La batalla d’Alguer ens acosta més al final

A poc a poc, la legalitat europea es va imposant en una Espanya que no deixa de fer el ridícul

Vicent Partal
Vicent Partal
24.09.2021 - 19:50
Actualització: 24.09.2021 - 20:50
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Quan el govern va comparèixer a l’exili a Brussel·les, després de la proclamació de la independència i el cop del 155, hi va haver un parell de frases d’aquella conferència de premsa que em van sobtar. La primera, afirmava que Catalunya no volia proclamar una república basada en la sang. Crec que el president Puigdemont va dir, si no recorde malament: “La nostra república no naixerà sobre la sang de la gent.” I la segona cosa que em va sobtar va ser l’afirmació que l’exili no era per a salvar situacions personals sinó la continuació de la lluita. I que propiciaria una manera de tornar a la vesprada del 27 d’octubre, però havent desarmat Espanya –en aquest cas, la frase no va ser així de clara, però es va entendre això.

En aquell moment, recorde que vaig pensar que, si s’aconseguia, el moviment democràtic català marcaria una fita mundial, un abans i un després sobre com s’aconsegueix l’alliberament nacional. Però que, si passaven els anys i no era així, el ridícul d’aquelles paraules tan solemnes seria gros.

Han passat gairebé quatre anys d’ençà d’aleshores i crec que ja podem dir que cada batalla guanyada ens acosta més al final anunciat aquell primer dia d’exili.

El ridícul fet pel regne d’Espanya a Sardenya, davant les autoritats italianes i sobretot a escala europea, no pot ser més gran. La batalla d’Alguer, i em disculpareu que elimine l’article per fer una picada d’ullet al gran Gillo Pontecorvo, deixarà marques molt profundes i tindrà conseqüències grans. I ens acosta a una solució definitiva. Com em deia ahir un amic molt bon coneixedor de com funcionen aquestes coses: “A Europa, l’enganyen una volta, però mai dues.” Hi ha un punt final.

També perquè, de nou, l’audàcia i la determinació del president Puigdemont ha fet saltar pels aires una situació que és com més va més difícil de pair a Europa. Tindrem temps de saber en detall tot allò que ha passat, com és que va saltar l’alarma i si hi va haver gestions poc recomanables entremig o no. Però la cosa clara de l’episodi sard és que el Tribunal Suprem espanyol i el regne d’Espanya han enganyat, i es pot demostrar documentalment, les autoritats judicials europees. I aquest és un afer d’una gravetat extrema i que segur que també obrirà molts ulls en l’àmbit polític.

La base d’aquell discurs del novembre del 2017 era la següent: res d’allò que havia fet la Generalitat de Catalunya era il·legal i Espanya, en canvi, havia pervertit el sistema democràtic per frenar un procés polític amb l’ús de la violència. Per a evitar que aquella violència desemboqués en una guerra oberta o en una massacre, l’únic camí era aplicar les regles democràtiques europees també a Espanya. També en un país que s’havia escapat de la democratització continental i que representa un anacronisme perillós per la Unió Europea mateixa.

No era un missatge senzill d’explicar. Però sobretot era un missatge que calia demostrar. I calia demostrar-lo ensenyant que Espanya és un estat pària que rebutja i renega de la constitución que nos dimos entre todos i que està obligat a seguir. És a dir, del Tractat de Lisboa.

Tots els passos que s’han fet d’aleshores ençà han anat per aquest camí. Primer, la justícia alemanya va demostrar al nivell més alt que el referèndum i la proclamació de la independència no eren cap rebel·lió que pogués ser susceptible de càstig en un règim democràtic, cap sedició. Que votar i proclamar la república catalana no eren delictes. Després, Bèlgica va clarificar que som davant una persecució política contra una dissidència nacional que la democràcia europea té, en virtut de l’article 2 del Tractat de Lisboa, el deure de protegir. La victòria de Lluís Puig va ser molt determinant en aquest sentit. I ara, amb aquest darrer episodi, s’ha demostrat sense cap possibilitat d’error i sense que ningú mai més no puga adduir ignorància que Espanya és un estat que va contra la llei europea. S’havia vist clar en l’afer de provar d’impedir que els quatre diputats –Puigdemont, Comín, Junqueras i Ponsatí– prenguessen possessió dels seus escons, però això que ha passat ara a Sardenya ho posa tot en un altre nivell.

El següent pas, crec i espere, serà imposar la legalitat europea a Espanya en el sentit que els eurodiputats, però molt notablement el president Puigdemont, són lliures d’entrar i fer allò que creguen convenient a tots vint-i-set estats membres de la Unió i no pas tan sols a vint-i-sis s. I aquell serà un dia, amb tot allò que passarà i amb tot allò que comportarà, que ens posarà més a prop, uns quants passos més, encara, del final.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Berta Carulla
Berta Carulla
25.09.2021  ·  00:28

M’agrada especialment el final de l’editorial. Ha estat un dia molt intens en que ha sigut difícil desenganxar-se del transcòrrer dels esdeveniments. El president sobretot ens ha recordat que el país som més que el principat trinxat, mar enllà, i que ell és nostre, un patriota que tot i sabent que l’Estat estava jugant brut i que podia molt bé passar el que ha passat no s’ha quedat pas a la zona protegida sinó que ha sortit a la intempèrie a exercir aquesta responsabilitat que ha fet seva.

Avui al capdavant de l’anhel legítim de llibertat el president ens ha retornat la vitalitat, gràcies molt estimat president!!

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
25.09.2021  ·  03:29

Amén !

Cal dir que els “valencians” dellà les Alberes hi han reaccionat molt bé. __I els “valencians” de l’Alguer també, i els “valencians” del Principat molt fermats i distribuïts, només els “valencians” del País Valencià i les Illes hem estat callats com a morts.

Tot i que hem bellugat les xarxes social tant com hem pogut i sabut.

A tomb del teu article d’ahir sobre l’audiovisual vull destacar un lloc creat per Salvador Blasco i Peris, un senyor de Vallada (La Costera), que representa allò que és el poble pla sense localismes extrems, però fent pinya i tots a una.

On hi participen gents de totes les parts de la nació.

