La ciutat catalana de Sardenya

Els algueresos es defineixen com a sards de llengua catalana

Vicent Partal
Vicent Partal
01.10.2021 - 19:51
Actualització: 01.10.2021 - 17:03
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

La detenció i alliberament del president Puigdemont a l’Alguer ha posat al mapa una realitat generalment poc coneguda fora dels Països Catalans. Em referesc a l’existència d’una minoria cultural de parla catalana a l’Alguer.

Efectivament, en aquesta ciutat de l’illa de Sardenya el català ha estat la llengua d’ús comú des de fa segles. Actualment, l’Alguer és una població molt turística, amb uns quaranta mil habitants, i entre un 20% i un 30% hi continuen parlant en català. El turisme que aquestes darreres dècades hi ha arribat dels Països Catalans ha contribuït a un renaixement de l’interès per la llengua, que encara s’ha realçat més amb la defensa que la ciutat ha fet dels presoners polítics i la solidaritat contra la violència espanyola.

Així i tot, els algueresos no es consideren, majoritàriament, catalans i prefereixen identificar-se nacionalment com a sards. Afirmen que són una minoria cultural catalana dins Sardenya. Curiosament, en la parla popular de Sardenya, els algueresos sempre són “els catalans”. Els altres sards sempre s’hi refereixen amb aquest gentilici.

L’origen del fenomen, la raó per la qual s’hi parla català, és que Sardenya és una illa central de la Mediterrània, una illa de pas durant segles. El català, de fet, es parla a l’Alguer des de l’època que Sardenya era una possessió catalana, una més de les possessions catalanes a la Mediterrània. Però se n’hi parlen cinc, de llengües, habitualment. El sard és la llengua nacional i majoritària, però al nord de l’illa s’hi parla cors –Còrsega només se’n separa per un petit estret marítim. I en unes petites illes del sud es parla també lígur.

Totes aquestes llengües són amenaçades per l’italià, que, sobretot aquests darrers decennis, per culpa de l’escola i els mitjans, ha minoritzat les llengües naturals de país.

Més notícies

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €