Ni una sola nit no haurien hagut de passar a la presó

Ara és el moment d'empènyer molt i amb tota la força

Vicent Partal
Vicent Partal
23.06.2021 - 05:24
Actualització: 23.06.2021 - 07:24
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Els indults als presoners polítics catalans s’han aprovat finalment i tot indica que avui mateix seran tots al carrer. Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Oriol Junqueras, Quim Forn, Raül Romeva, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Josep Rull i Jordi Turull en realitat no haurien hagut de passar ni una sola nit, ni un sol dia, a la presó. Perquè, com molt bé va remarcar ahir l’ANC, no van fer res el 2017 que puga justificar la privació de llibertat, privació de la qual no podrem perdonar mai els culpables. Començant pel rei dels espanyols, continuant per Mariano Rajoy i Pedro Sánchez –que no pot deixar enrere el seu pas, per més que vulga– i rematant-ho en la miserable corrua de jutges, togats i funcionaris que van ser subcontractats en l’intent de fer més presentable la repressió davant Europa. Un esforç, aquest, en el qual ja es veu que no han pogut reeixir. Ahir, a Madrid, tan sols Jaume Asens va demanar perdó als presos i les seues famílies i no era ell, precisament ell, qui havia de fer-ho. Ans al contrari.

L’alegria que tots sentim pel retrobament dels presos polítics amb les famílies i amics no significa, però, que s’haja acabat la repressió. I la república independent de Catalunya tampoc no és encara la realitat palpable que la majoria del Principat vol que siga. De manera que tenim davant un punt i a part. Notable. Però no definitiu.

I no és definitiu perquè els objectius que ens vam proposar com a nació el 2010 no s’han aconseguit encara. Però sobretot perquè Pedro Sánchez no té res al cap llevat d’escapar-se com puga, i ara que encara pot, de la condemna europea. No hi ha cap projecte de cap mena, cap proposta que el govern espanyol vulga posar sobre la taula. El president Aragonès ahir va dir que ara era el moment del referèndum acordat, en una intervenció en què va reivindicar la independència, la fi completa de la repressió i el retorn dels exiliats, començant pel president Puigdemont, amb qui manté una relació remarcablement respectuosa. Però aquesta proposta, novament, naix a Catalunya.

Sóc profundament escèptic sobre la possibilitat que hi haja mai cap referèndum acordat amb Espanya. Tot i estar d’acord que seria la situació ideal, no ho veig possible de cap manera. Però al mateix temps no negaré que alguna cosa molt important sembla que ha canviat fa unes quantes hores a Europa. I m’agradaria cridar l’atenció sobre un parell de detalls que han passat generalment desapercebuts, però que a mi m’han semblat particularment remarcables.

La imatge que teniu ací sota mostra els vots concrets que va rebre l’informe contra Espanya i Turquia al Consell d’Europa. Turquia, Espanya i l’Azerbaitjan, un país d’origen turc, eren les tres delegacions més nombroses i van ser les tres úniques que van votar majoritàriament contra l’informe. La resta de vots contraris foren de l’extrema dreta, sobretot. En canvi, en estats com ara Alemanya, França i Suïssa, tots els delegats –socialistes, populars o de qualsevol altre partit– van votar a favor de la resolució que condemna Espanya i Turquia. Cosa que significa que la vella tàctica espanyola del xantatge del PSOE i el PP als seus socis europeus ha deixat de funcionar. Això ja es va apuntar en el vot dels suplicatoris al Parlament Europeu, però ara s’ha certificat definitivament. Si el 2017 Espanya podia amenaçar i imposar-se a còpia d’amenaces, ara ha perdut la capacitat de fer-ho. Ho hauríem d’apuntar.

I el segon detall té molta relació amb això. Ahir el diari La Razón va explicar de manera molt sorprenent que l’octubre del 2017 Juncker va voler proposar en públic una negociació entre Catalunya i Espanya amb la Unió Europea de mitjancera, negociació que evidentment hauria canviat la història. (Podeu llegir-ne els detalls i el context.) La Razón no és una font fiable i sembla que la intenció de la notícia és contraposar l’actuació del govern Rajoy amb la del govern actual. Però, en tot cas, per primera vegada algú, i ha de ser un algú del PP molt ben connectat amb els únics que poden saber què va passar, aporta noms i dades d’una cosa que havia circulat àmpliament però sempre com a rumor. I que indicaria, si mai fos possible de confirmar aquesta informació, que ni el 2017 les coses no eren tan clares per a Espanya com semblava aleshores.

Són dos detalls que cal afegir a la reacció internacional arran dels indults, una reacció que ha anat molt majoritàriament en la línia de dir que el diàleg i la negociació és el que cal i que la via seguida fins ara per Espanya era errònia i no treia cap a res. És una pena que molts dels qui avui diuen això i ho aplaudeixen no fossen prou valents per a expressar-ho també quan calia. Si la comunitat internacional hagués estat tan clara a rebutjar la violència espanyola el 2017 tot hauria estat ben diferent. Ells també hi tenen la seua responsabilitat.

Siga com siga, ara és el moment d’empènyer molt i amb tota la força. Perquè davant els nostres ulls, coartada ja a Europa la reacció espanyola, només hi ha dues opcions. Si la violència no és acceptable i la repressió és condemnada com un error, Espanya ha d’assumir que s’ha quedat sense l’eina que li va permetre de frenar el desenvolupament de la DUI. I per tant o bé accepta com més prompte millor de resoldre el conflicte nacional amb un referèndum a l’escocesa o bé, si persisteix en l’error de no voler fer política, la unilateralitat serà més justificada que mai, a partir de la victòria en el referèndum del Primer d’Octubre i el qüestionament generalitzat de la reacció que va tenir l’estat espanyol.

 

PS1. Els indults no són clars del tot. Ho explica ací Josep Casulleras: “La lletra petita dels indults: les condicions imposades als presos pel seu comportament

PS2. Més avisos, aquest de Marta Rojals: “La turboconcòrdia i altres mites“. Aquest de Julià de Jòdar: Temps de desestabilitzar. I aquest de Joan Minguet Batllori: Ens volen submisos: majories, minories i abismes democràtics.

PS3. Ahir es va fer la primera de les Assemblees de Lectors de VilaWeb del 2021. Si voleu saber com està aquest diari, podeu recuperar el vídeo.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Antoni Bardera
Antoni Bardera
22.06.2021  ·  22:09

Esparquia: Allò en què es converteix Espanya a força d’actuar com Turquia.

Josep Usó
Josep Usó
22.06.2021  ·  22:39

Ara mateix, Espanya està noquejada. I només tractaran de guanyar temps per a fer creure que han canviat. Com qualsevol maltractador. Però ha perdut bous i esquelles. Aquelles faules de la quarta economia de la Unió ja ni gosen esmentar-les. I ara, quan els demòcrates europeus s’han adonat que continuar com a socis de segons qui és letal per a ells, és quan hem d’empènyer. I aquells que creguen que el millor és romandre al costat d’Espanya, que s’hi queden. Cal rematar la feina. Màxim quan el màxim que han arribat a fer són nou indults condicionats i ridículs. Com ells són.

Daniel Mas
Daniel Mas
22.06.2021  ·  22:46

Hi ha un detall que encara és menys menor, el Consell d’Europa reconeix el referendum, ara és cosa nostra seguir-ne el mandat. Un segon detall és que parla dels drets humans, però s’oblida de nomenar les minories nacionals i els seus drets.

Victor Serra
Victor Serra
22.06.2021  ·  22:49

El Consell d’Europa posa les bases per aconseguir avançar. Ho hauriem d’aprofitar. Espanya mai voldrà acordar un Referèndum, però com ja hem vist ara, Espanya no sempre pot fer el que vol.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
22.06.2021  ·  22:58

Falta veure si la Comissió Europea seguirà sentint rumors de la caleta com fins ara. Perquè amb von der Leyen i companyia també tenim un problema, no un d’insuperable però que sí aconsegueix ralentitzar el nostre esforç col·lectiu. I jo també sóc escèptic sobre un referèndum a l’escocesa, simplement perquè el que tenim a davant és un personal, no només malèvol, sinó profundament absurd. Espanya no hauria d’haver existit mai.

Oriol Roig
Oriol Roig
22.06.2021  ·  23:00

Europa no farà res fins que no entengui que Espanya és un problema massa gran per resoldre i que la única manera d’abordar-lo és trocejant-la en peces de la mida de Grècia. Com ajudem?

Núria Coma
Núria Coma
22.06.2021  ·  23:27

M’ha desconcertat enormement aquest editorial.
Sembla que encara que difícil, ens digui que és possible un referèndum acordat amb Espanya??
Que l’independentisme sent alegria per l’excarceració dels presos tampoc ho comparteixo. Les independentistes ( persones) sentim alegria per l’excarceració de les preses ( persones) però com a moviment, com a lluita és un fracàs total, sinó estaria convocada la més gran de les mobilitzacions per rebre’ls demà, com a líders de la victòria, i en cap cas ens sentim així, ni ells tampoc.
L’esperança mai es perd, però ara per ara, ben poca en tinc que aquest govern que ha blanquejat el PSOE i l’ha ajudat un cop més a sobreviure i a sobresortir per damunt de nosaltres, faci cap pas per a aconseguir allò que mica a mica ha anat desvirtuant.
Bons desitjos personals per a les famílies i amics dels 9 presoners que seran alliberats d’una presó injusta, però alegria poca perquè n’hi ha molts més de 9 per ocupar els seus camastres

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
22.06.2021  ·  23:40

“De manera que tenim davant un punt i a part. Notable….” Aprofitem-ho!. Sánchez ha fet una cosa que, en cap cas, hauria fet el PP. Això crec que és evident. Aprofitem-ho!.
Una pregunta pertinent és: de qui tenim més por, de Sànchez o de nosaltres mateixos?
És responsabilitat nostra resoldre els nostres problemes interns d’estat. És responsabilitat nostra fer crèixer el projecte. El nostre país és responsabilitat nostra. Aprofitem-ho!

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
22.06.2021  ·  23:41

D’acord Vicent. Coincideixo en que el 2017 España no ho tenia gens clar i que això va provocar el seu panic, i la sèrie de errors judicials, garrafals la majoria, que l’han acabat duejnt on és ara. Mai he estat d’acord en que el 2017 no hi havia res preparat per a la independència; no hi havia res preparat per fer-la a trets i bombes o a bufetades, això és cert. El full de ruta de fer-ho de la llei a la llei era el més sensat i correcte. Però España va actuar amb por i ràbia, una mala combinació, molt perillosa.

I ara es trova sense la seva eina preferida: la imposició per la violència. Però per altre part per a utilitzar altres eines més civilitzades com l’engany i l’astúcia (com sembla que pretén) ho té molt complicat, sobretot de cara endins, pèrò també de cara a Catalunya. A Catalunya perquè ja estem escarmentats i recremats, però de cara endins perquè hauria de fer una autèntica revolució dels principals aparells de l’estat, començant per la judicatura a la que hauria de donar-li la volta com a un mitjó! De veritat algú creu en la possibilitat a termini raonable de que a España es pugui fer un referèndum a l’escossesa? No sense la revolució que deia ara mateix. I aquesta revolució només la pot provocar i tutelar la UE, sobretot mitjançant la economia. Cap força politica espanyola n’és capaç, ni de lluny. Patètic per cert el cas de Podemos /Podem: una enganyifa més. Ni tampoc cap força fàctica-econòmica.

P:D: El cas de Assens és segurament el més patètic. Jaume, quan algú ha de demanar perdó per la feina que fa, el més encertat i el més digne és canviar de feina!! A què esperes?

Jesús Albiol
Jesús Albiol
22.06.2021  ·  23:57

La injustícia de l’Estat cap al moviment sobiranista -presos polítics, exiliats i represaliats- cal combatre-la amb un “embat democràtic intel·ligent”, que podria passar per idees com:
– La fita: ser una nació digna, democràtica i lliure reconeguda al món.
– L’estratègia: protegir la declaració d’independència suspesa el 2017.
– L’eina: El Consell per la República.
No es pot voler ser demòcrata i actuar com un règim totalitari i repressor, aquesta és la gran debilitat de l’Estat. L’altra debilitat gran és l’absència de crítica interna a l’Estat i d’un mínim d’autocrítica, per la qual cosa no es mouen i s’allunyen acceleradament del model democràtic europeu. Cal deixar en evidència l’anterior per avançar en l’autodeterminació.

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
23.06.2021  ·  00:18

Si finalmen acaben sortint del zulo:

1) Espanya s’haurà quedat sense hostatges per coaccionar els partits polítics catalans.
2) Espanya ja no podrà fer servir contra Catalunya els mètodes del 2017.
3) Nosaltres ja podrem deixar de lluitar per la llibertat dels presos polítics i concentrar-nos a fer efectiva la república.

A veure si es nota.

Pot ser que els presos polítics hagin fet alguna mena de pacte per aconseguir alliberar-se dels seus segrestadors. Espero que siguin conscients de que no tenen cap obligació de complir cap pacte que hagin fet sota coacció i tortura.

Josep Gualló
Josep Gualló
23.06.2021  ·  00:21

PELS QUI NO SOM EXPERTS EL PRIMER PROBLEMA ÉS DSTINGIR ENTRE ELS TRES ORGANISMES: CONSELL D’EUROPA, CONSELL EUROPEU I CONSELL DE LS UNIÓ EUROPEA.

L’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa va aprovar ahir l’informe crític amb l’estat espanyol. Espanya va rebre un allau de clatellades com mai s’hauria imaginat.

Abans d’acabar el dia, va tornar a rebre clatellots i Una multa per un judici fet al País Basc a l’estil espanyol.

Espanya hauria de caminar amb molta cautela. No ho farà, no està en el seu ADN, el que farà és enfrontar-se als tres organismes europeus amb l’argument que és un estat sobirà i les seves lleis són molt més justes que les dels decrèpits estats de l’altra banda del Pirineu

Núria Castells
Núria Castells
23.06.2021  ·  00:45

S’esquerda la imatge que Espanya volia projectar de si mateixa cap a Europa. La “democracia consolidada”. La imatge falsa mantinguda amb propaganda, mentides, suborns i el que calgués.

Si fos coneguda la VERITABLE situació de Catalunya dins l’estat, l’espoli sistemàtic, la catalanofòbia inveterada, els atacs a la cultura i a la llengua… molts europeus no s’ho podrien arribar a creure! Perquè és delirant; absolutament als antípodes de la democràcia.

En la feina que hem de fer també hi ha donar a conèixer les múltiples cares d’aquesta opressió.
Per això, necessitem articles en anglès.
Per a poder-los fer córrer per les xarxes.
Sense treva.
Gràcies, Vicent i Vilaweb.
SEGUIM.

Josep Arnau
Josep Arnau
23.06.2021  ·  04:05

No ens enganyem. Article 8 de la constitució: el ejército velará por la unidad de España. Abans de acceptar un referèndum tindrem el soldats a catalunya. España antes fuera de la UE que rota. Faran el que sigui.

jordi Rovira
jordi Rovira
23.06.2021  ·  06:35

Sóc dels qui creuen ara i imaginaven l’any 17 que el problema sempre ha estat l’Estat Espanyol. I com si d’un plat de bona cuina catalana es tractés, la nostra és una tasca política d’aprofitament. Vull dir que serem independents perquè això no pot funcionar de cap altra forma. I continuo mantenint la idea ( intuïtiva d’altra banda, i ben allunyada de rumors ben informats ) que des d’una mirada subjectiva i desiderativa tant forta com la nostra es perden aspectes fàctics com els que avui apareixen. I penso que és molt normal. Amb tot l’amor mostrat pels ciutadans que votàvem l’1-O, amb tota l’esperança i desig d’un foc nou republicà, ens era ( i encara és ) difícil observar les condicions generals que envolten el que considerem el nostre cas. Però tot plegat apunta, i cada dia són més forts els senyals enviats des d’arreu, que el cas té més mar de fons.
Per tant, ni una sola nit havien d’estar penats. Ni cap ciutadà català mereix repressió, per allò que tant bé hem fet de llei a llei. I sí, al cul del sac anem trobant les engrunes. I a bones engrunes, aquelles menges delicioses, que com si fos el final d’una aventura de l’Astèrix, donen pas a la vinyeta final: un sopar, com el de la revetlla, per celebrar la nostra llibertat.

Joan López
Joan López
23.06.2021  ·  06:40

Turquia no pertany a la UE, però si al consell d’europa, España pertany a la UE I al consell d’europa, on est la diferencia? Doncs en els 150.000 mil millions de euros que ha de rebre de la UE I que majoritariament aportant els paissos que van votar en contra de Turquia I España,com Alemania,Suissa,França,Paisos baixos,Belgica,Paisoss baltics,etc,etc,que no mes l’azerbayan tret dels dos comdenats hagi votat a favor ho diu tot. Catalunya es mès europea que España,I això se ha d’aprofitar,I es el que estan fen els nostres exiliats europarlamentaris.
PD. El ejercit mai farà un tret a Catalunya,I això o saben al pais del costat,està arruinat I si no entran diners aquet ejercit no cobra,es tot mes senzill, Sense diners no hi ha paradiss.
Ara tenim que sortir al carrer de nou I tenir clar al que volem,però amb dialec amb qui no vol parlar,no arrivaren en joc.
Bona revetlla de sant joan !!!

Agustí Delgado
Agustí Delgado
23.06.2021  ·  07:54

El que no entenc és per
què hi havia a la votació molts més parlamentaris d’Espanya, Turquia i Azerbadjan que dels altres.

Albert Miret
Albert Miret
23.06.2021  ·  08:00

Europa s’està cansant de fer el ridícul darrere dels espanyols. El que el President Puigdemont els va advertir de que la relació amb espanya els portaria pel pedregar, s’està complint. La cultura i el coneixement no s’injecten amb xeringa ni regalant títols a canvi de diners com s’ha demostrat que fan les Universitats espanyoles. El coneixement social tarda molts i molts anys en poder-se reconèixer en un grup humà. Quan una societat ha conviscut amb el feixisme més atroç i s’hi ha sentit bé burlant-se dels drets humans, ridiculitzant la democràcia i el coneixement i posant a favor seu i per la força de les armes tots els drets i cap obligació, pot tardar generacions senceres en poder-se adaptar a una societat igualitària i evolucionada amb segles d’avantatge. I és ben clar que Europa ja va veient diferents coses amb la seva relació amb espanya: Amb cada pas que donen, sempre hi perd Europa. La dita castellana de “lo tuyo es mio y lo mio también”, espanya ho ha portat a la maleta en totes les relacions amb Europa, com ha fet històricament amb Catalunya. La credibilitat d’Europa s’esvaeix constantment per la manca d’intel·ligència espanyola. I ja són conscients que espanya és un pou sense fons, i els diners que li van regalant no serveixen per a fer evolucionar la seva societat, sinó per a enriquir fins al vòmit a dues-centes famílies franquistes endogàmiques que tenen empresonat tot el país. Per això i moltes més raons, els europeus ja veuen que no poden comptar amb espanya, i que potser la solució va més en la línia que els oferim els catalans: Nacions en comptes de presons, històricament molt més demòcrates, europeistes i amants del coneixement que la resta d’espanya.

Jaume Riu
Jaume Riu
23.06.2021  ·  08:03

EL LLAÇ GROC
Diu Partal a l’editorial que no hi ha cap projecte de cap mena, cap proposta que el govern espanyol vulga posar sobre la taula, i ho comparteixo. El projecte l’hem de portar nosaltres des de casa, i és la proposta que vam formular l’1-O de 2017 sense cap dubte:
Volem que Catalunya sigui un estat independent en forma de república.
Aquesta és la proposta que posem sobre la taula mentre que des de l’altre bàndol ja no poden respondre amb el segrest de la justícia.
No havíem arribat mai tant lluny, però encara no hi som.
Amb exiliats i més de 3300 represaliats, al balcó encara hi tinc el llaç groc.

Mercè Duran
Mercè Duran
23.06.2021  ·  09:50

Tot plegat és molt decebedor.
Avui sortiran, no sabem ben bé per quina negociació oculta, doncs molt bé per ells que aprofitin la llibertat condicional que el regne d’Espany els ha concedit.
Espero que surtin discretament i en silenci. No és cap victòria.
D’aquí endevant ja veurem que passa, els partits han fet tantes piruetes que ja no sabem que pensar.
El cert és que les movilitzacions són poques i minses.

Ed Garrido
Ed Garrido
23.06.2021  ·  09:53

Ni Junts, ni la Cup ni, per descomptat ER, serveixen ja com a eina. Han estat desactivats pel 155. Han omplert TV3 de Voltas, Solers, Cruanyes, Sols, per bendre el seu relat i desanimar a la gent. Calen nous partits. Foc nou.

joan rovira
joan rovira
23.06.2021  ·  10:27

El Primer d’Octubre va desbordar tant el marc autonomista català com el repressor espanyol. Igual com ho va fer el 1931 i el 1976.

Tots avortats per les elits catalanes i espanyoles. Perquè tenen el mateix objectiu controlar, sense el poble, el poble.

La descolonització interior tardarà tant com la nostra inconsciència i interessos personals per damunt dels col•lectius.

La representació de l’agressió-rendició protagonitzada per la generació dels 35 als 65 repeteix la transició franquista.

L’eufonia continental d’ahir ha posat les coses a lloc i és un toc d’atenció tant a l’agressió com a la rendició.

PD:
-No cal posar enllaços, però, farien bé, els que han participat d’aquest escenari melodramàtic, durant gairebé quatre anys, que l’abandonin. També, que VilaWeb entengui i expliqui aquesta “eufonia continental” que demana canvi d’actors per continuar la representació. I de manera clara, com ens té acostumats, la faci arribar als lectors. Almenys com a possibilitat immediata. Perquè un intent de rescabalament públic de la rendició pot ser llastimós personalment i contraproduent col•lectivament.

-“eufonia”: Efecte acústic que resulta de la combinació harmònica d’uns sons determinats en un mot o enunciat.

PERE SIO
PERE SIO
23.06.2021  ·  10:28

Pedro Sánchez, el supervivent, el gran mentider, acorralat a nivell internacional, s’ha vist obligat a concedir els indults.
I ara ens intenta dividir, fer creure que amb la seva generositat el conflicte s’ha acabat.
Valorar que els indults són una victòria de l’independentisme com va dir Junqueras, és una claudicació inadmissible i vergonyant.
Pedro Sánchez ja ha dit que ni amnistia ni autodeterminacio, i a continuar amb l’autonomia de fireta depenent de la Moncloa.
El indult suposa acceptar que els han perdonat per uns delictes inexistents, pagats amb quatre anys de presó vergonyants, mentre la justícia i els tribunals franquistes segueixen amb la persecució i repressió a milers de ciutadans, mentre els exiliats encara són perseguits i considerats com a fugats de la injustícia espanyola.
Pedro Sánchez, el triler, ens vol rentar la cara amb un drap brut, i espera que li donem les gràcies.
La ciutadania ha d’obrir els ulls i forçar més que mai la independència.

Josep M. Oroval
Josep M. Oroval
23.06.2021  ·  10:34

Absolutament d’acord, ara és el moment d’empènyer molt i amb tota la força. En molt poc temps, s’ha avançat en qüestions molt importants que haurien de renovar les il·lusions per activar als que estan esperant. La relació de Catalunya amb Espanya ha deixat de ser un afer intern, ja ha interessat i seguirà interessant cada vegada més a Europa (Parlament, Consell) i més enllà. La violència de l’Estat en resposta a les accions unilaterals no es podrà exercir amb la mateixa impunitat que van tenir l’1O.
Encara falta molt camí, és cert, però això no vol dir que falti molt de temps, les coses poden canviar ràpidament. Hauríem de fer més per aconseguir el reconeixement exterior dels nostres drets com a minoria nacional. Però sobretot, internament, hem d’empènyer molt i amb tota la força. Penso especialment en dues direccions: una, recolzar, enfortir, fer efectiu, el Consell per la República, el millor instrument de que disposem; l’altra, preparar, discretament és clar, l’ocupació del territori.

Rafael Benavent
Rafael Benavent
23.06.2021  ·  11:22

Coses que no entenc: Per què l’indult no és per a tots els encausats? Per què si Europa condemna, per injusta i injustificada la repressió arran de l’1 ‘Octubre, no encausa Espanya com culpable de tot plegat? I no sols econòmicament. Perquè a la fi, si això no és possible, el poderós, qui siga en cada circumstància, té tot en favor seu per eixir-s’en sempre de franc i continuar exercint el seu despotisme Crec que, en aquest sentit, cal pressionar Europa més enllà del reconeixement de nostra inocència i legalitat front a qui ens ha atropellat.

jaume vall
jaume vall
23.06.2021  ·  11:43

“Ni un sol dia haurien d’haver estat a la presó”…… perquè com a polítics que han de saber flairar el present, haguessin hagut de marxar tots a l’exili.

Cap presoner del govern (els Jordis tenien el benefici del dubte sobre com de venjatiu seria l’estat) atrapat per l’enemic, tots a Brussel·les. Imaginem com de diferent hagués estat l’altaveu a la UE. Quantes menys de concessions s’haguessin hagut de fer. Bé, ara ja està. Compartim avui l’alegria per l’abraçada familiar que gaudiran, per les nits acompanyats, pels passejos en llibertat sota les estrelles.
Ara, seria molt coherent que fessin una roda de premsa en comú per anunciar que deixaven la primera línia política i que ho feien per no haver sabut tirar endavant el mandat popular i no haver entès la reacció de l’enemic.
Això els honoraria.
I posar-se a disposició del líder més intel·ligent i que més ofega els “hidalgos sin honra y sin barcos”, que evidentment és el MHP Puigdemont, juntament amb G.Boye, Ll. Puig, T.Comin, C.Ponsatí.

Carles Serra
Carles Serra
23.06.2021  ·  11:45

Gràcies Vicent per l’editorial; abans de les eleccions en el parlament de Catalunya ja hi havíem molts subcriptors de Vilaweb que avisaven de la deriva d’ER, el final hem tingut que veure tots aquests despropòsit, la CUP pactant amb ER dos anys de marge per no arribar en lloc i després el periple de J.Sanchez.
Els èxits vinguts de la UE és gràcies a la tasca del exiliats i l’advocat Sr Boye, no li tenim que agrair ser en el mossèn i el seu partit ER, si no l’inrevés, han emblanquinat de cara UE l’imatge d’aquesta espaÑa franquista; dels Comuns i Asens s’obren comentaris, és la màxima expressió de cinisme i faxanderia.
Però tenim aquest polítics perquè hi ha una societat que els vota, doncs anorabona, aquest és el futur que tindran els vostres fills, sou de misèria, precarietat laboral i una jubilació com us maraixeu

Salvador Aregall
Salvador Aregall
23.06.2021  ·  12:22

Europa diu a l’estat espanyol: així no, amb repressió, violència física i amb males arts jurídiques no. Europa diu a Catalunya: de forma unilateral no, així no. Pedro Sánchez ens diu: a Espanya es pot ser el que es vulgui i es pot fer tot però sempre dintre dels marges del pacte constitucional i respectant l’estatut d’autonomia. Què amaguen totes aquestes afirmacions?. Europa sempre fa el què li convé, el què convé als estats i a les seves relacions i equilibris que són difícils d’entendre però que no segueixen cap manual de conducta, el que avui és blanc demà pot ser negre. Ha costat quatre anys de patiment perquè Europa comenci a insinuar algun no a Espanya i això no passa perquè els estats europeus tinguin escrúpols democràtics, deu ser per un altre cosa, recordem el què va passa a l’antiga Iugoslàvia. El mantra de que un referèndum d’autodeterminació és il·legal és fals, es pot fer si vol l’estat, exactament com va passar a Canadà. El mantra del pacte constitucional fa riure quan l’estat se l’ha passat pel folre carregant-se l’estatut del 2006. El mantra de la fractura de la societat per voler la independència de Catalunya és immoral en una societat fracturada per les diferències socials que es van agreujar severament per la crisi del 2007 i que el PSOE va fer pagar als ciutadans i els bancs s’ho van cobrar. En quin punt estem ara?, i dic ara perquè tot això és molt líquid i pot canviar. Estem en el punt en què l’estat no pot utilitzar la violència com ho va fer al 2017, que Europa comença a veure la mateixa Espanya que veia als anys 50 i que el govern del PSOE-Podemos està entre l’espasa dels independentistes catalans i la paret de PP-Vox. Amb aquest mapa, quin seria el vostre full de ruta?

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
23.06.2021  ·  13:24

Salud i molta alegria per a tots vosaltres presos!!
Per ser fidels a Catalunya heu hagut de suportar milers d’humiliacions i sofriments injustos.

Salut, fortalesa i pau per a cada una de vosaltres i per a les vostres famílies.
__

Ara em pregunto:

¿No comença a ser hora que expliquem totes les atrocitats fetes per Ejpaña els últims tres-cents/cinc-cents anys?
Genocidis culturals i personals inclosos??

¿No comença a ser l’hora de dir que la constitució no respecta els drets fonamentals de la persona ?

Què esperem?
Com volem que les nacions ens entenguin?
Potser tenim por que ens acusin de victimistes?
No som unes víctimes reals com ho foren els jueus dels nazis?

Carles Viñals
Carles Viñals
23.06.2021  ·  14:00

En absència d’un referèndum acordat resten només la rendició incondicional… o la unilateralitat. El Govern ha optat -no de paraula però sí de fet-, per la rendició. Al Sr. Partal, que es declara escèptic respecte a la possibilitat del referèndum, no hauría de costar-li gaire admetre que el Govern s’ha rendit.

Així les coses, ni que tothom estiguéssim per la via unilateral, no sé de quina manera podem els independentistes, mancats de tota direcció, iniciar i dur endavant aquesta via amb probabilitats d’éxit.

Només amb una organització político-militar clandestina que abastés el territori nacional, organització que hauríem de tenir de fa molt temps, i que no tenim per haver estat els primers en foragitar-la de la nostra ment, estaríem ara mateix en disposició d’intentar-ho amb probabilitats d’éxit, al marge i per damunt dels polítics. Perquè les coses importants no volen improvisacions, sinó planificació acurada, dedicació i temps i, sobretot, CONVICCIÓ i GANES.

A l’espera que Déu vulgui inspirar-nos la solució als unilateralistes, permeteu-me de recomanar-vos -és gairebé un prec-, la lectura de “Ens volen submisos: majories, minories i abismes democràtics” de Joan Minguet Batllori. És el millor que he llegit de fa molt temps.

David Mascarella
David Mascarella
23.06.2021  ·  14:25

No sé si hi pot haver relació entre el que diu Vicenç per una banda : ‘Ahir el diari La Razón va explicar de manera molt sorprenent que l’octubre del 2017 Juncker va voler proposar en públic una negociació entre Catalunya i Espanya amb la Unió Europea de mitjancera, negociació que evidentment hauria canviat la història’

I la declaració de Conseller d’Economia i Hisenda Jaume Giró (JXC) al FAQS 19/06/21 m 42:50 resposta a periodista Pilar…
Conseller d’Economia i Hisenda Jaume Giró (JXC)
Explica que “Puigdemont va intentar el diàleg fins a l’últim moment amb una proposta senzilla” : convocaria eleccions si no s’aplicava el 155.”
Diu que el va acompanyar els dos últims dies.
Ho va viure directament, esperant inutilment que algú confirmés positivament l’acceptació

Sense interpretacions esbiaixades, simplement es tracta de conèixer un fet important per les conseqüències que podia tenir en el cas que La Moncloa acceptés la proposta…

Berta Carulla
Berta Carulla
23.06.2021  ·  16:05

David Mascarella: “Sense interpretacions esbiaixades, simplement es tracta de ..”

Resulten patètiques les “no-interpretacions esbiaixades” dels qui repeteixen cada dia sense defallir la mateixa idea -segur que sense ànim “esbiaixat”-, amb el més que probable objectiu de desgastar i mimbar el suport al president legítim i per tant amb l’objectiu de dividir el moviment o sigui de treballar per a l’enemic, dels seguidors d’aquest partit d’impresentables anomenat ERC, que només es procupa de si mateix.

Sou una vergonya per a l’independentisme.

Mònica Vidal
Mònica Vidal
23.06.2021  ·  16:14

El meu desig és que el q diu el sr. Partal sigui cert. Però no veig polítics honestos ni aquí ni a Europa que estiguin disposats a defensar el que és just, el que és necesari. Sortir d’Ñ és un imperatiu no tan sols per als catalans sinó tb per al reste dels territoris. Però en aquesta mena de ‘sopa boba’, en aquest interminable ‘café para todo el mundo’ que portem arrastrant des del 78, no veig que la gent sigui conscient de que exir és la única manera de sobreviure sense perdre la dignitat. Massa còmode, massa por al desconegut, poca valentia. I si he de confiar en Europa, què voleu que us digui!: molt bla bla bla però no fa res. Ni front Ñ, ni Turquia, ni Polonia, ni Hongria… però, repeteixo, tan de bo que tingueu raó!

ramon Feixas
ramon Feixas
23.06.2021  ·  16:36

El partidisme dels partidistes, sempre piula d’una manera o altra. Això però, els debats i opinions tornen a mirar el problema de debò, que és la relació de l’Espanya franquista amb la Catalunya nació natural. Un moment per aprofitar esforços centrats en el nou embat. Un embat amb exigència als polítics indispensable, però sobretot la vibració d’un poble que ja va vibrar el s 2017, però ara en sap més, després de tantes bona nits i melodies dels indignats. Cal redirigir la indignació i revertir els gruix de represaliats. Els jutges franquistes mereixen presó per les seves malifetes i el malestar a tanta gent honrada. El govern espanyol perdona-vides mereix que les seves vides siguin perdonades si demanen perdó i reparen. Els exiliats són exiliats, i ho són injustament.. A la recerca de l’equitat….

Rosa Gispert
Rosa Gispert
23.06.2021  ·  16:39

Si sr Mascarella seria el moment de saber moltes coses. Com ara: perquè Junqueras no es va pronunciar sobre el tema i les 155 monedes de plata de Rufián, què va pactar amb l’enanita SantaMaria en les seves trobades secretes, perquè no va anar a la reunió de govern ni va marxar a l’exili com havien acordat, perquè va convèncer als seus exiliats que tornessin i finalment què ha pactat amb Sánchez a canvi de l’indult. Si tots diguessin la veritat, començant per ER i els seus votants, enlloc de voler enfonsar l’altre i dividir l’independentisme, segur que no hauria sigut necessari aquest indult=insult.

El presos indultats=humiliats, ho han pagat molt car, però estàn amortitzats com a polítics i el millor per ells i per nosaltres és que facin un pas al costat. Perquè tant ells com nosaltres hauríem de ser molt conscients que això precisament no s’ha acabat, si no que la repressió tot just comença i a l’hora de la veritat millor que no siguin un nou entrebanc.

Roser Caminals
Roser Caminals
23.06.2021  ·  17:00

Espanya mai acceptarà un referèndum mentre li quedin altres cartes a la màniga, per dolentes que siguin. La nostra obligació és explotar la seva debilitat jurídica, cada cop més palesa, i fer-ne llenya política. Europa reaccionarà si, tal com recomana el Vicent, l’empenta de la societat civil és imparable.
Si la volem, la tindrem.

Jorge Santandreu
Jorge Santandreu
23.06.2021  ·  17:47

Yo creo que han hecho lo correcto, como hace el estado español decir que si y después hacer lo que les da la gana, a ver si nosotros aprendemos y no vamos más con el clavel en las manos. Ahora que Junqueras vaya a Bruselas y coja el acta de eurodiputado y los demas al exilio y a luchar desde fuera del estado español.

Eso sería lo correcto para los politicos inhabilitados. Para Jordi Cuixart volver a la presidencia de omnium y seguir.
Aunque parezca mentira necesitamos otra charlotada de la ANC o Omnium para volvernos a juntar centenares de miles y ver que seguimos más fuertes que nunca.

Eso volvería a encender el espíritu y ahora es un momento clave.

Os acordáis de la ventanas de oportunidad? Pues creo que esta es una.

Perdonar por escribir en castellano, pero el meu català escrit es molt dolent.

Una abrazada a tota la gente independentista

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies