Andreu Mas-Colell, la tortuga i l’escorpí

"No hi ha cap més eixida prudent i sensata que no siga la separació, tan ràpida com siga possible, al preu que siga i amb el cost que siga"

Vicent Partal
16.06.2021 - 07:21
Actualització: 16.06.2021 - 09:21
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Andreu Mas-Colell és un dels economistes més importants del món. I un home respectat a tot arreu. Quan va decidir d’abandonar la zona de confort per fer de conseller del govern de la Generalitat no era estrany que, en segons quins llocs, ell destaqués més que el president d’aleshores, Artur Mas. Especialment si anava de viatge als Estats Units i en ambients econòmics. Allà és una figura molt valorada entre intel·lectuals i acadèmics per la seua dedicació d’anys a la universitat i per l’excel·lència del seu treball acadèmic.

Ara el professor Mas-Colell s’enfronta a una situació insòlita. D’ací a un parell de setmanes, casa seua, la seua pensió i els seus comptes bancaris seran confiscats per les autoritats espanyoles, en el context de la repressió contra l’acció exterior de la Generalitat. Mas-Colell farà setanta-set anys el dia 29, un aniversari marcat perquè serà just el dia que, amb quaranta encausats més, entre els quals Albert Royo, rebrà la notificació de quants diners fruit del seu treball i esforç al llarg d’una vida li robaran amb l’acusació, per exemple, d’haver aprovat en el pressupost de la Generalitat l’acció exterior del govern, completament legal. La cosa seria esperpèntica si no fos tan greu. Però al mateix temps és ben significativa.

Aquests dies tots parlen dels indults. La jugada té la vista posada a Europa, en l’intent de fer veure que hi ha un moment de distensió i negociació, que hi ha alguna cosa que va canviant. Però, mentrestant, la repressió no s’atura ni un moment. Ni s’aturarà. La penal, l’econòmica, totes. I sobre això, crec que hi ha tres coses a dir que el cas de Mas-Colell exemplifiquen a la perfecció.

La primera és que cap català no és lliure de la repressió. Deixeu-vos estar d’il·lusions falses si és que en teniu cap. L’amic José Eduardo Agualusa una volta va dir que “un jueu és algú a qui cada dia li recorden que és jueu” i jo li vaig respondre que un català també. Perquè tant hi fa què haja fet. A Andreu Mas-Colell no li roben els diners pel que va fer o va deixar de fer mentre era conseller, sinó únicament per ser membre del govern de Catalunya. I ho fan mitjançant una institució que, tot i el nom, Tribunal, no admet el més elemental dels drets, que és el de la defensa. Després pots reclamar, és veritat, al cap dels anys pots acabar arribant a Europa i guanyar, però en el mentrestant –i amb 77 anys al coll el mentrestant compta molt– tu quedaràs en la ruïna.

La segona és que aquesta repressió econòmica vol apartar de la funció política tothom, però molt especialment la gent més preparada. La gravetat dels fets és enorme, com explica en aquest fil de Twitter el seu fill. Aquest organisme de l’estat pretén expropiar els béns de quaranta alts càrrecs que formaven part del govern a partir del 2011, amb l’argument que van finançar el referèndum del 2017. Per favor! El 2011 ni tan sols havia nascut l’Assemblea Nacional Catalana, ni ningú pensava en cap referèndum, més enllà de les consultes populars. Ni tan sols s’havia imaginat la consulta del 9-N. Això no tracta del referèndum d’autodeterminació del 2017, per més que si fos així, tampoc no estaria justificat. Això tracta de repressió nua i crua. I d’escarment. D’aprofitar el moment per matar-ho tot. Mas-Colell era un professor de Harvard reputat i distingit que el 1995 va decidir de tornar a Catalunya per crear la Universitat Pompeu Fabra i que, posteriorment, va acceptar de ser, primer, conseller d’Universitats i Recerca i, després, d’Economia. Cadascú pot opinar el que vulga del pensament i les polítiques del conseller Mas-Colell, però és evident –i la prova definitiva és això que li passa– que ell va deixar enrere una situació molt còmoda per mirar de contribuir a millorar el país. O per a servir la societat. I això, exactament això, és el que no volen que passe.

I la tercera. Supose que coneixeu bé la història de l’escorpí i la tortuga. Aquella en què un escorpí volia travessar un riu i va demanar suport a una tortuga, però la tortuga li va posar com a condició que no la piqués o s’ofegarien tots dos. L’escorpí, a mitja travessa, la va picar i quan s’enfonsaven tots dos en l’aigua, la tortuga li va demanar per què havia fet aquella bestiesa que faria que tots dos morissin, i l’escorpí li va respondre: “No puc evitar-ho, sóc un escorpí.”

Doncs això. Ni poden evitar-ho, ni podran evitar-ho. I ells mateixos acabaran sabotejant qualsevol maniobra de diàleg que es pose sobre la taula. Perquè és allò del pendent ferroviari. Ells van cedir a posta el control de l’estat i ara no valdrà de res cap cosa que facen perquè ja no poden recuperar-lo. Espanya és una democràcia morta.

Imaginem, de fet, que Pedro Sánchez prova de desplegar una gran operació per a fer veure que el tema català s’ha encarrilat –el fill de Mas-Colell mateix, en el seu fil de piulets, s’ho creu, això. Molt bé, els nou presos seran al carrer, potser, fora d’una presó on no haurien hagut d’entrar mai. Però els exiliats hauran de continuar lluitant i, per tant, es continuarà qüestionant quina mena d’estat és Espanya. I els més de quatre mil represaliats que ja hi ha aniran desfilant davant dels tribunals. I tornarà a entrar gent a la presó, presos polítics també ells, molts, alts càrrecs del govern. I l’escàndol internacional, que sembla que és l’única cosa que mou Pedro Sánchez avui, continuarà creixent i creixent. Com creix cada hora en el cas de Mas-Colell, precisament. No poden evitar-ho, els escorpins, això de picar.

I és per aquest motiu que ells, Pedro Sánchez i els seus, ja no tenen cap clau per a frenar la crisi, ni una. Poden fer algunes coses, algunes reformes d’aparador, que temporalment sembla que apaivaguen la tensió, però l’enfrontament entre Catalunya i Espanya ja s’ha instal·lat en forma de combat nació contra nació i per això el seu estat va a totes.

L’estat espanyol ho ha entès molt millor que nosaltres. Potser alguns al nostre país voldran continuar creient en fantasies i jugades mestres per a retardar el que és inevitable, però el marge per a evitar la confrontació cos a cos és gairebé inexistent, per no dir que és, com pense jo, una fantasia i prou. Per aquesta raó no hi ha cap més eixida prudent i sensata que no siga la separació, tan ràpida com siga possible, al preu que siga i amb el cost que siga. Això o una desgastadora onada de repressió que no tindrà aturador i davant la qual tots estarem indefensos. No es pot tornar al passat autonòmic perquè el passat ja està destruït. Només hi ha el camí que tenim davant.

 

PS1. Quin numeret tan lamentable del govern amb la visita del Borbó. Primer que si anava el president, després el Puigneró, després la consellera Vilagrà i ara hi ha qui diu que anirà finalment el president Aragonès. Quina poca serietat, quin poc caràcter.

PS2. Hi ha una certa discussió sobre la faula de la tortuga i l’escorpí. A l’hora d’escriure-ho, el cervell m’ha fet una mala passada, però tot té un bon final.

Segurament havia d’haver parlat, com diuen alguns subscriptors, de la granota i l’escorpí, que és la versió més habitual d’aquesta faula als Països Catalans. Però per alguna raó el meu cap ha posat la tortuga en compte de la granota. Quan m’han avisat, he comprovat, tanmateix, que aquesta versió, la de la tortuga i l’escorpí, és l’original persa, aplegada el 1500 per Hossein Va’ez Kashefi, versió que per alguna raó que no puc explicar el meu cap ha decidit que era la bona. I la veritat és que, rellegint-la, potser hauríem de convenir que de vegades el pilot automàtic, si és que ha estat això, és millor que el cervell conscient. En la versió persa, la tortuga és picada, però l’escorpí no aconsegueix de matar-la i en canvi ell sí que es mor. I quan es mor, ofegat, la tortuga sentencia: “Els savis ja han explicat que tenir un caràcter vil equival a lliurar l’honor al vent i t’embolcalla de vergonya i repugnància.” Molt millor, crec. Molt millor.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
dolors vilaplana
dolors vilaplana
15.06.2021  ·  22:15

Que podem fer la gent normal i corrent per l injustícia que li fan en aquesta persona?????

Joan Baptista Capó
Joan Baptista Capó
15.06.2021  ·  22:17

Crec que era una granota, no una tortuga.

carme vilella
carme vilella
15.06.2021  ·  22:27

Espero que Ómnium torni a posarse en moviment per ajudar a tot aquest encausats. Es molt tris que els catalans que estem espoliats contínuament per l’estat, encara tinguem que pagar a un tribunal de comptes que carrega quan vol i contra qui vol, pero no es pot permetre que deixin totes aquestes persones a la ruina.

Enric Emo
Enric Emo
15.06.2021  ·  22:28

Dèficit fiscal de 16.000 milions anuals. Deu anys més propietat d’Espanya representen 160.000 milions d’euros de dèficit fiscal. No haver defensat la república proclamada a l’Octubre del 2017 representa ja, en 3 anys i mig, 56.000 milions d’euros. I els nostres dirigents polítics badant. I les suposades institucions econòmiques del país aplaudint l’expoli en lloc de lluitar-hi en contra amb ungles i dents.

Muma Soler
Muma Soler
15.06.2021  ·  22:32

Diversos professors d’economia, aquí a Suïssa, s’estan bellugant per produir un document de recolzament a Mas-Collell. Muma Soler

Lluí Mor
Lluí Mor
15.06.2021  ·  22:32

Senyor Partal, a voste també el tenen al punt de mira. No sé qui ho ha de fer ho qui ho pot fer pero, ens hem de tornar a organitzar i començar a plantar cara, la gent poc a poc tornarà a sortir.
Ara bé. s’ha de parlar clar, hi ha dos camins, claudicació represió i ruina amb la in dignitat que comportaria davant el mon el nostre poble i la nostra cultura o, dir prou, i si aquest govern és incapaz, l’haurem de tombar.
No ens hi va molt, ens hi va tot.

PERE AMETLLER
PERE AMETLLER
15.06.2021  ·  22:35

al preu que siga i tan ràpida com siga possible……

Josep Usó
Josep Usó
15.06.2021  ·  22:38

No només és que són un escorpí. és que saben que no tenen cap eixida. Estan a un atzucac. Un atzucac on s’han posat ells mateixos. I, com cada vegada que històricament han fet el mateix, no n’eixiran. La seua ràbia prové del fet que saben que estan perduts. Com aquells que encara pretenen riure’ls les gràcies. Ja estan condemnats. Qui seguisca amb ells, també serà considerat culpable. Potser no han arribat al terra, però el pendent ferroviari s’ha acabat. Ara ja es veu que cauen directament a l’abisme. Hem de saltar del vagó o caure amb ells.

Anna CASACUBERTA
Anna CASACUBERTA
15.06.2021  ·  22:45

Sr. Vicent partal, vostè té tota la raó, si seguim units a Espanya ens empobrim tots cada dia més, uns directament i els altres indirectament. I no veig que el govern ni ningú faci res per revertir aquesta situació. Penós!

Carles Serra
Carles Serra
15.06.2021  ·  22:46

Gràcies Vicent com sempre et dic per l’editorial; poca cosa més puc afegir, només recordar de nou el mal que està fent ER ajudant a rentar l’imatge de cara Europa d’aquesta espaÑa corrupte i franquista.
Va ser totalment un error no reconèixer aquesta realitat d’ER, realitat que estem pagant com molt bé defineixes.
ER és com el PSO€, que es defineix socialista, però a la vegada monàrquic; fer de trilers de les paraules perquè res canviï

Martí Millanes
Martí Millanes
15.06.2021  ·  22:53

Quanta raó en aquest article! No sé què es pensen els que encara creuen que és possible negociar amb l’estat espanyol. Ja ho van dir en el passat “negociar es de cobardes”. Doncs això! Només ens queda la confrontació. I així és com es guanyen les independències!

Miquel Gilibert
Miquel Gilibert
15.06.2021  ·  23:10

Una mica de realisme: si, es pot viure així i indefinidament. I no, ni reaccionarem ni passarà res.

El Professor Mas Colell serà desposseït de tot, i la majoria dels inculpats seran condemnats a més o menys penes, però el suficient per enviar un missatge a tothom que ni ho intentem.

I, o canvien molt les coses, o no ho intentarem.

L’autonomia és morta ? Tots sabem que si, però no per tirar endavant, sinó per retornar a una mena de descentralització governada per buròcrates obedients i sense ànima. Un pujolisme sense il·lusió.

Seria molt bonic pensar que Espanya s’enfonsarà per la seva pròpia misèria, però ho sento molt, no és així. Espanya porta 300 anys essent un país inestable i miserable. I ha sobreviscut. I mira que n’ha fet. I moltes. I a ningú li ha importat gaire més que quan els ha servit als altres per prendre’ls alguna cosa que els interessava. Com ara la Catalunya del Nord, o Gibraltar, o Cuba, o Menorca.

De fet sovint els catalans hem estat prou enzes per servir d’excusa per moltes d’aquests coses. I sempre ens han deixat tirats. I ells sempre han perseverat perquè tenen molt clar que amb un bon pal es té la raó de la força, que és la que compta al final.

Per tant, deixem-nos de filigranes i de pensar que al final tot els sortirà malament. Pensem com ho podem fer per fer el nostre camí i de pas amargar-los el seu. I unim-nos, perquè el fart de riure que es fan cada dia veient la nostra ingenuïtat i les baralles de campanar és antològic

Encarnació Parets
Encarnació Parets
15.06.2021  ·  23:10

La granota de l’Isop va morir per saltirona i voluble. Les tortugues som lentes i persistents. Molt encertada la sinòpsi dels fets. Ens calen idees clares, gràcies director.

JOSEP AMILCAR ALBERT
JOSEP AMILCAR ALBERT
15.06.2021  ·  23:10

Brutal!!
“…però l’enfrontament entre Catalunya i Espanya ja s’ha instal·lat en forma de combat nació contra nació i per això el seu estat va a totes.

L’estat espanyol ho ha entès molt millor que nosaltres. Potser alguns al nostre país voldran continuar creient en fantasies i jugades mestres per a retardar el que és inevitable, però el marge per a evitar la confrontació cos a cos és gairebé inexistent, per no dir que és, com pense jo, una fantasia i prou.” 👏👏👏👏👏
Doncs prou!!
Fora botiflers i autonomistes del govern!!

Joan Pujolar
Joan Pujolar
15.06.2021  ·  23:21

I demà els prohoms del Cercle d’Economía, companys d’en Mas Colell, no diran ni piu. Hem de reclamar justícia i donar suport a la nostra gent, la pandèmia ens ha afectat de tal manera que sembla que ens hem quedat sense energia. Més aviat que tard hem de tornar a sortir als carrers i FER-LA BEN GROSSA!

Soledat Balaguer
Soledat Balaguer
15.06.2021  ·  23:23

Només el poble salva el poble.
Només el poble salva el poble.
Només el poble salva el poble.
Només el poble salva el poble.

Rosa Gispert
Rosa Gispert
15.06.2021  ·  23:30

Però no ho vèiem venir això? I des dels mitjans tant sabó i equidistància als que finalment ens estan venent a l’enemic?. Tan de pressionar junts per què fessin president l’escolà del mossèn i mira, ara resulta que el govern de la Generalitat que han constituït amb el 52% de falsos independentistes és el millor aliat de Sánchez.

No crec que el fill de Mas-Colell confiï en Sánchez, però seria inversemblant pels americans que el llegeixen que aquesta barbaritat sortís del mateix govern que diu que vol donar els indults.

El mateix dia que signin els indults hauríem de fer caure la màscara al Sánchez i al preparao amb la manifestació més enèrgica de la història. Més que l’aeroport i la Junquera. Recollint els presos allà on es trobin i acompanyant els 4000 represaliats a la frontera perquè es posin a disposició de la justícia europea.

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
15.06.2021  ·  23:35

Aquestes persones són dels nostres. Mentre no arribi la separació, caixa de resistència popular. Hem d’ajudar-los. Entre tots ho farem.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
15.06.2021  ·  23:35

Espanya no hauria d’haver existit mai.

Sílvia Poll
Sílvia Poll
15.06.2021  ·  23:38

Estic molt d’acord amb en Lluí Mor, jo ja fà temps que pateixo pel que li puga passar an Vicent. Dit això, només ens queda una sortida si volem sobreviure, plantar cara i dir prou. No tinc paraules per descriure tanta impotència.

Carles Viñals
Carles Viñals
15.06.2021  ·  23:43

De primer, precissar que no era una tortuga (inatacable per a l’escorpí), sinó una granota, prou més vulnerable; però això és el de menys.

De segon, expressar la meva absoluta coincidència amb l’afirmació del Sr. Partal -li ha costat però finalment ho ha dit-, que: “No hi ha cap més eixida prudent i sensata que no siga la separació, tan ràpida com siga possible, al preu que siga i amb el cost que siga.” Tinc, però, dues matitzacions a fer-li.

Una, que “prudent i sensata” no són els qüalificatius més adients; escau molt més en aquest cas l’adjectiu “honorable”, perquè la no-separació ens aboca al deshonor col.lectiu, cosa que, disculpeu-me la franquesa, no només no descarto en absolut sinó que dono per molt probable, coneixent la meva gent com he arribat a conéixer-la.

L’altra, que separar-nos “al preu que siga i amb el cost que siga” és una exhortació lúcida, ateses les conseqüències ignominioses de la no-separació, però no pot ser raonablement adreçada al poble català, anímicament molt poc predisposat a pagar preus i costos moderats, i de cap manera disposat per tant a pagar “el preu i el cost que siga.”

Començaré a creure en els miracles el día que vegi el meu poble retornar als carrers com ho va fer un 1-O de fa quatre anys, no per un dia, sinó per quedar-s’hi. I no per deixar-se estomacar mansament com llavors, sinó PER TORNAR-S’HI amb tota la ràbia acumulada a còpia d’ultratges i humiliacions, cobrant-se cop per cop, sang per sang, vida per vida. Aquesta, i no pas cap altra, sería la demostració que els catalans voldrien separar-se “al preu que siga i amb el cost que siga.” La resta són paraules; paraules ferides de mort.

Lo que tanto se sufre sin sueño y por la sangre,
se escucha que palpita solamente la rabia,
que en los tuétanos tiembla despabilado el odio
y en las médulas arde continua la venganza.
Las palabras entonces no sirven, són palabras.

Manifiestos, escritos, comentarios, discursos,
humaredas perdidas, neblinas estampadas,
qué dolor de papeles que ha de barrer el viento,
qué tristeza de tinta que ha de borrar el agua.
Las palabras entonces no sirven, són palabras.

Ahora sufro lo pobre, lo mezquino, lo triste,
lo desgraciado y muerto que tiene una garganta,
cuando desde el abismo de su idioma quisiera
gritar lo que no puede por imposible y calla.
Las palabras entonces no sirven, són palabras.

Siento esta noche heridas de muerte las palabras.

(Rafael Alberti)

Albert Ventura
Albert Ventura
15.06.2021  ·  23:46

I despres hi ha qui critica que el Pujol tingues una pasta a Andorra. Tant de bo tots els catalans tinguessin tota la pasta a Andorra.

Victor Serra
Victor Serra
15.06.2021  ·  23:48

Gràcies al professor Mas Colell tenim un sistema de recerca digne d’aquest nom i que no depèn del CSIC ni del finançament espanyol. Només per això ja se li hauria de fer un monument.
Dit això, què podem fer contra el Tribunal de Cuentas ? perque no se’n surtin i tinguin por de les conseqüències per a ells ? Algun expert m’ho pot dir ?

Ramon Perera
Ramon Perera
15.06.2021  ·  23:49

– Com que el govern espanyol vol donar ara la imatge de que la situació s’està redreçant – li convé fer-ho ara -, és ara quan hem sacsejar l’escenari per tal de que la fotografia li surti moguda.
– Com molt bé diu l’editorial i ja sabíem [els qui volien saber-ho] la repressió espanyola s’ha esventat [dialectalisme per analogia a un cavall que escapa al control del genet en un accés de por] i està fent mal de manera absolutament arbitrària i desproporcionada.
– “no hi ha cap més eixida prudent i sensata que no siga la separació, tan ràpida com siga possible, al preu que siga i amb el cost que siga.” Això és així i és el punt més fonamental de tots. I això no passa pel joc de les eleccions sinó per l’acció autònoma de la gent.
– La voluntat de canviar les coses té una diferència fonamental amb unes eleccions, i és que només té dues opcions. O es volen canviar les coses, o no es volen canviar. És una acció coŀlectiva molt més clara.
– La política internacional és el regne del cinisme.
– Com que la política internacional és el regne de cinisme, ens condemnaran mentre estiguem fent la independència, però ens reconeixeran quan la independència estigui consolidada.

