Que no us estranye la trobada amb el rei: aquest és un govern de conservadors

  • "Ara miraran d'expulsar de la centralitat els independentistes que no estem disposats a canviar el significat de les coses ni a oblidar tot el que hem fet aquests anys. Incloent-hi, i sobretot, el Primer d'Octubre"

Vicent Partal
16.06.2021 - 21:50
Actualització: 18.06.2021 - 14:57
VilaWeb

Quintin McGarel Hogg, Lord Hailsham, va ser lord canceller, un càrrec que al Regne Unit protocol·làriament està per damunt del primer ministre, era el baró de Hailsham de St. Marylebone, membre de l’orde de la Lligacama, la més important i selecta de la noblesa britànica, va ser també membre del Consell Privat, l’influent i elitista consell assessor de la monarquia, i va ocupar tota mena de càrrecs, entre els quals la presidència de la Cambra dels Lords i el càrrec de primer lord de l’almirallat, que té a les seues ordres la imponent, i més encara en el seu temps, marina de guerra britànica. Lord McGarel, considerat una de les personalitats polítiques més influents del Regne Unit al segle XX, era conservador, com resulta fàcil d’imaginar, havia estat educat a Eton, on va adquirir una passió insaciable pels clàssics grecs, i fruit d’això va ser molt conegut per la seua enorme capacitat retòrica.

Una vegada, discutint en públic quines havien de ser les polítiques del seu partit, Lord Hailsham va fer una definició que ha quedat per a la història. El lord canceller va replicar a un contrincant que intentava de fer un catàleg de mesures concretes: “Us equivoqueu de ple, ser conservador és per damunt de tot una actitud davant la vida i el detall concret de les decisions, us agrade o no, importa ben poc.”

En política, les paraules tenen significat només en la mesura que reflecteixen realitats; en cas contrari, són propaganda, adreçada únicament a consolidar la realitat imaginada pel poder. Això passa a tot arreu, però encara més en un país tan gallinaci en termes intel·lectuals com és el nostre. Entre nosaltres, segurament per la repulsió que provoca encara el franquisme, tothom malda per declarar-se progressista, ho siga o no, actue com a tal o no. Com un escut, en realitat, com una capa que amaga les vergonyes. A França fa anys que grans, enormes, intel·lectuals malden per desemmascarar els polítics que s’afirmen d’esquerres però que en realitat són uns conservadors com una casa de pagès. Pierre Bourdieu, per exemple, enfrontant-se com un lleó a Lionel Jospin. El sempre valent Dionys Mascolo afirmant que ser d’esquerres és “negar-se” –allà on ser de dretes és “acceptar”– a participar en la societat on vius i les conseqüències de viure-hi.

La dreta s’adapta sempre, mentre que l’esquerra, com va dir Malcolm X, hauria de practicar el “deure de la descortesia”. Quan el gran dirigent afroamericà va proposar-se de canviar la relació entre el seu poble i els blancs, va entendre que era imprescindible de fer-ho a partir del canvi de les actituds, i no de discursos i prou. I per això va proposar d’oposar a la tradicional submissió tímida, al respecte als blancs pel simple fet de ser blancs, allò que ell anomenava “el deure de la descortesia”, de la irrespectuositat, la insubordinació a les normes i els mites i, sobretot, a les exigències; en definitiva, el refús de les regles de joc i el refús d’aquell “sentit de la responsabilitat” que, com fa ara mateix el govern, s’invoca sempre per desarmar-nos.

Ahir, Julià de Jòdar publicava en aquest diari un article imprescindible, monumental, analitzant de quina manera els partidaris de la reforma 2.0 intenten i intentaran a partir d’ara d’apartar-nos de la vida pública: “En formació de combat“.

Entre moltes més coses, De Jòdar explica això, que és molt important: “La segona línia de combat té a veure amb el fet d’introduir la confusió als rengles de l’enemic perquè semble que el bé comú o interès general està contingut en els interessos del poder i dels particulars: en aquest cas, establint una subtil línia vermella que lligaria els enemics de la democràcia –naturalment, segellada per la constitució espanyola– de banda i banda: si allà tenen Vox, aquí tindríem l’independentisme irredempt (v. La Vanguardia i els seus columnistes habituals). D’aquesta manera, l’independentisme, que ha significat, i significa, l’alternativa més democràtica, moderna i inclusiva a la situació d’explotació i opressió que pateix Catalunya per part d’Espanya, quedaria reduït a una secta intransigent que, pretenent defensar la seua pàtria, en realitat l’enfonsaria en la misèria.”

I és en el marc de totes aquestes reflexions que heu de posar l’espectacle lamentable d’ahir, la trobada del govern de Catalunya amb el Borbó. Perquè és únicament partint d’aquestes reflexions que ho podreu entendre.

Les etiquetes seran les que es vulga i la propaganda mirarà de remarcar les paraules buides per construir un mur contra la crítica ciutadana, però va quedant clar que aquest és un govern profundament conservador, tot ell. Es dirà d’esquerres i tot el que vulgueu, però, com diria lord McGarel, l’actitud els delata. Els delata tant, que els fa vergonya i tot, com va quedar demostrat en l’esperpèntic joc de cadires organitzat sobre qui havia d’anar a reconèixer com a autoritat suprema a Catalunya el rei d’Espanya –que d’això tractava la cosa. O, pitjor encara, en l’avís de Presidència que de la trobada entre el Borbó i el president Aragonès no hi hauria fotografia –un gran clàssic del conservadorisme aquest, com si l’absència d’imatge fes la reverència menys evident. Del “deure de la descortesia” descolonitzador passem doncs, de sobte i en companyia de tots els gestos que hem vist aquests dies, a l’intent d’expulsar els extrems, fora del consens, tots aquells que no ens conformem a canviar el significat de les coses ni tot el que hem fet aquests anys. Incloent-hi, i sobretot, el Primer d’Octubre. ERC en bloc i Junts majoritàriament, segons que s’entén de les seues pròpies declaracions, sembla que han triat. La CUP ahir es va enfadar, o això van dir, però de moment dóna un suport clau i fonamental al govern més conservador que hem vist a Catalunya des del 2016.

I nosaltres? Bé, contra això que descriu Julià de Jòdar hi ha una solució i no és gens complicada. El camí és reforçar, reforçar molt, reforçar moltíssim i de manera urgent, qualsevol organització, associació, projecte, mitjà, debat, formació o el que siga que els “independentistes conservadors” vulguen expulsar de la nova centralitat que aspiren a crear amb la seua reforma de la reforma del postfranquisme. Disputar-los la centralitat, en definitiva. Al carrer, sobretot i primer, i quan siga possible a les urnes. Que és, ni més ni menys, allò que ja vàrem saber fer com a país, amb un èxit enorme, entre el 2009, des de la consulta popular d’Arenys, i la formació de Junts pels Sí.

PS. Ahir es va saber que Marcel Vivet ha estat condemnat, a instàncies de la Generalitat de Catalunya, a cinc anys de presó per la seua participació en la manifestació Holi contra els policies espanyols de Jusapol el 29 de setembre de 2018 a Barcelona. La sentència li imposa dos anys de presó per un delicte de desordres públics i tres anys de presó i un dia per atemptat contra un agent de l’autoritat. Tot i que el mateix jutge reconeix que no hi ha cap prova que això passés i es basa únicament en la paraula del policia.

