La polèmica per l’himne com a retrat d’una societat intel·lectualment desarmada

Crec que un país no pot anar mai bé si resta tan desarmat intel·lectualment com aparenta estar-ho el nostre i si acaba per sistema a les mans de xarlatans descarats que no tenen ni tan sols la decència de callar quan no entenen en una cosa

Vicent Partal
26.05.2021 - 07:27
Actualització: 26.05.2021 - 09:27
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La interpretació per Magalí Sare i Manel Fortià d’una versió lliure de “Els segadors” en la presa de possessió del president Aragonès ha suscitat una polèmica interessant, fins i tot amena, en què voldria participar. Però no per opinar sobre allò que van fer els intèrprets, sinó per apuntar que, a diferència del període 2015-2017, es va palesant cada vegada més que ens duen cap a l’explosió de les aparences, i l’exaltació de la ignorància, per a ocultar que la nostra classe política no sap en quina direcció va –la política i més: veure Jordi Cuixart abraçant-se a Miquel Iceta, personalment, va ser com si el president d’Òmnium m’hagués clavat un punyal al cor.

Anem a l’himne, però. Musicalment, em va semblar interessant, tot i que reconec que aquesta mania que ha agafat a tothom d’exagerar els melismes algun dia s’hauria d’aturar. Dit això, em va semblar inapropiat que en la presa de possessió del president de la Generalitat, probablement l’acte més solemne que el Molt Honorable Pere Aragonès farà en tota la seua vida, es donés a l’himne nacional un tractament que simplement no es corresponia al moment.  En un acte solemne els himnes s’executen com cal, no com vols, perquè compleixen una funció de convocatòria que reclama la participació, coral, dels assistents. Participació impossible en aquest cas.

M’ha cridat molt l’atenció la reacció de les diverses tribus. A les xarxes socials els d’Esquerra a favor i els de Junts en contra –en general i com a norma. Ja fa riure això que la gent deixe de tenir pensament propi tan bon punt té carnet. Però el problema és que així no hi ha manera de discutir. Tant de fanatisme acabarà ofegant-nos. No entraré en l’afer de “les segadores”, però no tinc cap dubte que si la presidenta hagués estat Laura Borràs, la claca de Junts hauria aplaudit i la d’Esquerra hauria protestat. I, en tot cas, si res em preocupa és que es puga convertir el feminisme en un gest buit i intranscendent, en un canvi, capriciós, d’una estrofa, en una simple aparença pirotècnica. Sobretot en veient que de coses com aquestes n’hi hagué unes quantes durant la curta celebració. Com ara que al nou president li presentàs armes un escamot de gala dels Mossos d’Esquadra… desarmat. Presentar armes desarmats deu ser una nova aportació catalana al món mundial.

Però de tot plegat allò que m’ha semblat més increïble és la nova mostra d’ignorància col·lectiva desfermada pels tertulians, per alguns mandarins i per uns quants col·legues periodístics que lamentablement s’han acostumat massa a parlar per parlar. Per justificar l’himne, molta d’aquesta gent ahir s’abocà a explicar que als Estats Units sempre fan versions de l’himne i que és superexcitant i bonic i modern, això. Que l’esquerra nostra pose d’exemple els Estats Units, de qualsevol cosa, ja és ben curiós, però si volen que en parlem, parlem-ne. Perquè, una vegada més, el provincianisme i la ignorància van de bracet.

Als Estats Units, efectivament, és una tradició que en els grans esdeveniments polítics i esportius un artista famós entone l’himne nacional. Però no en fan versions. Ni canvien la lletra –això no passaria pel cap a ningú! Ni canvien tampoc generalment la música que canten –si de cas, hi posen solament algun accent petit, més de fraseig que de res més. Per alterar la manera com el percebem la gent, això sí, el reharmonitzen, però posant sempre l’èmfasi, i l’experimentació, en l’acompanyament, no pas en la part del vocalista. Si voleu, al final de l’article, en el post scriptum, ho explique amb més detall.

I la cosa que em preocupa a mi és que en aquest país anem com més va pitjor, cada vegada més preocupats per les aparences i no pas per la substància, cada volta amb menys referents sòlids a què agafar-nos i respectar. El 2005, per exemple, el president Maragall va canviar “Els segadors”, cosa que ja aleshores causà un enrenou notable. Però ho va fer magníficament bé. Perquè en va encarregar una nova harmonització al mestre Antoni Ros Marbà, respectuosa amb la literalitat, el sentit i l’esperit de l’himne. Una nova harmonització que el mestre, a més, va confessar que s’inspirava en la manera com Oriol Martorell el dirigia “com si l’interpretés un poble que canta amb les dents serrades”. Hi va haver molta polèmica, els convergents van organitzar un enrenou de por, però la discussió partia de referents musicals i intel·lectuals de pes, que sabien molt bé de què parlaven. Hi podies estar d’acord o no, però sabien molt bé de què parlaven.

I d’aquell debat entre gegants musicals d’ahir hem caigut en aquest guirigall de fanàtics i indocumentats d’avui. I la veritat és que cansa la sensació que tot allò que ens ofereixen són gests, gests i més gests, però sense gens de coherència, sense cap nord, purament i simplement un espectacle per a entretenir les masses. O per a substituir els projectes que no es volen executar. I què voleu que us diga? Sincerament, crec que un país no pot anar mai bé si resta tan desarmat intel·lectualment com aparenta estar-ho el nostre i si acaba per sistema a les mans de xarlatans descarats que no tenen ni tan sols la decència de callar quan no entenen en una cosa. “No faces de la teua ignorància un argument”, deia Fuster. Buf, si en tenim de feina.

 

PS1. I ara parlem seriosament de l’himne americà, per a qui li interesse. Segurament la interpretació més celebrada de totes és la que Whitney Houston va fer a la Superbowl del 1991, que és el resultat d’una harmonització brillant, espectacular, obra del contrabaixista de jazz i compositor John Clayton. Evidentment, i merescudament, Houston es va endur tots els elogis per la seua prodigiosa veu, però el secret de l’èxit en realitat era al darrere. Tan ben fet que tant si sabeu una mica de solfa com si no, sols parant l’orella ja podeu apreciar-ho.

Clayton mescla hàbilment l’harmonia tradicional, allò que la gent espera sentir, amb uns canvis petits i tremendament subtils destinats a expandir el fons però deixant-lo completament recognoscible. D’entrada, canvia el ritme de 3/4 a 4/4, és a dir, el manté dins la línia dels compassos simples però propicia una altura diferent que permet a la cantant més espai per a moure’s. I després crea un joc perfectament estudiat que consisteix a mantenir l’harmonia tradicional, trencar-la, tornar-la a mantenir, trencar-la i tornar-la a mantenir. Així naix una seqüència que no deixa mai que l’oient reste desconcertat durant prou temps, perquè la peça sempre torna a allò que li sona i té a dins. Però la seqüència, alhora, li permet d’imprimir tocs subtils que fan que tot plegat sone diferent, tot i que és gairebé –que ho és– igual.

En la segona secció, per exemple, fa baixar la força de la fanfàrria inicial i la substitueix de sobte per les cordes, executades amb molta contenció, tot canviant dramàticament la intensitat i el volum. I per ací i per allà substituirà alguna nota o algun acord, especialment algun dels més primaris, per un acord molt més sofisticat, jazzístic. Però sempre calculant que l’oient no es desoriente i desconnecte de la solemnitat del moment. Clayton sols es permet una mica més de llibertat al final, quan ho remata tot de manera insuperable frenant la melodia a mesura que s’acosta a la nota alta del mot “Free”. Després tan sols cal deixar que Houston mantinga la nota durant tres compassos en compte del compàs sol que marca la tradició i que des del mi s’enfile més amunt encara en una floritura tècnicament arriscadíssima, que ha quedat com el moment més excel·lent de la seua interpretació. L’arranjament, aquest arranjament concret, és una autèntica meravella, una obra d’art. Però l’himne, la lletra i la veu cantada, no es toca. Perquè no la toca mai ningú. Escolteu les versions de l’himne en actes oficials, que a YouTube n’hi ha per a tots els gusts i ho comprovareu vosaltres mateixos.

PS2. A mi, de totes les versions de l’himne americà, la que m’agrada més és la de Jimi Hendrix a Woodstock, però, per favor, que allò no era un acte oficial i l’himne, en aquell context, era una protesta contra l’imperialisme ianqui a Vietnam! De versions fabuloses de “Els segadors” n’hi ha també. La de Rafael Subirachs a Canet el 1976 és la tradicional, amb una interpretació extraordinària. La versió que Tete Montoliu va enregistrar a Catalonian Rapshody és una meravella. Marina Rossell n’ha enregistrada una d’interessant. O hi ha aquesta cosa estil heavy que va posar de moda A Sound of Thunder. Però cap d’aquestes no hauria tingut sentit al Pati dels Tarongers, precisament aquest dilluns, com la de Hendrix no s’entendria al Capitoli de Washington i precisament en una inauguració presidencial.

PS3. Us recomane molt que, si no ho vau fer ahir, feu un colp d’ull a aquesta entrevista d’Oriol Bäbler a Manel Vidal. Tota és interessantíssima, però la descripció que fa del Primer d’Octubre és insuperable: “El 2017 no anàvem borratxos, anàvem tots legítimament calents, que és un sentiment molt noble.”

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
25.05.2021  ·  22:13

Lligant aquest editorial amb el d’ahir diré el mateix:

Després de llegir-vos només puc dir-hi:

Valencian, Balearic, northern Catalan, Franjolins, etc. PEOPLE can always count on the people of the Principality of Catalonia to do things right after having tried everything else.

PS-1: It’s especially dedicated to Graupere, Vall i Gilibert.
PS-2: Albert Cardona aprofite l’avinentesa per recordar que

https://andreumarfull.com/the-deplorable-history-of-the-catalans-2/

comença amb la batalla d’Almansa, general Basset desembarcant a Dénia, els germans tortosins Llorens resistint , etc. Malgrat que després redueix al tros actual.

PS-3: No hi ha res a fer amb els principatins, és una pèrdua de temps compartir res amb ells. Vicent, n’estan ofegats en la seua pròpia supèrbia i prepotència. Res a pelar, xe !

Josep Blesa (València)

Josep Salart
Josep Salart
25.05.2021  ·  22:17

Què pot passar?
Indultaran als presos, tothom en farà una victória (ERC més), es cridarà allò de no passaràn (mentre abraçem a l’Iceta), ho tornarem a fer i quatre charlotades semblants com ara autodeterminació, referèndum i independència. Però la veritat es que no es promourà cap moviment al carrer perquè ja tothom sap que la presó fa por. Ningú encapçalarà res de res per por.
Allà, a espanya, ja avisaràn al cambrer Sánchez que, després de l’indult, s’haurà d’anar retirant per una porta giratória degudament preparada, perquè ells mateixos promouran un canvi a PP i Vox (Sa majestat)mitjançant unes eleccions avançades.
Resumint: canvi nou a espanya i l’indpendentisme a Catalunya mort per cinquanta anys. Ah, el President Puigdemont? Si, lluitant com pugui i lo més solitàri que nosaltres volguem.
Missió aconseguida amb l’ajut inestimable del traïdor Oriol Junqueras que haurà enterrat el moviment independentista per força temps. Li practicaría lo de Don Tomasino.
Ah, el MHP Aragonès? Doncs mà dura i anant fent titelles pels catalans.
Trist, molt trist per culpa nostre. La presó haurà estat la clau per fer-nos encara més porucs i covards.

Francesc Aguilar
Francesc Aguilar
25.05.2021  ·  22:22

Doncs a mi no em disgusta l’Himen Nacional de Catalunya virginal: Bon cop de taula de diàleg, bon cop de taula de diàleg defensors de la legalitat constitucional vigent.

Josep Usó
Josep Usó
25.05.2021  ·  22:26

Això dels gests buits ja fa temps que va. Massa. I es parla dels valencians i les valencianes (que per cert són una mena de magdalenes allargades) i d’altres bajanades que allarguen i fan insuportables els discursos i la parla de determinades persones. Però fora d’això ningú exigeix com caldria que els maltractadors siguen castigats exemplarment. Perquè això duria a uns enfrontaments que… Aquest govern no sembla que vaja a fer gran cosa. Però discutiran per l’himne i per les cortines del rebedor. Mentre, el poble calent. Em continua sorprenent que el Consell de la República no tinga ja un milió de membres. Serà que els principatins no ho acaben d’entendre. De la camaraderia de Jordi Cuixart amb Iceta preferisc no parlar. A mi em cauria la cara de vergonya.

Núria Coma
Núria Coma
25.05.2021  ·  22:29

Recordo amb anyorança, el temps que vam viure emocionats, expectants, dempeus, ferms amb confiança i seguretat. Orgullosos dels nostres polítics i de nosaltres com a poble.
Poc a poc vam perdre l’emoció, la expectació es reduïa a moments concrets , van començar a agenollar-se i ens van pendre la confiança i la seguretat.
Ara, editorial rere editorial, en Partal ens mostra aquesta mena de circ a estones, d’escenificació de ves a saber què, de ridícul i avui toquem el més fotut. D’ingnorància.
Qui ens ho havia de dir.
Personalment el tema de l’himne em va semblar ridícul, absurd i totalment fora de lloc

Òscar Alegret
Òscar Alegret
25.05.2021  ·  22:29

Sóc soci d’Òmnium, però no em mossegaré la llengua: ¿en Jordi Cuixart s’ha begut l’enteniment o és un tanoca? ¿S’ha rendit o vol ser més bo que Jesús de Natzaret? I pel que fa a l’himne, n’hi ha per tirar el barret al foc. Pobra Catalunya.

Mª Teresa Brasó
Mª Teresa Brasó
25.05.2021  ·  22:37

Quanta tristessa per tot l,espectacle d,ahir.
Fa temps que estic esgarrifada per la incultura que demostren politics, periodistes, tertulians…….persones que crec que han volgut ctear aquest infantilisme estupid que agrada.
El punyal d,en Cuixart fa molt de mal. Potser perque el d,altres ja l,haviam rebut i no ens venia de nou.
La cirereta avui amb el discurs del cinic d,españa, ja tenim la bota a sobre.

Xavier Massot
Xavier Massot
25.05.2021  ·  22:47

Fins ara només disculpava als dos Jordis quan es van entregar a la justícia de l’enemic. Però després de veure l’actuació de Sànchez i Cuixart, es mereixen tot el que els caigui. Cap pena. Hem de fer cau i net de tots aquests dirigents inútils que ens han portat a l’atzucac. ERC només ha volgut una pròrroga. Mirem-ho així: tenim dos anys per preparar-nos i deixa enrera aquests partits sectaris. I mentrestant no hem de deixar passar ni una, com el desnonament del carrer Lleida. A veure si ho entèn l’Aragonès dels c… que la Brimo només està feta per contenir aldarulls, no per fer desnonaments, i encara és hora que ens ensenyi l’Aragonès la ordre del jutge que incloïa la Brimo, o potser era una interpretació, benvolgut inútil buròcrata?

Ramon Perera
Ramon Perera
25.05.2021  ·  22:47

Josep [Blesa]:
“No hi ha res a fer amb els principatins, és una pèrdua de temps compartir res amb ells. Vicent, n’estan ofegats en la seua pròpia supèrbia i prepotència. Res a pelar, xe !”

Seria molt elegant i valdria la pena que personalitzessis una mica. Hi ha principatins, com jo mateix, que senten la nació sencera, que actuen en conseqüència i que s’esforcen per tenir uns dirigents polítics més presentables que els actuals [amb honroses excepcions].

Ramon Perera
Barcelona

Joan Benet
Joan Benet
25.05.2021  ·  22:48

Ens estem agilipollant a una velocitat que fa feredat…
Respecte a en Cuixart, ell pot comportar-se com un il.luminat, sentir-se Jesús o simplement ser massa bona persona, és igual. Però, d’alguna manera, representa els sentiments de moltes persones que tenen una ideologia i uns objectius determinats. No sé si des de aquesta perspectiva algú pot entendre gestos com aquest. Perquè el que jo interpreto és que, si ell que ha patit la repressió com el que més és capaç d’abraçar als carcellers, qui sóc jo per no poder veure’ls ni en pintura i desitjar el pitjor per ells?
I francament, aquesta lliçó de superioritat moral em fot venir ganes de vomitar.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
25.05.2021  ·  22:52

Molt d’acord amb tot.
Diu el director:
“Es va palesant cada vegada més que ens duen cap a l’explosió de les aparences, i l’exaltació de la ignorància, per a ocultar que la nostra classe política no sap en quina direcció va”

Abans de l’1 d’octubre li vaig escriure que la classe política NO SABIA ON ANAVA. I és una cosa cada dia més constatable.
No saben quina cosa és tenir una Pàtria ni saben fer estimar la Nació com els espanyols ESTIMEN ESPANYA.

Respecte a l’himne ho ha exposat excel·lentmet. Un musicòleg no ho pot fer millor.
Gràcies Vicent.

Jaume Soler
Jaume Soler
25.05.2021  ·  22:53

Si és veritat que els mossos van presentar armes desarmats em sembla la carallotada més gran que es pot imaginar.
Algú creu que espanya veurà la llum del pacifisme i farà desfilar la Legión amb pals d’escombra en comptes de fusells d’assalt?
A veure si algun ministre es mor de riure i encara li hem de pagar l'”enterro”.

Josep Sendra
Josep Sendra
25.05.2021  ·  23:03

Editorial molt bona i clarivident. Els indepes d’Esquerra s’estan avalenciant, aprovinciant, solament volen jugar a caniques, anar a la platja i tenir parella…tot molt antic…així no fem res…

Ramon BURNIOL
Ramon BURNIOL
25.05.2021  ·  23:03

Quan hom sent l’himne nacional del seu país en un acte institucional solemne s’ha de sentir convidar a seguir-lo cantant i amb la pell de gallina. No pas amb els pèls de punta i sense poder-lo cantar.

Anna CASACUBERTA
Anna CASACUBERTA
25.05.2021  ·  23:14

Jo no crec que amb uns polítics tan mediocres, sempre hi ha alguna excepció, poguem arribar gaire lluny. Ens cal una nova mentalitat guanyadora i la força de la gent per capgirar aquesta tristíssima situació.

josep soler
josep soler
25.05.2021  ·  23:14

El Primer d’Octubre davant l’enemic vam guanyar. Però a continuació nosaltres mateixos ens hem anat derrotant fins a oblidar-nos del moment que vam fer tremolar al Règim franquista.

Primer va ser ERC qui iniciar la contrarevolució trencant la unitat, la deslealtat al mandat de les urnes i al legítim president.
Després Òmnium també va trencar la unitat amb l’ANC i va desertar de l’acció directa al carrer per enfocar-se només en els presos polítics, oblidant el perquè estaven presos.
Durant aquests tres anys i 6 mesos l’ANC també ha estat equidistant amb la contrarevolució d’ERC i d’Òmnium. La deserció total al Primer d’Octubre de l’ANC s’ha consumat quan ha presionat a JUNTS a fer govern amb autonomistes de facto.
I per acabar de lapidar el “Procès”: el “sottogoverno” de JUNTS liderat per l’ostatge Jordi Sànchez també ha preferit les menjadores de la Gestoria autonòmica al mandat del seu electorat.

L’autonomista de l’Aragonès, en la mateixa frase és capaç de dir que és independentista però a l’hora que només farà d’autonomista “pracmàtic”.
Cuixart abraça al franquista de l’Iceta i la CUP confòn als buròcrates d’ERC com a partit d’esquerres i independentista…

El gremi de periodistes s’ha oblidat del principal pilar de la professió i es dedica només a opinar. Llavors: on estarà la informació objectiva dels fets, la recerca de la veritat i la denúncia de la mentida…?

A ERC i a JUNTS els podran continuar votant els que diuen ser independentistes però que “no creuen que es Espanya ens deixi”. És la frase comuna de tots als que he consultat que encara els pensen votat.

Però a qui votarem els que sí pensem que sigui possible la desobediència i la independència…?

ENS HEM QUEDAT ORFES DE PARTIT PER VOTAR EN LES ELECCIONS QUE VINDRAN…

Rosa Gispert
Rosa Gispert
25.05.2021  ·  23:35

Què esperàvem?. ER ja ha començat el seu espectacle (made in spain) sense vergonya ni pudor de cap mena, que sembla que és l’estratègia que els ha funcionat. Va començar copiant poemes a Pujol i després Montilla, uns grans precedents. Ara la coronació de l’home menguant, el vestit de la presidenta consort, el càntic per soleares de les segadores, els mossos sense sabre, però amb espardenyes de set vetes, la conselleria de feminismes i el que faci falta.

Això sí, els mossos fotent canya i la impunitat policial seguint el seu camí perquè els polis mutila-persones esquiven tota responsabilitat. Mentrestant tots nosaltres, incapaços de reaccionar, seguim comentant l’esperpent que no hem sigut capaços d’evitar. Deu ser que així s’eixampla la base i s’aconsegueixen els indults. Segur que algú en treurà un bon profit.

Mercè Duran
Mercè Duran
25.05.2021  ·  23:45

En Jordi Cuixart va pensar per un moment en anar abraçar un esbirro com Iceta, que hi ha molta gent en aquest pais a qui li han trencat la cara per defensar-lo?
Il.luminat, sí, aquest seria l’adjectiu.
A mi no m’ha clavat cap punyal, perqué ja em va deixar estabornida amb la primera declaració que va fer a l’Audiéncia Nacional.
“Ho tornarem a fer”….. amb el PSC

Jaume Ortí
Jaume Ortí
26.05.2021  ·  00:06

Ai, Vicent! I si el que passa és que el país no dóna per a més? L’aprimament del gruix intel·lectual és transversal i no entén de partits ni de classes socials ni de res.

És cert que el fenomen no és pas exclusiu de Catalunya ni molt menys (el relativisme cultural postmodern a Occident costarà molt de superar i el Prof. Resina ja ens adverteix, o ens diagnostica, de tant en tant en aquest jornal nostre) però si hi ha una característica pròpia és que (amb les excepcions que calgui consignar-hi) no ens hem pres mai seriosament a nosaltres mateixos ni al nostre potencial.
Tot país madur té la seva iconoclàstia, aquella fúria adolescent de trencar amb els mites establerts que finalment tornen a ser acceptats potser des d’una altra mirada, això és tan vell com el món i en Nietzsche i en Freud ja en parlaven, però és que nosaltres ni tan sols hem arribat a aquesta maduresa, som sempre un país a mig fer i la iconoclàstia té més a veure (sovint) amb l’autoodi que amb el procés natural d’evolució. O també amb una mena de complex de voler ser grans abans de “ser”, voler ser mirall i exemple i voler donar lliçons per al món sencer quan (encara) no hem aconseguit ni ser un país més o menys normal.

Per cert, la segona part de l’entrevista a Manel Vidal és realment interessant (de la primera no en dic res perquè sincerament no sé de què parlen i de fet no coneixia a en Manel Vidal)

Josep Jallé
Josep Jallé
26.05.2021  ·  00:19

Parlant de superficialitats, el que es comenta sobre el dia d’ahir, i l’article per si mateix, n’és una bona mostra. Caiem en els paranys com a les abraçades dels Cuixart / Iceta. Potser la pandèmia ha agreujat la pantomèmia?. Res més que destacar la misèria quotidiana que ens envolta … i ens capté. Salut!.

Carles Viñals
Carles Viñals
26.05.2021  ·  00:30

Quan tots els degenerats hagin acomplit la seva trista feina, quan totes les ingratituds i totes les baixeses hagin estat infligides a la mare, si només restés un cor filial, generós i valent, un de sol que l’aixoplugués, allà hi viuria la mare, esperant el retorn dels fills que l’han deixada; allà hi viuria Catalunya.

I viurà, i perviurà, a recer dels cors de milions dels seus fills. Així ho creiem els qui sabem que cal estimar la mare com ella estima: A canvi de res.

Marc Adell
Marc Adell
26.05.2021  ·  00:44

O ens en sortim els Països Catalans com un tot o ens morim plegats. És inevitable, però desgraciadament molta gent no ho entén per la superficialitat. Per cert, l’himne que va encarregar en Maragall el sembla el millor. I musicalment sobre la versió de n’Aragonès comparteixo el punt de vista de l’editorial. Però no són els melismes el problema. És la dissociació absoluta entre música i lletra, el que representa els segadors, la ràbia i ànsia de llibertat d’un poble oprimit. La versió interpretada mostra superficialitat i rendició. I no és culpa dels intèrprets que van fer una execució excel·lent. Envia un missatge de solitud i tristesa, un lament, etc … Embolcallat d’una aura pop adient per a TV3. Tot i que encara que potser no fos intencionat, tot encaixa amb els gests que s’han anat produint i que tots els que no ens hem volgut tapar els ulls hem vist. Per part de tots els partits polítics. Permeteu-me el comentari sarcàstic: hem passat de Junts pel sí a Junts pel silló.

Josepmaria Machado
Josepmaria Machado
26.05.2021  ·  01:02

Porto temps seguint les seves editorials (és més les espero cada nit!). No sempre he coincidit al 100% amb elles però mai he sentit la necessitat de posar un contrapunt perquè sempre m’aporten una perspectiva enriquidora… però aquesta d’avui… m’ha desconcertat…No la comparteixo, rebato diverses de les idees aportades i m’ha sorprès la comunió de tots els comentaris… no sé: desconcertat

Daniel Mir
Daniel Mir
26.05.2021  ·  01:40

Criaturades.

Que no os deia l’avia que no s’ha de jugar amb les coses de menjar?

Sever Salvador
Sever Salvador
26.05.2021  ·  01:54

Efectivament, en un acte oficial no es pot canviar la lletra de l’himne oficial de Catalunya. La lletra oficial està establerta per la Llei 1/1993, de 25 de febrer, de l’himne nacional de Catalunya.

La llei la podeu trobar aquí:
https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/1715/41024.pdf

Una altra cosa és l’ús de l’himne nacional de Catalunya en àmbits no oficials o com a recreació artística. Aleshores, les versions i variacions poden entrar en joc.

Sembla increïble que als responsables del protocol de la presa de posessió del president de la Generalitat de Catalunya se’ls hagi escapat una cosa tan bàsica. Quanta incompetència! En realitat, han incomplert la llei. En són conscients?

Ed Garrido
Ed Garrido
26.05.2021  ·  02:34

Sr Partal, li he de donar les gracies per la seva mirada honesta i perplexa de tot el que s esta esdevenint. Cap mitja avui en dia te aquest punt de vista tan clar. Juntament amb els articles del professor Cotarelo, descriuen amb tristesa la gran traicio primer d ER i Oc, i ara tambe de Junts, Cup i l Anc. Coincideixo amb tots els comentaristes. Punyalades totes les que vulgui: La Cup demanant que s expulsi a Pilar Rahola de Tv3 mentre ells voten a favor de la taula farsa de dialeg, el Jordi Sanchez “assumint la taula farsa de dialeg com a propia”, el Batet dient que voten a favor de la taula farsa de dialeg, la Vilalta dient que amb la taula farsa de dialeg “posaran l estat contra les cordes”, la Paluzie pressionant perque ER accedeixi al poder i pugui estar dos anys prenent el pel amb la taula farsa de dialeg…Mediocre, trist, acomplexat i manipulat pais. I a sobre el Sergi Sol, despres de dir li fill de puta al MHP Puigdemont, es rebut amb tots els honors a Tv3. Al.lucinant la presa de pel de tot plegat.

Carlos Ollé
Carlos Ollé
26.05.2021  ·  02:42

I de quina tribu ets tu Partal?

Octavi ENGUITA
Octavi ENGUITA
26.05.2021  ·  05:51

Un classic…gracies senyor Partal, per dir el que alguns pensem sense el carnet a la cartera.

Els indis barallant-se pel whisky i els fusells rovellats a canvi de les seves terres i el futur del seu poble, rapidament anihilats i els que sobrevisqueren assimilats.

Dintre de poc entrara la cavalleria per la Diagonal i seran rebuts amb tots els honors.

Bona sort.

Joan López
Joan López
26.05.2021  ·  06:01

Benvinguts a l’autonomìa de Catalunya, hi ha un pelicula enomenada els homes de negre,on amb un aparell semblan a un bolìgrafo aquets homes,vuidan de records a les personas que han vist o van viure alguna cosa(en la peli alienigenas) a nosaltres ens vuidaram de tot lo que van fer al 2017. Ja ha començat la feina I a les hores al mateix temps la represiò no s’atura(valtonic) I mes que vindrà……..I nosaltres sense memoria oi sr.Cuixart
Eixamplar la base,mare de deu cap a on anem…….

Josep Segura
Josep Segura
26.05.2021  ·  06:13

No sé si els altres catalans que viuen fora ténen la mateixa percepció que jo. Vist des de lluny, Catalunya sembla ja un gran manicomi, on fins i tot esperits fins ara lúcids han basculat cap a la paranoia. Fa poc en David Fernàndez amb “un 52% no és suficient” i ahir l’abraçada de’n Cuixart amb el seu torturador. Passant per altres referents de la CUP (Boya, Reguant…) fent declaracions que fa tan sols mesos elles mateixes haurien condemnat.
El Procés i l’eficaç repressió espanyola han arrasat partits, carreres polítiques i periodístiques, entitats, famílies i han acabat amb la salut mental de tot un poble.
Hi ha algun psiquiatre a l’avió ?

Albert Noguera
Albert Noguera
26.05.2021  ·  06:26

Tot això es resumeix en un concepte: el PAPANATISME. Papanatisme que fa molts anys que afecta a l’esquerra catalana i que en Jordi Barbeta fa també molts anys que va definir. El papanatisme serveix per fer veure que ets el que no ets en el fons, mitjançant elements buits de contingut però molt pomposos, elements plens de demagògia barata i enemics molt odiables creats a vegades a base de falsedats i tergiversacions.

Fins ara aquests papanates no han tingut un gran poder, però ara, si perquè la premsa afí al règim els dona suport per carregar-se el Procés. Espero que molta gent en sigui conscient i ho denuncií tant com pugui!!

Agustí Delgado
Agustí Delgado
26.05.2021  ·  07:21

Soc músic professional i la música, com el teatre, demana sempre una interpretació que s’adeqüi a l’esperit del text o la melodia en qüestió. Suposo que entre les infinites versions que es poden fer de Hamlet, ningú no acceptaria un personatge que el representés dient el ” To be or not to be” fent saltirons, o segons amb quin to.
La versió que en van fer dels Segadors en la presa de possessió era, d’acord amb l’esperit d’aquesta música, fora de to. Aquest és tot el problema.

Anna Maria Porta
Anna Maria Porta
26.05.2021  ·  08:00

Estic fent migdiada. ☮️

Montse Vives
Montse Vives
26.05.2021  ·  08:06

Torno a dir el que ja vaig escriure, “perquè tot pot ser d’una altra manera” m’esgarrifo quan escolto una i una altra vegada la frase “perquè no pot ser d’una altra manera” demostra tancament de pensament i poca creativitat. Tot pot canviar, a tot se li pot donar la volta. Les segadores, apareixen en l’himne cantat pel grup, doncs benvigudes. No sóc de cap partit, que consti, visc a Alemanya i m’ho vaig mirar tot amb ganes de canvi. L’abraçada de Cuixart, és la seva abraçada, qui li pot dir res? A Alemanya tenim una paraula de significat diferent que el que tenim a Catalunya, compromís. I en falta molt de compromís a Catalunya, amb la gent que vam votar l’1 d’octubre. Posar-se d’acord no ha de dir claudicar, sinó posar-se d’acord.

Jaume Riu
Jaume Riu
26.05.2021  ·  08:15

SOCIETAT INTEL·LECTUALMENT DESARMADA
La imaginació, el criteri i els projectes proactius, desapareixen quan la persona o la societat està està desarmada intel·lectualment.
Hi ha constància d’aquest situació per exemple al govern de la ciutat de Barcelona i al govern de la Generalitat de Catalunya, i en tenim proves:
– Tractament a Barcelona del Pla Cerdà que es modifica com qualsevol pla urbanístic i no es respecta el valor de patrimoni mundial.
– Per St. Jordi, es munten rutes turístiques de literatura a Barcelona sense comptar amb cap escriptor en llengua catalana, ni amb cap dona escriptora.
– En la presa de possessió del president Aragonès es modifica el protocol dels Mossos d’Esquadra que presenten armes, desarmats.
– Adaptació lliure de l’himne per l’ocasió com si només fos una cançó tradicional.
I així tot.
Quan estàs intel·lectualment desarmat només hi ha un pas per ser incompetent.

GABRIEL MIR
GABRIEL MIR
26.05.2021  ·  08:18

El SISTEMA se n’ha sortit: desestabilitzar la unitat d’un poble pacífic i democràtic, persistent i viable, perillós exemple envers el des-ORDRE mundial.

Els detalls només afegeixen llenya a la pira de l’autoincineració: mentre cremes per dins no pots veure qui t’està cremant, no et pots defensar correctament.

David Mascarella
David Mascarella
26.05.2021  ·  08:30

Afortunadament hi ha qui sap destriar el gra de la palla. I qui ha entès que es pactaria…

Rosa MONTSERRAT
Rosa MONTSERRAT
26.05.2021  ·  08:39

“no tenen ni tan sols la decència de callar quan no entenen en una cosa”
Aquestes paraules s’apliquen a tots els ámbits, per exemple, la salut que també és política.

Victor Serra
Victor Serra
26.05.2021  ·  08:39

Tenim una capacitat inmensa per perdre’ns en collonades. Per mi el gest de Cuixart em sembla que encara deixa més en evidència la rata de l’Iceta.
En quan als que sembla que també veuen traïció en Jordi Cuixart, preneu-vos una tila i respireu fondo. La vostra actitut és un càncer pel moviment independentista.

Bonifacia Córdoba
Bonifacia Córdoba
26.05.2021  ·  08:41

M’en alegro sentir allò que jo no hi puc expressar amb paraules. Confirmat el comentari que vaig escriure ahir…

Montserrat Vela
Montserrat Vela
26.05.2021  ·  08:49

És curiós que es critiqui que estiguem “cada vegada més preocupats per les aparences i no pas per la substància” i alhora es digui que veure Jordi Cuixart abraçant-se a Miquel sigui como si Òmnium clavés un punyal al cor.
Crec que considerar les aparences importants o no en funció de si ens agraden és un símptoma del desori que vivim i del que sembla que ningú se’n escapi. Frustrats perquè no es posen sobre la taula arguments amb substancia qualsevol cosa és magnifica convertint-la en fonamental.
Darrerament sembla que, es pertanyi a algun partit o no, el que és realment important és defensar les pròpies conviccions oposant-se a qualsevol que les contradigui. Ben segur que si continuem així Espanya té la batalla guanyada ja que crec que és més important que fem coses units que no pas les mateixes coses que puguem fer.

Jordi M Ribes
Jordi M Ribes
26.05.2021  ·  08:49

Potser hauríem d’anar pensant en un himne dels Països Catalans. Em sembla que “els Segadors” només és acceptable en l’àmbit del Principat. Una proposta que vaig sentir ja fa molts i molts anys és “Muntanyes del Canigó” i a mi em sembla que és força encertada. Més enllà del valor simbòlic del lloc com a origen de la nació i que potser l’alliberament del nord de Catalunya és el més utòpic, hi ha un argument estrictament musical: la primera frase sembla un calc de la dels Segadors, però en mode major. La tercera nota de l’escala és a 2 tons de la tònica i no a 1,5. Això li dóna un aire optimista i esperançador. Això i que el ritme no sigui binari, sinó 3/4 fa que sigui més vital i alegre

Albert Miret
Albert Miret
26.05.2021  ·  08:55

Això companys, és només el principi de la demostració què des del cop d’estat de la seva cúpula directiva, aquest partit no ha entès mai res del poble català. Per això es vanten constantment d’inventar-se paraules que imaginen humiliants per als catalans. Perquè en realitat, pateixen el mateix complex d’inferioritat que els espanyols i per això actuen igual que ells volent dissimular les seves vergonyes històriques a base del que ells imaginen que ens farà oblidar la nostra història. Per això tergiversen, amaguen, traeixen, i entre milions de ridícules injustícies, aflamenquen el nostre himne per a blanquejar-lo i perquè el voldrien esborrar ja que explica la veritat històrica de Catalunya davant del continu genocidi castellà. Els autors de l’espectacle d’ahir, continuaran així, perquè el vergonyós deute que van acceptar amb l’enemic, ara els cal pagar-lo. Ahir mateix veiem com des del gobierno de Madrid ja els amenaçaven si s’atrevien a sortir un mil·límetre de les línies pactades. Quina i quanta vergonya!

Pep Agulló
Pep Agulló
26.05.2021  ·  08:56

UN COMENTARI UN XIC ÀCID…

És una societat tant “liquida” (Bauman) que l’estupidesa propiciada pel sistema s’escola per tots els forats. Els mitjans i les xarxes en són els mentors… La majoria en fan un estat de viure en què les formes, els acudits són el missatge.

“No faces de la teua ignorància un argument”, deia Fuster, però desgraciadament no és la regla.

I em pregunto en una societat tan indigent intel·lectual quin sentit té el vot?

La democràcia es dilueix en tanta ignorància atrevida i el relativisme dels valors pot auspiciar la vinguda del monstre…

PS1. Tampoc calia fer tanta ostentació dels compassos musicals…(Per això els blocs)
PS2. Per mi també: Jimi Hendrix i no pas per l’himne…
PS3. Anar calent, de sentiment poquet… L’orgasme seria l’expressió d’un sentiment? El que dèiem: gests i més gests…

Rafael Benavent
Rafael Benavent
26.05.2021  ·  09:17

Gràcies, Vicent. Com sempre. Encomanant criteri i mentalitat crítica. Huí: “Ja fa riure això que la gent deixe de tenir pensament propi tan bon punt té carnet”. I més, clar.

Àngels Mas
Àngels Mas
26.05.2021  ·  09:21

Un magnífic retrat social Vicent Partal, que no fa mes que refermar el perqué som en aquest moment polític. La política i les seves consequencies venen principalment marcades per les persones que votem, i que per tant els donem poder. Si els votants donem poder a persones i partits on domina la incultura, la incapacitat d’analisi i la incapacitat de gestió, tenim un païs que no pot anar enlloc. I si els votants, som els primers a no tenir criteri i no ens regim per alguna cosa mes que per foteses, ens mereixem el resultat. Tot el que diu en Partal sobre els comentaris respecte a “Els Segadors” té tanta raó! Les coses han d’anar com correponen i no amb parafernalia “moderneta” que no té cap significat real. No anem bè, gens bé. Ens hem mimetitzat una mica amb els colonitzadors?

Jaume Bosch
Jaume Bosch
26.05.2021  ·  09:22

Hem quedo amb lo que fan dues grans persones.
La Dra Nadiya Popel i la Dra Cristina Martin, dues grans persones que s’hi juguen molt pet tots nosaltres.
Això és empoderament, la resta és folklòric de tercera regional.

Ramon Berdegué
Ramon Berdegué
26.05.2021  ·  09:35

Srs. Deixeu-me ser una mica sarcàstic O potser cínic O potser l’endevini. Allò que en diem donar peixet perquè l’altre és confiï i després engaltar-li de ple al mig dels morros. Només enterdria tot el que estem vivint si fos d’aquesta manera, podria esdevenir una jugada mestra si una vegada establert el nou govern i sense fer soroll a la vista, anés jugant les seues cartes discretament allà on fes més mal i en un moment donat, les poses cap per amunt i tots plegats remessim en la mateixa direcció, de tal manera que aquella Ñ confiada en què ja ho té guanyat ja no hi fos a temps de res i esdevinguessim independents per sorpresa. Però em faig un pessic i desperto a la crua realitat, no els veig capacitats, tret de menudes excepcions per a fer i organitzar una cosa així als politics del color que sigui. En canvi Ñ i els seus abundants fascistes i satelits , llepons i xupopters, ho tenen imprès en el seu ADN, és el normal, sempre actuen en conseqüència, imposen llengua, criteris i actuen d’acord amb reprimirnos en qualsevol àmbit amb naturalitat i sense immutar-se té la fot desde el més poderós fins el últim pelacanyes. Potser que en prenguem nota i no els deixem fer impunement.

maria serra
maria serra
26.05.2021  ·  09:49

De Bertolt Brecht- Meti deia: Els qui no animen més vida que la seva viuen una vida esquifida. La gent esquifida es veu obligada a desguarnir els altres, la gent generosa els omple de coses. Els treballadors combatius que he conegut jo eren gent generosa.
Jo crec que Cuixart amb aquest gest va desermar a l’enemic i va guanyar el combat.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
26.05.2021  ·  10:04

Totalment d’acord amb l’Editorial d’avui. Els gests volen marcar la diferència, com aquell que marca territori. Però només són gests i crec que no es mereixen més importància i si volem treure-hi la punta trobarem molts racons i molts plecs que no ens deixaran veure tota la fotografia i, aleshores, la conclusió serà equivocada. Hi ha coses que jo no entenc i deuen tenir una explicació, però mentre no arriba aquesta explicació, el cervell em juga la mala passada de trobar-la abans i em puc equivocar molt o em pot fer mal com l’abraçada de Cuixart a Iceta. En quant a l’himne de Catalunya, en un acte oficial, crec que no es pot banalitzar fins a l’extrem de no reconèixer-lo i no poder-lo cantar que és la finalitat que tenen els himnes, compartir-lo coralment. Subscric tot el què dius, Vicent, i em fa por que -tornem-hi amb el cervell- els gests no siguin un símptoma del què ha de venir, novament competència, deslleialtat i fre al nostre procés d’alliberament nacional. Per acabar el meu comentari d’avui dues coses: ja era hora -gràcies Vicent- que algú digués “aquesta mania que ha agafat a tothom d’exagerar els melismes algun dia s’hauria d’aturar”, si, s’hauria d’aturar perquè és ridícul, perquè passa totes les cançons per un mateix filtre i les desvirtua, i perquè és el seguiment cacofònic i acrític d’algú que té molt èxit, no en diré el nom per no obrir aquest meló en aquest lloc del diari. Finalment dir que la dissecció que fas de l’himne americà cantat per la Whitney Houston a la Superbowl del 1991 és magnífic i no em puc creure que sàpigues tantes coses, collons!. Quin és el teu truc?

Joan Royo
Joan Royo
26.05.2021  ·  10:09

Aquest “Segadores” no em va agradar, una versió aflamencada, impossible de cantar em va fer bufar una vegada més, en veure on va aquest govern sense nord. Aparences, valors republicans (encara espere que algú me´ls explique), govern republicà (sense república)…Teatre del “malo”. Mentre la plaça de Sant Jaume era buida, la caminada d’Aragonès per aquell carrer solitari feia pena…molta pena.

XAVIER UTRILLA
XAVIER UTRILLA
26.05.2021  ·  10:09

No sóc partidari de polemitzar sobre el dit i perdre de vista la lluna. Però ja posats i com no tenim res més a fer, oi?
Si haguéssim volgut trobar una imatge per definir aquest govern de la Generalitat, no hauríem millorat la presentació d’armes, sense armes!!! No cal dir res més.
Si volguéssim explicar que eixamplar la base consisteix en abandonar els teus ideals, les teves raons, el teu objectiu i la teva identitat, per assimilar-te amb l’enemic (que mai t’acceptarà), aquest himne propi de la feria d’abril, tant nostre, ja ho diu tot…

David Badia
David Badia
26.05.2021  ·  10:23

Per xarlatans descarats e ignorants els de Jordi Baste a Rac1

Carles Ortiz
Carles Ortiz
26.05.2021  ·  10:28

Crec que ja és hora de dir les coses pel seu nom. Oblideu això de “Molt Honorable President…” I tracteu-lo de “El Representant de l’Estat Espanyol a Catalunya”, que és el que realment és.

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
26.05.2021  ·  10:52

Als USA efectivament fan versions del seu himne, a vegades molt brillants, amb estils musicals diferents; però ho fan en actes culturals o esportius. No en els actes oficials, no a la presa de possesió del President. La versió del segadors d’abans d’ahir em va semblar interessant però fora de lloc completament: no era el lloc ni el moment. El que corresponia era una banda o una coral per a acompanyar als presents i que cantessin l’himne tots plegats. Altre cosa és que la coral acompanyant (adjectiu clau!) canti una o altre armonització (sigui la clàssica de Viader o altres com la de Ros Marbà).

Ningú ha pensat en posar una mica de ordre en les tertúlies televisives i radiofòniques? Semblen una manera poca solta de ocupar temps i hores de retransmissió. Altre cosa serien entrevistes o debats entre gent experta en cada tema que fos; però de cap manera els tertulians professionals que opinen o debaten de tot el que sigui sense tenir-ne cap idea seriosa la immensa majoria dels casos. Això deseduca, confón i tendeix a sectaritzar a la audiència: és DESINFORMACIÓ!

Mònica Vidal
Mònica Vidal
26.05.2021  ·  10:52

Vicent! M’encanta l’editorial d’avui i celebro el coratge amb que abordes el poc (o nul) nivell intel·lectual d’alguns polítics, tertulians, comunicadors, etc. És clar que si existeixen és perquè a algú els agrada. Al fil de tanta tonteria, excel·lentment argumentada per part teva, només cal veure que, com a Madrid, ara tenim una conselleria de Feminismes (en plural, es veu que n’hi ha més d’un) i igualtat (això de la igualtat sembla que va coix des de la Revolució francesa). I no tinc res en contra de la consellera que segur que és una persona molt vàlida.

Felicitats; he disfrutat llegint-te.

Miquel Darnés
Miquel Darnés
26.05.2021  ·  11:03

M’ha encantat l’expressió “xarlatans”. El meu pare la feia servir sovint i cal recuperar-la.

Enric Benages
Enric Benages
26.05.2021  ·  11:22

Una societat intel·lectualment desarmada, si i malalta de la Síndrome d’Stockholm.
Que en Jordi abraci en Miquel, no hi ha res a dir, la realitat però, és que a la cerimònia hi havia algú altre, es tractava d’en Jordi Cuixart president d’Omnium i l’altre protagonista no era en Miquel, era el ministre espanyol Iceta.
Penso que tots tenim el dret més absolut de perdonar i fins i tot d’estimar qui ens ha fet mal. Però no tenim dret de perdonar qui ha fet mal a algú altre.
La forta personalitat i els principis d’en Cuixart no els poso en dubte. Que qualsevol alt dirigent europeu dedueixi que a Catalunya ja estem bé, seria lògic, donat que els abracem i fem taules de diàleg.

Maria Villarroya
Maria Villarroya
26.05.2021  ·  11:43

Himne Nacional de Catalunya: “Els Segadors”. L’heu sentit mai quan el poble el canta a la plaça de Berga a la festa de la Patum?
Bé, si no sou Nacionalistes Catalans s’entén que l’himne us importa una mé
Eiii Blesa:
No hi ha res a fer amb els valencians, és una pèrdua de temps compartir res amb ells. La seva enveja no els deixa viure:
Mentre els principatins ens jugàvem la pell (literalment) l’1O i tot el món ens mirava (literalment), els valencians es dedicaven a votar (i encara hi són) al Ximo (PSOE) i a la Oltra (Podemos pero no queremos)
Res a pelar xe!

jaume vall
jaume vall
26.05.2021  ·  11:44

“Que hi ha algúúú méééés….. ?”

Perquè esclar, potser no quedarà ningú si anem deixant de banda tots els que no opinen com nosaltres. Que si botiflers, que si covards, que si superbs, que si insòlits, que si prepotents, que si inútils… Sembla ser que cada vegada som menys, i entre els que som, punyalada.

¿Podria ser que en temps de victòria –l’1 O va ser una victòria catalana, i per això els espanyolistes no suporten els que la van assolir, i es rabegen en la venjança- TOTS nosaltres ens vam encegar i no vam veure la realitat, vam sobrevalorar-nos?

Si la majoria dels qui van portar-nos al referèndum ja no són sants de la nostra devoció i els considerem culpables de l’actual decadència política i del nostre desarmament intel·lectual, a més de ser cert, potser TAMBÉ reflecteix el país.
Si realment fóssim tan exigents i tan valents fora de la comoditat d’un xat a Vilaweb escrit des del sofà, o d’una confortable cadira; si de veritat estiguéssim disposats a passar nits davant de Palau o el Parlament, protegint amb el nostre cos les Institucions, -al preu que fos, com fan els espanyols- ; si deixéssim de gastar diners en productes envasats en portuguès enlloc de català ; és a dir, si féssim el que ens toca fer, potser aleshores seríem més tolerants amb les debilitats alienes. I no llençaríem la pedra tan ràpidament. I ens en sortiríem.

Potser, només potser, els polítics -els representants- són el reflex massa fidel de la societat que tenim, -els representats-.

Quant a l’assumpte d’avui, musical i gestual, faré cas al consell d’en Fuster, i restaré en silenci per no parlar del que no sé. Agrairé l’aportació de qualitat d’en Partal, que ajuda a contextualitzar amb dades i coneixement aquestes digressions que a voltes es fan amb els himnes.
Tampoc sé el que li passava al cap a en Jordi Cuixart quan va abraçar la baldufa ballarina. Davant del dubte, tindré respecte per a qui pateix la injustícia amb màxima dignitat, potser la que nosaltres no sabríem trobar fàcilment.

‘And last but not least’, sense ganes de polemitzar massa -bé, una mica sí- , em refereixo al comentari, recurrent dos dies, d’en Blesa.
Des del respecte que li tinc per la seva contundència intel•lectual, i per la majoria de vegades que estic d’acord amb el que diu, cita en Gilibert, en Graupere i en Vall, dos dies seguits, i ens presenta com aquella mena de “principatins amb els quals no hi ha res a fer”. Si no ho he entès malament, perquè si fós el cas, em disculpo.

Més enllà de la seva opinió personal, li pregunto : ¿de les reflexions que aporta en M. Gilibert pel que fa a resultats electorals i realitat politico-social, – que continuo fent meves- quines no són reals, senyor Blesa? Malgrat que facin mal de llegir, en quines va desencaminat ? Les recordo :

“* Quin ha estat el parti majoritari al País Valencià durant 30 anys i amb possibilitats de tornar a guanyar a la propera ?
* Què ha passat cada cop que des del Principat hem parlat de Països Catalans ? A qui a Mallorca o València s’ha acusat d’imperialista ?
* Quants partits nacionalistes i partidaris del català són majoritaris a València i a Mallorca ?
* Quantes botitgues tenen els rètols en Valencià, o en la varietat Malloriquina, o en Rossellonès, o si ho prefereix en català estàndard en els respectius territoris ?
* Quanta gent parla català a Perpinyà ? És possible viure-hi en català sense que et mirin malament i directament no t’entenguin ? I quants rètols privats hi ha en català ? I per cert, a quin partit varen votar majoritàriament ?
* Quantes de les lleis de llengues que han aprovat als territoris que no són el Principat han incrementat l’ús del català o la seva presència si més no a l’escola ?
Si les respostes a aquestes preguntes no són gaire satisfactòries, com em temo, aleshores crec, sincerament, que el millor reclam per tal de revertir la situació en tots aquests llocs seria que hi hagués una República Catalana”.

Personalment no he estat a favor del concepte “eixamplar la base” d’Esquerra, si això volia dir apropar-se als Comuns –espanyolistes- en detriment de Junts –independentistes-. Mal negoci. Ara, una cosa és no voler perdre el temps en eixamplar la base, i l’altra és perdre’l amb atacs interns tot reduint-nos-la. Al final només quedaran els puristes i/o els políticament correctes.

Potser cal un exercici de tolerància, hem D’ACCEPTAR-NOS TOTS, amb els nostres matisos, i aquell que millor ho faci, que lideri el procés.
Ara mateix, per a mi, l’únic que pot ser considerat Molt Honorable, i imprescindible per fer-ho, el President Carles Puigdemont.

Dispenseu per l’extensió del comentari.

Carles Serra
Carles Serra
26.05.2021  ·  11:46

Gràcies Vicent per l’editorial, aquesta és la trista realitat, un país amb una majoria amb mentalitat colonitzada; així també hi definia/defineix el president Puigdemont.
Amb respecte ÒMNIUM, aquesta entitat fa temps que està controlada per ER, primer amb la periodista Llansana amb carnet d’ER i bona amiga del president en funcions Mauri, aquesta periodista pels serveis oferts en el partit ara està a TV3, això de les portes giratòries,ara també hi ha la Sra. Laura Vilagrà, crec que no cal que faci esment a quin partit pertany.
En fi Sr. Vicent, com vénen magres econòmicament i aquesta espaÑa i l’Ibex 35 necessita tots els € provinents de la EU, començara la brama que no hi han diners per part dels nostres polítics, en aquest moments malgrat la situació, molt ajuntaments han apujat els impostos, la brossa, l’IBI etc i ja que dir de l’últim impost de la circulació.
Però cap problema Vicent, ja ha definit molt bé aquesta societat i els polítics que la representant.

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
26.05.2021  ·  12:23
JOAN RENDÉ
JOAN RENDÉ
26.05.2021  ·  12:23

No puc estar més d’acord en tot el que dius avui, i també en l’alta argumentació musical que hi aportes. Sembla que molt pocs dels nostres polítics, i beneficiaris de la política oficial, han llegit el “1984”, de George Orwell, i som en plena febre d’implantació de la “novoparla” que ell hi denuncia (la novel·la va ser enllestida per l’autor el 1948). Convindria que la llegissin amb atenció, tot i que s’hi veurien retratats en el bàndol del poder. Per tal de no cansar el seu l’intel·lecte, em permetré de reproduir-ne un paràgraf, només un: “Si tothom acceptava la mentida imposada pel Partit —si totes les versions contaven la mateixa faula—, aleshores la mentida passava a la història i es convertia en una veritat”.

jma vialis
jma vialis
26.05.2021  ·  12:33

Que el pais porta anys desarmat intelectualment ho sap molta gent ,fet que de tant en tant es tapat pera alguna aparent genialita se la patum de torn.La situació normal es la buidó intelectual i el fanatisme sectari exercit per alguns ,sembla, liders i conreat per el afiliats sectaris 20/30 % ?.
Dificil projectar una imatge de solidesa i seriositat i , Els Segadors un exemple .Himne que si podria millorar musicalment , p.ex. el final.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
26.05.2021  ·  12:45

Els Segadors jo crec que podria ha sigut una versio aflamencada pel acte de dilluns passat crec que requeria una versio més solemne que transportes emoció.
La abraçada de Cuixart a Iceta és una bona punyalada que molt malament pels indepes

Frederic Varela
Frederic Varela
26.05.2021  ·  12:48

“La terra dels lliures i la llar dels valents”, diu l’himne americà.
Pobra Catalunya, no sé si aquesta generació estarà a l’altura que el moment demana. No sembla pas que anem pel bon camí. Sense conviccions fermes, esperit de sacrifici i una mica de mala llet cap poble podrà sobreviure.

Josep Aixalà
Josep Aixalà
26.05.2021  ·  13:24

Tens raó: actuar mecànicament per posicionament de partit és lamentable. A mi, que estic a Junts, la versió de Els Segadors em va encantar, tot i que també tens raó que probablement no era el marc més adient. El canvi en la lletra tampoc no em preocupa gaire: ho veig com una acció puntual i simbòlica, i no cal fer-ne un gra massa. Em plauria, això sí, que al costat dels símbols hi haguessin realitzacions concretes que ens permetin d’avançar cap al nostre alliberament nacional.

Núria Castells
Núria Castells
26.05.2021  ·  13:44

Em va sorprendre, ja d’entrada, l’efectista realització televisiva. I, realment, la presa de possessió del President Aragonès em va semblar això -un “espectacle”- en el sentit més alarmant de la paraula. Impostat, no gens natural… i no pas per la solemnitat que ja se suposa que ha de guiar la cerimònia, en un cas com el que ens ocupa, sinó per una mena de teatralitat postissa que li robava l’autenticitat. També he de dir que el seu discurs -si obviem el contingut, per irrealitzable- em va semblar llegit amb fermesa i hauria pogut il·lusionar, si no sabéssim, de sobres, en quin terreny ens movem.

Pel que fa a l’himne, ho vaig trobar ridícul. En aquella circumstància no hi corresponien “versions lliures”. Un himne té una funció simbòlica i és emocionant poder-lo cantar col·lectivament, tots els que s’hi senten representats, però, tal i com el van “deconstruir”, era impossible compartir-lo.
Pel mateix preu, vaig témer per un moment, que no haguessin posat a la presidència una senyera tunejada. Per exemple, un disseny “gaudinià”, d’aquests per als turistes; o un de “cubista”, estrafent Picasso.
Per sort, no va passar.

Amb tot plegat, em va venir al cap la sentència burleta que Unamuno va etzibar a Joan Maragall: “Sois como niños. Levantinos, os pierde la estètica”

Com de calats ens tenia, aquell home, de de la metròpoli!
I quina ràbia que fa, que tingués tanta raó!

Berta Carulla
Berta Carulla
26.05.2021  ·  14:22

Si concebíssim la nació catalana de socarrel, país valencià, catalunya nord, illes, franja i principat, no passarien aquestes coses. No havia llegit l’editorial d’ahir encara. Costaria més d’avançar però la força que arreplegaríem faria retrocedir l’EE. Guanyaríem sense dubte no sé si la independència però sí la dignitat i l’autogovern. Enlloc d’aconseguir aquest arròs covat i passat que tenim avui a la plaça sant jaume. L’EE però coneix la feblesa de les seves conquestes: divide et impera. Són molts anys de pràctica.

Enric Carbó
Enric Carbó
26.05.2021  ·  14:23

Una versió dels segadors que em va impressionar es la de Charlie Haden a ” the ballad of the fallen”. Jazz pur en tribut a la música de combat

Roser Caminals
Roser Caminals
26.05.2021  ·  16:03

Estem reaccionant exactament per donar gust a l’estat espanyol: valencians contra catalans, partit contra partit, electors contra polítics, votant contra votant. Les punyalades ens les clavem els uns els altres indiscrimidament, sense mirar prim.
Calma.
El “bonisme” d’en Junqueras i, tristament, d’en Cuixart, té molt a veure amb la versió de Els Segadors que acabem de patir. Es tracta d’esmolar l’agulló, de buscar la distensió com sigui, quan el que cal és augmentar la tensió de manera planejada i eficient.
Molts catalans volen duros a quatre pessetes, la independència barata. Som una societat benestant poruga del risc, disposada a passar per alt el que seria intolerable en un estat democràtic: presos polítics, exiliats, repressaliats, repressió. Mentre no canvii el marc mental autonomista, inserit dins d’un marc autoritari i opressor, no ens en sortirem.

Luis María Martinez
Luis María Martinez
26.05.2021  ·  17:04

El ‘buenismo’ de Cuixart es muy semejante al ‘poner la otra mejilla’ evangélico, muy propio de Junqueras. ¡En qué manos está la política en el Principado!

cristina montserrat
cristina montserrat
26.05.2021  ·  18:21

M’indignen algunes opinions sobre el gest de Jordi Cuixart.I si ho miressim d’una altra manera? El gest d’un home lliure que per alguna raó ha optat per aquesta abraçada. Ara Iceta abraça i abans no mirava… què hi farem… Però Cuixart s’ha guanyat el dret de tenir aquest gest lliure. A més, estic segura que té una motivació que ve del cor encara que a molts això els pugui semblar estúpid.

Oscar Bernades
Oscar Bernades
26.05.2021  ·  18:24

En Cuixart és un home pres, i la presó et pot obligar a fer qualsevol cosa, això no es pot obligar. És més, no era només venjança el que buscava Espanya empresonant, sinó precisament això, doblegar els nostres líders tot buscant la nostra desmoralització. L’estat està fent el que en termes cinegètics, s’anomena caçar amb enze…

ramon Feixas
ramon Feixas
26.05.2021  ·  18:41

La sardana no és estimada, ja que quan Catalunya va tenir medis, va agafar la cultura ianqui, i la va col·locar a sobre de la catalana, aixafant-la i deixant-la prima, de tal manera que tot el que en quedés tingués vestís amb trajo d’ultramar. L’himne de Catalunya és una sardana, i com totes elles sona ridícul i cal capgira-li allò que el fa sonar com a tal.
Sense desmerèixer, sinó tot el contrari, l’explicació de l’editorial que no diu, però podria dir sobre el pseudo-humor de moda.

Josep Gualló
Josep Gualló
26.05.2021  ·  18:43

HI HA MOLT POC A DIR SOBRE L’HIMNE ESPECIALMENT EN ACTES OFICIALS

L’himne com la bandera son oficialment la representació del país, s’ha de tratar amb un respecte gairabé religios.

Si el que estan investint president és un carallot pressumptuos, inutil i totes les coses dolentes que pugueu imaginar, no pot entendre la importancia dels simbols com tampoc pot entendre la importancia del país.

Fora de l’ambit oficial la llibertat d’expresió és sagrada tant si la manera d’emprar-la ens molesta o ens agrada.

Estic d’acord amb tu Vicent que cada grup s’arrenglera amb el que digui el seu lider. Pero m’has ofés tant més que el que et va ofendre a tu (i a mi) la famosa abracada de Cuixart amb Iceta, posant com a ejemple que qui hagués triat aquesta burla de l’himne fos “Laura Borras”. No tens vergonya si apart de passarte això pel cap, a sobre ho escrius.

Només pensar-ho és pecat de pensament, tot i que no crec que existeixi tal cosa.

Joan Casallachs
Joan Casallachs
26.05.2021  ·  18:56

He clicat l’enllaç per veure l’himne americà cantat per la Whitney Houston, m’ha posat la pell de gallina, m’ha emocionat, en canvi, dilluns em va caure l’ànima als peus en veure la versió de “les segadores” quina llàstima que vulguem ser tan moderns que ens passem de frenada.

Gaspar Coll
Gaspar Coll
26.05.2021  ·  19:11

Molt d’acord amb el fons de l’article. Admirat per la lliçó de música. He tornat a disfrutar escoltant la vesrió històrica de Els Segadors cantada per Rafael Subirachs. Jo al Jordi Cuixart no li tinc en compte les seves contradiccions i més quan en l’informe del TS se’l posa com a principal enemic a batre. Deixem els presos polítics tranquils i mirem endavant.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
26.05.2021  ·  20:18

Vicent, recorda que el problema cultural, gravíssim, que arrosseguem a Catalunya des de fa molts anys, és que uns pocs despatxos ho decideixen tot. I que ho fan sense criteri. Es veu en espectacles com el de dilluns al Pati dels Tarongers, però també en què conec a molta gent avorrida de la música en català. I, mentrestant, anem perdent la llengua.

Lluí Mor
Lluí Mor
26.05.2021  ·  20:53

Gràcies pel link Juan Martin Alegria, no ho havia vist….i em costae de creure.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes