La lliçó de la publicitat del referèndum del Primer d’Octubre

No som prou conscients que una part de la societat catalana ja viu instal·lada còmodament en aquell "temps accidental" en què no compta ni el passat ni el futur

Vicent Partal
21.09.2021 - 05:58
Actualització: 21.09.2021 - 07:58
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Ara fa quatre anys que VilaWeb va publicar els anuncis oficials del referèndum d’autodeterminació del Primer d’Octubre fets per la Generalitat de Catalunya. Arran de les amenaces de l’estat espanyol, molts altres mitjans van decidir de no publicar-los. A VilaWeb vam rebre la visita intimidatòria de la Guàrdia Civil i un avís oficial del TSJC exigint que amagàssem als nostres lectors aquella publicitat. No ho vam fer, perquè consideràvem que ens demanaven una acció censora, conscients del risc que això significava però segurs i ben convençuts de quin és el nostre paper social.

El diari Ara, un dels mitjans que no van voler publicar aquell anunci –cal fer memòria i recordar que, entre els diaris en paper, només el publicà el Punt Avui– va provar de justificar-se dient que volia garantir que continuaria viu, que no el tancarien. En una nota conjunta dels consells d’administració i editorial, va dir: “L’Ara no farà res que posi en perill la continuïtat del projecte, ni ho posarà fàcil a aquells que ens voldrien veure tancats en aquests dies tan decisius. Protegir el diari, és a dir, la informació i l’opinió, passa per davant, ara mateix, de la publicitat.”

No tinc pas la intenció de reobrir aquell debat –és evident que allò no era només publicitat i que no parlàvem només d’un anunci–, però crec que el pas del temps mereix una mirada enrere reflexiva: simplement no ens van tancar. Als qui vam posar l’anunci. VilaWeb continua publicant-se. El Punt Avui continua publicant-se. Els altres digitals catalans, que majoritàriament van inserir l’anunci, continuen publicant-se. Els mitjans locals que el van publicar continuen oberts. TV3 i Catalunya Ràdio continuen emetent, i així tot. L’excusa per a no publicar aquell anunci era una excusa peregrina.

Per això posar la memòria dels fets al centre del debat és important. Perquè vivim en un món en què la velocitat es menja la consistència. Perquè l’oblit de totes les coses ha esdevingut una rutina. No mirem mai, gairebé mai, més enllà de les darreres quaranta-vuit hores, de la darrera setmana a tot estirar. I això fa que no n’aprenguem. Penseu, si no, de quina manera es podrien sostenir avui alguns dels increïbles debats que hi ha a Catalunya si la memòria d’allò que va passar entre el 2012 i el 2017 fos viva i n’extraguéssem alguna experiència.

Temps arrere –i molt poca gent el va entendre– Paul Virilio va avisar de les conseqüències d’aquesta velocitat. L’urbanista i pensador francès va explicar fil per randa com emergia allò que ell anomenava “temps accidental“, un nou estil de temps, un present literalment desenganxat del passat i del futur. Un present sense cap relació ni amb el passat ni amb el futur, per primera vegada en la història de la humanitat. Contra el passat de la llarga durada i el passat-esdeveniment, els dos grans motors recognoscibles de la història fins avui, Virilio avisava que gràcies a la tecnologia anava arrelant aquest “temps accidental”, que viu desconnectat de qualsevol experiència anterior i que per això mateix és fungible i no pot dur enlloc. Després, per exemple, d’haver rebut disset colps de porta a la proposta de pactar un referèndum i d’haver estat capaços de fer-lo, ara de sobte el passat desapareix, tota l’experiència s’esborra i tornem, com si no passàs res, a un punt de partida que vam superar fa anys.

Quan avui una part de la societat catalana s’exclama i s’indigna per això és perquè no som prou conscients que una altra part de la societat ja viu instal·lada còmodament en aquell “temps accidental” de Virilio, en què no compta ni el passat ni el futur. I que és per això que poden fer aquestes declaracions i adoptar aquestes posicions sense que els caiga la cara de vergonya, com si allò que deien aleshores i això que diuen ara no tan ni tan sols fos contradictori.

Per Virilio aquest “temps accidental” era, és, “inhabitable”, horrorós. I l’única arma que el podia frenar, que el podia recol·locar, era, és, l’obsessió de mantenir viva en la societat la cultura crítica. Mentre hi haja una cultura crítica, deia ell, i mentre es puga distribuir aquesta cultura crítica, estarem salvats. Però tan aviat com arribem a una cultura que prove d’eliminar la crítica –ni que siga, de manera benintencionada, amb vista a algun suposat objectiu superior–, es cometran errors l’un rere l’altre, perquè no hi haurà cap mecanisme capaç d’esmenar-los ni d’entendre’ls.

Per això, com ja havia estat anunciat, l’eliminació de la crítica és això que malda per aconseguir ara aquell sector del catalanisme que s’ha aposentat en el temps accidental, de manera que retorna al discurs autonomista com si no hagués passat res. D’ací ve aquesta obsessió d’assenyalar personalment els qui discrepem, tots els crítics. Aquesta manera barroera de provar de desacreditar-nos cada dia amb mentides sobre qui som o sobre què pensem i escrivim, l’intent de silenciar-nos en l’esfera pública.

Fa quatre anys el compromís de VilaWeb va ser, entre més coses, publicar un anunci que no era tan sols un anunci, fos quin fos el preu que ens pogués costar. Avui el nostre compromís, tinga el cost que tinga per a nosaltres, és de posar davant de tot aquesta cultura crítica que Virilio reclamava. I lluitar, cada dia, perquè el temps accidental no ens devore com a societat. Ho farem com a periodistes mentre puguem mantenir dempeus VilaWeb. Ho farem com a ciutadans fins al darrer alè de la nostra vida. Ho farem amb vosaltres.

PS1. Us he de demanar disculpes, públicament, per un error que vam cometre ahir. En un primer moment vam interpretar malament aquesta notícia i vam publicar que el TSJC dictava l’ordre de detenció de Josep Costa, però en realitat era Vox que demanava que ho fes. No havia d’haver passat i no tenim cap excusa. Ho lamente.

PS2. Avui Núria Feliu fa vuitanta anys i VilaWeb s’afig a la celebració amb aquesta selecció d’algunes de les seues cançons més emblemàtiques. Li devem moltes coses musicalment parlant, però deixeu-me dir que li devem també moltes coses políticament parlant. Especialment, com a valencià que sóc, no puc deixar d’assenyalar el seu compromís insubornable, de dècades, amb el sud del país.

PS3. Del “temps de llarga durada”, vaig parlar-ne en aquesta sèrie d’articles:
Una foto a Lekeitio per a explicar l’Espanya desarmada
Un poc de Braudel, per a entendre la crisi amb Espanya des de la “llarga durada” (II)
Una catalanitat “majestuosament immòbil” (Braudel i III)

Sobre el temps-esdeveniment, del qual el Primer d’Octubre és una mostra monumental, n’he parlat a bastament, però crec que continua essent vàlid, sobretot, aquest editorial: Un poc de Wolin per a entendre on som, què és una democràcia i la pervivència del Primer d’Octubre.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Adrià Arboix
Adrià Arboix
20.09.2021  ·  22:11

L’escriptor Valentí Puig te un assaig amb un títol contundent: “O memòria o caos”.

J. Miquel Garrido
J. Miquel Garrido
20.09.2021  ·  22:27

Per això, i unes quantes decepcions més, vaig deixar de ser subscriptor de l’Ara.
Molt gent anònima se la jugà el 2017. L’actual Govern l’està deixant tirada.
Em venen al cap aquells versos del Jorn dels miserables, del Lluís Llach:
“Quanta ràbia que tinc,
potser cal ser gos des d’ara;
quanta ràbia que tinc
i no vull pas oblidar-la”.

Josep Usó
Josep Usó
20.09.2021  ·  22:28

Quan es perd la memòria no hi ha res a salvar. Aquest és un dels aspectes més cruels dels malalts de la malaltia d’Alzheimer. Aquells que s’han instal·lat en aquesta crítica contra la “realitat de l’instant present” per a poder seguir xuclant d’una mamella perversa són com malalts d’Alzheimer. La malaltia és incurable, però. Sempre acaba amb la mort del pacient.

Guillem Canet
Guillem Canet
20.09.2021  ·  22:31

A l’Ara, això de no incloure l’anunci de l’u d’octubre li va costar si més no l’anul.lació de la meva subscripció. Em va quedar clar que eren uns venuts i el que es pitjor, ho intenten dissimular amb excuses de mal pagador. La veritat no ho entenc com no ho veuen altres independentistes de bona fe.

Matilde Font
Matilde Font
20.09.2021  ·  22:34

Gràcies a tota la feina que feu l’equip de Vilaweb. Nosaltres també som al vostre costat. I per molt de mal que els sàpiga a molts dirigents actuals, continuarem sent crítics amb tots els moviments polítics, i intentarem no combregar en rodes de molí, ni que ens vulguen fer passar bou per bèstia grossa. Sabem el què volem: la Independència i la República.

Robert Joan
Robert Joan
20.09.2021  ·  22:34

Era subscriptor digital de l’ARA. Arran de l’explicació de la negativa em doní de baixa. No el compraré ni per posar-lo al terra de la cuina.

Joan Benet
Joan Benet
20.09.2021  ·  22:48

Com a conseqüència, em vaig donar de baixa de l’Ara i no l’he tornat a llegir més

Aleix Corral
Aleix Corral
20.09.2021  ·  22:48

Pel que fa a l’Ara, és La Vanguardia 2.0, com ERC és la nova CiU.

Josep m Uribe-echevarria
Josep m Uribe-echevarria
20.09.2021  ·  22:52

L’endemà de la no publicació de la publicitat del referèndum,per part del diari Ara,hem vaig donar de baixa.No l’he llegit mai mes.

Ramon Perera
Ramon Perera
20.09.2021  ·  22:53

“vivim un món en què la velocitat es menja la consistència. Perquè l’oblit de totes les coses ha esdevingut una rutina. No mirem mai, gairebé mai, més enllà de les darreres quaranta-vuit hores, de la darrera setmana a tot estirar. […] Temps arrere –i molt poca gent el va entendre– Paul Virilio va avisar de les conseqüències d’aquesta velocitat. […] Un present sense cap relació ni amb el passat ni amb el futur, per primera vegada en la història de la humanitat.”

Penso que la digitalització a tot drap que ens estan imposant té com una de les seves intencions perverses i malintencionades la de fer possible aquesta velocitat. En el fons, pretèn conseguir el mateix efecte que el Ministeri de la Veritat [“Un present sense cap relació ni amb el passat ni amb el futur”] descrit per Orwell en un moment en el que els recursos tècnics disponibles eren uns altres que no pas els d’ara.

Enric Roca
Enric Roca
20.09.2021  ·  23:23

Referent a la disculpa, som humans. Res mes a dir ni a disculpar. I referent a la resta, GRÀCIES!!! Seguirem sent aquí per mantenir la cultura crítica. Soc pare de fa poc i es un dels temes que em capfica…

Jaume Riu
Jaume Riu
20.09.2021  ·  23:23

Tinc molt present encara l’episodi de la publicitat del referèndum amb tres protagonistes “de casa”, VilaWeb, Ara i El Punt Avui, que va ser determinant per entendre amb quins companys de viatge hi podem confiar i amb quin no.
Posteriorment confirmo que no ens vam equivocar al comprovar quin joc oportunista fa el diari Ara publicant noticies sense contrastar o “contractades” (Junqueras) i, pitjor encara, notícies falses (efecte Rússia) amb intenció perversa de vendre diaris com a primer objectiu empresarial.
Es pot arribar a justificar queves faci prevaler el negoci empresarial d’un editor, però no es pot admetre quan es tracta de fer periodisme, aleshores és imperdonable.
Llàstima.

Carles Serra
Carles Serra
20.09.2021  ·  23:47

Gràcies Vicent per l’editorial; dir-te que arran d’aquest fet em vaig donar de baixa del Diari Ara, la pregunta que em faig és com aguanta; ara que la seva directora surt de tertuliana a RAC1; tindrà alguna cosa a veuré?; Però això mateix pasa amb el Diari La Vanguardia del grup franquista Godó; és la societat que tenim Vicent, és aixó del seny català; però d’exemples d’aquest n’hi ha un munt: ser client de: La Caixa, del BBVA, Banc Sabadell etc. etc. O anar comprar a Mercadona; en fi Vicent, la llista de despropòsit d’aquesta societat és infinita, però amb una conciencia social també infinita, per això tenim un govern republicà i el de Pineda en el capdevant.

Alberto Giménez
Alberto Giménez
20.09.2021  ·  23:53

Els que estan còmodes en el temps accidental sense tenir en compte el passat ni el futur, presentisme, en la pràctica volen el passat, això és l’autonomisme. No ho veuen?

joan rovira
joan rovira
21.09.2021  ·  00:11

Efectivament, Paul Virilo (1932-2018) desenvolupa l’experiència del pas d’un temps històric a un temps instantani a conseqüència de la tecnologia. Però, al meu entendre, qui ho justifica experimentalment són els investigadors científics o els que ho posen en pràctica com Raymond Kurzweil (1948-) actual director general de Google.

Aporten l’explicació del fet que mentre la percepció humana és lineal el progrés tecnològic és exponencial. Si fas una gràfica amb les abscisses –temps- i les ordenades –esdeveniments-; una és una inclinada i l’altra una corba gairebé vertical. La qual cosa permet adonar-nos del fenomen que cadascú percep diferent; però que res és com abans.

La seva resiliència el porta a denunciar el comportament dels manipuladors, abans i ara, del Primer d’Octubre, mitjançant la filosofia; quan és una grollera còpia del 1934 o, com varen fer el 2017 amb l’acceptació de les elits del traspàs fraudulent del franquisme a la monarquia actual. Crec que és un error confondre un fantasma amb un espectre.

Ens cal la veu dels científics, els treballs dels professionals, que n’hi deuen haver a banda dels col•legis gremials, i dels intel•lectuals que expliquin els nous temps que estan aquí amb una percepció no plana ans vertical de l’experiència de la vida, que ha de conviure amb la tecnologia, aflorant una percepció de la realitat diferent de l’esperada.

PS.https://ca.wikipedia.org/wiki/Paul_Virilio
(pasem d’un temps històric a un temps instantani basat en l’actualitat)
https://www.radicalphilosophy.com/obituary/paul-virilio-1932-2018

https://ca.wikipedia.org/wiki/Raymond_Kurzweil
(La tecnologia d’avui avança tan ràpid que el passat ja no es veu com el present, i el present dista molt de com es veurà el futur. Llavors aparentment del no res, ens trobem en una realitat molt diferent al que es podria esperar.)
https://en.wikipedia.org/wiki/Ray_Kurzweil

Josep-Anton Monfort
Josep-Anton Monfort
21.09.2021  ·  00:18

Sí, el tema de la deriva de l’ARA és preocupant perquè ja ha assolit uns nivells d’autonomisme i de rendició que el fa l’autèntic portaveu d’ERC-PSOE. A més, segueix incorporant col·laboradors liberal-conservadors i ja no és ni la sobra del projecte que fou quan es va crear. L’únic que té bo és el disseny i la maqueta, però, efectivament, és La Vanguardia en català.

Com que una premsa catalana de caràcter generalista és més necessària que mai i l’Avui justeja per tot arreu, només ens queda la via d’enfortir tant com puguem VilaWeb perquè tingui prou múscul per créixer i esdevenir un diari (digital) que toqui moltes tecles i totes amb l’honestedat i professionalitat que tots li reconeixem. Cal explicar moltes coses a molta gent, coses que la premsa del règim no explica. Així eixamplarem de veritat la base. La nostra resposta, doncs, es fer proselitisme i ajudar a doblar el nombre de subscriptors. Gràcies Vicent, Assumpció i tot l’equip per la vostra resiliència i la vostra passió per una premsa lliure i del país.

Jordi Romeva
Jordi Romeva
21.09.2021  ·  00:42

ARA DIGUEU:
Fa quatre anys el compromís de VilaWeb va ser, entre més coses, publicar un anunci que no era tan sols un anunci, fos quin fos el preu que ens podia costar. Avui el nostre compromís, tinga el cost que tinga per a nosaltres, és de passar davant de tota aquesta cultura crítica que Virilio reclamava. I lluitar, cada dia, perquè el temps accidental no ens devore com a societat. Ho farem com a periodistes mentre puguem mantenir dempeus VilaWeb. Ho farem com a ciutadans fins al darrer alè de la nostra vida. Ho farem amb vosaltres.
ARA DIGUEU, ARA DIGUEU, ARA DIGUEU.
Un gran abraç , Vicenç i resta de l’equip de Vilaweb.

Antoni López
Antoni López
21.09.2021  ·  01:14

Magnifica Editorial. No s’enten res sense el passat, es poden fer múltiples martingales amb el futur però es més divertit fer bombolles de sabó. Passa,pro, que per a segons qui o quins, el passat pot semblar un psicoanàlisi desastros, al
descobrir,per ejemple, amb cuantes camises t’has disfressat.
VW Salut i avant..

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
21.09.2021  ·  01:26

Trobo ben just i merescut que el director recordi l’actitud valenta de Vilaweb en el tema de l’anunci.
El comentari sobre l’Ara m’ha semblat com “fer un Pisuerga” sobre un mitjà de la competència que entela la part més interessant i profunda de l’editorial: els temes de la memòria, el record, la història i les manipulacions a que els sotmetem els humans…sia per dominar, sia per sobreviure. En ” The past is a foreign country”- traduït al castellà com “El pasado és un lugar extraño”- David Lowenthal examina amb atenció aquests mecanismes complexes i posa com a exemple, entre altres, l’obra d’Orwell,1984 que tan encertadament esmenta Ramon Perera.
Certament hem de maldar per mantenir un esperit crític i, per fer-ho, és necessari formar-se, informar-se, escoltar les diferents veus i contrastar el diferents punts de vista…els de l’Ara inclosos. Això, en una societat de canvis constants i pensament líquid com la nostra, no és gens senzill. Tot el contrari és d’una gran dificultat i requereix molt d’esforç.
La meva pregunta és si el pensament crític ens ha de fer més rígids o més dúctils en les nostres conviccions. La meva experiència és que el coneixement em fa més dúctil, més capaç d’entendre la diversitat que conforma el nostre món. Tot i això també – i massa sovint – m’indigno rígidament com tothom.

Núria Castells
Núria Castells
21.09.2021  ·  01:56

No deixeu d’analitzar l’actualitat amb sentit crític, ni d’assenyalar-nos referents de pensament crític ni de criticar tot el que sigui, a tort i a dret.
Si hi ha una cosa miserable, en aquesta vida, és viure en la inòpia mental.
La crítica és imprescindible.
GRÀCIES i, endavant!

Pere-Andreu Ubach
Pere-Andreu Ubach
21.09.2021  ·  02:53

Benvolgut Vicent:

Aquest discurs sobre l’esperit crític, val més que el dirigeixis portes endins de VilaWeb. Ja que encara hi ha massa articles a on no s’hi reflecteix aquest esperit crutic.

Poso per exemple l’entrevista d’abans d’ahir a na Gabriela Serra:
https://www.vilaweb.cat/noticies/entrevista-gabriela-serra-debat-constituent/
Ho vaig assenyalar als corresponents comentaris.

També caldria que revisessis el format dels pseudo-debats amb els lectors. Tal i com els condueixes no queda espai per a l’esperit crític. Et limites a traslladar la pregunta del lector i a escoltar la rèplica de la persona convidada. Però no pot existir el “debat” si no hi ha ALMENYS una contra-rèplica. I aquesta només pots donar-la tu.
Et convido a que repassis, per exemple, la resposta que va donar l’Elisenda Paluzie a la pregunta meva que vas traslladar-li. La seva resposta és un despropòsit total. Ella redefineix quin és l’àmbit assembleari de l’assemblea. Enlloc de ser el conjunt de membres de l’ANC resultat que l’abast assembleari de l’ANC és el Secretariat Nacional. I es queda tan ampla!

Parles d’esperit crític? Feu introspecció!

Josep Segura
Josep Segura
21.09.2021  ·  06:17

No tan sols hem oblidat el “ni oblit ni perdó”, ja situat en el passat, sinó que molts, massa, esborren un present que ve de lluny. El de “Espanya ens roba i ens pega”. Un lema que s’hauria de repetir fins a la sacietat. Amb números, amb imatges i tota l’hemeroteca arraconada en el temps-esdeveniment.

Vicen Maupoey
Vicen Maupoey
21.09.2021  ·  07:00

No puc entendre la societat, el meu entorn, la vida… sense un pensament crític .
Gràcies a tot l’equip de VilaWeb , gràcies Vicenç.

Albert Miret
Albert Miret
21.09.2021  ·  07:05

Per molts periodistes fer negoci és el primer de tot, per uns altres, el primer és informar de la manera més clara i real possible. Per als primers, serveix a curt termini per a desinformar a la població, i si la població se n’adona i deixa de comprar els seus diaris, llavors es fan forts en altres mitjans, ràdio i televisió, en aquest cas clarament ocupen la TV3 i segueixen desinformant a tothom mitjançant programets pèssims que els serveixen per blanquejar la seva traïció al poble.

Gerard Viader
Gerard Viader
21.09.2021  ·  07:22

És una diferència lloable l’actitud aleshores valenta de Vilaweb i la de l’Ara. Ara bé, podria semblar auto-bombo sinó destaques més la campanya per anatemitzar el director de Vilaweb, empresa en dates recents.
Per altra banda Vicent, em dol que tant tu com l’Antoni Basses us encaparreu a defensar projectes econòmics faraònics al servei de les èlits extractives nostrades, que quan el tema és la pela, no els hi importa anar de la mà de les èlits forànies.
En moments en què la ciència i la ONU assenyalen el camí per sortir de l’emergència climàtica, el periodisme dit independent no podia fer un paper més galdós en aquest país, posant-se al servei dels poderosos, assedegats de més diners i poder. Com si oposar-se a projectes dissenyats en la direcció equivocada sigui una qüestió de negacionistes (ridiculitzats amb el malnom del NoATot) quan els que actuen com a autèntiques negacionistes climàtiques són les èlits!!! Hem d’empènyer per a que les èlits econòmiques d’aquest país busquin excel·lir a nivell internacional en la producció de tecnologies i solucions verdes, no en maximitzar les fires turístiques que ens converteixen en un país de fireta!

Sílvia Fortuny
Sílvia Fortuny
21.09.2021  ·  08:54

M’ha semblat molt interessant aquesta reflexió sobre el “temps accidental”, aquí aplicat a la política, però aplicable més enllà.

De l’Ara també en podríem dir: “l’Ara aacidental”. No cal perdre temps.

josep soler
josep soler
21.09.2021  ·  08:54

Excel·lent i precís article del Sr. Partal.

Recordo perfectament i agraeixo la resistència que va fer VW contra la censura del franquisme de segona temporada. Va ser aquell dia pel que vaig decidir fer-me subscriptor de VilaWeb i demanar la baixa de l’ARA. I pel Maig del 2019, en el debat per les eleccions a la UE, quan TV3 no va deixar passar el vídeo d’en Puigdemont i si va passar el d’en Junqueres: just aquella nit vaig decidir no tornar a mirar TV3. Prefereixo col·laborar amb OCTUVRE i considero el pressupost de la Generalitat a la CCMA part de l’espoli espanyol.

Aquell dia també vaig decidir no votar mai més a ERC, després de fer-ho durant més de 25 anys. ERC va participar en la censura del Règim per interès partidista i va deixar clara la seva contrarevolució activa al Primer d’Octubre. Exactament pel mateix motiu que també ho fa ARA, Òmnium i des del passat maig també JUNTS: per no posar en perill “la continuïtat”, de les nòmines i de les subvencions obviament.

M’apunto a dir sempre NO al TEMPS ACCIDENTAL.

Gràcies mestre Partal, sou part d’un oasis dins del desert del gremi de periodisme.

PS.

En la PS1, en Partal demana disculpes per confondre el TSJC per VOX. Però jo no entenc perquè s’ha de disculpar: on hi pas cap diferència entre VOX i el TSCC?

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
21.09.2021  ·  09:01

Jo també.
Si, jo també, com molts altres subscriptors han dit, em vaig donar de baixa del diari ARA, pel nul posicionament en la defensa d’una Catalunya independent.
Segueixo amb el Punt Avui, que sempre ha tingut en portada el llaç groc, cosa que l’ARA no ha fet mai.
Segueixo amb VW per descomptat.

El diari ARA, corretja de transmissió de l’autonomisme submís, del junquerisme, forma part de la conxorxa mediàtica interna anti-independentista en la qual trobem també TV3 i CatRadio, orquestrada per l’actual cúpula d’ER. A les tertúlies d’aquestes dos últimes van convidats periodistes de l’ARA (perdó per dir-los-hi així, no honoren la professió), junt amb altres autonomistes i pro-espanyolistes.
Ens queden pocs mitjans de comunicació que ajudin a no oblidar que va representar el període 2012-2017, culminat amb la guinda del Referèndum del 1-O, i la denúncia de la repressió posterior, amb la hipòcrita Europa mirant cap un altre costat.

Desitjo que, com jo ja vaig fer, els votants independentistes honestos, no els que estan a sou del partit, penalitzin a les properes conteses electorals la cúpula botiflera d’ER, Junqueras i acòlits (Gabriel Rufián, Sergi Sol, Sergi Sabrià, Roger Torrent, Tardà, etc.), per foragitar-la i recuperar en un futur la autèntica ERC, amb una C de Catalunya ben grossa.

Mercè Duran
Mercè Duran
21.09.2021  ·  09:09

“No tinc pas intenció d’obrir aquell debat….”
Una mica hipócrita, no?
A mi em sembla bé que s’obri i que tots els independentistes llegits s’hagin donat de baixa de l’Ara, jo no ho he fet. En quant a informació general és molt més complet que VW.
La línia editorial és reflexe dels seus accionistes, o es que no sabem qui són?
En quant a llegir o sentir només el que ens agrada a la nostra manera de pensar hi trobo intel.lectualment molt pobre

Pep Agulló
Pep Agulló
21.09.2021  ·  09:09

EN DIUEN ZONA DE CONFORT (fins i tot té nom!)

La complexitat de la vida fa que la realitat mai sigui l’esperada. L’oracle mai encerta perquè com diu Joan Rovira l’avenç de la tecnologia és molt més ràpid que l’adaptació cultural de la societat.

L’instrument tecnològic ja no és eina “per se”, sinó un fi en sí mateix. Es crea així una realitat virtual paral·lela que omple aquest “temps accidental”. La memòria històrica que en insuflen acríticament és avui la de la història d’una sèrie de netflix.

El temps accidental, no ens enganyem pas, avui és un aliat de la contrarevolució autonòmica que vol esborrar de la nostra memòria el salt de la nostra consciència a partir de l’ 1-O. I per això cal tallar el fil de la història de la nostra nació. TV3 i Cat ràdio fan la feina del tot…

Els resistents hem de ser també més contundents amb els falsos aliats que ens porten al desastre com a nació.

Joan Andreu Juan
Joan Andreu Juan
21.09.2021  ·  09:09

Aquell dia vaig decidir cancel·lar la meva subscripció a l’Ara i em vaig passar a Vilaweb. Encara em sap greu lo primer. De lo segon no me n’arrepentesc.

Joan Olivella
Joan Olivella
21.09.2021  ·  09:21

Sovint em pregunto si actualment la memòria es ofegada per la sobre informació, superficial o directament tergiversada majoritàriament.

Enric Roca
Enric Roca
21.09.2021  ·  09:22

Brillant i molt cert,pèro deixant a banda qué l’UE exigeix “Dialeg” per molt qué nomès sigui”Monoleg”i a ún punt al menys curiós,el “Temps Accidental”huí día semble afectar nomès a la nissaga catalana puix els “Españoles”(Castellanistes imperials de nissaga castellana llur majoria)fa molts segles qué segueixen llur full de ruta (Copia del francés)amb la fi de fer desapareixe els Paisos Catalans a tots els nivells.Pur colonialisme farcit de velles derias imperials (Pasat) i amb enveja de le France (Futur).O sia cert pèro sembla qué no pas per a tots.

Josep Canals
Josep Canals
21.09.2021  ·  09:23

Quanta raó! Gràcies Vicent per les teves editorials.

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
21.09.2021  ·  09:37

Als mitjans valents se us ha premiat. Lletja la crítica concreta a un diari germà. Si ignorem les arrels perdem l´existència.

Amadeu Pi
Amadeu Pi
21.09.2021  ·  09:41

Com altres lectors han comentat, jo abans també era subscriptor de l’Ara i a arrels d’aquests fets, em vaig donar de baixa i no l’he llegit mai més.

Núria Feliu
Núria Feliu
21.09.2021  ·  09:47

Gràcies Vicenç, per dirigir VilaWeb, tant fidelment a les nostres idees i els nostres desitjos d’un país millor. He sigut, sóc i seré subscriptora del vostre diari.
Al igual que molts companys, vaig estar suscrita a l’Ara i al veure el canvi que prenien em vaig donar de baixa. Salut per tothom!

Joan Montagut
Joan Montagut
21.09.2021  ·  09:52

Moltes gràcies, senyor director.

Joan López
Joan López
21.09.2021  ·  09:57

ERC en bloc,i alguns de junts,no pas MHP Puigdemont,volan ĺ’alzheimer per els independentistes que no volen oblidar el 1-O,dia rera dia utilitzan als medis per tapar la grandiositat de aquet dia de aquells anys. La taula no existeix,pero ells si tornan contra quelcom que li diu. Espero quels votants independentistes de dabò de ERC li donen la esquena al partit.
Malaits siguin tots aquets traidors

Oriol Rosés
Oriol Rosés
21.09.2021  ·  10:02

Fa temps que penso que no entenc per què cap mitjà de comunicació fa una relació pública de declaracions, posicions o compromisos declarats dels partits, tan al Parlament, com en debats o declaracions públiques, per tal que cada vegada que surt una notícia nova, puguis fàcilment anar a veure què deien sobre aquell tema en el passat. Una aplicació que facilités conèixer l’evolució en el discurs dels partits o de les persones. Això sí que seria periodisme contrastat i de servei públic!

Jordi Parera
Jordi Parera
21.09.2021  ·  10:05

en aquelltemps tambe era subscriptor de l’Ara em vaig donar de baixa, cada cop que s’acostaven eleccions els articles opinió eren moolt pro ERC pero es que fins i tot les noticies de politica tenien uns titulars tant tendenciosos i una interpretacio tant esbiaxada que fins i tot algun cop despres de llegir comentaris dels lectors van arribar a canviar el titol! dit aixo es un diari generalista que no te un equivalent no hi ha molt per triar. M’agrada vilaweb pero esta molt especialitzat no és tant complet , i la substitucio de pere marti per la Odei ha estat un mal canvi.

Jordi Torres
Jordi Torres
21.09.2021  ·  10:32

El pensament crític ha de sobreviure sempre amb recursos propis, per definició, com li passa a Vilaweb. És la paradoxa dels mitjans: poden ser petits i crítics (i amb molt d’esforç aconseguir una base de lectors -oients, espectadors- prou important com per a mantenir la seva independència) o bé poden agafar el carril ràpid: vendre’s l’ànima i créixer aprofitant els vents del poder. I a Catalunya aquest serà sempre un poder vicari, emanat del poder central, i que et poden arrabassar en qualsevol moment. Són els mitjans locals assimilats qui, convenientment dopats, tanquen el cercle simbiòtic estat-colònia, doncs a la metròpoli sempre li calen intermediaris amb credibilitat entre la població nativa, per fer-se propaganda i apaivagar els focus de possibles revoltes.

L’Ara, em sembla a mi, amb el temps li acabarà prenent el lloc a a La Vanguardia, vist l’avançat estat de fossilització d’aquest diari comtal-majordòmic que com a mitjà de dretes clàssic té poca incidència en aquesta feréstega regió farcida de salvatges d’esquerres. L’Ara dóna un millor perfil. I amb això no vull menystenir el talent de molts articulistes de l’Ara, que hi són, o l’originalitat del projecte inicial. Aquí rau el valor de la jugada. Tant se val la qualitat que tingui el mitjà, el seu projecte, o el talent dels integrants; un cop la direcció agafa el carril institucional és molt difícil sortir-se’n, i amb el temps acabes fent purgues per desempallegar-te dels membres més crítics, com li va passar fa poc a la Pilar Rahola a LV.

jaume vall
jaume vall
21.09.2021  ·  10:36

Coincideixo, magnífic editorial que ens confronta amb un dels perills de la saturació d’imatges, conceptes, eslògans, declaracions. La desmemòria pel que realment és important, en favor del que és actual (o algú està interessat en que ho sigui).

Salvador Aregall
Salvador Aregall
21.09.2021  ·  10:37

El temps accidental és la bombolla dels que eviten el conflicte per viure còmodament. Són transparents, no fan olor i són insípids. Per ells no compta res del que ha passat ni fan cap previsió del que ha de venir. Sopen a bons restaurants i comenten el bon nivell actual de la cuina barcelonesa. Si senten algun comentari crític que qüestioni l’ordre establert, callen i marxen. No ens enganyem, el temps accidental és el refugi de la branca més buida i esnob de la dreta de sempre.

josep SELVA
josep SELVA
21.09.2021  ·  11:13

Saps que soc molt crític Vicent, peró avui ha de felicitar-te pel teu editorial i per la insubornable fidelitat que tens i teniu a Vilaweb als nostres estimats Països Catalans, cosa de la que no he dubtat mai. Gràcies per el vostre valor

Roser Caminals
Roser Caminals
21.09.2021  ·  11:29

Gràcies per recordar-nos del posicionament de la nostra premsa, i també del fet que el no, la desobediència, és una via més efectiva que la submissió.
En aquestes setmanes que passo a Barcelona he parlat amb uns quants catalans atrapats en el temps accidental. Mobilitzem-nos per viure al temps real i no perdre la memòria.

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
21.09.2021  ·  11:34

Jo també em vaig donar de baixa llavors de la subscripció digital i mai més l’he tornat a llegir
Considero que aquest article és molt valent. Criticar tant obertament l’Ara és posar-se contra ERC, PSOE, i tot l’establishment autonomista.
Només em meravella que no us uniu tots els grans crítics proscrits que ERC ataca de fa temps
Cotarelo, Albano i tants altres

Lluís Paloma
Lluís Paloma
21.09.2021  ·  11:36

Totalment d’acord amb l’editorial. Afegeixo que hem de repensar totalment les estructures, polítiques i mentals, del nostre país. I que hem de tenir el valor de deixar de “comptar-nos” i de “ser majoria” a les successives eleccions al Parlament de Catalunya, doncs hem estat votant a partits que en realitat són del sistema i ara ho paguem. I hem de tenir el valor d’enviar-los a casa perquè és l’únic missatge que entendran.

JOSEP AMILCAR ALBERT
JOSEP AMILCAR ALBERT
21.09.2021  ·  16:01

Per tot això i més coses, me vaig donar de baixa de l’Ara, i he millorat la meua colaboració amb VilaWeb.

Joan Royo
Joan Royo
21.09.2021  ·  17:15

Jo era subscriptor de l’Ara digital i cap de setmana en paper. Immediatament em vaig donar de baixa després de l'”espantada” i la miserable justificació. Ha hagut alguna trucada per “recuperar-me”, la resposta ha estat NO i els he explicat els motius. En aquests moments aquest diari no mereix cap interés, és d’una tebior que em provoca ois. El Punt-Avui manté una dignitat i una fidelitat al país que es mereix qualsevol subscripció. Per desgràcia no arriba al Páis Valencià. El mur imaginari sobre el riu La Sénia de vegades és ben efectiu.

Joan Verdera
Joan Verdera
21.09.2021  ·  19:02

Va tenir mèrit publicar la publicitat del referèndum, contra les amenaces de guàrdia civil i jutges espanyolistes. L’Ara no s’hi va atrevir, perquè ja es podia flairar la repressió que vindria. L’Ara fa una bona feina en l’àmbit de la premsa en català.

Maria Villarroya
Maria Villarroya
21.09.2021  ·  19:16

Des de l’anunci no he tornat mai més a llegir ARA
ARA forma part de tota aquesta teranyina que ens envolta: siguem bon minyons…1O va ser un error….l’Espanya republicana són els nostres amics…no som prous…el 52% no és suficient per fer la DUI….
Via Fora els botiflers!

PAU BOLDU
PAU BOLDU
21.09.2021  ·  21:34

ARA, es podria dir, 2030 o 2050, segons digui i mani el mesies

Salvador Molins
Salvador Molins
21.09.2021  ·  23:20

No es pot dir mai, però mai llegiré l’Ara, de sempre els veic la de sota. Miserables en aquella ocasió que ens expliques. Aleshores Palestins i Andorrans, suposo els que manen, també em van caure als peus. Almenys els jueus van callar enlloc d’enviar-nos a resoldre l’afer de bon rotllo submís amb els nostres carcellers. Assaje ens va fer costat, li estaré sempre agraït. Altres persones també. La periodista jueva Levy ens va tractar amb molt de respecte “si algú ho pot fer pacíficament són els catalans”. Trump també va dir “serà el que sigui”. És sabut que al departament d’exteriors dels EUA des de fa anys el mapa de Catalunya és el dels PPCC. Com vaig aprendre a Catalunya Acció quan entres en un procés d’independència mai se sap al final com quedaran les fronteres i per això no has de renunciar mai d’antuvi a cap dels territoris històrics de la teva nació.
Visquem la nostra incipient independència, decidida el 1r d’octubre i declarada amb la DUI catalana el 27 d’octubre de 2017. Reafirmem-ho i completem-ho perquè sí que tenim memòria, almenys els catalans lliures i dignes. No siguem morts! … Siguem vius i lliures sense demanar permís a ningú, sense esperar ordres de ningú! Mantenir-nos ferms i edificant moment a moment la República Catalana Independent.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes