
Per: Vicent Partal


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.

Fes-te subscriptor de VilaWeb
Esquerra Republicana va presentar ahir una proposició de llei al parlament espanyol per a despenalitzar les injúries a la corona i tot allò que la justícia espanyola sol qualificar d’ultratges contra els símbols de l’estat. Molt ben recolzada en l’abundant jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans, la proposició va comptar amb els vots a favor de Podem, defensat per Jaume Asens, una persona de qui el compromís amb aquesta matèria és acreditat des de sempre; i també amb els de l’anomenat ‘bloc de la investidura’, és a dir, de tots els partits que van fer possible, amb vots o amb l’abstenció, que Pedro Sánchez siga avui president del govern espanyol. Però el PSOE va votar-hi en contra, tot sumant els seus vots als de Vox, PP i Ciutadans.
El resultat d’aquesta votació no és de cap manera un cas excepcional. El mes passat PSOE, PP, Vox i Ciutadans s’uniren també per a votar contra el govern de Veneçuela, per exemple. I van tombar, juntets i ben juntets, una proposició de Compromís que volia regular què s’entén per inviolabilitat del rei espanyol. I abans de l’estiu, al juny, PSOE, Vox i PP, també votant plegats, van impedir a la mesa del congrés que es constituís una comissió d’investigació sobre Juan Carlos, petició que havia fet el seu soci de govern, Podem; i també que es creàs una comissió d’investigació sobre els GAL.
Sorprenentment, tota aquesta constància en el vot PSOE-Vox-PP-Ciutadans, no impedeix l’assetjament del PSOE cada vegada que algú no vota allò que ells volen. Amb un cinisme que ve de lluny. Tota la transició s’explica fàcilment si l’entenem com una ampliació cap a ells del cercle del poder assentat en el franquisme. Forçat per les circumstàncies, el nucli de poder franquista va acceptar l’operació, incorporant el PSOE, i també tangencialment CiU i el PNB, al cercle que es beneficiava i continua beneficiant-se de la privatització de l’estat, del projecte extractiu. Negocis, portes giratòries, corrupció, diners, diners i més diners. I amb això als anys setanta s’estabilitzava un règim que trontollava i s’anul·lava l’esquerra, que passava a ser un apèndix numèric d’un PSOE que a l’hora de la veritat sempre vota amb el règim i amb els seus representants polítics ‘pura sang’.
És un xantatge: el PSOE no té cap lleialtat cap a ells i, en canvi, ells no tenen, aparentment, cap més alternativa que el seguidisme del PSOE. Però, com en tantes coses, la crisi catalana ha obert ulls i la pandèmia n’obri més encara. Quan Arnaldo Otegi va proposar d’imitar a Madrid la reeixida via kurda vaig explicar que era un indici important que alguna cosa es movia. Però ara n’arriba un de més gros.
Perquè si el bloc de la investidura ja està en tensió i tocat, encara ho estarà més quan es concreten les mesures que prepara el govern espanyol, a instàncies de Brussel·les, i que han estat revelades en aquest article. No solament no es derogarà la reforma del PP sobre el mercat de treball, sinó que es flexibilitzarà més l’acomiadament, s’allargarà l’edat de jubilació, es reduirà la despesa en pensions i es prendran decisions per a centralitzar encara més el poder a Madrid. Tot un programa.
Els quaranta anys llargs de funcionament de la transició espanyola s’expliquen en part perquè, tot i les crisis, el PSOE ha sabut mantenir el paper de partit-estat, de centre i equilibri de la classe política. Tanmateix, la pregunta és si el PSOE podrà continuar fent aquest paper molt més temps, si cada dia es fica més i més dins del búnquer. Ara que la crisi catalana l’ha foragitat de l’equidistància aparent i l’ha alineat amb el nacionalisme reaccionari espanyol, ara que la pandèmia l’ha despullat i l’ha retratat en el seu autoritarisme més descarnat i ara que aplicarà, de segur, receptes econòmiques i socials salvatges que ens duran a tots a la misèria.
Quan l’independentisme català, d’una manera per a mi totalment increïble, en compte de rematar Espanya es va dedicar a estabilitzar-la donant els vots al PSOE, vaig deixar escrit que si es vol fer la independència de Catalunya cal afeblir el PSOE, no pas reforçar-lo. I que si es vol canviar la societat enfrontant-se als gravíssims problemes socials que tenim, cal afeblir el PSOE, no pas reforçar-lo. He de dir que aleshores em vaig sentir molt sol, però en canvi ara tinc la impressió que el marge de maniobra dels qui en aquell moment no ho entenien –o no ho volien entendre– es va aprimant molt ràpidament. Tant que amenaça de no deixar-los cap més alternativa que desfer-se del xantatge i passar definitivament a l’atac.
41 comentaris dels subscriptors

Ramon Vendrell
27.10.2020 | 22:08
No hauríem d’aprovar res que vingui del PSOE, puix que ells no han fet cap pas per millorar la situació de Catalunya, ni pels presos polítics i exiliats ni taula de diàleg, per tant no votar els pressupostos ni tampoc l’estat d’alarma per més de 15 dies. I que els exploti tot a la cara, a veure si al final a Europa d’en donen compte amb qui tracten.

Josep Usó
27.10.2020 | 22:17
Ja fa molt temps que el PSOE actua com al que de veritat és. Dreta franquista amb paraules buides com a retòrica. El problema és que ara, entre ells, VOX, el PP i Ciudadanos, tenen aquell simulacre de legislatiu amb majoria absoluta. Però encara hi ha qui s’autoanomena d’esquerres i els dóna credibilitat. Ja s’ho trobaran, perquè la desfeta econòmica Europa se la cobrarà. I és cert. Hi anirem tots a la misèria. Caldria fugir ben de pressa, però no sé si arribarem a temps, ja.

Carme Vidal
27.10.2020 | 23:11
No es poden fiar del PSOE, per tant no se li hauria de donar cap suport. Basta veure com els seus diputats a Europa han votat amb les dretes extremes per tal de seguir perseguint el president Puigdemont.

Carles Viñals
27.10.2020 | 23:26
Que em dispensi el Sr. Partal si vaig errat, però qui va entestar-se a estabilitzar Espanya donant els vots al PSOE no va ser “l’independentisme català”, sinò un partit català que es diu independentista. Jo almenys ho precissaría així en honor a una veritat evident.
Sabía que havíem estat enganyats molt de temps i, a l’hora de la veritat, traïts i abandonats, però he trigat tres anys a saber COM i concretament PER QUÍ. Ho he sabut després de llegir els llibres del MHP (aquest sí), Carles Puigdemont, en especial les cròniques del 25 al 27 d’octubre del 2017, que em provoquen una vergonya indescriptible.
Estic convençut que els independentistes som deutors del Sr. Puigdemont i li devem un record especial quan arribi el 14-F.

Jaume Riu
27.10.2020 | 23:39
Ja ho deia l’exconsellera Clara Ponsatí, que esperar avantatges per Catalunya des del govern de Pedro Sanchez, és una enganyifa -literal-.

Joan Salabert
27.10.2020 | 23:39
PSOE i Guardia Civil són els pilars de la unitat d’Espanya … On ho he llegit? Ho va dir en Felipe González a en Fontana?

Robert Mora
27.10.2020 | 23:52
Una anàlisi la d’aquest Editorial de Vicent que subscric íntegrament.
De fet ja em va semblar un error la moció de censura i apartar de l’escena pública un PP tocat de mort per la Gürtel per què és refera lluny dels focus mediàtics, i donar-li el poder a un PSOE que al remat del remat és l’únic que sustenta el règim del 78.
Ara estem pagant les conseqüències perquè al PSOE ja no li queda altra sortida que el suïcidi d’arrenglerar-se amb els seus botxins de PP/CS/VOX. I de rebot arrosegar el sobiranisme en la seua caiguda.
Una editorial remarcable que cal llegir críticament amb el cap ben fred.

Josep Jallé
27.10.2020 | 23:59
Tot plegat no deixa de ser la repetida, i manida, història d’Espanya del darrer segle. Els dos partits dinàstics, majoritaris, ja anaven fent i desfent l’alternança i oposant-se a tota mena de canvi que no fos uns muntatges pseudo democràtics. També amb taules de diàleg i acompanyaments a la guitarra. “Un poble traït” de Paul Preston ho detalla amb pels i senyals. Res de nou sota la capa del Sol, de fons, malgrat que, a voltes, pels informadors ens ho venen com de primera (ma) vegada. Les formes diferents però l’ADN dels peninsulars, en general, ha canviat poc. Si més no ja ho veieu: davant les injustícies sistemàtiques i repetides que vivim, minsa o cap reacció democràtica popular. I amb el Covid19, encara millor: tots ben separats i auto empresonats. Rodó. Cuidem-nos, cuidem-nos de tot aquest imperi del repartiment de poders, coronats i vírics això si. Salut!.

jaume vall
28.10.2020 | 00:07
Aquestes previsions de que un dia Espanya implosionarà, i el tren descarrilarà, tenen molt bona base teòrica i racional, però…

JOSEP AMILCAR ALBERT
28.10.2020 | 00:08
No. No estàs sol, Vicent. Som molts els que pensem com tu.

Josep Gualló
28.10.2020 | 00:43
JO TAMBÉ PORTO TEMPS INSISTINT QUE “ERC” NO ÉS INDEPENDENTISTA.
Amic Vicent, estic segur que tindràs els teus motius i potser algun dia els sabrem. De moment, el que escrius entre línies és que esquerre menteix quan proclama el seu independentisme. I el que escrius amb traç gruixut és el contrari.
És ben segur que ERC si els tres partits sumen prou escons farà un tercer tripartit, aquest cop amb el PSOE (que es fa dir PSC) i Unides Podem. Que ningú es deixi enganyar una vegada més, que ja seria la tercera. No hi ha cap animal (ni tant sols l’home) que ensopegui tres vegades amb la mateixa pedra. No sé dir que seriem si ho féssim.
Cada un de nosaltres ha d’escriure al capçal del seu llit amb lletres ben visibles: “Només serem independents si tots votem al partit del MHP Puigdemont”. Hem de llegir-ho abans de posar-nos al llit i recitar-ho fins que ens adormim.
No cal dir que cadascú pot fer-hi els arranjaments que li agradin. Però molt de compte, salvant la melodia i cant de l’obra.

Francesc Aguilar
28.10.2020 | 00:45
Els partits del règim del 36 reafirmat el 78 defensen el règim amb ungles i dents en aquests moments d’incertesa; els fa por una democràcia desfermada i no poden permetre que es qüestioni la monarquia, veuen un perill en despenalitzar les injúries a la corona i tot allò que la justícia espanyola sol qualificar d’ultratges contra els símbols de l’estat. El PSOE sempre ha estat en aquesta posició.

Jesús A. Sánchez
28.10.2020 | 00:58
Tot molt cert, encara que no molt nou. M’agradaria afegir que a aquest desastre que és l’estafa de l’PSOE, se suma ara la de el nou partit esperança: podem.
També, ressaltar que a part d’aquesta vergonyosa pinya amb pp, vox, cs, el PSOE està jugant un execrable paper en la situació política de Veneçuela amb el suport descarat a Guaidó i a el partit Voluntat Popular equivalent a l’Vox espanyol. Aquesta tarda mateixa Pedro Sánchez ha tingut una reunió amb el seu màxim dirigent el recentment evadit i fugat de l’ambaixada espanyola i de país, Leopoldo López. Un exemple més de la connivència de l’PSOE amb l’extrema dreta, bé espanyola o veneçolana o si s’escau turca, saudita o polonesa, etc.
Per cert no he vist res sobre això en VW.
Finalment no comparteixo el seu optimisme final en què (erc) voti no als pressupostos. Entenc que fa a això. Almenys és el més proper … Veurem si hi ha més ocasions.

PERE SIO
28.10.2020 | 01:19
La bunquerització del PSOE en la defensa de determinats valors no és un problema nou d’avui, sinó que arrossega des de la Transició Política del 78. Transició on el PSOE va ser una de les peces claus d’aquest gran engany democràtic.
Els objectius i eixos definidors del socialisme espanyol fixats a la clandestinitat, al Congrés del PSOE celebrat a Suresnes i defensats per Felipe González, es van desfer amb una bufada de vent. La nova Espanya democràtica que havia de ser un Estat republicà, plurinacional amb forma federal i on es garantia el dret d’autodeterminació dels seus pobles, mai va veure la llum.
El PSOE i Felipe González van acceptar que l’ideologia i els personatges dels franquisme seguissin remenant i dominant les estructures del nou Estat.
El PSOE no només va acceptar la Monarquia com a forma d’Estat, sinó que Felipe González la va defensar i impulsar, fins al punt que l’època daurada del desori i dels negocis de Juan Carlos I, es van fer durant el seu mandat.
El PSOE i Felipe González van ser els creadors i impulsors de l’especulació i dels suculents negocis de les grans empreses, mitjançant les operacions de venda i privatització de les grans empreses de l’INi. Van crear l’oligarquia de les empreses de l’Ibex-35 i on van anarcol·locant a destacats peons socialistes als seus consells de direcció i administració.
El PSOE pel que fa a la corrupció i al funcionament de les clavegueres de l’Estat (GAL), han estat uns actors destacats, on pugnen colze a colze amb el PP a veure qui és el més corrupte i poca vergonya.
El PSOE i Felipe González van ser els autors de l’engany de l’Estat autonòmic, negant les nacionalitats, imposant el café per a tothom, i limitant les competències funcionals i econòmiques amb la LOAPA i la LOFCA.
El PSOE va tenir un fosc paper en els objectius del Cop d’Estat del 23-F, participant i negociant amb el general colpista Alfons Armada, “autoridad competente” i aleshores propera a la Casa Reial.
Qualsevol que hagi seguit la trajectòria i les actuacions del PSOE al llarg d’aquests quaranta anys no li ha de sorprendre que el peó actual, Pedro Sánchez, segueixi fil a randa les directrius dels seus barons històrics.
Però l’inexplicable és com alguns polítics catalans d’ERC encara pensin i creguin que es pot creure quelcom per Catalunya d’un diàleg amb el PSOE.
El PSOE, forma part del problema endèmic d’una Espanya que ha ajudat a perpetuar. I avui ningú pot negar que el PSOE és un partit monàrquic, conservador, centralista i nacionalista espanyol.

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
28.10.2020 | 01:27
Mira Vicent, NO PUC CREURE’T !
El psoE és instal·lat en la Divina Medriocritas, ço és, al bell mig de l’estructura d’estat. Senzillament reparteix joc. ës com la banca d’un Casino.
Al remat, del que tracten és de mantindre l’estat i ells com a garants de l’ordre. I l’ordre és el que emana eixe “govern a l’ombra” que constitueix el CNI, CESID abans, etc….observa que qualsevol primer ministre español passa per l’entrenament d’ésser ministre d’Interior, que és on se li ensinistra dels entrevitricolls de l’estat i les seues clavegueres. Carme(n) Chacón volia passar-hi i s’entestà per a ésser la primera president d’EspaÑa. El seu cor no ho va poder resistir. Les reticències amb Sànches vénen de no haver-se foguejat abans en aquell barri Xinès. Ara, ja són tranquils i encalmats. Ell és un dels seus, com Ábalos, com Areces, Fernández Díaz, Rajoy, Vera, Corcuera i Barriomuerto (q diria Barnils pare), etc.
Tenen l’habilitat de nadar entre dues aigües.
Saps que et vaig enviar en privat la foto en què eixia Manuel Marchena, Alberto Ruíz-Gallardón i Gabriel Bravo com a portaveu del poder judicial español allà pels anys 1990’s. Avui és l’actual Honorable Consellera de Justícia de la Generalitat Valenciana i actual amistançada del M.H.P. Puig. Persona del Consell que ha aturat la implementació del requisit lingüístic contraposant-lo al sanitari. Com si ambdós foren mútuament excloents.
Quan vaig posar en circulació la foto, algun que la coneix de seguida em va retraure que ella no tenia res a veure amb aquells i que estava acomplint amb els càrrecs alts d’estat on que hi havia arribat. Però que era molt progressista i honesta:
Enric Blay Tomàs (que a més té el seu mur adornat de senyeres i simbologia fusteriana ad hoc. O siga, no és cap ignorant)
“La sra. Bravo durant anys va ocupar la potavocia del poder judicial i pot estar en milers de fotografies. La conec i em sembla una persona progressista i molt honesta.”
Al que li vaig respondre:
Enric Blay Tomàs-> Efectivament: no n’enganya ningú. Sobretot als que estem colonitzats dintre de les urpes del seu estat colonial. De petits “pétains” les colònies van farcidetes mentrimentres dura l’ocupació.
Avui sense anar molt lluny, el seu col·lega del psoE Sr. Garcia-Page també ha fet mostra d’un gran “progressisme i honestedat” quan ha recriminat que algun representant colonitzat parlara amb la Sra Ursula von der Leyen (Presidenta de la Comissió Europea) en anglès directament. ‘Hi ha testos que s’assemblen a les olles” Enric. :))))
Estan a tot arreu i es disfressaran del que calga, tenim un bufó com Iceta que ho demostra cada dia sí, i l’altre també.
En definitiva: que fa uns quasi 30 anys vaig conjurar-me a refundar un partit històric per a rebentar españa com a pas previ al nostre alliberament, no a regenerar-lo com ha fet el darrer lustre, o si voleu des del Congrés en què Joan Carretero trencà palles i fundà el Reagrupament Independentista. I tingué el valor sent Conseller d’acusar de mentider José-Luis Rodriíguez (el pumita).
España té prou tendència a autoanihilar-se però no entenc el per què alguns dels nostres partits com ara Compromís, ERC, Comuns i d’altres estan tan afermats a impedir-li-ho, i així a consentir a que llurs poblacions continuem estant subjugats a un ens que no ens pot portar a enlloc que siga bo.
Imaginem que Irlanda del sud o l’ïndia hagueren intentat “reformar” el regne Unit per a independitzar-se. Doncs encara estarien pagant impostos a Londres a hores d’ara. I això que fem és realment una follia. No estem massa bé de la tòtina, Vicent.
Fem-ho per eficàcia senzillament directament i deixem-nos de pegar-li voltes al nano.

Anna Linares
28.10.2020 | 01:38
La única explicació que dono al suport que ER està donant al govierno, es que ja han pactat que a les properes eleccions a Catalunya, formaran un tripartit PSC, Comuns i ER. per baixar el soufle del independentisme i solucionar el tema dels presos polítics i deixar penjats els que estan al exili, i les últimes picabaralles al parlament, una excusa per dir que es inevitable, i el vergonyós paper que han fet amb la destitució del HP Torra, m’ho corrabora!

Jordi Parera
28.10.2020 | 06:14
just ahir:Els socialistes europeus han donat suport a una proposta de PP, Ciutadans i Vox per demanar a la Comissió Europea que estudiï “l’ampliació de la llista” de delictes que permeten l’extradició automàtica a la Unió Europea, entre ells, els crims “contra l’ordre públic i la integritat constitucional”.

Josep Segura
28.10.2020 | 06:18
Com diu en Carles Viñals, l’independentisme català NO va donar els vots al PSOE. Encara li costa pronunciar ERC per referir-se al partit pseudo-independentista ?
Recordo que poc temps després del vot de censura, en una anada a Catalunya, un antic familiar meu, històricament molt proper a les altes esferes de l’ERC local em va afirmar convençut que “el PSOE no és igual que el PP” ja que el “to havia canviat”. Seguit de – agafeu-vos – “jo ja estaria còmode en una Espanya federal”.
Bé, és l’equivalent junquerià del “yo amo a España”. Més clar, l’aigua.

Santiago Bosch
28.10.2020 | 07:29
Han aconseguit als tribunals atorgar “funcions de” a un impostor amb suport d’un altre impostor presidint la segona institució del país que, escalant, ha anat situant-se en la posició que li ha permès d’assaltar el lloc cobdiciat. Després de tant esforç, conxorxa i vergonya parlanentària, qui creu que el que té “funcions de” deixarà de donar suport amb qualsevol vegonyosa excusa als qui han fet possible que sigui on és ?
Això ha de passar per la derrota a les properes eleccions del clan del de “en funcions de”. No n’hi ha més !

Carles Serra
28.10.2020 | 07:40
Apreciat Vicent, aquest escarafalls per definir i veure clar que el PSO€ es part d’aquesta espaÑa franquista.
El llarg d’aquest 40 anys segons diuen ells de democràcia, no han fet prou mostres de que són part d’aquest sistema ? Els GAL, LOAPA, còmplices del TC que tant denúncies /denunciem ple de jutges franquistes i afins dels partits PPSO€.
Tu Vicent que tens memòria, com he fet esment més d’una vegada lo que fa temps va dir en Pla, lo més semblant a la dreta espanyola, és l’esquerra Espanyola; Si ens sentís ara diria, ja us ho deia gamarusos.
Després de tota la repressió que estem patint amb presos polítics i exiliats, tant ER com PDCAT no han tingut cap problema de pactar amb el PSO€ de Catalunya i donar-li més poder, apart d’ER de fer president en aquest FRANQUISTE de Pedrito, com també d’apalancar-lo.
Per últim , com definiries que en el partit d’ER hi hagi gent a la seva llista com la Carme Forcadell, la germana de la Dolors Bases, en Romeva etc, en cap moment no he sentit dir res , estan d’acord amb els fets i actitud del seu partit de apalancar tot aquest sistema franquista i corrupte?

Gemma R.
28.10.2020 | 08:19
Doncs em sembla que ER, no està pas per la labor. A les xarxes es veu perfectament. Rufián sempre piula contra la dreta espanyola o contra Juntxcat. El PSOE o Podemos ja les poden fer com un campanar de grosses, al més pur estil feixista, que res. Ja poden militaritzar l’ Estat fins les dents, i no complir amb les promeses de la renta mínima, de les q només se n’ están beneficiant 4 gats, milers de persones sense ingresos dés de fa mesos. Que Rufian, ni Sol, ni Tardà, ni Herèdia, ni cap de les tristes figures tótems d’ aquest partit que és la caricatura de sí mateix, diuen ni piu. Totes les ” critíques” són cap a l’ independentisme q no combrega amb ells. I poso crítica entre-cometes, perquè és odi, del de sempre, del de tota la vida. La crítica mai va acompanyada d’ insults, menyspreus , quan no directament vexacions. I no es deténen. Volen acabar amb la moral de l’ independentisme, la qual cosa ens diu que fa temps que han triat els companys de camí, i que no hi ha cap intenció de modificar la decisió. Per tant, si les enquestes ténen raó, anirem de la maneta d’ ER de cap al desastre més gros després de la guerra civil espanyola. Hi haurà fam i delinqüencia, perquè aquestes bèsties autoritàries de les èlits de Madrid, no pensen ni deixar un bri de poder, ni deixar de tenir un euro menys de beneficis. Ans al contràri, el vergonyós sopar d’ abans d’ ahir organitzat pel diari l’ “Español”, ón hi havia militars, Ibex35, i representants de PSOE, PP i C’ s, era en realitat la celebració dels mil.lions que envía Europa, i dels que els rebran i se’ n beneficiarán. Però qualsevol els explica als curts de gambals d’ ER que aquests són l’ enemic i no nosaltres. Jo no m’ Hi veig pas capaç. No he vist gentola més obtussa.

ESTHER QUETGLAS
28.10.2020 | 08:49
El meu avi que va morir al 78, just començada aquesta falsa democràcia que tenim, deia: Tots els socialistes son uns enchufistes. Quina raó tenia, Quina raó tenia Els mus anys d’administració local, no ni ha hagut de moviments de càrrecs De Mad a BCN de Generalitat vers ajuntaments. Així està tot de corcat. Tot hi que no son només els socialistes, sinó tota la classe política (xusma millor)

Albert Miret
28.10.2020 | 08:50
Benvolgut Vicent. Dius: “però en canvi ara tinc la impressió que el marge de maniobra dels qui en aquell moment no ho entenien –o no ho volien entendre– es va aprimant molt ràpidament”. Aquesta vegada, em sembla que la teva generositat et fa equivocar pensant que ERC està retornant a la realitat quan l’únic que estan fent és un nou muntatge per simular que ara sí que són independentistes de debò. Venen les eleccions, i veuen que poden acabar pagant en vots tot el mal que han estat fent a l’independentisme refiant-se d’aquest esbirro espanyolista que s’anomena com allò que més calenta i d’un bisbe que prefereix la submissió religiosa a la llibertat d’un poble.

josep soler
28.10.2020 | 08:53
La progressia burocràtica és també dreta.
I no només aquí, és un fet documentat a tot arreu.
Digueme a quin país del món hi ha un partit que aparenta ser d’esquerres però que està amorrat com a maquinària de poder fa de contrapoder?
Els països on hi ha un alt nivell de democràcia, justícia i llibertat, no és pas perquè hi ha un partit autènticament d’esquerres, ho és perquè és una societat autènticament madura. Una majoria de catalans hem forjat aquesta maduresa a cops de porra del franquisme espanyol i pel bagatge de les dues revolucions industrials que hem fet però en Espanya això no ha passat i la seva burgesia sempre ha estat feudal i burocràtica.
Ja ho va dir en Rajoy: “los catalanes hacen cosas”, ells administren el valor deis altres. Com va dir la Thatcher: “Espanya caurà quan acabi els diners dels altres”
PSOE I PODEMOS/COMUNS/ERC també són drets

Umberto Ciotti
28.10.2020 | 08:55
Venga Partal, hacemos un pequeño paso mas, porque si no con este ritmo, está evidente, no llegaremos nunca a la Independencia:
YA BASTA
de reconocer la autoridad de un país fracasado que sólo sabe de violencias, de robos y de asesinatos

Francesc Macià
28.10.2020 | 09:20
El comentari de Gemma R. és demolidor i d’una lucidesa total.

Pep Agulló
28.10.2020 | 09:49
UN EQUÍVOC HERMENÈUTIC ?
Parlar que l’independentisme català (sic) va donar els vots al PSOE, només pot ser dues coses: una falta de rigor monumental o considerar que l’únic independentisme és el representat per ER. En qualsevol cas cal un aclariment.
————-
Pel que fa al contingut de l’editorial, quan un partit ha fet del xantatge del PSOE i UniPod una “estratègia” blanquejant com dialogants als seus enemics i fent enemics als seus aliats independentistes, cremant les naus pels miserables vots, no recularà mal encara que s’hi deixi la pell…Això no va de voler-ho entendre per part de la cúpula d’ER.
PS. A la redacció: ¿Algú podria explicar aquest guirigall de negretes, partits amb totes les lletres i altres no, Veneçuela negreta i Brussel·les i via kurda no, etc. sense cap criteri que pugui discernir?

Joan F Ruiz
28.10.2020 | 09:56
Estic amb el Sr Pere Sió i la seva exposició sobre el que és realment el PSOE i l’hipòcrita i alhora cínic Felipe González, que està gaudint de les seves 30 monedes de plata, assegut al consell d’administració d’empreses de la oligarquia econòmica que ell mateix va nodrir.
La prova més evident la tenim en el que NO VA FER en Felipe González i el seu col·laborador Alfonso Guerra, quan van gaudir d’una majoria absoluta aplastant de més de 200 diputats, i d’un poder parlamentari de més de 10 anys.
Per descomptat que al PSOE el voten també socialistes i republicans de bona fe, potser ja no tants.
També el voten gent que s’ha deixat enganyar, voluntàriament, pels mitjans de comunicació addictes al naZionalisme espanyol.
La diferència entre un polític de PSOE i un del PP, seria la mica de conciència que és donar almoines al poble, sempre i quan aquest poble es deixi conduir i no doni problemes.
Per mi un polític del PSOE és idèntic a un d’aquests aristòcrates del passat que deien que eren bons, que eren “piadosos” perquè donaven alguna almoina als pobres que paraven la mà al davant de la catedral, quan entraven o sortien de la missa diària.
Aquests aristòcrates “piadosos” seguien essent aristòcrates que miraven al poble per sobre l’espatlla, i mutaven a la seva versió reaccionària i elitista si el pobre volia sortir del guió de la submissió.
Això són els polítics del PSOE, on canviem aristòcrata per naZionalista espanyol.
Pel que fa a Podemos/Comuns, són els escindits del PSOE, amb algo més de conciència i res més si es toca el tema “espanya una grande y libre”.

Victor Serra
28.10.2020 | 10:06
Es cert que el PSOE és un partit del règim i que no se li ha de donar suport sense condicionar-lo. Però que algú m’expliqui com creu que estariem millor amb Rajoy, Santamaría, Casado, Cospedal, Montoro, Fdez Diaz, Mendez de Vigo etc….. als seus llocs. La realitat és la que és . Ja sé que és molt poc vistós, però en aquests moments el que hauria de ser un objectiu prioritari és desmuntar la cúpula judicial i treure els fatxes de la Guardia Civil ( almenys de Catalunya ). I amb això hi poden haver interessos coincidents amb el PSOE i Podemos. Els que esperin que el Règim espanyol s’enfonsarà com un castell de cartes, que esperin asseguts. Només s’enfonsarà si som capaços d’anar-lo debilitant de veritat per sota, amb operacions prèvies com la que he mencionat més amunt.

Josep Salart
28.10.2020 | 10:08
Preocupant també es, que Vilaweb tregui una notícia de twits del President Puigdemont, amb foto inclosa que, com és natural, crea alarma als capitostos, i que en pocs moments rellisqui fins al fons del fons de la plana web.
No fos cas que…
Al President Puigdemont, no es pas que li tinguem manía positiva, no no. Passa que és l’únic polític apolític que ha rebentat el seu partit perquè és una empresa com ERC i, en canvi ell, aposta per nosaltres, la gent. Això voldrà dir que, quan el fem guanyar, haurem d’obeïr i anar tots pel mateix carril. Com Hong K, Bielorrúsia, Xilens i tants valents.
Comparteixo plenament lo que diu el senyor Carles Viñals, respecte de l’apartat del llibre i agraeixo el comentari d’ahir d’en Pep Agulló.

Josep Maria Martín
28.10.2020 | 10:22
Els que tenen la marca_España dins del cap deixen de creure en els drets elementals de la persona.
“PRIMERO ESPAÑA” és un estil de vida.

XAVIER UTRILLA
28.10.2020 | 10:33
El fet d’anar “despullant” totes les vergonyes espanyoles no implica absolutament res. No em cansaré de repetir que no son en crisi, que no van cap a la fallida, que no és un estat en descomposició, ni pendent ferroviari ni res. Son en el seu estat natural, son on han estat sempre històricament, és on saben moure’s i així serà fins a complir la predicció de la Thatcher… I on serem nosaltres llavors?
L’altra cara de la moneda (la creu) som els catalans. Nosaltres sí anem per el pendent a tota velocitat. Tenim menys poder, menys diners, menys llibertat, menys opcions de millora aquests darrers tres anys. I tot de la ma d’Esquerra Republicana de Catalunya i els seus socis espanyols del 155.
Totes aquestes reformes i no-reformes a que “obligarà” la comunitat europea i nosaltres patirem més que ningú (que per això som una colònia), no només en el terreny laboral individual, sinó en el nostre teixit empresarial sobre tot, seran la resposta espanyola (amb els vots d’erc, ja os ho dic ara, al més pur estil ciu) a unes exigències dels estats membres de la unió, més que raonables per cobrir el deute acumulat.
Algú pensa que a una Catalunya independent, la Unió europea hauría d’exigir el mateix? O seríem a l’altra cara de la moneda?
Doncs això.

Lola Tomàs
28.10.2020 | 10:58
Anem d’error en error, pel que sembla, deixant de banda els nostres. Donant suport a la moció de censura a Rajoy es va enfortir el PSOE i diluir el conflicte amb Catalunya. Encara ara em poso les mans al cap de la falta d’estratègia política. Rajoy president ens afavoria molt més. I aquí sí que van ser tots els partits independentistes que hi van donar suport. L’error més gran és que continuen pensant en clau autonomista

Josep Ramon Noy
28.10.2020 | 11:03
Molt bona anàlisi, precisa i curosa, Vicent. El PsoE amb la transició es va convertir ràpidament en el soci necessari del postfranquisme per a que el “negoci” seguís exactament igual. Amb un toc de falangisme “social” per fer creible l’esquerra i l’equilibri, que mai han existit de fet. I apa, anar fent: ara robes tu, ara robo jo…com a bons germans, i per tant també amb trifulques per a diversió del personal. Naturalment els “pota negre” del franquisme robaven més i millor. I aquest teatre segueix, o al menys pretenen que segueixi. I CiU i PNB ajudaven com a actors secundaris oportuns i necessaris. Però….Però heus aqui que un dels actors secundaris es va tirar els plats pel cap amb un de principal, i molt principal, el PP. I aleshores es va desequilibrar tot, i així segueix, i cada cop pitjor. El xantatge en que es basava la transició ja no té tant poder, i les victimes ja s’han cansat de pagar. Si els del “negoci” volen seguir gaudint-ne han de inventar-se una nova fórmula, una nova constitució, i seguir treient conills del barret per tenir el personal distret i content. Si no ho fan el “negoci” té els dies comptats!

MONTSERRAT VILA
28.10.2020 | 11:35
Només dir que tant de bo t’escoltin aquest cop Vicenç i sobretot que es posin les piles… totalment d’acord amb la teva apreciació… Tant dolents són per Catalunya el PSOE o les dretes

Maria Villarroya
28.10.2020 | 12:49
Sr. Josep Agulló un plaer llegir els seus comentaris…molt bona aquesta de posar la frase al capçal del llit!
I també opino com vós …ja fa temps que ER no vol la independència i …és clar al final acaba treballant per Espanya.
Benvolgut Sr. Partal rellegint els seus escrits de la tardor del 2017….em dol que ara es mossegui la llengua i protegeixi tant a ERC.
Fem política-ficció….imaginem que des del 2017 totes les accions que ha fet ERC …recolzant i blanquejant a les esquerres espanyoles…aturant la investidura del President Puigdemont…i tantes altres….invertim els papers….que ho hagués fet JxC…. la seva posició i el to dels seus editorials….hagués estat el mateix?
Moltes vegades el nostre dol no ens deix veure la realitat

Francesc Gilaberte
28.10.2020 | 13:46
Sr. Partal, parlem clar d’una vegada: “Per més que els partits sembla que no ho vulguen entendre això”
No són “els partits” ÉS UN partit. Prou eufemismes en aquest diari, digueu les coses pel seu nom, que ja és prou indignant tot plegat.

Carles Guillem
28.10.2020 | 14:03
L’ESTAT no pararà, mai, fins que ja no pugui actuar. No crec que pugui quedar cap esperança de que a les bones, es pugui trobar una solució que no sigui la continuada submissió administrativa i fiscal a l’ESTAT. Son tants els interessos econòmics i ideològics (UNA) que no els permeten fer cap pas en el sentit de trobar una bona solució pel poble de Catalunya. Contínuament estan “cremant les naus” i es van veient obligats, cada vegada amb més força, a seguir pel camí de la repressió per DERROTAR les aspiracions de la majoria dels catalans, que es decidir el nostre futur, amb una referèndum acordat i vinculant.

PAU BOLDU
28.10.2020 | 18:04
Si hi ha bunker es gracies a junqueras. No hi ha altre culpable. Sanchez es caudillo gracies a junqueras i a erc.españa. i el noi no plega i continuara votant al feixista sanchez por españa una

Josep Pasqual Gil
28.10.2020 | 18:59
100 % d’acord. El PsoE és un triler dretós (OTAN, d’entrada no; de salida tampoco) que diu ‘Pel canvi’ per canviar ell enlloc de la societat. La darrera, d’avui mateix, el tàcit sí a la repressió de la GC si no el comandament directe del govern més progressista de totes les EspaÑes. Lleig.

David Mascarella
28.10.2020 | 19:33
Mireu el què diu l’Alay (home de confiança de Puigdemont)
” La via que s’entén més a fora és la del diàleg i la negociació. I jo ja els puc explicar que ja ho hem intentat. Però ells hi insisteixen: ‘Torneu-hi. Ara teniu un govern diferent. És un govern més obert i dialogant.’ Això et diuen. I el president Torra fa això: donar-los una oportunitat. I aquest diàleg, per a nosaltres, ha d’incloure un referèndum acordat amb l’estat espanyol.”
És molt clar el què es prepara oi?, i surten les “tres certeses aquetsa setmana”… i ningú comenta les paraules de Borràs de la setmana passada: “si l’independentisme obté el 50% de vots, s’haurà de materialitzar la independència” . Com s’explica? No va de purs i traidors , i tampoc de veritats absolutes que ens donen forces per creure cegament en la nostra com a única. Som tots i no pensem igual? doncs ens espavilem trobant els punts, sense retrets ni provocacions contínues…
Arrosseguem el franquisme, i també la seva consolidació a mans de CiU i el PNB, que sumat al temps perdut encara reclama més depuració. Tenim molta feina a fer, i ens hem d’enfortir, si no hi ha dreceres, hem de treballar més, i amb el nom dels c…. que l’hi posem, el què necessitem és convèncer a qui no ha fet el seu procés intern encara. Gent que no té les coses tan clares com els valents que criden a la revolució…Totes les forces ho reconeixen.
Aquest és el veritable treball a fer, no pas viure amb desesperació pensant només amb “nosaltres” i reconeixent on som i on anem, sense angoixa.
S'ha afegit la noticia a Favorits