Atacs encreuats, cap guanyador clar i un sol anunci en un debat per a pescar els indecisos

  • Illa intenta de projectar-se com a president anunciant que nomenarà Núria Parlon consellera d’Interior i el major Trapero director general de la policia · Aragonès i Rull esquiven la confrontació i Estrada els insta a prioritzar la sobirania del parlament

Odei A.-Etxearte
08.05.2024 - 02:00
Actualització: 08.05.2024 - 09:11
VilaWeb
Els candidats dels partits amb la periodista Ariadna Oltra, al mig (Fotografia: ACN)

TV3 el presenta com el “debat decisiu”. És l’enèsim que fan els candidats, però el més acostat a unes eleccions encara amb un gran nombre d’indecisos. Potser és perquè ja estan bregats en el bescanvi d’acusacions i de propostes, i ja es tenen la mida presa, que el debat té estones de discussió i monòlegs inevitables, en què tots injecten el missatge preparat a les cuines de campanya. No hi ha cap guanyador clar ni gaires novetats, tan sols alguna presa de posició que s’aclareix i un sol anunci: el de Salvador Illa que diu que, si és president, nomenarà la batllessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, consellera d’Interior i el major dels Mossos d’Esquadra Josep Lluís Trapero director general de la policia. El candidat d’ERC, Pere Aragonès, hi competeix per projectar la seva continuïtat com a president i el principal rival, Carles Puigdemont, no pot participar-hi de Catalunya Nord estant. És el número tres de la candidatura, Josep Rull, qui torna a debatre en lloc seu. Junts i ERC esquiven una confrontació dura, però no els retrets.

El bloc més esperat, el dels pactes, no arriba fins al final, potser quan molts espectadors que matinen ja han anat a dormir. Però ningú no surt dels discursos coneguts i les preguntes que no tenien resposta es mantenen tal com estaven. La CUP interpel·la ERC, Junts i els Comuns per recuperar una agenda nacional i social pròpia i fer avançar el procés, i lamenta que només vulguin pactar amb el PSOE. “Ens ho fan difícil”, afirma Laia Estrada, que diu amb “pena” a Aragonès que hagi fet les polítiques “sociovergents” clàssiques. “Vostès han rebutjat tots els pressupostos de la legislatura”, li respon Aragonès. El candidat d’ERC insisteix que les seves condicions per a pactar són el referèndum, el finançament i la llengua, i que no acceptaran ni per activa ni per passiva cap pacte amb Aliança Catalana, després d’haver dit que volen donar una oportunitat a Puigdemont. Rull s’hi agafa i assegura que tampoc no hi pactaran ni per activa ni per passiva, amb Orriols, perquè prioritzen la defensa dels drets humans, insisteix en la idea del duel entre el PSC i Junts, i alerta d’un pacte homòleg al de Barcelona perquè Illa sigui president.

Arribats a aquest punt, Alejandro Fernández presenta el PP com un partit amb vocació de govern i condiciona els seus vots a la fi del procés i la baixada dels imposts, entre més mesures. Albiach es declara disposada a pactar amb la CUP, el PSC i amb ERC, i identifica Junts amb Convergència. “No és possible un pacte amb Junts de cap de les maneres perquè és dreta”, afirma. Al PSC i Junts els diu la “coalició de l’asfalt”. “El senyor Puigdemont abans de fer-me president a mi deixarà la política”, continua Illa, que considera molt important que Junts s’hagi desmarcat de Sílvia Orriols, en qui veu una versió “autòctona” de l’extrema dreta. “Jo no m’he manifestat mai al costat de Vox, vostè sí”, li etziba Rull.

La primera ronda

El debat comença amb una ronda de preguntes que els candidats es fan ells amb ells, en què gairebé és més important què es demana que no què es respon, i que posa a prova amb qui es vol confrontar cadascú. Illa pregunta a Aragonès sobre si Junts és estabilitat, Aragonès s’hi torna qüestionant la credibilitat que té per a governar vist el fracàs de Rodalia, Rull demana a Fernández si demanarà perdó per la repressió i la guerra bruta del PP, amb la passivitat dels socialistes. Ignacio Garriga ensenya a Rull un esprai “antivioladors” i vincula immigració i delinqüència. Estrada demana al número tres de Junts què faran del Hard Rock si governen i Rull sorprèn emmarcant-lo en el “turisme familiar” i en proposa l’autosuficiència energètica i el consum d’aigua amb una dessaladora. Albiach demana a Aragonès quants habitatges socials han construït per a dir-li que n’han fet zero. Carlos Carrizosa retreu la llei d’amnistia al PSC i Fernández culpa Junts d’haver aplicat durant deu anys una agenda econòmica cupaire, malgrat l’exclamació d’Estrada: “Tant de bo!”

La sequera i el canvi climàtic

Després, el debat continua amb la sequera. Les darreres pluges han portat el govern a suavitzar les restriccions d’aigua cinc dies abans de les eleccions. “No podem parlar de la sequera sense parlar d’emergència climàtica”, diu Albiach, que titlla de decebedora la legislatura, amb el colofó del pacte “secret” entre ERC i el PSC per dur endavant el Hard Rock. Aragonès assegura que els ha tocat de fer allò que no havien fet abans els governs de Junts i el PSC. “Els pagesos podran regar tres vegades més”, diu, tot recordant que és temps de sembra i elogiant l’esforç ciutadà per la reducció del consum, a més de prometre una planificació de les infrastructures i un canvi del model econòmic. Estrada li retreu una gestió a curt termini, rendida al lobby turístic i no donant prioritat a la pagesia ni als residents.

“Catalunya ha estat molt per sota de les seves capacitats”, segons Illa, aquests darrers deu anys. El candidat del PSC proposa un decret d’emergència per a fer les dessaladores i la regeneració d’aigua del Besòs, millorar el reg agrícola i la xarxa de subministrament d’aigua. “En energies renovables som a la cua”, afegeix. Rull diu: “El canvi climàtic és la batalla de les nostres vides i l’anem perdent.” Nega que s’hagi de gestionar la sequera amb improvisació, enfrontant territoris i sectors. Fernández responsabilitza el govern d’una “profunda incompetència” per la manca de mesures, tot i que estaven avisats de feia molt de temps. “Som el setè territori en renovables”, reivindica Aragonès, i carrega contra el govern espanyol per les anades i vingudes amb la dessaladora de la Tordera. “Vostè tenia fons, però sempre la culpa és d’un altre”, li etziba Illa. “Qui ha sostingut el govern és vostè”, li retreu Estrada. Carrizosa, que havia restat fora de joc, els diu que són uns cínics per tots els anys en què han governat, només ocupant-se del procés. Albiach no para d’esmentar el Hard Rock i defensa una nova cultura de l’aigua i un nou model productiu, i la candidata de la CUP demana que tothom es manifesti sobre la interconnexió de xarxes perquè diuen una cosa al territori i una altra a fora.

El procés, el referèndum i TV3

Entren llavors en l’apartat de les relacions entre Catalunya i Espanya. Carrizosa assegura que el procés no s’ha acabat i que els independentistes reclamaran el referèndum al PSOE, responsabilitza Illa d’abandonar-se a ERC i Junts, i ho aprofita per criticar TV3 per les resolucions de la Junta Electoral espanyola que prohibeixen de parlar de “exiliats”. Amb la televisió pública també s’hi enganxa repetidament el candidat de Vox. Albiach dóna valor a la negociació política i Estrada, després dels indults i l’amnistia, creu que cal obrir la carpeta de l’autodeterminació recuperant la iniciativa del parlament. “Competeixen a veure qui pujoleja més”, diu Estrada a Junts i ERC per la seva política pactista a Madrid. Rull demana de refer la unitat, aprofitar la capacitat d’influència a Madrid, refer la nació. “No enganyo ningú, sóc defensor de l’Espanya de les autonomies, el meu objectiu és acabar el procés”, fa notar Fernández. “Per vostès, el procés és un negoci. Vostès són processistes”, afegeix, adreçant-se a Aragonès i Rull. També critica el PSC per l’amnistia.

“Vam començar la legislatura amb nou presos polítics”, diu el candidat d’Esquerra, amb Rull al plató. El candidat d’ERC i president de la Generalitat es felicita dels resultats de la negociació amb el PSOE abans de defensar que s’han de pactar les bases per a un referèndum i posar fi al dèficit fiscal, “el gran elefant a l’habitació”. Illa diu que pretén resoldre el problema del finançament desplegant el consorci tributari que recull l’estatut. “El seu partit va instrumentalitzar Catalunya per guanyar vots a Espanya”, retreu Illa al PP, i l’acusa de no tenir cap proposta. “El PP és un perill per a Catalunya”, hi afegeix Albiach. “Uh, quina por!”, bromeja Fernández. “El seu govern també ha practicat l’espionatge i la infiltració amb policies”, retreu Estrada a la candidata dels Comuns.

Llengua i cultura, i polítiques socials

En l’apartat de llengua i cultura, la CUP diu donar suport a la reivindicació que s’hi destini un 2% del pressupost i qualifica d’alarmant la situació del català. Parla d’una emergència lingüística i proposa d’actuar en tots els àmbits per garantir l’ús social de la llengua. El PP apunta que, quan fallen la cultura i l’educació, acaba fallant la societat. “Com més intensa és la política de multes i coaccions, més baixa el català”, assegura Fernández, que percep que el català s’ha fet antipàtic i allunya els joves. Tot seguit s’enganxa amb Estrada per la persecució de la llengua a les Illes i al País Valencià. Fernández intenta fer una broma a la candidata de la CUP perquè són del mateix barri, però el del PP sembla insinuar que Estrada no va anar a l’escola pública i ella l’acusa de mentir. Aragonès també veu una obsessió de la dreta espanyolista per atacar el català a l’escola i reivindica l’obra del seu govern. “No he tingut la sort de ser filla de la immersió lingüística perquè vinc de València”, lamenta Albiach, que també es compromet amb el 2% per a la cultura.

“La llengua i la cultura és el que fa que Catalunya sigui nació”, continua Rull, que també reivindica TV3 i fa valer els consensos del president Joan Rigol, a qui la majoria ha fet referència al començament del debat. El número tres de Junts demana al PSC que es reincorpori al consens per la llengua, defensa que la immersió lingüística es compleixi i reclama més personal per al Consorci per a la Normalització Lingüística, a fi que s’acabin les llistes d’espera per als cursos de català. ERC li retreu la falta de suport a un pressupost que hi invertia. I aleshores Illa lloa la consellera Natàlia Garriga, i és el primer que esmenta el perill de l’entrada al parlament de la dirigent d’extrema dreta Sílvia Orriols. El candidat del PSC també es felicita del pacte tancat amb ERC, Junts i els Comuns pel català a l’escola i repta el PP a afegir-s’hi. Estrada aprofita l’avinentesa per etzibar-li que era una llei que liquidava la immersió.

Aragonès dispara contra Illa sempre que pot. Junts prova d’evitar la confrontació amb els partits independentistes, i critica durament el PSC i el PP. Illa obre fronts contra la majoria i intenta de projectar-se com a futur president contínuament. La CUP vol pressionar ERC i Junts perquè deixin de “pidolar” al PSOE. El PP i Cs miren de desgastar el socialista sempre que poden. La candidata dels Comuns es contraposa a Junts i prova de marcar ERC i el PSC.

Illa és qui més ha gastat el cronòmetre quan comencen a parlar de polítiques socials, d’educació, habitatge i salut. Els tres temes es barregen, compliquen la confrontació d’idees, i s’hi acaben escolant les polítiques en seguretat. “Decepció” és la paraula amb què defineix Albiach la gestió d’Aragonès. Les candidates dels Comuns i de la CUP s’enganxen amb les mentides del candidat de Vox. Estrada proposa de prohibir els desnonaments. En aquest apartat, Carrizosa també s’ho fa venir bé per parlar del procés i la falta d’autoritat de la policia. En vista de “l’actitud d’odi” de Carrizosa, Rull li respon que ells no els tancarien mai a la presó per haver defensat unes idees pacíficament, i enfila les propostes del seu programa. Aragonès promet la gratuïtat futura de l’educació dels zero als tres anys i ho lliga amb la necessitat d’un nou sistema de finançament. Illa parla, sempre que pot, de la dècada perduda, també en aquest àmbit, i fa l’únic anunci de la nit sobre Parlon i Trapero. I llavors, més educació. Fernández proposa un model trilingüe i la recuperació de la cultura de l’esforç. “Només trepitgen una escola pública o un CAP quan toca tallar la cinta”, sentencia Estrada, qüestionant la credibilitat dels qui han governat.

Al final, el candidat del PP és el que més ha parlat i la de la CUP, la que menys. “Tant de bo aquest fos el resultat”, fa broma Fernández, que ja voldria que fos diumenge i el gràfic que compta el temps, el recompte dels vots. No hi ha minut d’or per a demanar el vot. Després de gairebé dues hores i mitja de debat, tampoc no calia.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any