Consell per la República: així no

El Consell per la República no pot tenir una conducta tan erràtica i poc complidora com la que té

Vicent Partal
23.08.2021 - 15:01
Actualització: 23.08.2021 - 17:01
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Divendres a última hora una nota de premsa del Consell per la República anunciava per sorpresa un nou ajornament de les eleccions a l’Assemblea de Representants. S’hi argumentava que aquesta era una demanda “de les bases del Consell”, una fórmula tan inconcreta que en realitat no identifica ningú. Però també s’hi afegia això: “D’altra banda, aquest canvi de data també hauria de facilitar la participació en les eleccions a l’Assemblea de Representants, en l’urna de càrrecs electes, del conjunt dels partits independentistes. En efecte, el Consell es fa receptiu de les manifestacions d’alguns d’aquests partits sobre la possibilitat que les eleccions a l’Assemblea de Representants se celebrin quan la reformulació institucional del Consell –per definir l’encaix de la direcció estratègica del moviment independentista en el seu marc institucional– estigui més avançada.”

Com és sabut, l’Assemblea de Representants, el parlament del Consell, hauria d’estar formada per 81 persones escollides directament i 40 més que serien polítics en actiu (regidors, batlles, diputats, eurodiputats, senadors…) escollits en una segona urna. El nou ajornament situa les eleccions els dies 29, 30 i 31 d’octubre.

De la decisió anunciada pel Consell criden l’atenció dues coses. La primera és la incapacitat de complir el desplegament anunciat –i després ja de tants anys qualsevol endarreriment, per curt que siga, fa un efecte molt negatiu. Però sobretot crida l’atenció la submissió del Consell a la política dels partits, que desnaturalitza el seu paper. Així, no té cap sentit que per una banda s’afirme que el Consell és un instrument alliberat de la legislació i la jurisdicció espanyoles, una eina republicana i amb regles pròpies d’auto-organització de la ciutadania catalana, i per una altra banda s’ature la constitució d’allò que hauria de ser el principal òrgan d’aquesta auto-organització en espera d’una “reformulació institucional” que han de pactar els partits polítics en el marc del règim autonòmic. És contradictori. Si el Consell ha de representar persones que ja senten com a pròpia l’altra legalitat, han de ser en tot cas aquestes persones, i només aquestes persones, de manera sobirana, qui prenguen les decisions que consideren convenients. 

He explicat sempre que, en la meua opinió, el Consell per la República és el millor instrument de què ens podríem dotar com a país. El més útil per a avançar. La seua ambició inicial quan parlava de sumar un milió de persones i el seu innovador disseny institucional constituïen una proposta única i molt atractiva que, tanmateix, es va apagant com més va més per les decisions incomprensibles que adopta. Com és el cas d’aquest nou ajornament. I no es tracta, per això, que tan sols s’esperen tres setmanes a votar. És la manera de fer-ho. 

El Consell per la República es va crear com a part del pacte de govern entre Junts i Esquerra del març del 2018, fa més de tres anys, amb la convicció que representava el dipositari de la legitimitat del Primer d’Octubre i del 27 d’Octubre, legitimitat que la institució autonòmica és evident que no pot tenir. D’entrada ja va trigar massa a desplegar-se. El 30 d’octubre de 2018, un any després, es va fer la presentació oficial a Barcelona i el 8 de desembre a Brussel·les. Va sorprendre molt, a més, que el 27 d’octubre de 2018, quan es complia un any de la proclamació de la República Catalana, fos la Crida Nacional per la República, un projecte de partit diferent que a poc a poc Junts ha anat domesticant i diluint, i no el Consell per la República, qui es va presentar en públic i amb bombo i platerets, tot generant una gran confusió entre la institucionalització republicana i els interessos partidistes. 

A la presentació del desembre del 2018, a Brussel·les, ja es va anunciar la constitució de l’Assemblea de Representants. El pla consistia a reunir primer una assemblea fundacional, basada en els diputats i càrrecs electes que la volgueren formar, per a deixar pas després a l’assemblea popular, votada amb unes regles electorals molt innovadores i molt atractives, que dibuixaven un projecte clarament republicà i independent. 

Tanmateix, el cas és que aquesta assemblea fundacional no es va reunir fins el 19 de desembre de 2020, és a dir, dos anys més tard. Dos anys. I ho va fer en plena pre-campanya electoral autonòmica a Catalunya, tot generant per tant les més que previsibles acusacions de partidisme, pel paper ambigu del president Puigdemont, que presideix el Consell, però que també va acabar encapçalant la llista de Junts per Catalunya. Eren unes acusacions, aquestes, que s’haurien pogut evitar fàcilment si s’hagués activat l’Assemblea abans, durant els dos anys en què no es va avançar gens ni mica en la configuració –i cal recordar encara que, de fet, el Consell mateix havia anunciat que aquesta assemblea fundacional tindria lloc el 31 d’octubre de 2020, un altre anunci que va resultar que no es complia.

Finalment, en aquesta sessió del desembre de l’any passat es va aprovar de convocar les eleccions a l’Assemblea de Representants amb data el juny d’enguany. Però el mes de juny va passar sense que des del Consell es donés cap explicació pública sobre l’ajornament. Ni una. Fins que finalment es va anunciar la nova data del primer d’octubre, data que divendres passat va tornar a ser ajornada.

Que el Consell per la República és un instrument mal vist i boicotejat de manera activa per una part de l’independentisme, bàsicament per Esquerra Republicana, és una evidència. Com ho és que el Consell ha sofert molt i s’ha vist arrossegat per la convulsa reestructuració de l’espai polític articulat al voltant del president Puigdemont. És cert també que té una existència complicada per la seua condició d’institució sostinguda, fins ara, per un exili que no ha deixat de lluitar a mil fronts en condicions molt complicades. Però fins i tot tenint en compte tots aquests arguments, la realitat que crec que ningú no pot discutir és que s’ha perdut molt de temps, moltíssim, una barbaritat de temps, i que s’ha incomplert amb això la promesa de fer del Consell el mecanisme que el país necessita per a començar a articular una altra mena de política. Ho diu tot el fet que els seus membres s’assabenten del canvi de la data electoral per mitjà de la premsa, i amb una nota enviada un divendres d’agost a última hora de la vesprada, decisió incomprensible si no és amb la intenció que tinga el mínim ressò possible.

Així no. Així el Consell no pot funcionar ni pot convertir-se en el revulsiu que molta gent vol que siga. I no s’hi val a buscar només les explicacions de tot plegat en l’animadversió d’Esquerra, en les divisions de la CUP, en el poc interès d’Òmnium o en els dubtes de l’ANC, per dir quatre coses que s’esmenten habitualment. Perquè no són prou per a explicar una conducta tan erràtica i poc complidora i una contradicció tan flagrant entre què diu el Consell que és i què és realment.

En això, com en tantes coses, valdria més reconèixer que som un país amb una gran tradició de voler defugir les responsabilitats llançant-les sobre algú altre. Com si els problemes cresqueren de manera silvestre, per si sols. Però si volem, de debò, fer un país diferent a partir del Primer d’Octubre i no pas conformar-nos a crear una Espanyeta, que en reproduïsca a escala tots els defectes, aquesta tendència a no assumir mai les responsabilitats –entenent que sempre són les pròpies les primeres i més determinants– és una cosa que cal canviar urgentment. També al Consell per la República Catalana.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Jaume Bonet
Jaume Bonet
22.08.2021  ·  22:12

Se’m fa evident que entre els qui decideixen n’hi ha més de dos que no volen que la cosa vaja bé. Els altres haurien de perdre la por de que els acusin de no fomentar la unitat de l’independentisme. A hores d’ara crec que la disputa és entre fidels al que el poble votà el primer d”octubre del 2017 i traidors al vot del poble … i els fidels al que el poble va votar no poden consensuar res amb els traidors … cadascú que aguanti sa vela … el Consell per la República no pot tolerar més ambigüitats: qui no reconegui que el referendum ja està fet i guanyat que prengui un altre camí.

Josep Castellsagué
Josep Castellsagué
22.08.2021  ·  22:12

Ni ERC ni Junts ni CUP ni Òmnium ni ANC.
Tots estan desfasats.
No hi ha ningú que s’atreveix a fer un pas endavant?
Algú amb cara i ulls.

Josep Usó
Josep Usó
22.08.2021  ·  22:12

Em sembla molt encertada la reflexió final. Cal assumir responsabilitats. I això vol dir, segurament, prescindir de tots aquells que no gosen decidir mai res de profit perquè “mai és el moment” o les circumstàncies no ho aconsellen”, o per ves a saber. No decidir ja és una decisió. I ja va sent hora.

Ramon Caralt
Ramon Caralt
22.08.2021  ·  22:22

A la presó, i a l’exili, envoltar-se només de “adhesiones inquebrantables” i escoltar només “los gritos de rigor” fa perdre el sentit de la realitat. L’encens també embriaga, i ennuvola la vista!

Jordi Pedemonte
Jordi Pedemonte
22.08.2021  ·  22:39

D’on no n’hi ha, no en pot rajar.
Els nostres polítics son paràsits, viuen d’un hoste i canviar-lo és feina i pot-ser hi surten perdent.
L’hoste no els interessa.
Si l’hoste reacciona, fagociten els nous líders i els converteixen en nous paràsits i problema resolt.
Cal un moviment portat des de l’hoste amb líders desconeguts, no per protegir-los de Madrit sinó de la Generalitat, dels nostres propis paràsits.

Xavier Massot
Xavier Massot
22.08.2021  ·  22:39

Tot el que s’ha assajat fins ara no ha funcionat per culpa de la por a moltes coses. Cal una nova fornada al capdavant, cal escombrar i començar de nou, i sobretot no permetre mai més que els que tinguincàrrecs de partit tinguin responsabilitats en les organitzacions de base àmplia. Aquesta ha de ser la primera incompatibilitat.

Ed Garrido
Ed Garrido
22.08.2021  ·  22:51

Atencio, ER i omnium de la ma de Marina Llansana han boicotejat el CxR, pero darrerament crec que tan el JSanchez com el MHP Puigdemont tampoc han mostrat cap interes, si no com s enten fer president gratis total al de Pineda, que ja va dir que “no acceptaria tuteles”, en referencia al CxR?

Josep Maria Bagant
Josep Maria Bagant
22.08.2021  ·  23:02

Em pregunto si el Consell aniria de millor manera si als pocs mesos de fundat els inscrits passessin de 250.000, per exemple. Crec que hem fallat, aquest cop, tan els promotors com la gent.

Bonifacia Córdoba
Bonifacia Córdoba
22.08.2021  ·  23:06

Els partits poden dir misa
Omnium pot dir misa
Anc pot dir misa
Què diu la gent??? No suceeix el mateix tenint-ne l’aval d’un milió de persones fent pinya cap a l’Independencia… vam guanyar el referendum 2.300.000 cap partit… també nosaltres som responsables d’aquest projecte fet per al poble…. és ben trist la no resposta…

Mati Sancho
Mati Sancho
22.08.2021  ·  23:08

És molt trist tot plegat. El CxR era l’única institució que semblava que podia servir per a fer l’última empenta.
Necessitaríem un recompte de totes les promeses incomplertes, a veure si podem comptar amb algú que tinga un balanç positiu en quant a promeses complertes.

Octavi Enguita
Octavi Enguita
22.08.2021  ·  23:10

Molt decebut, fart de practiques partidistes, personalismes, martirilogis, idolatries sense base, mentides electoralistes, frases buides de tot contingut (inclus puerils o de mal gust o fora de context)
Prou d enganys i de menyspreu als ciutadans. Molts ja han desertat, els que encara dieu mantenir l objectiu de l independencia, per favor parleu clar, sigueu prou valents o deixeu pas lliure.

Octavi Enguita

José de
José de
22.08.2021  ·  23:17

Es referente al tema de este artículo: leído lo tengo.
Y muestra o más bien demuestra una falta de unidad tremenda.
Mi comentario es:
“Nunca más” .

Daniel Mas
Daniel Mas
22.08.2021  ·  23:17

En els segles que vàrem ser el sistema més avançat d’occident, l’eina d’organització principal era la insaculació, sabien perfectament la podridum que comporten els càrrecs electes escollits amb qualsevol altra sistema.

Jaume Riu
Jaume Riu
22.08.2021  ·  23:20

El Consell per la República és vist des del regne d’Espanya com una estructura de poder organitzada.
Fa mesos, en una declaració de la sala segona del Tribunal Suprem, per tal de denegar un altre cop la llibertat provisional als presos polítics catalans, va buscar un argument sorprenent i es va referir al Consell per la República amb una declaració literal que deia: “es un hecho notorio la existencia fuera del territorio español de estructuras de poder organizadas, puestas al servicio de aquellos que han tomado la determinación de sustraer la llamada de esta Sala”.
Així doncs, malgrat les tentines que oportunament ha denunciat Partal en aquest editorial, la realitat és que allà a Madrid reconeixen el Consell per la República com una eina que Catalunya fa servir per construir un estat independent en forma de república, i els fa por.

Carles Serra
Carles Serra
22.08.2021  ·  23:35

Gràcies Vicent per l’editorial sense embuts, valenta i concisa.
Dir que tot plegat és molt decebedor i trist; més d’una vegada m’he preguntat com és que amb 300 de conolització d’aquesta espaÑa franquista no n’hem encertada cap per aconseguir la nostra llibertat; ara està tot molt clar Vicent, el català del seny vol dir d’un seny traïdor i cagalastics.
Te’n recordes Vicent d’aquesta famosa frase que la prudència no ens faci TRAÏDORS; doncs això Vicent.

Berta Carulla
Berta Carulla
22.08.2021  ·  23:36

Ja no sé si llegir la teva editorial, Vicenç Partal, no em fio de la teva opinió i em sap greu. però has mostrat fluixesa a l’hora de donar suport al Consell quan era de vital importància per al moviment i la nació, has estat molt equidistant en la guerra partidista, i has dut al diari autèntica gent despreciable a parlar mentre la presència del president legítim ha estat molt excepcional.
Segueixo aquí perquè és necessari però encara no sé si llegiré la teva editorial.

L’opinió és determinant, el que escriviu uns i altres és determinant.

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
23.08.2021  ·  00:52

El problema que tenim és que la gent s’autoorganitza molt bé a escala local. Però per a fer efectiva la república calen accions que només es poden fer amb una organització a escala de tot el país i que estigui fora de l’abast de l’estat espanyol.

A hores d’ara el Consell per la República es la única eina en que ens podriem organitzar i coordinar a escala globlal.

Haurem d’esperar tres setmanes més a veure si amb les elecions al Parlament de la República hi entra aire fresc i es dessembussa tota l’estructura.

Però si abans hi fan canvis per impedir que els parlamentaris electes puguin exercir el poder i manenir-los lligats a la dictadura dels partits, llavors o encetem una nova estructura des de la base deslligada dels partits o ja hem begut oli.

Espero que si les coses van per aquesta via es munti una revoluciḉo des dels Consells Locals i les Assemblees Locals pero crear-la passant olímpicament de les cúpules.

Jordi Romeva
Jordi Romeva
23.08.2021  ·  01:19

Benvolgut Director,
Divendres, dia 20, vaig fer una explicació sobre la convocatòria de les eleccions a l’Assemblea de Representants dels CxR a un grup de persones en una localitat de les TTEE, primer vaig fer un breu recordatori de què és el CxR, qui l’impulsa, des d’on treballa, amb quines eines i quina feina fa; ja estava finalitzant l’exposició i parlava del calendari de les eleccions, de que si algú volia presentar-se de candidat o exercir el dret a votar, calia que estigués correctament inscrit al “Registre Ciutadà” abans de les 24 hores del dia 26 d‘agost…. quan, deurien ser tres quarts de nou, un dels assistents va mostrar el seu mòbil amb la nota de premsa que comentes a la teva editorial.
El 23 de març del 2019, vaig participar a una anomenada “primera jornada de formació d’oradors” organitzada per “Fem Consell”, des de aquell moment, una colla d’entusiastes bona fe hem recorregut els centres cívics, els locals socials, els casals, les places, els mercats, els carrers… de tot el territori difonent les virtuts del CxR i la conveniència de formar-ne part mitjançant la inscripció al Registre Ciutadà”.
L’Assemblea de Representants està concebuda com un “Parlament”. De fet ha de ser el Parlament de la República catalana a l’exili, i, a més de poder debatre i aprovar normes sense la interferència de l’Estat espanyol, que ja és molt, una de les seves funcions és escollir la figura del President/ta de la mateixa Assemblea i el President/a del CxR, el qual, un cop escollit, ha de nomenar els membres del Consell de Govern.
Aquestes eleccions, doncs, podrien tenir conseqüències molt positives per reforçar i impulsar el projecte independentista, sempre i quan, es clar, que les persones que surtin escollides, tinguin la formació i la capacitat però sobre tot, la convicció i el coratge per fer la seva feina honestament i amb eficàcia.
El CxR, des del seus orígens, ha volgut ser transversal i amb aquests voluntat, el Consell de Govern actual, està integrat pel M.H. Carles Puigdemont, que n’és el President i L’H. Antoni Comín, que n’és el Vicepresident, els Consellers a l’exili l’H. Clara Ponsatí i l’H. Lluís Puig i 13 persones a títol individual però estretament vinculades a gaire bé totes les forces polítiques i entitats civils sobiranistes de Catalunya: ERC; Demòcrates de Catalunya; Poble Lliure, Acció per la República, Solidaritat Catalana per la Independència; Re-agrupament; Independentistes d’Esquerres; MES, moviment d’esquerres; Els Verds de Catalunya; Assemblea Nacional Catalana; Òmnium Cultural i Procés Constituent.
Imagino que han estat aquestes persones, les que han decidit l’ajornament esmentat, quan fa just un més que varen fer una videoconferència per aclarir qualsevol dubte sobre aquestes eleccions i varen negar, enèrgicament, qualsevol modificació del calendari.
Des de l’octubre del 2017, dins el procés d’independència s’han anat consolidant dues línies de pensament: Una, que considera que ja s’ha parlat prou de l’1 d’octubre i que ara cal aparcar els anhels independentistes fins d’aquí dos, deu o, fins i tot hi ha qui parla de vint anys. I l’altre, que creu que l’1-O va ser una gran victòria de l’independentisme, que no es pot oblidar, i que hem de seguir lluitant fins que Catalunya torni a ser una Nació sobirana.
Els polítics de la primera línia em semblava que els tenia perfectament identificats, i a alguns de la segona, volia creure que també. Ara però, amic Vicenç, ja no sé ni què creure ni a qui creure.

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
23.08.2021  ·  05:46

Algun dia sabrem pq els mitjans obeïu al sistema putrefacte i poseu pals a les rodes continuament. Al CxR li costa d´arrancar entre d´altres coses pq vosaltres no pareu d´anar en contra. El 14-F els venuts ,vàren guanyar gràcies a les trampes i també a la gran campanya vostra. Molt marró !

Joan López
Joan López
23.08.2021  ·  05:57

Jo m’afegeixo als comentaris de alguns i crec que si fos-im mes de 1 miliò de afiliats tot anirìa millor. I ara toca pensar com tiren endavant el que el 1-O es va votar, ara per ara el embat es un drac amb 3 caps,o 4,o 5,que ja no pensan el mateix. I jo segueixo dient que tindre el 11-9 com festa nacional es una mostra mes que alguna cosa no funciona,festejar una derrota ho fà poca gent i te un nom.

Josep Segura
Josep Segura
23.08.2021  ·  06:14

I no explico tots els problemes que he tingut, i tinc, per la simple inscripció al CxR, els retards en les respostes, per altra banda completament fora de lloc.
Avui, en Partal ja ha començat a gratar la veritable ferida: “som un país amb una gran tradició de voler defugir les responsabilitats llançant-les sobre algú altre”.
Acceptem-ho, només som una simple “Espanyeta”.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
23.08.2021  ·  06:18

Junqueras ha triturat l’independentisme a les ordres d’España. El brillant espanyol, salvador d’españa sempre que pot, els hi ha regalat un Gobierno en el pitjor moment, quan labcrisi borbònica.constitucional era absoluta. ERC ES ESPAÑA, purai dura, i qui no ho vol veure, es un espanyol o rufian com cal

Miquel Gilibert
Miquel Gilibert
23.08.2021  ·  06:25

Hi ha un llibre d’Stanislaw Lem, “Memòries trobades en una banyera” que descriu un món distòpic kafkià on un militar ha de complir un objectiu inconcret i es veu constantment impedit per situacions burocràtiques a quina més absurda.

Fa temps que amb el Consell per la República (nota: tant costava dir-li Consell DE la República) tinc la mateixa sensació kafkiana que el protagonista del llibre.

Es tracta de veure el grau d’efectivitat i de poder que té per entendre la seva poca incidència en la ciutadania, la poca afiliació i que sigui objecte de constants lluites de partits. Unes simples preguntes: Quina funció pràctica té exactament ? Fer lleis, o proclames, o articular polítiques que permetin tirar endavant la República ? Amb quins compromisos i amb quins mitjans ? Amb quines accions de caire pràctic ?

Perquè aquí està el tema: el caire pràctic. Si es vol que la gent s’engresqui i s’hi apunti en massa caldria, d’entrada, que servís veritablement de coordinació entre càrrecs i ciutadania i que funcionés, realment, com una mena de govern republicà a l’exili amb autoritat sobre què està passant al país. Per exemple: si el Consell DE la República ordenés fer caure el govern de Madrid, fer-ho, o si en un moment fes tirar endavant alguna de les estructures d’estat, aquesta es materialitzés més enllà del cúmul partidista.

Si això no és així, és poc més que algun dels ginys que hem anat dissenyant aquests anys: llibre blanc de la Transició Nacional, Hisenda Pròpia, Lleis de Transitorietat… Textos/Organismes que queden molt bonics, que satisfan la dèria que tenim els catalans per l’estètica, però que no van més enllà d’un club d’opinió.

Probablement d’aquí plori la criatura: com que realment els nostres politiquets d’estar per casa no saben què fer del Consell, i per les raons indicades anteriorment, la ciutadania no ha corregut a apuntar-s’hi tothom, i aleshores tot el que hi ha són cops de colze partidistes per controlar-lo i llevar-li efectivitat. És evident que ERC vol que no serveixi per res, perquè en cas contrari seria una manera de contrarestar el “poder” que creuen tenir per “governar” l’autonomia (ai, senyor, angelets que encara creuen en els reis mags!!), mentre que JxCat també se’l vol fer seu per fer la guitza a ERC, la CUP viu al món de les gominoles i els unicornis rosa anticapitalistes, i pel MHP Puigdemont és l’única manera d’impedir que el converteixin en un gerro decoratiu a la seva casa de Waterloo, sense influència i sense visibilitat. Com en Tarradellas.

Com molta altra gent, i sincerament en el meu cas amb escepticisme, em vaig apuntar al Consell fa temps. Vaig rebent les informacions sobre assemblees, etc que fa el meu consell local, i no puc per menys que lloar la la seva feina i la de tots els que intenten portar-lo endavant, en general. Però personalment he de dir que estic ja massa saturat de paraules i d’estructures i per tant tot això passa a segon pla.

Potser és que sóc 10 anys més vell i molt menys ingenu que quan tot va començar, i crec que el que ens cal és efectivitat, acció i confrontació, i no precisament amb somriures sinó amb elements que realment posin contra les cordes Espanya i Europa i els obliguin a negociar (no Sr. Junqueras, Europa no demana diàleg: Europa, després del 2017 ni sap que existim, i si ho sap no li importa).

Vicen Maupoey
Vicen Maupoey
23.08.2021  ·  07:41

Molt d’acord amb el que diu el Sr. Gilibert.

Annamanu Ràfols
Annamanu Ràfols
23.08.2021  ·  08:25

Molt d’acord amb el que diu el Sr. Miquel Gilibert.

Joan Cuscó
Joan Cuscó
23.08.2021  ·  08:37

Al meu entendre, l’error va ser, que tots els membres del govern de Junts pel Sí no anéssin a l’exili.

En quant a LA CRIDA en Jordi S’anchez algún dia hauria de donar explicacions.

Josep Vilà
Josep Vilà
23.08.2021  ·  08:42

El millor servei que podrien fer ER, Junts i la CUP al país és dissoldre’s.

Pep Agulló
Pep Agulló
23.08.2021  ·  09:06

AVIAT O TARD, SI FUNCIONA TANT SE VAL

Si som “un país amb una gran tradició de voler defugir les responsabilitats llançant-les sobre algú altre”, això ens ateny a tots, no només al CxR…

Des dels partits polítics a qui carreguem els neulers, i una la ciutadania, tampoc ha saltat amb cap iniciativa per sobre de la seva inconsistència. No veig que sorgeixi cap força independent i clandestina entorn de mobilitzacions. Els carrers i les organitzacions civils també resten silents sense rumb. I el temps passa…

I ara, amb un nou ajornament de les eleccions a l’Assemblea de Representants del CxR, resulta que la pèrdua de temps té un abast polític colossal pel moviment independentista. Quan tenim els tres partits independentistes d’acord amb el junquerisme en deixar un temps de dos anys (la CUP fins 2025) a la taula de trilers de peix al cove, per no se sap ben bé què, atès que de sortida ni l’amnistia ni l’autodeterminació.

És clar que subscric la crítica que el CxR no s’ha de supeditar a la legalitat autonòmica, als partits, ja que és sobirana la legalitat republicana que representa, però si es critica la manera de gestionar un organisme que encara no ha començat a funcionar jo li donaria el temps que calgui per saber cap on tira.

Perquè l’espera és massa llarga i desespera, però no cal fer-ne d’això combustible per l’enemic. Al capdavall si és una eina eficaç ningú li demanarà quant de temps va trigar en engegar…

Mercè Duran
Mercè Duran
23.08.2021  ·  09:06

Pagar 10€ per inscriure’s quin drama!
Al Consell per la República som 4 gats.

Pep Vinyals
Pep Vinyals
23.08.2021  ·  09:07

Com altres vegades el Sr. Miquel Gilibert ho encerta força. I el que diu lliga molt bé amb l’editorial d’avui. Consell x la República sí, però no així, com està funcionant (???) fins ara…

David Mascarella
David Mascarella
23.08.2021  ·  09:15

Segons quines coses diu Vicenç, sembla que molesten a alguns

Pere Grau
Pere Grau
23.08.2021  ·  09:22

Es tot plegat molt trist i fa mal. Només un parell d’observacions. En la meva modesta opinió hi ha de principi un cert cercle viciós: diem que si no s’apunta més gent al CxR aquest no té la força que li cal. Però també podem llegir-ho al revés: per què s’hauria d’apuntar la gent a un organisme que pateix encara d’inconcreció, al que es fa el buit des de molts cercles que només són independentistes teòricament i a 50 anys vista i que li neguen l’acció coordinada que donaria sentit a tot plegat? I, sisplau, no en donem la culpa a Carles Puigdemont, que potser és actualment el millor estadista català i que tindria motius més que suficients per engegar-nos a tots a dida. Ni un home com ell pot fer miracles, si a part d’un parell d’incondicionals al seu voltant, no troba el suport que cal per fer del CxR el que tants volem que fos, si dins de la maquinària hi ha qui posa pals a les rodes (per motius ideològics, personals o el que sigui). Em sembla que les manifestacions del 11-S i del 1-O serien una bona ocasió per demostrar també les ganes de què el CxR i l’Assemblea de Representants siguin d’una vegada una realitat plena d’edectivitat.

Jaume Ortí
Jaume Ortí
23.08.2021  ·  09:23

Si el Consell no es mostra com el que havia de ser, això és una mena de Parlament de la Catalunya independent a l’exili, no servirà per a res. I pel que sembla va per aquest camí.

Si el MHPG Puigdemont no fa aviat alguna cosa més contundent que no siguin piulades de Twitter o discursets indignats perdrà el poc prestigi que encara li queda.

D’altra banda, d’acord amb el comentari del Sr. Gilibert.

Albert Miret
Albert Miret
23.08.2021  ·  09:27

M’adhereixo a l’opinió d’en Marcel Barbosa i, a més penso que hi ha un error greu en l’editorial. ERC NO ÉS INDEPENDENTISTA. S’ha de deixar de comprar-los el comodí que utilitzen per simular desvergonyidament ser independentistes i antiindependentistes al mateix temps i segons amb qui parlen.
Quan les grans manifestacions, mai, rotundament mai, vaig sentir cap comentari en vers al partit on pertanyia cada manifestant, la qual cosa posava de manifest que cap partit dominava aquells esdeveniments, sinó que era exclusivament la gent la que ho feia funcionar. Si realment volem la independència, el primer que hem de fer és oblidar i apartar-nos dels partits polítics que a tot arreu del món es compren i es venen amb la mateixa facilitat que les cases d’un Monopol. Les revolucions no les ha fet mai cap partit, sinó les persones. Els partits se n’han apoderat després per a gaudir del poder que no havien guanyat, quan la independència ja estava assolida pel poble.

Josep Castelltort
Josep Castelltort
23.08.2021  ·  09:57

Aquest endarreriment a mi també em sembla un mal senyal. Em fa l’efecte de dependència de dos partits (ERC i JUnts xCat) i desconfiança de la gent. Partits en els que, per altra banda, cada vegada hi creiem menys, JuntsxCat inclòs. L’astúcia maniobrera dels polítics dels vell sistema ens cansa i desmoralitza.
El problema no és l’endarreriment de trenta dies, sinó la sensació que dos partits compten molt més que el 95.000 socis del Consell. I el drama és que ens sembla que això és el que pensen els exiliats i el seu entorn.

Núria Feliu
Núria Feliu
23.08.2021  ·  10:00

Jo també estic d’acord amb l’opinió del Sr. Gilibert, són necessàries accions més contundents i significatives per l’independentisme. Estic registrada des del primer dia i la meva experiència, respecte a la gestió administrativa del CxR ha sigut nefasta. No anem bé!

Robert Garrigós
Robert Garrigós
23.08.2021  ·  10:08

Ens trobem en una situació de cercle viciós molt difícil de trencar (la gent no s’apunta perquè no es veu que serveixi per res i el Consell té poc poder, i recursos, perquè la gent no s’apunta). Jo sóc dels que hi he estat i n’he marxat.

Tal com diu en Miquel Gilibert als comentaris, massa cops de colze i personalismes (com sempre!) i poca “efectivitat, acció i confrontació”. Sí el Consell fos una mica més efectiu (diec: que produeix l’efecte que hom n’espera), ja no demano acció ni confrontació, només que en termes d’organització interna (i transparència!) complís amb els compromisos adquirits, tindria de ben segur molta més credibilitat i la gent s’hi apuntaria (i els que n’hem sortit potser ja no ho hauríem fet).

Per trencar el cercle viciós calen passos decidits, petits, si voleu, però clars. I els donats fins ara van en direcció contrària. El meu dubte és si amb la gent que hi ha ara al capdavant, del Consell i dels partits, es pot revertir aquesta tendència. I si s’hi arribarà a temps de recuperar-ne la credibilitat.

Joan Barrera
Joan Barrera
23.08.2021  ·  10:10

Jordi Pedemonte

22.08.2021 | 22:39

Totalment d’acord. Poca cosa o gens es pot afegir.
Foc nou amb gent nova. Per desgracia la imatge que donava MHP Puigdemont comença a deslluir-se, potser perquè així ho vol ell.
Els que tenien que liderar el camí a la independència han quedat tocat així com tot el procés. Tinc molt clar que aquesta colla no estimen el país i sí volen viure del sistema. Tant els fa que sigui autonomista o independentista. Per el que a mi respecta dono el procés per acabat tal com el coneixem avui.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
23.08.2021  ·  10:15

Sobre el paper el Consell per la República és el millor instrument de què ens podríem valdre per tenir una estratègia comuna i fora de la repressió judicial de l’estat. No podrà ser, perquè no hi ha una estratègia compartida entre els partits polítics ni entre les entitats socials. No podrà ser, perquè el moviment independentista no és prou madur -per més trist i decebedor que sigui- per superar l’hegemonia dels partits polítics. Seria diferent si només hi hagués un únic partit a l’estil del SNP, o si l’hegemonia d’un partit sobre els altres fos aclaparadora. Mentre tant ERC farà tot el què sigui perquè Junts no tingui més pes -Junts farà el mateix en sentit contrari- i això fa que les forces es contrarestin i el resultat final d’aquesta resta sigui insuficient per plantejar cap embat amb l’estat. Ja va passar a la guerra civil del 36 i, si algú ho recorda, a l’Assemblea de Catalunya el control total el tenia el PSUC, però va passar que el dictador va morir al llit de llarga malaltia i el règim va durar 40 anys a cara descoberta, després ha continuat encobert en aquesta democràcia “low cost” tan digerible per l’estatus polític europeu. La pregunta que ens hem de fer és: el moviment independentista pot renéixer i viure al marge dels partits?. Crec que no. Com a molt, en el màxim moment d’ebullició i amb molt esforç, pot donar un cop de timó a la nau per canviar el rumb, que és el que va passar al 2010. Però com que no es va assolir l’objectiu, la nau torna a la singladura de l’autonomisme. Sé que molts direu que ningú ha desertat i que el camí empès ja no té marxa enrere. Jo també ho penso i ho dic perquè lo contrari és insuportable. El cas és que en aquesta operació tan catalana d’anar-hi a totes i tornar enrere ens ha fet perdre gent molt valuosa. El cas del president Puigdemont comença a ser paradigmàtic. No és fàcil ni freqüent tenir un líder tan preparat, coherent, sòlid i amb potencialitat d’esdevenir transversal, però s’està enredant en una teranyina que el pot “empaquetar” per sempre.

ramon Feixas
ramon Feixas
23.08.2021  ·  10:22

És ben cert:
Així no.
Les ombres partidistes treuen llum. Encara que puguin ésser només ombres, quan el terreny és encaixonat s’enfosqueix.

Joan Royo
Joan Royo
23.08.2021  ·  10:40

No, senyor Partal. Els afiliats al Consell per la República no ens hem assabentat a través de la premsa. Hem rebut un correu electrònic on se’ns informa de les noves dates.

Pepi Oller
Pepi Oller
23.08.2021  ·  10:41

Han anat passant coses que fan difícil pensar que el Consell per la República pugui funcionar.
Fa tota la cara que quan finalment s’engegui serà un motor obsolet, d’aquells que s’escalfen perquè molta de l’energia que hauria de convertir en moviment, es perd en alimentar el propi motor.

Seré feliç si m’etivoco.

Joan Begue
Joan Begue
23.08.2021  ·  10:53

Fer-se un psicoanàlisi un mateix sembla una feina molt feixuga i quasi impossible, impossible pot ser no però per perdre la identitat un mateix de ben segur.
Personalment tant sols tinc una cosa clara, que tal dia com avui en moriré, pot ser un altre o disculpeu – me unes altres, demà tornarà a sortir el Sol, un altre, Jo soc català, vinga una darrera, vull un altre món.
Per acabar tal com dèiem els amics de la Trinca, no ve d’un pam no ve d’un pam…
Tant si les afirmacions exposades us fan pensar o no i això no va de lleis universals o semblants segueixo pensant que si d’algun estratega me’n puc refiar és d’en Carles Puigdemont i no em pregunte-ho perquè hi ha quellcom que dins meu m’ho diu
Gràcies que tingueu un bon dia

Josep Soler
Josep Soler
23.08.2021  ·  11:14

Primer de tot, especialment a aquells que tenen més coneixements d’informàtica que jo (que segur que sí) si em vol explicar com funciona això inscriure’s a aquest Consell per la República, seguint les instruccions que ells mateixos et marquen , esperar i esperar el temps que sigui necessari, per al final no saber si has estat inscrit o no, ho si és que no et volen, ho és que el programa no acaba de funcionar del tot.
Aquesta ha estat la meva odissea, per tal d’inscriure’m a una entitat, que segons el meu pensar, ha de reunir totes les condicions perquè les inscripcions siguin fàcils i efectives.
Finalment dir que també vaig sol·licitar aquell famós carnet que tant anunciaven i que pel qual calia pagar un mínim de 10 Euros. La veritat és que encara l’estic esperant.
Francament i per acabar, dir que m’adhereixo els meus predecessors, destacant a Jordi Romeva, Miquel Gilibert, Josép Segura, Pou Boldu, Pep Agulló, Pere Grau, Albert Miret i gairebé tots els altres ….
Només afegir una sola cosa, gens original, però que no s’acaba de dir del tot: mentre tinguem dins del que anomenem mon independentista, a el mossèn (per la influència que exerceix amb la seva gent) aquesta parròquia (Catalunya) no anirà enlloc….

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
23.08.2021  ·  11:33

El panorama és força complicat i també és complicada la situació dels que vam votar Sí el dia 1 d’octubre sense considerar colors polítics.
Diu el Director que, com a societat, tenim una tendència a passar les responsabilitats als altres. No hi estic del tot d’acord. Crec que depèn dels casos, les circumstàncies i les persones. No es pot generalitzar perquè, a l’hora de la veritat, són els casos, les circumstancies i les persones el que influeix en la marxa de les coses. En aquest procés per intentar assolir la independència n’hem tingut molts exemples.
En la meva opinió, el CxR es va crear, principalment, per donar cobertura logística a la part del govern que es va exiliar i també, però en segon terme, per donar continuïtat a l’acció de defensa del projecte des de l’exterior.
També em sembla que les úniques organitzacions que tenen, ara mateix, diners per suportar el CxR són els partits polítics.
També estic d’acord en que, com s’ha dit, els grans partits van facilitar el referèndum del 1-O amb l’esperança que el govern de Madrid s’espantaria i s’avindria a una negociació. Ni això va passar ni nosaltres teníem les condicions necessàries per aguantar la proclamació. Acceptem-ho: no passa res i ens anirà bé.
De res ens serveixen les queixes i els retrets dels uns contra els altres. Només ens afebleixen i crec que tots tenim una idea força precisa de les capacitats, la procedència i els objectius dels dirigents d’ ERC i JxCat. Sí, els de JxCat també.
Des del meu punt de vista la peça clau en els propers temps, per mirar d’aclarir el panorama, serà el MH Sr. Puigdemont. Va ser President a causa del pas al costat del Sr. Mas. Va fer el que va dir que faria. Per això mereix tot el meu respecte. Ara bé, em sembla que ajudaria a la causa si, tard o d’hora, fes -ell també- un pas al costat per poder crear amb nova força. No un nou embat amb els vells mètodes sinó un nou projecte més ferm i ben estructurat.
Com ens han tornat a demostrar aquests dies els talibans, les guerres es guanyen amb suports internacionals però és indispensable guanyar-les sobre el terreny.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
23.08.2021  ·  11:59

Els qui no estiguin disposats a cremar-se les pestanyes per tirar endavant una República millor que pleguin. Ho dic partits associacions etc etc el que no pot ser de cap manera és que un organ nou que preten ser democrátic per crear un nou projecte republica i de llibertat sempre s´ajornin reunions que son basicas per anar endavant

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
23.08.2021  ·  12:22

La única solució que té el CxR és que prescindeixi totalment dels partits politics, que bàsicament només pensen en la propera campanya electoral, els sondejos, els càrrecs i els sous, i com tenir-ne més a base de guanyar vots com sigui. I així serà molt difícil o impossible reformular què ha de ser i què ha de fer. Cal que doni la veu a la gent que no està afiliada a cap partit, o que no és cap càrrec electe ni de l’aparell de cap partit. I amb aquesta gent del carrer, per entendre’ns, formar l’Assemblea del CxR i que l’Assemblea decideixi i reformuli tot el que calgui, establint el paper dels politics i dels partits i les condicions en que aquests hi participin. Per tant la solució no és ajornar les eleccions a l’Assemblea, sinò accelerar-les!

A les assemblees generals dels darrers anys a la ANC, s’han aprovat un munt de condicions i normes per a que els politics , càrrecs i aparells dels partits no puguin entrar al Secretariat Nacional ni controlar les seves decissions, i bo i aixì s’ha colat més de un gol… No és facil però és imprescindible!

Per altre part considero fonamental el paper del CxR si de veritat volem la Independència, perquè amb el Parlament, el Govern i els partits sempre estarem en una mena de cercle viciós i sotmesos al xantatge de pertanyer a un sistema politic com l’espanyol, ple de trampes, mentides i enganys: “cal aturar la ultra-dreta…”, “cal que hi hagi un govern efectiu…”, “salvem les institucions o serà pitjor…”. Però per altre part volem alliberar-nos d’aquest sistema i crear el nostre propi fotent el camp d’España! Heus aqui la contradicció. Cal tallar el nus gordià de cop i decididament, sense xantatges! I això ho farà algú que estigui fora del sistema: la gent del carrer i el CxR o quelcom similar.

JOAQUIM CARDONA
JOAQUIM CARDONA
23.08.2021  ·  12:29

“El Consell per la República és la institució que té per objecte impulsar les activitats de caràcter polític, social, cultural i econòmic destinades a la implantació i materialització d’un estat independent a Catalunya en forma de República.”

El Consell per la República és una associació privada de persones físiques i jurídiques que intenten fer una política autònoma a la condicionada per la sobirania espanyola en la “Comunidad Autónoma (autonómica) de Cataluña”, que imposa destitucions, presó, inhabilitacions, i fiscalització política, policial (administrativa) i jurídica (judicial amb jutges i fiscals) en defensa d’una determinada idea de si mateixa ( la imperial castellana nacional-catòlica pan-hispànica adaptada a estàndards formals democràtics exigits per la UE entre 1975-1978).
El Consell per la República no és la República Catalana a l’Exili. No hi ha una legislació pròpia que els seus funcionaris hagin de conèixer. No hi un Defensor del Ciutadà ni cap forma d’organització judicial per dirimir les controvèrsies entre rangs administratius, institucions de la República i entre aquest i els ciutadans de la República. Ni tant sols hi ha una República Catalana Virtual. Cap estat pot signar cap mena de tractat amb la República Catalana per molt gasós que sigui, per, fins i tot, motivacions geopolítiques malvades.

De fet, l’àmbit territorial on incidir pel Consell per la República és el País Comità sota sobirania espanyola, “la Comunidad Autónoma de Cataluña”. La República catalana ha de sobreviure sobirana en aquest territori, però qui ho diu és el President, part de l’Executiu d’una legislatura de la Generalitat subdoespanyola i polítics a l’exili i partits polítics independentistes i polítics i activistes empresonats i represaliats dins aquest àmbit político-administratiu espanyol.
Tot els què ens passa i els hi passa al nostres opositors té a veure amb àmbit jurídic, intern i internacional. En el Món no hi ha cap interès a que canviï res, però si canvia, s’adapta, com està passant a l’Afganistan.
Definir l’àmbit de la República Catalana i bastir una estructura legal, jurídica i judicial pròpia, encara que sigui virtual, és el què ens cal, encara que sigui un àmbit molt petit i estret. Però el Consell per la República no és l’eina. Podria ser el mitjà per aconseguir l’eina, però no és l’eina.
Les situacions de fet són puntuals, les jurídiques permanents i obligatòries. No és estrany l’ús que el Reino de España fa servir de les institucions judicials i constitucionals centrals com a elements d’exercici de permanència de la seva sobirania. Mentre nosaltres no ho podem fer, i quan ho intentem, mantenir-ho mitjançant els personal adequat, no hi ha gaire bé res a fer. Serem una molèstia però res més.
Penseu que la Generalitat republicana va poder ser assumida per al Reino de España; després de tot, encara que republicana, era espanyola, però mai podria respecte a la República Catalana, excepte en una relació d’Estat Associat mantenint una submissió a les institucions centrals constitucionals i de la Capitania de l’Estat espanyoles, d’estil EEUU-Puerto Rico: una república de fireta. No crec que materialment pogués, ni ho volgués, el Reino de España. Si ho perdessin perquè no poden assumir-ho, sempre els hi quedaria poder culpar als estrangers i als anti-espanyols.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
23.08.2021  ·  12:38

Puigdemont o els que dirigeixen el Consell, no sé si per tàctica o per incompetència (o obligats per ERC) han actuat de manera ambigua o poc intel·ligent. I no parlo només de les eleccions a l’Assemblea de Representants.

Els Consells locals de pobles/barris rebem les ordres “de dalt a baix” per un correu oficial que només reben dues persones. A la pràctica, aquest correu, es converteix en un coll d’ampolla que deixa poca llibertat a cada consell local.

La sensació d’estar dirigits per una direcció llunyana (com passa en un partit) és molt desagradable. A mi em resulta aclaparadora.

Per altra costat no entenc que no hagin aprofitat aquests quatre anys d’exili per donar a conèixer a Europa la situació absolutament colonial/depravada amb genocidi cultural de segles de la nostra Nació sotmesa.
Puigdemont només parla de que ARA Espanya s’ha tornat repressiva… així no arribarem mai a bon port.

Tot i que sóc anticapitalista he confiat molt amb Puigdemont. Ara tinc mooolts dubtes sobre la seva VISIÓ DE FUTUR I DE PRESENT.
Potser no és tant bon estadista com molts pensàvem.

Però per ara seguiré dins del Consell (per) la República per a intentar convertir-lo en un Consell DE la República catalana (Encara que sigui contra la voluntat de Puigdemont).

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
23.08.2021  ·  12:41

Amb Pep Agulló i Berta Carulla. Si, senyor.

Quan era el moment d’ajudar des de la premsa, tothom va fer un pas enrere en veure que ER no hi donava suport.
I jo em pregunto, fins quan aguantareu aquesta mena de subjecció mental que tots els periodistes tenen amb ER? Qué us passa?
Sempre ràpids i amatents quan es tracta de criticar Junts i molt reticents quan es tracta de criticar ER, CUP i tota la patuleia …. Ja ho feu, és clar. Però només quan no hi ha més remei, per no perdre la credibilitat.

Ai! si abans de la pandèmia s’hi haguessin inscrit ja, al menys, 250.000 persones….. Al 2018 i al 2019 no hi havia totes aquestes raons que exposeu ara. I, tanmateix, ningú els va ajudar a fer campanya i a encomanar entusiasme.
Ara no plorariem pas…..

Prou de regalar arguments i eines a l’enemic. Prou. Prou. Prou!

Andreu Palomo
Andreu Palomo
23.08.2021  ·  12:41

Es evident que el C x R no encaixa amb el pensament autonomista d’ERC, i que la CUP ho veu amb recels perquè deu pensar que no el podrán controlar. Sense la manca de suport d’aquests dos partits el CxR ha tingut molts problemes per a avançar. No obstant, el CxR segueix perseguint la unanimitat dels partits…i això es el que provoca tants problemes. Possiblement, l’ajornament de la data de les eleccions de l’Assemblea…..es deu a aquest mateix motiu…No obstant, estic d’acord amb el Sr Partal en que manca decisió política per damunt de tot i complir amb els compromisos….

Alfons Tur
Alfons Tur
23.08.2021  ·  12:44

A banda de la manca de mobilització i compromís que hi ha al món en general, la tendència catalana a fer capelletes que tant ens ha perjudicat sempre i la mediocritat de la partitocràcia postfranquista que tenim, no podem defugir la responsabilitat de tots plegats, com a poble. Caldria apuntar-se massivament al CxR (que hauria de dir-se i ser De la Rep.), i que comenci a funcionar realment con un govern i parlament a l’exili. Cal que prengui decisions que es facin públiques, urbi et orbe, que sigui escoltat aquí i temut allà.

Rafael Benavent
Rafael Benavent
23.08.2021  ·  12:48

Editorial més clara i contundent no pot ser. Només falta dir, a més dels partits polítics, noms concrets que, per respecte al seu propi dret i llibertat, no s’els pot acusar. Només remarcaré una frase que sintetitza tot:—“la submissió del Consell a la política dels partits, que desqualifica el seu paper.” ( …. “Quan tot sembla que s’acaba, torna a començar” )

Natàlia Garriga
Natàlia Garriga
23.08.2021  ·  13:05

Tal com diu el Sr. Royo, no és cert que els afiliats sabéssim de l’ajornament per la premsa, sino que vam rebre un correu notificant l’ajornament. Això no treu que el retard sigui frustrant i inexcusable, però les coses tal com siguin, Sr. Director. Sisplau, no tergiverseu la informació.

Carles Viñals
Carles Viñals
23.08.2021  ·  13:11

1.- Jordi Pedemonte: Fas servir inadequadament el terme “hoste”. Consulta la seva definició al diccionari. Malgrat això, entenc perfectament el teu missatge de fons i estic d’acord amb ell. És ben clar que la labor dels qui elegim amb els nostres vots no és pas acomplir la nostra voluntat, ans anul.lar-la des de dalt. Estic gairebé convençut que és exactament el que farien si el CxR arribés a tenir 1 mil.lió ó un mil.lió i mig d’adherits: neutralitzar aquella hipotètica força, com neutralitzaren la dels milions de catalans que érem al carrer entre l’1 i el 3-O del 2017.

2.- Berta Carulla: M’afegeixo a les teves crítiques al director que, ARA, censura els minsos resultats del CxR i el seu “comportament erràtic”, després d’haver-se distingit per la seva tebior en la defensa i promoció d’aquesta entitat quan més necessària ens era; per la seva prolongadíssima equidistància en la guerra partidista i per donar veu a VW a personatges dubtosament independentistes, en detriment del president legítim a l’exili, Carles apuigdemont. Petits detalls que molts subscriptors semblen haver oblidat, i no pas tots involuntàriament.

I dit això, permeteu-me dubtar molt seriosament de la capacitat de reacció d’un poble que eleva, amb el seu vot, mediocritats morals i indigents intel.lectuals a les poltrones d’un poder fictici. Una forma al capdavall com qualsevol altra, de “traspassar als altres” les responsabilitats que tampoc nosaltres no volem assumir, no fos cas que prenguéssim mal.

Dubto que hi hagi entre el nostre poble un home amb capacitat de liderar-nos. Dubto que, si l’hagués, estigués disposat a donar la cara per un poble molt poc procliu a la lluita i al sacrifici que comporta. I dubto, finalment, que si existís i es posés al capdavant nostre, volguéssim seguir-lo fins a les darreres conseqüències.

Anna Batlle
Anna Batlle
23.08.2021  ·  13:22

Molt d’acord amb la crítica. El CxR ha tingut 3 anys per demostar que serveix per alguna cosa. Amb 500.000 persones haurien fet el mateix, res; com no estan fent res amb el 52% del vots al Parlament. Un CxR independent del Parlament no serveix per res. I ara el nostre parlament està per Jocs Olímpics i aeroports.

Anna Maria Porta
Anna Maria Porta
23.08.2021  ·  13:31

I que hus semblaria si féssim vaga general fins que govern d’allà i d’aquí caiguessin als llimbs.? Potser caldria començar per aquí. En quan al Consell també estic cremada per les tantes vegades intentant obtenir el carnet sense resultat assequible per les traves incomprensibles. I per enèsima vegada en aquest Consell hi ha un personatge que no inspira res de bo. Patètic donant cops de colze, estil Trump, per sortir ben visible a la foto. Aquest és un però, qui pot dir que no n’hi hagi més? Em temo que amb tan personalisme i egos mal encarrilats la bona voluntat dels honestos quedarà, una vegada més, en foc d’encenalls. Bon dia i bona hora .☮️

Jordi Joaquim
Jordi Joaquim
23.08.2021  ·  14:32

Estic molt d’acord amb la reflexió d’en Josep Maria Bagant, jo també crec que la feblesa de base del Consell, es que els propis catalans no hi hem cregut, hores d’ara hauria d’haver-hi mes d’un milió d’inscrits (com a minim els que participavem a les les performances de l’ANC) per ser conservador i no dir 2 milions. El nostre pais no val ni l’esforç dels 10 EUR que costa??? o es que volem la independencia de franc i sense moure’ns de casa?

Juan Francisco Lopez-Garcia
Juan Francisco Lopez-Garcia
23.08.2021  ·  14:51

Jaume Bonet …qui no reconegui que el Referendum ja esta fet i guanyat que prengui un altre cami..
Vicent… sumar un milio de persones… Avant el Consell De la Republica. Festa nacional U d’Octubre.

Rosa Gispert
Rosa Gispert
23.08.2021  ·  15:07

El que passa al CxR és ben clar. ER i la CUP i els pactistes de Junts no volen el CxR perquè no el poden controlar i pot ser l’organisme que reactivi la confrontació amb l’estat i desbarati els seus plans de gestionar les engrunes. Després de posar tants pals a les rodes com han pogut, ara intenten ocupar els llocs que fins ara han despreciat per poguer seguir manipulant i necessiten temps per trobar els manipuladors adients i fer que la seva gent s’hi apunti. Altrament no els votarà ningú.

Malauradament la premsa “afí” (inclosa VW), esclava de les subvencions i temorosa del control d’ER, no ha donat al CxR el tracte que es mereixia, ni d’altra banda la direcció del CxR s’hi ha dedicat prou. Els exiliats tenen moltes responsabilitats al damunt amb la batalla judicial i la feina a l’europarlament, i deuen estar força cansats. Per això crec que el millor seria que hi hagués un recanvi a la direcció, amb gent anònima, a poder ser resident a l’estranger i sense carnet de partit.

Les eleccions al CxR seran un mirall per veure fins a quin punt el moviment independentista ha estat liquidat i els botiflers dels partits se n’han sortit amb la seva. Personalment penso que tan sols en queda una batalla factible per endavant. Lluitar per la llengua i el territori: No a l’aeroport, no a les olimpíades, no a la MAT aragonesa, no als molins de vent i les granges solars… I no donat treva a aquest govern botifler i als seus amos de Madrid.

M. Carmen Revéa
M. Carmen Revéa
23.08.2021  ·  16:16

Sr. Partal subscric totes les seves opinions.

Ramon Alloza
Ramon Alloza
23.08.2021  ·  16:20

Els polítics catalans són bons prestigitadors i nosaltres prou ingenus com per a creure’ns els successius ‘numerets de màgia’. El Consell per la República n’és un exemple paradigmàtic: No podem controlar el territori i llavors ens inventem una drecera molt imaginativa: La República digital.
El problema és que no hi ha dreceres. En el tema de l’alliberament nacional dels pobles està tot inventat. No serveix de res trencar-se el cap intentant un part sense dolor. Només funciona una fórmula i està ja més que inventada. La fórmula té tres components: 1) Patiment (mooolt patiment). 2) Tossudesa per a seguir caminant deixant enrera els caiguts sense que la por ens paralisi. 3) Astúcia per a saber quan hi ha una finestra d’oportunitat oberta i audàcia per a llençar-s’hi.
Tot el que no sigui això és vendre fum (manifestacions que no embruten els carrers, consultes populars, projectes de constitucions, falses estructures d’estat, eleccions plebiscitàries, etc..)

Roser Caminals
Roser Caminals
23.08.2021  ·  16:30

Molt d’acord amb Pep Agulló i altres comentaristes en aquesta línia. La crítica de l’editorial és vàlida, per’o les forces que volen sabotejar el Consell, perquè segueix sent l’arma de contrapoder més alarmant per l’estat espanyol, són moltes. Els mateixos que volen frenar la ciutadania volen frenar l’exili. Si més de la meitat de votants s’ha decantat per ERC, no ens estrany que el Consell no recapti prou socis. Els partits són els partits, per’o part de la responsabilitat a que es refereix el Vicent és nostra. A l’hora de triar, hem triat autonomisme.

Maria Villarroya
Maria Villarroya
23.08.2021  ·  18:24

L’aferrament a ER de pràcticament tots els periodistes ja a aquestes alçades és del tot incomprensible
I Vicenç les eleccions del 14F eren claus. i Vicenç amb la teva equidistància vas afavoria a qui ja tenia a tots els mitjans a favor (inclús els espanyols)
Un apunt: Carme Forcadell, símbol dels anys més abrandats de l’ANC
Després de sortir de la presó està escampat per tot arreu la rendició
I ha gent que dubti a qui serveix?

Teresa Pou
Teresa Pou
23.08.2021  ·  18:36

Es ben cert així no , el CxR potser no ha estat prou hàbil perquè tots en siguem socis . Ha estat feixuc i poc engrescador , de totes maneres es la nostra millor força , crec que hauria d’arribar amb molta més facilitat a tothom , ser àgil , de la mateixa manera que es va omplir Perpinyà l’any passat en poc temps de preparació . Estic d’acord que tenim uns partits que no ens representan , però nosaltres tal i com va tot , tampoc sabem defensar el nostre país

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
23.08.2021  ·  18:59

Ahir a TV3, la dels botiflers, van fer una mini entrevista a alguns dels ex-presos polítics.
No es que fossin molt potents les manifestacions que van fer.
Tan Jordi Sánchez com Jordi Cuixart els vaig veure algo descafeïnats.

Però el que realment va resultar tòxic (per cert tinc la sensació de que va tenir algo més de temps que els altres) són les paraules d’en Junqueras i la seva crida a obrir-se als seguidors de l’opressor que viuen a Catalunya com a solució per a avançar.
Sí, és una solució per a avançar cap a la desaparició de la llengua i la cultura catalanes. Segons Junqueras ens hem d’obrir al diàleg amb gent que després de 20, 30, 40 anys aquí, ells o els seus descendents, encara no parlen ni volen parlar català, hem de seure a la taula de diàleg per a escenificar el nostre suïcidi.

Si el CxR no ha acabat d’arrencar li deben al servent dels espanyols, autèntic talp de l’independentisme, ell i els seus acòlits Rufián, Tardà, Sergi Sol, Sergi Sabrià, etc., són els millors artífexs de que per comptes d’avançar cap a Catalunya avancem cap a l’espanyolització, això si, “sin que se note mucho el cuidado”.

Lluí Mor
Lluí Mor
23.08.2021  ·  19:13

Tinc molt clar que el procés s’ha acabat i em vaig adonar ja fa temps que molta de la gent que sortia a les manis o vatae i vota partits suposadament indepes, no eren capaços a perdre un hora del seu temps per lluita per la independència ni fer el més minim sacrifici, tan sols em calia observar al meu entorn, el dia a dia, despues de les grans manis; una gran manifestació d’un mil·lio de persones, en dos dies s’esfumae el seu record, com si no hagués passat res, això em diu que no eren actes consistents, madurs, fonamentats i que no se’ls prenia en serio ningú. Bé, tret del 30% de gent que sempre he dit que sóm els que de debo volem la independència, que fins i tot va haver moments que ens ho vam creura, tot i haver viscut moltes decepcions. Estaem realment il·lusionats, personalment li donae cent voltes a com podia ser que en tan poc temps hi hagués tanta gent interessada en el tema, quan sempre haviem set quatre gats.

Voleu dir, algúns, que té la cúlpa el president Puigdemont que la gent no s’apunti al Consell? el president té molts enemics i amb bastan poder per deixal forà de combat, però el problema més greu que te és que el poble català, per qui ell s’ho va jugar tot, és majoritariament covard, rastrer i mercenari.

No n’hi haurà cap més de Puigdemont, el que hi haura és molts Junquerás, deu ser el que volem. l’once de septembre és veura i a partir d’aquesta data el declivi encarà serà més gran. Déu ens agafi confesats!!!

Jaume Bonastre
Jaume Bonastre
23.08.2021  ·  19:18

El CxR.ha sigut creat per fomentar l’imatge i el trenar de PUIGDEMONT I JUNTS PER CAT, nomes cal veure que encapçajant la seua direcciò .
6 Junts+1 erc+1 cup la resta indepedents.
Les trobades que han fet a PERPINYAR van ser per fomentar el PUIGDMEONTISME no la Republica .
ni es transversal ni representa a tot l’indepedentisme . fins a l’estrem que fins i tot l’ANC ha proposat fer -la mes transversal i que ens hi trobem tots representats .
PAÍS > PRINCIPAT

L’ANC proposa de reformar el Consell per la República per a facilitar l’acord de govern
Proposa un nou nucli dirigent format per dos representants d’ERC, dos de JxCat, un de la CUP-UNCPG, un d’Òmnium Cultural i un de l’ANC

Joaquim L’Optimista
Joaquim L’Optimista
23.08.2021  ·  19:49

No puedo dejar de pensar como catalan que soy de 85 años de edad, donde estan esos millon de inscritos al CxR, tal como pedia nuestro MH President para que la fuerza fuera la necesaria para llegar a nuestro deseo de los realmente independentistas qque no es otra cosa que lo que se logro el 1º O. Creo de todo corazon que los catalanes que votaron el 14F fueran , los ganadores, los catalanes que desean como yo la independencia y creo que los votantes del 1ºO como yo si querian los dos millones y muy pico, si seguro deseaban la independencia. Me duele ver como mucha gente ataca la falta de impulso de CxR PARA AVANZAR en la ilusion de la victoria y mas de dos millones no han y son incapaces de gastarse 10 eu. en darse de alta del CxR. que catalanitos que somos ¿verdad?

Federació de Comitès Poble Català Albert
Federació de Comitès Poble Català Albert
23.08.2021  ·  21:05

Segueixo el sentit del coratjós Editorial de Vicent Partal i d’una part dels comentaris, sobre la reformulació del Consell per la República. Pot interessar a altres comentaristes o lectores i lectors.

Haig de recordar que des de la Federació de Comitès Poble Català (FCPC, registrada a Brussel·les amb domicili a Flandes el maig de 2018) mantenim la nostra proposta de 2010 per a l’autodeterminació del poble de la nació catalana (a 8 territoris dels Països Catalas) sobre la recuperació d’un estat independent al Principat.

El programa de 8 pàgines en 6 etapes i previsions de situacions intermèdies, que tenim en projecte des de novembre 2020 (fins ara poc divulgat) requereix una Autoritat Nacional Catalana creada per personalitats nacionalistes independents de partits o que deixin la seva militància. Creada per cooptació recíproca i proclamada pel poble català per a conduir un nou procés d’autodeterminació cap a la independència. El Consell per la Republicà va incorporar posteriorment aquest concepte però amb composició i tasques molt diferents.
Una possible reformulació suficient del Consell per la República l’habilitaria per a conduir aquest programa fins i tot incorporant la FCPC. Altrament, arribat el moment, la FCPC cridaria personalitats i poble per a dur a terme el nou procés citat.

A qui es senti interpel·lat per aquest breu resum de nou programa, li enviaríem el text sencer si ens escriu. Si el Director m’ho permet, us dono l’adreça d’email: administracio@comites-poble-catala.org

El poble, ell mateix, com a titular directe del dret a l’autodeterminació pot fer més del que sembla.

Albert Bertrana, President de la FCPC

Josep Gualló
Josep Gualló
23.08.2021  ·  21:42

VICENT AVUI UNA PART DE LA MICCIÓ L’HAS FET FORA DE TEST

Començant per un clàssic que mai et descuides. Situes a ERC a la llista de partits independentistes quan saps perfectament que son autonomistes.

Després dius que el Consell per la República te una conducta erràtica perquè esquerra segueix anant a la seva. Un govern a l’exili ho te difícil per complir els termes previstos previstos. Doncs el que es prepara per ser el parlament a l’exili encara ho té pitjor.

Amb el pressupost que es gasta l’estat per impedir que els catalans puguem seguir el nostre camí, criticar un aplaçament, és una cosa que no esperava que tu la fessis. No és gens pròpia de tu.

Salvador Molins
Salvador Molins
23.08.2021  ·  22:21

Si el CxR depèn dels partits que depenen d’Espanya haurem de crear una altra institució, potser el Consell de la República, aliena a la dependència espanyola. Quan van canviar el “de la República” per “per la República” van pervertir aquesta institució. Els lleials al 1r d’octubre volem tirar endavant sigui com sigui, però no sé si podrem perquè els que van a davant no s’ ho creuen prou, ai las! són els mateixos que no van acabar la feina ni el 10, ni el 27 d’octubre de 2017. Crec que el Sr. Josep Ramon Noy té un raó. Fora el domini dels partits polítics del CxR. De què ens ha de servir tenir més euros per no anar enlloc i anar donant voltes com sempre. Tampoc estic d’acord amb el relat del 1r d’octubre per negociar, és un engany, tots ho sabem Ñ no negocia amb els catalans, ni abans ni ara, ni mai. Lamento que l’ANC no empenyi amb tota la seva força les adhesions al CxR quan la força i l’objectiu d’ambdues institucions o organitzacions es reforçaria molt. Sigui com sigui hem de tirar endavant, de nosaltres depèn de que no hi hagi marxa enrere. Edifiquem-nos com poble independent totalment allunyat d’Ñ, trenquem amb ells, fins i tot amb els que els hi fan el joc, cap notícia de l’enemic ni dels seus socis. Malgrat tot, fem gran el CxR i no esperem els indecisos ni els que ja passen pel motiu que sigui. Som 95.500 i en augment lent però constant, tirem endavant si més no com el primer partit independentista de veritat de la incipient República Catalana Independent i estructurem-nos com a militants. Enxarxem-nos en el territori per poder arribar a controlar-lo, algú de nosaltres parlava dels talibans, ells han sabut lligar voluntats tàcticament arreu del seu territori. Assegurem la llengua, institucionalitzem la República, tenim feina.
Tenim un mandat, l’hem de complir, la rendició i el fracàs no són opcions vàlides.
Persistim! i sí! Partal té raó:
El CxR, així NO!

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes