Un segon referèndum per a fer què?

La proposta de la CUP somou l'escenari polític però conté alguns elements que cal valorar amb molt detall

Vicent Partal
Vicent Partal
28.09.2021 - 19:51
Actualització: 28.09.2021 - 21:31
VilaWeb
Dolors Sabater, ahir en el debat de politica general. (Fotografia: Job Vermeulen/ACN)

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

La CUP ha oficialitzat al Parlament de Catalunya la proposta de fer un segon referèndum d’autodeterminació aquesta legislatura. Segons la proposta de resolució que ha presentat –i que encara cal veure si assumeixen o no els altres dos partits independentistes–, el parlament es comprometria a “dur a terme un referèndum d’autodeterminació abans no finalitzi la XIV legislatura”, és a dir l’actual.

En el text, la CUP precisa: “El poble català no pot desaprofitar la porta que s’obre amb el referèndum d’autodeterminació que Escòcia té previst celebrar el 2023.” I considera que aquest referèndum “situarà el dret a l’autodeterminació en el centre del debat de la política europeu [sic].”

Amb aquesta proposta, la CUP torna a sacsar el tauler amb força. Fins ara la posició més habitual entre els polítics independentistes era de defensar que el referèndum unilateral ja s’havia fet el Primer d’Octubre i que, si de cas, només tenia trellat fer-ne un altre si era fruit d’un acord amb l’estat espanyol, que, en cas de victòria del sí, facilitàs el procés posterior de reconeixement internacional de la república.

El text de la CUP no detalla si torna a proposar un referèndum unilateral o si es refereix a un referèndum acordat. Si és això darrer, tornem a la casella d’eixida, tothom hi estaria d’acord. O la immensa majoria hi estaria d’acord. Tanmateix, la qüestió delicada és si la proposta en realitat proposa de fer un altre referèndum unilateral en cas que no hi haja acord. Perquè això tindria unes conseqüències que no són clares. A la pràctica, enterraria el mandat del Primer d’Octubre, per exemple. I llevaria legitimitat a això que s’ha anomenat procés d’institucionalització republicana.

Ningú no pot discutir que la CUP va tenir, precisament, un paper determinant el Primer d’Octubre. El referèndum no era en el pla presentat per Junts pel Sí i va aparèixer en les negociacions del pressupost com una demanda dels anticapitalistes. I, malgrat el recel que molta gent vam expressar aleshores, jo mateix, avui és clar que la CUP tenia raó i que el referèndum d’autodeterminació va esdevenir l’eina clau i fonamental per a provocar l’enfrontament amb l’estat i el bot endavant de la nació.

Ara: es pot repetir una proposta com aquella? L’al·lusió al referèndum escocès és intel·ligent –tot i que encara no sap ningú si s’acabarà fent o no. Fer un referèndum a Catalunya al mateix temps que a Escòcia no hi ha cap dubte que posaria les contradiccions de la Unió Europea en primer pla. Però també implicaria la fi del paper fundacional del Primer d’Octubre, la fi d’aquesta força que el referèndum té com a “esdeveniment”, i generaria una força sentimental, un canvi de la subjectivitat de la gent, de la qual Ramón Grosfoguel ha parlat tant darrerament.

Tanmateix, a favor de la proposta hom pot adduir que, simplement havent-la presentada, ja ha foragitat la taula de diàleg del centre de l’escena parlamentària, tot i l’esforç i la convicció del president Aragonès. I també que és una proposta proactiva, que ja no va a remolc d’allò que faça el govern espanyol i que sembla retornar el moviment independentista al temps en què marcava el ritme.

Veurem demà si la CUP aclareix més la proposta i respon a la pregunta d’un referèndum per a fer què. També veurem com hi respon el govern…

PS1. Ací teniu la crònica d’Odei Etxearte sobre la primera sessió del debat de política general al Principat: “La CUP tira pel dret i posa a prova el govern d’Aragonès amb un nou referèndum“.

PS2. I ací, una altra notícia que té moltes lectures possibles: “Puigdemont, Comín i Ponsatí, a punt d’obrir una oficina parlamentària a Barcelona“.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
28.09.2021  ·  22:20

El que està clar és que l’escenari plàcid, i inoperant, d’una taula de diàleg ha quedat molt superat per la realitat. La proposta pot semblar inoperant, però és una proposta diferent. Mentre, el paper del Consell per la República sembla anar guanyant protagonisme. Falta que algú reaccione quan ven un satisfet a predicar les bondats democràtiques de la comissaria de Via Laietana. O de la imminent visita del Borbó. Dic jo.

Isabel M.T. Jordà
Isabel M.T. Jordà
28.09.2021  ·  22:24

Escòcia vol tornar a fer un referèndum perquè van perdre el que van fer el 2014 però no és el nostre cas. Els catalans vam fer un referèndum l’1 d’octubre del 2017 i el vam guanyar amb escreix. Quin sentit té tornar-lo a fer? Què passa que aquell referèndum nostre de l’1 d’octubre era de broma?

J. Miquel Garrido
J. Miquel Garrido
28.09.2021  ·  22:25

Centrem-nos, per favor.
– Oi que l’1O hi hagué un referèndum amb uns resultats força explícits?
– Oi que el sr. Aragonès inicià el seu discurs d’investidura dient que demanava el suport parlamentari per culminar la independència?

Doncs, que deixin d’enredar-nos i que facin la feina per a la qual es van comprometre tots plegats i per a la qual els van votar.

Joan Benet
Joan Benet
28.09.2021  ·  22:27

Vaig participar activament en el referèndum de l’1O. N’estic orgullós i ho tornaria a fer. Ara bé: de la mateixa manera que la taula de diàleg em sembla una enganyifa i un qui dia passa any empeny, quan la senyora Borràs diu que per referèndum ja tenim l’1O i que el que hem de fer és fer-lo efectiu, així, sense concretar res ni anar més enllà de reivindicar-lo, a mi també em sona a ganes de fer la viu-viu mentre no trobem el moment i la manera. Que, al igual que la taula de diàleg, mai queda clar fins quan hem d’esperar.
Si, per posar un exemple, és proposés un nou 1O, unilateral, exactament igual, nosaltres seguim tenint les eines intactes: tornaria a haver urnes, paperetes i gent. Però Espanya, seguiria tenint les mateixes eines? Tornaria a atracar el vaixell dels piolins? Tornaria el aporellos? Segur?
I si coincidís amb el d’Escòcia i amb les sentències del TJUE?
La prova: és pot parlar de la taula de diàleg i de l’1O i els espanyols com si sentissin ploure.
Que demà surti una resolució del Parlament possant data a un nou referèndum i veureu el merder que es munta. De vegades, el millor és veure les reaccions de l’enemic per saber si has tocat on fa més mal…

Victor Serra
Victor Serra
28.09.2021  ·  22:36

Estic d’acord. La CUP que s’aclari una mica si vol fer alguna cosa més que marcar paquet. El proper referèndum que fem ha de ser acceptat internacionalment, si podem fer-lo junt amb Escòcia, millor. Però repetir un altre 1 d’Octubre sense cap reconeixement de ningú és un tret al peu.

Jaume Bonet
Jaume Bonet
28.09.2021  ·  22:53

Seran ases!!! Demanar un referendum per part dels independentistes és un insult a la gent que va anar a votar el primer d’octubre del 2017. Des del punt de vista independentista el referendum ja està fet i guanyat. Seran miserables pidolant un referendum!!”!! Quina vergonya que em fa haver estat partidari de les CUP!!!

Jordi Buïl
Jordi Buïl
28.09.2021  ·  22:55

(una mitja correcció, si no sap greu)

El títol de l’editorial diu: “Un segon referèndum per a fer què?”

Jo, de sempre, des que era petit i vivia a Girona, hauria dit: “Un segon referèndum… per què fer?

Miquel Gilibert
Miquel Gilibert
28.09.2021  ·  23:02

A veure: es pot jugar a esgrima quan el contrari va amb floret, però si branda un Kalashnikov potser cal pensar en alguna altra cosa.

Referenda ja n’hem fet. Dos sense anar més lluny, que hem guanyat clarament, i era quan ens pensàvem que Espanya rondinaria però no s’atrevirien a…

És evident que ha quedat clar que Espanya sí que s’atreveix al que sigui, que a Europa per molt demòcrates que siguem no hi ha suports a menys que tinguin alguna cosa per guanyar, i que hi ha un ambient de mata-degolla entre independentistes que fa impossible el clima d’entusiasme, l’objectiu compartit i la unitat que varen portar al 1O. Algú s’imagina, per exemple, el MHP Aragonès fent de Puigdemont ? Au va !! Si té el mateix carisma que una capsa de mistos !!

També m’agradaria saber en quina ment brillant cap que Espanya no haurà après res del 9N i de l’1O i no tallarà de socarrel qualsevol intent. Seran tot el feixistes que vulguem, però de ximples no en tenen ni un pèl, tal i com ens han demostrat ! Per no parlar de la desligitimació de la república no nata i de totes les institucions nascudes al seu empar que implicaria un nou referèndum (encara que només sigui el projecte). Des del CxR a la casa de la república, etc. Penso que és el mateix que quan ho va proposar el MHP Torra i el varen deixar sol: una xarlotada

Tot això ho saben de la CUUUUP, perquè seran una colla de carallots i revolucionaris de pa sucat amb oli, però enzes del tot no. Per tant aquesta proposta d’anar donant voltes a la nòria com un hamster, proposant una i altra vegada les mateixes coses, amb els mateixos resultats i sense canviar res, només pot obeir al mateix que fa ERC amb la taula de diàleg: continuar vivint de la moma, guanyar temps i qui dia passa anys empeny.

L’alliberament arribarà quan el poble ocupi els carrers i controli el territori. Com a Lituània, a Kossove, Croàcia o Eslovènia. Quan la ciutadania a la primera de canvi talli l’aeroport setmanes, i les principals autopistes. Quan a una ordre del president de la república els funcionaris deixin de treballar i els estibadors del port de descarregar mercaderies. Quan els mossos no conspirin per detenir el govern i quan, si proclamem la independència, la gent surti al carrer a defensar la república. Quan la intersindical cridi a la vaga general i el seguiment sigui del 70%, etc Quan no ens faci por enfrontar-nos als tancs i als ridículs robocops.

Crec que encara ha de néixer, per desgràcia i probablement, la generació de líders que encapçalin tot això, i ves a saber si la generació de ciutadans que ho implementarà. Mentre no arriba, mirem d’ocupar les institucions i defensar la llengua, que prou falta ens fa. Feina de formigueta, però és que entre ells i nosaltres ho hem desmuntat en temps rècord. Sembla mentida !!

Torno a dir que no se quan tot això arribarà, però si d’una cosa n’estic segur és que ni els líders ni tampoc qui proclami finalment la república de debò no vindrà d’aquesta colla de diletants i revolucionaris de saló.

I si se’m nota emprenyat, és que realment ho estic. Veure el capteniment d’aquests “herois” enviant a la paperera de la història el MHP Mas, sense mullar-se en la organització del referèndum, traint Jordi Turull i aixecant la camisa a tothom des que varen posar els peus al parlament, crec que no mereix altra cosa que un supí empipament i un fort desig que els moqui la iaia.

Pere-Andreu Ubach
Pere-Andreu Ubach
28.09.2021  ·  23:04

Repetir l’exercici del referèndum del Primer d’Octubre és certificar que aquell referèndum no va tenir validesa; quelcom que moltíssims (no sé quants) dels qui hi vàrem participar no estem disposats a acceptar.

Però és que a més a més, repetir l’exercici del referèndum del Primer d’Octubre implicaria automàticament la invalidesa d’aquesta repetició. I en conseqüència no tindria la participació i la implicació que va tenir el referèndum del Primer d’Octubre.

Que el camí és el del referèndum del Primer d’Octubre? Sí! Rotundament sí.

Que hem de repetir el referèndum del Primer d’Octubre com qui camina a la roda del hàmster? No! Rotundament no.

Hem de fer un nou referèndum, sí. Però hem d’avançar i en aquest nou embat (perquè ha de ser nou), organitzar un referèndum destituent. Un referèndum que ha de servir per plantejar a la ciutadania que hem de definir plegats un nou país en forma de república. Un referèndum que derogui la vigència de la Constitució Espanyola al territori català i que serveixi per proposar a la ciutadania de Catalunya les regles que haurien de regir el Procés Constituent (per demanar la ratificació sobre les regles d’aquest Procés Constituent).

Aquest sí que hauria de ser l’objecte d’un nou referèndum. I evidentment UNILATERAL!

josep soler
josep soler
28.09.2021  ·  23:15

El referèndum està fet i guanyat.

Qui insinua que Espanya deixarà fer res, o és un ignorant, o és un cínic convençut que els seus votants són idiotes. El que fa la CUP, sabent-ho o no: és participar en la contrarevolució d’ERC per fer desaparèixer el Primer d’Octubre de la ment dels seus beats parroquians i periodistes.

Els independentistes, avui no hi tenim a cap partit que ens representi en el Parlament. És una anomalia demoràtica que un 52% dels diputats hagin mentit al seu electorat. Si volíem votar DEPENdentistes ja teníem als Colaus i altres partits nacioanlistes espanyols.

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
28.09.2021  ·  23:25

Un referèndum cal anunciar-lo amb temps i això dóna a l’enemic l’oportunitat d’enviar milers de piolins per impedir-lo i moure fitxes per tot arreu.

L’avantatge d’haver fet ja el referèndum i d’haver-lo guanyat és que la República es pot fer efectiva de la nit al dia sense avisar a ningú i agafant l’enemic amb els pixats al ventre.

És Espanya qui hauria de proposar un segon referèndum i aconseguir així una segona oportunitat a verue si poden guanyar-lo ells. Nosaltres hem d’anar de cara a barraca.

Antoni López
Antoni López
28.09.2021  ·  23:26

En Miquel Gilibert toca molt afinat. Ho comparteixo.

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
28.09.2021  ·  23:27

A mi ja em fa basarda tot això, què l’hi farem?

Aprofite l’ocasió per si algú no ho sap. ”

Sì non è vero, è ben trovatto”

EL TEXT DE LA JUTGESA ONOREVOLE PLÍNIA AZZENA QUE FA SEU LA FISCAL ONOREVOLE GABRIELLA PINTUS (que en teoria defensa la causa que planteja Llarena)

Diu que Puigdemont gaudeix d’immunitat i no pot ser detingut perquè així ho va establir el vicepresident del Tribunal General de la Unió europea el passat 30 de juliol. I punt.

I hi diu, també, que coneix el tema de les prejudicials que Llarena va plantejar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre les euroordres al negar-se els jutges belgues a lliurar l’H. Conseller en Lluís Puig.

N’hi diu, també, que coneix la sentència del tribunal de Schleswig-Holstein.

I, finalment, remata que el M.H.P. Carles Puigdemont, si vol, podrà declarar el dilluns 4 d’octubre i que ho podrà fer telemàticament, en defensa dels seus drets per haver estat detingut ilegalment,

I que si no en declara, arxivarà el cas. O siga, ja està tot decidit.”

Ho heu llegit a algun lloc tot això?

Doncs, sembla, que és així.

I a partir d’ací, per què no canviem els papers de ratolí i gat i encausem els Marchena, Llarena, Zaragoza, etc…en tribunals europeus a veure si encara els engarjolem a d’ells?

En fi, ja poden cantar missa els de les CUP o els d’ERC i els de Junts, en la part al·líquota que els pertany.

Un segon referèndum, per a fer què?

Doncs, per a donar temps als colonitzadors per a que et tomben tot el que ens proposem.

Com anem tan sobradets…cal donar-los temps per a que es preparem.

De veres creieu que amb tota aquesta colla es pot avançar algun mil·límetre en qualsevol camp del benestar social transversal?

Josep Blesa _(València)

PS: la primera empastifada del “catalanisme polític” ha estat tradicionalment a creure que els dirigents colonials són babaus.

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
28.09.2021  ·  23:35

Tants caps, tants barrets! Aquesta incontinència política ens converteix en un fenòmen curiós. Tan curiós com inoperant. Podria alguna universitat catalana fer un màster o un doctorat en estratègies guanyadores?

PERE SIO
PERE SIO
28.09.2021  ·  23:48

La CUP el populisme i els numerets que no serveixen per res. En el procés el seu sectarisme ha estat letal i una ajuda inestimable a l’Estat espanyol a qui diuen voler enfrontar-se.
Van fer la vida impossible al MHP Puigdemont, a les votacions importants i no van acceptar fer President a Jordi Turull hores abans de ser empressonat.
Pacten amb ERC perdre el temps 2 anys amb una taula fracassada i ara volen un nou referèndum deixant l’1-O com una costellada.
Sempre donen lliçons, ningú fa les coses bé, però mai entren al Govern, millor manera de no ser responsables en res i per poder criticar a tothom.
Els que voten la CUP pensant que seran decisius per empènyer i aconseguir la independència, són uns il.lusos.
En els darrers anys ja s’ha vist que no tenen paraula ni són de fiar, quan menys t’ho esperes deixen tirat a la cuneta a qualsevol.
Aquesta mena de progres de caviar, a part de fer els seus numerets populistes, per fer-se veure, el seu objectiu és portar la contrària a tot.
De la CUP Catalunya no pot espersr res de bo.

Jesús Albiol
Jesús Albiol
28.09.2021  ·  23:51

Fer un segon referèndum és un pas enrere i menysté l’1-O.
El que cal és plantejar quan, com i on declarar l’activament de la declaració d’independència en seu parlamentària. És l’opció més adequada per no recular com a minoria nacional que som en un Estat que nega el dret d’autodeterminació per la força … de les armes militars i judicials.

Oriol Roig
Oriol Roig
28.09.2021  ·  23:56

I per què enlloc d’un referèndum, que ja n’hem guanyat un parell, el Parlament no proposa una constitució. Una de curteta, de l’estil de la dels Estats Units. No un totxo com l’espanyola. Quelcom que es llegeixi en 5 o 10 minuts. I aleshores votem. Malgrat el que diguin jueces i gobierno i oposición (sic, en castellà). I en paral.lel fem tot el que esmenta en Miquel Gilibert. I creem un cisme. I amb el merder muntat, aleshores negociem qui es queda què. Que si les obres d’art del MNAC, que si las Fragatas F100, que si la deuda del Reino de España…

Daniel Mir
Daniel Mir
28.09.2021  ·  23:58

L’1O no sols vam votar el referendum sinó que el vam guanyar i vam proclamar la República. Sols ens cal fer-la efectiva quan això sigui adient. Que hem de fer més referenda? i tant. Vull referendar amb el meu vot, totes i cadascuna de les lleis que es facin al meu país, com a Suïssa. I més ara que l’electrònica ho facilita. No vull votar partits polítics… pero això ja és un altra història.

Jaume Riu
Jaume Riu
28.09.2021  ·  23:59

PROACTIUS
M’ha sorprès l’editorial prudent en comptes de ser tan clar com altres dies. Vicent Partal fa servir l’enginy i un punt de vista positiu per dir que la proposta de la CUP té l’avantatge de ser proactiva. Sembla que ho fa per no haver d’entrar en controvèrsia amb la CUP massa aviat. Els primers comentaris dels lectors sí que descriuen l’oposició a minimitzar l’1-O amb el seu caràcter fundacional i, en general, trobem que no és oportú repetir un referèndum que ja vam fer i vam guanyar. Tot molt diferent de l’exemple d’Escòcia.
Per altra banda, la creació d’una oficina de Waterloo al Born per fer visible o funcional l’activitat dels eurodiputats, això sí que és una operació proactiva.

Aleix Corral
Aleix Corral
29.09.2021  ·  00:17

Per fer la independència cal un cicle de 3 passos obligatòriament: referèndum, declaració d’independència i presa de control de les institucions i territori. Aquests passos s’han de fer seguits, en un temps breu i definit. El que pot variar és l’ordre en que es fan. Tan és començar i acabar en un o altre, però han de tenir una continuïtat.
El problema del Primer d’Octubre i de la declaració del 27 és que no va haver presa de control, és evident, no som independents. 4 anys després i vist el paperot dels 2 governs autonòmics que ha hagut, és bastant clar que el mandat del Primer d’Octubre ha caducat perquè el cicle dels 3 passos es va aturar ja a les eleccions del 2018.
La proposta de la CUP no és altre que començar el cicle de nou pel referèndum. I vist el panorama, actualment és la proposta més sensata per avançar cap a la independència.

Ed Garrido
Ed Garrido
29.09.2021  ·  00:27

Les pallassades habituals de la Cup. Perque vau investir al de Pineda a canvi de res???

Frederic Varela
Frederic Varela
29.09.2021  ·  00:31

Tornem a començar la casa per la teulada. El que cal és dissenyar un escenari de com es defensarà la proclamació d,independència una vegada guanyat el referèndum. I ja posats, és l,única cosa que cal decidir, el referèndum ja es va fer i només cal reactivar la declaració d,independència suspesa.

Lola Tomàs
Lola Tomàs
29.09.2021  ·  01:05

Tampoc li acabo de veure sentit a fer un altre referèndum perquè

1) ja en vam fer un i el vam guanyar
2) hi ha el risc que ara perdem. Després d’aquests 4 anys incomplint promeses, gestionant autonomia, amb baralles partidistes i punyalades traperes, etc. molta gent està emprenyada i m’hi jugo que votaria menys gent Sí a la independència i, en canvi, votaria més gent No, que no va votar l’1O
3) voler repetir jugades sense tenir plans nous només té el risc de descafeïnar i desvirtuar l’1O. I això no és sensat
4) l’Estat Espanyol ara ja està avisat i tampoc són imbècils. L’efecte sorpresa ja no hi és. Un altre tema seria que Ñ acceptés nou referèndum i resultat.

Si el que és vol és posar l’Estat Espanyol i la UE contra les cordes, esperem què passa a Escòcia. Si guanya el sí és un bon moment per mobilitzar i concretar el camí cap a la independència, per exemple, fent efectiva la declaració d’independència publicant-la al DOGC o altres accions segons estratègia del moment.

Mentrestant anem enllestint coses, que de feina n’hi ha, reforcem el CxR per exemple… però pretendre que hi pot haver un altre 1O és pretendre distreure el personal o fer-se veure o jo què sé. Jo llenço la proposta a la paperera de la història.

Ramon Perera
Ramon Perera
29.09.2021  ·  02:15

Crec que és necessari fer una anàlisi rigorosa de l’escrit de la CUP.

> Comencen amb el logo [angle superior esquerra] “Un Nou Cicle”. Què ens diu aquest logo? Forma part del missatge?
No en tinc cap mena de dubte: forma part del missatge. Ja ho diu el rètol que Dante posa a l’entrada de l’infern “Lasciate ogni speranza”. Ara comença un nou cicle, lo passat ja és història. També l’1-O.

> Seguim amb el primer paràgraf: “El Parlament de Catalunya ha resolt en diverses ocasions que el conflicte polític amb l’estat només es resoldrà per la via de l’exercici de l’autodeterminació i l’amnistia de totes les persones represaliades.”
Fantàstic!! Acabarem amb el conflicte polític autodeterminant-nos per formar part d’una [república?, monarquia?] federal espanyola.
Per què dimonis esmenten d’entrada les persones represaliades [i l’amnistia] si deprés en tot l’escrit ja no en tornen a parlar més. Ni indirectament.
I l’amnistia que proposen, serà com la que ens van endinyar el 1977, que també amnistiava [sobre tot] els policies torturadors? Etc.

> El segon paràgraf està molt mal redactat. Tanmateix, com que s’entèn lo que volen dir, el comentaré en aquest sentit. Diu que la societat catalana demana celebrar un referèndum d’autodeterminació. Aquest és el seu sentit.
La manipulació implícita és que fan aquesta constatació com si la societat catalana no hagués fet ja un referèndum d’autodeterminació, com si fer-lo fos una assignatura pendent. A més, no fan cap proposta per desencallar l’aplicació del resultat de l’1-O.

> Tercer paràgraf: Escòcia obrirà una porta. I si mentrestant nosaltres [precissament nosaltres] fessim alguna cosa? Tenen alguna proposta en aquest sentit?
Al paràgraf hi surt dues vegades la paraula “referèndum”, però sempre referit a un referèndum d’Escòcia.
Ah sí!! “El poble català no pot desaprofitar …” S’accepten propostes per aprofitar l’oportunitat.

Per això,

> “El Parlament de Catalunya es compromet a dur a terme un referèndum d’autodeterminació …” Seria fantàstic que l’independentisme estès ben representat en aquest Parlament!!!

La Generalitat no tindrà massa feina per preparar el dit referèndum: a l’hora de votar pot fer servir les pròpies urnes del Parlament.

Observacions finals, last but not least:
– La paraula “independència” no apareix ni una sola vegada en tot el document, ni tan sols és aludida.
– És evident que l’escrit que comento ha estat redactat a corre-cuita. Pèsim indici per a un contingut [un referèndum d’autodeterminació] de màxima importància política.

ENRIC ROIG
ENRIC ROIG
29.09.2021  ·  05:03

Quina vergonya de veure com els nostres temerosos i destartalats polítics defensen els seus interessos majoritàriament amb el cul (el fan servir per a pensar lo que els convé a ells, i per a estar ben aferradets a la poltrona de la qual provenen les sucoses nòmines per les quals s’han deixat lligar de mans i peus).
Alguna coseta de curtets devem tenir els ciutadans quan fem el major cas a “aquestes propostes per a imbècils” i “propuestas para imbéciles” provinents dels “governs duplicados” que novament tornaràn a discutir profundament sobre el sexe del àngels.

M.ROSA (anglès) SOLER
M.ROSA (anglès) SOLER
29.09.2021  ·  05:41

El referendum està fet i guanyat, altre cosa seria ningunejar el que vam fer l’1O

Josep Maria Miquel
Josep Maria Miquel
29.09.2021  ·  07:03

Prou de referèndums!

PAU BOLDU
PAU BOLDU
29.09.2021  ·  07:03

Aquests d’erc proposaran un referendum quan ells i el psoe vegin clar que guanya el SI A ESPAÑA. El tripartit psoe.erc.comuna continua vigent, aqui i a la putrefacta españa del Rufian.es

Miquel Estrades
Miquel Estrades
29.09.2021  ·  07:05

Demanar un referendum per part dels independentistes és un insult a la gent que va anar a votar el primer d’octubre del 2017. Des del punt de vista independentista el referèndum ja està fet i guanyat.

Jaume Ortí
Jaume Ortí
29.09.2021  ·  07:07

Crec que tots tenim ben clar que un referèndum acordat amb Espanya aquesta legislatura, a no ser que passi quelcom molt i molt gros, és una possibilitat encara més utòpica que un resultat tangible i beneficiós de la taula de diàleg.

I si és unilateral? El Primer d’Octubre va ser possible perquè hi havia un corrent de fons que arrencava d’uns anys enrere i que feia que la gent estigués disposada al que calgués.
Si ara es volgués repetir no només enterraria l’esperit del Primer d’Octubre i, sobretot, el mandat que en sorgí sinó que probablement acabaria sent una caricatura descafeïnada. No conec ningú que s’hagi fet espanyolista des de llavors, però sí que hi ha un gran escepticisme amb els polítics. Difícilment es podria repetir la complicitat i implicació de tanta gent. Quanta gent estaria disposada a enfrontar-se de nou a les forces d’ocupació després de veure com molts dels polítics que ho van promoure han dit que només era una eina per a forçar una negociació, que no havia de tenir caràcter oficial o, directament, que anaven de catxa o, encara més, que uns no tenien res preparat per a fer efectiva la independència i els altres es veu que o no ho supervisaven o ja els anava bé?

La repetició sense solta de moments transcendents acaben per fer-ne una paròdia risible.

Que facin el favor de fer la feina per a la qual els hem votat i que es deixin de genialitats.

Albert Miret
Albert Miret
29.09.2021  ·  07:20

La proposta de la CUP els va molt bé a ells per tancar la història de l’anterior i sacsejar la tauleta-excusa per no fer res d’ER de Convergència. Els independentistes ja vam fer un referèndum completament legal (només el creuen il·legal els espanyols perquè els hi va la vida, o, més ben dit la bona vida), el vam guanyar amb sang, suor i llàgrimes, superant les bèsties atiades pel seu rei.
Si hom torna a fer el mateix, el resultat serà el mateix. Nosaltres tenim un Referèndum guanyat i una proclamació feta i posada en stand by, no pas eliminada, com voldrien molts. El que s’ha de fer és continuar amb la proclamació de la República i deixar-nos estar d’equilibris absurds que només serveixen als partidets de sempre i gens al poble.

Salut Carbonell
Salut Carbonell
29.09.2021  ·  07:36

L’últim paràgraf del comentari del Sr. Miquel Gilibert sobre la CUUUUUUP és memorable, digne de posar-lo en un marc i penjar-lo a fi de llegir-lo sovint.Moltes gràcies també per tot el que diu….. ja sé que té molta, moltíssima raó pero si el realisme fa patir i és bo de tenir-lo present , la il·lusio i l’esperança són el motor de l’evolució i sense elles no es fa rés. ……endevant i molt bon dia.

Dario Beksic
Dario Beksic
29.09.2021  ·  07:48

Amen a les paraules d’en Miquel Gilibert, com gairebé sempre. I per als cinèfils, una altra manera d’explicar-ho: https://www.youtube.com/watch?v=xPZ6eaL3S2E. I al final de la pel·licula, tot acaba molt i molt legal.

Carles Serra
Carles Serra
29.09.2021  ·  08:08

Gràcies Vicent per l’editorial; els comentaris que hi han per part dels subscriptors de Vilaweb ja hi diuen i ho defineixen TOT ; tot plegat molt patètic, com ha sigut i és la nostra història.

Ernest Vidal
Ernest Vidal
29.09.2021  ·  08:30

Em sembla interessant la reflexió d’Aleix Corral, que a parer meu no va en la línia de desprestigiar l’1-O, sinó de possibilitar la seva repetició amb ple sentit:

“4 anys després i vist el paperot dels 2 governs autonòmics que ha hagut, és bastant clar que el mandat del Primer d’Octubre ha caducat perquè el cicle dels 3 passos es va aturar ja a les eleccions del 2018.”

Trobo que lliga amb el comentari de Xavier Zarza de dissabte passat:

“quan tot l’entramat judicial europeu es resolgui, si acaba com es d’esperar, desarmarà l’Estat Espanyol impedint que actui de la mateixa manera com ho va fer l’octubre de 2017. És a dir, si es convoqués novament un referendum unilateral d’independencia, Espanya no podria executar totes les seves (ja conegudes) amenaces i hauria de deixar fer en part. […] Això possibilitaria una potencial validació internacional de la votació (aquest fou el gran problema del 1-O per l’acció, inteligent en aquests sentit, dels piolins) i una eventual proclamació d’independència amb reconeixement internacional tindria més possibilitats de tirar endavant.”

Des del meu punt de vista, el referèndum va tenir una participació grandiosa, massiva, i el vam guanyar. Però el cert és que un acte electoral ha de celebrar-se en una “pau sagrada”, i els piolins se la van carregar. Només que un sol vot no es pogués comptar per la confiscació d’urnes ja fa que a escala internacional tinguin l’excusa per considerar-lo un referèndum no vàlid. Si s’arriba a un punt en què aquesta acció repressiva s’impossibiliti per l’èxit de la via legal de l’exili a Europa, de la mateixa manera que amb les fotos del rei, tindria tot el sentit activar una operació “dos tazas” i anar buscant el reconeixement internacional, ni que sigui d’un únic país.

Penso, però, que la proposta de la CUP és precipitada, ja que encara no està totalment aclarida i guanyada la via legal europea.

Joan Andreu Juan
Joan Andreu Juan
29.09.2021  ·  08:32

Un parell d’apunts.
1) Tristament estic molt d’acord amb M. Gilibert. Fa falta un sacrifici col·lectiu que no crec qie estiguem disposats a patir.
2) Lo de la CUP és pura estratègia autonomista per desgastar els contraris.
3) A dia d’avui em preocupa més l’actitut de Junts que la de ERC. ERC te traçat un camí clar: esdevenir poder autonòmic i municipal a Catalunya. Quin és el camí de Junts? No el sabem. En els fets és submisa a ERC i a Madrid, però no en les paraules. Això els perjudicarà greument, em tem.
4) I el paper de Carles Puigdemont? Crec que tots sentim un afecte molt especial per la persona que va fer possible l’1-O. Sabem que és la pedra a la sabata d’un Reino de España on la unitat passa per damunt TOTES les altres qüestions… emperò…

Carles Carbonell
Carles Carbonell
29.09.2021  ·  08:37

L’1 O vam votar i vam guanyar, però no vam implementar. Participo a moltes mobilitzacions i no veig un suport gran a la unilateralitat que la faci factible només amb la inèrcia de l’1O. Penso que, paralelament a picar pedra (llengua comuna, Intersindicals, renda bàsica universal, espoli fiscal, + rodalies i – AVE/avions, defensa i millora de serveis públics…), caldria reactivar “l’esdeveniment” amb aconteixements. En aquest sentit,, no em sembla una mala proposta un nou referèndum com proposa la CUP. O una vaga general convocada per “intersindicals”. O entrada de les exiliades a territori català. O… (aquesta és la feina).

No entenc tants comentaris absolutament destructius contra la CUP. No comparteixo amb la CUP la tonteria dels dos anys, però comparada amb ERC i JUNTS em semblen una bona organització política independentista d’esquerres.
Crec que pensar que els mou interessos de “classe política” és desbarrar.

teresa labourdette
teresa labourdette
29.09.2021  ·  09:25

L1O vam fer el referèndum i el vam guanyar. Plenament d’acord amb el comentari d’ en Miquel Gilibert. Prou teatret. Anem per feina.

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
29.09.2021  ·  09:33

Miquel Gilibert i Josep Soler, comparteixo i em trec el barret.
Els “nostres” polítics ho estàn malbaratant tot.

Joan Cuscó
Joan Cuscó
29.09.2021  ·  09:34

Cal ampliar la base del Consell per la Pepública.
És el que tenim per fer efectiu el Primer d’Octubre.

Ni oblit ni perdó!

Annamanu Ràfols
Annamanu Ràfols
29.09.2021  ·  09:41

Doncs com veiem molts ¡Prou referèndums! Fet i guanyat a plena llum del dia ; així com son a plena llum del dia les conseqüències d’haber-lo fet i guanyat. ER, CUP , i part que correspongui de Junts son col.laboracionistes de l’estat Espanyol. Estan actuant en contra del que van dir defensarien en el seu programa en ser escollits. El Sr. Aragonés va afagir ahir un altre mentida a la muntanya que ja té acumulada. No es veritat que treballi per la independència de Catalunya .

D’acord en el que comenta el Sr. Gilibert.

Pep Agulló
Pep Agulló
29.09.2021  ·  09:42

UN REFERÈNDUM “PROACTIU” EN CLAU AUTONÒMICA PER VIA PARLAMENTÀRIA?

Aquest país hi ha gent encara que davant de les sigles CUP s’ennuvolen i deixen de tocar a peus a terra. Es tornen acrítics fins al punt de fer valoracions contradictòries amb anteriors anàlisis…

L’editorial equipara l’anècdota de la proposta del referèndum de la CUP amb la categoria de l’1-O. Un greu error.

Tots estem d’acord que la grandesa de l’1-O va ser perquè era un moviment sorgit de la base que va arrasar amb tot, partits, institucions, etc. Glorificar el paper protagonista de la CUP en aquest procés, em sembla del tot exagerat per dir-ho suau…

Sense l’energia generada en el mantell de la terra no hi hauria l’erupció a l’escorça que s’ho emporta tot.

El problema de la proposta de la CUP no és ni tan sols referèndum per a què fer? La CUP que mai ha volgut tenir cap responsabilitat en el govern, es despenja amb aquesta proposta parlamentària que pretén tapar la lluita i les conseqüències del 1-O. Se’n diu política autonomista. Contrarevolució amb boca del mateix Vicent.

Un referèndum des de dalt ! És igual que sigui unilateral o pactat. Res de mobilitzacions, res del CxR, des de la Generalitat segrestada per la repressió espanyola, és fer un brindis al sol. Bé no és així, és clar, és una manera de pressionar (o trencar) amb el seu soci ERC, de l’acord a què van arribar, que ara veuen que això de la taula no té trellat…

PS. Llegiu els comentaris a la crònica de l’Odei…

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
29.09.2021  ·  09:46

Molt bé cupaires. Tot i que lo del Referèndum ja ho tenim superat; és una bona jugada d´escacs. Això porta: 1r. Que la ditxosa tauleta no se la creu ni ERC i força a donar propostes reals. 2n. Insta al govern espanyol a deixar de riure. 3r. La gent independentista va agafant temperatura.

Gerber van
Gerber van
29.09.2021  ·  09:56

Una cosa està clara: la proposta de la CUP no és sobre un referèndum pactat amb l’estat espanyol, perquè en parla després dels dos primers anys del període de govern quan les negociacions han fracassat. Doncs parlen d’un referèndum unilateral. Sobre què? Si no es tracta de la independència de Catalunya, un referèndum no té cap sentit. Com serà la pregunta em sembla poc important. És a dir una repetició del que ja hem fet el 1-O del 2017.

El què han de fer la CUP i la resta dels partits independentistes és complir el mandat polític del referèndum del 1-O com està escrit en la Llei 19/2017, del 6 de setembre, del referèndum d’autodeterminació . No fer-ho és només covardia i frau electoral. La proposta de la CUP ve d’aquí.

Sílvia Poll
Sílvia Poll
29.09.2021  ·  10:02

Ostres, el comentari d’en Miquel Gilibert m’ha deixat de pedra perquè és exactament així. L’hauriem d’enmarcar i penjar-lo al costat del mirall on ens mirem cada dia i sent així cóm hauria de ser i veient com estem, tinc molt clar que jo no veuré la independència del nostre pais.

Àngels Folch
Àngels Folch
29.09.2021  ·  10:22

No veig de cap manera que la CUP tingués raó, ni que el referèndum d’autodeterminació vagi esdevenir l’eina clau i fonamental per a provocar l’enfrontament amb l’estat i el bot endavant de la nació. Primer perquè no va ser la CUP, o no va ser únicament la CUP, qui va tornar a posar el referèndum damunt de la taula ni qui va convèncer JUNTS PEL Sí de tornar a la casella de sortida, és a dir, a la de plantejar un referèndum com a eina per assolir la independència. Qui ho va fer i qui va aconseguir l’acord dels partits va ser l’Assemblea modificant el Full de Ruta que havia aprovat en la seva anterior assemblea general. Però tornar a posar en el full de ruta el referèndum significava indirectament negar legitimitat a la declaració feta des del Parlament com a fruit d’una majoria parlamentària sortida d’unes eleccions plebiscitàries que havíem guanyat. De fet, va ser una manera de treure les castanyes del foc als polítics.

El referèndum era el pla A de l’assemblea, què ja havíem intentat al 2014, i ja havíem vist que no tenia sortida. Per això havíem passat al pla B: eleccions plebiscitàries. Eleccions que vam guanyar però que la CUP es va carregar dient, la mateixa nit electoral, que les havíem perdut. I, per acabar-ho d’adobar, a més a més, va aconseguir fer fora de l’escenari polític (a través de les gestions/pressions del senyor Jordi Sánchez) el candidat de JUNTS i guanyador de les eleccions plebiscitàries, el MHP Mas. Pel que hem anat veient després, amb el referèndum del 2017 alguns tan sols pretenien fer un pols a l’estat per aconseguir fer-lo seure a negociar (santa innocència!) i per aconseguir-ho durant la campanya van dir a tothom que si el SÍ guanyava encara que fos tan sols per un vot declararien la independència. Això és el que TOTS els polítics van dir als quatre vents públicament i el que tots els electors ens vam creure que farien perquè els vam fer confiança. I sembla ser que l’Estat també s’ho va creure i com que no estava disposat a negociar res de res va treure la policia per impedir aquella votació utilitzant fins i tot la violència.

En contra tot pronòstic, vam fer el referèndum, vam votar de manera impecable aproximadament uns 3 milions de persones, uns 700.000 vots de les quals van ser segrestats per la policia, però 2,3 milions es van poder comptar i el resultat va ser una victòria aclaparadora del SÍ (un 90,18%). Suposant que tots els 700.000 vots segrestats haguessin votat NO, la victòria hauria estat igualment contundent: 68% a favor de la independència amb un participació del 54,5% del cens espanyol (!) de votants a Catalunya.

Atès que en un referèndum la participació no pot condicionar el resultat, podem afirmar que el Primer d’octubre els catalans, tot i la repressió de l’estat, vam votar i vam guanyar la independència per un 90,18% de vots favorables a la secessió. Per això ara, tornar a proposar un referèndum, sigui pactat o sigui unilateral, és tirar pilotes fora o tirar la pilota endavant. És deixar-nos prendre el pèl. Jo no hi estic disposada.

En el programa electoral de la CUP a les eleccions del 2015 s’hi llegia això:

«La CUP – Crida Constituent defensa que només conjuntament amb la consecució de l’emancipació social serà possible reeixir en el procés per construir la independència nacional.»

Algú que té una posició tan poc consistent com aquesta ja es veu que mai no treballarà de debò per la independència de cap nació. El deu discurs independentista és un discurs buit que no s’aguanta per enlloc. Els cupaires el que volen és “l’emancipació social” i l’emancipació nacional els serveix d’esquer perquè els bonifacis dels catalans els votin pensant-se que així assoliran la independència més ràpidament.

I ara han passat de defensar amb carn i ungles el Primer d’octubre i de dir que el vam guanyar i que és una conquesta del poble a proposar un altre referèndum quan en el cas de Catalunya, a diferència d’Escòcia, ja el vam fer, el vam guanyar i encara en patim les conseqüències tot i no haver-se fet efectiva la independència.

Inicialment ja em vaig oposar a saltar-nos el full de ruta de l’assemblea tornant al punt de partida, i amb més raons em negaré ara a tornar-hi després d’una victòria indiscutible com va ser la del Primer d’octubre.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
29.09.2021  ·  10:27

El problema no és fer un segon referèndum, és si sabrem/podrem defensar el resultat, en cas de que -molt probablement- guanyés la independència. Fer-lo simultàniament amb el d’Escòcia pot posar en contradicció l’estat espanyol i també Europa, en particular la mateixa Escòcia, perquè encara que la finalitat sigui la mateixa i també ho sigui la legitimitat, són processos d’arrel històrica diferent, de context diferent i de conseqüències també diferents. En aquesta vida es pot argumentar gairebé tot. L’estat espanyol argumentarà el sursum corda per dir que el procés escocès no té res a veure amb el català i probablement Europa ho comprarà perquè -tornem-hi- quin incentiu té la UE per acceptar i recolzar la independència de Catalunya?. En el cas escocès sí que en té d’incentius que van en la línia de recuperar mercat i encotillar Anglaterra. Crec que el procés d’independència l’hem de veure com una escala de molts graons que anem pujant -amb alguna caiguda- i que hi ha replans importants com ho va ser l’1 d’octubre, el 9N o les consultes d’Arenys. L’1 d’octubre sempre serà una fita molt important, però n’hi haurà d’altres perquè sinó és així el pronòstic és molt dolent. Jo no sé què passarà però si que em sembla que la majoria sabem quin és el camí, com sabem que per pujar l’Everest cal estar molt preparat i jugar-se la vida. El camí és l’enfrontament constant i persistent amb l’estat fins posar a Europa en un compromís -l’incentiu- que li faci acceptar un referèndum amb totes les conseqüències. Pel camí les contradiccions, els greuges i la repressió causarà més ingressos a la causa i en aquest “xup xup” és quan haurem de negociar com deixar anar les amarres per salpar.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
29.09.2021  ·  10:42

Ja vam votar el 1 de octiubre i vam guanyar ara toca a fer efectius els resultats, per tant no és comparaple amb Escòcia

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
29.09.2021  ·  11:04

A veure si ens entenem: el referèndum està fet i vàrem guanyar; la independència està declarada pel Parlament encara que no es va fer efectiva. Aquests fets són fixes i irrefutables. Fer una altre referèndum, que haurà de ser unilateral com tothom sap fins i tot els nens, no té cap sentit. Ara bé, parlar-ne sí que en té, i molt. Perquè posa en evidència una altre cosa que tothom sap, fins i tot els gats en aquest cas: que la taula de diàleg no servirà de res per a solucionar el conflicte politic ben real, el conflicte entre nacions, que tenim davant. I això és molt important de cara al nostre entorn, de cara a la UE.

No oblidem mai que un procés de independència és sempre un afer internacional, es vulgui o no; i que es juga en el tauler internacional, fins i tot més enllà de la UE. Encara que no s’hi hagi insistit gens, el fet és que si la independència declarada al Parlament s’hagués fet efectiva d’entrada uns quants paisos de la UE i de fora de ella l’haguessin reconegut. I no pasa pocs. Així les coses tot el que sigui plantejar reptes i actes que interpelin a la comunitat internacional és positiu, i molt.

Veurem com respón el Govern…..

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
29.09.2021  ·  11:52

Crec que no cal dedicar molt de temps a la proposta de la CUP. La proposta és capciosa. Comptat i debatut, la proposta es resumeix a la pregunta: voleu un nou referèndum sí o no? De fet, és el tema de l’enquesta d’avui a ElNacional.cat i, sorprenentment (per a mi), el resultat ha estat majoritàriament: sí.

Per descomptat, si el resultat del referèndum fos sí i el resultat s’apliqués, aleshores, la cosa tindria algun sentit, però no pense que la CUP tinga un pla de com fer-ho. Doncs, és una capciositat dreta i feta.

La pregunta interessant seria, per què la fan? I la resposta, per a mi, és palmària. És una vegada més una actuació de “politique politicienne”. Una vegada més estan més interessats en la seua quota de partit dins un parlament cada vegada més lluny de la voluntat dels votants de l’1-O.

Jo no li prestaria molta atenció. Els polítics només volen entretenir-nos fins a les pròximes eleccions autonomistes. A més a més, n’estic fart de discutir sobre el sexe dels àngels.

Oscar Bernades
Oscar Bernades
29.09.2021  ·  12:15

Ho sigui que la CUP a més de semblar ximples, ho són…

Ismael Calvet
Ismael Calvet
29.09.2021  ·  12:28

El referèndum d’independència ha estat votat i guanyat en unes condicions extremes. Assumir-ho i defensar-ho ens legitima i obviar-ho ens anul·la, tan simple com això.

Res a dir si es tractés de votar la constitució sorgida d’un debat constituent participatiu, però plantejar això ara és jugar a pujar l’escala saltant-nos un graó essencial que mal que ens pesi hi és: no hem fet efectiva la independència, i per tant encara som a mig camí (sent generosos) de constituir-nos en ens polític.

Poder el seguit d’hòsties a mà oberta que s’endú la judicatura espanyola fora dels seus límits ajuda a matisar la passió genocida de l’estat en el proper embat, i això permet que la democràcia pugui treure el nas per respirar una mica. Però si aquest arriba a ser l’escenari, faríem mal fet de fer nosaltres la proposta de mínims: és a dir, amb els resultats de l’1O a la mà, si s’ha de negociar res amb l’estat és el repartiment d’actius i passius i, si no s’hi avenen, que proposin ells de fer un segon referèndum de resultat vinculant, i llavors ja veurem si l’acceptem.

oriol avila
oriol avila
29.09.2021  ·  12:30

La creció de ´una OFICINA d´ eurodiputats independentistes clars i catalans al Born, em sembla una gran idea.
Inclús estic disposat a oferir un pis al Eixample com a segona oficina, i col.laborar-hi personalment.
Tots hem de posar tot el nostre esforç `per a bastir definitivament la REPUBLICA DE CATALUNYA LLIURE !!!

Federico Ruiz
Federico Ruiz
29.09.2021  ·  12:34

Sí, el 1o vam guanyar el referèndum. I? ¿Som una república independent? Va ser reconegut per alguna institució internacional? Molts confonen la legitimitat moral amb la història real. Per descomptat que caldrà fer un altre referèndum i, molt probablement, també unilateral. Però aquesta vegada creant les condicions per fer-ho efectiu. No crec que Carles Riera vulgui ficar-nos en la roda de l’hamster, sinó posar dates i comprometre amb elles. Noto una animadversión envers la CUP tan significativa com perillosa.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
29.09.2021  ·  12:53

Ara la CUP.
Abans ERC i Jordi Sànchez de Junts.

Aquests mateixos líders ens tornen a trair com ja ho van fer els anys 1970-80 acceptant un autonomisme propiciat per l’Estat espanyol.

ELS MATEIXOS PROTAGONISTES:
Àngel Colom (substituït per Junqueras).
Carles Riera
Jordi Sànchez

No vull cap referèndum (ja el vam fer). El que vull és que l’invasor se’n vagi a casa seva després de segles d’ocupació.

M Sonsoles Caro
M Sonsoles Caro
29.09.2021  ·  13:08

Ja vam guanyar el REFERENDUM de l’1 d’octubre.
Ara, el més sensat, és reforçar el Consell per la República.
Això i les batalles judicials guanyades i per guanyar a Europa ens han de portar a l’Independència.

Carles Blas
Carles Blas
29.09.2021  ·  13:30

Tot s’ha dit:
CUP/ERC/Junts 0 – Pedro Sánchez 4

L’altre eliminatòria:
Puidgdemont/Boye 14 – TS/Gobierno de España 0

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
29.09.2021  ·  13:36

El referèndum és fet i guanyat i la independència proclamada, amb sang, suor i llàgrimes. Avançar és anar endavant, no qüestionar i tirar enrere.

Salvador Molins
Salvador Molins
29.09.2021  ·  13:45

LLEIALS A LA JA INCIPIENT REPÚBLICA CATALANA INDEPENDENT
Si som siguem, no pidolem la Independència … fem-la i visquem-la!

OBJECTIU PRIMER:
FER GRAN EL CONSELL PER LA REPÚBLICA

No ens fotem “un tret al peu”, i menys encara no ens fotem un tret al cap. Vam guanyar i alguns encara no s’ho creuen. És que es tracta d’anar fent referèndums fins que el perdem com el van perdre els escocesos i els quebequesos? La proposta d’un nou Referèndum no ens soluciona res sinó som capaços d’implementar el que ja hem guanyat, en això ens hem de concentrar, en preparar-nos per fer i dir el “Prou!” definitiu. Fem gran el CxR i mantinguem-nos lleials al Mandat del 1r d’octubre de 2017 i completem el que falta per completar la DUI ja feta el 27 d’octubre de 2017. A més si es tracta de fer un nou embat amb un Referèndum no l’hem de fer deslegitimant el Referèndum d’Autodeterminació que ja l’hem guanyat, sinó com ha escrit Pere-Andreu Ubach 28.09.2021  |  23:04, fem el Referèndum sobre la validació de la Constitució del nou estat. Una constitució basada en la Constitució Catalana dita de l’Havana o una de les altres Constitucions provisionals de la República Catalana, totes elles breus i clares com la dels EUA.

Catalans, no malmetem el que ja tenim guanyat i fem tot el possible i l’impossible per completar-ho, complint lleials el Mandat d’edificar la incipient República Catalana Independent.

Com ha escrit Pere-Andreu Ubach, 28.09.2021  |  23:04:

Que el camí és el del referèndum del Primer d’Octubre? Sí! Rotundament sí.
Que hem de repetir el referèndum del Primer d’Octubre com qui camina a la roda de l’hàmster? No! Rotundament no.

I com escriu Frederic Varela, 29.09.2021  |  00:31:

El que cal és dissenyar un escenari de com es defensarà la proclamació d’independència … I ja posats, és l’única cosa que cal decidir, el referèndum ja es va fer i només cal reactivar la declaració d’independència suspesa.

I la feina constant de cada dia que a la seva manera ens explica Gilibert. I quan diguem prou a la colonització i el domini a que els espanyols i els seus col·laboradors ens sotmeten, i no titubegem … un “prou” definitiu amb convenciment i fermesa.

Al final el que va fer caure el Mur de Berlin no van ser tan les metralletes o els cops de pedra sinó la determinació i la resolució d’una situació que es fa insostenible. No podem ajudar qui ens nega, roba, empresona i pega. Fer costat a l’enemic de Catalunya és el més gran error.

PS:
El Referèndum d’Autodeterminació ja està fet i guanyat, ara el que ens manca és fer gran el CxR i plantar-nos.
Ja som 99.273 ciutadans censats, lliures i responsables. I tu?

Comencem a viure la incipient independència sense esperar reconeixements, permisos ni concessions de ningú.

Jo sí veig i visc la nostra República Catalana Independent. Sóc viu i la visc en lluita i lleialtat actives. I dic “PROU” un prou convençut i persistent. Siguem POBLE lliure com ens ensenyà Xirinacs. Tots lliures som imparables!

Montserrat P.
Montserrat P.
29.09.2021  ·  15:32

Fum, fum, fum.
Per fer veure que fan alguna cosa . Però no fan res.

El referèndum ja l’hem fet. I l’hem guanyat.
Ara només cal implementar el resultat.

Roser Caminals
Roser Caminals
29.09.2021  ·  15:47

Cal una dosi de realisme. Ens agradi o no, tard o d’hora hi haurà un altre referèndum. La qüestió és que sigui l’últim. Que els polítics i les entitats civils facin els deures per anar a totes, amb la victòria blindada.
Escòcia és un referent important a Europa, igual que ho són les sentències a favor dels eurodiputats. Aquests esdeveniments no ens faran independents, però ens brindaran el momentum per la propera empenta. Només si estem preparats serà la definitiva.

ANTONI PUNTÍ
ANTONI PUNTÍ
29.09.2021  ·  16:31

Discrepo TOTALMENT d’aquest editorial.
el referèndum JA es va fer.
Es va GUANYAR
i ara cal aplicar el resultat.
Qualsevol altra cosa, és voler tornar 10 anys enrere i tornar a la roda de hamster que algúns volen no deixar-nos sortir.

Lluis Molist
Lluis Molist
29.09.2021  ·  16:51

Aquest de la CUP no s’enteran ( o volen fer veure ) que cullons referendum, i l’1 d’octubre que varem fer……???

Nomes dir parides per tocar els cullons….!!

Josep Pericas
Josep Pericas
29.09.2021  ·  17:14

L´únic camí és convèncer més dependentistes. Espanya ens proporciona raons contundents amb les quals convèncer-los: només una Catalunya independent els pot proporcionar un bon futur a ells i als seus fills. Si augmentessin ni que fos un 5% els independentistes, ja seríem en condicions de plantejar un nou desafiament (i guanyar-lo). Una campanya comunicativa forta, ens cal.

Això ja s’ha fet i s’ha tocat sostre ? No, trobo que som desesperadament negligents en aquest aspecte. Per això, tot i coincidir de nou en moltes coses amb Miquel Gilibert, sóc més optimista.

Qui ho ha de fer ? L’ANC, Òmnium, el Consell per la República hi han d’intervenir sens dubte. Però, sense dir res partidista, la Generalitat hi podria ajudar molt. Simplement dient la veritat. D’entrada, per a cada servei que rebés el ciutadà hauria de rebre una valoració de quant ens costa, i una comparativa de com és el servei en comparació amb d’altres països, i quant costaria equiparar-s’hi.

En el camp de l’educació és fàcil: només cal recordar la llei catalana del 2009, votada entre d’altres pel PSC: Catalunya hauria de dedicar el 6% del PIB a Educació. És un objectiu de la Unesco, de fet. Qualsevol país, per pobre que sigui, pot dedicar un 6% de la seva riquesa a Educació. A Catalunya serien més de 15.000 M€. El pressupost del dept d’Educació és d 5.000 M€. Sumant les altres administracions i les universitats públiques, uns 8.300 M€. Falten uns 6.500 M€ anuals. Un exemple dels penosos resultats d’aquesta mancança: a les llars d’infants els nostres nens estan molt mal atesos (https://criatures.ara.cat/opinio/ratio-llar-dinfants_129_3037346.html).

En el camp de la sanitat, és ben clar també. Ja abans de la pandèmia un informe presentat a Quim Torra deia que feien falta 5.000M€ anuals més. I que publiquin quant els paguen als metges i infermers, i quant els paguen en països europeus (de renda per càpita similar, o ajustant-ho). La gent quedaria bocabadada (i de pas, els professionals afectats ho agrairien). També es veuria per què tants professionals catalans marxen, i per què a la sanitat catalana hi ha tants sudamericans (que són ben rebuts, però sincerament dubto que el nivell de les seves escoles sigui equiparable al d’aquí).

I a d’altres camps també: bombers, policies (ràtio per habitant, sou). Alguns mossos reflexionarien si veiessin quin podria ser el seu sou en una Catalunya independent.

Però ara no es fa res d’això, sinó que tot s’embolcalla amb un cofoisme embafador. Es vol fer veure que són grans gestors i que gràcies a això tot anirà millor. Per tant cal “seny”, estar tranquils i votar-los, que ells ens portaran a un paradís on tot serà meravellés. El paradís que els preocupa són els sous de diputat, de conseller i dels 500 càrrecs de confiança que es reparteixen. És el que van fer durant tants anys d’autonomisme, i ara volen allargar-ho uns quants anys més. Per viure de la política.

Res de muntar una obra de teatre (que com molts diuen ni gaudiria del suport popular ni de les possibilitats d’esquivar la policia espanyola de l’1-O). Una “Llei d’Informació i Transparència dels Serveis Públics” sí que seria un torpede a la línia de flotació d’Espanya. Si els dependentistes descobreixen que el seu espanyolisme els condemna a ells i els seus fills, Espanya ja ha begut oli.

Teresa Pou
Teresa Pou
29.09.2021  ·  18:25

Potser caldria fer un referèndum per REFRENDAR el 1-O . Sabrem si és fa efectiu el mandat o ja està bé el que fa el govern de tenir-ho tot encantat .

Núria Pardell
Núria Pardell
29.09.2021  ·  18:37

Ja vam fer un referèndum unilateral i el vam guanyar. Un altre, no té cap mena de sentit.

Teresa Puig
Teresa Puig
29.09.2021  ·  19:10

Això de la CUP és ‘fum’. Sabem que tothom se sorprendrà i tothom dirà ai, ai, ai, què fan?
I no fan res. Res de res. Donar peixet a ERC i alguns de JxC això sí. Però RES DE RES!
Boques!
Penós!

Rafael Benavent
Rafael Benavent
29.09.2021  ·  19:31

No estant units els partits independendistes fins ara, com no ho estan, per què no acordar i comprometers a un referèndum, sí, però per desprès de començar a rodar la independència tan prompte siga possible? Aleshores, a governar segons el suport aconseguit en les propostes que oferesquen. Mentre, tots a una, units, fent públic el seu compromís. Però ara ja. Segur que obtindrien el màxim suport tan necessari als primers moments.

jaume vall
jaume vall
29.09.2021  ·  20:52

Cal una dosi de realisme, com diu na Roser Caminals.
Per què no un referèndum obligat per la UE, amb supervisió de la ONU?
Vinga, cupaires, poseu-vos a treballar !! Si convenceu els vostres aliats internacionals perquè això es produeixi, “a la escocesa”, per què no?

Ara, com que és summament impossible, aleshores, continuem donant valor a l’1 d’octubre. Legítima consulta, èxit democràtic i social, victòria política. El punt d’inflexió de la futura República Catalana.

I acceptem el lideratge de qui ho va fer possible, de qui es va escapolir de la policia espanyola, de qui va deixant en ridícul la in-justícia mesetària. De qui manté el deep state dels nostres adversaris (ja podem dir enemics?) amb l’ai al cor.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies