Als confins d’Itàlia
En la resolució d'un conflicte nacional no compta tant la matèria primera –espere que s'entenga què vull dir– com la consciència
Ara és el moment d'empènyer molt i amb tota la força
Les decisions de l'ONU primer i ara aquesta del Consell d'Europa han deixat Espanya estamordida en una cantonada i ara és el moment d'empènyer més que mai
El gran problema del colonitzador és que recolza tota la seua actuació sobre una jerarquia inamovible en què ell sempre és el superior i per tant no és capaç d'adaptar-se a la realitat
No es pot portar a la presó ningú amb el sol testimoni d’un policia que dubta o ha dubtat amb la identificació
"Ara miraran d'expulsar de la centralitat els independentistes que no estem disposats a canviar el significat de les coses ni a oblidar tot el que hem fet aquests anys. Incloent-hi, i sobretot, el Primer d'Octubre"
"No hi ha cap més eixida prudent i sensata que no siga la separació, tan ràpida com siga possible, al preu que siga i amb el cost que siga"
Els mossos que protegien el govern a l'exili han estat víctimes de la repressió del mateix cos i de les autoritats espanyoles. Però són els més dignes i honorables entre els nostres policies
Cremar-ho tot, queixar-se de tot i decebre's davant tot no fa sinó consolidar les elits, i vosaltres ara ja heu de saber si voleu que us integren en la nova reforma o no
El Primer d'Octubre i tot el procés d'independència de Catalunya és un esdeveniment legalment impecable i això dóna fruits ara
"Quants són, i qui, els qui van proposar el referèndum no pas com un referèndum d'independència sinó com una operació per a espantar Mariano Rajoy?"
"Això que Esquerra Republicana, i molt particularment Oriol Junqueras, han fet aquestes darreres hores és, simplement, situar-se al costat dels irrellevants, tot renunciant voluntàriament a ser amos de la por espanyola"
El dirigent d'ERC declarava voler "estendre la mà a tots aquells que s'hagin pogut sentir exclosos" el Primer d'Octubre i, pam: Sànchez Llibre, Javier de Godó i Pedro Sánchez d'una tirada i el mateix dia
El dirigent d'ERC declarava voler "estendre la mà a tots aquells que s'hagin pogut sentir exclosos" el Primer d'Octubre i, pam: Sànchez Llibre, Javier de Godó i Pedro Sánchez d'una tirada i el mateix dia
Sota la pressió cada volta més clara de la Unió Europea, Espanya sent de sobte que s'ha quedat desarmada i no podrà frenar el procés de Catalunya cap a la independència
Acceptarem que s'esborre un judici i prou, alliberant presoners i exiliats, o farem d'aquesta agressió premeditada la palanca definitiva per a la independència, alliberant-nos com a societat, tots?
Una vegada més, es demostra que hi havia i hi ha un camí perquè l'independentisme català puga derrotar Espanya i no és un camí de rendició
El rei dels espanyols i Pedro Sánchez tenen la barra d'inaugurar un museu imposat als bascs sobre la violència política que és un "tot és ETA" de tres pisos d'alçada
El problema no és la unilateralitat exercida pels catalans. El problema és la intransigència respecte de cap canvi exercida pels espanyols
La Moncloa i els Lledoners veuen en el nou govern una oportunitat d'aconseguir ara mateix allò que més els interessa a cadascú, abans no arribe allò que El País anomena "catàstrofe immanejable"
Crònica de Vicent Partal sobre la manifestació que ha recorregut Perpinyà en protesta per la censura de la llei de llengües
Les reaccions a la censura de la llei Molac assenyalen que som en un temps nou, en una etapa diferent en què l'estat francès ja no té aquella facilitat per a fer-nos callar que tan bé li venia i que tan bé sabia fer servir
Indultes perquè el "delicte" ja no té importància, perquè ja no és percebut com una amenaça per a qui perdona. I és per aquesta raó que tenim aquest ambigu i tebi pacte de govern
Crec que un país no pot anar mai bé si resta tan desarmat intel·lectualment com aparenta estar-ho el nostre i si acaba per sistema a les mans de xarlatans descarats que no tenen ni tan sols la decència de callar quan no entenen en una cosa
Si algú es pensa que als catalans del Principat els espera una sort diferent de la que hem de suportar la resta dels catalans és un il·lús. Perquè l'hem de suportar, exactament, per catalans. Tots
En el primer "embat democràtic", per dir-ho amb el nou eslògan que han firat, ja vam aprendre moltes coses tots
Ara és el moment de demostrar, sobretot a nosaltres mateixos, que en la lluita per la independència la pandèmia ha estat una paràlisi momentània i prou, un parèntesi forçat
"Puigdemont ha trencat el silenci amb una carta que, més que opinar sobre el pacte de govern, posa el dit en la nafra de la desunió independentista"
Perquè una democràcia funcione cal una cosa més important encara que eleccions lliures i separació de poders: cal que el país tinga demòcrates
Si el Primer d'Octubre ja no és el punt d'arrencada de res, el president del Primer d'Octubre simplement passa a ser un president més
Si aquesta crisi creix arribarà un punt en què Sánchez comprovarà en la pròpia pell fins a quin punt l'estat profund va a la seua i mana i no obeeix
La part central del pacte insisteix en la negociació amb l'estat espanyol i redueix el possible embat democràtic a una forma de pressió sobre Europa perquè obligue Espanya a negociar
La qüestió no és si el desencís popular es veurà a les eleccions, sinó si hi haurà, novament, un canvi en la manera de dirigir el procés cap a la independència
"Vist què passa a Colòmbia i ara a Palestina, crec que hem de començar a pensar seriosament que viurem una eixida de la pandèmia molt intensa en termes de protesta i revolta"
Cuixart i Paluzie han alçat la veu clarament contra els polítics independentistes catalans, exigint-los que no malbaraten la feina feta
"Em sembla difícil d'imaginar que amb un carrer actiu s'hagués arribat a la situació on som, que és completament il·lògica"
És una evidència que per aquest camí, limitant-nos a acceptar les decisions judicials i anant-hi a remolc, la repressió no s'acabarà mai
La formació d'un govern en què un dels grans partits independentistes serà a l'oposició de l'altre simplement tanca l'etapa oberta al 2012. Res més que això
Jo, al carrer, no veig que la gent tinga aquesta agressivitat contra una candidatura o contra una altra. Però també constate que entre els militants la cosa és ben diferent.
Oriol Junqueras pot desitjar avui deu anys o vint de tranquil·litat, d'anar fent, però Espanya, el règim del 78, la monarquia, poseu-hi el nom que vulgueu, no li'ls concedirà. Ni a ell ni a ningú
La venjança de l'estat espanyol contra Albert Royo és la mostra preclara de la ràbia que els fa saber que podem ser més eficaços i fer-ho molt millor