Una cosa que crec que cal recordar especialment avui

  • Des del 2009 totes les coses importants que hem fet, i mira que n'hem arribat a fer, les hem fetes així: volcànicament, pressionant sense cap prevenció ni reserva, empenyent sempre de baix estant, marcant el rumb i avisant insistentment, a crits si calia i a qui fos, quan la ruta sembla perduda

Vicent Partal
31.08.2021 - 21:50
Actualització: 31.08.2021 - 23:15
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Poc després del Primer d’Octubre, però ja en plena època del 155 i amb la repressió sobrevolant-ho tot, em van convidar a participar en un acte públic a Barcelona, a la plaça que hi ha al davant del mercat de Sant Antoni. No recorde bé ara mateix qui més hi parlava, però sí que recorde que hi va haver un debat molt viu, vivíssim, en el qual cap dels intervinents, però tampoc la gent del públic que va parlar, no ens vam guardar res al pap. Eren, com avui, moments de molta confusió i la gent volia fer-se preguntes en veu alta, conscient que el moviment i el país necessitaven reflexionar molt per a saber per on tirar.

Aquell dia, per casualitat, un amic nord-americà, professor universitari, era a Barcelona. I el vaig convidar a veure amb els seus ulls allò que el moviment independentista havia estat capaç de crear. Quan vam acabar l’acte, se’m va acostar i em va dir que allò que acabava de veure era únic. Que no coneixia cap altre lloc del món on passàs res semblant, on la gent no tingués gens de por ni cap prevenció a debatre amb aquella duresa en públic, d’una manera tan directa i sense límits. El seu comentari em va impressionar molt per aquella capacitat que sempre té un ull estranger de veure-hi amb claredat allà on tot, per a tu, és confusió momentània. Li vaig demanar per què pensava que a Catalunya passava aquell fenomen que ell, viatger i estudiós atent del planeta sencer, trobava tan sorprenent. I amb la resposta em desarmà: “No teniu por.”

Aquella “por” a què es referia, ho vaig entendre de seguida, no era la por concreta i individual de la repressió que s’abat sobre el nostre poble. Em deia que no teníem por, com a societat, de qüestionar-ho tot i que el procés d’independència precisament és màgic per això: perquè tenim un full en blanc on podem proposar canvis per a tot i per a cada cosa. Un full en blanc on aquest vertigen conservador que atrapa els assaltacels de tot el planeta no pot existir. Perquè ací no hi ha res a conservar. O perquè hi ha tan poca cosa a conservar que és insignificant.

D’aleshores ençà, evidentment, han passat moltes coses. Una de les més notables, i tristes, que una part de l’independentisme oficial ha renunciat a crear un país nou sembla que, si més no –i faig broma per no encendre’m en flames–, abans del 2030. I mentrestant es conforma intentant de gestionar, o fent veure que gestiona, aquesta ruïna institucional i social en què ha esdevingut la Generalitat de Catalunya.

De fora estant, molts ens ho mirem esbalaïts. Però, i aquesta és la cosa per a mi significativa, al meu voltant veig molta gent que no n’està disposada a girar full. Ni de la independència ni, encara menys, de fer el país nou. Quants són, jo no ho sé. Però sé que me’ls vaig trobant per ací i per allà. Que me’ls trobe en molts dels correus que m’arriben o, sortosament, en els sempre tan exigents i durs comentaris dels lectors a aquest editorial mateix. Com me’ls trobe de vegades en actes, fa uns dies a Palamós, per exemple. I allà gent de qui no sé els noms ni els cognoms s’obren i m’insisteixen una vegada i una altra que cal empènyer, que se senten enganyats i ho qüestionen tot, sense reserves de cap mena. Com passava aquell dia a Sant Antoni. Exactament igual.

Els del govern, els qui han decidit de dedicar-se al mentrestant, entenc perfectament que no vulguen soroll. Ells han recuperat la por. Perquè si el seu projecte es limita a anar estirant el xiclet amb aquesta ensarronada del diàleg és normal que tinguen por de parlar, por de debatre, por d’escoltar, por de proposar res, por que els retraguen allò que fan, por de pensar i tot. Per a ells el futur ja tan sols és fer girar la roda, si pot ser amb els mínims ensurts i durant el màxim temps. Però no ens demaneu als altres, als qui ens neguem a continuar essent espanyols i no podem acceptar que l’aspiració de Catalunya siga la de ser una trista Espanyeta en petit, que siguem com ells.

Per això aquesta part de l’independentisme, la part que no renuncia a res ni calla res pot semblar més sorollosa, més radical en les formes, més preocupada pel detall, més explosiva, més disposada a barallar-se per tot. Perquè em fa la sensació que no està disposada a deixar que els xiclets vagen expandint-se i ocupen pacientment fins i tot els espais de la nova institucionalitat republicana, el més important dels quals i sens dubte el més valuós de tots és el Consell per la República.

Jo entenc que, vist del punt de vista dels partidaris del mentrestant, els tocs d’atenció, els colps de puny sobre la taula o les explicacions i respostes siguen vistes com una cosa horrorosa i ells facen bromes i caricatures i s’ho passen bé. I comprenc, també, que a alguna gent les crítiques dures, l’exigència o la reclamació pesada del rigor li puguen causar una decepció sincera i honrada. I tristesa o cansament, o ganes d’anar-se’n a casa. Però, si m’ho permeteu, avui a mi m’agradaria de recordar que des del 2009 totes les coses importants que hem fet, i mira que n’hem arribat a fer, les hem fetes així: volcànicament, pressionant sense cap prevenció ni reserva, empenyent sempre des de baix, marcant el rumb i avisant insistentment, a crits si calia i a qui fos, quan la ruta sembla perduda. Sense tenir por. I era aquesta, en definitiva, la manera de fer catalana que causava tanta admiració en aquell professor americà. I és aquesta la manera de fer que em fa confiar que la Catalunya independent no serà una Espanya en petit.

 

PS: Ahir al vespre van desaparèixer els peatges de la AP-7 entre Salou i la Jonquera. Per això us expliquem en una nova Història de VilaWeb què s’amaga, políticament, rere els canvis de traçat de l’autopista i del TGV espanyol: La AP-7: el carrer Major que fa por a Espanya.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
31.08.2021  ·  22:18

És que cal imaginar-se la por terrible que ha de tindre una persona que sap que només sap intrigar per tal d’arribar al capdamunt d’un tipus concret d’organització piramidal. Si ara, de sobte, aquesta organització esdevé inútil o desapareix (i ja en van unes quantes), ell es queda a un llimb on la única cosa certa és que no tindrà ofici ni benefici. Una part de la meua família eren corretgers (feien aparells per a cavalleries). L’aparició dels tricicles a motor, els va deixar sense ofici en pocs mesos. I per a sempre. Ara la informació circula molt de pressa. Sovint, més que les intoxicacions oficials. Per això no tenim por; perquè és més fort l’afany de saber; de veure com es pot canviar, tot plegat.

J. Miquel Garrido
J. Miquel Garrido
31.08.2021  ·  22:21

L’11 S, ben d’hora, davant del monument a Casanova, per tal que els polítics dels nostrats partits “(independentistes?) ens sentin.

josep planelles
josep planelles
31.08.2021  ·  22:26

Té merit que veges l’aigua dins del got. Ha d’haver-la, perquè no et pot evaporar de sobte. Però si la nostra benvolguda Clara Ponsatí i el benvolgut Ramon Cotarelo, que són qui més clar han parlat sempre, marxen de Consell per (i no ‘de’) la República, és que bufen mals vents… avui ni pagant-me puc ser optimista. L’única esperança és que està tot tan convuls que pot ser demà el vent bufe de tramontana… Donec perficiam…
Josep

Josep Maria Boixareu
Josep Maria Boixareu
31.08.2021  ·  22:30

A veure si d’una vegada i per sempre demostrem que no tenim por.
La taula de “diàleg”, o va de dret a l’autodeterminació o que pleguin i anem de dret a la INDEPENDÈNCIA

Jaume Bonet
Jaume Bonet
31.08.2021  ·  22:41

Primer.- Crec que na Clara Ponsatí no se n’ha anat del Consell per la República, s’ha limitat a fer públic que des del desembre del 2020 s’ha desvinculat del “govern” del Consell per la República, i que avui ho fa pñublic enfadada pel darrer ajornament de les eleccions. Si és així, cal votar na Clara Ponsatí en haver-hi eleccions al CXR (si no és això que he escrit és que no sé llegir).
Segon.- Facem memòria
Mantinguem la il·lusió, els ànims i el combat. (“Qui ha sentit la llibertat té més forces per viure”).
https://twitter.com/jaumemoll/status/1416396232134639624?s=20

josep soler
josep soler
31.08.2021  ·  22:49

Diu en Partal: “… aquesta part de l’independentisme, la part que no renuncia a res ni es calla…”

Aquesta part Sr. Partal, avui no tenim a ningú que ens representi en el Parlament de Catalunya. Ben segur que hi ha molts votants d’ERC-Junts-CUP que ja els està bé el neoautonomisme, però i els altres què…?

Mentre no ens organitzem, els independtistes que no volem l’autonomia regional, en un protopartit lliure de militants vividors del càrrec: no estarem presents en el Parlament. És impossible que ERCJuntsCUP posin en perill la nòmina.

Si tornem a cometre l’error del vot “útil” (millor dit inútil) i continuem votant a falsos independentistes per por que no guanyin els partits nacional-constitucionalistes: sempre tindrem col·laboracionistes amorrats a la gestoria de la colònia.

Pep Agulló
Pep Agulló
31.08.2021  ·  23:03

L’EFECTE ESCALFAMENT, DINS L’INDEPENDENTISME

Odiem tant formar part d’aquest Estat que el projectem amb tota virulència als contrarevolucionaris autonòmics que amb la pell d’independentistes volen fer allò tant difícil, de fer-nos creure que la renúncia és el camí. II.lusos…

Juguen amb foc, que vagin en compte, perquè la seva renuncia serà la seva tomba.

Carles Serra
Carles Serra
31.08.2021  ·  23:09

Gràcies Vicent per l’editorial; només espero amb candeletes l’11 de Setembre, amb l’objectiu de ser a primera hora debant del moment Rafael de Casanovas i poder demostrar amb aquest botiflers i traïdors la meva desconformitat; ja han dit que no aniran en el Fossar de les moreres, no ens té que estranyar, saben que no són benvinguts els traïdors i vividors del sistema franquista espaÑol.
Espero Vicent que en aquesta Diada, la societat que volem ser lliures d’aquest sistema corrupte i faixista que es espaÑa, demostrin la seva desconformitat

Pere-Andreu Ubach
Pere-Andreu Ubach
31.08.2021  ·  23:09

Com amb la sentència de l’estatut,
com amb els cops de porra del Primer d’Octubre,
… els “clics” es van succeint.

Cada vegada hi ha més gent que fa el “següent clic” en el procés d’independència individual. Primer va ser el “clic” de l’esgotament del règim de la Transició del ’78. Després va ser el “clic” de la farsa d’Espanya com a estat democràtic. Ara està essent el “clic” de la farsa dels partits polítics que es revelen com a mers vehicles per assolir el control d’un poder que mai servirà per fer la independència.

Desengany a desengany, fins la revelació final!

Núria Coma
Núria Coma
31.08.2021  ·  23:14

Els polítics tenen por, però encara tenen més barra. No és la repressió el què temen, ells ja no. Ja s’han rendit, el que de debò els espervera és perdre l’status, els càrrecs, la bona vida, haver de decidir entre el fet personal i el país. Quina mandra!
I a nosaltres tampoc ens emporuqueix la repressió, ja no. Hem assumit que els clavells i posar l’altra galta no serveixen per a res.
La nostra por és no ser capaços de fer res, veure com se’ns pixen a la cara i no reaccionar, la nostra por és ser conscients que ser valents ara serveix de ben poc, si som valents cadesqú a casa seva.
La Clara ens ho ha dit avui. Així no!!
Hem d’organitzar-nos, hem de deixar de pensar en el què diuen aquests desagraïts.
Recordeu el Tortosa?
Fem un Tortosa a tots els que manen, però de veritat i organitzem-nos siusplau!
Hem de vèncer la seva por!

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
31.08.2021  ·  23:14

DEIA AHIR L’INEFABLE VALENCIANISTA DAVID GRAUPERE (hi té l’home, una obssessió malaltissa):

“PS: cal anar redefinint conceptes, pel que fa als Països Catalans, no té gaire trellat que s’empri si no hi ha una voluntat majoritària de cada territori, i no hi és. Cap govern valencià (ni català?) ha denunciat que a la web de la Hisenda espanyola hi surtin valencià i català com a llengües diferentes, per exemple.”

Tampoc hi ha gaire acord a creure que tu sigues català i, així i tot, continues disfressant-te’n cada nit.

A mi els españols, si més no, m’insulten dient-me català i catalanista.

I me’ls crec. Tot i que no me’n cal.

Són els enemics estrangers qui tracen la teua nacionalitat.

Diguem que els Països Catalans som una unitat d’agressió per als estats francès, espanyol i italià.

Do you understand it, don’t you?

I JO LI RESPONC: ELS PAÏSOS CATALANS ERES TU !

Josep Blesa (València)

Jaume Riu
Jaume Riu
31.08.2021  ·  23:19

DONCS AIXÒ ÉS NO TENIR POR.
Sempre ens trobarem amb qui, com Clara Ponsatí, està a la política però no és incondicional de la política de partit.
Només així es fa la revolució.
Aquesta “desobediencia” de Ponsatí és un cop de timó formidable per trencar la tendència i els vicis de l’anar fent. Trobo que és una molt bona notícia per a reconduir el Consell per la República fora de la teranyina dels partits polítics que no s’han desvinculat encara del govern de la Generalitat Autonòmica sempre intervinguda.
Les revolucions prosperen a cops de desobediències.
¿Què us pensàveu que volia dir Clara Ponsatí aquell dia de febrer de l’any passat a Perpinyà, quan li vam sentir la veu en directe per afirmar que dialogar amb Espanya és només una enganyifa?
Doncs això és no tenir por.

Albert T
Albert T
31.08.2021  ·  23:27

I tant que no passem full, ni el passatem mai! I a més, molts els la tenim guardada a aquesta porqueria de politiquets estafadors, que tothom sap qui són, més d’hora que tard, pagaran pel que han fet i fan! T’asseguro que això de “ni oblit ni perdó”, no és només una frase sinó que ho tenim incrustat a foc, al cor i al cervell.

Frederic Varela
Frederic Varela
31.08.2021  ·  23:28

“Perquè hi haurà un dia que no podrem més i llavors ho podrem tot.”
Vicent Andrés i Estellés
Aquest dia arribarà ben aviat, només cal que els bàrbars de la dreta espanyola tornin al poder a Madrid. Llavors no caldrà perdre el temps amb taules de suposat diàleg ni amb batalletes de partits, serà un tot o res. I val més que aquesta vegada anem a totes.

ASERET ALMAR
ASERET ALMAR
31.08.2021  ·  23:39

Queda clar que serem els de baix els qui pressionant els polítics aconseguirem la independència perquè ells es conformen a estirar el xiclet de la taula de diàleg que no portarà enlloc. Dialogar amb Espanya? Hi posen límits (Constitució com la interpreten ells). Pactar-hi? No saben què és complir un pacte: sempre fan trampes i són els campions de l’autobombo (Viva España podia ser una versió popular de l’himne nacional), un país al servei de les elits extractives que fot la majoria de la població. Per això en volem fugir.

Anna Batlle
Anna Batlle
31.08.2021  ·  23:51

J. Miquel Garrido (22:21) +1

Shaudin Melgar
Shaudin Melgar
31.08.2021  ·  23:54

Gràcies, Vicent.
Això de no tenir por també ho he vist molt bé del Canadà estant. Però no només jo, perquè els meus estudiants ho han comentat mantes vegades amb gran admiració.

Berta Carulla
Berta Carulla
01.09.2021  ·  00:04

“Els del govern, els qui han decidit de dedicar-se al mentrestant, entenc perfectament que no vulguen soroll. Ells han recuperat la por. Perquè si el seu projecte es limita a anar estirant el xiclet amb aquesta ensarronada del diàleg és normal que tinguen por de parlar, por de debatre, por d’escoltar, por de proposar res, por que els retraguen allò que fan, por de pensar i tot…”

Però tenen ben farcits els medis nostrats per tal que altres transmetin el missatge que els convé. Com diu el professor Cotarelo:

“L’espectacle de la rentrée porta la sorpresa de la incorporació de Pablo Iglesias al debat català com a tertulià de RAC1. Aquest humil articulista sempre ha pensat que la veritable vocació d’Iglesias, vocació profunda, al sentit de Max Weber, era la de tele-predicador. En realitat, un tertulià és una mena de telepredicador per hores. Pel seu tarannà mediàtic, l’aportació formal d’Iglesias al planejat espectacle de la mort de l’independentisme a mans del sobiranisme pragmàtic, és gran i encara més si atenem al contingut del seu sibil·lí discurs antiindependentista, discurs bífid com la llengua de les serps. D’un costat reprodueix el conte de Pere i el llop: voteu-nos que venen els ultrafeixistes de VOX que, d’altra banda, havien ressuscitat per culpa de l’independentisme…”

Bona nit i bona hora!

joan rovira
joan rovira
01.09.2021  ·  00:11

De les tres fases d’alliberament d’un poble del sistema colonial imposat per una força exterior hi ha, al meu entendre, tres fases que cal superar:
1/ Autodeterminació respecte de l’estat colonitzador.
2/ Descolonització interior de les institucions imposades i dels col·laboradors.
3/ Proclamació de la independència amb reconeixement internacional.

És evident que, un cop fet i guanyat el referèndum d’autodeterminació del Primer d’octubre, estem en la fase 2/ de descolonització interior respecte a les institucions –Generalitat i parlament autonòmic- com d’aquells partits, grups de pressió i persones col·laboradores amb el règim colonial.

Mentre la fase 1/ requereix un “canvi de mentalitat” personal. La fase 2/ requereix un “canvi de comportament” en aquestes entitats col·laboradores del règim opressor i; per això, sembla que s’allargui el seu final cap a la fase 3/ del “reconeixement internacional” d’un nou estat dins la comunitat internacional.

Per tant, res de caure en el desànim, perquè únicament manifesta el poc coneixement de les limitacions de les institucions actuals com dels seus dirigents; perquè la nova mentalitat de les persones lliures i independents difereix dels comportaments encara, malauradament, colonials d’altres.

És en aquest sentit, que erren aquells que parlen de divisions o que no tenen pressa, quan una nova mentalitat, molt extensa i ferma, ha arrelat en aquesta terra novament per tal que floreixi arreu de Catalunya i, al seu ritme, de tots els Països catalans.

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
01.09.2021  ·  00:25

Hi ha hagut molts moviments en les últimes hores
Tant de bó això ens porti a aclarir El panorama.
Però la boira encara és espessa.
El que puc fer ara és anar a Barcelona per la Diada i cridar, cridar Independència, fins a romandre sense veu.
I què no tinguin més remei que sentir els nostres crits.
No han de tenir por d’Espanya. Han de tenir por de nosaltres

Ramon Perera
Ramon Perera
01.09.2021  ·  01:10

He llegit amb atenció l’editorial i no he trobat la justificació del “especialment avui” del titular. Però això no li treu interès a l’editorial.

Clar que no tenim por. Fa segles que no tenim estat i és una gran il·lusió pensar que potser el podrem tenir aviat i podem jugar a imaginar com pot ser. Com l’infant que escriu la carta als reis i demana un joc de construcció.
Por en poden tenir, per exemple, els que ja tenen un estat i veuen que comença a trontollar.

El Consell per la República va nèixer “de” i al cap de poquíssim temps li van canviar la preposició. Jo no ho he entès mai i crec que no sóc sol.
També vaig pensar, i segurament no jo sol, que es tractava d’una iniciativa d’acció directa entre la gent, el poble, i els “coordinadors”. Però no ha estat així. Ha fet falta [o bé s’ha imposat així] la benedicció dels partis polítics. El resultat està a la vista. Ara s’anuncien unes eleccions, ajornades dues vegades, que sembla que vulguin donar al Consell la base democràtica que li van escamotejar al començament i ves a saber quin resultat n’eixirà. A més, hi ha el fet del baix nombre d’afiliats al Consell. És lícit pensar que sense la intromissió dels partits les coses serien diferents en millor.

La AP-7, carrer Major dels Països Catalans. No se m’havia acudit i penso que és una gran idea. Hes viscut dos anys a Alemanya i he pogut veure, sentir, com d’important per a un país és una xarxa de carreteres funcional.
La desaparició dels peatges és una gran notícia però és una solució incompleta i em temo que l’estat espanyol es reserva la part de solució que manca encara que potser sense ser-ne conscient [mai se sap, sempre tenen algú intel·ligent més o menys a mà, més o menys arraconat].
Ara que ja no hi ha peatges no hi ha cap raó per no obrir més accessos a l’autopista i donar servei de proximitat al territori. Lamentablement,
https://www.vilaweb.cat/noticies/ministra-sanchez-descarta-traspassar-ap7-ap2-catalunya/

I si és veritat allò que de vegades diu en Vicent, que cal veure com es mouen els corrents profunds de la societat [que penso que sí, que hi són], llavors, som-hi a ser actius “volcànicament, pressionant sense cap prevenció ni reserva, empenyent sempre des de baix, marcant el rumb i avisant insistentment, a crits si calia i a qui fos,”, que els corrents mateixos ens duran a port.

Joan Ortí
Joan Ortí
01.09.2021  ·  02:08

Fa molts i molts anys que volem ser un país normal, poder ser catalans amb totes les llibertats i poder viure independentment com qualsevol altre país.
Perquè som un poble mil·lenari, tenim la nostra llengua, cultura e historia que ens defineix com un poble; com el francès l’holandès o el belga.
I les Nacions Unides, diuen que tenim dret a ser lliures.
I així hem resistit embats molt forts i els patim d’aquest veí nostre de la península que ens vol nomes com a colònia; i si ens tracten com a colònia en certa manera reconeixen que no som espanyols!
Ells saben que no som espanyols, però tenen el poder de ser un estat i ens dominen per la força bruta i les lleis injustes que ens volen anorrear.
Però de fa un anys, un grandíssim tant per cent dels ciutadans de Catalunya els van tocar el voraviu amb les retallades de l’Estatut, i d’ençà de llavors, venim expressant el nostre cabreig amb unes contundents manifestacions publiques de diverses formes i maneres totes elles massives.
I potser per primera vegada el clam popular s’ha desfermat i es pot dir sense embuts que la ciutadania d’aquest país, Catalunya, ha perdut la por respecte als colonitzadors.
Aquesta situació al Quebec o a Escòcia és la manera de com tiran endavant la lluita per reclamar la seva independència; en canvi aquí a Catalunya, hi ha tot una sèrie de partits polítics, ERC, Els Comuns, part de Junts i part de la Cup que han deixat d’estar al costat del poble i volen jugar a la vida política del partidisme, aquell sistema anacrònic del 1978.
Quelcom incomprensible!!
L’editorial m’ha provocat aquestes reflexions.

L’Editorial però no dona pistes d’estratègies ni de possibles camins, ni propostes de com mantenir viva la força volcànica unida i contundent; potser sembla que una possible pista, es quant diu referint-se a tot aquest gran per cent de ciutadania catalana que està a favor de la independència…..”Perquè em fa la sensació que no està disposada a deixar que els xiclets vagen expandint-se i ocupen pacientment fins i tot els espais de la nova institucionalitat republicana, el més important dels quals i sens dubte el més valuós de tots és el Consell per la República.
Aquesta editorial fa una reflexió molt ben feta de la situació que viu Catalunya en aquests moments, però no s’atreveix a lidera cap proposta cap iniciativa perquè el foc volcànic de tantíssima gent no s’apagui.
La meva pregunta, quant ens posem a treballar definitivament per reactivar plenament i totalment el Consell de la República…. Òmnium, CDR, ANC, Urquinaona, Tsunami, Aeroport, Meridiana, Universitaris, Mon educatiu, Mon de la sanitat, les deu mil entitats cíviques i culturals i festives que hi han a Catalunya…..la part independentista de Junts, la part independentista de la Cup.
A Escòcia i al Quebec ho tenen molt clar, ells no tenen el problema de Catalunya, allà van tots a una.
La Comèdia de la taula de diàleg serà com assistir a una mena de joc florals distrets i bonics però amb cap resultat positiu per a Catalunya.
Qui no volguí entrar al Consell serà un signe inequívoc que no es independentista. Anirem destriant el gra de la palla.
Com a membre del Consell de la República exigeixo una declaració publica contundent amb una crida per una filiació massiva i una estratègia operativa de confrontació pacifica, Ja!!

Jo entenc que la Ponsatí i en Cotarelo reclamen el mateix que estic dient, fem que els seus exemples de fer un pas al costat, reverteixen amb moltes passes endavant.
Si el Consell no es pronuncia amb aquests termes, la responsabilitat restarà a les nostres mans i haurem d’articular-nos formant un gran coalició política per guanyar les properes eleccions amb una aclaparadora majoria absoluta.

Núria Castells
Núria Castells
01.09.2021  ·  03:45

Bé. Les coses van madurant. És una evidència.
La consciència que els “nostres” partits i el “nostre” govern van a la seva i que ens voldrien arrossegar lluny de l’objectiu que van assegurar que servien, aquesta “consciència, és cada cop més estesa.

Ha requerit tel seu temps, però ho estem fent; ens estem recuperant. I de la millor manera possible: amb la capacitat de crítica ben esmolada. I amb més coneixements i experiència que al 2017.

Està clar que encara no sabem bé com fer-ho; però ja sabem què toca fer: retirar la confiança als polítics que han renunciat (la qüestió, amb Ñ, sempre ha estat clara).
Nosaltres no hem renunciat a fer la independència i a fer un bon país.
Auguro que aquest 11-S serà “diferent”.
I serà un pas més, endavant.

Oriol Roig
Oriol Roig
01.09.2021  ·  03:58

Com recorda sovint en Josep Soler (22:49), en certa manera na Núria Coma (23:14) i d’altres, ens cal alguna manera de dir “així no” o “ja n’hi ha prou” als representants “independentistes”. I de fer-ho on més els cou, a les urnes. Un protopartit, un no-partit, una organització d’electors… el que sigui, que permeti de comptar tothom que vol la independència, però que no tingui cap interès a gestionar les engrunes. L’estat espanyol no té legitimitat per a legislar als Països Catalans, i els que creiem això tenim tot el dret a expressar-ho a les “seves” urnes. Ni ERC, ni JxCat, ni CUP, no ens serveixen, i no votar o fer-ho amb la pinça al nas, tampoc.

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
01.09.2021  ·  05:52

Aquest és el camí, sense por. Aprofitem l´ocasió 11-S tothom i sense por a demanar el que volem. I que la por la sentin aquells del conte de la taula del diàleg.

Miquel Gilibert
Miquel Gilibert
01.09.2021  ·  06:05

A mig setembre, Octuvre va publicar un vídeo d’una entrevista de gairebé una hora amb Ramon Gorsfoguel, professor de Berkeley, que recomano a tothom.

En aquest vídeo s’explica molt bé, tenint en compte paral·lelismes històrics amb altres revolucions, què ens està passant i deixa clarament al descobert les trampes de l’estat espanyol i els esforços d’una part dels que primer empenyien tant dins el moviment per tal de tornar a posar la pasta de dents dins el tub.

Per resumir-ho molt, els esdeveniments d’octubre ens han canviat la consciència com a país (com per exemple la primavera àrab va canviar la consciència de la gent a Tunísia, o la revolta contra Carlos Andrés Pérez ho va fer a Veneçuela), de forma que ara la nostra percepció és diferent, malgrat els esforços d’una part important dels nostres polítics per tirar enrere (ell ho anomena “junquerisme”, com a concepte, perquè diu que hi ha “junqueristes” a tots els partits), i que el que cal és articular un moviment social que reprengui la lluita i no es deixi prendre el pèl. Això pot trigar més o menys (a Veneçuela, per exemple, va trigar 9 anys), però és factible i en molts llocs ha triomfat. Ens cal això i no caure en la trampa d’aeroports que no podem ni gestionar.

Crec que aquest és el problema. No tenim por, cap de nosaltres. Si més no, jo no en tinc, perquè lluitem per una cosa més gran que nosaltres mateixos: la supervivència del nostre país, de la nostra llengua i cultura, i la creació d’una república democràtica i social, allunyada de la monarquia corrupta que portem 500 anys aguantant.

Però ens manquen els líders i l’articulació social. El 2017 va ser el resultat d’un estat de gràcia col·lectiu, d’un entusiasme de la població que semblava suportat pels nostres representants. Una conjunció perfecta d’activisme social, acció política i empoderament ciutadà. Per això anàvem endavant.

El problema que tenim ara és que hi ha un desert de lideratge i és molt difícil tornar a crear la situació de la dècada del 2010-2020. És evident que la generació de polítics que teòricament varen pilotar el procés (des de Junqueras fins a Cuixart, passant per Sánchez) no tiraran endavant res. Només cal sentir-los. I és normal perquè estan totalment espaordits per la seva experiència personal.

Però és que els substituts són fins i tot pitjors !! Algú em pot dir dins el govern de la Generalitat, o fora d’ell, el nom d’un sol polític en qui confiaria per pilotar un procés com el que hem viscut ? I no em digueu Puigdemont, perquè tot i que efectivament és el més coherent i millor de tots, des de fa força temps ha caigut, o l’han fet caure, en un silenci sepulcral i tot plegat no fa més que entortolligar-se.

Apart de tot això, sembla que genèticament som incapaços de superar les capelletes. Dic molts cops que quan era a ERC semblava que el principal objectiu era prendre-li la cartera a Convergència (o JxCat, tant s’hi val perquè per un bon membre d’ERC sempre seran el mateix i de dretes, no importa què facin), més que no pas caminar junts cap a la independència. Necessitem un SNP o un Parti Quebequois, no aquest ridícul vodevil en què estem instal·lats. No cal ni afegir que, apart, sembla que les organitzacions socials (Òmnium o ANC) semblen com a mínim molt despistades i per tant tampoc no veig com poden contribuir a la renovació.

Llavors el problema és que hem de teixir l’alternativa des de baix. I jo, sincerament, no se com fer-ho ni quant de temps tenim per a autoorganitzar-nos davant el desert de lideratge i les misèries quotidianes a què ens enfrontem.

Això sense deixar de banda que estem perdent un temps preciós en què es consolida el caràcter cada cop més autoritari (per no dir feixistoide) de la monarquia espanyola, en què està desapareixent a marxes forçades la llengua i la cultura, i en què, amb el coneixement que tenen dels nostres mecanismes polítics i socials, els nostres enemics d’enllà l’Ebre, estan teixint una xarxa cada cop més espessa per a impedir el més mínim moviment. Només cal veure les accions del govern més xupiguai de la història. O el paper dels mitjans de comunicació catalans, donant espai a veus directament contràries a res que no sigui l’autonomia a tota hora.

Però cal persistir, encara que de moment no veiem el camí. Perquè ens hi juguem alguna cosa més que una opció política. Comencem defensant la llengua i la cultura, contribuint-hi nosaltres i pressionant on puguem per tal que es defensi i es promocioni. Anem ocupant espais socials de forma inequívocament independentista (sindicats, associacions, associacions empresarials…), siguem molt exigents amb els nostres polítics i, si cal, no els votem, encara que això impliqui que perdin el poder, a menys que compleixin les seves promeses, incrementem el nivell d’exigència ètica i democràtica (accountability, que sempre m’agrada dir) i teixim mecanismes per fer front a la repressió. En una paraula: preparem-nos amb paciència, creem les condicions, i donem suport inequívoc als líders socials i polítics amb valor que acompanyin un poble sense por.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
01.09.2021  ·  06:56

Han recuperat l’autonomisme d’omplir les seves butxaques, crear impostos i mes impostos per subvencionar a tothom, per fer beneficiencia atractiva per tots els estrangers, que venen en filera cap aqui. Anem de pet a la misèria venezolana, amb aquests bendictins que han inventat l’ESTA DE LA BENEFICIENCIA. Comprar vots a canvi del nyam.nyam es junquerisme catòlic.dei

Teresa Pou
Teresa Pou
01.09.2021  ·  06:59

MHP Puigdemont començem un nou curs , no tenim por !! Digues que fem ara ??

Josep Castellsagué
Josep Castellsagué
01.09.2021  ·  07:21

“Perquè ací no hi ha res a conservar. O perquè hi ha tan poca cosa a conservar que és insignificant”

Albert Miret
Albert Miret
01.09.2021  ·  08:12

Els que coneixem una mica la fusteria, sabem que una taula és fàcilment convertible en un taüt. Aquest govern ja no té res més per a oferir-nos que una merda de tauleta per asseure-s’hi a fer el numeret a què els obliga el gobierno espanyol exclusivament per a burlar-se de nosaltres. Tornaran tots amb cara d’anunci de dentífric dient que tenen moltes promeses que ja sabem tots que no seran mai realitat, i fracassaran una vegada més posant-se d’acord amb la moncloaca per a mantenir-nos enganyats, menystinguts i ridiculitzats davant d’una espanya pútrida, corrupte i mafiosa, que és de la que vol participar aquest governet venedor de projectes i d’il·lusions en mans de botiflers. Ja n’hi ha prou! Hem de reaccionar d’una vegada o passar a ser la colònia dominada menys important del país. Això no és una taula, sinó un fèretre.

Anna Maria Porta
Anna Maria Porta
01.09.2021  ·  08:39

I ara què fem ? Per començar cal tombar els españols/botiflers que s’han instal·lat a la Generalitat . Fer neteja i foc nou. I si cal vaga general fins que peti tot déu. Si no tenim por cal demostrar-ho. I aquesta sonsonia vergonyant de taulota del no diàleg que se l’enduguin a casa de record. Ja n’hi ha prou de mantenir poques vergonyes i vividors amb els nostres cales. Bon dia i bona hora . ☮️

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
01.09.2021  ·  08:48

Quantes vegades ens ha enganyat en Junqueras d’ER en els darrers 3 anys (no entro a pensar si ja abans ens enganyava, cosa molt possible vist lo vist)?

Començà ja per a les eleccions del 21-D del 2017, on ens va vendre la moto de que l’independentisme anés separat per a ampliar la base. Va fer, abans de les eleccions, com és habitual en ell i els seus acòlits, enceses proclames independentistes, que no pensava complir, com sabem de cert ja ara, car és el que ha vingut fent i el que li demanaven els seus amos de Madrid.
Jo ja en aquell moment vaig deixar de votar ERC perquè havia esdevingut o estava esdevenint simplement ER, més prop de la esquerra caviar dels Comuns que de l’independentisme.

A totes les eleccions posteriors la mateixa pel·lícula, molta encesa proclama independentista prèvia que quedava en no res un cop Junqueras tenia els vots al sarró.

Ara el seu acòlit, en Pere Aragonès, ens ven, amb un posat que sembla ferm i agressiu, que es farà un referèndum abans del 2030.
Una altra presa de pel, on espero que els votants independentistes d’ERC no entrin. No parlo dels votants sectaris amb un càrrec, que aquests i els seus parents defensaran la poltrona, seguint el junquerisme, autonomista i al servei de l’espanyolisme.

A més, com són la riota de l’espanyolisme, en Pedro Sànchez ja ni dissimula i diu directament que a la taula “de diàleg” (que realment s’hauria de dir “de negociació” si volem anar de debò) ni el tema de un referèndum ni el tema de la autodeterminació entren.
A més s’hi pixa a sobre ajornant la modificació del delicte de sedició i rebel·lió que havia promès pel final del 2020.

I l’Aragonès està, seguint consignes de l’espanyolisme, muntant tota mena d’excuses per a allargar el tema de la independència tot esperant que es vagi refredant, i per a fer-ho ens ven fum a anys vista com si fos un camí ferm, liderat pels junqueristes, que al final no deixa de ser com les proclames electorals que no han complert mai ni pensen complir.

JxCat va acceptar fer president a l’Aragonès tot acceptant una taula de diàleg que no creu, suposo que preveient que passaria el que està passant i que no s’arribaria als dos anys.
De la CUP, que la va acceptar de seguida, no se que dir, si és una altra de les seves crisis identitàries o una altra cosa.

Joan Cuscó
Joan Cuscó
01.09.2021  ·  08:54

Taula de diàleg.
Ordre del dia:
1. Reconeixement del Referèndum 1r d’Octubre.
2.Retorn dels exiliats.
3. Anulació del judici de la vergonya.
4.Reparació dels danys tant econòmics com morals (amenaces, represssió, mentides,encausats ) que ha fet el 155.
3. Pactar, de la millor manera possible, com ens separem del
Reino de España i del seu estat.

Imprescindible que hi sigui present un Relator.

Montserrat Pla
Montserrat Pla
01.09.2021  ·  09:02

Totalment d’acord amb el teu article, Vicent. Que no ens manqui mai el desig i la voluntat de parlar, de dir el que pensem, el debat constructiu. I de voler anar endavant, exigint i pressionant els qui ens governen, per tal d’assolir la fita de l’10 LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA, per fer un país millor, democràtic, pròsper que escolta els ciutadans i en demana l’opinió per als fets trascendents. Com tu bé dius No volem ser una Españeta.

Annamanu Ràfols
Annamanu Ràfols
01.09.2021  ·  09:04

Els polítics catalans tenen hores d’ara por del poble. Es veu molt clar .
I més els hem d’acorralar per incomplidors i traidors al que han dit que farien.
Gràcies Josep Soler, Pep Agulló, Frederic Varela, Joan Rovira, Nuria Coma, Miquel Gilibert, Albert Miret … i a tots vosaltres . Som molts. Moltissims . Molts més dels que es pensen els que estem aqui i ara . Un present viu i ple de força.

Daniel Vilà
Daniel Vilà
01.09.2021  ·  09:18

Jo sóc dels que no em penso rendir. La independència és indispensable per a poder tenir una vida digna com a catalans

Cesar Molins
Cesar Molins
01.09.2021  ·  09:20

Moltes gràcies per l’editorial, Vicent. Estic del tot d’acord amb el que dius. I comprenc la por dels nostres polítics!… España sap molt bé com fer por, tenen poder i els encanta la força, però ara ens caldrien polítics disposats a sacrificis més grans. Resulta difícil de demanar-ho, sobretot si volem tenir gent de gran valua a dalt de tot, la gent de gran valua tenen generalment formes més segures i tranquil·les de guanyar-se la vida, però sense risc, no farem mai Catalunya independent.

Pere Grau
Pere Grau
01.09.2021  ·  09:44

Reconec que sóc dels (potser pocs) que vam pensar que calia donar un mínim marc de confiança a Pere Aragonès a l’espera de com seria la seva gestió i si tenia prou talla per desvincular-se de “l’independentisme de la setmana dels tres dijous” de la cúpula del seu partit. Aquest mínim de confiança l’ha anat malbaratant ben ràpidament. I la cirereta damunt del pastís és aquesta pastilla somnífera del 2030. O sigui que no n’hi ha prou amb dos anys de marge; ara són nou, i segurament prorrogables. Però per qui ens pren a tots plegats??? No , senyor president! Així no es guanya el qualificatiu de “Molt honorable” sinó que l’embruta, perquè deixa de representar la majoria del poble.

Per cert una idea pels que vagin a les manifestacions de la Diada i del 1-O: Una pancarta amb un gran embut, i les paraules “Lex Hispania”.

XAVIER DE
XAVIER DE
01.09.2021  ·  09:51

Benvolgut Vicenç,
jo, com tots, estic enmig de la confusió però estic orgullós d’ haver viscut aquell primer d’ Octubre en que vem ser poble.
D’ aquella jornada només en queda el trencament absolut amb Espanya i la certessa de que som poble.

Miquel Darnés
Miquel Darnés
01.09.2021  ·  10:24

Sortosament hi ha molta gent que segueix la filosofia del gran Eugeni Xammar, quan deia:
quan es tracta de les coses de Catalunya, no prenc mai precaucions.

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
01.09.2021  ·  10:29

Gràcies Partal per saber llegir la realitat de fons, que sovint queda amagada, i que els poders sempre pretenen ocultar interessadament. Aquesta feina l’haurien de fer els sociòlegs, però o no la fan o si la fan no la coneixem, malauradament. Però sí: els no resignats, els “hiperventilats”, els que volem un altre país fora de la España insalvable, els no autonomistes, som legió; som molts. Les bases dels partits i organitzacions independentistes som molt majoritàriament d’aquests. I cada cop tenim més clar que hem d’actuar més enllà del decebiment i la ràbia. En tot cas que quedi clar: la por no ens vencerà! Ni ara ni mai.

O sigui que els dirigents i politics tenen un problema greu, molt greu.

Ed Garrido
Ed Garrido
01.09.2021  ·  10:40

ER i el Ferrovial de Pineda ja el coneixem. El gran error va ser fer-lo president a canci de res. Junts va trair i es va posar al costat de la farsa de la taula d’ER. J Sanchez, suposo que d’acord amb Puigdemont, va pervertir i manipular la consulta a les bases perque sortis el de Pineda si o si. Prou pendre el pel. Junts ja es tambe una farsa, com ER o la Cup. Vividors i mentiders de la poltrona. Aixi, no.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
01.09.2021  ·  11:00

SEGUIR FENT LA REVOLUCIÓ
…iniciada fa sis o deu anys. Molt d’acord amb l’editorial.

Però no ens enganyem perquè em crec del l’anàlisi que fa el catedràtic de psiquiatria Adolf Tobeña quan observa la realitat independentista.
Ell considera que només un 20 % (grosso modo) dels catalans volen de debò la independència. Un altre 25-30 % són bastant indiferents però han seguit la minoria perquè en podien treure algun profit (com fer dimitir Rajoy) i perquè els independentistes estaven enamorats de la causa que predicaven i sabien enganyar (EN-GA-ÑAR) a tots els altres amb el seu entusiasme religiós (RE-LI-GIO-SO).
Estic d’acord amb Tobeña (bon psicòleg però contrari a la Independència). I penso que els que estem disposats a seguir lluitant hem perdut gran part de la gent que ens seguia perquè han contatat que els polítics catalans són tan o més mediocres que els de la Villa I Corte.
Tindrem, doncs, molta feina si volem recuperar els que ens seguien de lluny.

Tot és possible… però ara és molt més difícil que abans de la traïció dels liders.

Alguns de aquests traïdors (Jordi Sànchez, ERC..) ja havien traït fa fa uns anys La Crida a la Solidaritat. Any 1993.

Joan López
Joan López
01.09.2021  ·  11:01

Fa 1 any, era soci colaborador economic de omnium,anc,junts,vilaweb i la plataforma per la llengua,avui ja no mès o soc de vilaweb i la plataforma,els altres ja els hi va bè l’automisme del govern. M’agradaria llegir al MHP Carles Puigdemont que el unic camì es aixecar la DUI,pero de moment res,de erc i la cup no cal afegir mes. El 11-S i el 1-O sortirè al carrer però amb qui de veritat vol l’independencia ja.
Visca catalunya lliure !!*!!

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
01.09.2021  ·  11:06

“la reclamació pesada del rigor” diu, i diu ben dit, el director. L’única opció dels petits i febles és el rigor i l’exigència. No sols és pesada la reclamació de rigor, també resulta pesat mantenir, no sols la reclamació, sinó el rigor de qui reclama.

Ferran Moreno
Ferran Moreno
01.09.2021  ·  11:35

Monument a Rafael Casanova.

Suggeriment:

Silenci sepulcral davant l’ofrena del PSC, Comuns i de la resta.
Escridassada monumental a JUNTS, ERC i CUP sense distinció.

Qualsevol mani a partir d’ara, contra els partits “independentistes” i contra el “nostre govern”.

Els independentistes que no creiem en la lluita de partits ni en ídols tipus estrelles de rock estem desemparats. Com molt bé diu en Josep Soler (22.49), ja no tenim cap representació en el Parlament.

Si continuem empassant-nos el “cuento” del vot útil (útil per a ells, per a les seves cadires) perquè no guanyi el PSC o ERC o JUNTS, mai aconseguirem fer fora de les menjadores tota aquesta colla de vividors, per molt il·lustres que siguin, per molt bé que parlin i siguin del partit que siguin.

Hi ha gent que ara critica a JUNTS per donar suport a ERC. És una manera de veure-ho, jo m’estimo més pensar que al que realment estan donant suport és a les seves poltrones.

Quan vas analitzant tot i t’adones de l’engany (digues-li catxa), de mica en mica va caient tot. Cauen tots els líders carismàtics, els tertulians a sou, els piuladors de fils màgics i la resta de creadors d’opinió a favor dels partits.

Llavors, només queda la gent que no renuncia a la independència, la que no té cap mena d’interès per viure de la política, per viure dels somnis de la gent. Aquesta és la única esperança.

Mireia Costa-Pau
Mireia Costa-Pau
01.09.2021  ·  12:10

(Sóc Daniel Bonaventura)

El director fa avui un avís tímid sobre l’arrenglerament del Consell per la República al neoautonomisme. Jo hauria agraït un avís més contundent, amb el to dur i alhora raonat al qual ens té acostumats Vicent Partal. A aquesta part de l’independentisme que “no reuncia a res ni es calla res” –tal com ens descriu–, què ens quedarà si també el CxR s’agenolla als interessos dels partits? Qui serà el nostre oracle? Ens lliuraran a mans de franctiradors i oportunistes?

Digueu-me ingenu, però la meva esperança és que Clara Ponsatí surt del CxR perquè sap que s’està fent foc nou i aviat es donarà a conèixer una nova organització sòlida, un pal de paller ferm per orientar els tres-cents mil catalans irreductibles que es calcula que som, una força torrencial que les elits no saben com subjugar. En ells hi ha la llavor de la nació. Algú ha de regar aquesta llavor. Ens abandonaran?

KRLS ha semblat per moments el líder desacomplexat de l’organització política imprescindible per tenir el control del territori i forçar la retirada de l’ocupant espanyol. Però també és un home de partit subordinat a Junts. La seva figura és alhora esperança i tap.

Joan Royo
Joan Royo
01.09.2021  ·  12:28

Recordeu el clam popular que es feia servir a les manifestacions: No tenim por. I és així. Qui té por és el polític que ocupa un càrrec i en viu. I d’aquests polítics hi ha molts. No tenim por i estem molt cabrejats. Ens cabregen els polítics que menteixen, que enganyen, que diuen que faran la independència i no la fan. Se’ns pixen a la cara quan parlen de referendum el 2030. No tenen vergonya, ni s’han parat a pensar quanta gent que pentina cabells blancs no hi seran l’any 2030. De baix a dalt, tornem al carrer i empaitem aquests polítics indignes. Tornem al carrer contra un govern autonomista, és l’enemic que tenim a casa.

PEPE PEDREGAL
PEPE PEDREGAL
01.09.2021  ·  13:16

RAC1= Oportunista y nefasta (Vendedora de productos caducados).
Pablo Iglesias = Estafador político, telepredicador y un gran vividor.
INDEPENDENCIA JA!

salvador pallares
salvador pallares
01.09.2021  ·  13:42

Si aquest 11 Semptebre ha de ser une guerre declarade contre els nostres politics per fotrel al carrer confíeu amb mi, del contrari si no es axi no confíeu amb tots nosaltres.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
01.09.2021  ·  14:06

Ja no tenim por de res però és molt interessant la persistencia de cada dia de fer un pais nou. Sr partal felicitats per aquesta editorial i totes les que fa completament d´acord

Marta Bonet
Marta Bonet
01.09.2021  ·  14:42

Benvolgut Vicent,
Ara com ara la gent est[a desencisada, se sent enganyada, estafada, traïda… pels “nostres partits superextraindependentistes” de pacotilla.
Són aquests qui, menys que ningú, no volen de cap manera la independència de Catalunya i si sortís algú o alguna entitat, associació, grup…. capaç de tornar a mobilitzar la gent, ja s’encarregarien ells de posar els pals a les rodes que calguessin. Ja ho han fet amb ANC, el Consell per la República….
Fins i tot la CUP ja se n’han adonat que els partits són una màquina de fer calers; cada escó que guanyen, aquí o a Madrid, els suposa una morterada, sense comptar càrrecs entremitjos i altres llocs de “feina” on els seus acòlits es guanyaran el pa sense fer res de res. I tot això sense esmentar que aquests llocs de poder els porten a fer relacions que poden arribar a ser sucoses en el futur.
Crec que la única manera de poder tirar endavant alguna cosa seria si a les eleccions hi hagués llistes obertes o, sinó, que ningú dels que vam votar l’1O ens acostéssim a cap centre electoral en les pròximes eleccions. Perdríem 4 anys, sí, però els següents que es presentessin s´ho pensarien dos cops abans de prometre allò que no pensen fer i treballar en contra d’allò promés.

Ricard Pons
Ricard Pons
01.09.2021  ·  15:21

Tenim un greu problema els independentistes irreductibles per aixecar una organització potent que sigui guanyadora en pocs anys, la manca de suport mediàtic i la guerra de les organitzacions autonomistes contra nosaltres. Però no hem de desistir de intentar-ho i desenmascarar als pseudo-independentistes. Jo conec alguns possibles líders que crec que són de pedra picada…dins i fora del CxR (que sens dubte tenim que reforçar). A banda de Clara Ponsatí i C. Puigdemont, molt limitats per ser al exili, tenim en Joan Canadell, Quim Torra, Laura Borràs, Albert Pont, Jordi Graupera, la organització Octuvre, el propi Vicent Partal i d’altres. Però tenim que creuren-s-ho i desenpellegar-nos dels polítics neo-autonomistes i dels líders antics del procés. No és pot liderar un moviment com aquest des de fora ni des de la presó ni amb els síndromes d’estocolm o canvis de vida que ha implicat la repressió en els antic líders. (Penseu si haguéssim sigut molts mes els votants del Front Republicà del Albano i de Primaries.. potser ara tindriem una llavor de organització amb representació i altaveu que creixeria molt , jo m’hi vaig implicar …quants de vosaltres que reclameu un altre organització, els vareu recolzar? . FOC NOU i aixecar-se del sofà, sortir a cridar el 11S i a per totes !

Josep Vilà
Josep Vilà
01.09.2021  ·  15:34

Cesar Molins d’acord amb què cal gent de gran valua al capdavant: hauríem de tenir un exèrcit de voluntaris dels diferents rams professionals i oficis: una mena d’exèrcit del poble que completés una visió d’estratègia en tots els sectors: metgesses, enginyeres, lampistes, constructores, infermeres … (advocats i funcionaris de l’administració al final i vigilats) i es coordinés per a fer efectiva la independència d’un sol colp, resultat d’un projecte d’esforç comú.

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
01.09.2021  ·  16:26

J. Miquel Garrido +1

jaume vall
jaume vall
01.09.2021  ·  16:29

“organitzem-nos”, proposen alguns comentaristes, en veure que ni els partits polítics, ni ANC, ni OMNIUM, ni CxR, ni Tsunami, ni CDR ni … serveixen.
Però, m’ho sembla a mi, o aquest és el quid de la nostra qüestió? La impossibilitat d’organitzar-nos sense que les capelletes provoquin la implosió del nou ens polític.
D’acord. Imaginem que en Partal, en Cotarelo, en Ponsatí, en Llach, Laura Borràs, Quim Torra, i d’altres persones amb autoritat moral entre els independentistes (afegiu-hi els “purs / no botiflers”, que us vinguin pel cap : Dante Fachín, Bea Talegón, Lluís Puig, Toni Comín, Jordi Cuixart, David Fernández, Joan Canadell etc…) organitzen una confluència per presentar-se de manera apartidista a les eleccions, o per fer de lobby, o per convocar un Consell de Representants, el que sigui.Amb el compromís d’anar cedint veu i escó a meitat de legislatura a un altre grup més o menys aleatori de ciutadans, sempre amb la intenció de no acomodar-se en la vida política.
No tenim un dubte més que raonable que “des de fora” s’intentaria boicotejar, i “des de dins” sorgirien rivalitats, tenint en compte que ja ens coneixem i les diferències entre ells?

La paradoxa feridora és que els ciutadans, la massa crítica en favor, necessita un lideratge. I que el lideratge cau en la temptació d’obviar l’opinió de la massa crítica, per passar a entendre’s amb les altres elits.
Res de nou sota el sol. Si no, com s’explica que menys del 10% de la població mundial tingui més del 90% dels recursos, de la riquesa, del poder? Perquè han sabut crear la desunió entre la immensa majoria d’individus, que només tenen el dret de queixar-se, i l’aspiració gairebé inabastable d’entrar en el grup del 10%.
Aquest és el problema. A veure si entre tots trobem la solució. O una solució.

Cèsar Bonnín
Cèsar Bonnín
01.09.2021  ·  16:38

Contingut interessant, com quasi bé sempre, però aquesta vegada discrepo profundament del punt de partida. Nego maiorem ergo nego consequentiam…

Els qui treballem cada dia amb gent de fora, de la resta d’Europa i de Nord Amèrica, sabem que la franquesa (openness, candor als EUA) és un tret cultural de tot el Sud d’Europa, no només dels catalans. A la resta d’Europa i als EUA quasi bé sempre prefereixen callar a dir que no o a qüestionar. És una diferència cultural que té avantatges i inconvenients, però només això, una diferència cultural amb tot el sud d’Europa. No és en absolut una virtut dels catalans.

Ho comento perquè considero que, mirar-nos el melic com fem normalment el catalans, ens perjudica greument. Si prenem una mica de distància, la comparació amb altres pobles no resulta gaire positiva: som pràcticament l’únic de molts que no hem aconseguit alliberar-nos de l’imperi hispànic després de 500 anys. Això ens hauria de fer preguntar-nos si aquesta manera que tenim de fer les coses, diferent de tot el que s’ha fet fins ara, no ens perjudica. Si, potser, el problema no rau tant en els espanyols com en nosaltres mateixos…

De fet, si ens comparem amb els espanyols tenim uns quants defectes que ells no tenen, com creure’ns el centre de l’univers, o no voler prendre decisions que comportin incertesa i sacrificis. Això fa que, a nivell col·lectiu, ens comportem com un poble adolescent, a diferència dels espanyols, que necessàriament han de prendre decisions adultes, encertades o no, perquè han de gestionar un estat. I això és possiblement una de les raons per les quals no som encara independents, i una de les raons per les quals seguirem votant majoritàriament als partits processistes que, de moment, no tenen cap intenció de fer res per la independència, i que a més miren de desacreditar tot el que s’ha fet fins ara.

I seguint amb la comparació, estem adquirint algun dels defectes dels espanyols per culpa de l’assimilació cultural que la ineptitud dels mateixos partits processistes està accelerant, com són la tendència al relativisme o, sovint, a la mentida. Això no és més que un dèficit creixent de principis morals que ens acosta als espanyols i, ara sí, ens fa diferents de molts altres pobles, p.e. dels del nord d’Europa que tant admirem.

A mi, aquesta “manera de fer catalana” no em causa tanta admiració…

David Mascarella
David Mascarella
01.09.2021  ·  16:46

Diu Vicent: D’aleshores ençà, evidentment, han passat moltes coses. Una de les més notables, i tristes, que una part de l’independentisme oficial ha renunciat a crear un país nou sembla que, si més no –i faig broma per no encendre’m en flames–, abans del 2030. I mentrestant es conforma intentant de gestionar, o fent veure que gestiona, aquesta ruïna institucional i social en què ha esdevingut la Generalitat de Catalunya.

Diu Carles Puigdemont (15/05/21 – Pais – Principat) : que confia que podrà tornar a trepitjar territori català abans de 20 o 30 anys –període en què prescriurà el seu presumpte delicte, pel qual pesa una ordre de detenció només a Espanya– perquè creu que “Catalunya ja serà independent llavors”. Ho ha dit en una entrevista al diari flamenc ‘Het Belang van Limburg’, en què afirma també que Catalunya ara és “més independent que fa un any”.
Puigdemont afirma que “de facto” el poble català ja és “una realitat política” i que “aquest any” transcorregut des de la celebració del referèndum de l’1-O i la declaració d’independència del 27 d’aquell mes d’octubre, és “més independent”. El mateix dia en què la justícia belga clavava, de nou, un revés a la justícia espanyola negant l’extradició del músic Valtonyc,

I diu això: l’expresident assenyala que si pot retornar a Espanya assenyala també abans d’aquell període de prescripció,I SI CATALUNYA NO ÉS INDEPENDENT, SERÀ TAMBÉ UN SENYAL QUE LA DEMOCRÀCIA ESPANYOLA HA MILLORAT”, afegeix.

I perquè abandona el Consell la Clara Ponsatí?

david graupere
david graupere
01.09.2021  ·  17:39

Cal bastir un contrapoder amb Òmnium-ANC-Consell que fiscalitzi els partits cada segon i que, en darrera instància, organitzi una llista electoral d’independents amb un únic punt al programa: la represa on ho van deixar, aprovar les lleis de desconnexió… O és que tot va esser un bluf dels partidets de casa?

Enric Muntadas
Enric Muntadas
01.09.2021  ·  17:58

Cal recordar tot el que hem fet. Difereixo una mica, penso que en part sí que és gràcies a perdre la por a l’Estat que ens reprimeix, en una altra part que és gràcies a la por a perdre les nostres arrels, costums, llengua, els drets que tant han costat conquerir, a tot allò que durant segles ens han llegat tots els que ens han precedit, una por que alhora ens omple d’il·lusió i esperança per deixar enrere un passat difícil i treballar per aconseguir un futur millor pels que vindran.

Segur que hi ha una part dels que manen que han recuperat la por a aquest Estat que s’ha mostrat autoritari i disposat a tot. Però potser també hi ha una part que ha perdut la por a patir, potser ja no en tenien, potser no n’han tingut mai, potser tampoc els fa por fer patir a tanta gent que veiem totes les nostres esperances i il·lusions ajornades, potser CREUEN que patir els fa millors persones. Que és inevitable i necessari per conquerir la glòria, un lloc a la història. Davant les creences no hi ha raons, ni lògiques que valguin.
Però cadascú de nosaltres sí que tenim dret a tenir por a patir, a perdre les arrels, la cultura, la llengua, els costums, els drets i també tenim dret a deixar de creure i confiar en ells.

Rafael Benavent
Rafael Benavent
01.09.2021  ·  18:43

Faig tard? Com sintetitzar tot? Dispenseu la meua ignorància atrevida. Si algú ho sap millor que ho conte. Diuen d’un elefant, que va morir domesticat dins una tanca des de que va nàixer, lligat d’una pota a un simple cordell. No serà el que ens passa a nosaltres? Por! Pors! Nosaltres? ELLS!!!!!

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
01.09.2021  ·  19:35

Josep Soler, a les 22:49, té raó. Fets i no paraules i quan abans millor.
Diu Vicent: “Quants són, no ho sé”. O “quants en són”? Amb tots els respectes.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes