Ja deveu saber tots que ahir el Tribunal General de la Unió Europea va acceptar les mesures cautelars que havien presentat el president Carles Puigdemont i els consellers i eurodiputats Toni Comín i Clara Ponsatí contra la retirada de la seua immunitat parlamentària. Tots tres, doncs, recuperen els drets adquirits gràcies als vots dels ciutadans i podran circular lliurement per tota la Unió Europea –encara que val més que no entren, de moment, a l’estat espanyol. De moment. Ja hi entraran quan toque i amb tots els drets i proteccions.

La decisió és excepcional per la velocitat amb què s’ha pres i perquè normalment el tribunal és molt restrictiu amb la concessió de mesures cautelars. Però també per un fet molt insòlit: el tribunal ha retornat la immunitat als tres eurodiputats abans i tot d’escoltar les al·legacions del parlament, perquè considera que amb això que expliquen els membres del govern a l’exili en té prou per a entendre la gravetat de la situació i revertir la pèrdua de la immunitat, tot ordenant que tornen a posseir els seus privilegis polítics.

Aquestes al·legacions del Parlament Europeu, el tribunal les escoltarà més endavant i després encara haurà d’entrar al fons de l’afer per a prendre una resolució definitiva. Falta molt camí encara, potser sis mesos, però la primera decisió guanyada, aquesta d’ahir, era la més difícil d’imaginar. I això engendra, per tant i novament, molta confiança en l’èxit dels passos a venir.

Tanmateix, parlant en termes polítics, crec que hi ha dues coses que cal destacar molt. La primera és que, una vegada més, es demostra que hi havia i hi ha un camí perquè l’independentisme català puga derrotar Espanya, un camí que no és de rendició sinó de lluita i que ja acumula prou victòries per a no poder ser menystingut. I en segon lloc cal remarcar, perquè això és molt important, que tenim davant un autèntic canvi de rasant en la llarga ruta que va començar amb aquella sorprenent conferència de premsa del govern legítim a Brussel·les, poques hores després de proclamar la República Catalana.

Un canvi de rasant que és transcendental perquè ahir, per primera vegada, qui va rebre les conseqüències de la repressió antidemocràtica dels catalans no va ser l’estat espanyol, sinó les institucions europees. I això cou d’una manera ben diferent. El perjudicat i assenyalat ara ja no és l’estat espanyol sinó que són les institucions de Brussel·les, en aquest cas el parlament. I això origina automàticament una pressió diferent sobre Espanya. Estic convençut, per exemple, que si avui es repetís la votació sobre la immunitat, la derrota d’Espanya seria formidable. Perquè a Europa, i especialment entre els diputats, la justícia és respectada.

Abans del 2017 ja es parlava –n’hi ha documentació accessible als llibres blancs– de la necessitat que la Unió Europea s’involucràs en la resolució del conflicte entre Catalunya i Espanya per tombar la previsible resistència de Madrid a acceptar una solució democràtica. I es feien llistes d’incentius necessaris per a aconseguir-ho. Doncs bé, aquests incentius avui comencen a ser ben visibles i no són tan sols el deute extern i la situació econòmica, sinó sobretot la incomoditat política que el comportament excèntric de l’estat espanyol causa en el conjunt de la Unió. Fins ahir això era molt visible en el terreny diplomàtic –n’hi ha prou que recordeu les polèmiques i el desprestigi que, per culpa de l’actuació espanyola, ha d’aguantar la Unió Europea amb països com ara Rússia, la Xina, Turquia o el Marroc. Però d’ahir ençà a aquesta molèstia s’hi uneixen també els avisos judicials. I això, en una Europa democràtica, temorosa del dret de veritat i respectuosa amb les lleis de veritat, és cosa de gran cas.

 

PS1. Aquest matí els tres eurodiputats faran una conferència de premsa que podran seguir ací a VilaWeb. Mentrestant els recomane llegir l’opinió de Gonzalo Boye, recollida per Roger Graells minuts després que esclatés la notícia: “El TGUE veu que això és un cas de persecució política”

PS2. Avui estrenem una nova secció multimèdia: “Històries de VilaWeb“. Forma part de les millores que incorporem i que aniran arribant sobretot després de l’estiu, en la línia de crear més continguts i millors, també amb més qualitat de presentació, més adequats al moment i adaptats a tots els aparells on rebeu la informació. De moment, en teniu un primer tast en aquest reportatge que hem titulat Polisario: Espanya paga el preu de la seva traïció. Us recomane que hi feu una miradeta i us agrairé molt els comentaris que em vulgueu fer arribar.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.