El recorregut de les euroordres contra els exiliats catalans s’ha acabat. Formalment no encara, però a la pràctica Llarena i la justícia espanyola han topat finalment contra la paret. Després de la decisió de la cort sarda, serà molt complicat que cap tribunal europeu adopte una decisió diferent i accedesca a enviar el president Puigdemont –o els consellers Comín i Ponsatí– detinguts a Espanya.

I no solament això: amb la batalla de l’Alguer s’ha aconseguit de curtcircuitar qualsevol possible intent d’extradició que no passe pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea. I això té un gran valor. En primer lloc, perquè als efectes del TJUE el president Puigdemont ja ha estat jutjat, a Alemanya, i allí deixaren clar que no hi havia ni rebel·lió ni sedició –cosa que la justícia espanyola pretén menystenir perquè té repercussions òbvies sobre el judici farsa que va orquestrar a Madrid i sobre les condemnes als nou presoners polítics. Però també perquè de les decisions que el TJUE ha pres fins avui es dedueix molt clarament que els tres eurodiputats tenen acreditada la immunitat i no poden ser detinguts en cap estat europeu. Tampoc a Espanya.

Si tot plegat es confirma amb les decisions que adoptarà l’alt tribunal europeu, aleshores haurem arribat a un tombant important del procés d’independència. El febrer del 2020 el president i els consellers ja van retornar al país com a persones lliures, quan entraren a Perpinyà. Després de guanyar-s’ho, batallant incansablement a Europa. Però ara es guanyen el retorn, també com a persones lliures, al Principat, a Barcelona.

I amb això l’època de defensar-se s’haurà acabat, després de quatre anys de lluita intensos. I deixarà pas a l’època d’atacar. Serà l’hora de presentar una batalla política, però també una batalla legal a Europa –que ja es veu quins resultats dóna– que no tinga per objectiu tan sols salvar les víctimes de la repressió, sinó que vaja al fons de l’afer, per a resoldre la crisi catalana.

I cride, per això, l’atenció, d’una manera molt especial, sobre aquell fragment de les declaracions del president a l’exili, ahir, en què recordava que ell i el seu govern havien estat destituïts de manera il·legítima per un colp d’estat, l’aplicació del 155. I en què fixava l’objectiu de l’atac que es desencadenarà dient que cal aconseguir, ni més ni menys, “la reversió d’aquell cop d’estat”. És a dir, el retorn de Catalunya, amb totes les conseqüències que això té i que no crec que calga explicar, allà on érem el 27 d’octubre de 2017 a la vesprada.

 

PS1. Ací teniu el vídeo del moment concret de què us parle. Ja podeu anar pensant…

 

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.