris

Rosa Gispert
23.10.2020 | 15:40
Si, “el seny del lladre” com diuen els experts que es diu “la queda” en català genuí és una pantalla per amagar:
-Les seves errades en la valoració de la gravetat, en la dolentíssima comunicació als ciutadans i en la mala priorització de les accions de control.
-La seva incompetència en la gestió de les mesures que recomanen els científics i en la planificació dels recursos per afrontar les necessitats derivades de la pandèmia.
-La irresponsabilitat de posar per davant interessos de partit a la colaboració pel bé de la salut de la gent.
– I també la poca consciència que té una part molt important de la població sobre la responsabilitat individual en la pròpia salut i la dels altres.
Als països sense gaires hospitals ni serveis sanitaris la gent és conscient que la salut depèn en gran mesura del seu comportament. A occident és tot el contrari.

Umberto Ciotti
23.10.2020 | 16:16
Tiempo caducado:
EL ESTADO ESPAÑOL YA NO TIENE NINGUNA LEGÍTIMA AUTORIDAD PARA DECIDIR NADA
——————————————————
GRANDE LECCIÓN DE DEMOCRACIA NOS VIENE DE GRECIA
Allí todos los cabecillas del partido de extrema derecha “Amanecer Dorado” a la cárcel y el líder condenado a cadena perpetua.
Todo escondido en esta España hundida en la “normalidad” del nauseabundo hedor de sus actos criminales contra la humanidad.
Esta es la inconmensurable diferencia con una España repugnante toda unida y compacta, desde PODEMOS hasta el PP.
Un monstruo de psicópatas desarrollados en la práctica del genocidio y en el gustazo del derrame de sangre inocentes, que esta chusma tiene la desfachatez desde siglos de llamar “cultura”.
Unos psicópatas que en estos últimos tres años han sido capaces de:
de la más feroz represión contra el Pueblo de Catalunya, de ensuciar con la denominación de “Golpe de Estado” la consulta del 1 de Octubre 2017 máxima expresión en una auténtica Democracia del Pueblo Soberano,
de terrorizar y aplastar las facultades mentales y morales de los Catalanes con la intención de reducirlos a deshechos sin Dignidad a través
de la barbarie asesina del “Estado” terrorista español de las matanzas del 17 de Agosto 2017…
de las bestiales palizas contra un Pueblo pacífico y civilizado del 1 de Octubre 2017…
de las farsa inmunda del juicio del “Tribunal Supremo” con acusaciones y pruebas falsas…
de la inmane violencia contra más de 2850 represaliados totalmente inocentes…
Esta es la diferencia entre un País con Dignidad como es Grecia y un vertedero de pestosa basura mafiosa de un “Estado” terrorista, con los criminales, hijos y nietos de asesinos franquistas en la “Magistratura”, en el “Congreso”, en el “Gobierno”, en los medios de comunicación…
Un charco pestoso de país de cobardes sumisos… Una izquierda pestosa e infecta de PSOE y de PODEMOS encima de todo, que con su vomitiva sed de poder a toda costa ha sido la auténtica inspiradora de las atrocidades, la principal responsable de la deriva de bestialidad autoritaria en todo el país…
Una izquierda cobarde de una obtusidad y una ignorancia apabullante ha sido la más fiel interpetre de la podredumbre del franquismo y que con su repugnante degradación moral es la auténtica Madrina del nacimiento y el espantoso crecimiento y difusión de VOX en todos lados en estos últimos tres años.
SUCIO PAÍS DE COBARDES Y DE CRIMINALES
Pero lo más asqueroso de estos sucios cara de culo ha pasado ayer:
Ellos, que todos unidos en la misma desfachatez criminal contra Catalunya han sido los espantosos padrinos mafiosos artífices del espantoso éxito de VOX, ayer han boicoteado todos juntos su moción de censura en el “Congreso” con la única muy clara intención de disfrazarse de democráticos y continuar ejerciendo el monopolio de su actividad criminal encima de una chusma de país de espantosos individuos obtusos, ignorantes, obedientes y sumisos.
ESTA LA INDICIBLE PORQUERIA QUE NO TIENE IGUALES EN TODO EL MUNDO

Juan Martin ALEGRIA
23.10.2020 | 16:21
Yo, la verdad, estoy hecho un lío en cuanto a tener una opinión clara sobre si lo de la pandemia lo es o no lo es con todo lo que ello supone.
Lo que sí tengo claro es que lo del coronavirus (su gestión) es un (gran) paso más para que el personal de a pie se subyugue sin grandes problemas a la “autoridad”.
Es de traca que incluso en una situación en la que la “autoridad” actúa de forma, por decirlo suavemente, errática, los de a pie, la gran mayoría, se lo tragan todo con ruedas de molino. El miedo es un poderosísimo motor inductor. No hace falta sino leer a Primo Levi que describe pormenorizadamente la actitud de los oprimidos, vejados, humillados, desprovistos de su propia humanidad y que, a causa del miedo, se doblegan ante sus esbirros.
La pandemia (o pseudo pandemia) finalizará tarde o temprano. De eso no hay duda.
¿El resultado?
Una ciudadanía (a estas alturas de la película quizás sería más acertado hablar de la borregada) sometida, dispuesta a considerar que la “autoridad” sabe lo que hace y vela por el bienestar de todos.
Vamos a marchas forzadas hacia ese mundo en el que unos pocos deciden lo que deben pensar todos los demás. Lo dramático es que esos pocos no tienen nombre y apellidos para poder sacarlos del circuito pegándoles un tiro simbólico. Esos pocos son todo un sistema que alimentamos, cada cual a su nivel, todos.
Malos tiempos para la lírica.

Lluïsa Miret
23.10.2020 | 18:08
No he llegit els comentaris, la meva opinió és: que els epidemiòlegs i després els governs, el Col·legi de metges , tothom ha dit el què els semblava, s’han donat unes recomanacions, s’ha imposat la mascareta, indicat la rentada de les mans, guardar les distàncies etc. dons jo no veig que la gent ho faci. Estic tipa d’anar pel carrer i veure gent que o no porta mascareta o la porta mal posada, que no guarda les distàncies, la neteja de les mans no ho sé.
I ja no parlem del què es veu per televisió, la gent als bars, sense cap precaució, els polítics abraçant-se, i gent que no son polítics, reunions familiars i d’amics de molta gent, sortides multitudinàries ara a la muntanya però tot l’estiu a la platja.
Quan la gent ens trobem amb gent estimada és molt difícil mantenir les recomanacions però és la única manera de contenir la pandèmia. I això no es fa sempre.
Si per evitar el contagi s’han de prendre unes precaucions o es prenen o hi ha contagi, i aquí estem.

Joan F Ruiz
23.10.2020 | 20:39
Doncs jo, Vicenç, no la veig tan malament.
Ans al contrari, la trobo menys lesiva que el tancament 100% de restaurants.
Al cap i a la fi, una queda a partir de les 22 hores agafarà a la gent treballadora a casa i prou.
Els incívics que es passen pel folre les mínimes mesures d’higiene, distància i mascareta, i volen “divertir-se” encara que sigui al preu del risc de les seves famílies (sense voler dimonitzar un segment però estem parlant d’una franja entre 14 i 35 anys), serien els més afectats per la queda.
Doncs, repeteixo, s’hauria d’haver aplicat ja fa dos setmanes.

Maria Angels Fita
23.10.2020 | 21:00
Estic indignada llegint els comentaris més o menys complotistes de gairebé tots els lectors.
Estic d’acord amb el Sr. Emo.
A Italia ja estan parlant de tancar tot de nou. Hi ha una regió que ho fara aquest cap de setmana i, probablement, en seguiran altres. Posen multes altisimes (a partir de 400 fins a 3000 euros pels imbècils generalment joves que no respecten les normes). I a tots ens sembla bé. No hi ha polèmiques sobre llibertat de moviments. Hi ha molta preocupació per les pèrdues econòmiques, si. Es clar que si. Però estem tots convençuts que el dret a la salut passa per sobre de tot.
Quan tot això s’acabi ja podrem discutir del que vulgueu, però ara s’ha d’ajudar els hospitals, el personal sanitari que torna a patir i hem de protegir-nos tots. Tots. Grans i joves.
El virus mata. I mata també gent jove.
Convido a tots els negacionistes a fer-se voluntaris en qualsevol hospital. Doncs, si el virus no existeix o és fluixet o no mata joves, suposo que no us pasará res, oi?
I si hem d’estar a casa, doncs estem a casa, collons!
El que s’ha de demanar son ajuts per les activitats econòmiques. Del govern, d’Europa, del FMI o del sursum corda.
I si el govern espanyol aprofita per altres marranades, vigilem i denunciem…però això no vol dir que tots els governs del facin marranades, ni molt menys.

