Diada 2021: La gent heu donat un colp de puny magnífic sobre la taula

Els independentistes tornaran a passar per damunt dels partits i dels polítics. I de les seves misèries. Les que hem de veure i escoltar cada dia.
La gent ha cridat INDEPENDÈNCIA, no diàleg.

L ANC no ha criticat la farsa de la taula de dialeg de manera contundent, no ha criticat la covardia del Maduro catala, ni la del J Sanchez, al contrari, segons la cronica de VW han deixat colar-se al centre de la manifestacio al de Pineda enmig de crits de “president, president” de la claca Erki. No Sr Partal, la manifestacio se l ‘ha apropiat el govern amb la complicitat de l ANC. Prou pendre el pel.

La retransmissió de la Manifestació d’avui a Catalunya Ràdio, la cosa més vergonyosa que mai hagi sentit!

M’he trobat a la mani, amb un home que venia de Perpinya, concretament de Elne. Havia deixat el cotxe a Figueres i havia baixat amb tren per ser amb nosaltres. Li he agrait la colaboració del seu poble, que sense ells, el referendum no hagués estat possible.

Ha estat preciós. He pogut cridar independència, xiular a més d’un i escoltar el batec de Catalunya.
Gràcies

Jo he participat per primer camí, en els últims 5 anys, a la manifestació de Reus (fins ara anava a Barcelona). M’ha sorprès la gent que hi havia.

Em fa l’efecte que el poble necessita fer bullir l’olla, que estem faltats de tensió… Espero que els polítics en prenguin nota.

Gràcies Vicent per l’editorial i també pel teu compromís amb la llibertat dels Països Catalans.
He anat a la manifestació i de veritat, si has vist la capçalera hi havia el costat de l’Elisenda Paluzie la Teresa de Calcuta Cuixart, l’únic de la capçalera saludant com una estriper i ja que dir fent el signe amb els dits de la victòria, quant tots sabem que els governs i el sistema franquista espaÑol ens ha triturat, humiliat, robat, presó i exili; lo millor que podia fer aquest home és retirar-se i dedicar-se a la seva empresa.
En Cuixart no està bé, també no es per menys amb tres anys de presó i amb els despropòsits que haurà tingut que suportar.
El mossèn això ja és molt més perillós, ha demostrat abastament que el seu estómac ho suporta tot.

La meva anècdota de la manifestació: carrer de Pau Claris. En un pis hi ha una residència de gent gran. Fora el balcó, un avi vestit amb una samarreta verda (ho especifico per si algú més s’hi ha fixat) al costat de la seva cuidadora. L’avi, content i feliç, saltant al ritme d’una in-inde-independència, malgrat que ja no la podrà veure…

Impresentable i vergonyosa la retransmissió per Catalunya Ràdio. Una gran diada…!

Som persones lliures i gràcies a tu, Vicenç, perqué moltes vegades ens ajudes a treure el nostre lliure pensament i a compartir-lo amb els altres. Que bonica és la llibertat

Jo que tot i ser sòcia de l’ANC l’he criticada molt en els darrers temps avui he de manifestar que, després d’haver escoltar l’ímpetuós missatge de l’Elisensa Paluzzie, me’n sento orgullosa.

Avui les direccions dels partits (de cap) no dormiran gaire tranquiles. Tornen a notar l’alè del carrer darrera el clatell. I avui més que mai es fa palès que com diu la cançò, sols el poble salva al poble.

Malauradament aquest cartell del Toni de l’Empordà no sortirà a TV3, com tampoc les xiulades a l’aragonès. O faran com amb les xiulades a Junqueras, que en el NODO de TV3 han dit descaradament que venien de JxC.

Aquesta vergonya de TV catalana al servei del partidisme d’ER cada dia s’assembla més a la TV escombraries espanyola.

El que ha estat impressionant es la passejada , obrint-se pas entre els manifestatnts, del President Torra, de la Presidenta del Parlament Laura Borràs i del diputat Cuevillas!!!

Vicent, el teu article m’ha agradat molt però veig que t’ha passat per alt un detall important sobre alguns polítics:
De manera discreta, rere els guardaespatlles que els obrien pas i produïnt un silenci contingut ple d’exclamacions d’admiració i d’alegria, la Laura Borràs i el Quim Torra travessaven la manifestació des de muntanya (no sé on hi han entrat), en direcció mar, saludant la gent. Han passat prop d’on era jo mateixa quan a l’alçada d’Urquinaona la manifestació estava aturada. Un gest totalment oposat a apropar-se a la capçalera, que és on hi ha els mitjans i on saben que seran més visibles.
Potser t’ha passat per alt per la mateixa discreció amb què s’han mogut. Discrets però propers a la gent. M’agrdaria que vilaweb en publiqués algun video.

Ha estat emocionant.

Als partits polítics cal fer-los por de debò… a les urnes. Ens cal una opció de vot que no sigui “partidista”. Amb un únic punt de programa, de l’estil “independència, ja!”. Que si no treu majoria absoluta, no es molesti ni en anar al Parlament/Congreso/Senado. I que si la treu, declari la independència immediatament. Això és confrontació amb l’estat. Ja n’hi ha prou!

Vicent, m’hauria agradat que haguessis escrit aquest editorial en primera persona del plural, se’m fa estrany llegir-lo en segona. És que tu no t’hi comptes?

Fantàstic! Fantàstic! Fantàstic! Però ara ve el més difícil: collar els polítics del Govern i Parlament pq facin el que han de fer ells i només ells. Que per això els hem votat! I a la merda el diàleg. Tirem pel dret i ja diran el què.

Els nostres polítics s’han precipitat cap a la via del neoautonomisme per la por a ser destruïts per l’enemic. En aquest context de pànic a la persecució i a l’ostracisme, enmig d’una gran confusió i sentiments de culpa, han traït els seus electors, al no dur a terme el seu programa i, encara més abominable, utilitzant des del govern tècniques de propaganda política (que paguem tots) destinades a desmovilitzar emocional i intel·lectualment el moviment independentista.
O hi ha un canvi radical d’actitud o eleccions anticipades!
Felicitats a tots per la diada i, continuem amb la mani de l’u d’octubre.

He de dir, en relació al tema dels polítics dins la manifestació, que en la zona on parava jo en un moment donat s’hi ha afegit en Jordi Turull, i ha estat enormement aplaudit.

Trobo a faltar el reconeixement per la participació d’Òmnium en l’organització de la mani. I, sobretot, la capacitat de convocatòria de Jordi Cuixart i la força de les paraules que ha dit amb tant d’èmfasi.

ASSEMBLEA
A la tertulia de Xavier Graset ja he sentit que això de: “President, faci la independència” no va enlloc, perquè quan un president la va voler fer, no se’n va sortir.
Aquesta tertuliana ha de tenir molt poca capacitat, o és mala intenció directament, per no entendre el sentit estrategic i ben oportú de les paraules de Elisenda Paluzie.
Quan Carme Forcadell havia dit “President posi les urnes” no volia dir que literalment posés les urnes, -que no les va posar ell-, sinó que no ho impedís des del govern i fes, això sí, els passos necessaris pertinents com a president. I ho va fer.
Ara, demanar que el president faci la independència, vol dir el mateix, i ho diu l’Assemblea.

El retrobament amb la gent i el poder compartir opinions en la manifestació ha estat d’un goig inoblidable. El discurs de la presidenta Elisenda Peluzie el millor que ha fet mai. Una jornada inoblidable. Hem tornat a engegar el motor.

Gran Diada. I aquells que només pensen en ells mateixos, amagats. Com ha de ser. Enhorabona.

He trobat a faltar més crítica, en volia més, però llàgrimes altre cop, no d’impotència , com fa tant de temps que sento/sentim, moltes, ni d’ilusió tampoc, uf! És molt cansat ilusionar-se i desilusionar-se.
De realitat!!!
Ho podem tot i les bombolles amb una agulleta petita, petita, desapareixen.
I a més m’he sentit freecovid, que ja era hora! No sé ni m’importa pq avui podíeu sortir tores i ahir no, però benvinguts/des a la vida, al contacte, a la llibertat!!?

Els tertulians a sou de TV3 avui fent elucubracions sobre els partits, i la majoria, criticant l’Assemblea.
Amb la mà al cor, si en comptes de convocar l’ANC, cada partit indepe hagués convocat una manifestació pel seu cantó, quants participants haguessin tingut?
La resposta la sap el vent i qualsevol persona sensata.
Fotem-los fora! Als tertulians i als partits!

Bravo Partal! Exacte tot el que dius. I bravo també per la emotiva glossa del atorgament de la medalla d’or del Parlament al represaliats pel procés; emotiva i precisa, valenta i sincera. (Per cert. grandiosa la lliçó de la presidenta Borràs!). Els politics i partits que no hagin entés la lliçó que la gent avui hem donat faran bé de anar fent les maletes perquè tenen els dies comptats! Al menys a Catalunya: que cerquin feina política a Madrid: ministeris, direccions generals, subsecretaries, etc.

Això d’avui és : Avís per a navegants! Ve temporal!!!

Ja hi som finalment on haviem d’estar.. al carrer I empenyent altre cop.
L’Elisenda ha estat valenta I amb un to més contundent que de costum.
Anem bé. Endavant les atxes!!

Si el 2012 varem aconseguir que Artur Mas es pujes al carro de la independencia ara tambe aconseguirem que ERC s’hi puji

Has comentat el paper de l’ANC i jo voldria destacar que una de les raons de la força que, oh, sorpresa! demostra és el treball, de vegades esgotador, però incansable, de les persones que van al davant de les territorials, de les hores i hores que hi dediquen, del sacrifici per una causa justa, cervells molt ben moblats i d’una altura moral a prova de qualsevol embat. El moviment independentista és una xarxa altruista escampada pel territori, capaç de suportar la pressió de ser-hi sempre i, quan al davant hi tens persones així, la resta hi és, tot i el cansament i l’emprenyada, o pot ser precisament per això. Segurament a l’ANC li cal, ens cal, trobar estratègies noves per comunicar més, millor i a altres segments de la societat, com a mínim als indiferents. Aquest onze era el punt d’inflexió, superat amb nota. Comença una nova fase del procés.

Joan Guasch

Hem gaudit, de nou, de l’expressió de llibertat que representa sortir al carrer amb gent que, com a hom, te la voluntat de tirar endavant amb l’alliberament nacional.
L’ANC dins i el CxR a fora fan una bona parella, efectiva per a fer coordinacions. I nosaltres per damunt, sempre i directes al carrer, perquè … tots som Toni!. Salut!.

Sí, molt satisfeta d’haver retrobat el caliu. Tothom cridant INDEPENDÈNCIA, res de diàleg, res d’unitat, res d’amnistia, INDEPENDÈNCIA. Tothom ho té clar. I els polítics, que s’espavilin. I TV3, no la miro i Catalunya Ràdio tampoc l’escolto. No cal perdre el temps. Segueu arran, que la palla va cara.

Sembla que després de quatre anys les diferents institucions van entenent que (l’axioma): el mandat dels (2.044.038) votants del SÍ està intacte.

Com ha passat en relleu la convocatòria de l’ANC amb els (dos corol•laris): “HEM GUANYAT” “EXIGIM LA INDEPENDÈNCIA”.

També la premsa, superant el partidisme, es va posant al costat dels votants com va posar en relleu Vicent Partal ahir al Parlament.

Però, encara hi són molts que han de fer un canvi per tal de no quedar enrere, també a VilaWeb; perquè si el teu article mostra qui votes fas propaganda i no periodisme.

També, els col•legis professionals ho hauran de posar a la pràctica perquè sense la independència no hi ha infraestructures, ni bon ensenyament, hospitals, etc.

En definitiva, que des del poble s’està recuperant, mitjançant l’autodeterminació, el que érem una societat: on els polítics estan al servei del poble. Però, encara falta.

Hi hem estat i ho hem viscut, fèia anys que no hi gaudíem tant, ha estat magnífic, per la gent i la claretat dels eslògans que s’hi han sentit, la gent vibrava. Moltes, moltes gràcies al “tal Toni”, l’eslògan expressava tan bé que el que la gent sentia, que ens l’hem fet nostre, tothom l’alçava amb orgull i el portava de grat, no com altres vegades que el guardava,
M’identfico amb el que ha escrit l’Anna CASACUBERTA

Tot i tot els estrebancs i els nombrosos botiflers… som una nació invencible.
Les 400.000 persones que avui érem al carrer som l’avantguarda d’un poble destinat a ser lliure.

Després de l’extraordinari parlament de la presidenta de l’ANC Elisenda Palouzie he apagat la ràdio que estava escoltant, no podia suportar el que deien els tertulians i el locutor principal de Catalunya Ràdio. Ni amb aquestes veus que posen els d’ERC als mitjans públics catalans acabaran amb l’independentisme.

(comentari ja fet a la notícia, cap a les 20:30 vespre)
Felicito els 250.000 / 400.000 manifestants incansables, persistents, convençudíssims. Com es diu sovint, aquests són els imprescindibles per a assolir qualsevol fita.
Espero que el proper 1/O també hi hagi els mateixos, o igual, igualment apassionats.
I com diu l’Enric Llopis, a veure si serveix d’alguna cosa, o només perquè els organitzadors treguin pit.

(Comentari d’Enric Llopis)
11.09.2021 | 20:13

“Una “performance” molt bonica. Servirà d’alguna cosa? És com en un concert de rock, la gent coreja les cançons que coneix i després tots cap a casa. Els politics ja tenen la fotografia. Qui dies passa anys empeny.”

Anirem veient….

…Per unes quantes hores
Ens vàrem sentir lliures
I qui ha sentit la llibertat
Té més forces per viure
De ben lluny, de ben lluny
Arribaven totes les esperances
I semblaven noves
Acabades d’estrenar:
De ben lluny les portàvem.
Poble: endavant a tota màquina!!

M’ho juren ahir i no m’ho hauria cregut!
Genial, fantàstic,…tornem al carrer!

Com es diu en altres àmbits de la vida, els independentistes hem passat una mala ratxa. Jo també. Però ahir, concretament ahir, veient l’acte de concessió de la Medalla d’Honor del Parlament i escoltant en Partal, l’advocada, en Roger Espanyol i la mateixa Presidenta H. Laura Borràs, vaig notar que la sang tornava a córrer per les meves venes; posteriorment, un discurs del MHP Carles Puigdemont a Flandes en el que deixava clar (quina necessitat en tenia?) que el feia “com a President del Consell per la República”, i finalment, avui, amics i amigues, avui, caminant, observant i escoltant, des de la plaça Urquinaona fins a l’estació de França, m’he convençut que es possible reviure. Una gran abraçada als companys de l’ANC, als del servei d’ordre i als de les paradetes (mare meua quina paradeta la de l’AT de la Sagrada Família!). Moltes gràcies a tots per tornar-me l’esperança.

Preparem-nos per a l’1-O!
Demostrem, una vegada més, que no cedirem, que no callarem, que seguirem lluitant.
No permetem que els interessos dels partits ofeguin el nostre anhel de ser un país lliure!
INDEPENDÈNCIA.

El corral per estabilitzar l’independentisme fabricat pel covard, matusser, cregut i comprat Maduro Junqueras s’ha esberlat. Contenir al poble català, no té altre nom, que de TRAICIÓ A CATALUNYA. ERC es el TAP A LA INDEPENDENCIA. PROU viure de traicions i forrarse amb les nómines

Per a mi, “els nostres polítics” com bé explica en Vicent, no van existir, excepte el moment en què vaig veure com s’escridassava al JunquerAS. Durant la resta de la marxa, zero absolut de qualsevol partidisme. Vam tornar a ser un sol poble. Per això, per a mi va ser una importantíssima manifestació de la voluntat d’aquest poble de ser independents d’un estat veí que històricament només ens ha perjudicat i espoliat bestialment sense aportar-nos MAI res de bo. Després de tres anys d’una repressió brutal per part dels veïns ocupes, la sorpresa de què tornem a fer el que ens interessa a nosaltres com a poble, sense cap guia perversa telecomandada, els deu haver deixat ben cagats en la seva absurda supèrbia. Orgullós altra vegada d’aquest nostre poble tan ferm per molt que aquests “els nostres polítics” el vulguin anorrear per a vendre’l a les rebaixes, espero amb ànsia la propera manifestació per acabar-los d’apartar d’una vegada i per sempre més del poble que han demostrat no estimar gens. Aquests no són ni seran mai els nostres polítics. Necessitem líders que defensin el país i no venedors de fira ambulants.

Ahir a la nit el mentider i xulo Pedro Sànchez no va dormir bè,tampoc tots els politics catalans que ara intentan enganyar al poble,tampoc els comentaristes de catalunya radio(quina vergonya)molts rasputins han tingut una mala nit,el poble ha estat per d’amunt una vagade mes dels seus dirigents i ha donat un avis a tot ells. Jo i la meva dona hem anat,hem gaudit,me quedat sense veu de cridar independencia, i he rebut a cambi un inmes “subidon” de ganas de seguir lluitant,de seguir sen una pesadilla per a tots aquells que han buscat en el process el seu benestar i no pas el del poble català .Donec perficiem

Bon dia!
No sabia li del tal Toni : jo vsig comprar dues samarretes a l’ANC de Palamos i els cartells anaven amb el pack …

Ahir vam mostrar el camí. Seguirem al carrer.
Jo soc de les que havia criticat l’ANC per feble i posar-se en mans d’ERC. Avui em trec el barret davant l’Elisenda. Bravo!

“El fet, impressionant, que alguns dels nostres polítics hagen participat envoltats no de la gent sinó de policies, per a la seua protecció, ho diu tot. Saben què han fet.”

Estic llegint els comentaris per veure la opinió dels àugurs que parlaven que la manifestació seria un fracàs… Ara segurament parlaran de simbòlica però estèril.

Bé en tot cas una lliçó de realitat com explica l’editorial en què els partits no van existir. Ahir el clamor de la gent era la independència per damunt del partidisme. Això tindrà conseqüències … N’estic convençut. El divorci ciutadania-govern s’accentua.

Magnífic i engrescador editorial, com de costum. Només un apunt: crec que no ha remarcat com es mereix el tema dels “nostres” polítics. Que els electes, d’una banda es considerin éssers superiors als seus electors i d’altra banda, tinguin tan mala consciència que pensin que necessiten protegir-se del poble, ho considero gravíssim.

I el proper 1 d’octubre a reblar el clau, també al carrer! Més, hem de ser encara molts més, tothom a reclamar la independència ja! No acceptarem succedanis, no combregarem amb rodes de molí, no ens faran passar amb raons, no volem parlar de taules, de diàlegs, de negociacions, d’entelèquies, del mentrestant… Ni amnistia ni referèndum: IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!!!

El progama Mes3/24 hauria de prescindir de les tertúlies, que cada cop més semblen propaganda reaccionaria. I el Sr.Xavier Grasset, al qual admiro, dedicar-se al 100% a les entrevistes literaries. (Per escoltar segons quines opinions ja hi ha La Sexta, T5 o la Trece).

Quin goig retrobar-se ahir amb la força de la gent, després d’aquesta llarga, llarga travessa pel desert de l’autonomisme i de la política professional. Per fi hem pogut tornar a fer sentir la nostra veu, alta i clara: Independència!

Hi algú pitjor que l’opressió d’un poble?
Hi ha algú pitjor que ens “castiguin i engarjolin des d’España….un país sense visual democràtic ni dignitat?
Sí¡¡¡¡ Hi ha algo molt pitjor:
Que persones que poses la teva confiança, el teu futur i la dels teus fills, ho llencin per la tassa del water, a les 1ª de canvi i, passin al refraner epzañol:
“Dónde digo dig¡go digo, digo diego”
De defensar la veu d’un poble i el vot, encara que no sigui vinculant,
a intentar treure palla i ara “defensar el peix al cove”, els mateixos que ho criticaven 30/40 anys enrera………no és que sigui decebedor,
és que m’emprenyo, i em poso a la pell dels que els han votat.
Però ells estan ara al capdavant de la Generalitat, i malauradamente, els hi està tremolant la mà.
Manifestacions, pancartes, tiwts, comentaris……mai és tard per reaccionar.
espero que d’una vegada, apliquin la teoria tan ben apresa i, que tantes vegades ens han convençut, i creiem el poble.
Em fa pensar a vegades, que els no hi creuen??? NO, no per favor…..

Què faran ara les entitats, sobretot l’ANC, que sempre ha portat la iniciativa de la mobilització ciutadana? Tant Cuixart com Paluzie van fer magnífics discursos (sobretot les segones parts), però, ¿es traduiran les paraules engrescadores en fets, en actuacions concretes que facin avançar el moviment ciutadà i empenyin amb força ineludible els nostres polítics a fer la independència?

Quin és el pla de confrontació real amb l’estat i de desobediència institucional que projecten promoure, ja que no esperen pas res de “diàlegs” eixorcs ? El consum estratègic proposar per l’ANC és un complement, no pot ser pas l’eix central de la lluita.

Sóc sòcia de l’ANC, vull, volem, lideratge efectiu, planificació i concreció.

Només un apunt per qui vulgui reflexionar: estem parlant d’una manifestació de- sent realustes- probablement unes 150-160 mil persones. Una manifestació que cap partit ni moviment espanyol o fins i tot europeo seria capaç de convocar. En qualsevol lloc del món obriria portades. Però…

No surt a cap diari europeu com a notícia destacable i a un diari espanyol progre com és eldiario.es surt com a notícia “interior” i encara com “El independentismo sale a la calle y constata su división”

Crec que això ens diu que el camí de muntar manifestacions coloristes, fer grans diiscursos èpics i i esbudellar-nos en públic té un recorregut limitat. Si el que volem és sentir-nos bé amb nosaltres mareixos i seguir igual, llavors endavant, però si volem que l’enemic comenci a cedir i que a fora ens facin cas, millor que pensem altres coses més contundents

Hem tornat al carrer, no han valgut desànims ni desencisos…ni discursos manipuladors. Els politicastres han fet el ridícul i han rebut de valent. Especialment ERC intentant amagar l’1 d’Octubre. Ni anomenar-lo, la Vilalta quin cinisme! L’ Aragonès misèria intel.lectual i política. Ens falten líders dieu, potser sí, per mi hi ha un líder que no ha abandonat, Puigdemont, i dins del país qui ha de donar el pas trencador és la presidenta del parlament Laura Borràs. I sobretot carrer, carrer i carrer. L’ANC molt bé, hi ha hagut moments aquests mesos que he dubtat del seu discurs, ahir vaig recuperar-ne la confiança.

Milions de gràcies Vicent per les teves paraules que m’ajuden a discernir en aquests moments tan moguts i plens de confusions.
Ahir, com vaig plorar escoltant i sentint en Jordi i l’Elisenda, milions de gràcies a ells i a tothom per ser-hi.

Ahir va ser una dia molt important per a l’independentisme. Des de ja fa alguns mesos, molts tertulians professionals ja parlen als seus programes de radio i TV del proces en passat. Ahir era la data fixada per confirmar la defunció de procés per tots els sues enemics. Una manifestació, amb una assistència semblant a la que aconsegueixen les organitzacions espanyoles, hagués suposat la confirmació d’aquest fet. És per això que la Diada del 2021 és una glopada d’aire fresc que ens anima a continuar i a seguir la lluita fins “Donec perficiam”. Es clar que fa falta una renovació de molts lideratges, especialment polítics.

Us imagineu ahir si agüessin sortir al faristol. Oriol Junqueres o Pere Aragonès a parlar de la unitat de la taula de diàleg? la xiulada hagués segut monumental.

El nostre estimat Vicent Partal ja sé que diria “però si surt Jordi Sànchez també”. I és cert, que també l’haguessin xiulat, però el nivell de decibels seria significativament diferent.

Per la multitudinària aclamació que vam poder sentir quan Jordi Cuixart va citar al president Carles Puigdemont, penso que és dels porquims polítics que ahir.

Va ser una tarde meravellosa.

Quan jo ja era a l’Estació de França la cua encara era al carrer València.
A tothom qui menysté una marxa d’aquestes dimensions com una performance més, li hem de respondre que les mobilitacions al carrer no ho són tot, però que són imprescindibles. Quan el poble es manté al peu del canó amb persistència i constància, se’n surt. Quan es cansa, renúncia al triomf.
Als Estats Units el Partit Demòcrata va ser molt fred amb el Moviment dels Drets Civils dels 60. Van ser activistes i ciutadans els que el van dur a la meta. Que aquesta Diada sigui un nou començament i que res ni ningú no el deturi.

La manifestació d’ahir va desbordar els carrers però, sobretot i el més important, va desbordar els polítics. El corrent independentista torna a la llera d’on no hauria d’haver sortit mai. A diferència d’altres vegades aquest cop hem caminat, no ha estat una manifestació estàtica, i crec que això ha afavorit l’entusiasme en com s’ha expressat la multitud. En aquest Editorial en Vicent ja ho ha dit tot, jo hi afegiria que m’agradaria veure aquesta gentada en una acció d’embat contra estructures de l’estat. Si arriba el dia que cent mil persones ocupen l’aeroport i no marxen … haurem guanyat.

La manifestació d’ahir va ser certament un bàlsam reconfortant!

Vilaweb hauria de ser el nucli d’un nou canal de televisió.
Un que si valdria la pena veure i escoltar

Ja va essent hora de trepitjar el viarany que condueix al compliment de la llei. De la llei que el nostre Parlament va aprovar el setembre del 2017. Precisament q per la qualitat democràtica d’aquesta llei va ser violada pels tribunals de principis franquistes. És una fita important i que cal trobar el viarany per arribar-hi. Sempre els espanyolistes donen motiu perquè la sang independentista s’escalfi. Així que la fórmula és a foc lent però constant i pujant la temperatura, si empre a l’autoclau del pacifisme, drets humans, ètica i principis democràtics, contra els quals només pot justificar el tarannà destructor. En aquest cas d’un orgullós imperi que no entén d’humanisme.

Diu el director, i ho diu ben dit al meu entendre: “Així que a continuar, doncs.”
Diu la presidenta de l’ANC i això em planteja més dubtes: ” President faci la independència”. Ella mateixa, més encertadament al meu entendre, fa dies deia que la independència no la podem delegar als polítics. En què quedem?
La independència, i el seu primer pas l’autodeterminació, l’haurem de fer entre tots els que en siguem partidaris o no serà. Per molta retòrica que hi posem, per moltes frases brillants, per moltes manifestacions, per molt bona voluntat, per molt convenciment, haurem de ser molts remant en la mateixa direcció. Cadascú des del seu lloc.
Mentrestant, s’han de conjuminar interessos particulars molt diversos. “Així que a continuar, doncs.”

Ens vam autodeterminar i vam guanyar. Va ser un referèndum complex però impecable. No ens vinguin a obligar-nos a girar en la roda de hàmster. La gent ahir no cridava referèndum sinó INDEPENDÈNCIA. És a on hem d’anar i si pel camí ens proposen un referèndum Espanya, en parlem.

Totalment d’acord amb el comentari d’Oriol Roig. No penso votar a les eleccions espanyoles (congreso, senado o govern autonomista) mai més. Només ho faré per un partit que només tingui com a objectiu polític en el seu programa la independència sí o sí. Mai més votaré uns partits que enganyen la gent i que només fan veure que defensen la independència per gestionar engrunes i per seure a la poltrona. Mai més penso justificar aquest sistema, aquesta gentola amb el meu vot. Això o votaré nul amb una papereta que hi posi ben gran: “Independència i república ja!”. Si tothom ho féssim, ja veuríem qui treu més vots.

Hi ha moments en què cal tirar pel dret. I per fer-ho, no fa falta ésser molta gent. De vegades, basta i tot una sola persona. Es tracta de tenir olfacte, captar el malestar i els anhels de la multitud, i, a continuació, senzillament, posar-hi música.

Els polítics gairebé sempre viuen dins una bombolla desconnectats del populatxo. Aleshores un per l’altre, un per l’altre, s’aneguen dins un tassó d’aigua i embullen la troca fins a uns límits indescriptibles. És clar que no tots són iguals si bé tots hem vist mils de vegades polítics que si han d’anar des de la Pl. Universitat a la Font de Canaletes, en comptes d’agafar el C. Pelai, prenen cap a Collserola, pugen a Monserrat, després s’enfilen al Canigó, a continuació davallen cap a Lleida i al final acaben fent un parell de viatges a la metròpoli, Madrid, per demanar permís a la Zarzuela, a la Moncloa i a l’IBEX-35 per canviar la distribució del sofà i de les dues butaques que tenen dins la sala d’estar de ca seva.

En fi, un home sol, anònim, “un tal Toni”, ha donat una lliçó magistral a centenars d’assessors i de xitxarel.los llicenciats en Ciències Polítiques per la UPF o qualsevol altra universitat, i que els polítics compren i subornen amb els doblers dels pressuposts públics.

En resum, un “tal Toni”, en un sol full imprès per davant i per darrere que conté dues frases i cinc paraules, HEM GUANYAT. EXIGIM LA INDEPENDENCIA, s’ha cagat i ha deixat en ridícul centenars de tesis doctorals de milers de pàgines i il.lustres doctors en Història distingits amb el Summa Cum Laude Probatus.

Ahir va ser un dia magnífic, un glop d’aigua fresca quan més assedegats estàvem. Molts de nosaltres ho necessitàvem intensament, i ho vam tenir. Ara caldrà rematar la jugada amb les marxes del primer d’octubre, on animo a participar-hi a tothom qui no va voler anar a Barcelona enfadat o decebut amb els nostres polítics -que realment es mereixen el nostre enuig- i que ho facin pel simple goig de retrobar-nos i tornar a comprovar que som molts i que som forts.

Catalunya Radio i TV3 han esdevingut mitjans al servei de polítics sense escrúpols que utilitzen els recursos públics en benefici propi i del seu partit. Quina llàstima haver perdut la televisió i la ràdio pública de Catalunya!.

Bon editorial Vicent i felicitacions per el teu discurs al Parlament, ahir vaig ser, com a totes les Diades amb la armilla verda de voluntari de l’ANC i vaig viure les ganes de retrobarse de la gent i els crits d’independència i els aplaudiments a Cuixart i sobre tot a la Elisenda en el seu millor discurs en anys!

La manifestació d’ahir va ser la continuació del que havia de ser, sense la influència de tant polític venut. Sense el rentat de cervell de tant tertúlia impertinent i mal informat. Sense l’adoctrinament dels medis audiovisuals incluida una TV3 que fa pena.
Ahir va ser un dia de continuació del que el nostre poble vol, reclama i necesita que es la independència.
A veure si amb l’esclat d’ahir, fem net de tant llast i tanta infàmia.

Estic d’acord amb Vicent Partal: les tertulies dels mitjans que comentaven la manifestació feien pena. Hi ha molt pocs comentaristes que entenen la realitat actual i el sentiment de la gent. Impera el possibilisme i la por mal discimulada entre els opinadors.

– Una altra manera de dir-ho sense deixar-se confondre per les xifres: La manifestació d’ahir va posar en evidència que l’independentisme manté el nervi.

– En un sentit la situació és semblant a la de l’any 2012: els partits han vist que s’ha engegat una força que no controlen i que els pot passar per damunt. Però amb una diferència: hi ha hagut un primer d’octubre.

– La convocatòria de l’ANC és conjunta de l’11-S i l’1-O. El resultat d’ahir pot arrossegar més gent. Veurem quin programa ha preparat l’ANC i quina és la resposta de la gent.

– Els mitjans de comunicació tenen una importància relativa. El boca orella actual [internet, etc] pot tenir un efecte multiplicatiu de la participació.

– En certa manera, no vulguem correr gaire. Si l’establishment polític català actual ha de dirigir la República Catalana, no anirem bé. Cal anar preparant alguna cosa nova i millor.

– Per cert, la manifestació d’ahir no fou “coreografiada”. Està clar que amb manifestacions, coreografiades o no, no n’hi ha prou, però sense elles la cosa tampoc funciona. Cal alguna cosa més que ja hauria d’estar coent-se.

Una manifestació que va donar aire ben oxigenat. Farà bé a la gent emprenyada per la covardia dels polítics que ens van mentint cada dia.

Aquesta és potser una de les últimes oportunitats per a tornar a encendre el foc de la revolució del primer d’octubre.

_Si tot el que se ha fet i dit avui no es concreta en fets eficaços i nosaltres esperem els polítics covards espanyolistes (Com Aragonès o Jordi Sànchez) tot se’n anirà en orris potser per sempre més.
En hi juguem la nostra llibertat com a Nació independent.

_Avui (ahir) s’han dit moltes frases boniques però NINGÚ ha concretat com ens en sortirem quan torni l’exèrcit espanyol a massacrar-nos una vegada els proclami la República de Catalunya.

_Crec que el sotmetiment militar de Catalunya des del 1714 (o abans) és absolutament desconegut per Europa i el món. Tot Europa pensa que som Espanya. Per tant, mai, MAI ens ajudarà ningú.

_Els exiliats han posat en mans de tribunals els seus casos legals PARTICULARS. Però no han aprofitat els quatre anys per a denunciar que la nostra Nació està ocupada per Espanya tant com ho estaven els Països Bàltics, Hongria, Txèquia, Eslovàquia.

Mentre no se sàpiga del nostre genocidi de segles NI TORNAREM A SER INDEPENDENTS.
Ni Catalunya no tornarà a ser rica i plena com alguns desitgem.

//Puigdemont podria donar arguments als europeus per tal que s’afegissin a demanar que Espanya surti del nostre País ocupat.

//Puigdemont NO HO FA.
Això vol dir que no és un bon estadista, o que és tant poruc com Junqueras.

Hi érem, hi som i hi serem! La majoria de ciutadans d’aquest país no renunciem a la independència i estem disposats a tornar a sortir el carrer per aconseguir-la.

Ahir ningú va demanar REFERÈNDUM Va demanar INDEPENDÈNCIA .
Aquest politiquets ho han de tenir clar , perquè aquesta taula de diàleg que comença amb moltes restriccions del què és pot parlar i de què no , amb moltes llargues i temps ……pot tenir una gran moguda al carrer , ja estem cansats de tanta tonteria , cadira , desavinençes , tenim memòria l’ u d’octubre 2017 va començar tot , per més que ens volgueu fer creure que allà es va acabar tot.

Resum de la Diada :

El poble : “EXIGIM LA INDEPENDÈNCIA”.

Els polítics : Desdibuixats i tractant de fer veure que son algú. Xiulats . Els va creixent la por al poble.

El mitjans de comunicació : Com ja han expressat d’altres comentaris una vergonya . Venuts i mancats de professional objectivitat.

D’acord amb el comentari del Joan Guasch.
La base de l’Assemblea son milers de persones d’arreu del territori que de forma altruista treballen per la independència de Catalunya. Moltes hi són des del primer dia. Són les que sempre tenen l’estelada al balcó, fan les parades als pobles, organitzen tot tipus d’activitats i es manifesten arreu tantes vegades com calgui. Tossudes, coratjoses, incansables.
La base de l’Assemblea son persones lliures i, per tant, no sotmeses als dictats dels partits, i que estan lluny dels interessos dels grups de pressió.
En definitiva, una organització difícilment controlable. És per això que té, dins del mateix independentisme, tants detractors.
Una organització d’aquesta mena és un inestimable be col·lectiu que cal preservar i potenciar.

Un baló d’oxigen ben merescut per a nosaltres els del carrer, però cal dir que el baló d’oxigen l’hem confeccionat nosaltres. No ens ha estat regalat pels partits polítics (obvi), ni per les associacions civils.

Per a mi, dues coses importants d’aquesta Diada. Els xiulets a l’establishment polític i les incidències davant de la comissaria de Via Laietana. Dos indicadors a tenir en compte.

Els discursos. Apa, els discursos com sempre. Frases buides de contingut real, al més pur estil electoralista. El “faci la independència” de la Paluzie, que voleu que us diga, és, en les actuals condicions polítiques intramurs, un autèntic enganyabadocs. Perquè no ens oblidem, a l’octubre 2017, si l’establishment polític ens hi hagués demanat d’ocupar els llocs estratègics de Barcelona, nosaltres (200.000 ciutadans és suficient) ho hauríem fet. La ciutadania estava més que disposada. L’actual establishment polític mai ens ho demanarà, i la Paluzie ho sap. Doncs, “menos lobos, caperucita”. En Jordi Cuixart… en Jordi és més feliç que un anís, però no ens serveix en aquesta etapa. Massa “Peace and Love” en una etapa de confrontament, ineludible (si volem avançar cap a la independència, si volem jocs florals, perfecte).

I, la cirereta del pastís, la molt benvolguda Carme Forcadell dolguda per l’esbroncada als líders independentistes durant la Diada (https://www.elnacional.cat/ca/politica/forcadell-dolguda-esbroncada-liders-independentistes-diada-2021_644606_102.html).

Això que et fa mal, no és només que la continuació del teu “President, posi les urnes”. Benvinguda, Carme, a la nova realitat catalana.

RETROBAMENT
NoSurrenderMAI

Sí, em sap greu i me’n fa de pena, veure i sentir insultar gent que ha estat injustament empresonada, però … qui ha estat el primer en insultar? …
Si les CUP demanen un referendum vol dir que no donen per fet el que la gent va fer de manera èpica, admirable i contundent … insulten els votants del primer d’octubre … si en Junqueras i en Jordi Sanchez (Junts i ERC) diuen que era una manera de pressionar el gobierno estan dient a la gent que els enganaren el 2017 i que fins i tot aprovaren lleis que llavors no acompliren per enganar-los, els estan insultant … si en Puignerò i n’Aragonès (Junts i ERC) es dediquen a pidolar diàleg als qui no volgueren investigar a fons lo del 17 A (PSOE i altres) en lloc de presentar acusacions internacionals de terrorisme i d’assassinat contra l’estado que hi estava involucrat estan insultant els qui votaren i els qui no votaren el primer d’octubre del 2017 … si, em sap molt de greu veure insultar gent que ha estat injustament empresonada però … EL REFERENDUM JA ESTÀ FET I GUANYAT. QUI NO TENGUI CORATGE D’ACTIVAR LA DUI QUE ES DECANTI DE LA LLUITA O QUE ES PASSI A L’ENEMIC, PERÒ QUE NO VULGUI LIDERAR EL POBLE EMPODERAT.