S’intitula “Països Valencians, Catalans o Balears”

“Grup per la causa dels Valencians del Nord, del Sud i de l’Est.”

https://www.facebook.com/groups/874384476633232/?multi_permalinks=1160674691337541&notif_id=1632422247283743&notif_t=group_highlights&ref=notif

Que paga molt la pena d’adscriure-s’hi.

Josep Blesa (València)

PS: Grandiosa la reconversió del missatge del MHP Puigdemont de la premsa i periodisme del Movimiento Colonial Español en passar de “España no perd oportunitat de fer el rdícul” al ” El gobierno no pierde oportunidad de hacer el ridículo”.

Acabaran com la Iugoslàvia de Milosevic, que a hores d’ara ni existeix en els mapes.

Víctor Torguet
Víctor Torguet
25.09.2021  ·  04:28

El MHP Puigdemont va cometre un error gravíssim el 10-Oct de 2017. Des de llavors el seu molt petit equip està determinat a corregir l’error i desfer el camí que tan fàcilment hem deixat recórrer a l’enemic.
Estratègia, audàcia, fets, valor, … són les bases d’aquest petit grup de grans persones (Puigdemont, Boye, Ponsatí,… entre d’altres) que converteixen en microbis espantadissos als polítics indepes que s’han rendit.
Els focus han d’estar en líders com ells i en estratègies guanyadores. Quan espanya ens ho posa fàcil s’ha d’aprofitar.
Queda molta partida i es pot guanyar !!!

joan rovira
joan rovira
25.09.2021  ·  05:17

Avui, tal com fa aquest editorial del director de VilaWeb, és un dia per donar continuïtat a la clarividència i perseverança de les paraules i el comportament del MHP Carles Puigdemont i dels exiliats que, en unes condicions personals excepcionals, varen plantejar i continuar obertament; d’una banda, l’alliberament mental i físic de l’estat espanyol i, d’una altra, mostrar a la resta dels ciutadans catalans i a Europa el motiu: l’estat espanyol no vol la pau perquè deixaria d’existir tal com se’l coneix actualment.

Aquest compromís amb Catalunya i amb Europa és d’un valor total que ens fa tal com érem i volem ser, perquè no som espanyols, catalans i europeus. Per a mi, aquesta és la simbiosi d’aquest comportament que ens representa i ens honora a tots; perquè deixa de banda tant els vicis del partidisme espanyol com del catalanisme col•laboracionista, que cal abandonar per tòxics. Per tal de continuar el Primer d’Octubre de manera convivencial amb la resta de la península, el continent i d’arreu.

De la mateixa manera que vàrem fer un Primer d’Octubre que ens allibera de l’espanyolitat imposada per la força; ara cal alliberar-nos de la mentalitat del catalanisme col•laboracionista que entela aquest missatge i aquest comportament independent i lliure que viuen i practiquen els exiliats i que la resta dels països d’Europa reconeixen perquè forma part de les normes de comportament amb què s’han dotat per bastir la Unió Europea que és d’on, també, s’està gestant el nostre reconeixent internacional.

PS. La bifurcació mental entre l’exili i la rendició és una consciència; que malauradament, amaga interessos ocultats però, res que no se sàpiga; per tant, fora clixés tant espanyols colonitzadors com catalans colonials, perquè el que cal és comportar-nos com europeus que fan polítiques. Un cop alliberats de la cuirassa de l’espanyolitat de l’altiplà; mirem el mediterrani i, compartirem de manera immediata la nostra raó de ser amb el continent: comportem-nos com a catalans, europeus i ciutadans del món.

Joan López
Joan López
25.09.2021  ·  05:42

A catalunya ja sabem com son a espanya,ara europa(italia)ja se a’ssabentat. Puigdemont a fet saltar per l’aire aquesta taula de mentidas. Pedro Sànchez tindrà que donar moltes explicacions als seus colegas Italians.
Per altra banda lo que ha pasat,nos ha despertat de nou(independentistes)hem tornat als carrers i l’unitat la tenim mes aprop de nou….no mès cal fer neteja de “infiltrats”alguns molts conoguts.
Com desitjo veure a tot l’independentisme unit

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
25.09.2021  ·  05:50

Cert , el nostre MHP Puigdemont és més a prop de tornar a Catalunya. Espanya sempre a la seva: tergiversant els fets fent-los a mida.TGUE, obligueu-los d´una vegada a acceptar que el franquisme a mort.

Josep Segura
Josep Segura
25.09.2021  ·  06:40

Interpreto el final de l’editorial: “a un dit de la independència”.
Mentre hi hagi ERC pel mig i, sobre tot, gent que els vota, ni Puigdemont ni molt menys Europa aconseguiran “el final” que molts desitgem.
El carrer, com ja s’ha demostrat, no pot anar més enllà del que ja fa: omplir places i demanar. Res més.

Miquel Gilibert
Miquel Gilibert
25.09.2021  ·  06:57

No puc fer més que alegrar-me que el MHP hagi estat posat en llibertat. Per ell, pel que representa i pel fet que continua essent una pedra a la sabata dels que volen convertir Catalunya en una autonomia de segona a passos agegantats. Espero que visqui molts anys lliure i com a legítim president dels catalans.

Ara, d’ací a pensar que això és el principi de la fi d’Espanya i la palanca sobre la qual es mourà la independència, hi ha un tros enorme. Només un parell o tres de senzilles preguntes. Si algú és capaç de respondre-me-les satisfactòriament amb molt de gust callaré i admetré que el meu pessimisme patològic no té sentit:

– Admetem que el MHP ho guanya tot. Suposem que Europa denega la retirada de la immunitat, o que la hi retiren però Bèlgica denega l’extradició. I que d’ací a 3-4 anys el TDHE o el TGUE dictamina que els judici farsa va ser això i obliga Espanya a deixar que es pugui passejar per Girona sense ser molestat.

Això exactament com ens porta més a la vora de la independència ? Fa que Europa forci un referèndum o una negociació a Espanya ? Fa que Espanya, avergonyida decideixi convocar soleta un referèndum o oferir-nos directament la independència ? Farà que Alemanya de cop sigui solidària amb l’independentisme ? O que Espanya reculi veient alguna de les nostres manifestacions, sense que nosaltres haguem de fer gaire cosa més que anar un dia tots a demostrar que som independentistes i després ja podem tornar al sofà, perquè com deia Francesc Pujols, pel fet de ser catalans ho tenim tot pagat i el món ja ens reconeixerà ? Farà que la imparable davallada de la llengua i de la cultura s’aturin ?

Potser sóc molt ingenu, però a mi em sembla que no.

– A Europa se l’enganya un cop, però no dos. Segur ? Estem parlant de la mateixa Europa que deixa que Polònia faci el que li roti, que Hongria promulgui lleis antigai, la mateixa que va fugir cames ajudeu-me a Srebrenica, o que envia els refugiats sirians a la molt democràtica Turquia ? O m’estic perdent alguna cosa ?

A mi em sembla més bé que Europa, tant la UE com els estats, es mouen per interessos, no per principis. Potser ara els agafarà un cabreig passatger amb les astracanades de Llarena & Co, però seran pecadets que s’oblidaran en 1 mes. Entre altres coses perquè ni Llarena ni els responsables de tot això dimitiran ni els faran fora (ans al contrari, seran passejats com a grans patriotes i herois per la premsa pàtria i en tot cas es blasmaran les institucions de la insolidària Itàlia o la molt llepafils Europa- inclosos mitjans catalans del Sr. Conde i un que últimament fa publicitat dient que no té prejudicis), i per tant seran els mateixos amb qui s’haurà d’entendre Bèlgica, o Itàlia, o la UE pel dia a dia. Són com un fill tonto: ja saps que de tant en tant en farà alguna, però què hi farem, ja ho saps i li’n vas deixant passar una darrera l’altra.

En la meva modesta opinió, i no em cansaré de dir-ho, si mai volem ser lliures hem de picar pedra des de baix i tenir en compte que el preu no serà gratis. Ocupar poc a poc totes les institucions des de sota (sindicats, cambra de comerç, institucions culturals, científiques, empresarials…), defensar aferrissadament la llengua i la cultura, preparar-nos per la confrontació, i fer fora la cúpula dels partits polítics actuals. I quan arribi el moment controlar de debò el territori i estar disposats als sacrificis que calgui. Perquè és així com s’han fet totes les independències. De més bon o pitjor grat. I Espanya no canviarà. Cap mitjà de Madrid, ni cap moviment polític allà es tornarà de cop demòcrata o almenys dialogant. No ha passat ni passarà fins que no estiguin confrontats amb l’inevitable. Com va passar amb Sèrbia i Croàcia, amb Indonèsia i Timor Oriental, o amb Anglaterra i l’Índia (per posar exemples amb graus diferents de violència i d’implicació de la poblacio)

Vicen Maupoey
Vicen Maupoey
25.09.2021  ·  07:25

Molt a desgrat meu estic d’acord amb el Sr Gilibert. Amb la seva acidesa punyent, però real al meu parer.

Ha estat una alenada d’aire fresc comprovar que el MHP manté la valentia, coherència i inteligencia tant necessària en el nostre camí a l’independencia. Gràcies .

Joan Josep Isern
Joan Josep Isern
25.09.2021  ·  07:39

Ho vaig dient des del primer dia: Tenim la raó i som en el costat correcte del problema.
El españols de bé -que n’hi ha- a part d’avergonyits deuen estar molt amoïnats…

PAU BOLDU
PAU BOLDU
25.09.2021  ·  08:03

Cal impulsar una campanya contra la Constitució franquista.borbonica del 78, demanant la seva derogació, i l’anul.lacio dela pre qmnistia de jutges, miltars i bisbes assassins i franquistes. Cal atacar españa, cal insultar la dictadura borbonica, cal destruir el Gobierno y tots els poders franquistes.constitucionals. Sense la franquista Merkel.Pp la UE serà mes febre i no tant feixista el pacte PP.PS

Albert Miret
Albert Miret
25.09.2021  ·  08:07

Gràcies, Vicent pel teu preciós editorial.
És evident. Espanya ha comès un crim a Europa. Amb el seu únic coneixement basat en “listezas” i en els seus genitals, s’ha jugat i ha perdut possiblement les darreres molles de confiança que la UE en el seu bonisme patètic l’hi havia llençat. A partir d’ara, Europa desconfiarà del feixisme espanyol i entendrà d’una vegada per totes que Espanya no en te res d’europea ni de democràtica. No va guanyar al nazisme com tota la resta d’europeus, sinó que el va defensar fins al final, i no content amb això, l’ha fet renéixer gràcies a un rei feixista imposat per Franco, venedor de bombes als països pobres, recolzat per tot un país que basa la seva existència en l’espoli i l’estrangulament de tot allò que pot arrasar, robar i matar si li és necessari. Això és el país que la Unió Europea va defensar l’any disset quan li vam demanar ajut en ser atacats per l’horda sangonera de la seva policia. Esperem que la pròxima vegada defensi Catalunya, si més no com la única part democràtica d’espanya, que ha hagut de suportar tots els atacs feixistes des de fa més de tres-cents anys.

Francisco Sánchez
Francisco Sánchez
25.09.2021  ·  08:12

Sí, Miquel Gilibert, el camí serà llarg i dificil; amb gestors del “mentrestant” com els actuals polítics professionals, que han sobreviscut al llarg meritoriatge dins l’estructura dels partits a base de llepar culs i de fer la traveta (però sense idees pròpies, Déu nos en guard!); amb la nostra llengua com més va més a prop de la desaparició, perquè no fem tot el que cal per emprar-la sempre, a tot arreu i amb tothom; amb la cinquena columna, a casa nostra mateix, de catalans menfotistes i acomodaticis, que no volen renunciar al sofà excepte per la manifa, com més vistosa millor, de la Diada i prou; amb la brega constant dels nazionalistes imperialistes espanyols que viuen entre nosaltres, en terra conquerida que consideren seva… Malgrat tot això, com diu l’editorial, avui som mès a prop de la independència. FEM QUE ES NOTI: ADHERIM-NOS TOTS AL CONSELL PER LA REPÚBLICA !!!

Carme Garcia
Carme Garcia
25.09.2021  ·  08:13

El que ha de fer la gent es donar suport a tot el que esta fent l’exili apuntar-se al Consell per la República, hem de ser més i tenir més força.

Mati Sancho
Mati Sancho
25.09.2021  ·  08:13

El mur de Berlí semblava impossible que poguera caure, fins que en unes poques hores, per sorpresa per a molta get, se’n vingué a terra.
“Volem l’impossible per arribar al possible, volem el possible per arribar a l’impossible”… sols cal estar atents per aprofitar el momentum…

Anna CASACUBERTA
Anna CASACUBERTA
25.09.2021  ·  08:18

Estic esperençada pensant que aviat els eurodiputats de Junts podran tornar a casa nostra sense perill. Us esperem!

Mercè Pàmies
Mercè Pàmies
25.09.2021  ·  08:23

No té res a veure l’alliberament del preseident Puigdemont amb la independència de Catalunya; ja n’hi ha prou!

Sílvia Fortuny
Sílvia Fortuny
25.09.2021  ·  08:32

No cal reiterar l’engany d’Espanya a Europa, se n’ha parlat i de ben segur se’n seguirà parlant.

Peerò, penso, s’hi ha d’afegir: Espanya va menystenir Sardenya, va entabanar la policia italiana i va menysprear els jutges sards, tal i com va fer amb Slevig-Holstein, pensant que “solament” eren una illa i que els seria fàcil. Què hi feia policia espanyola en el moment de la detenció? Tinc entès que quan membres de les forces de seguretat s’han de desplaçar a un altre país ho han de comunicar a les autoritats d’aquell país. Espanya va fer aquesta comunicació a Itàlia?

Josep Maria Miquel
Josep Maria Miquel
25.09.2021  ·  08:33

Això que va passar ahir va ser l’autèntica “mesa de diàlogo”

Consol A
Consol A
25.09.2021  ·  08:35

Sí, hi estic d’acord. Llàstima que ER estigui disposada a col·laborar amb el govern espanyol per negociar la rendició de les aspiracions legítimes i democràtiques del poble de Catalunya. Només em queda la fe que la gent no ho permeti.

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
25.09.2021  ·  08:44

No volien saber alguns què és la confrontació intel·ligent? Doncs ahir en van tenir una mostra ben clara! El grotesc i ridicul episodi protagonitzat per España tindrà conseqüències greus o molt greus per l’estat espanyol. Ara ja no es pot disimular més: España no és un estat de dret! I ara ja ho sap tot el món. I sobretot la UE no podrà ignorar-ho més, i es veurà obligada a actuar encara que no en tingui ganes.

Als que estiguin desanimats o cansats els diria que confíin en que España mai falla! Sempre dona motius i raons per fer necessària i urgent la independència. L’exhibició de estupidesa i eufòria quan ja es veien amb el president Puigdemont a la garjola és quelcom que no s’obliden facilment.

I als que es pensin que amb taules de diàleg es podrà solucionar el problema els diria que siguin realistes: taula de negociació sí, però tutelada per la UE i amb la unica finalitat de ewstablir les condicions de la independència. El demés és fum; no es pot dialogar amb una olla de grills com és ara mateix España perquè senzillament no s’entén res del que diu, si és que no diu res…..

Gràcies Partal, un cop més encertat i clar.

Josep Castellsagué
Josep Castellsagué
25.09.2021  ·  09:06

Partal: I els que t’acusen d’hiperventilat van corrents a Alguer a sortir a la foto (Aragones i Puigneró), a treure el caparró a TV3 (Junqueres), o pugen a l’escenari (Cuixart).
Tots aquests que ho volen aturar, no tindran més remei que pujar al carro.

Jordi Torruella
Jordi Torruella
25.09.2021  ·  09:10

Sort en tenim de l’acció exterior. Al contrari de l’acció interior, tot són victòries.

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
25.09.2021  ·  09:11

Hi ha el temps viscut que és present i el temps històric que té una altra forma temporal que compta anys passats i projecta futurs sempre incerts. El procés per assolir l’autodeterminació i, si s’escau, l’independència, va en temps històric i els fets concrets l’afecten relativament. L’episodi de Sardenya ens encoratja en el sentit que anem en bona direcció, és present però acumula temps històric.

Joan Cuscó
Joan Cuscó
25.09.2021  ·  09:19

Les coses clares: si ERC no hagués trencat la unitat de JUNTS pel Si, ja seriem independents.

Annamanu Ràfols
Annamanu Ràfols
25.09.2021  ·  09:24

Molt d’acord amb el Sr. Joan Rovira i el Sr. Albert Miret.

I com diu Sr. Josep María Miquel ahir es va veure en que consisteix el diàleg d’Espanya amb taula o sense : trampes, burla de la justicia europea, abús i menysteniment. I aixó es VIOLÈNCIA . Això es VIOLÈNCIA .

¡ Catalans colonitzats treieu-vos la vena dels ulls , si us plau . No feu més mal al poble català ! Respecte a la diversitat i a la diferència.

Mònica Vidal
Mònica Vidal
25.09.2021  ·  09:34

Personalment, recomanaria al MHP Puigdemont que només transités vint-i-sis. Estats. En el vint-i-set se’l poden carregar sense contemplacions. Dit d’una altra manera:en el Reino de España temo per la seva vida. La ceguesa i enrabiada és majúscula.

Josep Pericas
Josep Pericas
25.09.2021  ·  09:36

Molta raó té en Miquel Gilibert. De tota manera, no es pot menysprear la injecció de moral que ens proporcionen episodis com aquest. I podrien servir per propulsar l’adhesió al Consell per la República, que hauria de ser una eina fonamental.

Però per al creixement del CxR hi ha un obstacle: Puigdemont és vist com el líder d’un partit concret, JxC. I és vist així perquè ho és. Que se’n desvinculi d’una vegada, ha de fer de General de Gaulle. Així el Consell serà vist com legítima representació del que serien les institucions catalanes alliberades del segrest espanyol, la Catalunya Lliure. Del que faria la Generalitat si no temés la repressió, la por a la qual la converteix en un Govern de Vichy.

Carles Serra
Carles Serra
25.09.2021  ·  09:37

Gràcies Vicent per l’editorial; no creus que definí aquest fet d’aquesta espaÑa dien FEN EL RIDÍCUL, és molt llunyà de la realitat de dir ACTUANT COM UN PAIS FRANQUISTA/DICTATORIAL seria lo correcte Vicent?
Recordes Vicent allò que va dir Unamuno, a los catalanes les pierde la estètica
El Sr. Gilabert 06:57 ho ha definit perfectament com el Sr. Joan Rovira 05:17.
Ti imagines Vicent que com proposava el president Puigdemont
haguessint estat TOTS a l’exili? ti imagines Vicent com seria de diferent si hagués hagut unitat d’acció REAL a on podríem estar ara per aconseguir la nostra llibertat? i tot això no ha sigut possible per uns dèspotes traïdors i botiflers com sobretot el mossèn i la cúpula d’ER, però com sempre dic, aquest no serien RES sense els que els votant. Que et va semblar el vídeo que va passar TV3 amb les declaracions d’aquest estafador el mossèn
Es la societat que tenim Vicent.

Pep Agulló
Pep Agulló
25.09.2021  ·  09:41

PUIGDEMONT UN SÍMBOL

Puigdemont un estadista que és un símbol reconegut d’una Catalunya alliberada i desacomplexada, és l’antagònic d’un Junqueras que representa la Catalunya sotmesa i acomplexada.

No és que facin el ridícul els torquemada d’una Espanya negre, és que s’estan jugant la supervivència un cop trencada la bombolla que els aillaba d’Europa i això té molt calat polític. Sense l’exili res d’això. El futur passa pel CxR . Si el connectem amb el carrer, això serà imparable.

Daniel Farré
Daniel Farré
25.09.2021  ·  09:49

Felicitats per l’editorial, evidencia de forma clara que hi havia objectius clars i, pel que anem veient, encertats en la proposta de treballar des de fora per Catalunya.
Per esperonar els escèptics, donar resposta als que es plantegen que més podem fer i pels que creiem que esquerra (i altres polítics, de tots els partits) poden ser un obstacle, diria que hi ha un tema pendent de l’estratègia exterior que podem i hem de fer, com altres han assenyalat abans, ENFORTIR EL CONSELL PER LA REPÚBLICA, tots sabem perquè no ha reeixit en consonància amb la importància, si som capaços de fer-lo gran en gent els que ara estiren la corda per frenar-lo, la deixaran i segur que es posen dins.

Juli Céspedes
Juli Céspedes
25.09.2021  ·  09:51

Estic d’acord amb la Sílvia Fortuny, i penso que aquests policies no estaven a l’aeroport de vacances. Aquest es un bon fil a seguir per fer públic el joc brut. I de segur que trobarem el bon Pedro més esquitxat del que molts pensen.
L’acció interior, per dir-ne d’alguna forma, podria fer que en Rufián preparés unes quantes preguntes:
1. Qui eren aquests policies? Qui Els va enviar a Sardenya?
2. A què hi van anar? Quin jutge ho va autoritzar?
3. Quines accions té pensades el Gobierno de Espanya per castigar l’instigador dels fets i, sobretot, per retirar-li les medalles que li donaran per haver fet coses ilegals?

Naturalment, cal anar a fiscalitzar el Gobierno sabent prèviament les respostes, però esbrinar això és poca feina per al govern, si realment hi té interés. Per això, aquesta és feina per a ERC. Amic Junqueres: treballa una miqueta!

Ed Garrido
Ed Garrido
25.09.2021  ·  09:54

MHP Puigdemont, felicitats, som soldats a les seves ordres. Desempallegui’s del jordi sanchez, Calvets i Pdcats varis que campen per JxC i faci un partit digne d una vegada, com li recomana el professor Cotarelo. Nomes aixi el podrem tornar a votar. No es preocupi per els Erkis, per un moment s’havien fet il.lusions de que voste acabes a la garjola (recordi sergi sol:”Puigdemont es un fill de puta pelomocho”), pero ara estan en caiguda lliure i cada volta mes aprop del psoe.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
25.09.2021  ·  09:59

L’Estat espanyol fa sovint el ridícul però es mantindrà ferm dins la constitucionalitat colonial del 78 i Europa no pot fer canviar la carta magna a cap nació.

Puigdemont només guanyarà als tribunals europeus el seu cas ersonal de represaliat i Catalunya segurament seguirà sotmesa, espoliada, ocupada militarment i sense lleis de Nació independent.

El Tractat de Lisboa NO parla dels drets dels pobles sotmesos ni d’independències nacionals.
Mentre Espanya farà valdre la seva Constitució votada en ple franquisme (època sense el mínim de llibertat necessària).

No simplifiquem tant.
Aquesta vegada hem de ser absolutament realistes perquè l’Estat tenia deu mil caps i encara li resten nou mil nou-cents noranta-set… ben vius.

PERE SIO
PERE SIO
25.09.2021  ·  10:12

Molt d’acord Vicenç amb el teu anàlisi, el final, malgrat tot s’acosta lentament.
A Espanya qui manen i governen són els talibans franquistes (alta judicatura, policia, guàrdia civil, clavegueres de l’Estat) elements incompatibles amb ser una democràcia europea. L’imatge d’Espanya cada dia és més patètica. Una Monarquia feixista i corrompuda, un Govern Espanyol que és una titella, totalment desautoritzat, uns grans partits (PP, PSOE) podrits per la corrupció i plens de franquistes, i unes oligarquies econòmiques extractives (Íbex) que en viuen d’aquest règim i aprofiten per saquejar-ho tot. Espanya cada cop és més pobra i endeutada.
Pedro Sánchez i el PSOE són elements i parts d’aquest paisatge, d’aquest engany democràtic, d’aquesta corrupció i per tant incapaços i sense cap mena d’autoritat, ni voluntat per resoldre ni canviar res.
Europa fins avui ha volgut, per comoditat, mirar cap una altra banda, dient que és un afer intern, però quan Espanya l’enganya, li menteix, li prèn el pel i li planta cara, incomplint les seves decisions, no podrà indefinidament seguir fent-ho. Els valors europeus són incompatibles i perillen amb els talibans franquistes.
A Catalunya, ERC és l’única força, que diu ser independentista, que no ho veu, ni ho vol entendre i segueix recolzant, donant aire i confiant en aquest Govern titella. I cal preguntar-se fins quan ?.
La independència és guanya plantant cara amb confrontació clara i permanent i no esperant que els feixistes ens la regalin.

Joan Vila
Joan Vila
25.09.2021  ·  10:23

Vicenç, tu intentes mantenir l’ànim de la tropa amb els teus editorials, i això és d’agraïr, però la raó la te en Miquel Gilibert. Cal com a mínim recambiar polítics, partits i entitats per que els que van fracassar la primera vegada, no ens portaràn a una segona. El mateix Puigdemont a qui respecto, no s’hi hauria d’aver llençat sense el recolzament incondicional d’ERC i d’en Junqueras. No hi havia pla A ni B ni C, així ens ha anat. Avui hi ha un espai electoral independentista buit. Qui l’omplirà?

Josep m Uribe-echevarria
Josep m Uribe-echevarria
25.09.2021  ·  10:37

Els deu mil caps de l’estat espanyol,no son de la mateixa mida.Ahir Puigdemont va tallar un de ben gros.Soc dels que veuen el got mig ple.

teresa labourdette
teresa labourdette
25.09.2021  ·  10:50

Ahir a la plaça del Vi, Girona Vota va col·locar una pancarta que deia UNITAT, DESOBEDIÈNCIA, INDEPENDÈNCIA.
UNITAT perquè com deia Franklin si no anem junts ens penjaran per separat.
DESOBEDIÈNCIA perquè doblegar-se a seure a la taula de la submissió només ens deixarà engrunes enverinades
INDEPENDÈNCIA perquè és la única via.
També a la plaça es notava la satisfacció d’haver guanyat una altra batalla. VISCA LA REPÚBLICA

Maria Villarroya
Maria Villarroya
25.09.2021  ·  11:29

El MHP Puigdemont és únic
Sense ell …on seriem ara els catalans? Rendits i definitivament vençuts
Molta força i per molts anys President
A reveure ben aviat!!

conxa raspall
conxa raspall
25.09.2021  ·  11:30

He llegit dues vegades l’article de Miquel Gilibert, i la segona encara estic més d’acord que la primera. Al meu paré, té tota la raó, malauradament, perquè las preguntes que es fa, les raons que dona son inqüestionables.

Francesc Villagrasa
Francesc Villagrasa
25.09.2021  ·  11:41

Molt engrescadora l’editorial de Vicent Partal i molt realista la rèplica de Miquel Gilibert. Jo voldria recalcar que l’independentisme té un líder extraordinari que mereix el reconeixement de tothom i que, des d’aquest lideratge ens pot guiar cap a la victòria final.

Carme Marí
Carme Marí
25.09.2021  ·  11:50

Faran falta les dues coses per assolir la independència: el que haurem de fer com a poble en la línia del que diu en Miquel Gilibert, i tenir el reconeixement internacional. La tasca del MHP Puigdemont a l’exili ens ajudarà a tenir aquest reconeixement però sense confrontació i amb un altre lideratge polític no ho aconseguirem. Els ciutadans ens hem de posar les piles, ja

Miquel Urquizu
Miquel Urquizu
25.09.2021  ·  12:12

Anem pas a pas.. el següent i abans que l’amnistia, permetre la entrada a Espanya del exiliats crec que això està molt aprop.

Mercè Arderiu
Mercè Arderiu
25.09.2021  ·  12:20

En el que si que pot ajudar i empènyer i mai serà de forma visible és per a l’ organitzaciód’ un referendum per Catalunya. La Constitució no prohibeix fer referèndums i, en un estat de dret l’ autodeterminació és un dret que es pot exercir en determinades circumstàncies i a Catalunya ja es donen, per la qual cosa el moviment popular ha de continuar empenyent per a fer possible que la UE consideri inevitable la celebració d’ aquest referèndum i, per tant, per via diplomàtica presionar l’ estat espanyol com ja ha fet en altres ocasions.

Jaume Riu
Jaume Riu
25.09.2021  ·  12:26

QUALSEVOL DIA ABDICARÀ.
M’agrada mirar la realitat tecemt des del punt de vista del rei…
L’autoestima del regne d’Espanya es va trencar quan no van trobar ni una sola urna, i l’1-O de 2017 vam votar i vam guanyar els que volem que Catalunya sigui un estat independent en forma de república.
A partir d’quell dia, des del franquisme a través del sistema judicial (sic) i amb l’ajut del PSOE, van fent rebequeries, que lluny d’aconseguir recuperar l’autoestima els fa enfonsar més i més en el fang.
No se’n sortiran, i no perdem de vista que el rei se n’adona. Qualsevol dia abdicarà.
Jo ja ho je dit.

Ferran Moreno
Ferran Moreno
25.09.2021  ·  12:32

Content com tothom que els catalans guanyem batalles judicials.
Arribarà un dia, potser, que el judici serà declarat il·legal i el retorn dels exiliats serà possible. Espanya haurà fet tots els ridículs possibles i ho celebrarem.

Però Europa no forçarà cap referèndum, per molt que pensem que ens ho mereixem, i menys encara en aquesta nova etapa de col·laboració i diàleg. Hauria d’estar tot blocat i els carrers cremant durant mesos, i ni així.

No ens enganyem, l’horitzó dels 3 partits independentistes que tenim és exactament el mateix: aconseguir un Referèndum Pactat amb l’Estat Espanyol.
I d’aquí no els traurem.

El discurs d’unilateralitat de JUNTS no se’l creuen ni ells mateixos, i es nota. Simplement miren de diferenciar-se del seu soci de govern, marcar perfil de cara als votants, res més. D’ERC i de la CUP ni en parlem.

La força del carrer contra els polítics és l’únic que els forçarà a fer coses.
I això és ara, ho serà quan el judici s’anul·li, i també d’aquí a 10 anys.

Enric Roca
Enric Roca
25.09.2021  ·  12:32

D,acord amb TOT,sens dubte are les condicions democratiques són molt millors qué al 2017 i el vessar sang (Molta) mès improbable,tot ja tan sols dependrá del vot(I aura REF)i no dubteu de les pases properes de “España”, amnistía,renovaçió exprés del sagrat CGPJ,canvis forts i rapids al “Supremo”,ensabonada a la *Mesa de Diálogo*,potser castig al inepte Llarena (?)i per descomptat NO al REF tipus Quebec, Escocia,Feroe, N.Caledonia, Groenlandia etc, etc….. pèro aixó ès altre historia.INDEPENDENCIA.

Xavier Zarza
Xavier Zarza
25.09.2021  ·  13:00

Miquel Gilibert, bàsicament quan tot l’entramat judicial europeu es resolgui, si acaba com es d’esperar, desarmarà l’Estat Espanyol impedint que actui de la mateixa manera com ho va fer l’octubre de 2017. És a dir, si es convoqués novament un referendum unilateral d’independencia, Espanya no podria executar totes les seves (ja conegudes) amenaces i hauria de deixar fer en part. En aquest sentit hauria d’optar per una estrategia de desprestigi de la votació en lloc de una resposta represiva. Això possibilitaria una potencial validació internacional de la votació (aquest fou el gran problema del 1-O per l’acció, inteligent en aquests sentit, dels piolins) i una eventual proclamació d’independència amb reconeixement internacional tindria més possibilitats de tirar endavant. En resum, sí, les resolucions acostaran més a la independència.

De fet, deslegitimar l’Estat en una taula de negociació tot esperant el seguit de resolucions judicials europees, és una estratègia interessant per, donat el moment, tirar de nou pel dret. Altra cosa més difícil és mantenir la mobilització al carrer/eleccions en situacions d’impàs que poden durar alguns anys.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
25.09.2021  ·  13:38

Un cop més marca ñ torna a fer el ridícul una bona bofetada al regne d´espanya i aixo ens situa a seguir endavant en la nostra lluita. El President Puigdemont amb el cap ben alt i molta dignitat enfonsa a tot un estat de repressió, nosaltres seguim. Felicitats per aquesta editorial

Manuel Viladevall
Manuel Viladevall
25.09.2021  ·  14:04

El Sr. Gilibert te molta raó i em fixo amb”si mai volem ser lliures hem de picar pedra des de baix i tenir en compte que el preu no serà gratis” Estem disposats a perdre a compatriotes per axó pel que farà l’estat franquista? Si es així, ens en sortirem,.

jaume vall
jaume vall
25.09.2021  ·  14:30

M’agrada molt l’editorial. M’agrada començant pel títol, ja. La batalla d’Alguer ens apropa al nostre objectiu. És un “xute” d’optimisme després d’una notícia optimista.
M’agrada molt el contrapunt Gilibert. És tornar a posar els peus a terra, també per recordar els editorials antics sobre el pendent ferroviari espanyol que anticipava gairebé inexorablement la nostra independència.

Ara bé, avui em mantinc equidistant. Com en Miquel Gilibert, no ens hem d’enganyar a nosaltres mateixos una segona vegada –ho diu el director- i millor recordem les decepcions per massa optimisme sobre la i n e v i t a b l e independència que semblava un fet a curt termini.

Dit això, esperem activament a veure com acaba el descrèdit judicial i polític espanyol. Aquesta bona notícia que ens arriba d’Europa, aquest cop des de Sardenya, serà de nou merament simbòlica o efectiva en funció de nosaltres i el nostre capteniment. Que al meu entendrepassa per una única cosa : que ens ho creguem de veritat. Que s’ho creguin de veritat els anomenats partits independentistes que ens representen. Cal un govern tripartit de coalició, uns mesos per agafar forces, i reactivar la declaració d’independència que es va deixar en suspens el 27 d’octubre de 2017 per tal d’evitar un bany de sang i a l’espera d’una mediació que no va arribar.
La resta, paraules, cabòries, i ganes de fer marejar la perdiu. No ens deixem enganyar una segona vegada.

(i sobre el bany de sang: òbviament ningú vol morir, però la Història és la Història….)

Jordi M Ribes
Jordi M Ribes
25.09.2021  ·  14:43

Molt bo, Vicent. I el títol, molt encertat amb el referent de la repressió dels francesos que no va fer sinó accelerar la independència d’Algèria tal com reflecteix el film. Però val la pena de recordar també que a Palamós hi tenim un indret preciós que en diem S’Alguer

Roser Caminals
Roser Caminals
25.09.2021  ·  15:18

No posem l’independentisme al carrer i l’acció a Europa en compartiments separats. Si no sabem aprofitar la segona per impulsar la primera és que som molt ineptes.
El comentari de Xavier Zarza és realista sense ser derrotista. No, la victòria a l’Alguer no ens durà directes a la independència. Però els veredictes europeus van tancant portes a Espanya. El recorregut de la violència policial i jurídica es sembra d’entrebancs. Si hi ha un segon referèndum, les garrotades són improbables. Si sabem jugar les nostres cartes, serà una cursa de persistència entre repressió i confrontació. Europa afeblirà la primera i facilitarà la segona, no per principis polítics, sinó pel funcionament de la seva màquina judicial.

Ramon Plana
Ramon Plana
25.09.2021  ·  15:39

Els catalans hem de triar entre imperi espanyol o República Catalana. La porta del futur està oberta, però estem molt enganxats al passat. Molt pocs s’atreveixen a donar el pas. Tots amb Puigdemont!

Joan Royo
Joan Royo
25.09.2021  ·  16:31

Però després de tot el que ha passat, un tal Rufián encara avui proclamava que cal salvar la taula de diàleg, que és l’única solució. Potser Junqueras i ERC s´ho repensaran aquests dies?

david graupere
david graupere
25.09.2021  ·  18:05

Avui del tot d’acord, l´estratègia dels exiliats, no importa de quin partit, era i és la correcta perquè rutlla per la via dels fets, han internacionalitzat el conflicte, espero més enllà de la UE.

En canvi, els anys de presó no sembla que hagin aclarit ni l’etratègia ni la determinació dels qui han patit aquesta humiliació, l’arbitrarietat de l’estat els ha deixat fora de lloc, balbotejant ambigüitats o una defensa personal ideològicament autocastradora; d’una altra banda la UE ha pogut esguardar cap a una altra banda amb molta de facilitat.

carles prat
carles prat
25.09.2021  ·  18:20

Molt d’acord amb l’editorial, però menys optimista

Ramon Perera
Ramon Perera
25.09.2021  ·  18:53

Em comentava un amic que malgrat la creença popular les humanitats són més difícils que no pas les ciències. Això és així per que a les ciències el factors que intervenen en els fenòmens estudiats es coneixen i/o es poden controlar més bé que no pas en l’àmbit de les societats humanes.
Un bon exemple d’aquesta observació són les editorials i molts dels comentaris associats quan els temes de debat són la independència i el futur de Catalunya. Estem al davant d’anàlisis i deduccions ben fetes i basades en dades en general fiables, i malgrat la qual cosa les valoracions i els pronòstics poden diferir notablement o ser diametralment oposats.

No em veig en cor de fer previsions de quina serà l’evolució del país i de l’assoliment de la independència per la senzilla raó de que són procesos molt complexos dels que en coneixem massa poc els factors principals.

Tampoc em veig en cor de dissenyar estratègies. Em remeto a un article de Salvador Cardús publicat fa uns anys en el que comparava la lluita per la independència a un partit de futbol: quan ets al mig del camp disputant la possessió de la pilota no pots parar-te a pensar quina és l’estratègia que toca sinó que en cada cas sinó que t’has de regirar intuïtivament per superar els contraris.

Aleshores, no podem fer res? Sí, fer exercicis per mantenir-nos “en bona forma”. Recullo algunes de les propostes que m’ha precedit:
– “ara cal alliberar-nos de la mentalitat del catalanisme col•laboracionista que entela aquest missatge i aquest comportament independent i lliure que viuen i practiquen els exiliats”.
– “hem tornat als carrers i l’unitat la tenim mes aprop de nou” [jo aquí aclariria que la unitat no cal que sigui de tots, sinó dels suficients].
– “Ocupar poc a poc totes les institucions des de sota (sindicats, cambra de comerç, institucions culturals, científiques, empresarials…), defensar aferrissadament la llengua i la cultura, preparar-nos per la confrontació, i fer fora la cúpula dels partits polítics actuals. I quan arribi el moment controlar de debò el territori i estar disposats als sacrificis que calgui. Perquè és així com s’han fet totes les independències.” [Segurament no caldrà que l’ocupació sigui completa, sinó que a partir d’un cert grau esdevindrà irreversible].
I en relació a les cúpules [dels partits], una acció possible seria adoptar de manera creativa lo que en les finances en diuen “operació acordió”, o sigui: reduir el “capital social” a zero i simultàniament “captar noves aportacions”. [http://www.agenciagirona.cat/que-consisteix-reduccio-augment-capital-simultanis-empreses/]
– Diversos comentaris defensen el CxR [molt d’acord], però un hi oposa un obstacle: “Però per al creixement del CxR hi ha un obstacle: Puigdemont és vist com el líder d’un partit concret, JxC. I és vist així perquè ho és.” Aquesta no és una visió incontrovertible i pot requerir debat: a) el president Puigdemont va guanyar els vots que l’han fet eurodiputat per la seva condició de líder d’un partit polític, o sigui que gaudeix de legitimació popular per aquesta raó, b) no és incompatible ser líder d’un moviment nacional i al mateix temps d’un partit polític, c) Puigdemont va prometre que abandonaria la política quan Catalunya fos independent.

Il·lu González
Il·lu González
25.09.2021  ·  19:12

Sort en tenim del MHP Pugidemont i de l’exili a Bèlgica, i per això mateix li cou tan a tanta gent

Pere Planella
Pere Planella
25.09.2021  ·  19:26

Anar a la taula d’un trilero sempre perdérem, no té hi juguis els calers que te’ls rampinarà tots de tant en tant et deixarà guanya alguna mà, més ho menys la cosa va anant així, no té acostis mai al que et vol entabanar per que si t’hi costes ja intenta entabanar te, dons ull que la cosa va per aquí, val més no acostar se al trilero.

ramon Feixas
ramon Feixas
25.09.2021  ·  20:32

Crec que el camí és donar a l’exili el que és de l’exili, a la presó injusta el que és de la presó injusta i al intent de diàleg el que és del diàleg. Mentre hi hagi certa percepció social dins l’independentisme de que es contraposen, les onades no permetran entrar a port, Inclús això pot portar a algun desperfecte d ela nau.

J. Miquel Garrido
J. Miquel Garrido
25.09.2021  ·  20:54

Determinació, fermesa i coratge.
Perspectiva, optimisme i paciència.
Aetos 2025!

Josep Usó
Josep Usó
25.09.2021  ·  21:49

Cal parlar també de la nostra victòria (del nostre president) a més a més de la enorme derrota d’Espanya.

Jesús Albiol
Jesús Albiol
25.09.2021  ·  22:43

Esperem que siga com diu Vicent. I sí, cal recordar allò que va dir Puigdemont sobre que la República no es construiria sobre el vessament de sang, cosa que sempre he valorat molt per la càrrega democràtica i humanista que suposa.
Encara que el camí cap a l’autodeterminació siga més llarg, serà així més segur i digne.

Antoni López
Antoni López
26.09.2021  ·  00:34

Per a fer el ridicul s’ha de tenir-ne el sentit. No tenen conciencia de ridicul. Tenen orgull, un orgull patològic, que els permet menytenir,menysprear, gairebe tot el que no sigui “España”, i ara,sobretot, Europa.Contra Europa suen bilis.
Ara l’han feta grossa perquè,simplement , el caçador es va enterar que el conill era a Italia i va pensar allò tant ptriotic: ” A POR EL!.”……i ?.. doncs llúfa com és
tradicional, cuan intervé Donnosequien de Quien y de Quien.

Teresa Pou
Teresa Pou
26.09.2021  ·  01:11

Estic d’acord Vicent , sempre ens encoratjàs això es molt positiu per no decaure i seguir sempre
endevant però tan mateix la realitat en aquest moment es el que diu en Miquel Gilibert . El que si es cert que MHP Puigdemont és sense cap dubte el cap visible per liderar aquest procés. Per tant si ell està disposat tal i com ho demostra una i una altre vegada , nosaltres l’hem de recolzar i mobilitzar afegir nos al Consell x Republicà , ell n’és el President . Si en som molts arribarem molt lluny .

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies