Aquesta nova “era de les fronteres difuses”
El món d'ahir es va acabant i el d'avui ja no respon a les regles que crèiem comunes. Hem entrat en un món patrimonialista, de presidents-reis i insensible a la democràcia i a la voluntat dels pobles
A Catalunya hi ha gent interessada a assolir un nou pacte d'estabilitat amb Espanya, i entre aquesta gent hi ha també una part de l'independentisme
"L'ANC no s'ha doblegat a fer una manifestació còmoda per al govern ni per als partits. Ha mantingut la convocatòria per la independència i no ha acceptat de posar-se al servei de rebaixes"
El desencís de la gent és massa palpable per a eludir-lo. Jo també n'estic, de desencisat, però això no farà que deixe d'assistir-hi. Aquestes són les meues raons
L'únic debat realment important en el cas de l'aeroport de Barcelona és el debat sobre el control. Qui hi mana. Tota la resta és borumballa
"La intenció política és evident: el Primer d'Octubre és un esdeveniment massa gran per a deixar fer res a ningú políticament parlant a Catalunya sense esborrar-lo primer. O sense difuminar-lo"
Podem ha caigut en el parany més vell del règim del 78: creure's que el PSOE representa l'esquerra i que hi ha una dreta que és molt pitjor
A vosaltres o a mi ens pot resultar més agradable o menys això que diré ara, però la diplomàcia és cega a la moral
Entre més afirmacions estranyes, fa servir com a arguments dades que la fiscalia espanyola ha desacreditat · Amaga als seus lectors que el Tsunami és una reacció a la sentència del Suprem espanyol
Una negociació sempre pressuposa l'existència d'un conflicte –si no hi ha un conflicte, què caram has de negociar i per què?
La definició del papa Francesc, la imatge, és bona: "aquest inconscient deshonest que em fa jutjar l'altre com a enemic històric"
Des del 2009 totes les coses importants que hem fet, i mira que n'hem arribat a fer, les hem fetes així: volcànicament, pressionant sense cap prevenció ni reserva, empenyent sempre de baix estant, marcant el rumb i avisant insistentment, a crits si calia i a qui fos, quan la ruta sembla perduda
#Novullpagar ensenya que, quan la causa és justa, l'eina s'acaba trobant
"Que per a Espanya i pel nacionalisme espanyol aquests deu anys han estat els pitjors d'aquests darrers tres-cents a Catalunya, ho tinc claríssim"
"Una frontera, qualsevol frontera, només és temps posat sobre un espai"
"El conjunt d'incompliments i despropòsits acumulat per Ada Colau en aquests sis anys és majúscul, segurament únic en la història de Barcelona, i té a veure sobretot i per damunt de tot amb la seua manera de gestionar"
El debat sobre els límits i el paper de la judicatura és un debat que dins Espanya no té cap recorregut
La funcionarització de la política, afegida a la hipèrbole ideològica compensatòria i la pràctica del 'kitman', ja és un fenomen molt estès, lamentablement
El Consell per la República no pot tenir una conducta tan erràtica i poc complidora com la que té
"L'independentisme, en definitiva, ha comprat el discurs de Ciutadans de cap a peus –i, de fet, ara ja compra fins i tot els insults de Ciutadans contra els qui diem que no hi ha país possible sense llengua"
Al president de la Generalitat, es veu clar que li importen més els militants, i sobretot els dirigents, del seu partit que no els ciutadans del seu país
Aquells tres dies Espanya es va adonar de sobte que, efectivament, tot allò que calia perquè Catalunya funcionés com a estat independent era preparat
El problema no és que els EUA no hagen aconseguit allò que ningú no ha aconseguit. El problema són tots els fracassos que deixen darrere seu, fins a haver convertit la guerra en una derrota universal enorme
Haver passat per la presó no confereix una autoritat diferenciada i superior per a poder decretar, i encara menys per a imposar-nos als altres, què és correcte de fer i què no
Una de les característiques més sorprenents de l'estat espanyol és que és un estat privatitzat i convertit en una eina al servei d'uns pocs
Les societats contemporànies són societats mediàtiques i mediatitzades que cada dia menystenen més la profunditat i l'anàlisi complexa de les coses
Braudel estava convençut que era el factor fonamental i el més determinant · Per això, va insistir en la necessitat d'analitzar a fons els fenòmens extremadament llargs, la història "gairebé immòbil"
Avui, el govern espanyol ja no pot assassinar impunement la dissidència política, tal com feia, com va fer, la dècada dels vuitanta. I no és pas poca cosa, això
Les mesures que entren en vigor avui a Catalunya Nord i la resta de l'estat francès són dures, però cal demanar-se si hi ha alternatives
Som davant un cas de racisme de manual, d'una mostra evident de xenofòbia
Cap enquesta d'opinió ni cap estudi, cap elecció al parlament, s'acostarà ni remotament a la precisió d'un referèndum i per això mateix cap decisió serà més sòlida que la que s'adopti després d'haver consultat els afectats
El nus de tot el que hauríem de discutir és qui el gestiona l'aeroport, com s'allibera El Prat de la tirania d'AENA.
La monarquia es basa en la família, no pas en qui porta la corona, però va i resulta que ens volen fer creure que no té cap importància la fortuna familiar
A VilaWeb considerem que és una inversió publicitària del tot desproporcionada i que hauria de ser reduïda de manera molt dràstica i immediata
Presentar la decisió del TGUE com una victòria de l'estratègia espanyola és tenir ganes d'agafar el rave pels fulls
Hi ha dues raons que converteixen la paella i la fotografia en un exemple social rebutjable: la solidaritat amb els ciutadans i l'exemplaritat de la classe política davant els electors
Volen negar el dret de pensar per un mateix a còpia d'anatematitzar aquell qui ho fa, identificant-lo amb l'enemic
L'anècdota serveix per a retratar de quina mena d'éssers humans parlem a l'una banda i a l'altra
"Cada cop fort que donem amb aquestes mans externes mata un enemic interior"
Una nació és l'organització de la dissemblança amb la nació del costat i, en aquest àmbit, la llengua té per a nosaltres, els catalans, un paper més que essencial
"El pitjor exercici periodístic possible és aquell que fa un periodista si 'selecciona' les fonts que fa servir i les que no per a justificar, tot intentant donar aparença d'objectivitat, allò que, al capdavall, només és el seu punt de vista"