Hispanitat: de com la transició va posar les bases per al triomf de Vox

La celebració de la Hispanitat es va crear contra la Segona República Espanyola i per destruir-la. Quin sentit té, doncs, que la transició l'emblanquinés i que l'esquerra espanyola avui continue sense repudiar-la?

Vicent Partal
12.10.2020 - 11:41
Actualització: 12.10.2020 - 13:41
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Els conceptes polítics tenen història i l’anàlisi d’aquesta no només els explica en el seu temps sinó que serveix per a explicar també la influència que tenen en el present. És el cas, pertinent avui, d’aquesta ‘Hispanitat‘ que sorprenentment celebra com si res la progressia espanyola i que no només és un argument recurrent del franquisme, sinó que és un argument, un concepte, nascut precisament contra el republicanisme i contra les idees progressistes.

Situem-nos. La pèrdua de les darreres colònies espanyoles d’Amèrica és el punt clau per a entendre l’evolució fins avui de la idea d’Espanya. Com bé explicava ja el 1912 Rafael Maria de Labra, amb la signatura del Tractat de París, ‘Espanya va perdre el seu caràcter de nació americana’. Aquest és un llenguatge que avui ens pot estranyar –en definitiva tot el que va més enllà de la nostra vida biològica ens estranya– però que cal entendre si volem entendre bé què passa avui. Espanya es veia a si mateixa com una nació que havia evolucionat a partir de ser un imperi i no es concebia a si mateixa com una nació europea. Recordeu, sobre aquesta qüestió, la frase amb què comença la tan exageradament adorada Constitució de Cadis: ‘La nació espanyola és la reunió de tots els espanyols d’ambdós hemisferis.’ Aquesta existència de la nació en dos hemisferis, a Europa i Amèrica, es veia com a consubstancial a l’existència d’Espanya com a nació. I era el contrapès necessari a l’obsessió i el complex de no ser considerada com a veritablement europea pels altres europeus.

Per això, quan Espanya, menys d’un segle després de proclamar-se constitucionalment un poble en dos hemisferis, és derrotada a Cuba i perd per tant la condició de ‘nació americana’, el sotrac serà immens, com no n’hi ha hagut cap altre de semblant a la història. Ben aviat, com a reacció, apareixeran dos moviments que ens marcaran i ens marquen profundament encara fins avui: el colonialisme compensatori al Marroc, d’on eixirà de manera directa el franquisme, i l’intent de reconstrucció de l”Espanya americana’ a partir de la Hispanitat. Avui m’interessa aquest.

El concepte de la Hispanitat apareix precisament enmig de la confusió i el desconcert de la pèrdua de les darreres províncies americanes. El formula Unamuno el 1909, però a partir de la segona dècada del segle derivarà, sobretot de la mà de Ramiro de Maeztu i la seua tenebrosa idea de la ‘reconquesta espiritual’, en la base de la ideologia nacionalista espanyola, profundament reaccionària.

Contra aquesta tesi intenta emergir una visió alternativa progressista i sensata que intenta bastir un projecte multilateral, en considerar per igual l’Espanya europea i les repúbliques americanes. Aquest, i no el de la hispanitat racial i nacionalista, és el projecte de la Segona República Espanyola, del govern d’Azaña i molt en concret de Luís de Zulueta. Zulueta dibuixarà un escenari de cooperació, pau, democràcia i progrés en què l’Espanya que havia quedat a Europa només era una més, i no pas la principal, en el conjunt de les nacions independents que havien aparegut dins l’Espanya ‘dels dos hemisferis’. Aquest és un projecte completament abandonat després per tothom, però que hauria de servir com a mínim perquè l’actual esquerra espanyola s’adonés del greu error que comet no oposant-se a celebracions com les d’avui –cosa que ja sé que no passarà mentre continue renunciant a analitzar de manera crítica la seua pràctica nacionalista espanyola i fins i tot el mateix concepte nacional d’Espanya.

És enmig d’aquest intent de canviar el debat, que el 1934 Maeztu va reaccionar tot publicant el pamflet ‘Defensa de la Hispanidad‘. Aquest era un text doctrinal on la dreta extrema interpreta el passat com una proposta de futur: ‘Los pueblos hispánicos no hallarán sosiego sino en su centro, que es la Hispanidad.’ La nació espanyola tenia, doncs, com a missió la projecció universal del catolicisme –contra l’Europa luterana– i la recuperació dels valors associats a l’imperi, entre els quals i de manera molt destacada hi havia la jerarquia i un concepte molt mascle i masclista de l’honor, repudiant el liberalisme, el debat i la raó il·lustrada. Bàsicament això que avui veiem que expressen el Tribunal Suprem espanyol i el poder judicial.

Aquesta doctrina va ser l’aliment principal dels moviments reaccionaris que van desembocar en el franquisme, el cop d’estat del 1936, la guerra i la dictadura. I personatges com Ramiro de Ledesma o Ernesto Giménez Caballero la van desenvolupar encara més, incorporant-hi un profund component anticatalanista. I agitaren ja aleshores els carrers de Madrid, molt de la mateixa manera com passa ara. Els moviments reaccionaris catòlics, però sobretot el falangisme amb aquella idea de la ‘unitat de destí en l’universal’, acabarien per donar forma política concreta a l’esguerro. Del que es tractava, segons ells, era de superar el repte que plantejava ja aleshores el nacionalisme català tot recuperant el mite de ‘l’Espanya major’, és a dir l’Espanya americana. I alimentant, de pas, un neocolonialisme econòmic i cultural que també va fracassar en aquell moment a Amèrica i que curiosament només funcionaria uns pocs anys amb el PSOE de Felipe González –i ves que no deixa de ser significatiu això.

La Hispanitat, així, va esdevenir una arma ideològica de primer ordre contra la Segona República, contra aquella república que la dreta reaccionària veia com a laica, secularitzadora i liberal, a banda de roja, maçona, separatista i tot allò. I sobretot va esdevenir la referència mítica i legitimadora de la dictadura, quan Franco va guanyar la guerra.

Mítica però ben activa. Serrano Suñer, partidari dels nazis, la va fer servir en una versió anti-Estats Units, per intentar que Franco entràs en guerra al costat d’Alemanya i el Japó, com a venjança contra el paper de Washington a la independència de la província espanyola de Cuba. I el règim es va esforçar a bastir amb aquest concepte un mite sobre què és Espanya, que tots els qui ja tenim una certa edat vam pair i interioritzar a l’escola franquista –aquells llibres il·lustrats amb els reis catòlics, Colom descobrint Amèrica, la reconquesta i la glòria imperial que tots vam mamar i que per increïble que puga semblar encara avui forma part del currículum escolar a moltes zones de l’Espanya profunda.

Allà ens van inculcar la idea que la història d’Espanya, i molt en particular la Hispanitat, era una successió de fets gloriosos i miraculosos, únics, al servei del catolicisme i alimentats gairebé per déu en persona, que conferien a Espanya una missió universal davant la qual les particularitats ‘regionals’ eren una cosa no només ínfima sinó anti-natura i ridícula. Com remarca el professor de la Universitat de Florida, Santiago Juan-Navarro, tot es pot acabar resumint a la frase: ‘Una sola fe, en una sola llengua’, extreta amb gran perspicàcia del text que Amparo Rivelles fent d’Isabel la Catòlica pronuncià al film Alba de América, estrenat el 1951: ‘Llevaremos sangre generosa para alumbrar la noble familia de las Españas y por encima del mar y del tiempo nos atará siempre una sola fe, en una sola lengua: será el milagro más hermoso de todos los siglos’. El miracle més bonic de tots els temps, doncs, és tenir una sola fe, és a dir, caminar tots junts sense el recurs emprenyador a la raó, el debat o la diferència, i expressant-nos en una sola llengua, que és evidentment el castellà. Ja sabeu d’on mama Ciutadans

Tot això no és de cap manera només un repàs històric, cosa del passat. Perquè el desacomplexament d’aquesta idea reaccionària d’Espanya que avui encarna sobretot Vox, però que ja xopa la majoria de la societat espanyola, funciona molt bé perquè té ben viva aquesta arrel que ningú no ha volgut extirpar. I aquesta arrel la té, sobretot, perquè la transició, com es fa clarament visible en un dia com avui, no només no va alterar, modificar ni destruir les bases ideològiques del franquisme, sinó que les va emblanquinar, les va dignificar, de la mateixa manera que va emblanquinar i dignificar les institucions de la dictadura.

Que només això explica com el 1981 en comptes de marcar un trencament radical amb els seus lemes, en comptes de penalitzar la ideologia franquista encara que només fos per prevenir aquesta seua reaparició que vivim avui, en comptes d’extirpar les bases del nacionalisme reaccionari espanyol, van les corts democràtiques i decideixen ni més ni menys que la festa nacional espanyola continue sent el dia de la Hispanitat, el mateix dia que es va voler instaurar precisament contra la república del 1931 i per a destruir-la. Res no és innocent i aquelles noces duen aquests bescuits.

 

PS. Com cada dilluns Joan Ramon Resina ens regala un article per emmarcar. Aquest d’avui (‘Privats d’ànima’) sobre els qui demanen al president Torra coses fora de trellat. No es pot explicar millor.

Com els lectors saben, a VilaWeb dediquem fa temps esforços a promocionar el fotoperiodisme. I és en aquesta línia que us oferim aquest extraordinari treball sobre els vaquers del Pirineu que ha fet una de les nostres fotografes, l’Adiva Koenigsberg.

Deixeu-me completar encara les recomanacions d’avui amb aquesta entrevista a la batllesa de Paiporta, Isabel Martín. Tots recordaran que va ser amenaçada personalment per un comandant de la Guardia Civil que va animar per whatsapp els seus homes a trencar-li les cames i la cara. Martín ha parlat amb Esperança Camps a qui expressa la seua estranyesa pel fet que aquest personatge continue pel carrer armat d’una pistola i s’haja arxivat la seua demanda d’investigacions…

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
11.10.2020  ·  22:02

Amb tot, Espanya difícilment aconseguirà continuar pertanyent a una Europa que comença a veure quant li costarà mantindre-la viva. De manera que només hi ha la solució que han triat les antigues colònies. Marxar i mantindre’s tan apartades com puguen de tant fanàtics veïns. És cert. Molta gent d’aparença normal i que fins i tot tenen alguna mena d’estudis, comencen a demanar una nova dictadura “per a tornar les coses al seu lloc natural”.

Antoni López
Antoni López
11.10.2020  ·  23:23

Per fí hi entes que vol dir”unidad de destino en lo universal”!! Una mica més i faig salat. Un anàlisi molt interessant. Instructiu perquè tot encaixa, i explica el meu neguit.Gràcies.

Josep Gualló
Josep Gualló
12.10.2020  ·  00:31

“VEINTE NACIONES CORONAN TU SIEN”

Així vaig aprendre geografia a l’escola de Maristes que vaig anar. També de que és el dia de “La Hispanidad”, altrament anomenat “Dia de la Raza” (no se si de porcs o de que).

“Una sola fe, una sola lengua”, per posar banda sonora a la pel·lícula obligada “Alba de América”, va formar part de la meva formació en els Maristes. Ara acusats de pederàstia per part de mestres llogats.

Els alumnes de la meva fornada, no haviem sentit mai aquests mot, però sabiem que haviem de protegir-nos d’algun “Hermano” que tenia els dits molt llargs.

Actualment el capdavanter de la idea del “nacional catolicismo”, es el president de la conferencia episcopal, el suposadament respectable cardenal Omella.

Avui a España és festa grossa. (Repic de tambors). Es compleix el primer aniversari d’un fet que va convertir l’exercit español en l’estrella de tots els medis periodístics del mon durant uns quants dies. Per honorar al monarca, el millor paracaigudista del mon es va estavellar contra un fanal davant de la tribuna d’autoritats que presidia la desfilada de la cabra.

I així ha quedat demostrada per sempre més amen, la grandesa d’España Cada any es farà la celebració d’aquest aniversari.

Robert Mora
Robert Mora
12.10.2020  ·  00:58

És que la Transició va ser del franquisme amb Franco al neofranquisme sense Franco. Va ser una rentada de cara i una actualització del règim sorgit del 18 de juliol de 1936.
Si no es va tocar l’exèrcit, la judicatura, la policia ni la Monarquia instaurada pel general Franco, perquè s’hauria d’haver revisat la ideologia profunda nacional espanyola que era el que és volia preservar amb la comèdia de la transició?
Una excel•len editorial que caldrà rellegir més d’una vegada.

Gemma R.
Gemma R.
12.10.2020  ·  01:01

Llegiexo i em documento dés de fa relativament poc. Pertànyo a la genració x, de la qual quan en jubili faré un llibre, perquè ens engloben com a pack, i jo mai me n’ he sentit part. Tampoc de les anteriors ni posteriors. Ara bé, puc aportar i això probo sempre, d’ aprofitar l’ editorial per aportar la part més simple, més mundana del que planteja. El meu millor amic dés de ja qüasi 30 anys, és un home fill d’ una familia andalusa de Montornès del Vallès. Gent molt treballadora, que no els agraden els conflictes, però que els van incunculcar uns valors. Després de 30 anys ens hem discutit a crits. Jo li he retret que si m’ estima és perquè jo vaig dissimular la meva nació, i ell a crits m’ ha respos que com puc ni tant sols pensar això si per molt que ell que ell es sentí Espanyol, quan surt de Catalunya mataría a qualsevol que malparli. I que quan ha sapigut que la llengüa està en perill, la tristor que sent malgrat no haver-la parlat és infinita. Que és conscient del que significa una llengüa, que és una manera d’ entendre el món. I que sense la llengüa catalana el seu món sería un altre.

Amb ell aprenc que no és tant la quantitat de colons que tenim. Que en tenim i molts. Si no que molts dels que ens estimen i es senten més aprop nostre que de la resta, no els respectem suficient. Ells volen que els parlem català, i que no ens creguem diferents, que ells no són idiotes.

Josep Segura
Josep Segura
12.10.2020  ·  06:42

Aquesta és la faceta del Partal que més m’agrada : pedagogia, rigor i horitzó intel·lectual.
Els que hem hagut de cantar el caralsol a l’escola tenim tot el que explica el nostre director impregnat a la pell i a les entranyes.
Personalment, la meva profunda incompatibilitat amb la”cultura” espanyola em va fer marxar a l’estranger fa trenta anys. El fet de no haver-hi de conviure, ni d’haver de justificar cada dos per tres la teva no-espanyolitat, m’ha fet una vida molt més fàcil.

JORDI PIGRAU
JORDI PIGRAU
12.10.2020  ·  07:35

Un parell de detalls, amic Vicent..
La frase amb què comença la tan exageradament adorada Constitució de Cadis..Això es culpa d’alguns mitjans que ens volen ‘fer combregar amb rodes de molí’

Tot això que dius de Vox i la ‘Hispanitat’ ho veig una mica forçat. El partit aquest va ser fundat pel feixista català Aleix Vidal-Quadras(per cert , convidat a TV3 quan era nostra) fa molts anys, cap el 2005 i era un partit absolutament ‘residual’. El fracàs(sortosament) de Ciutadans i l’altre feixista Albert Rivera(molt estimat per bancs ‘catalans’ com el Sabadell) va ser aprofitat per la Faes i el seu president José Ma Aznar per a impulsar aquest nefast partit que ens vol fer retrocedir 3 Segles i mig

Albert Miret
Albert Miret
12.10.2020  ·  08:21

Davant de la clara i interessant explicació d’en Vicent en vers la història d’Espanya, hom té la sensació que tots els gests en la seva negació evolutiva són pures humitats oníriques, somnis de grandesa i rebequeries com a resultat de tants objectius impossibles i lògicament fracassats. És per aquesta absurditat que cada vegada es van quedant més a la cuneta de la història i que pel seu malalt anacronisme ja són la riota del món i acabaran desapareixent no tan sols com a l’imperi sempre somniat i alcoholitzat, sinó com a país. Ja fa anys que sobreviu exclusivament gràcies a l’almoina d’Europa. L’hi queda alguna cosa més que continuar somniant?

Jaume Bosch
Jaume Bosch
12.10.2020  ·  08:22

Que jo sàpiga només hi ha 2 hemisferis, el nord i el sud, i tant la península Ibèrica com Cuba estan al del nord.

josep soler
josep soler
12.10.2020  ·  08:24

En Espanya, a deferència de Catalunya, no es vav fer cap de les dues revolucions industrials. Fins i tot, les primeres mines de carbó asturianes i foneries d’Euskadi van ser iniciatives del grup financer català de la nissaga dels Girona, perquè les foneries del Poble nou no eren prou competitives per la poca cualitat del carbó del Bergadà.
Encara avui a Madrid no entenen res de l’economia manufacturera. Recordem aquell president funcionari quan van dir: “los catalanes hacen cosas”. Perquè Rajoy, com tots els altres, idiotes no és poden ni imaginar que vol dir l’economia productiva. Espanya és l’únic estat de la UE on les principals empreses de la Borsa són d’Economia especulativa que necessita viure del BOE.
També és per això que en Espanya no hi ha esquerra, i un país sense esquerra és un espai on el feixisme és el puto amo.

“Los catalanes hacen cosas”

“És l’economia productora imbècil”, és el que diria un Bill Clinton a un espanyol.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
12.10.2020  ·  09:09

Vox es radio cope i el seu generalisimo Omella de Franco i del Opus.dei. Nazional.catolicism3, franquisme vivent

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
12.10.2020  ·  09:11

Una gran peça periodística ben adequada al dia. No aniria malament establir com,paralel-lament , tota aquesta construcció cultural tant inflamada que sovint crema a algú, amaga els greus desequilibris econòmics del sistema i protegeix les oligarquies històriques i els seus mercenaris.

Joan Begue
Joan Begue
12.10.2020  ·  09:27

En sento satisfet davant l’anàlisi força profund i raonat que té l’editorial d’avui.
Doncs despulla a nivell popular quina esta part de la raó de ser, malaltissa, de aquest cadàver anomenat Espanya.
Si això ens i cal anem-hi a buscar el gènesi d’aquesta historieta amb els estimats “a casa seva” dels Reis Isabel i Ferran altament anomenats els Catòlics i la persecució de tot no afí moralment.
Si algú te morbositat aconsellari la lectura d’un llibret anomenat La España Heretica
Editat sobre els anys 85 del segle passat.
Felicitats per l’article

Pep Agulló
Pep Agulló
12.10.2020  ·  09:42

ANACRONISME HISTÒRIC

Amb un nacionalisme supremacista tan delirant: ‘Una sola fe, en una sola llengua’ ¿com pot Espanya pretendre sobreviure encara que sigui a l’Europa actual dels estats? És com si el règim de Kim Jong Un pretengués ser un nou estat dels EEUU… L’engany del neofranquisme està esclatant pels descosits…

PERE SIO
PERE SIO
12.10.2020  ·  10:02

La festa de la Hispanitat fonamentada sobre els ciments de la conquesta, l’espoli, la falsa evangelització cristiana, les Lleis d’Índies i la dictadura de l’Estat Monàrquic, defineixen quins són els principis, els valors i els records d’una Espanya imperial que ja fa anys que va deixar d’existir.
Hispanitat com a símbol nacional-catòlic, ultranacionalista es troba vinculat amb principis imperials com: jerarquia, militarisme, centralisme, croada catòlica i intolerància enfront la secessió política o de pensament. Aquests són encara avui els valors, les essències i les grans misèries del pensament espanyol.
Resulta xocant que en ple segle XXI i, formant part de la Comunitat Europea, un Estat que diu voler ser democràtic i modern, faci possible que els polítics espanyols, ja siguin de dretes o d’esquerres, segueixin combregant, practicant i celebrant, amb orgull, aquests mateixos principis.
Espanya no vol canviar ni pensa fer-ho, és totalment irreformable i ho porta als seus gens.
Per a molts catalans seguir pertanyent a aquest Estat és motiu de vergonya i d’oprobi.

Michael Tornabells
Michael Tornabells
12.10.2020  ·  10:12

Jo mes aviat hu trobut una vergonya celebrar el 12 de Octubre. Las matanças , las violacions , la merda de imposar el cristianisme per la forsa de las armas
…..la llegenda negra.

Francisco Sánchez
Francisco Sánchez
12.10.2020  ·  10:15

“Una sola fe, en una sola lengua”. Vet aquí les dues idees força de la hispanitat. Paga la pena de comparar-les amb la triada nazi: “ein Volk, ein Reich, ein Führer”. En tots dos casos es condemna els altres (els diferents) com a inferiors. Això és el colonialisme nazi-feixista, que sempre tracta com a superiors als membres del HerrenVolk, i condemna els inferiors a la condició de sipais o (històricament) d’esclaus, de Gastarbeiter, d’immigrants il·legals, etc.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
12.10.2020  ·  10:21

Bona relació històrica d’on estem avui dia.

Però, a banda de la imposada Constitució del 78, que tot i ser tutelada per l’exèrcit franquista, va semblar, i podem dir ser, un pas endavant necessari en aquell moment delicat, encara que servís també per emblanquir el franquisme, el més greu va passar uns anys més tard quan va arribar al poder un partit autianomenat d’esquerres, el PSOE.

En Felipe González i el seu col·laborador Alfonso Guerra, quan van gaudir d’una majoria absoluta mai més vista de més de 200 diputats, van tenir a les mans el fer una neteja de l’exèrcit, la GC, la PN, la judicatura i l’administració, totes elles farcides i cau de franquistes, que s’havien blindat a si mateixos tutelant la Constitució del 78.
Van tenir la oportunitat de fer un Nuremberg i depurar el feixisme. Ho podien haver fet poc a poc per no crear un conflicte amb el franquisme incrustat arreu,
D’haver-lo fet avui la seva espanya s’assemblaria a una democràcia.
No ho van fer, ni ells en aquell moment, ni durant els més de deu anys que van tenir el govern com a PSOE. Només per això la història els jutjarà per mentiders i hipòcrites, a més de col·laboracionistes amb el naZionalisme espanyol.

Avui, vist on són ells, visquent dels diners de la oligarquia econòmica espanyolista, entenem perquè, i perquè col·laboren a perpetuar el pastitx del dia de la hispanitat, que no te res a veure amb el funcionament de la Commonwealth britànica.
Què més voldrien els adoradors de la hispanitat!!! .

Lluïsa Miret
Lluïsa Miret
12.10.2020  ·  10:59

Jo també vaig aprendre totes aquestes bestieses a l’escola ,que llavors en deien col·legi i veure aquest fragment de vídeo fa esgarrifar. Però encara fa esgarrifar més que actualment hi hagi gent i no poca, que continuïn amb aquestes idees retrògrades, deshumanitzades i de somnia-truites.
Molt bona l’editorial!

Josep Bargalló
Josep Bargalló
12.10.2020  ·  11:21

Són tant fatxes i fanàtics tota aquesta gent dirigint l’odi i la ràbia solament contra als catalans nacionalistes i als independentistes que no s’han adonat que existeixen unes illes en la polinèsia que són espanyoles, i que l’historiador Emilio Pastor en el any 1948 va denunciar l’oblit que patien, i que es diuen Guedes, Coroa, Pescadores i Ocea. Aquí es demostra la ignorància que pateixen tota aquesta gent, perquè si tant patriotes són, com és que no sabien l’existència d’aquests territoris que pertanyen a la ” madre patria”

Carles Viñals
Carles Viñals
12.10.2020  ·  13:10

Els homes i els pobles sucumbeixen de vegades a pandèmies més mortíferes que la pesta, el còlera o el Covid. Com bé diu Francisco Sánchez, fins i tot la pàtria de Gutemberg i de Luther, de Schiller i Goethe, de Kant i Hegel, de Mozart i Beethoven embogí col.lectivament sota el lema “Ein Volk, ein Reich, ein Führer”, i tractà de bastir damunt de 30 milions de morts l’ imperi del HerrenVolk sobre els Untermenschen. L’unica cosa bona que d’allò se’n pot dir és que fou una malaltía aguda, terrible però finalment superada. El que havía de ser “El Reich dels mil anys”, Déu sigui lloat, només en visquè dotze.

No és doncs d’estranyar que un poble molt més visceral i primitiu, arrossegui secularment la malaltía crònica de creure’s cridat a dominar el món amb “una sola fe i una sola llengua”, amb l’exclusió de totes les altres fes i totes les altres llengües, començant per les d’aquells més propers, que no aspirem sinó a viure lliurement la pròpia fe i parlar la pròpia llengüa sense voler imposar-les a ningú. Res no és etern en aquest món, i tampoc no ho serà la malaltia espanyola, però els qui en patim les conseqüències no podem resignar-nos a esperar plegats de braços el seu guariment. Tenim el deure d’actuar.

Pensant en les eleccions. hem de consolidar i si és possible augmentar, el vot independentista. En segon lloc, procurar que la major part d’aquest vot vagi a parar a la formació liderada per Carles Puigdemont, en detriment del vot a ERC. Abandoneu, per l’amor de Déu, des d’ara mateix la idea nefasta de l’abstenció, que és el somni humit dels nostres enemics. Encara que una victòria electoral de l’independentisme no representi una variació immediata de l’escenari politic, Espanya i Europa en prendràn molt bona nota. Una davallada electoral serviría a Espanya per proclamar la “mort” de l’independentisme, missatge que Europa compraría de bon grat; NO ENS PODEM PERMETRE EL LUXE DE FER-LOS AQUEST REGAL !!!

Paral.lelament, enfortiu mitjançant l’afiliació massiva al Consell per la República, el cos electoral independentista. Feu-ho, i deixeu-vos estar d’excuses i “peròs”. Enfortiu-vos per tots els mitjans al vostre abast i demostrem que si els polítics no volen saber res d’unitat, nosaltres, el poble, la practiquem en tot allò que de nosaltres depén. No fem com ells; actuem !!!

Finalment, organitzem-nos clandestinament, mitjançant la cooperació amb els CDR. Formem l’exèrcit clandestí que Catalunya necessita; un exércit en que tothom, home o dona, jove o vell, hi trobarà -estigueu-ne segurs- el seu lloc i el seu paper. I si tenim por, que només els idiotes no en tenen, no ens tinguem per covards; empassem-nos-la, que aquesta serà la mesura del nostre coratge. I endavant que, com diu el poeta, tot està per fer, i tot és possible.

Ramon Riera
Ramon Riera
12.10.2020  ·  15:36

Carles Vinyals, una fortíssima abraçade! Som-hi!!

Rosa Gispert
Rosa Gispert
12.10.2020  ·  15:45

Sense conèixer els detalls historics això de la hispanitat sempre m’ha semblat ronec i atrotinat. El que no entenc és que els espanyolets progres, com els Podemos i alguns votants socialistes intel.ligents (que jo diria que encara existeixen, o potser ja no?) segueixin participant d’aquesta farsa i no els caigui la cara de vergonya.

És la prova que això d’Espanya és irreformable!.

Roser Caminals
Roser Caminals
12.10.2020  ·  16:18

L’article demostra clarament que ni Catalunya té encaix a Espanya ni Espanya té encaix a Europa.

Josep Ramon Alonso
Josep Ramon Alonso
12.10.2020  ·  18:00

Vicent, estic totalment d’acord amb el que dius, has fet una fotografia excel·lent del problema i com dic al comentari que he fet a l’article sobre Isabel Martí:

Son els guanyadors de la guerra, això no cal oblidar-ho, mai s’ha fet neteja, han manat des de les hores i això és impossible de canviar.

La ideologia feixista és més difícil de curar que el càncer o la covid, és un virus pel que no hi han medicines que puguin canviar la forma de pensar de certes persones.

Que hauria passat si Hitler i Musolini haguessin guanyat la guerra?

Algú te una lleugera idea de com seria hores d’ara Europa?

Jordi Torres
Jordi Torres
12.10.2020  ·  18:26

Gràcies per aquesta joia d’article, Vicent, rigurós i documentat com sempre. Per il·lustrar una mica aquest marc mental de colonitzador hispànic: recordo que de petit veiem en família un programa anomenat ‘300 Millones’ presentat per l’Alfredo Amestoy, un show on es ‘folcloritzava’ fins a provocar vergonya aliena (i des d’Espanya estant, és clar) els pobles llatinoamericans que conformàven la seva ‘Hispanidad’.

Mireia Costa-Pau
Mireia Costa-Pau
12.10.2020  ·  18:30

Sóc Daniel Bonaventura: més que article, Partal ens ofereix avui una tesi que ajuda a d’escriure una cosa que ja sabíem: el franquisme és ben viu. L’enhorabona. Dit això, trobo a faltar l’explicació (cap comentari al respecte) d’un fet clau que encara no sabem: per què Europa tolera el franquisme? Per què aquesta condescendència amb l’Espanya més tronada?

jordi Rovira
jordi Rovira
12.10.2020  ·  18:44

No tinc més que agrair molt l’editorial d’avui. Justament fa pocs dies, en una conversa d’amics, i des d’una mirada historicista, comentàvem quelcom semblant al respecte. Ho fèiem des de la intuïció i una mica, amb por; tot aprofitant l’espai d’intimitat i la confraternitat. I és que encara considerem un tema asprós parlar d’Espanya, de la seva identitat. Diu l’editorial que Espanya es veu a si mateixa com una nació constituïda a partir d’un imperi; i que aquesta mirada dista molt de la de la resta de nacions europees. És tan cert com que fins i tot arriba a ser contradictòria: una nació no pot esdevenir d’un imperi, molt menys si aquest inclou el pes d’una minoria colonitzant a una majoria, i menys que d’això se’n vulgui desprendre una identitat nacional conjunta. Aquesta mateixa idea apareixia en dos editorials fa cosa d’uns mesos ( al final d’aquests estiu) i va ser comentada per alguns com a part d’una discussió només teòrica i sense cap importància. I tant que té importància! En té tanta, que explica bona part del problema polític i de gestió que ara resta tan clarificat per la reacció ( o la falta de la mateixa ) davant la pandèmia que estem vivint.
La identitat espanyola prové d’aquesta idea reactiva. També ho apunta molt bé l’editorial d’avui: el colonialisme compensatori i la seva relació amb el paper de l’exèrcit; i la idea de la hispanitat. Tan clar com l’aigua, la resta dels territoris no castellans, són l’expressió d’aquest colonialisme compensatori que es defensa i es manté amb l’exèrcit; ben amanit tot, amb un ideari carpetovetònic lligat amb la idea d’hispanitat ( franquisme ? ). I no només és antiliberal, sinó que és també antiluterana; i per tant profundament catòlica al recés d’un concepte medievalitzat de quin ha de ser el paper polític i social de la religió catòlica. Una vertadera perla ideològica, davant la qual, fins i tot el nazisme quedava descol·locat.
És ben evident que amb aquests principis, resulta impossible aixecar una nació que camini parella a l’esdevenir europeu. Només cal, anar desmuntant aquest impresentable constructe, fins aconseguir que els seus partidaris baixin el cap. La derrota i el càstig són indispensables. És doncs qüestió de futur, de democràcia, de llibertat, sí; però també és qüestió de supervivència pura i dura.

Jaume Riu
Jaume Riu
12.10.2020  ·  19:13

L’obsessió i el complex d’Espanya de no ser considerada com a veritablement europea pels altres europeus.
La Hispanitat creada contra la Segona República.
L’incomprensible blanquejament d’aquestes aberracions, i d’altres, per part de tots els partits polítics de l’esquerra que s’avenen, fins i tot des de 1981 “en democràcia”, a seguir celebrant la Festa Nacional aquest dia, al costat de la dreta.
Gràcies Partal pel treball erudit que m’he atrevit a resumir en dues o tres idees clau, però aquest periodisme de VilaWeb perdura i forada la pedra.

Joan Royo
Joan Royo
12.10.2020  ·  19:57

Molt bo. El nacionalisme espanyol és el resultat d’un imperi derrotat, l’orgull i la ràbia d’haver-lo perdut.

Umberto Ciotti
Umberto Ciotti
12.10.2020  ·  21:52

ESPAÑA, EXPLICACIÓN DEL PORQUE ES UN PAÍS AL BORDE DE LA DERIVA DE LA AGRESIVIDAD, DE LA VIOLENCIA, DEL GOLPE DE ESTADO DEL EJÉRCITO O DE LA MAGISTRATURA Y DEL GENOCIDIO COMO NINGÚN OTRO PAÍS EN EL MUNDO

La fiesta de la “Hispanidad” que se celebra hoy 12 de Octubre en España es el insulto más feroz que se puede concebir contra la Inteligencia, la Dignidad y la Civilización Humana.

Es la más descarada apología a favor de la barbarie más obtusa y violenta y a favor de la bestialidad más repugnante que los humanos fueron capaces de cumplir en la historia.

La “Hispanidad” es la invitación más inquietante que se pueda hacer a los españoles para que sigan celebrando con orgullo el crimen, como siempre han hecho, cual elemento más identificativo de la “cultura” de España y de ellos como españoles.

Afirman los documentos contables que solo entre el año 1503 y el año 1660 llegaron, provenientes de las tierras de América, en galeones cargados a rebozar, 185 mil quilos de oro y 16 millones quilos de plata.

Esto fue el botín de los masacres, las carnicerías, que cumplieron los españoles en aquellas tierras de Centro y Sur América que procuraron el genocidio de millones de individuos, pueblos enteros cuyo DNA fue entonces borrado para siempre de la faz de la tierra.

La fiesta de la “Hispanidad” de hoy 12 Octubre celebra con orgullo estos masacres cuáles expresiones de la hegemonía y de la potencia de España en el mundo.

Han pasado 400 años desde entonces y España es todavía allí… Con su concepción de la agresión y de la violencia para imponerse a nivel individual y a nivel de país… Con su arrogante y borde cierre mental… Con su suciedad mental que estos españoles consideran sinónimo de inteligencia… Con su desprecio a la apertura mental y a la auténtica Inteligencia, a la creatividad, a la Empatia, a la comunicacion leal y constructiva entre personas, a la creatividad y al trabajo digno, honesto e inteligente cuáles medios para crecer a nivel individual y a nivel de sociedad rica y civilizada.

Esta España que nos quiere someter a fuerza de palizas, de reazias de sus policías, que quieren hundirnos en el terror de las disposiciones criminales y sádica de sus jueces, que quiere estropear toda nuestra capacidad mental de ver y valorar la realidad a través de las indecentes mentiras de todos sus medios de comunicación para reducirnos a unos siervos obedientes y dementes es todavía aquella de la barbarie, de las torturas de inocentes, de la incuestionabilidad del poder criminal y absoluto de la Santa Inquisición de hace 400 años atrás.

Es la España del odio contra la Razón, del odio contra la Verdad científica, del odio contra la Libertad y contra toda integridad interior de la Conciencia.

La “Hispanidad” es la fiesta de esta España monstruosa que quiere seguir imponiéndose y prosperar con el crimen, con los medios de la corrupción, del robo, del engaño, de la estafa, de la mentira, de todo tipo de violencia y suciedad mental.

-El fenómeno del genocidio es algo espantoso para cualquier persona con un mínimo de integridad de Conciencia … Es espantoso que los humanos puedan degradar su interior hasta cometer crímenes de esta magnitud.

Cuando pasa nos quedamos horrorizados y no sabemos explicarnos como tanta inhumana bestialidad se haya podido desencadenar.

Hay una explicación:

Hay una ley fundamental en física para explicar lo que pasa en el Universo que es el “Segundo Principio de la Termodinámica” que dice que la “Entropia” que viene indicada con la letra “S” sinónimo de caos, desorden y destrucción en cualquier espacio pequeño o grande que se considere aumenta siempre.

Esta ley de la entropía hasta ahora ha sido relegada a la física … Quiere decir que nunca, que yo sepa, ha salido de este ámbito …

La portada de esta ley es pero inmensa, abarcando cualquier cosa pase en el Universo y pasa que todavía los que están metidos en la Filosofía, la Sociologia, la Psicología, las Letras y las Ciencias Humanistas en general no se han enterado cuando sea importante también para explicar unos aspectos del comportamiento humano que todavía no están suficientemente claros.

Pues bien, es con la “Entropia” “S” que explicarnos como bestialidades inmundas como es un genocidio pueda suceder en ciertas condiciones con extrema facilidad.

Lo voy a explicar … Es más fácil de lo que podría parecer.

Concentramos nuestra atención sobre el hecho que construir es siempre mucho difícil que construir … Cualquier sea el objeto del construir o destruir siempre resultará que la obra de construir será mucho más difícil que la destruir.

Esta es una verdad que asumimos por verdadera por experiencia de vida …

La explicación racional es la existencia de la “Entropia” “S” …

Todo lo que tomamos en consideración aunque no tengamos un sentido extra a los de la vista, el oído, el tacto y el gusto que lo pueda certificar está en cada instante subjeto a la capacidad destructiva de la “Entropia” “”S” …

Es como meternos en un rio donde la masa de agua corre en una dirección determinada … Nadar a favor de la corriente es mucho más fácil que nadar en el sentido opuesto contra corriente.

Asi es que por esta “Entropia” que lo abarca todo, que tiene el significado de “caos” y “desorden” y que el segundo principio de la termodinámica afirma que siempre aumenta pasa que construir es mucho más difícil que destruir.

Construir, crear bienes y valores, favorecer la vida, desarrollar nuestra individualidad y hacer progresar y evolucionar toda una sociedad grande o pequeña de individuos y todo un país o un conjunto de países solo es posible con el conocimiento y en fin solo es posible educándonos a salir de la barbarie …

El individuo bestia, prepotente y violento no quiere aprender a construir … Lo que sabe hacer bien es destruir, imponer su capacidad destructiva hacia los otros, vivir de parasito …

Someter es la cosa más fácil que hay … No se necesita aprender a construir … Basta saber usar una porra … Basta sembrar el terror cumpliendo violencias sobre personas inocentes … Basta mandar a la fuerza, mandar a la cárcel, destruir la vida y matar a personas inocentes … Basta ocupar posiciones de poder trepando con los medios de la violencia, la mentira, el engaño, la intimidación, el terror, el sometimiento y la abyección una sociedad jerarquizada por los “valores” de la violencia, la mentira, el engaño, la intimidación, el terror, el sometimiento y la abyección.

España nunca ha tenido la necesidad de aprender a construir …

En su cobardía, estrechez mental, sumo egoísmo, descarada ignorancia, siempre se la ha apañado con imponer su capacidad de destrucción … Es esta la única “cultura” que domina … Cultura entre comillas … Porque solo al conocimiento de favorecer la vida, y no la muerte y la destrucción, es licito honrar con el nombre de Cultura.

El otro día la Amiga Mei me honró con una frase de Willy Brandt :

“Permitir una injusticia es abrir el camino a todas las que siguen”

En esta frase está concentrado todo significado de cuanto sea fácil destruir y dejarse llevar por la extrema facilidad de destruir facilitada por el empuje omnipresente de la “Entropia” “S”

Basta el primer guantazo y todos los demás siguen a rueda.

El primer porrazo.
La primera detención arbitraria
La primera tortura a un detenido inocente
La primera mentira de un medio de comunicación
El primer proceso farsa por un tribunal
La primera razia de los policías contra gente indefensa
El primer asesinato de un inocente

Basta el primer acto de violencia de parte de un individuo, del régimen en el poder … que no sean educados a resistir a la capacidad de destruir … que no sean educados a construir … Como es lo que pasa en España cuya única “cultura” es imponerse con la capacidad de destruir … Y entonces la deriva de la barbarie no la para nadie.

El problema de España es su “cultura” de imponerse con la agresividad y de no haber elaborado una autentica Cultura de la inviolabilidad de las Libertades y de los Derechos Humanos, de la Lealtad, del Respeto, de la Tolerancia, del Dialogo constructivo …

Es a causa de esta tremenda falta que este país miserable se encuentra en todo momento al borde de un golpe de “Estado” por el ejercito, por los jueces, por el cumplir un genocidio.
De hecho ha habito el atentado terrorista del 17 de Agosto 2017, las palizas del 1 de Octubre y de allí una deriva cada ves mas espantosa.
El problema de España es tremendamente grave … La sociedad es empapada de violencia, gusto a la sangre como ninguno otro país en el mundo.

El exterminio de los “Nazis” fue algo atroz que ha asombrado a toda la Humanidad … Pero la capacidad de exterminio de España es mucho peor… Los genocidios de España, desde los ejecutados en Centro y Sur America hace 400 años atrás y los genocidio del franquismo siempre han sido acompañados por un gustazo a las atrocidades y a las torturas a cuyo espantoso nivel ninguna otro país en el mundo ha llegado nunca.

Lo que es asombroso a parte de la descontada bestialidad de la derecha española que está hundida en el peor pozo negro de criminalidad que se pueda imaginar es:

La espantosa ignorancia y obtusidad mental de la izquierda española… Que (no pasa a ninguna otra izquierda de cualquier otro país en el mundo) acaba siempre poniendose a lado en plan de siervos a la peor criminalidad franquista sin darse ni cuenta

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes