La tria: la vida desconeguda dels vaquers dels Pirineus
Durant quatre mesos, de juny a setembre, 1.200 vaques viuen a les pastures d’alta muntanya de Llessui (Pallars Sobirà), envoltades de 4.000 hectàrees. L’herba és abundant i fresca. En té cura Albert Baqueró Cereza (a baix a la dreta), jove vaquer de vint-i-set anys, qui s’estrena enguany en aquesta feina.
A principi d’octubre els ramaders recullen els ramats de l’alta muntanya. Més de la meitat són recollides directament pels propietaris, que se les enduen a les granges. Les altres cinc-centes cinquanta vaques baixen barrejades al pàrquing de les antigues pistes d’esquí de Llessui, on els ramaders fan la tria: cadascú es queda les seves i les transporten en camions cap a casa.
Del 5 al 6 d’octubre, VilaWeb ha acompanyat els vaquers en aquest procés anomenat la tria.
Adiva Koenigsberg (fotografies i textos)
11.10.2020 01:50
11.10.2020 01:50
La broma per sota d'Escrita
Els vaquers poden tenir fins a un 40% més de vaques quan passen els mesos d’estiu pasturant a l’herba tendra de l’alta muntanya. Les pugen aquí dalt per tenir-ne més, i més ben alimentades. Broma és com es diu núvol en Pallarès.
La broma per sota d'Escrita
Els vaquers poden tenir fins a un 40% més de vaques quan passen els mesos d’estiu pasturant a l’herba tendra de l’alta muntanya. Les pugen aquí dalt per tenir-ne més, i més ben alimentades. Broma és com es diu núvol en Pallarès.
La Cabaneta
Albert Baqueró Cereza viu sol en aquest refugi d'alta muntanya durant els quatre mesos que cuida les vaques. Només l'acompanya el seu gos Xispa, que l'ajuda amb les vaques, i el telèfon mòbil. Durant la resta de l'any, l'Albert treballa a Olp amb les seves pròpies vaques.
La Cabaneta
Albert Baqueró Cereza viu sol en aquest refugi d'alta muntanya durant els quatre mesos que cuida les vaques. Només l'acompanya el seu gos Xispa, que l'ajuda amb les vaques, i el telèfon mòbil. Durant la resta de l'any, l'Albert treballa a Olp amb les seves pròpies vaques.
El cavaller Jordi Peró, de Ca d'Antema
El 5 d'octubre en Jordi Peró, germà petit de Ca d'Antema, va pujar amb els seus dos germans i dos ajudants a recollir les seves 88 vaques, que va conduir directament a casa, dalt el cavall. Són 25 quilòmetres de viatge fins a la Plana, poble de la Vall fosca.
El cavaller Jordi Peró, de Ca d'Antema
El 5 d'octubre en Jordi Peró, germà petit de Ca d'Antema, va pujar amb els seus dos germans i dos ajudants a recollir les seves 88 vaques, que va conduir directament a casa, dalt el cavall. Són 25 quilòmetres de viatge fins a la Plana, poble de la Vall fosca.
Germanor
Gran part dels vaquers porten negocis familiars. A la imatge, el germans d'en Jordi de Ca d'Antema, en Josep, germà mitjà (esquerra), i en Miquel, germà gran, esmorzant a la Cabaneta. Tothom comparteix el menjar.
Germanor
Gran part dels vaquers porten negocis familiars. A la imatge, el germans d'en Jordi de Ca d'Antema, en Josep, germà mitjà (esquerra), i en Miquel, germà gran, esmorzant a la Cabaneta. Tothom comparteix el menjar.
Pleta de fil
Per a poder baixar les vaques primer s'han de recollir totes en petits tancats temporals que els ramaders construeixen ràpidament. A la imatge es veu la pleta de fil blanc, per on passa el corrent, i on les vaques romanen mentre recullen la resta del ramat.
Pleta de fil
Per a poder baixar les vaques primer s'han de recollir totes en petits tancats temporals que els ramaders construeixen ràpidament. A la imatge es veu la pleta de fil blanc, per on passa el corrent, i on les vaques romanen mentre recullen la resta del ramat.
Falten dues vaques
En Josep truca al seu germà a l'altre extrem de la vall per veure si han trobat dues vaques que estaven a l'altra banda de la muntanya. Mòbils i binocles són la tecnologia que fan servir per trobar vaques. Res de xips dins el bestiar. Els germans Peró diuen que és una tecnologia massa cara i innecessària tan amunt a la muntanya, on es pot veure de cim a cim amb prismàtics, i que la cobertura del mòbil és molt bona.
Falten dues vaques
En Josep truca al seu germà a l'altre extrem de la vall per veure si han trobat dues vaques que estaven a l'altra banda de la muntanya. Mòbils i binocles són la tecnologia que fan servir per trobar vaques. Res de xips dins el bestiar. Els germans Peró diuen que és una tecnologia massa cara i innecessària tan amunt a la muntanya, on es pot veure de cim a cim amb prismàtics, i que la cobertura del mòbil és molt bona.
Cap a casa
Un dels germans Peró, acompanyat de gossos, i dalt el cavall, mena les vaques cap a la granja muntanya avall. Després de quatre mesos, les vaques tornen cap a casa.
Cap a casa
Un dels germans Peró, acompanyat de gossos, i dalt el cavall, mena les vaques cap a la granja muntanya avall. Després de quatre mesos, les vaques tornen cap a casa.
Rutina diària
En Ton de Camp (esquerra), i l'Albert Baqueró arreglen el fil elèctric del tancat, per evitar que les vaques fugin. Això forma part de les feines diàries de l’Albert, sobretot el dia abans de la tria.
Rutina diària
En Ton de Camp (esquerra), i l'Albert Baqueró arreglen el fil elèctric del tancat, per evitar que les vaques fugin. Això forma part de les feines diàries de l’Albert, sobretot el dia abans de la tria.
El senyor Roy, president
La muntanya de Llessui és una muntanya privada, propietat de desenes de persones que formen l'associació de propietaris de la gestió. El senyor Roy, a la imatge, la presideix. Anys enrere, aquestes famílies van comprar el terreny a l'estat espanyol. Tothom paga al voltant de 55 euros per animal que pasturi dalt la muntanya.
El senyor Roy, president
La muntanya de Llessui és una muntanya privada, propietat de desenes de persones que formen l'associació de propietaris de la gestió. El senyor Roy, a la imatge, la presideix. Anys enrere, aquestes famílies van comprar el terreny a l'estat espanyol. Tothom paga al voltant de 55 euros per animal que pasturi dalt la muntanya.
Fugint de l'hivern d'Entremonts
La darrera cosa que l'Albert fa el 5 d'octubre és assegurar-se que no hi hagi vaques perdudes darrere el pic, a Entremonts. La neu i el fred seran més intensos durant la tardor i l'hivern. Els mesos d'estiu i la pastura s'acaben. Ara es fuig de l'hivern.
Fugint de l'hivern d'Entremonts
La darrera cosa que l'Albert fa el 5 d'octubre és assegurar-se que no hi hagi vaques perdudes darrere el pic, a Entremonts. La neu i el fred seran més intensos durant la tardor i l'hivern. Els mesos d'estiu i la pastura s'acaben. Ara es fuig de l'hivern.
Comença el dia
L'endemà, el dia de la tria, és 6 d'octubre. L'Albert prepara cafè i xocalata desfeta a les sis del matí per donar la benvinguda als 40 pagesos que vindran a fer la tria.
Comença el dia
L'endemà, el dia de la tria, és 6 d'octubre. L'Albert prepara cafè i xocalata desfeta a les sis del matí per donar la benvinguda als 40 pagesos que vindran a fer la tria.
Vaques pròpies i alienes
L'Albert ha cuidat 1.200 vaques de diversos propietaris durant quatre mesos. A la imatge, algunes de les seves, que recull abans que arribin la resta de ramaders, i que mena perquè la seva germana bessona les reculli.
Vaques pròpies i alienes
L'Albert ha cuidat 1.200 vaques de diversos propietaris durant quatre mesos. A la imatge, algunes de les seves, que recull abans que arribin la resta de ramaders, i que mena perquè la seva germana bessona les reculli.
I allà al fons, Llessui
A la imatge es pot veure, a la distància, el poble de Llessui. Fins allà s'hauran de portar les 550 vaques. Tot un matí de camí. I allà es triaran i s’enviaran a casa.
I allà al fons, Llessui
A la imatge es pot veure, a la distància, el poble de Llessui. Fins allà s'hauran de portar les 550 vaques. Tot un matí de camí. I allà es triaran i s’enviaran a casa.
Tres vaqueres
D'esquerra a dreta, Montse Tor Vidall, de Mentui, Teresa Baqueró Cereza (germana besona de l'Albert), d'Olp, i Janira Sabarich Blasi, de Rialp. Tres vaqueres, amb els llargs pals útils per a mantenir les vaques a distància.
Tres vaqueres
D'esquerra a dreta, Montse Tor Vidall, de Mentui, Teresa Baqueró Cereza (germana besona de l'Albert), d'Olp, i Janira Sabarich Blasi, de Rialp. Tres vaqueres, amb els llargs pals útils per a mantenir les vaques a distància.
Arriba l'ajuda
A la imatge, alguns ramaders que no fan el viatge a peu per la muntanya, sinó que faran el tancat per recollir el bestiar i alhora baixar-lo als cotxes amb què hi han pujat.
Arriba l'ajuda
A la imatge, alguns ramaders que no fan el viatge a peu per la muntanya, sinó que faran el tancat per recollir el bestiar i alhora baixar-lo als cotxes amb què hi han pujat.
Som-hi
Són les 9.51 i la baixada comença. Els ramaders es dividiran en diversos grups per baixar les vaques en ramats separats, més manejables. Cada ramat baixa d'indrets diferents. El primer punt de trobada serà el Corral Nou, o la collada catalana.
Som-hi
Són les 9.51 i la baixada comença. Els ramaders es dividiran en diversos grups per baixar les vaques en ramats separats, més manejables. Cada ramat baixa d'indrets diferents. El primer punt de trobada serà el Corral Nou, o la collada catalana.
Treball en equip
Els ramaders envolten un dels ramats, de cent vaques, per baixar-les cap al Corral Nou, on es reuniran amb la resta per al descens final. Els ramaders les envolten per assegurar-se que no se n'escapi cap.
Treball en equip
Els ramaders envolten un dels ramats, de cent vaques, per baixar-les cap al Corral Nou, on es reuniran amb la resta per al descens final. Els ramaders les envolten per assegurar-se que no se n'escapi cap.
La veterinària
Marta Fina és la veterinària tècnica responsable de la millora genètica de la raça Bruna dels Pirineus, la raça autòctona productiva de Catalunya. Ve a donar un cop de mà perquè molts dels ramaders que pugen a la muntanya tenen vaca Bruna.
La veterinària
Marta Fina és la veterinària tècnica responsable de la millora genètica de la raça Bruna dels Pirineus, la raça autòctona productiva de Catalunya. Ve a donar un cop de mà perquè molts dels ramaders que pugen a la muntanya tenen vaca Bruna.
Enfilat
Un ramat de vaques baixa en fila índia cap a Llessui.
Enfilat
Un ramat de vaques baixa en fila índia cap a Llessui.
Pare i fill
En Jordi i l'Albert Ravetllat dirigeixen una granja i una carnisseria a Bolvir (Cerdanya), un petit poble a prop de Puigcerdà. A la imatge riuen dels avantatges i dificultats de portar una empresa familiar.
Pare i fill
En Jordi i l'Albert Ravetllat dirigeixen una granja i una carnisseria a Bolvir (Cerdanya), un petit poble a prop de Puigcerdà. A la imatge riuen dels avantatges i dificultats de portar una empresa familiar.
Maravilla
La fila de vaques que s'estén per la vall durant l'últim tram del passeig. D'aquest pas en diuen la Maravilla.
Maravilla
La fila de vaques que s'estén per la vall durant l'últim tram del passeig. D'aquest pas en diuen la Maravilla.
La tria
És la 1 del migdia. Tres hores després, les 550 vaques han arribat a Llessui, ben barrejades. Aquí hauran de ser identificades pels seus propietaris i carregades als camions.
La tria
És la 1 del migdia. Tres hores després, les 550 vaques han arribat a Llessui, ben barrejades. Aquí hauran de ser identificades pels seus propietaris i carregades als camions.
Adéu a l'alta muntanya
Aquesta vaca de Ramon Pellicer ja és dalt del camió, camí de la granja. Després de quatre mesos de pastura a l'alta muntanya, torna a Cal Masover de Barbats.
Adéu a l'alta muntanya
Aquesta vaca de Ramon Pellicer ja és dalt del camió, camí de la granja. Després de quatre mesos de pastura a l'alta muntanya, torna a Cal Masover de Barbats.
Dalt del camió
Trenta-cinc vaques entren als camions, a punt per començar el camí per carretera cap a la granja.
Dalt del camió
Trenta-cinc vaques entren als camions, a punt per començar el camí per carretera cap a la granja.
Arribada a casa
Una vaca d'en Jordi i l'Albert Ravetllar arriba a la Cerdanya, a la Nau del Po. És el destí final després de quatre mesos de pastura d'alta muntanya, un dia de tria, i tres hores de carretera. Són les sis de la tarda. La vaca pasturarà aquí fins Nadal, quan es traslladaran a l’Empordà durant els mesos més freds de l’hivern.