Jesús Albiol
Jesús Albiol
15.06.2021  ·  23:50

Amnistia i llibertat!
Això hauria de ser ara mateix el lema de tots els demòcrates de Catalunya i Europa. Tenim tots els ets i uts per jugar aquesta basa guanyadora. Després esperem la basa de l’exili i la justícia europea. Cal posar al seu just lloc els indults (són més insults que indults) perquè d’alguna manera estan fets per “convalidar” la repressió als més de 3000 persones decents, a qui se’ls roba i fa mal per la seua ideologia i participació política, no per cap delicte evident.
Està clar que la democràcia espanyola cada cop té menys democràcia i lamentablement més de tradició politica espanyola.

Maria Rosa Guasch
Maria Rosa Guasch
15.06.2021  ·  23:52

Fa molt que ho veiem això de que cal una eixida el més ràpida possible sense mirar costos ni preus. Però ara més que mai és VITAL. Vergonya de Govern de Catalunya que blanqueja Espanya (inclòs el famós Gobierno progresista que continua amb l’apissonadora contra nosaltres). Només confio en donar-li la volta a la truita, com vas dir fa uns dies, Vicent, i que els passi factura el temps futur.

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
16.06.2021  ·  00:10

Exacte: España és una democràcia morta! I el cadaver ja comença a fer pudor. El dubte és qui i com l’enterrarà definitivament. El gobierno és de fet el gobierno de la impotència: ni saben, ni volen , ni poden! I no, la seva operació de maquillatge és un fracàs abans de començar, fins el punt que fins i tot els dinosaures de la UE comencen a donar-se’n! I a sobre tenen l’acudit de putejar al Sr. mas-Collell, com si no tinguessin res millor a fer! España és un estat en ple descontrol, i és incomprensible com els de ERC i alguns de Junts no ho vegin i montin la seva estratègia d’aquest fet; de fet ja formen part d’aquest descontrol que probablement acabarà en astracanada.

Miquel Mutiñó
Miquel Mutiñó
16.06.2021  ·  00:14

Fa més de cinc segles que “no poden evitar-ho”… Cinc segles per aprendre la lliçó els catalans i ni això hem fet prou bé. Vet aquí el problema. A la banda positiva, anem guanyant la partida perquè, fins al moment, l’imperialisme nacionalista espanyol, àmpliament majoritari a l’adn de la nació espanyola, no ha conseguit un dels seus principals objectius: aniquilar el poble català. Serem lliures o morirem.

jaume vall
jaume vall
16.06.2021  ·  00:20

Aquesta “conllevància”, aguantar-se mutuament té un problema d’asimetria. Nosaltres els hem d’aguantar a ells, l’espanyolisme és una pedra a la nostra dèria de ser independents, i ens empobrim. Ells ens han d’aguantar a nosaltres, el catalanisme és una pedra a la seva dèria de ser una gran nació, i s’enriqueixen, se’ns queden els diners.
Ara bé, hi ha independentistes que “estimen Espanya”.
Doncs potser que no els estimèssim tant mentre no hi hagi correspondència de respecte. Estimar el que no et respecte no és un acte de valentia, sinó una renúncia de dignitat.

Ramon Berdegué
Ramon Berdegué
16.06.2021  ·  00:30

Sempre s’esta dient les coses a mitges en política. Ara no es moment de parlar de indults ni d’amnisties, deixemos de histories. El que s’ha de parlar es de que qui realment ha delinquit, començant pels jutges corruptes i pudents, els politics i tot el que va amb el sistema, que només cerca maneres de reprimir, pegar, arruinar o fer malbé la vida de tots els que no pensen com ells. Tampoc no et deixarien fer com ells, que ja ho fan ells i fores competencia.
Si un dia es dona una amnistia pels fets del u d’octubre, els primers beneficiats seran els delinquents que varen manar atonyinar a la gent i els que ho van consumar. Els que varem votar o participar en alguna petita o gran cosa del referendum, tenim necessitat de cap mesura de grácia, si no vam cometre cap delicte?
El que esta fent aquest tribunal es vergonyos de fa molt de temps, començant per qui en forma part i acaban sobre qui actua. Suposo que tots els politics n’encerten i n’erren. Pero els seus no n’han errat mai cap. Aaa es clar es que son els seus i a lo millor també hi suquen.
Si no ens espavilem i tornem als carrers de valent, no pararan fins que no ens liquidin del tot.

Antoni López
Antoni López
16.06.2021  ·  01:13

Si el Cercle d’Economia no diu res podriem pensar que el silenci, esclatant, descobreix el que pensava d’ells el Prof. Colell.

Shaudin Melgar
Shaudin Melgar
16.06.2021  ·  01:15

Moltes gràcies, Vicent.
Ah, i m’agrada més la versió de la tortuga.

Núria Castells
Núria Castells
16.06.2021  ·  04:25

La repressió seguirà, evidentment. Perquè Espanya no farà ni vol fer altra cosa. Algun gest simbòlic, ara de cara a Europa -que ho exigeix. I para de comptar.
La seva política de dretes i d'”esquerres” és i serà la repressió.
I, per tant, cap de nosaltres no està segur, efectivament.

El meu únic dubte és COM s’ho faran els “nostres” polítics -passats aquests primers temps- per justificar la seva opció d’intentar governar en un context de repressió inevitable.
COM, mentre la gent segueixi desfilant davant dels tribunals, entrant a presó, sent saquejada en els seus patrimonis familiars, atonyinada quan es manifesti…
(Tindran -encara i a més- la indecència de tolerar que la Generalitat segueixi fent d’acusació en els processos?!)
Quanta miopia o quanta indignitat!

Jo espero que no els ho deixem fer.
És amb els “nostres” que ens haurem d’encarar. Necessàriament.
I estic segura que passarà. Perquè no hi haurà altra opció, de fet.
Faríem bé, doncs, d’anar-nos posant les piles…

M.ROSA (anglès) SOLER
M.ROSA (anglès) SOLER
16.06.2021  ·  05:14

Mare de Deu, però quin govern de pa sucat amb oli que tenim amb tot lo dels represaliats, vaja, i en tantes altres coses, per no dir en tot. I tanta comedia amb lo de la visita del rei, ara tindrà nassos d’anar-hi el president dit republicà ?

Mariantònia Casajuana
Mariantònia Casajuana
16.06.2021  ·  06:19

Quina impotència més gran veure cometre tanta injustícia i estar completament lligats, literalment empresonats en aquest cau d’escorpins, permeteu-me dir-ho. La faula també diu, no sé en quina versió, l’Escorpí diu que és la seva naturalesa. Deu ser així la naturalesa d’aquell país ple de tribunals que només saben reprimir-nos cada dia, cada moment clavar-nos el seu agulló i injectar-nos el verí que mai s’acaba.
Vicent, sí, és massa greu per dir que és una situació esperpèntica, però aquest “Tribunal de Cuentas” herència directa del franquisme, ple de familiars d’antics familiars, molt molt antics, sí que és un Esperpent, un Esperpent (en majúscula) que ens roba amb tota impunitat, idoni com a instrument de repressió per acabar amb els millors de nosaltres.

Muma Soler gràcies per la teva informació dels professores d’Economia a Suècia que s’estan bellugant en la confecció d’un document. Tant de bo tingui molta força.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
16.06.2021  ·  06:27

Sempre hem dit que l’estat espanyol no és el govern d’Espanya -tot i que el govern d’ara com el d’abans i com tots són un braç de l’estat- i, és veritat, pel què fa a la repressió contra Catalunya està desbocat, efectivament en pendent ferroviària. Però l’estat en qüestions de repressió no és idiota, no el veig tant com l’escorpí. La repressió que practica és quirúrgica i causa impotència funcional del món independentista, diríem que en matèria de repressió és intel·ligent. Arruïnar a Mas-Colell i a tants d’altres, a mi em fa por i ràbia. La por m’immobilitza, la ràbia necessita companys de lluita per apaivagar-la. Necessitem que s’aixequin molts companys, que s’aixequi l’ANC que per això la vam crear, que s’aixequi el Consell per la República i que ho faci sense miraments, per sobre d’ERC. Cal canalitzar la ràbia abans que la por no ens torni estèrils.

Joan López
Joan López
16.06.2021  ·  06:29

El TDHE tè un motìu mès que afegir a la llarga llista de bestiesas comès per els tribunals d’injusticia franquistas-espanyols. I els partits del nostre govern mes motìus per enviar al rei franquista a pastar. Lo de aquet tribunal franquista-corrupte enomenat de cuentas,es senzillament vergonyos. I ho dic clarament qui no vulgui veure tot al que fan en contra dels catalans I Catalunya,es que es un d’ells.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
16.06.2021  ·  07:34

El poble jueu.
El poble català.
Dos pobles detestats que han volgut fer desapareixer amb projectes d’extinció ben meditats.

Els del poble jueu, s’han unit solidariament per salvar la seva existència.
Els del poble català s’han separat, insultat i calumniat entre ells perquè no veuen que altres nacions ja tenen fet el programa de la seva desaparició.

Desaparició com Nació cada dia més evident. Nació Catalana que ja no té dret a que altra gent es dirigeixi a ells en la llengua pròpia ja eliminada amb decrets, guerres i bombardejos sistemàtics cada cinquanta anys.

Desaparició com Nació perquè no té dret a dir als seus invasors: Aneu-vos, aneu a la vostra terra invasora plena del que ens heu robat segle rera segle.

Collell, Cuixart, Puigdemont, Junqueras, Macià.. tots ells són només una anècdota gairebé sense importancia.

Albert Noguera
Albert Noguera
16.06.2021  ·  07:37

Estic d’acord en tot!! De fet aquesta faula de l’Escorpí i la tortuga (o granota…tant se val),fa molts anys que la uso per explicar les relacions Catalunya/Espanya. Però ho faig dient que la història només es pot canviar si som conscients del que som. Si som conscients de que som la granota (o tortuga) i de que ELLS son l’Escorpí. Ells no deixaran de ser el que son, però nosaltres si fem l’esforç, podem prendre altres actituds que vagin en direcció oposada a com hem actuat sempre (des del Compromís de Casp). Si som capaços d’anar a la una (UNITAT) i si som capaços de plantar cara (i l’episodi del sopar amb el rei és significatiu de que no ho acabem de fer), ens en podem sortir. Per tant, més que pensar que ells son escorpins, hem de pensar com deixem de ser granotes (o tortugues…).

Danilo Pelucchi
Danilo Pelucchi
16.06.2021  ·  07:38

Ya ho deia el sr. Collell :el que parte se queda con la mejor parte.

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
16.06.2021  ·  07:50

Algun expert en psicologia pot explicar què els hi passa als liders polítics catalans perquè siguin inacpaços de veure coses tan clares com aquesta que veu tothom tret d’ells?

Jaume Riu
Jaume Riu
16.06.2021  ·  08:10

Granota o tortuga, però l’escorpí és l’escorpí i fa, naturalment, d’escorpí.
Veieu el video on un innominable José Montilla es vanta de saber que no n’hi ha de represaliats, que tot allò de tres mil represaliats, diu ell, és mentida. I somriu.

Jordi Torres
Jordi Torres
16.06.2021  ·  08:26

Espanya s’ha fet forta a la trinxera judicial i dispara a tort i a dret conscient que després de l’actuació política del 155 i d’haver utilitzat a la policia com a força paramilitar, aquesta és ara la seva última trinxera. Treure l’exèrcit al carrer seria el suicidi europeu i per tant econòmic d’un estat paràsit com és Espanya.

Ara bé, serã la resposta europea suficientment contundent com per a, no només anular la repressió judicial que hi ha hagut fins ara sinó també impedir que es reprengui? Europa actuarà sobre els fets més escandalosos però desconec si podrà dictar unes sentències que impedeixin que Espanya segueixi fent el que ha fet sempre: comportar-se com una màfia. Jo, personament, ho dubto. Aquí caldrà que la força del carrer es manifesti per fer evident que el problema espanyol (que no catalã) no s’arreglarà amb una estirada d’orelles

I mentrestant, el MHP ‘sang d’orxata’ Aragonès rendirà pleitesia al monarca espanyol al cercle d’economia, una de les cares més visibles de la repressió espanyola, símbol del’autoritarisme i de la corrupció, fill d’un putero fugat que ha dilapidat milions d’euros dels contribuents. Menys mal que aquesta havia de ser una Generalitat Republicana de drets i llibertats, amb accent feminista, etc.

Mònica Vidal
Mònica Vidal
16.06.2021  ·  08:37

Tant se val l’animaló de la faula. El preocupant és aquest govern d’ací que no s’aclara i ens fa passar vergonya aliena amb aquest maleit sopar de pega i els nostres politics, els que teòricament ens representen, tots, que ens volen vendre impúdicament l’autonomia 2.0 com si res del que està fent Ñ no succeís. I vinga vendre’ns la moto! Com si fóssim estúpids. Quina creu!

Carles Farre
Carles Farre
16.06.2021  ·  08:41

Com algú ja ha dit, la tortuga gairebé es inatacable per l’escorpí, i els catalans som mes aviat com la granota, i la situació real, crec que la descriu força be el Miquel Gilibert.
La repressió moderna, l’Inquisició moderna, va de desposeir.-te dels teus bens, ja siguin amb multes, embargaments de béns etc. es molt mes rendible que foter-te a una pressò moderna, on l’estat t’ha de mantenir.
I com que per estar de “legal” implica tenir-ho tot a la vista del fisco, ets molt vulnerable. I aquesta repressió, es i serà cada cop mes fàcil d’exercir en la messura que avançi la digitalització de la societat, i sobretot de l’economia, i això serà global.
La millor manera de combatre aquesta repressió moderna, es no tenir gran cosa a perdre, o no tenir-ho visible, però que ningú s’enganyi, tothom vol viure be, i poca gent que viu be com a català “oprimit” per l’estat espanyol, però també pel català, no te cap necessitat mes enllà de la ideològica, d’arriscar el seu patrimoni per uns polítics, que en el cas de Catalunya, tenen els sous mes elevats de tots els presidents de comunitats autònomes, i que al meu parer, han pecat d’ilusos, i també sovint han anat de sobrats, amén de les picabaralles entre ells, pet marcar territori.
El Sr. Mas Collell, sempre l’he percebut com una persona honrada, i que ha fet la seva feina, i que ara el persegueixin d’aquesta forma, es una mostra mes de la repressió moderna, el seu cas però tindrà una repercussió mediàtica, que no han tingut altres represaliats, i tant de bo, i com a bon economista, tingui actius a fora de les grapes dels voltors de torn.
La millor manera de no alimentar a la bèstia, es viure espartanament, però per això cal despendre’s de tot un seguit de coses, i gaudir d’una salut de ferro, i no veig en general i entre la gent, a part d’un col·lectiu minoritari, cap de les dues coses, ans al contrari, els espartans sovint son titllats de insolidaris i negacionistes…

David Mascarella
David Mascarella
16.06.2021  ·  08:44

Diu Vicenç ‘Per aquesta raó no hi ha cap més eixida prudent i sensata que no siga la separació, tan ràpida com siga possible, al preu que siga i amb el cost que siga’. Això sona bé…

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
16.06.2021  ·  09:01

No volem indults (bé cal matissar-ho, els independentistes no els volem, els col·laboracionistes com Oriol Junqueras i acòlits si, serviran per blanquejar als amos espanyols)

No volem amnistia, doncs aquesta implica no jutjar als criminals autèntics, es a dir: Gobierno d’espanya i partits del 155, judicatura espanyola, Policia Nacional, Guàrdia Civil, administratius i càrrecs de l’administració espanyola, periodistes i mitjans de comunicació que varen fomentar el “a por ellos”.

VOLEM anul·lació del judici del procés i jutjar els policies i GC violents, jutges prevaricadors, politics que van fomentar l’odi. Menys d’això no ho hem d’acceptar.

Sempre he dit que va ser un error gravíssim no haver proclamat la independència el 3-O. Bonisme per part d’alguns que encara creien que espanya negociaria, i pals a les rodes per part d’altres que pel darrera ja estaven parlant amb la Santamaria.

Bon moment per a recordar què és el Tribunal de Cuentas, un vídeo molt aclaridor publicat per Octuvre.

https://youtu.be/Ql4329Gf5jw

I aquesta gentussa és la que es creu amb dret d’atacar tot lo català.

Joan Cuscó
Joan Cuscó
16.06.2021  ·  09:04

El problema és que molts polítics catalans, per interessos espuris, no “entenen” aquesta faula.

Pep Agulló
Pep Agulló
16.06.2021  ·  09:08

PER QUANTES MONEDES… RUFIAN?

L’escena no pot ser més esperpèntica. Mentre el tribunal de les reixes no s’atura, amb milers d’encausats, el tribunal de l’expropiació arruïna la vida als que no són a presó.

Contra un català, l’arbitrarietat de les lleis és obligada (serveis prestats), com tal d’enfonsar-nos en la misèria..

Els togats espanyols inoculen civilment, amb una calculada llista, una mena d’ELA-repressiva per tal de paralitzar la vida política de l’independentisme.

A la vegada, Sánchez, el rei i Aragonès fan ballmanetes per celebrar que les aigües tornen al seu cabal. Els indults, creuen, serà ja la solució de tot.

Segona transició diuen…

Més que mai: nació contra nació. Avui, no ens empassen res de res (bé, la CUP no ho sé pas). Al carrer a rebre el borbó!

PS. No sé si a la faula d’Isop és una tortuga , però jo sempre he sentit que era una granota i l’escorpí.

Gerard Palacín
Gerard Palacín
16.06.2021  ·  09:14

Una altra obscenitat d’aquest Estat totalitari. Es permet que hi hagi un Tribunal, que no és digne d’aquest nom, que estigui tot el dia barrinant quina acció poden fer contra els catalans, quin altre delicte poden cometre contra la justícia.
Espanya, per descomptat, no és un estat de dret. Mentre permeti Tribunals com el de Comptes, on hi ha una sèrie de funcionaris corruptes que només pretenen fer mal als ciutadans, a uns ciutadans, no podem parlar d’un Estat de dret. Aquí es vulnera tot, No es permet ni respirar, s’inventen delictes on hi ha actuacions exemplars, es demanen multes només quan són ciutadans demòcrates, no quan són altres ciutadans, com el rei, Rajoy, Felipe González i tants altres. Els que han encetat una causa contra el Sr. Mas-Colell, haurien de estar cessats de forma immediata i tancats en presó preventiva, els anys que faci falta.

Joan Llaveria
Joan Llaveria
16.06.2021  ·  09:39

Em de fer fora les institucions de l’estat de Catalunya, si, és necessari, vital però, com ho fem??? . Algú té la fórmula??. Penseu que no tenim força pública, no tenim exèrcit i no tenim poder judicial!!!

Josep Gualló
Josep Gualló
16.06.2021  ·  10:18

TOAL MENT DE’ACOED AMB EL VICENT

Però era un granota. Un descuit el pot tenir tothom.

Lluís Urpí
Lluís Urpí
16.06.2021  ·  10:51

La independència l’ha de declarar el POBLE, perquè els polítics no ho faran.

Núria Nadal
Núria Nadal
16.06.2021  ·  10:53

A veure si amb arbitrarietats com la del Sr.Mas-Cullell s’ha n’adonent els “pactistes” que no hi pot dialogar ningú amb l’escanya.
Les elits catalanes només entenen alguna cosa quan els hi toquen la butxaca.

jordi Rovira
jordi Rovira
16.06.2021  ·  11:03

Certament, molt millor l’original persa. Molt millor la resiliència de la tortuga que pot aguantar la picada de l’escorpí. Molt millor la fi de l’escorpí, que manté deixada una natura que poc o res aporta davant la situació donada. Al final, tot plegat va donant proves del inevitable problema espanyol. En la seva naturalesa no hi ha la possibilitat d’esdevenir un estat modern. La única sortida és ser un estat mantingut a canvi del lloguer de les seves rendes. I és ben clar que ells ho saben molt més que nosaltres. Per això la pugna interna que mostren i que tenen. Estant dilucidant, com es gestionen aquestes rendes i amb el criteri de qui. La seva natura no els dóna pas marge per continuar essent l’estat que són ara. Vivim una ficció política que ja fa massa que dura. I en això ens cal convèncer. Cal acabar de fer el torcebraç davant la comunitat d’estats que no hi ha més solució que la separació. Per fer això mateix, la distància entre la mobilització nacional i la formalitat institucional ha de ser remarcada. Encara que tot plegat suposi més sacrificis.

Joan Costa-jussa
Joan Costa-jussa
16.06.2021  ·  11:11

Que farà el govern de la Generalitat per impedir això passi?

O s’actua amb fermesa o no tenim res a fer!

Aleix Gaus
Aleix Gaus
16.06.2021  ·  11:20

Sr Vicent estic completament d´acord amb voste l`ùnica sortida que tenim és la seperació pel bé de tots i aixi pogué entrar a un nou univers

Carme Perello
Carme Perello
16.06.2021  ·  11:30

Cas Mas-Colell, i anem sumant….
Algú es creia ja abans, que això es solucionaria?
Quina colla de babaus que som.
Amb una Estat repressiu que ho ha sigut sempre, que ha respost sempre amb armes, amb violència, amb càstigs…..
deixant-nos xupar una piruleta però ojuuuu¡¡¡ la piruleta la tornme a Madrid amb el pal enganxat.
Quins cullons¡¡¡
I ara ens vénen aquí, el Borbó….el que es va vestir de militar per fustigar-nos i amenaçar-nos en plan NODO DEL FRANCO PERÒ AL SEGLE XXI.
Va home¡¡¡
Honorble President….podeu ser baixet, podeu ser jove, però ara…
representeu als catalans, al país, i a l’orgull català¡¡¡
Perquè també en tenim….i ja n’hi ha prou de donar peixet als amiguets empresaris¡¡¡ Mai, MAI MAI han fet res pel poble.
Ja veieu què han fet CAIXABANK SE’NS VA CAGAR A LA BOCA, I A SOBRE TÉ ELS NOSTRE DINERSA<¡¡¡
HONORABLE PRESIDENT: EL CONVIDO A SOPAR AQUESTA NIT A PINEDA…..li sembla?
Millor companyia segúr que seré jo…i tindrà excusa.

Ferran Moreno
Ferran Moreno
16.06.2021  ·  11:42

Per no haver volgut pagar el preu de la independència, estem pagant el preu de la rendició.

Els polítics realment no volien la independència, simplement anaven de catxa, amb Espanya i amb nosaltres, per no perdre els nostres vots independentistes. Ja sabem què són capaços de dir i fer per preservar el més preuat per a ells: el seu estil de vida.

Però malgrat la rendició, Espanya ens rematarà tant com pugui i seguirà esclafant-nos fins al final, encara que, per la pressió internacional, es vegi obligada a fer algun gest de cara a la galeria.

Algú encara deu creure que sent bons minyons (bones persones que deia aquell) i simplement queixant-nos i denunciant cada dia al món les injustícies seculars d’Espanya contra nosaltres, la independència caurà pel seu propi pes perquè estarem carregadíssims de raons i ens ho mereixerem.

Queixant-nos i anant de xais no arribarem enlloc. Els partits polítics ara estan per la distensió, per obrir una nova etapa d’enteniment mutu. No estan per la independència, això és un fet. Cap dels tres, no ens enganyem.
Tots fan el mateix. Defensen i mantenen sous, càrrecs i menjadores i no fan res més que discursets de postureig.

La primera pantalla a superar són els nostres partits i els seus mitjans de control de l’opinió, com ara els tertulians a sou de TV3 o de RAC1.

Insubmissió, resistència pacífica, consum estratègic. És a les nostres mans.
Autoorganització. Carrer, carrer, carrer.

Victòries morals, no gràcies. Ens hauria d’importar ben poc si Espanya guanya o perd, si cau la monarquia, la tornen a aixecar o si Europa li posa una sanció.
Prou d’anar a remolc, hem de fer la nostra. Els que hem de guanyar som nosaltres.

La llibertat no es pidola, la llibertat és guanya, es conquereix.

Jordi Romeva
Jordi Romeva
16.06.2021  ·  11:44

Fa gaire be quatre anys que vàrem permetre que la Presidenta del Parlament i nou Consellers fossin empresonats després de fer veure que els jutjaven. Ara deixarem que destrossin la vida a quaranta conciutadans, que s’afegeixen als més de tres mil que ja estaven encausats; quaranta persones que treballaven al servei de les institucions públiques de Catalunya?
A veure, Vicenç, es que aquí només veu el que està passant un periodista d’un diari digital i quatre lectors jubilats?
No creieu que ja n’hi ha prou d’aquesta comèdia?, D’anar pagant i pagant totes les multes, els motius, les quantitat i els destinataris de les quals, una colla de poca-vergonyes embogits deixideixen amb la punta de la fava.
Ni sopars grocs ni caixes de solidaritat ni romanços, que deixin de robar-nos.
No soc jurista, però segur que hi ha més d’una manera de plantar cara, amb querelles, amb recusacions, enviant cartes, enviant correus electrònics, anant a la seva seu (Fuencarral, 81, Madrid.). Hem d’aturar-los.
Aquesta corrua de gent pendent de judici i aquestes darreres confiscacions de bens, són la gota que fa vessar el got.
Paluzié, Mauri, Puigdemont, diputats, alcaldes i regidors, a veure si us treieu la son de les orelles i torneu a posar la maquinaria en marxa.
Els que han decidit esperar dos anys fent-la petar, que ho facin, però això ja no s’aguanta i no hi ha cap altre solució que defensar-se. Ja n’hi ha rou de posar l’altre galta. No es pot aguantar estoicament tanta repressió. Es l’hora de trencar aquesta relació tòxica amb els maltractadors, per sentit comú, per supervivència.

Carlos Guimarães
Carlos Guimarães
16.06.2021  ·  11:54

Molt bó editorial, de nou, i he dir que no coneixia la versió persa de l’escorpi i la tortuga i em sembla molt millor que la versió simplificada i simplista de la granota. Moltes gràcies per la “descoberta”.

Elisabet Linares
Elisabet Linares
16.06.2021  ·  12:45

Una part del que m’al-lucina aquest article, és que el fill d’en Mas-Colell creia que el tema entre Catalunya i Espanya estava resolt. És aquesta la imatge que té la majoria de països que en diem del nord?. És una percepció molt trista, després de tot el què estem passant i vivint, i tenint present que qui s’ho creu és fill de catalans, amb pares a Catalunya. Què passa? Ningú explica què ens està passant fins que t’arriba el clatellot?….
Evidentment, Espanya és un despropòsit total i a vegades, penso, que si fos jove, potser me n’aniria, però no ho soc i aquí estic per a lluitar tant com pugui perquè la meva terra, algun dia que espero viure i veure, sigui lliure

Daniel Mir
Daniel Mir
16.06.2021  ·  13:03

Dada la rellevància internacional que té la persona del professor Mas-Culell, crec que avui, l’escorpí, ha picat a un elefant. Sembla ser que es preparen actes de protesta arreu del mon docent econòmic. Pot ser que aquest cop, l’escorpí haurà de sortir per cames si no vol tindre una mort no gaire dolça.

Podria ser aquest el Momentum d’aquell juny, pel que tant hem estat esmolant tant bé les eines?

Rafael Benavent
Rafael Benavent
16.06.2021  ·  13:10

ENRIC EMO (22’28 d’ahir) ens ha tret el compte del cost que tot plegat representa i el que pot continuar representant tant la independència com la submissió. Convide a llegir-ho. I a Vicent: Gràcies. Clavat la teua anàlisi: “No hi ha cap més eixida….”. I la granota i l’escorpí.

Gaspar Coll
Gaspar Coll
16.06.2021  ·  13:18

No hi ha marxa enrrere. Cal reaccionar plantant cara. La resta és autoengany

Jordi Geronès
Jordi Geronès
16.06.2021  ·  13:24

Els governs i les institucions de poder espanyoles només entenen el llenguatge bèl·lic. Sí acotes el cap, et fustiguen encara més per no haver estat prou descarat de tornar-t’hi… I els cedeixes encara més poder, llavors.

Joan Royo
Joan Royo
16.06.2021  ·  13:31

Espanya té al seu adn el virus de la rapinya, viure del robatori, no cal més que mirar la història. L’imperi americà no va ser una altra cosa que un espoli total i l’acumulació dels béns robats en les arques reials. La Inquisició era una font d’ingressos fruit de la repressió contra els jueus i la subsegüent confiscació dels seus béns. Naturalment les colònies catalanes són les darreres que encara sotmeten i espolien (al marge, l’últim ajusticiat i cremat va ser un mestre català que exercia a València, a meitat del segle XIX). Quan aquells dies històrics del setembre de 2017, Catalunya emprenia el camí de la llibertat, es cometé un error descomunal. Puigdemont suspengué la declaració d’independència perquè pensava que la violència espanyola seria fora mida. El MHP Puigdemont es va plantejar la violència que vindria malgrat aquella suspensió? Aquell error, reconegut pel president, ha portat a aquesta violència, de 4000 represaliats, presó, exili, la ruïna econòmica de molts demòcrates…Quina va ser major, la possible violència d’Espanya en aquells moments o la violència demostrada i que no s’acaba d’ ara? A què esperem per restaurar aquella declaració? Fins quan i quin preu estem disposats a pagar? Tenim un govern autonomista tan miserable que fins i tot algú anirà al sopar del borbó. Només ens queda retornar al carrer contra aquest govern i posar-lo contra les cordes. Ni indults, ni amnistia, ni romanços…només exigir INDEPENDÈNCIA ARA!! després obrirem les presons i tornaran els exiliats.

José de
José de
16.06.2021  ·  13:58

Lamento mucho tener que hacer mi comentario en lengua propia, es decir, la que aprendí de mí madre y padre. No se escribir en catalán, aunque lo hablo y lo utilizo al hablar. Siento vergüenza añadida por ello y por la represión que se está haciendo sin límite alguno y desfachatez nunca vista.
¿Qué persiguen?. El desastre propio de los que tan equivocadamente han obrado y perduran en hacerlo, ya lo tienen. Pero hay algo que está por ver:
En el mundo entero cada país tiene su propio sistema de hacer con mayor o menor éxito, se llame como se llame el sistema. Pero nunca su hacer su hacer es la destrucción de su propio pueblo.
Espero que tanto oriente como occidente no toleren la injusticia que se está haciendo tanto a Catalunya como al pueblo español.

Jordi Sanahuja
Jordi Sanahuja
16.06.2021  ·  14:00

Fa uns anys, quan es començà a parlar de la taula de diàleg, Mas-Culell, en els seus articles al ARA, defensava la posició de no demanar cap contrapartida inicial a Espanya, ja sigui per facilitar la formació del govern socialista o aprovar els seus presupostos com per eliminar tota exigència prèvia, ja que parlar de referèndum o d’amnistia era un anatema que s’havia d’evitar per poder fer avanços. Els catalans pensem que tothom, amb l’excepció de la eterna dreta universalment estigmatizada, té els mateixos principis democràtics i de lògica de negociació, sense tenir en compte la realitat de pobles com l’espanyol, el turc o el rus que no funcionen amb aquests paràmetres. L’error és tant greu que fa que persones inteligents com Mas-Culell -o el seu propi fill- pensin que donant raons lògiques o jurídiques no els passarà res. I ara resulta que els posen al mateix sac que els catalans “dolents” i no entenen com es possible que els hi passi això a ells. Qui els pot defensar ara sinó som els que sempre hem pensat que buscar el perdó o la misericòrdia dels inquisidors era un error de percepció enorme?. El que és més sorprenent és que una vegada els hi ha passat a ells encara busquin justificacions absurdes, del tipus “jo no ho vaig fer o no hi era”, en comptes d’entendre de què va el tema i canvia el seu posicionament de manera radical. Aquest pensament és la gran barrera mental a abatre ja que és contraposa al nostre tarannà natural.

Montserrat P.
Montserrat P.
16.06.2021  ·  14:48

Coneixia la de la granota. Molt millor la versió de la tortuga, sobretot pel final. Gràcies Sr. Partal.

I sí, només hi ha una sortida: INDEPENDÈNCIA, com més aviat millor i al preu que sigui.

Mentrestant, però, l’aragonès besant el cul del borbó.

Àngels Folch
Àngels Folch
16.06.2021  ·  15:28

Aplaudeixo l’editorial d’avui! Anem bé, aquest és el camí!
Molt bo el segon PS i molt millor i més inetel·ligent la versió original persa que la nostrada. Aquest final ha de ser el nostre. L’escorpí mor i la tortuga persisteix i guanya.

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
16.06.2021  ·  17:50

https://elmon.cat/opinio/el-lider-de-peus-de-fang-267579/

i mentrestant, els del carrer, que no tindran insult (i que més ho necessiten)

https://www.vilaweb.cat/noticies/condemnen-lactivista-independentista-marcel-vivet-a-cinc-anys-de-preso/

Comentari a l’article de Cotarelo:

Fran 16/06/2021 4:53 pm
Parlar per parlar el món està ple d’il·lusos idealistes i que tenen una visió poc realista i massa romàntica… Parlar per parlar…. No hi ha ni un 1 % de Catalans independentistes que per la “causa” deixes que el portin a presó a ells o la seva família… no veure créixer els fills o estar amb els pares o avis en els seus últims anys de vida o que estiguessin disposats a que els embarguin tots els béns…. Parlem per parlar però aquí de ben segur q tots som Independentistes dels q volem que tot això passi però nosaltres des del sofà … Jo reconec q soc un d’ells..

ramon Feixas
ramon Feixas
16.06.2021  ·  19:26

“Per aquesta raó no hi ha cap més eixida prudent i sensata que no siga la separació, tan ràpida com siga possible, al preu que siga i amb el cost que siga.”Efectivament, la desmesura del deliri persecutori dels franquistes porta inevitablement a aquesta conclusió. Però és inevitable que la seva exe3cució sigui possible. Si ho és automàticament serà prudent i sensata. Si no ho és esdevindrà una capejada de part dels franquistes. La clau, doncs és que sigui possible. Que hi hagi bon nas

Ramon Samarra
Ramon Samarra
16.06.2021  ·  21:41

Quin país es Espanya, que fa ministre un home com l’Iceta, no saben qui es M. Rajoy i, li volen robar el seu patrimoni, a un home com el professor Mas-Colell? Quin país, marxem JA.

david graupere
david graupere
16.06.2021  ·  22:24

Avui com d’habitud un plaer llegir-vos,

els qui pilotaven la independència van fer just el que va dir Jordi Sànchez: obligar l’estat a negociar. Però ningú no té el coratge d’admetre-ho.

L’estat però s’ho va creure i va retirar tots els fons de totes les entitats i ara anirà a totes, més quan ERC fa un pas enrere, el dubte d’ERC accelera la repressió i la resta de partits no poden fer res si tots no es conjuren en la unilateralitat.

Seguesc pensant que el moviment verd alemany contra les nuclears seria el millor model perquè els partits siguin obedients al seu programa electoral.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes