Els indults són un pacte entre impotents, abans de la “catàstrofe immanejable”

La Moncloa i els Lledoners veuen en el nou govern una oportunitat d'aconseguir ara mateix allò que més els interessa a cadascú, abans no arribe allò que El País anomena "catàstrofe immanejable"

Vicent Partal
Vicent Partal
30.05.2021 - 19:52
Actualització: 30.05.2021 - 21:52
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Hi ha algun paperot del senyor Kafka que diu, ho cite de memòria, que les revolucions s’evaporen a mesura que va apareixent una nova burocràcia que les vol domesticar. I efectivament aquest és un fenomen que ha passat sempre, cosa que no vol dir que haja triomfat sempre, i per tant és lògic que alguns intenten que passe també amb la nostra.

Mireu, el mes de juny del 2018 vaig coincidir a la redacció del 9 Nou, a Vic, amb José Zaragoza. I fora de càmeres el diputat socialista em va sorprendre quan em va confessar en un passadís “que tot és un desastre”. Concretament, va fer una metàfora que no oblidaré mai, en la qual assegurava que “els presos són com si un volcà hagués aparegut al mig de la plaça”. Cosa que feia impossible, volia dir ell, cap mena de moviment polític a Catalunya. “Mentre el volcà no desaparegui –em va dir– no tindrem cap manera de fer res.”

La frase, repetesc, és del 2018. Els socialistes no cauen ara, de sobte, del cavall. No us enganyeu. Allò que ha canviat de sobte perquè ara tot siguen presses per a aprovar aquest perdó als presos polítics no és que el PSOE haja entès que no hi ha manera de fer res a Catalunya mentre hi haja presos, sinó que ha pujat al poder dins l’independentisme aquella “nova burocràcia” que aspira a domesticar-nos i l’oportunitat que això pot significar per a Espanya. Oportunitat gairebé darrera, ja, especialment perquè arriba en un moment en què la proximitat de decisions judicials europees pot posar el règim cap per avall. I d’ací ve que el pacte sobre els indults, un pacte que hi és i en què treballen totes dues parts per més que vulguen negar-ho, siga un pacte d’impotències.

Per raons diferents, els uns i els altres, la Moncloa i els Lledoners, han de desmuntar, frenar si més no, el moviment popular nascut entorn del Primer d’Octubre i ja han constatat després de tres anys llargs que no els és ni els serà fàcil, això. Amb els indults, els uns esperen aplacar el volcà i extingir-lo si és possible –que és la seua prioritat. I els altres, per bé que no tots, esperen fer realitat finalment aquella fantasia que tenien al cap quan es van lliurar voluntàriament al país del qual ells mateixos s’havien proclamat independents: que hi haja pietat, o que funcione un pacte qualsevol, i els deixen tornar a casa, com si no haguessen fet res.

Tanmateix, per als uns i per als altres, el problema és el mateix: que el temps va passant i el suflé no baixa de cap manera –si em deixeu dir-ho amb aquella encantadora metàfora que alguns periodistes es van empescar com a primera campanya de propaganda contra el moviment.

I permeteu-me que tot això ho il·lustre recorrent a un editorial pretesament molt solemne que el diari El País publicava ahir. Perquè al mig del text se li escapa un raonament que explica de manera cristal·lina de què tenen por: “La democràcia espanyola té pendent de resoldre el conflicte a Catalunya. Hom pot intentar-ho amb el manteniment passiu de l’status quo. O mitjançant el diàleg. No hi ha cap garantia que el diàleg tinga efectes positius. Sí que hi ha proves suficients que el no a tot dels governs anteriors ha afavorit el creixement independentista de la darrera dècada. La situació ja és difícil. Però esdevindria una catàstrofe immanejable si un salt qualitatiu convertís les posicions en favor de la secessió en àmpliament majoritàries.”

“Catàstrofe immanejable” i “àmpliament majoritàries” són les dues claus del text i són també les dues claus que expliquen el perquè del perdó ara. Que la decisió d’esdevenir un estat independent ja és tan majoritària i decidida a Catalunya que ells mateixos no poden evitar de constatar-ho es demostra en la necessitat que senten d’escriure, com un matís oportunament salvador, aquest “àmpliament”. I això de “catàstrofe immanejable” no em podeu negar que, simplement, fa venir salivera…

I tot això és el fruit de la feina feta del 2017 ençà. Ara, a diferència d’aleshores, sabem el preu de fer la independència no de qualsevol país sinó d’Espanya i hem assumit que cal defensar-la intensament al carrer. I sabem també, després de l’aeroport o Urquinaona, que no poden resistir molt de temps l’embat. I hem après a explicar a Europa molt millor què volíem dir i no sabíem dir. A parlar de minoria nacional i de drets democràtics, a identificar Espanya com un estat il·liberal, autoritari i antieuropeu i sobretot a trobar en el litigi estratègic a l’espai jurídic europeu la clau que obri tots els panys, des de l’exili. I ens hem situat, a més, com a actors internacionals, tot causant un enorme forat de credibilitat no solament a Espanya sinó a la Unió Europea mateix. I hem trinxat institucionalment Espanya, bo i trencant l’equilibri de poders, amb el rei irrompent a crits en la vida política, els tribunals governant i fent depuracions arbitràries i l’estat profund esclatant d’ira, descontrolat, fins i tot contra el seu govern. I hem situat el nacionalisme espanyol en el lloc que li correspon, en l’autoritarisme que li és consubstancial i que no pot sinó provocar rebuig entre nosaltres, com la història ens demostra.

Aquest és el marc que explica el com i el perquè del pacte d’impotència que són, seran si finalment acaben passant, els indults, el perdó als presos. La nova burocràcia domesticadora ja és al poder –i no únicament dins Esquerra Republicana– i l’Espanya acorralada que veu a venir la “catàstrofe immanejable” prova de veure si, posant-se d’acord els uns i els altres, encara pot frenar-ho a temps. I la nostra resposta? Si us vaga, feu el favor de llegir aquesta entrevista amb Pepa Plana, que ella ho explica molt millor que no jo.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
30.05.2021  ·  22:28

Que el suflé no baixa ni baixarà és un fet. Qui ha perdut un ull, o té familiars que ja han perdut la vida després d’aquell infern del primer d’octubre, o qui va rebre un colp, o el va veure rebre; qui va anar a votar, o va estar a Urquinaona, o a l’Aeroport o a l’autopista, no ho oblidarà mai. Mai. NI les seues famílies, tampoc. Els burócrates, ara han de lluitar amb unes realitats difícils d’amagar. Per exemple, demà tornen a apujar l’electricitat. I el govern del país veí ja ha desmentit que la jubilació s’endarerirà més enllà dels 67 anys. I els fons europeus ja veurem si arriben o si tampoc. Amb això i el record de la repressió, ja poden acusar la població de radical i extremista. Els passaran pel damunt. D’altra banda, l’enfonsament d’Espanya fa molt que és inevitable; però ara és imminent. No només és un pacte d’impotents. És que és inútil. Seguim. Per cert, des del País Valencià, sempre mirem el País com un tot.

NIL MALET
NIL MALET
30.05.2021  ·  22:41

Editorial valenta i oportuna.
Felicitats Vicent.

Donec perficiam

Miquel Gilibert
Miquel Gilibert
30.05.2021  ·  22:52

Sr. Partal, és evident que el suflé ni baixa ni baixarà. I és també evident que la nova burocràcia catalana i l’espanyola es necessiten
Però aquí acaba el meu acord amb l’editorial. Donaré una visió molt pessimista, ja aviso, però és que crec que malauradament és el que s’ha complert fins ara i el que hem de fer per sortir de l’atzucac és entendre on som i planificar. I fins que no ho veiem de forma totalment descarnada, no reaccionarem

1. Espanya pot continuar fent el que fa, sense cap mena de cost. Podria continuar reprimint Catalunya amb policies, o tancant a la presó qui li donés la gana i, en realitat, a Europa i enlloc faran res per posar-la al seu lloc. Simplement perquè ni Europa és realment un projecte democràtic (veure Polònia, per exemple) ni es pot permetre anar contra un país que li serveix una part important de la seva ma d’obra i li permet fer turisme.

2. Ens refiem molt de la justícia europea com si anés a posar de peus enlaire Espanya. Ara bé
* No tenen per què donar la raó als presoners polítics. Suposem que si, però cal tenir en compte que el TEDH va sobre formes, no sobre el fons. Enlloc es qüestiona que Espanya sigui una democràcia plena, per exemple. Només que no s’han seguit els procediments bé.
* Tal i com demostren els judicis contra Otegui o Atutxa, fins i tot si Europa deixa Espanya en ridícul, l’únic que faran és arronsar les espatlles, trigar- com en el cas Otegui- anys a implementar les sentències, i amagar-les als mitjans amics

3. Tot tenim clara la mobilització. No conec ni un sol independentista que ara no ho sigui. I evidentment si ho volem intentar el camí és Urquinaona, no agafar-se de les mans per fer una cadena. Ara: vist el que hem vist, i amb les ensulsiades dels polítics d’aquests darrers 7 anys, algú pensa que si hi ha una crida massiva a sortir al carrer i implementar la independència, la gent s’hi tirarà amb tota confiança ? Per l’amor de déu, si fins i tot coses que semblaven sòlides com el Tsunami han acabat sent fum, deixant moltíssima gent a mercè de la injustícia espanyola (i aquests segur que no els indulten, ni penalment ni econòmicament). Jo almenys ho hauré de tenir molt clar i saber molt bé què es vol fer i com, i tenir proves que s’intentarà anar fins el final abans no em vegin en un acte per tirar endavant la república.

4. Jo sempre dic que hi ha d’haver un relleu generacional per tornar a provar-ho. Bé… el relleu generacional ja s’ha esdevingut, però em sembla a mí que n’Aragonès, Puigneró, Torrent, Artadi… per dir alguns noms, molt per la confrontació i la desobediència no estan, que diguem

A mb tot això jo crec que no hi haurà cap desastre majúscul per Espanya. Quan anul·lin els indults- que ho faran- aquí hi haurà tres o quatre concentracions a la plaça Sant Jaume, o davant la Delegación del Gobierno, que seran evidentment reprimides pels Mossos. I després- com va passar post-sentència- tot tornarà a la normalitat. Farem aquesta no-vida nacional mentre ens enfonsem amb Espanya.

Fins que algú valent de debò i amb carisma, aprengui la lliçó i mobilitzi el poble.

Però per a això falta molt de temps. No crec que ho vegi

Joan B. Gabarró
Joan B. Gabarró
30.05.2021  ·  22:52

Crec ben sincerament que la pandèmia ha estat un aliat immillorable per a tots, tant d’aquí com d’allà, els que volen anar matant l’independentisme per recuperar la tranquil·litat de l’estatus quo. Però penso també que la mateixa pandèmia farà sortir molta gent arruinada a mostrar la seva indignació als carrers. Desitjo que tan bon punt torni la normalitat post-covid, els carrers siguin un maldecap constant per als polítics de l’estat criminal (tenir innocents a la presó és un crim) i també pels polítics acomodaticis d’aquí, que fer de masovers d’un cabró no ha de sortir gratis.

Anna CASACUBERTA
Anna CASACUBERTA
30.05.2021  ·  22:55

Cal parlar clar i avui el sr. Vicent Partal ho ha fet. Gràcies.

Xavier Massot
Xavier Massot
30.05.2021  ·  22:58

Com seran indults condicionats i parcials, Espanya ens facilitarà la feina per ficar fora de joc a tots els dirigents (inútils) empresonats. I els que gestionaran la Generalitat durant dos anys es cremaran. Així, amb la obligada renovació de lideratges s’obrirà una altra gran oportunitat que començarà amb les municipals.

Francesc Aguilar
Francesc Aguilar
30.05.2021  ·  22:59

Això dels INDULTS sona com INSULTS. Es poden fer molts rodolins.

Jesús Albiol
Jesús Albiol
30.05.2021  ·  23:12

Sí donen algun indult -que ho dubto- el que caldrà cridar i repetir ben fort és “amnistia”, que encara restaran més de 3000 persones represaliades. Aquesta hauria d’ésser la resposta clara i senzilla de la nostra minoria nacional. Els perseguits polítics seguiran existint, malgrat la desena d’indults que de vegades semblen un insult a la dignitat individual i col·lectiva.

Josep Maria Miquel
Josep Maria Miquel
30.05.2021  ·  23:13

Especialment encertada aquesta editorial.

Carles Macaya
Carles Macaya
30.05.2021  ·  23:17

Quan llegeixo editorials així he de sortir del meu silenci imposat.
Potser, dic potser, la independència si avança.

El que no avança són els polítics o alguns polítics que ens volen domesticar. Polítics de fora però també de dins.

És clar que el perdó és un engany… Potser ja han fet tard. Potser reaccionarà i farà reaccionar.

Només hi ha un camí, seguir i persistir fins la independència.

Jaume Ortí
Jaume Ortí
30.05.2021  ·  23:18

Potser als “nostres” els escauria millor que “impotents” un terme pejoratiu del mateix concepte: Titafluixes.

Jaume Bonet
Jaume Bonet
30.05.2021  ·  23:21

L’indult és un insult, però l’amnistia tampoc m’agrada …hem d’amnistiar els qui han torturat en David Ros i tants d’altres?Els qui han segretats na Tamara Carrasco i tants d’altres?Els jutges que han prevaricat?Els testimonis que han mentit? Els calumniadors i els lladres? … l’amnistia seria millor que no l’indult, però el poble va votar independència l’ 1-O i cal fer-la i reclamar justícia pels segrestats, torturats, calumniats i robats per motius polítics,i presó pels jutges prevaricadors,els testimonis mentiders,i els periodistes venuts. Salut

J. Miquel Garrido
J. Miquel Garrido
30.05.2021  ·  23:34

En la línia de l’editorial d’avui.
https://youtu.be/5a3uJaLh0Ec
Escolteu-lo!

ASERET ALMAR
ASERET ALMAR
30.05.2021  ·  23:34

Els indults són un engany com ho va ser la Transició. Per això, cal veure-hi les semblances i no deixar-nos entabanar.
Estic d’acord amb l’editorial d’avui. Va ser un error lliurar-se a la justícia de l’enemic. Entenc que hi havia raons personals però estava mal plantejat. I ara, amb els indults, volen deixar els exiliats de banda? I amb la resta de represaliats? No. Indults NO. AMNISTIA. I un referèndum pactat. I mentrestant acumular força per si cal una declaració unilateral. Si esperem que ens concedeixin la independència, ja podem esperar asseguts. Espanya farà tots els tripijocs inimaginables per impedir-ho. Legals i il·legals.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
30.05.2021  ·  23:40

Encara que sortim al carrer uns quants anys més, encara que tornem a organitzar una altra Via Catalana de 400 km com vam fer el 2013, encara que ens tanquin a uns quants ciutadans més… encara que tornem a bloquejar l’aeroport del Prat, no hi pot haver llibertat ni sobirania amb la poca consciència de Nació, que tenen els nostres polítics

No vull dir que no hi ha res a fer. El que vull dir és que no volem escalfar el ferro i preferim PICAR SOBRE FERRO FRED. I martellejar ferro fred com estem fent fins ara és perdre energies i és temps bastant perdut.

¿Com es pot posar el ferro a una temperatura suficient?
Faré marrada. Imaginem que totes les nacions d’Europa tinguessin tant clar que Catalunya NO és Espanya com SI tenien clar que Estònia, Letònia i Lituània eren nacions dominades per la força per una Rússia àvida de domini i poder. Ho imaginem? Doncs això és el ferro calent a punt òptim de canvi.

En deu anys NINGÚ s’ha preocupat de mostrar al món que Catalunya no té RES A VEURE amb Espanya. Ningú s’ha preocupat de mostrar prou amor a una Pàtria dominada i OCUPADA MILITARMENT per una nació invasora àvida de la nostra riquesa humana i econòmica. Nació ocupada per un estat espanyol DESTRUCTOR DE CULTURA i destructor de drets fonamentals.

Perquè l’Espanya superba i ufana no és la Rússia disminuïda de Mikhaïl Gorbatxov.
Som l’última colonia espanyola i faran el que els roti amb uns catalanets que surten al carrer per dir que ja n’hi ha prou de tirania… però els catalanets només surten al carrer per dir prou SENSE FER CAP PEDAGOGIA de la situació de dependència d’una Espanya DEPRAVADA, CORRUPTA, CRUEL.

Si seguim sortint al carrer com fins ara.. anirem de mal en pitjor.
No ho veieu igual?

jaume vall
jaume vall
31.05.2021  ·  00:15

He llegit l’editorial engrescador. He pensat, “sí, avui al cent per cent” amb el Director, i continuar amb les brases enceses -sota la cendra de la burocràcia- per quan una airada imprevista torni a revifar les flames.
Després he llegit el comentari de M.Gilibert, i malauradament no s’inventa res. El que diu és prou cert respecte del nostre present, dels quatre anys que han passat des del moment que havent tocat amb la punta dels dits la victòria, el vertigen va acovardir els sherpas -els polítics- impedint el muntanyenc -la societat- de fer el cim.
¿Qui tindrà raó, la visió optimista que s’agafa als punts al nostre favor, o la visió pessimista, que recorda els obstacles que ancestralment ens tenallen?

Ed Garrido
Ed Garrido
31.05.2021  ·  00:16

Sr Partal, crec que el sufle si que ha baixat i baixara. La clau es la manipulacio escandalosa de TV3. Com es que un dels tertulians omnipresents de TV3, com es el Sergi Sol (membre destacat d ER) diu que el MHP Puigdemont “es un fill de puta pelomocho” i es queda tan ample? Aixo divideix, emprenya i manipula el moviment. Per no parlar dels comissaris politics d ER Voltas, Ridao, Minives, Cruanyes, Llansanas…ells son liders d opinio i condicionen pensament, i vendran el relat de la idonietat dels indults i de la seva taula farsa de dialeg.

Trisha Dominguez
Trisha Dominguez
31.05.2021  ·  00:53

Estic d’acord. Som una societat que està acostumada a lluitar en silenci. La llavor de l’1 d’octubre va donant els seus fruits, indomables. Temps al temps, n’hi ha que confiaven en la burocràcia que ha viscut amb l’esquena dreta per fer el pas. Tenim dos anys per treure’ns la veta dels ulls i preparar el carrer per fer el salt.

Josep Gualló
Josep Gualló
31.05.2021  ·  01:27

ES EVIDENT QUE ELSUFLÉ SI FA ALGUN CANVI SERÀ PER PUJAR MES

La Espanya profunda sumada a les clavegueres de l’esta i tota la patuleia de jutges prevaricadors i polítics incompetents que no intenten solucionar els problemes, si no omplir-se les butxaques ha arribat a un punt que només te una sortida.

Una sortida que no la pot acceptar però l’haurà d’acceptar per força ja que la comunitat Europea no pot seguir dissimulant més perquè cada vegada son més països i més importants que la vigilen i l’amenacen.

Mai hem tingut la a independència tant a prop com ara. Només tinc una por, i és que som especialistes a espatllar les coses al darrer moment.

També es veritat que l’experiència acumulada des del inici del procés fins ara ens a fet savis i previsors, i les probabilitats de guanyar cotitzen a l’alça.

Lola Tomàs
Lola Tomàs
31.05.2021  ·  01:57

El que planteja en Miquel Gilibert és un dels escenaris possibles. Tanmateix no oblidem que sempre hi han variables que poden destarotar les coses o dirigir-les cap a altres escenaris.
Ja fa temps que veig una Europa de nacions… i els estats perdent poder. Escòcia, Còrsega, Catalunya… Mirem què està passant a França… Més més tard o més d’hora la força que empeny al canvi és més forta que totes les resistències. Hem de continuar empenyent

Núria Castells
Núria Castells
31.05.2021  ·  02:09

Veig molta decepció, al meu voltant. Molta gent enfadada amb els “líders”. Molta gent que se sent traïda amb el que ha passat i, encara més, amb el que veuen a venir: un enorme joc de mans per intentar convertir DEFINITIVAMENT l’anhel de llibertat dels ciutadans en un acord mans i mentider que torni a la cleda el poble de l’1-O. I, aquí no ha passat res. I cal “mirar endavant”.

Però aquesta decepció s’acompanya d’una més gran clarividència. Finalment, ha quedat al descobert quina mena d’artefacte són els partits -tots- i quina mena de maniobrers -per dir-ho molt suau- poden ser la majoria de polítics. Quina és la funció manipuladora dels mitjans, quan són a les mans del poder, i quines són les pors i els interessos veritables de molts que es pretenen representants de la voluntat popular, mentre tracten de desvirtuar-la.

Tota aquesta gent decebuda i clarivident no veig pas que hagi deixat de ser independentista. Només, ha adquirit experiència amb una trompada impressionant amb la realitat.
I veig que n’hi ha que han quedat fastiguejats i han perdut la fe i l’esperança. I n’hi ha que han identificat ON és la veritable força i s’han apoderat més que mai.
Només falta veure quins seran els més nombrosos.
La crisi i els pròxims esdeveniments polítics ajudaran a inclinar la balança, ràpidament

josep soler
josep soler
31.05.2021  ·  02:31

La censura de VilaWeb als comentaris dels subscriptors sobre els relats de l’ opinador professional d’ERC, el Sr. Barnils, farà que jo no renovi la meva subscripció en aquest portal.

Suposo que la subvenció de la gestoria de la Generalitat a VW, és més que suficient perquè no es necessiti la meva modesta aportació econòmica. Els diners els donaré a OCTUVRE, periodisme de veritat que no rep subvenció de la colònia.

Joan López
Joan López
31.05.2021  ·  05:49

Indult,insults,insult,insults,insult,el corrector me a nat cambian el solet la paraula. Crec que es la correcta,

Josep Sendra
Josep Sendra
31.05.2021  ·  06:09

Bona Editorial. Els presos, amb la decisió de quedar-se, ho han anat cagant tot, massa convencionals.

LLUÍS CASTILLO
LLUÍS CASTILLO
31.05.2021  ·  06:12

M’agrada molt l’editorial Sr. Partal, però en Miquel Gilibert dibuxa una visió més propera a la realitat, és possible que arribi el nostre somni, però jo tampoc el veuré. Salut.

jordi Rovira
jordi Rovira
31.05.2021  ·  07:41

Un article molt esclaridor. Tant que em fa pensar en la necessitat de la mateixa burocràcia europea, per també intervenir i cercar una solució. Ho penso sense més pistes que la lògica dels propis esdeveniments. Sí senyor, els del PSOE no cauen del cavall just ara; sinó que tot una sèrie d’esdeveniments encadenats donen a l’escenari aquesta qualificació ” d’immens desastre”. Tot plegat amb unes expectatives que encara són pitjors, i que ràpidament demanen d’algun element racional que pugui controlar una revolució amb un epicentre profund, massa profund com per donar-li passada. Una revolució que dóna peu a una contrarevolució que encara és més preocupant i desestabilitzadora. El trumpisme espanyol, per ” castizo” e instrumentalitzat, resta fora de control.
Tant és així que la mateixa naturalesa dels indults, la seva fonamentació i el seu encaix en l’ordenament jurídic ja són una clara anomalia. De nou, al costat d’una sedició carpetovetònica sense parangó als països occidentals, hem d’apostar per uns indults decimonònics propis d’un estat incapaç per a la gestió moderna. I l’aposta és després de constatar com cap altra sortida ja és possible. En efecte, la desintegració de l’Estat Espanyol, és un procés en marxa. I en efecte, la referència de l’A. Barnils a les sorpreses del com pitjor millor, s’han de tenir molt en compte. Lluny queda aquell caràcter evocatiu de l’expressió : “amb un somriure, la revolta”. Lluny queda, perquè ja ens cau a sobre. I en mig de tant discutir si dels uns o dels altres, no sé pas si la vèiem venir!

Adrià Arboix
Adrià Arboix
31.05.2021  ·  08:21

“nova burocràcia” que aspira a domesticar-nos.
Una frase increïblement genial.

Josep Vilà
Josep Vilà
31.05.2021  ·  08:27

1. El pacte dels Presos és una traïció al projecte de fer un Nou Estat, es miri com es miri.
2. Censurar comentaris als articulistes de VW fans del Govern de Vichy és part de la submissió. [D’acord amb en Josep Soler, com tantes vegades].

Cristina Moscardó
Cristina Moscardó
31.05.2021  ·  08:30

Encara que nosaltres poguem ser pesimistes pels esdeveniments que hem viscut fins ara, i tot i estant d’ acord amb l’ editorial respecte al fet que tant allà com aquí tenen tot l’ interès en fer baixar el soufflé amb els indults, per molt que indultin a uns quants presos el conflicte no desapareix.
Només tinc una esperança: per malament que ho facin els nostres, per molt que vulguin fer puntada de peu i endavant i fer desaparèixer la revolució del carrer, Espanya no té remei, ho farà pitjor.Ells socialistes són tan enemic com el PP, però per aquells que es pensen que amb aquests es pot arribar a enteses en taules de diàleg, què passarà quan torni a governar la dreta extrema i l’ extrema dreta? I això passarà aviat.
Mai mai mai arribarem a res amb Espanya.

David Mascarella
David Mascarella
31.05.2021  ·  08:37

Massa fàcil ho pinta… pacte de la impotència? menyspreu dels valents potser?

Albert Miret
Albert Miret
31.05.2021  ·  08:49

Com a gestors del “pitjor impossible” estan recopilant conflictes sense resoldre, i això pot ser d’una ajuda inestimable per a nosaltres. Les barbaritats diplomàtiques de l’estrella Borrell a Rússia, la pressió marroquina enviant onades de xavals a unes colònies espanyoles absurdes el segle XXI, les amenaces constants de la UE advertint-los que miraran amb lupa com es gasten els diners que els donen per caritat cristiana, el que anomenen el “problema català” sense adonar-se que el problema és espanyol i profundíssim, la guerra que s’han muntat per la covardia d’haver cedit tot el poder polític de l’estat a una justícia de fa segles absolutament inútil, però model mundial de crueltat, la guerra a mort entre PP i PSOE per a mantenir el poder dins d’un poder dictatorial que els iguala amb els països més antidemocràtics del continent, el descrèdit en el qual hem fet caure Espanya escampant només la veritat, els fracassos dels llançaments publicitaris amb què gasten milions i milions d’euros sense resultar creïbles ja per ningú, etc., etc. Dins d’aquest escenari, es fa més gran cada dia la vulnerabilitat d’un país que mai ho ha arribat a ser davant de qualsevol pressió externa com la marroquina de la setmana passada. Espanya s’està acabant perquè està desacreditada i arruïnada, amb una revolució nazi interna protagonitzada per unes dretes fingides ii amagades durant quaranta anys, i en lloc de modernitzar-se i democratitzar-se, pretenen solucionar-ho tornant al seu vergonyós i ridícul passat.

Joan Mª Tortras
Joan Mª Tortras
31.05.2021  ·  08:56

El Sr. Partal ha fet un molt bon article i punt. La realitat per mi, és la carta del Sr. MIQUEL GILIBERT.
Bon dia!

Pep Agulló
Pep Agulló
31.05.2021  ·  09:06

OPERACIÓ SÁNCHEZ-ARAGONÈS

Hem de recordar allò que dèiem, Espanya no sap fer política, només repressió. Perquè els indults són part de la repressió, la cara “amable”, però la pastanaga té la mateixa finalitat que el pal, acabar amb la lluita política de ruptura amb l’Estat apuntalant els autonomistes del govern Aragonès. El perdó també amortitza i posa punt i final a la famosa taula de negociació. É el pa que s’hi dona…

Representa la incapacitat per la via de la repressió crua i pelada (el 52% els ha obert els ulls) d’acabar amb les nostres aspiracions independentistes. Com enumera l’editorial el moviment ha madurat…

L’indult, una sortida individual que la sala tercera dels togats deixarà en res. Que la repressió no s’atura ni pels exiliats ni pels 3000 processos en curs.., tindrà un preu molt alt pels presos perquè ara la seva condemna ja no podrà passar dels Pirineus, no tindrà trellat en la justícia europea, amb un preu personal també molt alt.

…Però també per l’operació Sánchez-Aragonés i alguns altres que parlen d’embat, però passen per l’embut autonòmic sibil·línament… Pensar que poden tancar un procés polític amb mides de perdó individualitzat és propi d’impotents com diu l’editorial.

I tot això perquè: el suflé no baixa de cap manera…

Ferran Martínez
Ferran Martínez
31.05.2021  ·  09:09

El calendari els apreta molt. Què passarà si els tribunals europeus sentencien contra Espanya amb els presos encara tancats? Els indults busquen diluir un hipotètic dictamen europeu que faci sortir la gent al carrer. La paradoxa seria que jutges i monarquia impedissin els indults

PAU BOLDU
PAU BOLDU
31.05.2021  ·  09:14

Temps de rendició iretorn del ramat guiat pel pastor Peret

Ramon Berdegué
Ramon Berdegué
31.05.2021  ·  09:15

Jo crec que perdem el temps, ells estan guanyant, ens fan perdre el temps en indults trilers i que no serviran ni s’acabaran de quallar i si ho fan, serà per desfer-los en dos dies. Són tot de tàctiques de distracció. Els presos i altres represaliats saben perfectament on són i haurien de rebutjarlos frontalment igual que una amnistia que alliberi de culpa als involucrats en la repressió. Potser sí treballem per la república, aconseguirem que sigui posible un veritable alliberament pels reprimits injustament i podrem acusar al estat corrupte i criminal que ha causat tant de dolor.
Amb tot el dol del meu cor, els reprimits haurien de desaparèixer del protagonisme actual, són pressió a favor de la causa però no han de ser la causa. És una de les grans estratègies del opressor, mentre lluites per la llibertat d’uns pocs, aconsegueixen reprimirnos a tots. Hem de vellugar contra el repressor i per la llibertat de tots, també els encausats i presoners en sortiran beneficiats.

Antonia Petit
Antonia Petit
31.05.2021  ·  09:20

Clar i valent! M’encoratja per sortir altra vegada al carrer… Gràcies!

Alfred Mollá
Alfred Mollá
31.05.2021  ·  09:39

Nosaltres, els de casa, ni oblidem ni perdonem, i, la majoria del meu entorn també; això no se’n va amb el temps.

David Badia
David Badia
31.05.2021  ·  10:00

D’acord amb Miquel Gilibert

Jaume Riu
Jaume Riu
31.05.2021  ·  10:19

AMB TO D’AMENAÇA
Si en comptes d’una proposta argumentada, fas només una amenaça, es demostra que estas acovardit, que ja no saps què més fer.
Quan el to és d’amenaça, tan li fa les paraules que es facin servir, perquè no es pot ocultar la covardia -i la por-, que està patint el que llença l’amenaça.
El rei, el 3 d’octubre de 2017, per televisió i amb un posat acovardit, amenaça als catalans i demostra així que no sap fer res més.
Mariano Rajoy, el 27 d’octubre de 2017 per televisió i amb un posat acovardit, només té el recurs de l’amenaça de destitucions i innumerables repressions amb l’anunci d’uner eleccions imposades, tot plegat amb l’evidència que no sap construir res més.
Ara em fa el mateix efecte quan sento això d’una “catàstrofe immanejable”, i trobo que descriu una amenaça carregada de por.
També ens amenacen amb l’ultim recurs d’un “indult personalitzat i reversible” com un pacte entre impotents que ningú no ha demanat, perquè ja no saben què més fer, i demostren aixi la por que pateixen.
Però no ens equivoquem, quan des de l’altre bàndol ens amenacen vol dir que tenen pànic, i la por els fa imprevisibles, irracionals i cruels. Per això són perillosos.

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
31.05.2021  ·  10:41

Sí,exacte: pacte de impotents. I pacte que no servirà de res per als qui l’han signat ja fa temps. Perquè el poder real dels signants és molt petit i limitat: ni el gobierno mana res d’important assetjat pel deep state, ni els buròcrates d’aquí tampoc, assetjats per les bases i la gent. I perquè passar pàgina com pretenen ells és impossible: hi ha passos a la vida de les persones i de les colectivitats que no tenen marxa enrera. I efectivament l’editorial del País és força patètic per realista.

Seguim. Donec perficiam!

Salvador Aregall
Salvador Aregall
31.05.2021  ·  10:48

Res no és fàcil. El camí que estem fent és molt fosc i avancem amb pocs metres de visibilitat, tan endavant com endarrere -el camí transitat torna a ser fosc quan ens girem a mirar-lo-. La crueltat de l’estat és irreductible i crec que arriba un moment en que cal admetre que el presos no són herois, no tenim dret exigir-los el grau de màrtirs. L’amnistia sempre ha de ser un horitzó, sense rebaixa, però siguem conscients que, com el referèndum, l’estat no s’ho pot permetre, perquè seria com admetre la seva inexistència. Primer per desautoritzar el seu més alt tribunal i després perquè seria la negació de l’article segon del títol preliminar de la constitució espanyola, aquell que fa referència a “la indissoluble unidad de la nación espanyola”. Per tant tinguem-ho clar, amnistia i referèndum són objectius revolucionaris, estan gairebé al final del nostre camí. Podem pensar que l’operació indult forma part d’un pacte?. Jo no ho negaré. El sofriment del presos -per més que diguin que estan ferms i insubornablement forts i determinats- és tan real com el sofriment de les seves famílies i amics. Si l’indult poc mitigar aquest sofriment, no hi tinc res a dir. Si hi ha un preu a pagar per aquest indult, estiguem atents i preparats per no pagar-lo, per no deixar als nostres polítics que ho paguin. Si, estem en un punt que ens hem de defensar del foc enemic i del foc amic!. Hi ha el punt de triomfalisme habitual en l’editorial d’avui que voldria matisar: “sabem també, després de l’aeroport o Urquinaona, que no poden resistir molt de temps l’embat”, doncs no, no ho sabem i probablement poden resistir molt més que no ens pensem i “trobar en el litigi estratègic a l’espai jurídic europeu la clau que obri tots els panys, des de l’exili”, aquesta confiança cega amb la justícia europea jo no la hi tinc. Ara bé, dit això, és evident que les coses no són gens fàcils pel govern de Sánchez. Està atrapat pels vots que necessita d’ERC per un cantó i per l’altre el tsunami que es va engendrant en les seves pròpies files i en les files de l’oposició, perquè, no s’ha oblidar, el problema territorial de l’estat espanyol és bàsicament emotiu, no racional i arriba un moment en què l’estat no sap controlar els esdeveniments amb la raó. Aquesta és una avantatge nostre.

Ventura Passols
Ventura Passols
31.05.2021  ·  10:49

Apreciat, que no conegut personalment, Vicent, com sempre és un anhel d’esperança llegir les teves editorials, tot i que estic d’acord amb el teu anàlisi i el comparteixo en part, ni veig aquests indicadors O senyals de com Europa entén el que passa O de com aquest estat dona mostres d’estar-s’ho repensant.
Aquest estat és ingovernable perquè és presoner del dogma franquista del una, gran… I d’abans enfonsada que trencada.
L’estat profund és molt complicat que canviï res, de fet els polítics, poca cosa poden fer a aquestes alçades potser fa vint O trenta anys s’hauria pogut fer algun canvi però aquestes alçades està tant enquistat que caldrà arribar a la paràlisi per ingovernabilitat d’aquest Estat totalitari.
Arremangem-nos.

Cèsar Bonnín
Cèsar Bonnín
31.05.2021  ·  10:55

Pot ser que estiguem aquí cometent un error recurrent: per defecte pensem que el que diuen és veritat, quan en realitat el que diuen és normalment mentida. Probablement això de “catàstrofe immanejable” no ho pensen, simplement els convé dir-ho per apaivagar la ira dels espanyols. Massa sovint interpretem les paraules i els actes dels espanyols amb la nostra lògica, que és diferent de la seva, i així ens va. Tenim una lògica diferent, una relació amb la veritat diferent, i uns principis morals diferents. Els nostres principis morals són més propers als europeus, i aquesta és l’arrel del problema. Desgraciadament en això també ens estan assimilant, i si no ens n’adonem i hi posem remei, no només desapareixerà el volcà sinó que s’acabarà, després de 600 anys, el “problema català”.

JOSEP MARIA CIERCO
JOSEP MARIA CIERCO
31.05.2021  ·  11:11

Estic d’acord amb l’exposat pel Sr. Gilibert.
Crec que ès una visió encertada del moment actual.
Molts dels opinants tenen fe de que ens tornarem a alçar. Però també coincideixo amb l’opinió ja expressada de que en qui podem confiar per tornar-ho a fer. S’ha creat malfiança dels possibles catalitzadors del nou embat.
I la pregunta cabdal que ens tenim de fer cadascú amb sinceritat : fins on estem personalment disposats a arribar: Multes, repressió, dies i nits tallant carreteres, vies, aeroports, pèrdua de jornals de treball.
Crec que el paper ho aguanta tot, pero sincerament trobo molta gent hiperventilada que no ens fa cap be.
I per acabar, Europa no hi ès ni se l’espera. No ens vindran a regalar la llibertat, la tenim de guany sols.
Salut i república

Aleix Gaus
Aleix Gaus
31.05.2021  ·  11:28

Els indults crec que és una aixecada de camisa i aixi posar-se les medalles el govern central. Es una rendicio i admetre que demanem perdó quan no ja cap motiu per que ens perdonin. Aniran creixent les mobilitzacions al carrer. Sr Partal felicitats per aquesta editorial

Miquel Urquizu
Miquel Urquizu
31.05.2021  ·  11:31

Per a tots aquells que troben l’editorial d’avui encertat i valent (jo també mi sumo) només recordar-los de quin costat es posa Vila-web i els seus editorials quan es tracta d’un assumpte de ‘caixa o faixa’ i la seva part de responsabilitat amb el Govern que avui tenim.

La nova burocràcia domesticadora ja és al poder –i no únicament dins Esquerra Republicana. Les critiques negatives mai seran només per a ER (clar i Junts també i més.., recordeu els tertulians de les teles?) No dic que no hi hagi algun funcionari buròcrata (que l’important és el sou i la cadira) però trobem independents i altres que han fet un pas al costat per no entrar en el govern més en ensopit i desil·lusionant de l’historia. que el seu objectiu es ‘una taula de diàleg’.

I d’ací ve que el pacte sobre els indults, un pacte que hi és i en què treballen totes dues parts per més que vulguen negar-ho, siga un pacte d’impotències.L’editorial dona per fet que s’ha fet un pacte amb el “govierno” i que el indults ja son una realitat. Pero no aclareix entre qui. Oriol Junqueras, Pere Aragonés ? . No m’imagino Carles Puigdemont ni Laura Borràs fent aquest tipus de pactes.
En resum l’editorial està preparant el terreny per quan arribi la “catàstrofe immanejable” la responsabilitat quedi ben diluïda.

Però l’independentisme no pot obligar qui ha estat l’únic responsable de trencar l’unitat.

Josep Soler
Josep Soler
31.05.2021  ·  12:07

M’agrada especialment aquest article del Sr. Partal (en general la majoria) perquè quasi obertament avui, en la seva cita de Kafka, desqualifica a l’actual classe política quan diu: ” les revolucions s’evaporen a mesura que va apareixent una nova burocràcia que les vol domesticar”.
Crec sincerament que l’indult – justificat amb l’excusa del patiment general dels empresonats, però que tothom sap que anava destinada especialment cap al Sr. Junqueras – ha posat al descobert – a mes a mes – les verdaderes intencions d’ERC, pel que fa a la independència.

Qui va escollir l’exili, sabia perfectament, el que podia esperar, estant a la presó a mans de l’estat espanyol.
Qui va escollir la presó -i no l’exili per cert – suposava que les indulgencies (pels serveis prestats) podien decidir – a la curta, pel seu gran sacrifici- quins series els verdaders “màrtirs de la causa”?.
Crec que les coses cada dia estan mes clares, especialment pel perquè no es va dur a terme, aquella necesaria: “declaració d’independència”.

Carles Serra
Carles Serra
31.05.2021  ·  12:45

Gràcies Vicent per l’editorial; per arribar en aquest anàlisi que fa, malgrat que molts subcriptors de Vilaweb ja denunciàvem la realitat de la cúpula del partit ER i els seus tertulians, els noms d’ells són de sobres coneguts i citats per algun subcriptor.
ER va trencar l’unitat per aconseguir la nostra llibertat, alçades d’ara hi han proutes demostracions i fets de lo que dic; és com negar que els Comuns/Podemos són sistema i que viuen d’ell; han resultat tota una estafa pel 15M.
Després de tanta esperança i il·lusió per deixar d’ésser esclau d’aquesta espaÑa franquista, ha arribat la realitat d’aquest polítics i una part de la seva societat; pur cinisme i hipocresia, a part d’obediència en el sistema

Natàlia Garriga
Natàlia Garriga
31.05.2021  ·  12:45

Molt encertat Miquel Urquizu. Editorial valenta, sí; que dilueix responsabilitats, també. Com sempre, res de nou.

Carles Viñals
Carles Viñals
31.05.2021  ·  12:53

Discrepo. Aquí no hi ha dues impotències en presència, sinó només una: La de la classe política catalana.

Pepa Plana no ens diu “Ha guanyat l’Estat amb la PN i la GC”, sinó: “Han guanyat els polítics (els nostres i contra nosaltres), amb l’ajut dels Mossos, la BRIMO i les ARRO,” personant-se després, per si fos poc com a acusació, contra els catalans atonyinats i encausats. Difícil concebre un conjunt de baixesses més gran; no les oblidarem ni tornarem a confiar en els seus perpetradors. No és d’estranyar que a Europa, que no poden deixar de veure-ho, ens mirin “com a cagalló per sèquia.”

No és culpa del poble però, com diu ella, errar l’estratègia substituint “independència !” per “llibertat presos polítics !” Sería la primera vegada a la Història que una tropa abandonada en ple combat pels seus comandaments, fes el miracle d’auto-dirigir-se i proseguir la lluita amb la millor de les estratègies possibles. No; la nostra culpa sería en tot cas sumar-nos a la rendició institucional, retornar mansament a la cleda espanyola de la mà dels nostres polítics i seguint confiant en ells, com si d’allà on res no n’hi ha, en pogués rajar alguna cosa.

L’1-O del 2017 forem dos milions llargs; avui no som pas menys, malgrat la desmobilització programada. Si d’una massa així, assedegada de libertat, on tothom, homes i dones, joves i vells volen jugar el seu paper, no han eixit encara els líders que l’organitzin en un ÚNIC moviment en les seves vessants POLÍTICA i MILITAR, es deu només al complex de culpabilitat que Espanya ens imbueix i al d’inferioritat que nosaltres hem assumit. En la mesura que rebutjarem per falsos aquests complexos, els líders sorgiran i el moviment, indeturable, es consolidarà.

La condició indispensable per guanyar és creure en nosaltres mateixos,.

(Dedicat a Miquel Gilibert, Josep Mª Martín, Jaume Vall, Ed Garrido, Josep Soler, Lluís Castillo, Josep Vilà i Joan Mª Tortras, molt especialment als dos primers.)

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
31.05.2021  ·  13:18

Gràcies, Carles Viñals.

Octavi ENGUITA
Octavi ENGUITA
31.05.2021  ·  13:24

Aixo nomes ho podrien parar amb sentit comu, precisament allo que els hi manca i que els diferencia d’Europa.

Ja no estem ni al segle XX ni encara menys XIX.

Els marroquins ho tenen clarissim.

Tot depen del poble.

PEPE PEDREGAL
PEPE PEDREGAL
31.05.2021  ·  13:26

L’indult és un parany construït deliberadament fa uns mesos pel govern de les espanyes i la direcció d’ER, independentment d’altres factors, el principal objectiu és desactivar / aïllar el MHP Puigdemont, a hores d’ara l’únic líder capaç de portar-nos a una independència plena. Al PdCAT i algun personatge d’aquesta òrbita també els interessa l’indult per poder justificar altres actuacions. És legítim que els presos polítics optin per acceptar el perdó del Gobierno, però seria una immoralitat i una covardia per a Catalunya i sobretot per als que creiem en la INDEPENDÈNCIA i estem disposats a assumir les seves conseqüències, en definitiva seria una estafa en tota regla per a la Independència de Catalunya.

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
31.05.2021  ·  13:42

D’acord amb el Sr. Gilibert. No hi ha ningú que inspiri confiança.

L’ANC? Primer van contribuir a la desmobilització. Després han impulsat campagnes d’èxit i de comunicació dubtoses. Ara, tornen a empènyer i a dir-nos que hem d’estar preparats. Però en què quedem? Han tingut gairebé un any i mig per preparar-se ells i per preparar accions contundents, pactes amb societat civil, etc. etc.
Ara no haurien de dir “ens hem de preparar”….. haurien de dir: hem treballat un anys per un calendari de mobilitzacions constants, permanents, insistents i desobedients. I començar a convocar-nos. Mobilitzacions de blocatge, pacifiques, dures i menys dures (per totes les edats i disponibilitats).

I com que ja estem cremats, ens han de dir si les convocacions tenen termini i si pretenen desmobilitzar quan les coses es “desmadrin”. Perqué, tard o d’hora, una manifestació pacifica es desmadra.. i, doncs? Qué pensen fer? No han preparat cap protocol per aquests casos? Preparem-nos? Prepareu-vos vosaltres i ja em direu….

El procès constituent i la presentació d’en LLuis Llach és un’altra peça que s’ha desenvolupat tard i que potser tindrem acabat d’aqui a un any. El resultat el publicaran amb un titol ben grandiloquent i, apa, anar fent. Quedará un llibre molt maco i decoratiu.

I el CEO ens informa que ER pujaria en cas de noves eleccions. I segons vosaltres, aquesta noticia ens hauria d’engrescar?
Més aviat em sembla depriment, crec jo. Doncs, si guanya el partit desmobilitzador, perqué m’haig de mobilitzar jo?

I a l’estranger no hi ha manera d’entrar… traieu-vos del cap que a fora ens entenen. No entenen res. A Itàlia és una vergonya, el que sento i el que escriuen. I, a sobre, em moro de vergonya de parlar de la situació actual, després de 8 anys de dir que “ho teniem a tocar” i que Espanya es trencava. Vergonya i prou és el que sentim els catalans que vivim a fora. Estem tots amagats sota les pedres. I no sortirem del cau, fins que no veiem serietat. Serietat.

I vilaweb no cerca nous personatges, nous potencials liders, noves idees.
NO promociona el Consell.
No dona veu al moviment Meridiana Resisteix i d’altres irredents.
No he llegit cap entrevista al Sr. Albano Dante…. i el Dr. Cotarelo (valent i humiliat…ai! quin mal us fa que el nomeni!… i sabeu que precisament aquest és el drama… que us fa mal).

De qui ens podem fiar?
Jo, com el Sr. Gilibert, no em mouré fins quan torni a tenir confiança.

La confiança l’ha de reconstruir qui l’ha trencada. I punt!

Berta Carulla
Berta Carulla
31.05.2021  ·  14:12

Els indults seran una vergonya per la nostra lluita, destinada a espolsar-se Espanya les penes que la repressió podria acabar significant des d’Europa. Com el retorn de la Meritxell, en la mateixa línia.

Fa molt temps que vaig entendre el perill de llaços grocs i sopars als Lledoners.
Som uns ximplets que hem adoptat la lluita pels presos (lluita per la seva llibertat, quan en veritat la presó significa i dignifica la lluita) superposant-la a l’emancipació nacional que era la veritable lluita i el sentit de la presó.

Quina estafa. Hem abandonat el projecte.

I encara recordo la xapa “Llibertat Junqueras”, a solapes molt progres. Sense complexos. Quin fàstic! Contradicció i fluixera al poder. Insubstància i horxata a les venes.

Carles Blas
Carles Blas
31.05.2021  ·  14:30

Parlem de calés. Sont 16000 milions d’euros a l’any. Catalunya és un contribuent net de la unió europea i l’estat espanyol. Potser sí decidim fotre el camp d’aquestes organitzacions que o no són democràtiques o no defensen la democràcia, deixarem d’anar tant malament.
Sobre la domesticació, no crec que m’empassi mai més cap polític. Per ara hi ha uns pocs que tenen el meu suport perquè no es sotmeten, la resta no me’ls crec. Continuaré votant a qui em cregui que continuarà portant la insumissio arreu. Ningú té ni tindrà el meu suport incondicional.

Rosa Gispert
Rosa Gispert
31.05.2021  ·  16:03

Carles Vinyals, enhorabona!. Totalment d’acord.

No és el pacte dels impotents és el pacte dels covards. I serem tots còmplices dels covards si acceptem la rendició institucional, la dels partits i la de les organitzacions. Amb la benedicció de mossèn Junqueras i els apòstols de Lledoners.

Indult=claudicació. Ni oblit ni perdó!.

Roser Caminals
Roser Caminals
31.05.2021  ·  16:42

Bona editorial, salvant el repartiment equitatiu de culpes que sempre grinyola.
Els indults són un pacte d’impotents, tan fràgil que probablement es trencarà, com ho és la taula de no-diàleg.
La visió de Miquel Gilibert no és negligible però de vegades el fatalisme ens fa més impotents del que som. Els veredictes jurídics europeus tindran el rendiment polític que nosaltres en traguem. Depén si sabem transformar el moment en momentum o no.
Si aquesta majoria “immanejable” realment vol la independència, la tindrà. És qüestió de nombre i intensitat.

Lluis Molist
Lluis Molist
31.05.2021  ·  17:47

Molt bona editorial Vicenç. He set especialment crític amb algunes, però en aquesta agraeixo la teva valentia.

Joan Royo
Joan Royo
31.05.2021  ·  18:02

Un altre gran editorial. Ens volen domesticar a través d’un pacte d’impotents. Ho he dit manta vegades, la desbandada de finals d’octubre del 17 va mostrar una altra impotència la del govern, uns es lliuren a la justícia espanyola i altres se’n van a l’exili. Gran error dels primers. I ara alguns volen mercadejar i rescatar aquells que anaren a les presons de l’estat opressor. No cal ni moure un dit pels indults, no cal perdre ni un minut demanant indults, amnisties i altres romanços. Com diu la pallassa Plana només tenim un objectiu, independència ara. Als negociadors domesticats, sí, Partal els ha assenyalat, ERC i també alguns de Junts i també alguns de la CUP, els hem de denunciar i dir-los a la cara si és precís, botiflers. Només tenim que el carrer i les entitats independentistes, ANC, Omnium i d’altres, per tornar al carrer i desemmascarar els domesticats que ens volen domesticar. Tornem al carrer amb una sola consigna: INDEPENDÈNCIA ARA!! Deixem de fer l’enze amb campanyes sense trellat. Ara l’ANC es despenja amb una llei d’independència (arreplegar signatures), Omnium s’embolica a Europa denunciant el borbó…Tot pèrdua de temps, esforços i diners.

Jordi Camprubí
Jordi Camprubí
31.05.2021  ·  18:16

Tota la Moncloa està encantada que ERC hagi aconseguit la presidència de la Generalitat ja veurem el preu que pagarem per tot plegat

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
31.05.2021  ·  19:44

L’amnistia a la fi del franquisme va ser una llei de punt final i l’eximent de responsabilitats dels criminals del règim. Si ara el règim superficialment reformat el 78 canvia l’estratègia de la repressió que, “del rey abajo”, els surt de les vísceres és bàsicament perquè no vol ni li convé jugar el final de la lliga a Europa. No per empatia ni per humanita, no ens hi enganyem.

Ferran Moreno
Ferran Moreno
31.05.2021  ·  21:18

Si en el punt més àlgid, amb tot a favor, quan érem a un pam de la independència, es van fer enrere, van suspendre la DUI, es van rendir i van trair el poble entregant-se als espanyols, què podem esperar d’ells ara, valentia?

No fotem! Tot el contrari. Rendició, més rendició i càstig emocional a dojo al servei del partit de torn.
Hem passat vergonya amb els llaços, les creus, etc, però amb els indults ens en faran passar encara més.

L’objectiu era i és la independència, no pas resoldre el conflicte, la concòrdia, ser bones persones, abraçar l’enemic, l’amnistia o l’indult.

Massa entretinguts estem amb els polítics que es van estimar més fracassar. Amb ells no aconseguirem la independència. En aquesta vida, un cop et rendeixes, normalment ja t’has rendit per sempre.

Massa pendents esperant que la justícia europea ens tregui les castanyes del foc.
Europa potser acabarà solucionant el problema personal dels presos i dels exiliats, però en cap cas afavorirà la nostra independència.

La feina l’hem de fer nosaltres i tots sabem el que cal fer.

Ramon Perera
Ramon Perera
31.05.2021  ·  21:34

Llegeixo, avui i en dies anteriors, comentaris taxatius sobre lo que passarà, com si l’autor del comentari tingués una bola de vidre.
La meva visió és que l’esdevenidor no està tan clarament determinat. Desconeixem moltes de les coses que ara estan passant o les coneixem amb poca precisió. Igualment, observant la història de les societats humanes, trobem molt canvis socials que en el seu moment foren una gran sorpresa.

Potser és degut al meu temperament de científic.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies