Adrián Sas: “Qui m’acusa és un policia sanguinari condemnat a dos anys de presó”

  • Entrevista a l'activista, condemnat a tres anys i mig de presó · Denuncia que la Generalitat ha mantingut l'acusació particular en el seu cas

VilaWeb
Fotografia: Joana Sadurní
Clara Ardévol Mallol
02.12.2020 - 21:50
Actualització: 02.12.2020 - 22:49

Un dia de desembre del 2018, Adrián Sas passejava amb el seu pare per Vilafranca del Penedès. De sobte, uns quants agents dels Mossos d’Esquadra els van envoltar i se’l van endur detingut. Així començava el seu procés judicial, que ha acabat amb una condemna a tres anys i mig de presó per un delicte d’atemptat contra l’autoritat i un delicte de lesions lleu, a més d’una sanció econòmica. Va ser jutjat a l’Audiència de Barcelona, acusat d’haver donat cops a la policia en les protestes de l’1 d’octubre de 2018, primer aniversari del referèndum. La Generalitat es va personar com a acusació particular i va demanar cinc anys i mig de presó.

Parlem amb Sas, que deixa ben clara la seva indignació amb JxCat i ERC i demana que el seu cas no es torni a repetir. Pel que fa a la possibilitat d’entrar a la presó, diu que la viu amb nerviosisme, però que intenta que l’afecti com menys millor. “Tinc trenta-un anys i encara que vaig néixer a Astúries fa molts anys que visc a Vilafranca”, explica per a definir-se. “Sóc comunista i sempre he simpatitzat i col·laborat amb l’esquerra independentista. La repressió busca desactivar-te i amb mi potser han fet el contrari.”

Com esteu?
—Bé, dins del que cap… Amb el suport que he rebut tot és molt més fàcil. Potser em sento traït, però no és la paraula, perquè traeix un aliat que trenca la seva paraula, i no volem considerar el govern un aliat en aquest cas.

Pensàveu que la Generalitat retiraria alguns càrrecs, com el delicte d’atemptat, però no ho ha fet.
—Vam fer una reunió amb els grups sobiranistes –JxCat, ERC, la CUP i En Comú Podem– i tothom va dir que em donaria suport. Fins i tot un senyor de JxCat ens va dir que just després tenien una reunió per a parlar del cas i que tindríem bones notícies. Després, en la roda de premsa, tots em van donar suport i ERC i JxCat van admetre públicament per primera vegada que el paquet d’atemptat contra l’autoritat, lesions i desordres públics es fa servir de manera sistemàtica per a reprimir. Van dir que treballarien perquè no fos així…

Meritxell Budó va explicar que havien demanat a la vostra defensa d’ajornar el judici per arribar a un acord i que ho havíeu refusat. Què en dieu?
—Quan vaig tornar de la roda de premsa, em van trucar de JxCat i em van confirmar que retirarien els càrrecs de desordres públics i d’atemptat contra l’autoritat agreujat. D’aquesta manera, cauria també l’agreujant, que és el que ha fet que entri a presó. La sorpresa va ser que, el dia del judici, en el moment que ho havien de fer, no ho van fer. I el més fort és que després, amb la ràbia acumulada, vam sentir les declaracions de Budó difamant i dient que ens havien ofert un ajornament, i això és totalment fals.

“La sorpresa va ser que, el dia del judici, en el moment que havien de retirar els càrrecs, no ho van fer”

Els fets pels quals heu estat jutjat van passar l’1 d’octubre de 2018, per l’aniversari del referèndum.
—Feia un any del referèndum en què, amb l’ajuda de la gent i posant el nostre cos per davant, vam poder defensar les urnes i votar. Dies abans, havia sortit el president Quim Torra a animar-nos a pressionar. El mateix dia es van convocar manifestacions a tot el territori, amb la consigna que a la tarda tothom anés a Barcelona. Va ser una manifestació totalment pacífica fins que els Mossos van començar a carregar.

Al cap de dos mesos us assabenteu que us acusen d’haver agredit els Mossos en aquella manifestació. Com va ser?
—Sí, al desembre. Un dia caminava amb el meu pare per un carrer del centre de Vilafranca i, de cop, ens van assaltar Mossos d’Esquadra de paisà, ens van envoltar i em van emmanillar i detenir. En aquell moment no em van dir per què. Jo preguntava i em deien que jo ja el sabia, el perquè… El meu pare, que és una persona gran, estava encara més espantat que jo. Amb la seva innocència els va dir: “Anem a prendre alguna cosa, ja el porto jo després a la comissaria.” Evidentment, em van portar a la comissaria directament.

Com va ser el tracte per part de la policia?
—No hi va haver agressivitat, va ser més aviat un joc psicològic. La repressió busca fer-te patir, destruir-te, fer-te sentir culpable i estigmatitzar-te. Ja feia fred, i l’única cosa que em van donar per a passar la nit va ser una manta pixada, que vaig deixar tan lluny com vaig poder. No vaig dir res perquè no volia. Van intentar parlar amb mi de diverses maneres, però no vaig poder parlar amb cap d’ells, va ser una mena de mètode d’autodefensa.

“Caminava amb el meu pare i de cop Mossos d'Esquadra de paisà ens van assaltar, ens van envoltar i em van emmanillar i detenir”

Com i quan vau saber què passava, també la vostra família?
—Se’m van emportar i el meu pare es va quedar sol al carrer, plorant. Va anar corrents cap a casa, en estat de xoc. Només podia dir que se m’havien emportat. La sorpresa a casa encara va ser més gran, perquè no sabien si m’havia passat res, com ara un accident… Quan es va calmar, van desxifrar que se m’havia emportat la policia. Les meves germanes van anar a comissaria i els Mossos, de males maneres, els van dir que el meu pare ja sabia què passava. Elles van explicar que era un home gran en estat de xoc, però els van insistir que ja ho sabia, tot i que a ell no li havien explicat res… Després d’unes quantes discussions ho van esbrinar. Jo me’n vaig assabentar quan va venir la meva advocada.

Com vau reaccionar?
—Amb incredulitat. Una vegada allà, vas donant-hi voltes i et poses en la pitjor situació. L’advocada em va animar i se’m va fer més lleuger. I en el moment més dolent, quan estava més deprimit, vaig sentir crits de suport des de fora. Això em va fer aguantar més sencer tota la nit. L’endemà, després d’una nit molt llarga, em van portar als jutjats de Vilafranca. La jutgessa es va quedar sobtada del desplegament policial que hi havia: furgons, antidisturbis armats… Tot molt exagerat.

Quan us vau adonar que us havien fet seguiment per xarxes?
—A la cel·la ja vaig pensar que si m’havien detingut pel carrer de cop és perquè m’havien estat seguint. També vaig caure que el mòbil em fallava i en una cosa que m’havia passat aquell dia: tornava un moment a casa a agafar diners i quan en vaig sortir vaig córrer perquè el meu pare m’esperava. Vaig notar un moviment estrany, com si algú caminés darrere meu i a l’altra banda del carrer es van posar en alerta i van fer un gest com de córrer, tot i que el moviment va ser molt subtil, no em va cridar l’atenció. Potser es devien pensar que els havia vist i volia fugir… Són petites coses que veus quan lligues caps més endavant.

També van fer una roda de reconeixement.
—Sí. Tots els jutges que han passat pel procés s’han quedat sobtats perquè en la roda de reconeixement els agents no van dubtar a assenyalar-me. El jutge que era allà vigilant va dir al meu advocat que li havia sobtat, que havia vist tot l’informe i que no sabia dir qui dels que hi havia allà era l’acusat, que el va sorprendre que assenyalessin sense dubtar. En sortir, l’advocat em va dir que els Mossos m’havien estat seguint i em volien agafar, fos la persona que buscaven o no ho fos.

En canvi, la sentència dóna molta credibilitat al testimoni dels Mossos. Això us ha sorprès?
—Per una banda sí i per l’altra no. La paraula dels Mossos té més validesa que la de qualsevol. D’entre els agents que van testificar, un va dir que no em relacionava, a mi, i els altres dos –un dels quals era Jordi Arasa van dir molt ràpidament que era jo, sense ni mirar-me de dalt a baix. Que es doni més validesa a un mosso condemnat a dos anys i quatre mesos de presó per haver fet servir violència extrema contra els manifestants que al discurs del meu advocat ens fa veure que les coses no funcionen bé. El pes de tot recau sobre la seva acusació, que és inversemblant.

Per què?
—Diu que quan ell era a primera línia policial, amb les tanques de seguretat muntades, a una distància de dos metres amb els manifestants, li van llançar una tanca, va caure a terra i que quan va aixecar-se jo li vaig donar un cop de bastó, de baix cap amunt, que li va fer una ferida a la barbeta. A banda de fals, és totalment inversemblant que una persona et pugui donar un cop així, a aquesta distància, amb un bastó d’un metre. També m’agradaria destacar la impunitat que significa que continuï actiu al cos dels Mossos i que fos condecorat per la Conselleria d’Interior, en comptes de castigat i rellevat del càrrec. Precisament, qui m’acusa és un policia sanguinari condemnat a dos anys de presó… Que no hi hagi depuració només respon al fet que els lobbies del sindicat de Mossos tenen un paper importantíssim i porten el pes de les acusacions particulars.

També heu denunciat que no s’ha respectat la cadena de custòdia de les proves i que el vídeo on es veuen les agressions es va presentar després que us haguessin investigat.
—No han pogut demostrar la cadena de custòdia del vídeo. Quan el meu advocat els ho va preguntar, ells mateixos van entrar en contradiccions. Deien que no estava editat, però es podia veure com primer era de dia, després de nit, després tornava a ser de dia… A més, el vídeo el van presentar dos dies després d’haver vingut a Vilafranca a fer-me el primer seguiment. Ells diuen que van venir perquè al vídeo van poder desxifrar que era de Vilafranca per una sèrie d’elements, però em buscaven a Vilafranca dos dies abans d’haver rebut el vídeo que diuen que els porta a Vilafranca… Hi ha força contradiccions i sobta que el jutge els hagi donat veracitat.

“Els lobbies del sindicat de Mossos tenen un paper importantíssim i porten el pes de les acusacions particulars”

Com afronteu la possible entrada a la presó i com us pot afectar la condemna en l’àmbit laboral i personal?
—Amb nerviosisme… Des del primer moment he intentat que això m’afectés tan poc com fos possible, per no donar raó a la repressió. És veritat que he tingut moments d’ansietat, i també la meva família. Els meus pares són d’Astúries i des que es van jubilar viuen allà, el dia de la detenció eren de visita. Tenir-los lluny és difícil… La meva mare ha tingut molts atacs i problemes d’ansietat per tot això. Amb la parella també és difícil, perquè feia dos anys que vivia amb incertesa… Això et fa reconsiderar si fas un pas més o menys, t’ho penses tot dues vegades. En l’àmbit laboral no he tingut cap problema. A la feina em donen suport i no hi posen entrebancs. La repressió busca desactivar-te i amb mi potser han fet el contrari. Ara milito al Sindicat de Llogaters, a la Baula Xarxa Solidària i a l’Ateneu Popular X. Lluito per la vida, pel país i per la classe treballadora.

Com us ha ajudat la solidaritat?
—Si arribo tan sencer és gràcies a tots els col·lectius, entitats i persones que han estat al meu costat. A la manifestació de dilluns a Vilafranca hi havia quatre-centes persones i arreu del país he rebut suport de moltes maneres diferents. Una vegada més, el poble s’ha unit contra un nou atac del govern, en aquest cas el català, per defensar la independència i el país, atacat per uns òrgans repressors que no descansen i fan servir tot el seu arsenal.

I la solidaritat de les institucions i entitats?
—ANC i Òmnium hi han posat el seu granet de sorra, totes les entitats de l’esquerra independentista, la CUP… En un principi, ERC ens va donar suport, però no hem d’oblidar que per molt que promoguessin les mocions a molts ajuntaments, el seu partit, que forma part del govern, no va voler retirar les acusacions. Per molt que m’hagin ajudat en l’àmbit local, són culpables, també. L’Ajuntament de Vilafranca ha dit que em dóna suport, però ha trigat mesos a fer-ho… I ara ja està tot fet. Penso que és de cara enfora, fan campanya. Crec que per això el judici ha estat tan ràpid, perquè les repercussions estiguessin com més allunyades del 14 de febrer millor. Aquests polítics busquen guardar el seu estatus i la cadira. Si s’han de fer la fotografia dient que ens donen suport se la faran, però després no mouran un dit…

“Aquests polítics, si s'han de fer la fotografia dient que ens donen suport se la faran, però després no mouran un dit”

Com us expliqueu tants casos similars al vostre?
—Pel que fa al meu cas, pensem que és una sentència completament política. És impensable que una sentència surti al cap de tres o quatre dies hàbils. Va ser molt i molt forçat… Creiem que la condemna ja estava escrita. Que el govern continuï reprimint tots els qui estem en aquesta lluita evidencia que qui mana a Interior no és Miquel Sàmper ni era Miquel Buch. Qui mana a Interior són els lobbies dels Mossos d’Esquadra, que tenen l’autoritat. Amb el meu cas ja no es pot fer res, però només espero que la Generalitat tingui la decència de retirar l’acusació en la resta de casos. És totalment incoherent que una Generalitat que ens animava a sortir a defensar les institucions catalanes faci això. El poble sempre ha respost, ara falta que aquests governs que es diuen independentistes també el defensin.

Com veieu el moment polític, especialment pel que fa a la mobilització de l’independentisme de base?
—És complicat… El moviment ja estava una mica aturat, així ho van voler des del govern. Van voler paralitzar-ho tot amb falses esperances i ara sí, ara no. I a tot això hi hem d’afegir la covid. Però la gent continua lluitant per la independència. Espero que ho facin saber el 14 de febrer a les urnes i que aquests partits que han traït el poble ho pateixin.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any