28.04.2026 - 22:31
Tot i que el gran protagonista del judici del cas Pujol és el fill gran del president, Jordi, per a qui la fiscalia demana vint-i-nou anys de presó, la resta també hi són acusats. I n’hi ha un, Josep, que hi té un paper més preponderant. Per a ell, demanen catorze anys; per als altres, vuit. Potser hi té a veure que Josep Pujol Ferrusola, coneixia millor que la resta el món en què presumptament es produïen les activitats il·lícites de la família: llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses a ESADE, s’ha dedicat al món de la banca i dels fons d’inversió d’ençà del 1987, tot anant i venint del Regne Unit i dels Estats Units. Mentrestant, ha fet negocis pel seu compte, sobretot immobiliaris, i va treballar a INDRA entre el 2001 i el 2016, una volta el gegant li havia adquirit la companyia.
Una de les raons centrals d’aquesta diferència és que la fiscalia creu que va tenir un paper més actiu en el presumpte emblanquiment de capital. Avui, en la seva declaració davant el tribunal, Josep Pujol ha narrat detalladament una de les operacions que l’acusació considera més sospitoses. Segons l’escrit d’acusació, va col·laborar amb l’empresari Jorge Barrigón, propietari de l’empresa Cat Helicòpters i Heliand, per fingir un préstec de 900.000 euros que, en realitat, seria un mecanisme d’ocultació i transformació dels diners, ideat amb el seu germà Jordi, amb l’objectiu de dificultar-ne la traçabilitat, maquillar-ne l’origen i poder-los desvincular del seu origen autèntic. Barrigón també és acusat en aquest judici.
Per què Josep Pujol va portar diners d’un banc a un altre per a després desar-los en una caixa forta al banc d’origen? Ara admet que la primera vegada va mentir a la policia. Per què ho va fer? En una llarga exposició, Pujol ha explicat que un dia qualsevol, a principi de desembre del 2009, el seu germà Jordi el va telefonar per a demanar-li un préstec de 900.000 euros que necessitava per a una inversió. Aleshores va trucar el seu gestor de la Banca Privada d’Andorra, Josep Lluís Rivero, per a demanar-li que els hi preparés en efectiu. El dia 9 de desembre s’hi presenta. “Ell, que m’esperava, em diu: aquí els tens, i me’ls dona, efectivament en un sac. No m’importava, perquè tenia el cotxe allí”, ha explicat. Pujol pretenia de traslladar aquests diners de la seu de la Banca Privada d’Andorra a la seu d’Andbank, on el seu germà diu que volia rebre els diners. Totes dues eren molt a prop.
Tanmateix, segons Pujol, un cop a Andbank, assegut a la sala d’espera, va rebre casualment una trucada del seu germà Jordi, que llavors era als Estats Units i “es devia acabar de llevar”, per avisar-lo que ja havia rebut els diners per una altra i que, finalment, no calien. Aleshores, a Josep Pujol diu que se li va acudir que el seu amic Barrigón volia comprar la participació que tenia el seu soci, Antoni Rebés, de les empreses que compartien. “Ell m’havia dit que es volia desfer del senyor Rebés perquè era boig”, ha assegurat. I, també molt oportunament, el preu pel qual Barrigón pensava comprar a Rebés la seva part de llurs empreses era de vora un milió d’euros. Així que Pujol telefona Barrigón, li explica la situació, s’entenen, i Pujol diu al banc que gràcies però que s’ho ha repensat, i abans d’anar-se’n els demana un favor: “Em podríeu canviar aquesta bossa per alguna cosa més portable?”
Pujol, segons el seu propi relat, surt d’Andbank amb els 900.000 euros ara comprimits en un “maó”, i se cita amb Barrigón, una altra vegada, a la seu de la Banca Privada d’Andorra. Allí, com que és el seu banc de confiança, disposa aquests diners en una caixa forta on també tindrà accés el senyor Barrigón per quan s’avingui amb el seu soci Rebés a tancar la compra de la seva part. Però l’operació mai no es va acabar produint. Al cap d’uns dies, Barrigón el va informar que Rebés “s’havia tornat boig i demanava cinc milions”. Pujol va tornar a Andorra immediatament, es va presentar a Andorra amb l’amic Barrigón, se’n van anar plegats a la Banca Privada d’Andorra, i allí Pujol va recuperar els 900.000 euros de la caixa forta més 60.000 euros que Barrigón li devia de feia molt de temps.
I què fa, aleshores, Pujol, segons la seva narració? Se’n torna a Andbank, hi ingressa 933.000 euros i els vora 30.000 que resten se’ls endú a Barcelona. I per què els ingressa a Andbank, si ja ha deixat clar que en realitat el seu lloc de confiança era la Banca Privada d’Andorra? “Perquè jo li havia dit al meu germà Jordi que m’havia fet una putada, amb això del préstec, i ell em va dir: ‘No, és que els tornaré a necessitar per a un negoci a Mèxic.’ I efectivament me’ls va demanar al març i li vaig deixar 300.000 dòlars.” Pujol ha explicat que, gràcies d’haver fet ell el trasllat dels diners personalment, es va estalviar més de 3.000 euros que li hauria costat cada transferència. Si la primera vegada que va explicar aquesta història va mentir, segons que ell mateix ha assegurat, és perquè no volia descobrir a la policia espanyola que el seu germà encara tenia compte a Andbank.
Pujol ha mirat de desmentir la tesi de la fiscalia tot afirmant que la intenció de tota la maniobra no era pas d’amagar l’origen dels diners. “Aquests diners eren meus des de feia molt de temps”, ha dit. Així i tot, no hi ha aprofundit gaire més perquè –acollint-se al seu dret de fer-ho– tan sols ha respost les preguntes del seu advocat, Jaime Campaner, que ha procurat de fer-lo “anar al gra” tota l’estona. De fet, fins i tot així l’explicació era tan enrevessada que, en un instant de confusió, Campaner li ha etzibat: “Senyor Pujol, centri’s.”
Encara hi ha un bon grapat de qüestions sense respondre. Antoni Rebés, el soci de Barrigón a qui consideraven boig, va declarar com a testimoni fa unes quantes setmanes en aquest mateix judici i va contradir Pujol de cap a peus. Va assegurar que era fals que Barrigón li demanés mai de comprar la seva part de les empreses, ni que ell no havia pretès mai de vendre res, i, com ja havia fet en fase d’instrucció, va dir que Barrigón portava sovint a Andorra membres de la família en helicòpter i que es vantava d’estar en condicions d’aconseguir adjudicacions de manera recurrent. “No va fer cap altre cosa en tota la seva vida que vanagloriar-se d’aconseguir contractes públics”, va dir. L’advocat de Josep Pujol va dir al jutge que Rebés s’havia contradit amb les declaracions sumarials.
Sigui com sigui, tal com passa amb la resta de germans, el fiscal Fernando Bermejo no ha parlat durant tot el judici dels concursos públics concrets sobre els quals Josep Pujol hauria pogut influir.