Ramon Perera
23.10.2020 | 21:27
Jo no he sentit a ningú dient que la higiene de mans, dur la mascareta i mantenir la distància social curin la pandèmia.
En aquesta situació, on pensen portar-nos els que manen?
Els països que es posen com exemple de bona gestió, poden dir que han erradicat el virus? La República Txeca, per exemple?
Quantes empreses farmacèutiques a tot el món estan competint [en lloc de coŀlaborar] per ser els primers a oferir una vacuna? Aquest és el mateix tipus de solidaritat que se’ns demana als ciutadans a l’hora de justificar higiene de mans, mascaretes, distàncies socials, tocs de queda…?
Amb tanta policia, amb massa poc personal al sistema sanitari, amb tants científics, encara no hem pogut sentir una anàlisi justificada, sensata i creïble de quines són les situacions [lloc, moment del dia o de la setmana, tipologia social…] responsables del gruix de les noves infeccions?

Teresa pla
23.10.2020 | 22:04
No cal mirar pàgines negacionistes per saber que és una plandemia, mireu pàgines oficials a Google, Event 201. Davos 20, agenda 30 L, any 2030 els robots substituiran a la meitat de la població, aquesta meitat, estarà mantinguda pels estats amb la renda mínima universal, qui no sigui obedient, perdrà tots els drets, perquè el pare estat decidirà sobre com t’has de protegir, per on et pots moure, quines vacunes has de prendre i tindrà control total de la informació per a protegir-te de la manipulació de la gent que encara pensarà.
Juliol-20: Catalunya 1.246.525,83
Novembre-20 Catalunya cobrarà segons PCR i UCI. Enteneu la carrera d’aquests 15 dies? El novembre es van repartir 6 milions d’euro entre comunitats en funció dels llits d’UCI i de les PCR positius. Ara, el mes de novembre toca repartir-ne 3000 milions més i hi ha de superar els 623.262,91. Madrid fins a la setmana passada, se’ls hi menjava una bona part del pastís.
l’OMS ha conclòs en un estudi que el remdesivir no redueix la mortalitat de la covid-19. L’estudi també demostra la ineficàcia de la hidroxicloroquina, els interferons i els antiretrovirals lopinavir/ritonavir en casos greus.
En definitiva, només el nostre propi cos, és capaç de curar-nos.
SISTEMA IMMUNOLÒGIC… NINGÚ EN PARLA
CONEC METGES I SANITARIS QUE L, HAN SUPERAT MOLT BÉ AMB L, MMS
I ALTRES AMB PREPARATS HOMEOPÀTICS .
AIXO NO INTERESSA EN ABSOLUT… JAJAJA… PERQUE DESAFIA LA MEDICINA ALOPÀTICA QUE ESTÀ AL SERVEI D LES FARMA. MÀFIES. I QUE NO SERVEIX ABSOLUTAMENTT PER RES, …PER OPERAR, I QUATRE COSES MÉS. LA SOCIETAT CADA COP MÉS MALALTA, PERÒ NO D’ARA….I MOLTES MALALTIES DE FETGE, RONYONS, PULMONS , SISTEMA NERVIÓS, ETC ETC , ÀDHUC EL CÀNCER LA MAJORIA PSICOSOMÀTIQUES…, I HO SABEN I HO CALLEN.. TENEN CONEIXAMENTS PER TRACTAR-HO. ??? EN ABSOLUT. AQUESTA MEDECINA JA CADUCA NOMÉS ÉS PER ENRIQUIR-SE O PER ENALTIR L’ EGOCENTRISME DELS DECANS UNIVERSITARIS QUE MAI VOLDRAN BAIXAR DEL BURRO. . VERGONYA.
MEDICO DE FAMILIA OBJETOR DE CONCIENCIA
“Soy Arturo Vinuesa, médico de familia colegiado en Navarra y colegiado en la universidad de la vida hace 51 años. Hace un tiempo decidí colgar mi bata de la seguridad social, con sueldo fijo, para lanzarme a la inseguridad social de ser autónomo y buscarme las alubias cada mes, en una pequeña consulta. Lo hice porque solo tenía 7 minutos para cada paciente y, al meter en los Centros de Salud las historias clínicas informatizadas y los ordenadores, no podía tratar a mis pacientes como creía que se merecían. Lo que nunca imaginé entonces es que los centros de atención primaria se convertirían en lugares de asistencia telefónica, donde la relación médico-paciente es un milagro y tampoco imaginé que mis colegas y yo, en vez de hacer el juramento Hipocrático, parece que hubiéramos firmado un juramento hipocrítico…porque hay situaciones, que hemos hecho cotidianas, y que hace pocos meses solo las veíamos en películas de ciencia ficción. Estudié aquí en Navarra durante 10 años la carrera y la especialidad, y tengo otros 25 años de experiencia a pie de cama y camilla, acompañando a muchos pacientes y sus familias… creo que puedo hablar de la enfermedad con cierto criterio y sobre todo de la Salud y de cómo estimularla y mejorarla.
Antes de nada quiero aclarar que no soy un médico negacionista, ni antivacunas, ni antimascarillas, ni anti nada…soy un médico A FAVOR.
A favor de la Salud con mayúsculas, a favor de nuestro sistema inmune y a favor del sentido común. Pero también soy una persona que tiene miedo de la repercusión de este artículo. Demasiados colegas y amigos han sido sancionados, amenazados y desprestigiados por decir lo que observan empíricamente en sus consultas e investigaciones y por tener una visión diferente y enriquecedora de la medicina.
Esta pandemia ha puesto en jaque a la gestión mundial de la Salud, al sistema sanitario de cada país y al sistema inmune de cada persona y nos ha puesto a todos con mascarilla, pero también de desenmascarado muchos talones de Aquiles en personas, instituciones, gobiernos y organizaciones transnacionales. Y de eso quiero hablar; de cómo nuestro sistema inmune, pero nuestro cerebro y sistema nervioso también, han sido tocados, y hundidos en algunos casos, debido a los muchos errores en la gestión de esta crisis: algunos por desinformación, otros por sobreinformación y la mayoría por el miedo provocado por dicha información…
En primer lugar diré que hemos dejado de tomar muchas vitaminas necesarias para nuestro bienestar físico y emocional. Nos hemos quedado sin Vitamina A. La del Aire puro, los Abrazos y los Amigos y nos la han cambiado por la vitamina A de Abuso de Autoridad. Nos han quitado la vitamina B de Besos y Bosques y nos la cambian por la vitamina V de Vacuna. Ya no hay mucha vitamina C de Cariño y Comprensión, pero sobra la vitamina C de Cobardía y Chantaje emocional. Lo mismo con la vitamina D de Dignidad y Derechos, que ahora se transforma en Distanciamiento, Dependencia, Desanimo, División…y así podríamos seguir con todo el abecedario de vitaminas. En segundo lugar quiero decir que nuestros cerebros y nuestros sistemas nerviosos están siendo sometidos a un stress desmedido y desproporcionado. Resumir en pocas palabras años de neuro-psico-inmuno-endocrinología es difícil, pero lo intentaré. Cada vez que veo en el telediario las cifras de PCR+ y muertos con Covid, cada vez que no puedo visitar a mis amigos y familiares, cada vez que veo a mis hijos entrar en la escuela, haciendo cola, siendo apuntados en la sien, cada vez que paseo por mi barrio y veo negocios vacíos o cerrados, cada vez que alguien a mi alrededor da positivo, etc, etc…mi sistema nervioso entra en alerta y genera los neurotransmisores y hormonas del stress.
Estos informan de que algo va mal y de que hay un peligro o amenaza cerca. Inconscientemente nuestro sistema nervioso simpático se activa y también se activa nuestro cerebro reptiliano de supervivencia.
Esto es genial para defenderse o huir de un peligro puntual, pero cuando los refuerzos negativos son diarios y continuos, esta activación excesiva del sistema nervioso es perjudicial para nuestra Salud, pues se anulan muchas funciones vitales para nuestro bienestar. Lo primero que caen son nuestras defensas, sobre todo CD4 y macrófagos (muy importantes en la inmunidad anticovid), después se anula el sistema nervioso parasimpático (que es donde el cuerpo se relaja y se cura de sus enfermedades, desde una gripe hasta un cáncer). También nuestro cerebro racional y emocional se anulan, porque prima la supervivencia y baja mucho nuestra memoria, nuestro sentido crítico, nuestra empatía y resiliencia, etc. Esto provoca, según las personas, una actitud de parálisis, enfado o negación y en las sociedades conlleva polarización y división. Es decir, cual animales acorralados, nos quedamos paralizados, huimos o atacamos.
Y así tenemos 3 tipos de personas: unas, generalmente mayores, que están en casa paralizadas, delante del telediario, sin atreverse ni a bajar a por el pan, ni mucho menos a que sus nietos vengan a darles un poco de Vitamina A, B y C. Otros son los que atacan y van por la calle increpando a los que llevan la mascarilla sin tapar la nariz o llamando a la policía si ven cosas extrañas en el barrio. Y por último están las personas que huyen de esta situación: y para mi hay muchas formas de huir; una es bajarse del barco y despedirse de la vida (mis amigos psiquiatras están muy preocupados por el aumento de suicidios que está habiendo y que no salen en los telediarios). Otra es negarlo todo e ir a la contra (negacionismo extremo). Pero, para mí, la más frecuente es la huida hacia adelante, es decir, agachar la cabeza, obedecer lo injusto, seguir en piloto automático, y dejar mis derechos y mi conciencia detrás…y ahí es donde creo que estamos la mayoría.
Esta huida hacia adelante, más la avitaminosis y la activación nerviosa, unida a los 5 Gansos que gobiernan países y los medios creadores de opinión, provoca un colapso seguro en nuestros mecanismos de defensa y de nuestros cerebros, que han sido jackeados y derribados por este virus, pero que igualmente hubieran caído ante cualquier pequeña amenaza que pasara cerca. Anulado nuestro sentido común, nuestra capacidad de juntarnos y crear algo unidos y manteniéndonos con las dosis justas de noticias contradictorias y deprimentes, somos una sociedad perfecta y sumisa…
Como decía al principio no soy un médico negacionista, pero si me produce curiosidad los porqués a muchas interrogantes que nadie nos explica: ¿cómo es que este virus se ha podido descodificar en semanas, cuando lo normal son meses o años…? ¿Cómo es posible que este virus sea el primer virus respiratorio de la historia que se transmite en asintomáticos…? ¿Cómo puede este organismo afectar a tantos órganos tan diferentes (desde la mucosa respiratoria hasta el endotelio vascular, pasando por la epidermis, la conjuntiva y el miocardio…)? Porqué la O.M.S desaconsejó hacer autopsias si son la forma científica de saber la etiopatogenia de las enfermedades…? ¿Por qué esta institución ha cambiado 34 veces su versión difícil sobre las formas de transmisión, las mascarillas, los guantes, la prevención, las vacunas, etc…?
Tampoco soy anti-mascarillas pero me dejarán preguntarme porque España lidera su uso obligatorio y también lidera el número de rebrotes…? ¿Por qué en media Europa no son obligatorias por la calle (sólo cuando la distancia social no se puede garantizar) y tienen mejores estadísticas de infectados y de defunciones que nosotros…? Me pregunto también ¿por qué me obligan a las mujeres a parir con mascarilla o a mi a ir al monte o a la playa y luego me la puedo quitar en la terraza del bar junto con personas que están al lado fumando (que en unas comunidades está prohibido y en otras no…)?
No me considero antivacunas pero si estoy a favor de unos medicamentos y vacunas seguras y eficaces…y creo que las prisas y las presiones de gobiernos y farmacéuticas, no deberían hacer sacar un remedio que luego sea peor que la enfermedad, más si cabe, cuando su mecanismo de acción (insertando RNAm) se inoculará en humanos por primera vez en la historia y no se puede saber sus efectos a medio y largo plazo sobre la inmunidad y sobre la Salud. La paciencia es la madre de la ciencia, pero esta ciencia (presionada por intereses económicos y políticos) se ha desmadrado y nos promete la cura para Navidad. Este año en vez de venir Melchor, Gaspar y Baltasar, vendrán Astra Zeneca, Moderna y Pfizer. Eso sí, no vendrán en camello, sino en jet privado y rodeados de periodistas y glamour. No cabe duda que va a ser una Navidad diferente…
Tampoco soy un gran estadístico, pero veo que las gráficas y la información están siendo deliberadamente magnificada y distorsionada, no sé para beneficio de quien, pero desde luego no para beneficio de nuestra salud y tranquilidad.
En definitiva, soy un médico que simplemente me hago preguntas; y en esta segunda ola, mucho menos virulenta, ¿hasta qué punto, merece la pena, por el supuesto riesgo de no colapsar la sanidad, colapsar todo lo demás…? Desbordar nuestra economía, nuevamente rescatada por Europa, creando miles de despidos y millones de autónomos dependientes de las ayudas de “papa estado”. Desbordar la educación con medidas que asustan a alumnos, profesores y padres. Desbordar nuestro tejido productivo empresarial, nuestro turismo, nuestro ocio, etc…y lo peor de todo: hemos conseguido lo que no queríamos: que la atención primaria y de la sanidad de este país, que era ejemplo para el mundo, sea ahora un sistema caótico de teleasistencia y de teledesastre…
Sin comerlo ni beberlo nos hemos avocado al tele-trabajo, a la tele-educación, al tele-consumo, al tele-ocio, a los tele-contactos, a la tele-burocracia y a la TELE-SANIDAD. Sin quererlo estamos siendo teledirigidos y teleacobardados…y ante esto, yo me hago OBJETOR DE CONCIENCIA.”

Joan Trilla
23.10.2020 | 23:35
Gràcies Eduard Samarres!! Excel.lent l’exposició que fas en el teu escrit!! (imprescindible el video que compateixes…)
Salut!!
S'ha afegit la noticia a Favorits