Manel Vidal es cola a la crida a la resistència de la CUP

VilaWeb
Oriol Bäbler Mata
05.05.2024 - 17:59
Actualització: 06.05.2024 - 12:13

Aliança Catalana és extrema dreta. No deixis que t’enganyin.” Un grup de membres d’Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR) reparteixen fulletons contra el partit de Sílvia Orriols. Són les dotze del migdia i la CUP és a punt de tancar la primera setmana de campanya a la plaça de les Dones del Tèxtil de Sabadell, un racó simbòlic, que fins el 2019 retia homenatge al batlle franquista Josep Maria Marcet.

L’espai té un parc infantil i això el fa molt atractiu per a les famílies que malden per conciliar, també en cap de setmana. Grups de nens es gronxen enfollits i corren amunt i avall. Els pares i les mares s’ho miren, però alguns estan més preocupats pel vermut o per trobar una ombra sota els pins. La CUP ha muntat una paradeta amb la bandera palestina en què ven marxandatge polític.

Ara, la major part del públic va ben servit amb samarretes de la Crida per Sabadell, “Sabadell, ciutat rebel”, “República popular”, “Stop desnonaments”, “Som llavor”, “Defensem la terra”, “Llibertat detingudes 23-S”, entre més eslògans. Rere un fanal hi ha dos cartells d’ERC diligentment desmuntats. Els rostres d’Aragonès i Vilagrà miren a terra, on hi ha una taca que podria ser orina de gos.

El primer a intervenir no és cap dels candidats, sinó Guillem Fuster, antic portaveu de Poble Lliure, que fa un homenatge a Joan Pujol, activista i referent de l’esquerra independentista, que es va morir divendres. “Era un incombustible de la ciutat. […] Se n’ha anat massa aviat”, diu, abans de recordar el seu paper en la resposta a la repressió del 1992 i el seu periple polític a la ciutat. Primer amb la Candidatura Alternativa Independent i Ciutadana i, posteriorment, amb la CUP.

Fuster és ovacionat i cedeix la paraula al diputat Xavier Pellicer, també sabadellenc i visiblement emocionat per la mort de Pujol. “S’ha llançat la legislatura per la borda, tot i tenir una majoria independentista i d’esquerres”, diu el candidat, que lamenta que el parlament s’hagi sotmès a Madrid i el govern no hagi fet allò que diu que li van exigir, en referència al pacte d’investidura. De tota manera, no fa autocrítica pel paper dels nou escons de la CUP.

“ERC i Junts, no era això. No tocava doblegar-se davant la Caixa i l’agenda del PSC. Havíem de resistir”, continua. El discurs agafa potència, entre aplaudiments, però és entretallat per problemes amb el micròfon. “No ens rendirem al PSC, ni al PSOE, ni a l’estat espanyol. […] Ni a les merdes de partits feixistes, portin la bandera que portin”, conclou.

El sol comença a esberlar cranis i el públic cerca auxili en els ventalls corporatius del partit. Es mouen de manera pesada i descoordinada. Els nens, immunes a la solana, corren com si fos el darrer diumenge de la seva vida. En canvi, els gossos respiren amb la llengua fora i somien a remullar-se a la font eixorca per la sequera. Una mica de brisa remou la lona de l’escenari –amb l’eslògan de la CUP– i, a l’altra banda del carrer, les banderoles amb el rostre d’Alejandro Fernández.

La següent en pujar a l’escenari és la número dos de la candidatura, Laure Vega, que defensa que la CUP no reparteix les culpes a la ciutadania dels mals del país. “Ja n’hi ha prou de parlar de república”, diu, en referència a ERC i Junts, a qui acusa de surfejar l’onada del procés per acabar fent polítiques autonomistes. “Nosaltres ho decidirem tot. […] No ens podem permetre l’hivern del PSC, la por d’ERC i Junts venent el país”, afegeix.

Vega acaba la intervenció fent una crida als desencantats perquè es mobilitzin i vagin a votar el 12-M. A més, recorda que la lluita nacional i social són indestriables per a aconseguir un moviment transversal com el que va posar en escac l’estat espanyol durant l’1-O i la vaga multitudinària del 3-O. “Ara no ens rendirem”, conclou.

El míting el tanca la cap de llista, Laia Estrada, que defineix Salvador Illa com un perill per al país i recorda com el PSC va vetar Manel Vidal després d’haver-los retratat en una intervenció del Zona Franca de TV3. “Això li va costar la feina”, insisteix. Tanmateix, la diputada diu que el problema principal no és el PSC més de dretes i espanyolista de la democràcia, sinó el fet que ERC i Junts li fan el joc i li han comprat l’agenda.

“Que ens digui com farà la independència Puigdemont mentre fa reunions amb Foment. […] I ERC? Que ha recuperat la Generalitat després de més de vuitanta anys i ho ha tirat tot per la borda. I ara no ha tancat la porta a pactar amb el PSC”, diu, abans de reivindicar la CUP com l’única alternativa en una situació que necessita un canvi de rumb. “Ens caricaturitzen dient que som els del no a tot, però som els del no a la seva merda de política”, diu, entre aplaudiments.

Un grup de pares xerra de la jornada de futbol. La conversa no és d’afeccionats, és a dir, no parlen del Girona-Barça o del campionat de Madrid, sinó que la motivació són els punts que registren en un joc, concretament la Liga Fantasy. “No havia vist mai un porter fer divuit punts, com va fer l’Unai Simón”, diu un. Un altre fa broma i diu que ja ha votat per correu: “Crec que me’n començo a penedir.” “Segur que has votat a l’Orriols”, li responen.

A l’escenari, Estrada reclama el màxim de suport perquè la CUP sigui decisiva al parlament amb la intenció de recuperar l’agenda social i nacional. “Hem de fer avançar el nostre procés d’autodeterminació defensant i guanyant drets”, diu, i defensa que el parlament ha de tornar a legislar com va fer abans de l’1-O i enfrontar-se al TC. “Som plenament conscients de les limitacions que tenen les institucions i som aquí per a desbordar-les”, acaba.

Estrada, Vega i Pellicer s’abracen a l’escenari entre aplaudiments i alcen els punys. “Lluitar, guanyar, poder popular”, crida el diputat sabadellenc. Alguns pares recullen els estiris per enfilar cap a casa, però no els fan massa cas. La cantautora Lu Rois s’apropia dels micròfons i els seus dits fan màgia amb les tecles del piano.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any