Això significa que ara mateix ja hi ha tres persones que podrien entrar a la presó en qualsevol moment i esdevenir presos polítics catalans: Francisco Garrobo, Adrián Sas i Marcel Vivet. Potser els nou que hi ha ara tancats eixiran aviat, però queda clar que les garjoles continuaran omplint-se quan ells siguen fora gràcies al perdó del règim.

–Entrevista de VilaWeb a Francisco Garrobo: “Les clavegueres de l’estat s’han desinhibit amb el procés i ara aniran contra tot”

–Entrevista de VilaWeb a Adrián Sas: “Qui m’acusa és un policia sanguinari condemnat a dos anys de presó”

–Entrevista de VilaWeb a Marcel Vivet: “Hem de demanar a la Generalitat que deixi de ser una institució que no defensa el seu poble”

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
16.06.2021  ·  22:06

Un Borbó necessita una cort per a existir. I difícil és trobar un cortesà més ridícul i rastrer que aquell que diu que fa de president, només buscant eixir a la imatge al costat dels qui ell considera poderosos. El problema és la realitat. I la realitat, ahir no passava per l’hotel Vela. O potser sí. Però només fins a les quatre, quan es va haver de tancar tot perquè havien de vigilar que ningú molestara els molests ocupants. La realitat ahir estava, sobretot, a la nova condemna a un independentista pel sol fet de ser-ho. Vergonya, els hauria de donar, acceptar un indult miserable (Que, d’altra banda, els és imposat als espanyols per la necessitat d’obtindre un rescat de la Unió Europea).

oriol valls
oriol valls
16.06.2021  ·  22:17

Absolutament depriment ERC i JxC. Depriment també al veure els teus propers empassar-se tota aquesta mandanga de TERC3 i el Conde español. Per exiliar-se

Monika Diethelm-Knoepfel
Monika Diethelm-Knoepfel
16.06.2021  ·  22:21

No cal oblidar en Dani Gallardo, condemnat a primera instància a anys de presó.

Robert Joan
Robert Joan
16.06.2021  ·  22:25

Si els editorials del Sr Partal són el resultat de l’anàlisi de la situació i els fets que la provoquen, desprès de llegir els darrers editorials sobre l’actuació dels dirigents de Junts, ER i les Cup em pregunto: Quin tren va descontrolat pendent avall, l’estat espanyol o Catalunya?

Maria Rosa Guasch
Maria Rosa Guasch
16.06.2021  ·  22:32

Ràbia i vergonya és el que sento! Aquest govern no em representa.

Josep m Uribe-echevarria
Josep m Uribe-echevarria
16.06.2021  ·  22:44

Pobre coreá,no deu saber que l’ utilitzen com a coartada per fer-se la foto amb el Borbó.Mireu-lo al petit president,tan republicá ell,tan esquerranós,tan i tan independentista,fen-se la foto al costat de qui ens va apallissar.Desgraciat!!!.

Berta Carulla
Berta Carulla
16.06.2021  ·  22:52

Quin goig veure la sra. Colau somrient i el sr. Aragonès, tots dos ben endreçadets al costat del sr. Borbó. Quina repugnància. Quin país de vomitera ens queda, expoliat abusat i humiliat. Pels de dintre i els de fora. Què ha de passar per desfer-nos de tant miserable?
Borbó lladre, torna’ns el nostre president!

Asun Tejero
Asun Tejero
16.06.2021  ·  22:53

Falta de dignitat inmensa, per part del nostre govern. Com diu la Sra. Maria Rosa Guasch, ràbia i vergonya. I no deixem que ens prenguin 1/oct. I haurem de fer el que sigui perquè no castiguin al poble per culpa de uns polítics inútils, Rendits, venuts. I els que surtin amb l’indult, que retin comptes amb el poble per engany continuat.

Anna CASACUBERTA
Anna CASACUBERTA
16.06.2021  ·  23:04

Com trobo a faltar la coherència del MHP Quim Torra. Dels politics actuals no n’hi ha cap, ni de lluny, que se li assembli. Tristíssim!

Oriol Llevot
Oriol Llevot
16.06.2021  ·  23:20

La Castella governamental (sembla que) s’ha decidit finalment a fer allò que li demanaven els tsunamistes democràtics del Pertús “Spain, sit and talk” , Espanya, seu i dialoga. Els nostres polítics catalans (mers gestors regionals, fins que no es demostri el contrari) li donen al poder castellà 2 anys per a fer fructificar aquest diàleg en una “solució” -som els de les solucions, diu tothora el nostre president regional actual. Quina serà aquesta solució? En un 99,9% m’hi jugo que no suposarà cap respecte de Castella pel dret d’autoderminació del poble català, ni tampoc per la condició de nació efectiva de Catalunya, més enllà d’una retòrica de preàmbul estatutari sense efecte jurídic. Com diu en Vicent, haurem de ser nosaltres els qui defensem en aquell moment, el 2023 sembla, l’enorme esforç, sense precedents en la nostra història nacional, que tants hem posat precisament en aquests dos objectius crucials: autodeterminació i exercici com a nació efectiva del poble català. Per estar a punt el 2023, hem d’estar en tensió i atenció ja des d’ara, per a que no ens donin gat per llebre aquells que (sembla que) no tenen ni d’un bon tros la mateixa consciència històrica col·lectiva que nosaltres.

Núria Coma
Núria Coma
16.06.2021  ·  23:28

Jo només puc agrair el què aprenc llegint aquest mitjà i sobretot el seu director, només això ( pq no sóc l’única) és una feina molt ben feta i necessària.
A partir d’aquí no tinc el nivell intel•lectual per a escriure i molt menys el fetge per a suportar el què estan fent.
El que si tinc és dignitat, ganes,i cos per posar-lo davant del que faci falta , perquè al meu entendre només em queda defensar-me plantar-me, i fer el que mai vaig fer quan tenia 20 anys.
Prou!!
Kale borroka! Que no és res més que la lluita al carrer.
Quan quedem?

Jaume Riu
Jaume Riu
16.06.2021  ·  23:30

ELS FETS ELS DELATEN
“El deure de la descortesia” que deia Malcolm X, és una idea clau de l’editorial que compartim majoritàriament, però vull recordar una evidència objectiva que trobo important, el poble de Catalunya i el govern de Catalunya, són dues coses diferents. No ens confonguem.
De forma irreversible i perdurable, els ciutadans de Catalunya rebutgem el rei al carrer, mentre de que el govern fa una cosa i la contrària amb resultat ridícul quan es tracta del rei, i els fets els delaten.
Ho veieu com Catalunya i els governs de Catalunya son dues coses diferents?
Penso en ciutats com Perpinyà amb l’ultra dreta a l’Ajuntament. La ciutat perdura i l’Ajuntament passa, perquè són coses diferents.

Mati Sancho
Mati Sancho
16.06.2021  ·  23:37

Ara mateix, a la pàgina web del Consell per la República (https://consellrepublica.cat/) s’indica que hi ha 97.817 persones inscrites. Què passaria amb aquests polítics si en foren un milió? Si algú dia arriba a passar, segur que serà divertit veure el canvi d’actitud d’aquesta gent.

joan guinarda
joan guinarda
16.06.2021  ·  23:37

D’acord amb totes les crítiques al Molt Honorable (?), a junts, etcètera, però sembla que ens volem oblidar del tema principal: Aquests “governants” no els ha posat un deu superior a dit, no “governen” gràcies a uns espermatozous, no, ha estat escollits per una majoria del poble català. I d’aquí quatre anys se’ls tornarà a escollir, a aquests o uns altres molt semblants.

Cada poble té el govern que es mereix.

Per cert, impagable l’article d’en Cotarelo a el mon. A ell ja li ha caigut la vena dels ulls.

Jaume Bonet
Jaume Bonet
16.06.2021  ·  23:39

Cal orquestrar una alternativa electoral, perque ERC i Junts van a sota de l’enemic, i la CUP demana un referendum que el poble ja ha fet i ja l’ha guanyat, … Una alternativa que podria tenir el suport de na Clara Ponsatí (si ella vol, naturalment).
https://twitter.com/assemblea/status/1404720175992160260?s=20

Lluí Mor
Lluí Mor
17.06.2021  ·  00:04

Senyor Partal, aquest no és només un govern de conservadors, aquest és on govern de gossos ensinistrats per recaptar tot el que poden als ciutadans i entregar-ho als seus amos.
I si, la gran majoria de ciutadans d’aquesta nació anomenada Catalunya, sóm com formiges ensinistrades per recullir i omplir el graner perquè els senyors estiguin ben contents i no ens trepitjin.
Ara començem a despertar del somni i cada dia ens adonarem que la realitat és més crua. però ho superarem, treballarem més pels amos, ens netejarem més les dents perque ens trobin una rialla franca i si quede algún indepe fàstigos el farem passar per boig.

Ramon Sans
Ramon Sans
17.06.2021  ·  00:17

La verdad es que Catalunya no tiene una mayoría independentista en las instituciones, ni tampoco republicana .

Es lo que ha votado la gente , paciencia , aceptemoslo y trabajemos para revertir la situación , lo demás son pataletas.

Ya vivimos la misma situación cuando algunos contaban como independentistas los diputados de CiU …Y LLAMABAN quinta columnistas a quienes denunciaban el mangoneo entre lo que se decía y luego lo que se hacía… y no acabó por llamar españoles a los de CiU sino cuando la gente votaba independentista in crescendo… entonces Mas cambió de opinión …ahora es Junqueras el trilero,,, y Aragonés como el antiguo secretario de ERC … HORTALA

jaume vall
jaume vall
17.06.2021  ·  00:44

Vist el que veiem, i després de llegir Robert Joan :
“Si els editorials del Sr Partal són el resultat de l’anàlisi de la situació i els fets que la provoquen, desprès de llegir els darrers editorials sobre l’actuació dels dirigents de Junts, ER i les Cup em pregunto: Quin tren va descontrolat pendent avall, l’estat espanyol o Catalunya?”

crec que cal demanar un proper editorial d’aquells que aixequen els ànims sobiranistes, dels que la majoria qualifica d”optimistes” i que el Director defensa com basats en la realitat.

Josep Jallé
Josep Jallé
17.06.2021  ·  00:53

A mi el que em sorprèn de tot plegat és que ens sorprenguem del que era cantat amb els quinta conservadors dins del, figura, independentisme. Si us plau, deixeu-vos d’esgarrapar les vestidures com si no us ho espereseu. Als votants dels quintacolumnistes … què, bon profit?. Si i que l’alienació us faci més mesells, encara.

Antoni Soy
Antoni Soy
17.06.2021  ·  01:04

Barreja de sentiments i emocions: vergonya, pena, tristesa, ràbia, fàstic,…, davant del desvergonyiment obscè del govern de la Generalitat (convertit en un col.laboracionista, amb l’opressor, govern de Vichy) i d’ERC i Junts que sembla que ja han pactat la reforma 2.0 del règim del 78 espanyol (és a dir, la reforma de la reforma del franquisme) i que estan disposats a tornar a l’autonomisme (neoautonomisme 2.0) anterior a la reforma de l’Estatut aprovada pel Parlament el 2005, a la diada d’Arenys de Munt, i a tot el que va venir després fins a la victòria de l’1/3 d’octubre i a la posterior declaració, pel Parlament, de la República Catalana lliure i independent.

Ed Garrido
Ed Garrido
17.06.2021  ·  02:33

Moltes gràcies per l’excel.lent editorial Sr Partal.
Així son les coses. Junts ja es com ER. No hi ha més. ETrist pero realista editorial del professor cotarelo:
https://elmon.cat/opinio/el-lider-de-peus-de-fang-267579/

Lluís Paloma
Lluís Paloma
17.06.2021  ·  03:04

Felicitats, Vicent, per aquest editorial. I, sobretot, per una frase que també ressona en molts altres contextos: “un país tan gallinaci en termes intel·lectuals com és el nostre”. Perquè d’això es tracta: mentre aquest sigui un país fent de claca passiva d’uns pocs que ho fan tot, no ens en sortirem. “Elit” és el contrari de “democràcia”.

Núria Castells
Núria Castells
17.06.2021  ·  04:01

Un dia negre, avui.
El gens honorable president de la Generalitat i dues conselleres (una de Junts i una d’ERC) anaven a mostrar acatament al monarca del “a por ellos”.
I, per a més inri, volien fer-ho mig d’amagat. Sense fotos.
És a dir, traïdors al mandat del poble i, a més, covards.

Anem despertant del somni i mirem la realitat de front.
Lluitàvem per la independència i per poder construir, finalment, un país millor per a tots, i ens trobem que els “nostres” partits s’agenollen a llepar les botes del botxí.
Ja els estan bé la rendició, la mediocritat, l’espoli -que continuarà- i, en resum, la decadència com a nació. Que això és el que ens espera.

Però no sóc gens partidària de l’autoflagel·lació.
Si els vam votar és perquè, durant la campanya electoral, van mentir.
Si haguessin dit el que es proposaven de fer, el resultats no haurien estat els mateixos.
I els ingenus són sempre millors que els indignes.
La ingenuïtat es cura.
Som el mateix poble que va FER -sí, nosaltres- l’1-O. No ho oblidem!
Cal defensar el que va ser i el que significa.

SEGUIM.
Visca la Terra; mori el mal govern!

Josep Ramon Collado
Josep Ramon Collado
17.06.2021  ·  05:17

Aquesta ès realment la situació.
Els del pacte per a la investidura pretenen manteninr el discurs de l’embat democràtic mentre practiquen una submissió cada dia més evident i, sobretot, més vergonyant després de les aparençes de revolta anteriors.
Si com sembla que es va confimant pretenen aplicar la versió més conservadora de la realpolitik per portar-nos a bescanviar la República per un nou pacte com l’anterior però maquillat, delimitat en el fons per la submisió en tot, l’expoli en lo econòmic, la manca de llibertat i la persecució judicial tenim al davant un panorama molt més fosc del que teniem abans del 2010. Si aquests relats s’imposen, no només renunciem a acançar, recularem i molt.
Per que això no passi caldrà reforçar efectivament l’acció independentista arreu. No només front l’estat, també front al govern de Catalunya per a mantenir viu el pols democràtic.
I si els partits actuals segueixen dient-se independentistes però no fan res per fer efectiva la República haurem d’assumir definitivament que ja no ho son. Si no respecten els mandats democràtics que ells mateixos van votar que serien vinculants, llavors qualsevol possibilitat d’avançar passarà per superar aquest partits bastint un nou marc de referència i representació política que aposti decididament per la construcció de la República.
Fora els borbons, si, però també fora els partits republicans si no ho són!

Josep Vilà
Josep Vilà
17.06.2021  ·  05:46

Aquest govern de Vichy és el resultat de la majoria independentista del 52% a les darreres eleccions regionals i la voluntat manifesta de tothom (VW inclòs) de formar Govern. Ara ens fem els sorpresos?
Mentalment som esclaus i cada dia llepem amb més fruició la polla del nostre enemic castellà, que ens posa a la boca del nostre petitoi president maresmenc un Gland reial perquè sigui succionat amb devoció, amb la falsa promesa de deixar anar els qui ja fan teranyines a la presó. I que continuarà llepant durant anys cada cop més ajupit veient la cua de presos que ja estan fabricant. [Una abraçada Marcel i els altres, no us mereixeu un país covards com el nostre].

M.ROSA (anglès) SOLER
M.ROSA (anglès) SOLER
17.06.2021  ·  05:48

Com molts comentaris, aquest govern l’hem votat el poble. Cal tenir molta memòria per no equivocar-se les properes eleccions. El problema es trobar un partit que es digui i sigui independentista, que vist el que veiem, en aquests moments no existeix.

Joan López
Joan López
17.06.2021  ·  05:50

Que fem? Cap a on anem? on son tots els independentistes que omplien els carrers?Perquè junts acepta el joc nou de aqui no ha pasat res. Estic fet pols mai podria pensar-hi que tenim tant represaliats,que amb aquesta persecusiò al independentismo,els partits del govern inclos la cup,callarian. Cuans som realment disposats a seguir lluitam.
Avui formalizarè la baixa de junts. Seguirè afiliat al CxR. Estic desanimat, en fà mal el que hi veig ara.

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
17.06.2021  ·  06:23

Mentalitzem-nos, el primer que cal fer és fer fora un president posat a dit i amb tupinada, posat al servei de l´estat espanyol. Catalunya no té rei i només té un president i és diu Carles Puigdemont. El carrer ens crida!

Jordi Torruella
Jordi Torruella
17.06.2021  ·  07:07

Esquerra Republicana de Catalunya.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
17.06.2021  ·  07:15

Junquerisme terradellista o montillesc. Junqueras el salva borbons, quin farsant, estafador i lladre de ferrovial. I el se bufó borbònic, el nen aragones, fent el ridicul amb un discurset patétic i una actitud de minyona del Borbó. CATALUNYA O ERC, aquesta es la questió. Anem ben venuts al fons del pou del junquerisme espanyol

Agustí Delgado
Agustí Delgado
17.06.2021  ·  07:17

En política -i també en qualsevol altra esfera de la vida- les paraules que no reflecteixen realitats no són ni propaganda: són mentides!

Carles Macaya
Carles Macaya
17.06.2021  ·  07:21

Com trobarem a faltar al MHP Quim Torra…

Què passarells que arribem a ser…

Ho pagarem car…

Torno a preguntar: estem allunyant la independència? Realment la volem?

Anna Maria Porta
Anna Maria Porta
17.06.2021  ·  07:56

Volia fer “migdiada” però el que veig em revolta de tal manera que m’és del tot impossible. Bon dia i bona hora .☮️

Pepita Carlos
Pepita Carlos
17.06.2021  ·  08:02

Vergonya fàstic i repugnancia d’aquest govern que tenim. Tanta SUBMISSIÓ.

Victor Serra
Victor Serra
17.06.2021  ·  08:22

No hi ha una sola manera d’arribar a la independència. L’important serà veure quina dona millors resultats. Jo crec que la Generalitat ha de ser a tot arreu a Catalunya i no ha de cedir protagonisme als altres. Hi ha de ser plantant cara. Denunciant el que és l’Estat espanyol , amb foto o sense. Els milers de represaliats, la monarquia corrupta. El President Torra va fer uns quants gestos de dignitat. Alguns molt necessaris. Però els resultats són exactament zero. L’agenda del Govern l’ha de marcar el Govern. Si es tracta de reunions on s’han de fer contactes importants per Catalunya, s’hia d’anar. Si només es pur blanquejament de la mopnarquia , no s’hi ha d’anar. I si és una combinació, s’hi va mostrant el desacord.

Joan Andreu Juan
Joan Andreu Juan
17.06.2021  ·  08:24

Crec que l’editorial d’avui a és IMPRESCINDIBLE. Amb referències a Malcolm X inclosa i reduint la CUP a una crossa d’un govern conservador. Una pregunta sr. director: on són les esquerres al Parlament de Catalunya?

Rosa Gispert
Rosa Gispert
17.06.2021  ·  08:34

Si senyor Partal, tenim un govern vergonyosament conservador que ha arribat on és gràcies a la mentida de dir-se d’esquerres, feminista i no sé quantes coses més. ER ja fa molt que enganya l’electorat i això deu voler dir que els seu electorat és així, conservador i que ja els està bé que els enganyin. Malauradament de Junts ens n’hem assabentat més recentment que una part del partit també s’hi ha tornat, mentider i/o conservador (l’altre part han renunciat a ser-hi en aquest govern).
Però el que més em sorprèn és l’actitud d’aquest editorialista. Quan ja era clar que ER havia claudicat i renunciat als principis, però Junts encara no s’havia destapat obertament, tot era procurar crítiques equidistants. Quan era imprescindible feia allò de “ER bla, bla, però junts també (o més)”. Ara que ja li sembla que els pot posar al mateix sac, ara torna a ser l’editorialista que diu les coses sense vergonya de ser titllat d’afavorir els uns o els altres. No entenc què ha canviat ni el per què d’aquesta actitud. Deu ser l’inconscient?.

Pep Agulló
Pep Agulló
17.06.2021  ·  08:48

NO M’ESTRANYA RES, VICENT…

Ahir a Barcelona, plaça del Mar, al costat de la platja i a les envistes de l’hotel Vela. Tot de joven i turistes xalant a la platja. Una quarentena de gent gran espectant, desencisada amb el que es preveia que als 4 gats que erem no s’hi afegiria ningu. L’ANC havia instal·lat la foto del rei que al final es va encendre i és el que vam veure a TV3.

La gent sense saber què fer, alguns van cridar independència, que l’ANC es veu que no vol cridar (?) segons vaig sentir dir algú. Els crits no van passar de ser lamentacions. Cadascú pel seu compte. Brandant les faixes habituals a les concentracions de l’ANC, d’una cara i altra contra el rei i independència.

Llavors David Fernández (l’altre) va fer un speak de minuts amb tan poca consistència i amb la gent desesperada. Algú proposava tallar l’avinguda del Borbó, altra, que la propera es quedaria a casa. Darrere meu un dirigent de la CUP, en Riera, va ser fortament increpat pel pacte amb ERC.

Als 5 minuts van cridar per megàfonia d’anar a Badalona en soport d’en Marcel Vivet.

Quan anavem a buscar el bus va passar la comitiva del borbó amb més de 20 cotxe de seguici. El tall a l’avinguda hagués sigut efectiva…

NO M’ESTRANYA RES, POTSER ALGUN DIA SORTIRÀ UN GRUP ARMAT…

Mònica Vidal
Mònica Vidal
17.06.2021  ·  08:50

Si hem de ser conservadors i pragmàtis, siguem-ho a la basca. Ser conservador i pragmàtic a la catalana, amb 4000 represaliats, és d’imbècils.

Joan Cuscó
Joan Cuscó
17.06.2021  ·  08:57

Recordo que hi havien dos vicaris (“comunistes”), a la meva parròquia, que es negàven a estar presents a l’ofici de la Festa Major si el consistori franquista el presidia i ho vàren fer i tornar fer, doncs no hi van assistir.
Els franquistes els hi van enviar anònimament amenaces molt fortes.
Aquella actitut m’ha quedat gravada per sempre. Són actituts i no paraules el que canvien el món.

David Valls
David Valls
17.06.2021  ·  09:07

Pere Aragonès prové d’una família molt rica i amb molts interessos. Ser ric i tenir interessos no és cap problema, la qüestió és quan aquesta riquesa i aquests interessos els han fet, en part, gràcies al franquisme i al fet de ser a Espanya. Pere Aragonès mai anirà en contra dels seus interessos personals i familiars, per tant, mai desobeïrà les lleis espanyoles, mai trencarà la legalitat espanyola i menys proclamarà la independència. A tot estirar alguna escenificació per a tenir el personal content i llestos, com la comèdia que ha fet amb el rei.

Joan Royo
Joan Royo
17.06.2021  ·  09:36

Els “revolucionaris” i “antisistema” de la CUP continuaran donant suport a aquest govern que reverencia al borbó?

Oriol Gordó
Oriol Gordó
17.06.2021  ·  09:43

El nou govern té el dret i gairebé diria l’obligació d’explorar nous camins per assolir els seus objectius. Ara bé, i assumint que els objectius que verbalitzen i els objectius reals són els mateixos, que ja es veurà, la foto, o millor dit, la jornada d’ahir a mi se’m va posar com un cop de peu al fetge.
I al Pep Agulló, gràcies per anar-hi, a tots els que ho vau fer. Personalment em va ajudar saber que hi havíeu anat. No és casualitat que la comèdia es fes un dimecres feiner. És una forma més de dificultar-nos la resposta. I gràcies també als que vau anar a Badalona.

Francesc Clarà
Francesc Clarà
17.06.2021  ·  09:48

Via fora ! Mori el mal govern!!!

Sandra Gómez
Sandra Gómez
17.06.2021  ·  09:55

Som un poble grandiós amb uns dirigents petits, petits, petits.

GABRIELA Zayas
GABRIELA Zayas
17.06.2021  ·  09:56

Tenim el govern de Vichy que dissortadament ens mereixem. Quin fàstic em fa el lliri.

ramon Feixas
ramon Feixas
17.06.2021  ·  09:56

Qualsevol persona, en l’organització de la pròpia vida, li convé ésser conservador. No cal destruir el camí recorregut encara que es tracti d’algun tram oscat i pedregós, com ho és el de la Catalunya oprimida pels franquistes. En aquesta fase del procés, per la pròpia naturalesa de la tasca, era necessària aquesta ingrata escena en relació a la monarquia i als opressors. Encara que no hi hagués cap més motiu a han sortit a la seva palestra de glòria les arnes del capital. Això és un saber pel moviment independentista no fictici, que per molt que humiliant i carregós, ensenya com les gasten aquesta gent en els seus abusos al poble honrat.
Què farà el govern d’Aragonès passat aquest moment? Tornar a l’esperit del procés o acomodar-se a servir aquestes glòries del capital que tant sofriment porten als que menys ho mereixen? Costa d’imaginar, després de la deriva franquista de l’estat espanyol i sabent el magre futur que aquest estat pot permetre tastin el llamí de la depravació del capital i oblidin com s’expressa el franquisme davant dels drets humans. Però malauradament recordem que el 2017 la depravació de la política es veu que és molt llaminera. En quin moment el poble tornarà a la pressió del 2017? Tot té el seu moment. Esperem que la necessària conservació que imposa els vents del nord, no corrompi l’esperit d’alliberament dels gestors de la pseudo-autonomia. És un moment de risc en aquest sentit. La fàl·lica visita del monarca ho demostra.

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
17.06.2021  ·  10:11

He trobat molt interessant la referència als conservadors perquè ens permet veure que no és el mateix un conservador anglés de cultura protestant que un conservador espanyol de cultura catòlica i que això de les dretes i les esquerres depén de factors. El pòsit cultural i espiritual compta.
Potser a més d’ “entrar al trapo” de les provocacions de l’estat i envestir com uns braus sense pensar massa, també ens aniria bé adquirir una certa flegma britànica, pensar, consolidar i conservar pensament i cultura. Conservar no és dolent per definició, depén de què conserves.
Una cultura afermada costa tombar-la. Aquí estem.
Mireu també com reviscola el nacional catolicisme. Molts de nosaltres hem crescut -i vivim- enmig d’aquesta cultura que sura a l’ambient i no en som tan aliens com ens pensem. Pensem-hi.

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
17.06.2021  ·  10:17

Res de nou, en el fons; res que no fos previst. Les declaracions dels caps independentistes, sobretot de ERC, i els aplaudiments dels seus tertulians i filòsofs de capçalera fa ja molta estona que han deixat clar cap on anàvem: “conllevancia”, germanor amb España, “amb una mica de bona voluntat ho arreglarem tot”, pragmatisme (paraula màgica!), realisme (no menys màgica..), etc, etc…. Heu anat seguint les opinions d’en Josep Ramoneda, per exemple? Sí? Doncs de què us estranyeu? Possibles pactes amb el Psc i els Comuns; arraconament sistemàtic de Puigdemont per terra mar i mitjans de comunicació; diàleg, diàleg, diàleg!…. ja indicàven de què anava tot plegat. Governar i cobrar de càrrecs i qui dies passa anys empeny. I Junts atrapat en una trampa mortal: malament si entrava al govern, i malament si no hi entrava, sobretot després del pacte previ entre ERC i CUP.

Però no us preocupeu massa: España és España i com a bon escorpí treurà el fibló i tot aquest circ anirà a fer punyetes. Crispetes…. I mentre, tots al CxR i al carrer, sempre amatents.

jordi Rovira
jordi Rovira
17.06.2021  ·  10:23

Deixeu-m’ho dir: és un plaer poder llegir i comentar aquestes editorials! Ho trobo un exercici molt interessant, tant a nivell particular, com a nivell cívic.
Certament, ser conservador és una actitud davant la vida. Els conservadors no tenen programa, només l’ús del poder. I aquí està la qüestió i el problema. Quan, com a l’editorial, es fa referència al Regne Unit, es destaquen les qualitats d’un imperi en plena forma. Per tant, per aquest imperi, conservadorisme i política són el mateix. L’esquerra no és pas res més que la capacitat del poder per adoptar noves formes: prou aptes i dúctils per a ser creïbles i funcionals. De nou estem d’acord amb Wolin. Però; què passa quan el cas plantejat no es correspon a un imperi en plena forma? Què passa quan ens trobem davant d’un procés de fallida gradual de l’estat d’on se suposa s’ha de conservar el poder? I què passa quan el moment històric requereix unes quantes reformes que no poden restar congelades degut a un risc real de col·lapse?
La trobada d’ahir és l’expressió il·lustrada de l’efecte Txornòbil. Resulta que ve Míster Marshall. Vull dir, que ve un client. I com si d’una casa de cites es tractés, toca sortir a rebre. Paradoxes apart, més enllà del discurs unionista sobre la decadència econòmica de Catalunya, resulta que la cuixa que volen tocar, és una cuixa catalana. I per tant, han de sortir totes al saló i “hacer el paripé” corresponent. Molt bé ho explica A. Barnils en la seva crònica. Sortosament, ni rei, ni Cercle d’Economia, ni Generalitat de Catalunya estan en ferm. I sí, estem davant d’uns conservadors d’aparador, d’uns estudiants de conservadorisme. Justament, coincidint en el temps amb el judici als Pujol. I ara, a quin apoderament fa referència tot plegat?
La resta del problema és saber com la nació ha de reaccionar davant un desintegrament de tal magnitud. I saber com l’esquerra ha de prendre “poder” en l’ús d’accions concretes. Dic l’esquerra perquè ja ens entenem que de tota aquesta dreta, no en podrem pas fer bullir l’olla.

Carles Serra
Carles Serra
17.06.2021  ·  11:08

Gràcies cap com sempre Vicent, la teva valentia t’honora, sabem que té la jugues.
Estic d’acord amb la majoria de comentaris, però em quedo amb aquell que no ser perquè ens esgarem les vestidures, si estàvem més que avisats; no em direu que no sabíeu qui és aquest Aragonès i el mossèn, ja que dir d’en Rufián; sobre la Colau faltà dir alguna cosa? encara no este clar que és la reina del cinisme i hipocresia.
Us imagineu que aquestes referències i benvingudes en el putu Borbó i els de l’Ibex 35 ho hagués fet el ex-president Quim Torra? que haguessin dit el partit Esquerra republicanaaaaaa? i els grans revolucionaris de la CUPPPP? els de NO passaran.
Però aquest fets ho ha fet gent d’esquerres i revolucionària, amb la benedicció del mossèn, per això estàn més que disculpats, ep!!! i beneïts

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
17.06.2021  ·  11:11

S’han acabat els editorials_Aspirina de Vilaweb que engrescaven artificialment sense curar la causa del mal.
Un mal que evidentment s’havia de curar amb realisme i pedagogia basada en la cruel història de tirania que ha patit, (pateix i patirà) el nostre País.

En l’editorial d’avui hi ha el realisme que ens pot ajudar a veure on som com Nació ocupada. Venvingut sigui l’article d’avui. Venvingut el realisme NO_magic d’avui… perquè pot fer que els peus de molts ciutadans de Catalunya toquin a terra després de cent contes irreals però escrits amb bona intenció.

Els antiinflamatoris basats en experiències independentistes d’altres nacions no ens poden curar. Necessitem medicaments eficaços com el d’avui encara que ens facin mal i siguin de difícil digestió.

Sense denunciar la constitució espanyola, sense denunciar tres/quatre-cents anys d’espoli sistemàtic, sense denunciar el genocidi cultural, sense denunciar bombardejos sobre ciutats catalanes cada quaranta/cinquanta anys, sense denunciar els polítics falsament independentistes, sense denunciar tot això no hi haurà independència perquè Espanya no està en un pendent a punt d’estavellar-se. Els momentums no existiran si no els provoquem nosaltres desobeint la llei injusta. “El carrer” tal com l’entenem és una entelèquia naïf.

Espanya té una constitució respectada per tots els països del món perquè no hem volgut explicar què és una llei amb nul.la consideració pels drets dels pobles i poca consideració pels drets humans.

David Mascarella
David Mascarella
17.06.2021  ·  11:31

Recull de fragments de comentaris:

crec que cal demanar un proper editorial d’aquells que aixequen els ànims sobiranistes, dels que la majoria qualifica d”optimistes” i que el Director defensa com basats en la realitat. (manteniment)

A mi el que em sorprèn de tot plegat és que ens sorprenguem del que era cantat amb els quinta conservadors dins del, figura, independentisme. Si us plau, deixeu-vos d’esgarrapar les vestidures com si no us ho espereseu.

Anem despertant del somni i mirem la realitat de front (Qui alimenta el somni?)

Aquest govern de Vichy és el resultat de la majoria independentista del 52% a les darreres eleccions regionals i la voluntat manifesta de tothom (VW inclòs) de formar Govern. Ara ens fem els sorpresos? (aquí hi som tots)

En política -i també en qualsevol altra esfera de la vida- les paraules que no reflecteixen realitats no són ni propaganda: són mentides!

No hi ha una sola manera d’arribar a la independència. L’important serà veure quina dona millors resultats. Jo crec que la Generalitat ha de ser a tot arreu a Catalunya i no ha de cedir protagonisme als altres. Hi ha de ser plantant cara. Denunciant el que és l’Estat espanyol , amb foto o sense.

El President Torra va fer uns quants gestos de dignitat. Alguns molt necessaris. Però els resultats són exactament zero.

Darrere meu un dirigent de la CUP, en Riera, va ser fortament increpat pel pacte amb ERC.

Potser a més d’ “entrar al trapo” de les provocacions de l’estat i envestir com uns braus sense pensar massa, també ens aniria bé adquirir una certa flegma britànica, pensar, consolidar i conservar pensament i cultura. Conservar no és dolent per definició, depén de què conserves.

Opino , amb risc d’equivocar-me, quan penso quina sort ha de ser viure en una zona de confort, que d’alguna manera es troba al centre, així es pot tirar per la via fàcil: ni a dalt o a baix, ni blanc o negre, conservadors o revolucionaris… d’aquesta manera, sense cap altra responsbilitat que la personal, o el control de l’entorn propi, sense la molèstia de pensar en el POBLE ( tothom).
Els veritables independentistes i demòcrates no presumeixen de res, i l’últim que mai farien és caure en l’error de no tenir en compte en sectors que componen aquest POBLE, especialment entre els que lluiten per la independència, acaparant “l’autenticitat” per a ells i prou, ara ja ni es valora un Govern dels tres partits. Això és el què diuen allà sobre la divisió…?

Rafael Benavent
Rafael Benavent
17.06.2021  ·  11:33

Tot arranca de quan a la transició “coronada”. Encara huí vivim sota com un sentiment de culpabilitat en no voler ser maridats amb ella. Una pena. No ens deixen ni ens deixem ser lliures. Haver-li fet el buit al Rei és el que tocava. I segueix tocant. I que ell i la seua Espanya pensen, que no estem ni desitgem res en contra d’ells, sinó que simplement volem viure lliurement en favor nostre. Mai, però mai, podrem constituir aixi´sinò un matrimoni a la força, malcasat. Ni tampoc ser amics.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
17.06.2021  ·  11:45

Crec que tornem anar a la vella politica que feia l´antiga CIU, i aixi aceptan les engrunes que ens donguin. Les paraules se les enporten el vent i el més lamentaple per mi que tot és tot de cara la façana i res més. Volen ofegar l´esprit independentista i de llibertat ara bé nosaltres ho consentirem? jo crec que no per tant el carrer és tant necessari que tingui veu propia, no volem una Catalunya en mans de conservadors volem una catalunya independent i plena de llibertat

Natàlia Garriga
Natàlia Garriga
17.06.2021  ·  11:58

Acostumo a estar d’acord amb els comentaris de Rosa Gispert i en aquest sentit vull dir que no hi ha res de nou i tot era previsible quan les eleccions les va guanyar ER. I perdoni, Sr. director, però les editorials valentes eren necessàries abans de les eleccions quan ER ja havia emprès aquesta deriva però encara s’era a temps d’apuntalar el sector de Junts que no havia sucumbit.

carme escudero
carme escudero
17.06.2021  ·  12:10

Ho sabíem?? Digueu-me innocent però jo confiava en Junts. I què passa ara amb els exiliats i els milers de represaliats??Ens han traït, jo al menys em sento així.
Hem de tornar a començar. Sense cap d’ells. Només el poble salva el poble ? I no sóm conscients de la força que tenim. La història és repeteix i això sí que ho sabíem.

Enric Emo
Enric Emo
17.06.2021  ·  12:28

Bravo Partal!

El poble com a contrapoder d’uns partits que pensen en controlar un poder molt disminuit com és el de la Generalitat i cobrar sous o que no tenen cap visió estratègica vàlida. es a dir, o aprofitats o incompetents. Jo abans sempre defensava els partiots polítics, pero ara aquests ja no.

La condemna a Marcel Vivet posa de manifest tres coses:

1. La Generalitat que acusa no defensa els drets fonamentals, entre els els de reunió i manifestació i de prsumció d’innocència, acusant quan no hi ha cap rpova com ha dit el jutge. Un autèntic escàndol imperdonable.

2. Els Mossos, en conjunt, com institució, s’han degradat totalment. Com permeten aquestes coses? Perquè les permeten. Resulta que no hi ha cap prova i que els mateixos fets, els mateixos mossos testimonis, els mateixos atestats esl dirigeixen contra dues persones diferents atribuint-lis a cada persona els inventats delictes. I la cúpoula dels Mossos no expulsa aquesta gent? Es que en son còmplicesz, Trapero el primer.

3. Deu n’hi do amb el jutge! Condeman sense cap prova només amb el trestimoni de la vícyima i a sobre per la pena màxima! Aquest jutge ignora slatant´se l’esperit democràtic de la llei que és ell qui ha de defensar els drets fonamentals i controlar a la policia. Es molt franquista donar per bona la declaració de l’autoritat sense cap prova, perquè es cvlar la policvia es dels seus, del jutge i aquí cal aplicar-hi un favoritisme partidista, ni que sigui ideològic.

Antoni Cerdà
Antoni Cerdà
17.06.2021  ·  12:42

Catalans dels Països Catalans, no serem mai lliures, si no podem decidir el futur. Ni España ni França, poden en ple segle XXI, enfrontar-se a un poble que té una llengua, una cultura, una ànsia de llibertat, Europa no pot assumir aquest cost.

Carles Viñals
Carles Viñals
17.06.2021  ·  12:43

L’esperit i la línia dels darrers editorials difereixen dels que el director ens ofería no fa gaires dies i, certament, cal agraïr-ho.

Entenc que el Sr. Partal ve obligat a la moderació però, tot i així, em grinyola la definició de “conservador” referida a un executiu -el nostre-, que jo qualifico pel cap baix d’usurpador i col.laboracionista, sense diferències essencials amb el Govern de Vichy. Valgui com a exemple -l’últim però no pas l’únic-, el que ell mateix ens ofereix recordant-nos que Marcel Vivet ha estat condemnat a 5 anys de presó A INSTÀNCIES DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, i amb això està dit tot. Si a algú interessa saber el que en penso al respecte pot llegir-ho als comentaris de la notícia en aquest mateix diari.

Hi ha una llista de comentaristes plens de justíssima ràbia i encertats en el fons, que no nomenaré per llarga. Només dir al Sr. Joan Cuscó que l’autenticitat que demana -i necessitem-, resta exemplificada en els dos vicaris que recorda, que eren doblement autèntics, com a sacerdots i com a comunistes; condicions que, contràriament al pensar generalitzat no s’exclouen, ans es complementen. Xirinacs n’era un altre.

Si haig de triar entre tots un comentari, faig meu el d’en Pep Agulló. De fet, les meves esperances estan posades en la darrera frase, escrita en majúscules del seu escrit.

Núria Nadal
Núria Nadal
17.06.2021  ·  12:49

És una llàstima tota la submisió partidista del staff català,però s’ha fet palés que els catalans estém fets de la mateixa “pasta” que la resta de mortals.

Lluis Molist
Lluis Molist
17.06.2021  ·  13:25

Començar de nou ?????……….NOOOOOOOOOOOOO !! Canvi d’estrategia, les nostres protestas, manis 11 de Setembre’s, ha d’estar dirigit contra el mal govern. Govern de le Generalitat.

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
17.06.2021  ·  13:33

Pep Agulló, la teva cronica és la crua realitat. Ho han desinflat tot.

Honor als de Meridiana Resisteix (silenciats a tots els mitjans)
Honor als represaliats que están cada dia més sols.

La desobediència civil no és el que fa l’ANC. La desobediència civil ha de posar l’estat contra les cordes.
Una cremadeta de fotos organitzada prou lluny per no molestar és, simplement, fer il ridicul (no sospiteu un acord amb ERC per deixar-nos esplaiar una mica?)

Hem tornat al 1978, quan ens feien avergonyir per no creure en la transició.

Anem tant perduts….

Ferran Moreno
Ferran Moreno
17.06.2021  ·  13:45

La independència, si som capaços de fer-la, la farà el poble i serà totalment al marge de qualsevol dels 3 partits polítics nostrats.

Potser després algun d’aquests s’hi apuntarà, però serà només pels vots, per res més -no tornem a ensopegar amb la mateixa pedra una i mil vegades.

Algú encara no es vol acabar de treure la bena dels ulls i s’estima més pensar que almenys els de Junts, encara que també hagin claudicat, són més independentistes i més unilateralistes que ERC. Això és un miratge i un autoengany.

Sincerament, esperar que els partits reaccionin i ens portin a la independència només ens produirà frustració rere frustració. Comparar i valorar els líders d’un partit i els de altre pel que van dient és una total pèrdua de temps i ens fica de ple en la seva lluita partidista (un teatre més) que és on els interessa sempre tenir-nos-hi. Entretinguts, dirigits i controlats.

Si mai arribem a tenir la independència molt coll avall, el CxR, potser hi ajudarà però no ens la farà pas.

Deixem de tenir en un pedestal qualsevol líder polític, deixem de ballar la música que van tocant els partits per boca dels seus líders i dels seus tertulians a sou.
Ens van dient el que toca i el que hem de pensar. No ho hem de permetre.

Si de tot això traiem que a partir d’ara no ens deixarem dirigir ni controlar, haurem donat un gran pas.

Mercè Duran
Mercè Duran
17.06.2021  ·  13:48

El conservadorurisme d’aquest govern recent estrenat, al meu parer, no té a veure amb la vessant política clàssica de la dreta i l’esquerra, el seu conservadurisme és purament covardia i vassallatge.
Són uns impostors, volen tenir un discurs independentista i el fets els desenmascaren.
Són incapaços de desobeir el més mínim, la por els té paralitzats, i tot aixó em sembla humà, però llavors han de tenir la decéncia de retirar-se i no voler que combreguem amb rodes de molí.
I sí, els varem votar, cadascú amb les seves conviccions, aquest és el problema de les democracies parlamentaries, que només ens criden cada quatre anys, i quan després canvien de postulats ens estem a casa sense fer trontollar res.
Aquest govern és una merda, però …
El carrers seran sempre nostres
Falta que volguem

miquel oliver
miquel oliver
17.06.2021  ·  14:11

Sempre tan encertat amb els teus comentaris, Vicent Partal. Davant aquesta confusió del Govern sobre si acudir o no a aquests events i tota vegada que s’intenta justificar la seva presencia al·legant la necessitat d’establir sinergies i bones relacions amb els representants del món empresarial, polític o social que hi concorren ( president de Corea del sud, mòbil world congrés, fira de l’automobil o qualsevol altre aconteixament), aplicant el “deure de la descortesia” del senyor Malcolm X, podríem suggerir-li el nostre M H Presidentet Aragonès que actues de la següent manera: acudir-hi, acceptant la invitació de l’organitzador; renunciar, de forma expressa i notòria, al “rendez vous” de pleitesia al borbó, passant directament a la sala de reunió o menjador i quan, de forma inevitable, es topi amb ell la seva salutació sigui: “ei, que fas per aquí, que no saps que no ets benvingut al nostre país?; intentar que el protocol el situï al seu costat a la taula donant-li matraca durant tot el sopar sobre el seu discurs del 3 O, de la necessitat de les seves disculpes, de les vacances i finances del seu pare i tants temes prou divertits; i despedir-se de forma correcte de tots els presents, ignorant el borbó una vegada mes. Aquest seria un comportament que seria de l’agrat de gran part de la ciutadania del carrer i que, quan va a votar, encara els dona recolzament. Em sembla, però, que el nostre Presidentet no ho voldrà fe així i, si ho Intentava, no li sortiria be per que no sabria fer-ho. En Malcolm X es troba molt lluny de la nostra primera autoritat. Tinc l’impressio que en Pere Aragonès pot ser persona valida per presidir les festes del seu poble i poca cosa mes.

Enric Mauri
Enric Mauri
17.06.2021  ·  14:30

Benvolgut Sr. Partal … fent ús del pertinent “deure de descortesia”, us dic … on ara som ja us ho vaig anunciar directament i personal a primers de 2018 … quan amb ERC encara es podia, s’havia, d’atacar, sí, a totes, la seva estratègia … cirurgia major, sí, fent sang, per tallar la gangrena, i salvar el cos … La Nació! … Ai las!

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
17.06.2021  ·  15:59

Pensava escriure un comentari, però no és necessari. Ferran Moreno ho ha explicat molt bé.

Només afegir que, en la meua opinió, tot el que està passant no és una mala notícia. És essencial que els partits polítics (els 3) mostren, forçats per la realitat, la seua veritable cara. Ens estalviarà, si som intel·ligents, futurs desenganys innecessaris. Ser intel·ligent vol dir, comprendre que l’assoliment de la independència no es pot fer de la mà de partits que han viscut el franquisme i el postfranquisme. Tenen, tots, massa vicis estructurals.

https://elmon.cat/opinio/jordi-sanchez-es-la-nova-jugada-mestra-268158/

Daniel Gambús
Daniel Gambús
17.06.2021  ·  18:21

Pregunta: quan els presos polítics surtin en ser indultats -com sembla que serà el cas-, el Tribunal de (Ajuste de) Cuentas els esperarà a la volta de la cantonada per a portar-lis la ruina familiar total?

Josep Gualló
Josep Gualló
17.06.2021  ·  20:04

UN EXCELENT EDITORIAL

Fa que moltes coses segueixin sense sorprendre’ns.

Manel Alsina
Manel Alsina
17.06.2021  ·  20:55

H-I-P-E-R-V-E-N-T-I-L-A-T-S A-S-S-E-N-Y-A-L-A-B-O-T-I-F-L-E-R-S

Bonifacia Córdoba
Bonifacia Córdoba
17.06.2021  ·  20:58

On son els més de 2M d’independentistes que vam anar a votar l’1-O?
Tot plegat, mòlt trist

Miquel Urquizu
Miquel Urquizu
17.06.2021  ·  21:15

Continuant el relat de Pep Agulló,
Eren les 8:04 quan vaig arribar a la plaça del Mar. Nomes quedava una persona gran asseguda a l’acera amb els peus penjant sobre la sorra i mirant al mar. Portava una estelada de considerables dimensions encara desplegada. Em vaig acostar i li pregunto: és aquí la concentració organitzada per l’ANC oi?
-Sí fa estona que ha acabat.
Doncs no ha tingut res a veure amb la del 2019 al Palau de la Musica, no et sembla?

Una sensació de buidor em va invadir.
Es evident que la ANC ha perdut tota credibilitat i per tan poder de convocatòria.
Omnium esta desaparegut.
ER s’ha rendit
JUNTS es pura impotència.
la CUP no sé si existeix o no.
Què passarà el proper 11-S de 2021 serà la fi definitiva del Procés?

Jordi Torres
Jordi Torres
17.06.2021  ·  23:29

Crònica d’un sopar (de postureig)

Un rei (que en realitat és un polític d’extrema dreta) organitza un gran sopar per trobar-se amb un president independentista republicà d’un poble del seu regne (però el president és més aviat autonomista conservador), on hi conviden a una alcaldessa de l’esquerra radical (que per A o per B no ha transformat mai res) amb l’objectiu de fer-se tots una selfie i enviar-la a uns amics europeus (que els hi han de pagar una morterada), i de pas beneir uns indults (que en realitat no ho són) que diuen han d’arreglar tots els problemes d’aquest poble (problemes causats per aquest mateix rei) però que tota la gent del poble (tret dels convidats al sopar) sap que no arreglaran res, o quasi bé res.

Carles Muntaner
Carles Muntaner
18.06.2021  ·  00:15

D’acord, no hi ha raó per la sorpresa malauradament, el govern es consistent amb la trajectòria a partir de ‘1 d’Octubre. Es molt dificil fer una revolució amb classes mitjanes majoritàriament. Segur que la CUP baixarà d’ aquest tren.

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any