29.04.2026 - 10:29
Oriol Pujol, ex-secretari general de Convergència, ha declarat avui a l’Audiència espanyola que va conèixer l’existència de la deixa del seu avi Florenci l’any 1990, en una reunió familiar, i que se’n va desentendre l’any 2009, quan va veure que tindria un paper preponderant a la primera línia política. Pujol va començar a tenir responsabilitats en el sector públic a principi dels noranta, just quan es va obrir el compte a Andorra per a desar-hi la seva part de l’herència; primer va treballar en gabinets tècnics i com a analista, després va ser breument regidor a l’Ajuntament de Barcelona, secretari d’Indústria, Comerç i Turisme i, d’ençà del 2003 ja era diputat.
Pujol només ha respost preguntes del seu advocat, Francesc Sànchez, i ha explicat un relat coherent amb el dels dos germans que havien declarat abans que ell, Jordi i Josep Pujol Ferrusola. Segons que ha dit, la raó per la qual hi ha transferències sostingudes en el temps entre els comptes de la família és que l’any 1992, quan la resta de germans s’obren comptes a la Banca Reig, la deixa “no era en un format líquid”, sinó que provenia d’una gestió unitària “amb mentalitat de fons de resistència” estructurat “en forma de títols, de lletres del tresor de diferents estats i de làmines financeres amb venciments molt diferents”, de manera que no es podia dividir de cop i volta. “Vaig entendre que això seria un procés en què s’aniria liquidant la deixa”, ha assegurat.
El seu germà Jordi va declarar que la família tenia aquests diners com un recurs a part, però que no en disposaven en el seu dia a dia a Catalunya. Oriol Pujol també ho ha afirmat avui: “Per a mi, aquest compte respon a una única finalitat: poder percebre la part que em correspon del meu avi. Mai no el tinc present perquè em sigui útil en els meus plans o en la meva vida diària i familiar”, ha explicat. Així, els Pujol Ferrusola miren de contradir la tesi acusatòria que els diners a Andorra no eren fruit de les inversions fetes amb els diners de la deixa, sinó que emmascaraven el cobrament de comissions per adjudicacions irregulars d’obra pública, en el marc d’una complexa trama de corrupció.
Oriol Pujol ha reconegut una excepció en la gestió de la seva part de la deixa. Durant la segona meitat dels noranta va invertir 12.000 euros, segons que ha dit, en un negoci del seu germà Josep, i n’hi van tornar 31.000. Diu que l’operació es va fer per evitar que la seva porció de la deixa es devalués. La resta de moviments són un venciment d’un títol del 2004 i l’entrada en la titularitat del compte de la seva dona, Anna Vidal Maragall, l’any 2008. Pujol explicat que Vidal s’havia de sotmetre a una operació delicada per un tumor al cervell i que, quan va decidir de fer testament, ell li va explicar que tenia diners a Andorra i la va convidar a fer-se’n també càrrec.
Vidal va arribar a ser investigada en aquesta causa perquè la policia espanyola, en base a un informe apòcrif, li atribuïa un altre compte del qual era co-titular el seu cunyat, Jordi Pujol Ferrusola, però la causa se li va sobreseure. El seu marit ha explicat que aquell compte fou publicat a El Mundo, però que van poder demostrar davant el jutge que era fals, com els que es van atribuir al batlle de Barcelona, Xavier Trias, o al president Artur Mas.
