Puigneró, Forcadell, un article a El País i l’independentisme ‘kitman’

La funcionarització de la política, afegida a la hipèrbole ideològica compensatòria i la pràctica del 'kitman', ja és un fenomen molt estès, lamentablement

Vicent Partal
Vicent Partal
23.08.2021 - 19:51
Actualització: 23.08.2021 - 21:31
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Dins l’Islam, especialment dins els xiïtes, hi ha la tradició, molt polèmica, del kitman. Consisteix bàsicament en el permís per a dissimular les creences pròpies, si convé. La figura m’ha vingut al cap tot escoltant algunes declaracions de polítics independentistes d’aquestes darreres hores.

Per exemple del vice-president Puigneró, que va dir en la cloenda de la Universitat Catalana d’Estiu que calia mantenir la unilateralitat com a estratègia negociadora amb l’estat espanyol. La paradoxa és tan òbvia que no sé ni si he d’assenyalar-la en públic: o siga, que cal mantenir la unilateralitat per a no exercir-la.

Ahir, la presidenta Forcadell també va dir que ara res de res d’unilateralitat, que això no tocava i que, en tot cas, si fracassava la taula que tothom sap que fracassarà, ja en parlaríem. No sé com en podrem parlar, aleshores; sobretot no veig quin argument s’empescaran els qui no paren d’injuriar la unilateralitat. Però, en qualsevol cas, també em sembla força contradictori provar de mantenir-te en la unilateralitat al mateix temps que dius que no toca. Com si la unilateralitat no fos una actitud vital, una manera de relacionar-te amb l’altre, també en termes polítics, sinó una simple tàctica.

La coincidència de fons entre aquests dos referents dels grans partits independentistes m’ha semblat remarcable. Encara més després de llegir un article que va publicar ahir al diari El País Anna Gener.

L’article parla de la polèmica sobre l’aeroport de Barcelona, però, més enllà d’això, fa un dibuix preocupant de la societat catalana quan retrata la força cada vegada més evident del sector funcionarial, o professional, de la política i de l’abús dels apriorismes ideològics. Uns apriorismes sovint molt extremistes que jo interprete que fan la funció de compensar emocionalment l’acomodament social: no hi ha res millor que permetre’t de ser molt i molt revolucionari mentre cobres un sou públic consistent. A Itàlia, que fa anys que van per davant nostre en tot, els anys vuitanta del segle passat ja parlaven del PSC (Partito del servizio civile, “Partit dels funcionaris”), una força que ho frenava tot a la pràctica, però que cridava a la revolució amb una gran passió i un afany literari excels. I així li ha anat, a l’esquerra italiana…

L’article d’Anna Gener, discutible com tots –com també és discutible aquest editorial, per exemple–, és valent i original perquè posa el dit en una nafra fins ara poc remarcada quan fem l’anàlisi d’això que passa: els interessos personals, patrimonials, d’aquesta massa de centenars de milers de militants i simpatitzants polítics, que no necessiten pensar en el seu futur perquè el paguem entre tots. Una nafra que no és privativa del Principat. Tan sols cal mirar tot això que passa al País Valencià amb allò que era el Bloc Nacionalista i Compromís per a veure fins a quin punt el mal –la funcionarització de la política, afegida a la hipèrbole ideològica compensatòria i la pràctica del kitman– ja és un fenomen molt estès. Lamentablement estès.

El lector que segueix aquesta columna de manera habitual potser deu recordar que moltes voltes he al·ludit al Primer d’Octubre com un dia clau, no solament per al procés d’independència, sinó també per a l’expressió democràtica popular, per a l’anhel col·lectiu de viure en una societat millor, en una democràcia millor, molt més ajustada a la realitat i a les necessitats de la gent. Va ser així molt probablement per l’efecte d’arrossegament. El moviment independentista català va nàixer de baix. I va trobar canals –les consultes populars per la independència, primer, i l’ANC, després– que van saber vehicular aquesta força de manera magnífica, que van arrossegar els partits i els polítics professionals, van desbordar els seus llits i les seues pretensions i van fer realitat la unilateralitat en un esclat de democràcia que ho va canviar tot. Però, immediatament després, de la mà dels mateixos partits independentistes i amb el xantatge de la repressió com a gran argument, es va començar una marxa enrere en tots els terrenys: el de la independència, però també el de la manera d’entendre i practicar la democràcia, que Puigneró i Forcadell, potser inconscientment, això no ho sé, defineixen bé.

De manera que la qüestió, ara que les coses com més va més clares són, és com recomençar. Com es torna a activar la màquina que, des de baix, va ser capaç de posar contra les cordes el règim i l’estat espanyol i va obligar el sistema polític català a mirar més enllà dels seus interessos espuris.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
teresa labourdette
teresa labourdette
23.08.2021  ·  22:30

“Com es torna a activar la màquina que, des de baix, va ser capaç de posar contra les cordes el règim i l’estat espanyol i va obligar el sistema polític català a mirar més enllà dels seus interessos espuris.” Vicent, aquí està la gran qüestió. La ciutadana que sóc llegeix cada dia amb més frustració i ràbia les declaracions dels polítics de torn. Ignoren a qui els van votar. Tergiversen els seus compromisos. I nosaltres, què fem?

Josep Sendra
Josep Sendra
23.08.2021  ·  22:32

Molt d’acord. És el problema d’Esquerra Republicana, la quantitat de funcionaris que temen convertir-se en laborals…aquest és el drama.

Francesc Gilaberte
Francesc Gilaberte
23.08.2021  ·  22:39

Sí Sr. Partal, “les coses com més va més clares són”. Benvingut a la realitat! La llàstima és que uns quants dels que aquí pengem comentaris ja fa ple de temps que anem advertint del borràs per on anaven les coses, però VW només s’escolta a sí mateixa. Jo mateix he criticat aquesta editorial per no prendre partit (potser per prendre massa partit per ERC). Ja és massa tard per rectificar i per tant serveix de poc lamentar-se’n. Ja em queden pocs comentaris a fer com a subscriptor però si voleu un consell, vagi a Waterloo i entrevisti al MHP Carles Puigdemont i si no vol anar tant lluny, entrevisti al MHP Quim Torra, a qui VW vau deixar més sol que la una.
Bona nit i visca Catalunya Lliure!!*!!

Pepi Oller
Pepi Oller
23.08.2021  ·  22:43

Recomençar quan s’ha donat el millor d’un mateix sense reeixir no és fàcil. Com superar tot el que s’ha fet quan el llistó ha estat tan alt?
La confiança en un mateix no és quelcom que es pugui recuperar d’un dia per l’altre.
La voluntat i la necessitat mouen muntanyes però.

Mònica Batlle
Mònica Batlle
23.08.2021  ·  22:56

Molt esclaridor l’exemple del PSC italià … Som allà mateix. I no només en el tema independència. Ho trobem a Salut, a Ensenyament, etc …
Quantes vegades l’administració recull una iniciativa ciutadana i la fa seva desvirtuant-la quasi del tot?

Carles Serra
Carles Serra
23.08.2021  ·  23:01

Gràcies Vicent per l’editorial, aquesta editorial no aporta cap novetat, cap sorpresa, només indignació.
El Junquerisme s’ha instal·lat a la majoria de partits, també JxC, és lo més còmoda, a més com dius Vicent, cobren € del sistema i sense fallar.
El trilerisme de les paraules i un bon estómac per poder-ho digerir.
Això de la Forcadell, és de traca i mocador; només recordar-li quan cridava com una Juana de Arco, posi les urnes Sr. Mas, si en Mas li hages respost com ella far ara, més endavant que li hages dit? i el seu partit ER, que hages dit? que si la dreta, que si convergència etc.
Forcadell, jo que vaig creure amb vostè, que la vaig aplaudir fins petar-me les mans, CALLI, foti el camp cap a caseta i dediquis a l’hortet; com volíem fer la independència amb gent com tu, ja que dir el partit que representés; heu resultat tota una estafa com els Comuns.

Joan Maria Camprodon
Joan Maria Camprodon
23.08.2021  ·  23:03

Dues puntualitzacions: per una banda, el que el vicepresident Puigneró va dir és que, per a negociar, l’adversari mai ha de tenir la sensació que la uniteralitat és un farol.
La segona, que moltíssims funcionaris són interins, amb un futur laboral incert, i més ara amb la llei Iceta.

Berta Carulla
Berta Carulla
23.08.2021  ·  23:04

Pregunteu això però quan us posin al davant un partit nacionalista, de debò, independentista, de debò, però identitari, que vol regular la immigració a Catalunya, direu que és feixisme i li fareu cordó. Perquè és mentida, també sou processistes. No sou independentistes incondicionals sinó a la carta, depèn de com sí, depèn de com no… com en l’editorial d’ahir “així no”. Sou igual que els polítics que fan partidisme, en major o menor grau. Els independentistes incondicionals que aniríem amb el dimoni del braç si cal a enderrocar el mur i travessar a l’altra banda en som pocs. La majoria sou independentisme divine… bla bla bla… només doneu que munició a l’enemic i us oblideu de la verdadera base, no la de Junqueras agent de Ferrovial S.A., còmplice dels socialistes del 155 amb tal de tenir el partit governant a la Generalitat i la seva gent col.locada. Parlo de les nostres bases, catalans independentistes no processistes que oblideu i que en les eleccions catalanes s’abstenen perquè fa temps que ho veuen tot diàfan. Igual que en Ramon Cotarelo….

No és veritat que els membres del Consell ens vam assabentar de l’aplaçament per la premsa, sinó que vam rebre un correu.

Sílvia Poll
Sílvia Poll
23.08.2021  ·  23:07

Jo que no soc optimista de mena, tinc cada dia més clar que no tornaré a veure un 1 d’octubre ni la independència de Catalunya. Ja no em crec ni al Deulofeu. Ens han venut per una cadira segura i un plat de llenties o potser fins i tot de Jabugo.

Anna CASACUBERTA
Anna CASACUBERTA
23.08.2021  ·  23:07

Per recomençar només ens cal valentia i sortir massivament al carrer indefinidament.

joan rovira
joan rovira
23.08.2021  ·  23:12

Un editorial amb més de trenta anys de retard que participa del desconeixement aparent de la degradació, mitjançant els partits polítics, col.legis professionals, acadèmia i premsa de l’organització colonial del país. Creant una duplicitat cognitiva entre el “país oficial” de les elits i el “país real” del poble; de greus conseqüències tan individuals -dissonància cognitiva- com col.lectives -nació colonial-. Decebedor Sr. Partal.

PS. A banda de la realitat de la desprofessionalització programada amb el vistiplau de tots els partits polítics i la resta d’elits professionals de l’administració al Principat com a les Illes i el País valencià; des dels anys vuitanta, com a Itàlia. Li recomano, d’En Alejandro Nieto Garcia: La organización del desgobierno, Ed. Ariel, Barcelona (1984). La «nueva» organización del desgobierno, Ed. Ariel, Barcelona (1996). El desgobierno de lo público, Ed. Ariel, Barcelona (2008).

Joan Mollà
Joan Mollà
23.08.2021  ·  23:13

Ja tenia raó el MHP Quim Torra quan deia que l’autonomia era un dels principals obstacles per a la Independència, sobretot perquè qui té el cul ben instal·lat i un bon sou no s’arrisca a perdre-ho tot.
D’altra banda, alguns dels presos indultats farien bé d’estar calladets. Es comprèn el seu estat d’ànim, però no poden ser un obstacle per avançar. Potser Pedro el Grande hi comptava amb això, o era una condició per a l’excarceració.
En tot cas, a la Plaça de Sant Jaume hi tenim un Govern clarament col·laboracionista amb l’ocupant. Un autèntic Govern de Vichy, segons terminologia d’una amiga. I jo encara diria més: un Govern de Vichy esbravat, sense gas.
Com recomençar de l’ensulsiada? Al meu bloc de Vilaweb “De Sants Estant” m’hi he referit vàries vegades. Però resumint seria, per un costat, constatar que els actuals partits no ens portaran enlloc. A partir de l’ANC i qui s’hi vulgui afegir, potenciar una opció electoral de gent independent i decidida a exercir la DUI. i d’atra banda, organitzar un moviment de mobilització de masses que vagi molt més enllà del “seure i parlar” del malaguanyat Tsunami. Tenim uns dos anys per anar-ho organitzant mentre els babaus fan veure que dialoguen amb l’enemic.

Joan Benet
Joan Benet
23.08.2021  ·  23:13

Jo no sé ni perquè els escoltem… Si els volen fer un monument, endevant: ja hi fotre 100 euros.
Però aquesta gent que no han estat capaços de gestionar una força social com la que hi havia el 2017 i de la que molts pocs dirigents han pogut disposar mai ( i ja veurem el que trigarà a tornar-se a activar) haurien de fer-se fonedissos. Perquè el respecte que es mereixen pel càstig que han hagut de suportar, no pot fer oblidar que han estat incompetents.
Ells no ens portaran la independència, això està clar. Haurà de ser algú altre.
Per mi, ara com ara, només hi ha dos veus dignes de ser escoltades: Vilaweb i Octuvre. De moment encara pago totes les altres quotes per respecte, però no trigaré en pensar si serveix per alguna cosa…

Miquel M.Matas
Miquel M.Matas
23.08.2021  ·  23:18

Bé, jo ja fa molts anys que ho sé això …….i molt abans del 2010.

Per posar un exemple, pensi que els Parcs Natruals no son perque els gaudexin els ciutadans que poc els gaudexen..son perque els gaudexin els Agents Rurals i tots els funcionaris de Medi Ambient….els ciutadans a pagar i ja fan prou.

Ed Garrido
Ed Garrido
23.08.2021  ·  23:27

Molt valent Sr Partal, te tota la rao. Junts, ER i la Cup s han venut per un plat de calent. Aixi No.

Victor Serra
Victor Serra
23.08.2021  ·  23:38

La unilateralitat mai s’ha d’abandonar, però només s’ha d’exercir quan es donin les condicions per guanyar. Mentrestant cal negociar i intentar crear aquestes condicions. Deixem-nos de poesia. Si ara mateix poguéssim proclamar la independència unilateralment i guanyar-la, no estariem discutint. Les proclamacions fake, també són un problema i ens debiliten.

Albert Ventura
Albert Ventura
23.08.2021  ·  23:52

Ja fa temps que predico en el desert que el front politic, tot i que no es pot descuidar, ha de ser secundari en la lluita per la independencia. Els boicots i la fugida de capitals ha de ser l’eina preferent per arruinar Espanya i posar-la de genolls, pero es clar, per aixo cal coordinacio.

Alfons Tur
Alfons Tur
23.08.2021  ·  23:53

molt d’acord amb l’editorial d’avui. La professionaltzació de la política és un fet lamentable, que neix d’una societat conservadora i que la fa, com mès va més reaccionària, que eb el nostre cas vol dir més espanyola. El trenc ha de venir des de baix, d’aquestes elits de pa sucat amb oli no n’espereu res.

Antoni López
Antoni López
23.08.2021  ·  23:54

La impresió que fa tot plegat es que juguem a tercera regional.

Carles Viñals
Carles Viñals
23.08.2021  ·  23:57

“De manera que la qüestió, ara que les coses com més va més clares són, és COM RECOMENÇAR.”

Exacte, Sr. Partal; aquesta és la qüestió mil vegades plantejada al llarg de quatre anys d’aturada. Una pregunta que tots ens hem plantejat i a la que no podem donar resposta positiva, perquè la resposta que tothom sabem i ningú no gosa donar és: NO PODEM RECOMENÇAR.

I no podem perquè, en absència de lideratge, la Història no ens forneix cap exemple de revolta popular triomfant. Perquè en absència de direcció, el nombre no serveix de res i la massa més formidable esdevé remat indefens. Perquè sense un Lenin, molts mil.lions d’anònims éssers sofrents no hauríen pogut veure mai el triomf de la Revolució. Perquè sense un Washington, els EUA serien encara colònia anglesa. Perquè sense un San Martín, un Bolívar, un Martí, un Aguinaldo o un Rizal, Espanya colonitzaría encara Sud Amèrica i Filipines.

Que aquests líders, desapareguts de la nostra classe política (si és que mai hi han estat), podrien eixir d’entre nosaltres mateixos ? De qualsevol altre poble ho esperaría; del poble català ho considero tan improbable que fregaria el miracle i, tanmateix, és de l’únic lloc d’on podem esperar que acabin sorgint.

Daniel Mas
Daniel Mas
24.08.2021  ·  00:05

La solució ja la sabem i ja l’hem exercida com a poble, es diu insaculació.

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
24.08.2021  ·  00:11

Aquest és fenòmen que hem viscut diverses ocasions.

1. Si recordes Joan-Josep Perez Benlloch, des del Diario de València acusà als militants del PSPV de convertir-lo en el “Pessebre”.

2. Quan les Joventuts Valencianistes ens reuníem amb les Joventuts Nacionalistes de Catalunya, i vèiem la debacle i la manca d’ambició de llurs pares , els quadres de CiU, era el mateix. Deien que això era per consolidar “posicions”.

3. I ho veiem amb Compromís i ERC.

De memòria recorde aquella frase tan repetida i no per això menys verídica que no sóc capaç d’atribuir a Gandhi o a M. Luthern KIng que hi cite de memòria: “Hi ha gent que lluita un dia, d’altra que ho fa anys, i això està bé però els imprescindibles són aquells que lluiten toda la vida”.

Josep Blesa (València)

Jaume Ortí
Jaume Ortí
24.08.2021  ·  00:15

A mi més que tradicions xiites em ve al cap el govern de Vichy. I presoners als que podem agrair la contribució a la causa i enviar-los cap a casa. La presó és dura, i podem comprendre que per a poder sortir-ne han de dir o fer algunes coses (la Forcadell ha passat de dir “President posi les urnes!” a “President, pari la taula!” però a saber què faríem qualsevol de nosaltres al seu lloc!) però d’això no se’n dedueix que haguem de seguir considerant-los veus amb autoritat dins del moviment (ni fora, i ara penso en Cuixart a Gràcia). Encara menys quan fan servir (o els fan fer servir) el xantatge emocional.
Jo era petit però recordo que durant els anys posteriors a la Transició hi havia tot de figures (socialistes, sobretot) que van estar anys i anys apareixent arreu tot pontificant i que basaven la seva autoritat moral en haver lluitat contra el franquisme i haver patit presó. I ja està. Que és molt (tot i que hom sabia o intuïa que alguns hi posaven més pa que formatge a la història de la seva lluita) però no és prou per a elevar-te al santoral.

No més patums en el martirologi, sup.

I si seguim amb el símil amb el que començava, la Resistència, malgrat la mitificació que se’n feu després, en realitat la formaven un grup reduït de persones (comparat amb el total de la població és clar) que, això sí, podien comptar amb la complicitat puntual de gent que no en formava part de forma directa.

En realitat és sempre així, els canvis socials (del signe que siguin) no els fa “la massa” o “el poble” sinó un grup de gent més o menys nombrós amb les idees clares i un pla estratègic i amb la finalitat ben clara del que es vol aconseguir tot passant per sobre de les diferències de cadascú. Després ja ve la multitud entusiasta que s’apunta a la festa i a qui la poesia mítica atribueix el mèrit. Al capdavall és molt poderosa la imatge d’una multitud cridant llibertat i pensar que amb això cauen les barreres.

Per què dic això? Doncs perquè estem acostumats a que el símbol de la nostra lluita sigui una multitud d’un milió o més de persones que clamen amb un somriure a la boca i molta gent ha pensat que amb això ja n’hi ha prou. És molt. és clar. No debades al juliol del 2010 una multitud va fer fer un cop de cap als polítics catalans i això va tenir continuïtat els anys següents.
Però precisament perquè era un moviment sorgit del carrer que va sorprendre tothom els partits han intentat sempre domesticar-lo. Si més no els partits amb poder polític, ja sigui Esquerra, les CUP, CiU, Junts o com s’hagin dit en cada moment.
(Digueu-me la veritat, no heu pensat mai quan estàveu a les manis de l’ANC i ja feia uns anys que se’n feien que la cosa s’estava folkloritzant i que acabaríem per sortir a les guies per a turistes com ” la performance anual dels catalans” ?)
Les grans manifestacions donen color i ànims, però amb això poca cosa caurà a banda de fer un ensurt a l’enemic. Ensurt que cada any és més petit si la cosa no passa d’una festa al carrer.

L’ANC no ha sabut o no ha pogut fer mai de Jean Moulin. No entraré a jutjar el seu paper (i no oblidem les pressions que té per part dels partits, des de fora i des de dins), el cert és que va néixer per a esperonar les masses per a marcar els polítics per a posar en marxa el procés cap a la independència. Però es veu que no havien previst què fer si els polítics no tiraven endavant fins al final. Ara pot dir que hem d’exigir que s’implementi el que vam votar i el que va decidir el Parlament (però que no s’ha publicat mai al Diari Oficial!) però trobo que serà difícil que torni a ser el grup de pressió que era per molt que a les mobilitzacions d’enguany s’omplin els carrers (que ja veurem com, amb les restriccions per la pandèmia). S’han omplert els carrers, i què? Després a les eleccions qui guanya són els mateixos partits i només canvia una mica la proporció entre tots tres.

La gent pot estar decebuda però en cap cas derrotada. Coneixeu gaire gent que hagi renegat de l’independentisme? Que hagi dit que ha canviat d’opinió i que és millor ser espanyol? Potser en trobeu algú (hi ha gent per a tot) però no passaria d’anècdota.
El que sí que podeu trobar és que molta gent està desmobilitzada. I amb raó.

Diu el darrer paràgraf de l’editorial que la qüestió és ” Com es torna a activar la màquina que, des de baix, va ser capaç de posar contra les cordes el règim i l’estat espanyol i va obligar el sistema polític català a mirar més enllà dels seus interessos espuris.”
O sigui, com es posa en marxa la Resistència.

Sobretot després de la presa de pèl del Tsunami.

No ho sé. Si ho sabés estaria organitzant-lo i no escrivint però a mi em sembla que el primer manament hauria de ser desconfiar de tothom que avui en dia tingui un càrrec per petit que sigui, al govern, al Parlament (d’aquí i d’allà, sobretot d’allà) i al “sottogoverno” de qualsevol administració sigui local, autonòmica o estatal. Què han de voler canviar si viuen del que hi ha establert?

Tal com vaig llegir un cop ara no recordo si al Talmud, o a Sunzi o si és un antic refrany de la Índia que vaig llegir en un calendari: “Aquell que cobra del sistema del Borbó, ni proclamarà cap independència ni farà cap revolució”

enric llopis
enric llopis
24.08.2021  ·  00:16

Doncs com deia un comentarista ahir, seria bo que els que han passat per la presó deixessin la politica i sorgís una nova generació de gent compromesa amb ll’1 d’octubre. La vella politica es pot endollar en alguna elèctrica o similar abans de traïr el poble que els ha donat suport.

Jordi Romeva
Jordi Romeva
24.08.2021  ·  00:18

Carles Puigdemont i Casamajó.- President del Consell per la República Catalana.
130è President de la Generalitat de Catalunya a l’exili
Antoni Comín i Oliveres.- Vice-president del Consell per la República Catalana. Diputat del Parlament de Catalunya per Esquerra Republicana. Conseller de Salut de la Generalitat durant la XI Legislatura.
Clara Ponsatí i Obiols.- Catedràtica d’Economia a la Universitat de St Andrews, Escòcia. Consellera d’Educació de la Generalitat durant la XI Legislatura
Lluís Puig i Gordi.- Director del Programa per al Desenvolupament de Projectes Culturals d’Àmbit Internacional del Departament de Cultura. Conseller de Cultura de la Generalitat durant la XI Legislatura.
Antoni Castellà i Clavé.- Portaveu Polític de Demòcrates de Catalunya.
Elisenda Paluzie i Hernández.- Professora titular d’Economia, Universitat de Barcelona i Presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana.
Guillem Fuster i Usas.- Tècnic en projectes lingüístics de la Plataforma per la Llengua. Coordinador de l’organització política Poble Lliure.
Isaac Peraire i Soler.- Sociòleg. Va ser alcalde de Prats de Lluçanès. Actualment és Vicesecretari General de Coordinació Interna, Territori i Organització d’Esquerra Republicana.
Neus Torbisco-Casals.-Doctora en Dret per la UPF, actualment Senior Research Fellow al Albert Hirschman Centre on Democracy del Graduate Institute (Ginebra) i Professora Catedràtica a la Geneva Academy of International Humanitarian Law and Human Rights.
Aurora Madaula i Giménez.- Doctora en història contemporània per la Universitat de Barcelona (2017). Actualment és diputada de la XII legislatura al Parlament de Catalunya al Grup Parlamentari de JxCat i membre del col·lectiu Acció per la República.
Carme Garcia i Suàrez.- Directora General de Memòria Democràtica al Govern de la Generalitat de Catalunya (gener 2016 al gener 2019). Diputada a les Corts Espanyoles per ICV durant els anys 2004/2007 i regidora d’ICV a Sabadell entre els anys 2007/2011 i 2011/2014. Membre durant dos anys del Secretariat Nacional de l’ANC.
Lluís Llach.- Cantautor, activista, diputat del Parlament de Catalunya de la XI legislatura i va ser el president de la Comissió d’Estudis del Procés Constituent
Enric Folch i Vila.- Assessor fiscal. Secretari de Relacions Internacionals de Solidaritat Catalana per la Independència.
Jordi Pesarrodona i Capsada.- Formació en arts escèniques de carrer al Centre National de Création en Espace Public a Marsella. Va ser elegit regidor per ERC a l’Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada en 2011 i 2015. Actualment és membre del Secretariat Nacional d’Independentistes d’Esquerres.
Josep Serra i Marimon.- Doctor Enginyer Industrial UPC, MBA ESADE, Enginyer Químic, IQS. Directiu d’empresa i actualment Coordinador General de MES, Moviment d’Esquerres.
Albert Aragonès.- Llicenciat en Dret. Procurador dels Tribunals. Vicepresident en funcions de President de Reagrupament.
Toni Roderic.- Ensenyant, ha estat Coordinador per a l’Ensenyament del Valencià, Inspector Educatiu i Director Territorial de Cultura Alacant. Ha publicat diversos llibres de text, de cuina i de contes. President d’Els Verds de Catalunya.
Benvolgut Director, aquets són els disset membres del Consell de Govern del Consell per la República, tal i com es mostren, amb fotografia inclosa, a la pàgina web corresponent.
Considero que els ciutadans que com jo, des del primer moment hem cregut en el Consell per la República; que hem dedicat energies, temps i diners en defensar-lo, valorar-lo i promocionar-lo; que hem seguit les seves indicacions; que hem llegit i divulgat les seves reflexions; que em impulsat la formació dels Consells Locals; que em considerat que era, sinó la única, la millor de les eines possibles per fer realitat el que la ciutadania de Catalunya va votar i decidir l’1 d’octubre del 2017. Considero, dic, que ens mereixem saber què pensen realment tots i cadascun dels membres del Consell, fins a on estan disposats a arribar, a banda dels discursos abrandats que de tant en tant ens ofereixen en directe o en vídeo-conferències. Considero, dic, que ens mereixem saber si pensen que ja s’ha parlat prou de l’1 d’octubre i que ara cal aparcar els anhels independentistes fins d’aquí dos anys (com els que defensen la “taula de diàleg amb l’Estat espanyol), deu anys (com els que es creuen les promeses sobre l’ampliació de l’Aeroport o l’organització dels Jocs Olímpics), o fins i tot, vint anys, (com proposa el Sr. Oriol Junqueres) o si creuen que l’1-O va ser una gran victòria de l’independentisme, que no es pot oblidar, i que hem de seguir lluitant fins que Catalunya torni a ser una Nació sobirana.
Ho demano perquè des de que va renéixer amb força, com molt bé exposa la vostre editorial, el moviment independentista, amb les consultes populars, primer i després amb una ANC liderada per la Sra. Forcadell, una Òmnium Cultural liderada per la Sra. Casals i una AMI liderada pel Sr. Vila d’Abadal, la meva vida, la de la meva família i la dels meus amics, s’ha vist alterada. Sabia que teníem un estat enemic, però no contava amb els “interessos espuris” dels nostres dirigents ni amb tantes i tantes renúncies i decepcions.
Estic disposat a perdre, estic disposat a renunciar a l’esperança d’estar viu quan el meu país recobri la llibertat, però no estic disposat a que se’m torni a enganyar.

Guillem Fàbregas
Guillem Fàbregas
24.08.2021  ·  00:31

“…van arrossegar els partits i els polítics professionals, van desbordar els seus llits i les seues pretensions i van fer realitat la unilateralitat en un esclat de democràcia que ho va canviar tot…”

No hi va haver uniteralitat en cap moment, no esperaven la resposta popular de l’1 d’octubre, no hi havia res preparat, difícilment ningú no els tornarà a creure mai, ni aquí ni a Espanya ni fora.

Miquel Amorós
Miquel Amorós
24.08.2021  ·  00:32

Que és això sr. Partal. Tan optimiste que es vostè i últimament esta fent editorials pessimistes.
Molta gent el llegia perquè els aixecava la moral.
Jo vull ser optimista i pensar que el moment en que ens trobem és un dels moments que necessàriament hem de passar en el nostre camí cap a la independència, que ningú ha dit que fos fàcil.
Només voldria donar dues referències que a mi m’han servit pet a situar-me, conservar la calma i veure tot plegat com un punt en el camí. Un punt baix, cal reconeixer-ho, però en un camí sense retorn. Perquè ningú de nosaltres que varem tastar les mels de la llibertat i l’autogestió que va generar l’1 d’octubre, l’abans i el després, no ho oblidarem mai i ens ha marcat per sempre.
Una cosa semblant, diuent que li passa, al tigre quan tasta la sang humana. Ja mai més se’n pot estar i sempre la buscarà pertot.
Una altra reflexió és que no tenim més remei que defensar-nos per simple autodefensa. Per no morir com a poble.
I per altra banda, penseu que la nostra lluita ha canviat moltes coses.
Pet exemple ha obert els ulls a la Catalunya Nord, al Pais Valencià i les Illes.
I fins i tot Galicia desperta.
Ara no podem defallir. No els podem decebre.

Les referències.
1. La extraordinària entrevista de l’Abano Dante al Grossfugel que podreu trobar a octuvre. Per a saber on som.

2. El magnific llibre MANUAL DE DESOBEDIÈNCIA CIVIL de Mark i Paul Engler amb traducció de Nuria Parés, d’edicions Saldonar, que a partir de la lluita per la independència de Gandhi i la lluits pels drets civils dels negres americans, comandada per Dr. Martin Luther King, per posar el casos més famosos, ens explica els alts i baixos i traicions que es van esdevenir en el seu llarg camí cap a l’objectiu. Molt intetessant

Josep Usó
Josep Usó
24.08.2021  ·  00:35

Fa massa temps, que hi ha funcionaris de la política. Segurament, és un dels procediments del règim (des de sempre) per a mantindre la plaça en calma. Per això els partits polítics com a tals, amb les seues estructures feixugues i que no permeten canviar res, tenen els dies comptats. Si mirem una mica al davant, són prescindibles. Només fan nosa. Són com aquells bancs tradicionals. Dinosaures agonitzants.

Jaume Riu
Jaume Riu
24.08.2021  ·  00:36

LA META ÉS AL FINAL
M’ha agradat molt la referència al kitman per reflexionar sobre el fenomen de dissimular les creences pròpies, si convé. A mi també m’ha vingut al cap que els liders polítics son d’aquesta espècie.
Partal ha trobat la forma enginyosa d’explicar-ho en una editorial erudita, tot i que Francesc Giliberte o Berta Carulla, si no m’erro, semblen decebuts perquè no veuen que les coses com més va més clares són i és com recomençar, i es torna a activar la màquina que des d’abaix (no des dels interessos espuris dels liders de partit) va ser capaç de posar contra les cordes el règim del regne d’Espanya.
A Catalunya aviat tindrem l’oportunitat de ser un estat independent en forma de república, però encara som en una cursa de fons, per etapes com una mena de triatló de diferents esports, i la meta és al final.

Rosa Maria Julibert
Rosa Maria Julibert
24.08.2021  ·  00:37

Cada dia miro d’animar-me i encoratjar-me jo mateixa perquè els polítics d’ara, de quasi tots els partits (la CUP que tant ens va fer partir pot ser ara la nostra esperança) em deceben dia si i dia també. Les vostres editorials m’ajuden a tenir esperança. Però veig amb preocupació l’actitud de l’ANC també perquè crec que s’estan acomodant i “professionalitzant”. També penso que hauríem de començar a pensar, pel seu bé i pel de l’independentisme, deixar “descansar” als presos polítics. Ells ja han fet molta feina i no poden ni penso que hàgin d’agafar més responsabilitats polítiques doncs estan “segrestats” pel poder espanyol. Hauríem de donar pas al següent relleu en aquesta cursa de llarga distància.

Josep Jallé
Josep Jallé
24.08.2021  ·  00:45

Titelletes encimbellats i consentits pels grans capitals son els que fan, diuen, la política. Cal fer-los fora, si no es defineixen clarament de com aconseguir l’objectiu essencial: la independència d’Espanya. I ho tornarem a fer … NOSALTRES. Ells son la nosa que s’escola, com a ombres, del que no vàrem acabar desprès de l’1-O 2017. Fer no es esperar. Quan vulgueu hi tornem. Salut!.

Oriol Roig
Oriol Roig
24.08.2021  ·  00:47

Crec que la millor solució és treure el pa de la boca dels partits. Deslegitimar les institucions espanyoles (la Generalitat autonòmica és espanyola) i fer-los veure que només a la República s’hi podran tornar a guanyar la vida. M’explico… No podem esperar que sorgeixin líders de la talla d’en Mandela o Gandhi o Companys. Haurem de fer amb els mediocres que tenim.
Una manera és fundar una associació d’electors amb un únic punt al programa: l’estat espanyol no té dret a legislar als Països Catalans. Per tant, els diputats escollits no prenen l’acta i deixen els escons buits. Els partits “independentistes” s’ho haurien de fer amb menys escons per “manar” en aquestes condicions. Si hi hagués el perill que una coalició contra natura entre tots partits unionistes pogués formar govern, els diputats d’aquesta associació prendrien l’acta i votarien que no a tot. Cada diputat d’aquesta associació seria un sou menys a la menjadora. Si els partits volen seguir menjant de l’erari públic, haurà de ser en un lloc on aquesta opció de vot no tingui sentit, és a dir en un país on Espanya no hi pugui legislar.

Xavier Codó-Sastrada
Xavier Codó-Sastrada
24.08.2021  ·  00:52

“es va començar una marxa enrere en tots els terrenys: el de la independència, però també el de la manera d’entendre i practicar la democràcia, que Puigneró i Forcadell, potser inconscientment, això no ho sé, defineixen bé.

Com a Santcugatenc i per haver compartit feina, durant els tres primers anys, al SN de l’ANC, puc dir que no ha estat inconscienment.

Josep Parareda
Josep Parareda
24.08.2021  ·  02:29

Jo penso que a la Muriel Casals no l’haurien pogut “desinfectar” pas a la presó com fa la sensació que han fet amb la Carme Forcadell.

En Santiago Espot (Força Catalunya) va dir al seu compte de Twitter que si tornava el president Puigdemont ell l’aniria a rebre a la frontera, l’acompanyaria en tot moment i li faria costat. No ha rebut resposta.

La gent no es refia d’aquells que viuen només de la política i els entabanen amb el dia de la marmota d’en Bill Murray. Que n’arriben a ser de murris pels seus interessos particulars i d’inútils per la independència de Catalunya.
“Molta palica tens tu!” va etzibar un dia el president Pujol a un gitano d’una parada del mercat de la meva població. Massa palica (xerrameca) tenen i poca pressa per estirar l’estaca i arribar a Ìtaca. Abans hi ha l’escull de la taula dels romanços i potser deu anyets per anar fent la viu-viu, que mentre l’amo pagui farem raconet.

Núria Castells
Núria Castells
24.08.2021  ·  03:57

Una editorial EXCELSA.
Vull dir, Vicent, que has posat el dir a LA nafra.
Si no existissis, t’hauríem d’inventar.

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
24.08.2021  ·  04:52

Editorials,pq en portem moltes; que només ajuden a la desmobilització. Sr. partal qui us ha vist i qui us veu. Caldrà buscar gent neta i desinteressada(ex. Octuvre). Tot aquest rotllo(intuit, no llegit) degut a unes paraules(escrites en el sentit volgut) de la sra Forcadell. Algú dubta que la gent empresonada no són el que eren? I nassos! gent! No ens deixem manipular com canalleta! No els hi seguim el joc(parlant del que ha parlat …, i mentre no diem res de la diada de la cantonada). Tothom al carrer 11-S, i fer saber als polítics( i mitjans) que no ens representen. Tot depèn de nosaltres, que no ens la fotin.

Joan López
Joan López
24.08.2021  ·  05:36

En agost,no mès he llegit una noticia del MHP Carles Puigdemont,que 3 gendarmes van anar a buscar-lo a la UCE(i no hi era cert),en cambi he llegit moltes manifestacions de procesistes amb sindrome d’estocolm,procesistes profesionals i unionistas cridant “macarra” a Laura Borras. Semble tot un això s’acabat companys i a les hores fem la pregunta de com començar de nou i això lliga amb” ho tornarè a fer”den Cuixart,que vis lo vist millor que no ho torni a fer. Estem desanimats,l’anc ja no diu ni les xamarretes que han venut,se ha perdut l’optimisme,i poquets engrescan ancara a la gent. Tenim un president molt fosc,una erc clarament autonomiste,junts no se sap on i la cup fen declaracions rupturistes,pero no fen res. I per engrescarnos que tenim??? Pesimisme,jo mateix estic decebut i soc pesimiste i ara demano en silenci un cop de sort que alimenti de nou les ànimes dels independentistes de dabò. Bè m’agradaria veure de nou las balconadas plenas d’estelades novas,com un recordatori per l’unionistes i tambè per nosaltres mateixos……necesitem un cop de sort

Josep Vilà
Josep Vilà
24.08.2021  ·  07:14

Els funcionaris representen l’españolització de Catalunya.
El motor de Catalunya són els autònoms i pimes maltractades pel govern de buròcrates. Mori la Generalitat.

Teresa Pou
Teresa Pou
24.08.2021  ·  07:15

Prou politiquets , ja no cal parlar-ne ni gasta tinta, no tenen remei , ja sabem que hi fan !!
Els únics que podem fer alguna cosa som nosaltres i prou . Ens deixem endur per les restriccions de la pandèmia , però hi ha mil mobilitzacions que podem fer de moltes maneres. Algú ens ha de mobilitzar !!! Si ens hem de moure , sortir del nostre cau . Som els únics que podem capgirar ho tot , ens fa falta una gran força per eixecar nos també de les nostres cadires .

PAU BOLDU
PAU BOLDU
24.08.2021  ·  07:30

Som una comunitat autonoma, com les 17, i en Pere Aragones es un Lamban amb zero experiéncia i tutelat. Garrofes son garrofes, ferrovials son ferrovials i cal omplir el sac, aquesta esla”realitat junqueril”. Ja no va dir, 20 anys recollint i despres ja en parlarem. I a lamesita del sanchez, que hi portin bon jabugo que li encanta al nostre xiquet lamban

Esther Miquel
Esther Miquel
24.08.2021  ·  07:32
Albert Miret
Albert Miret
24.08.2021  ·  07:44

Jo, després de veure la traïdoria i la poca vergonya dels partits que van recuperar frenèticament comba reaccionaria quan només ens havíem plantejat una simple pausa en el trajecte, ja no crec en res més que esperar que la malaltia castellana de pirateria i avarícia els porti a escanyar-nos de tal manera que facin la vida impossible no ideològicament, sinó materialment a Catalunya. Llavors tornarem a sortir al carrer, no per cap creença política, sinó per necessitat i supervivència com a país, i hi tornarem a ser tots. Quan això passi, els partidets polítics i tots els seus remats de funcionaris obedients tornaran a desaparèixer del món polític català, segurament per asilar-se a cal veí a rebre els honors d’haver-nos traït i d’haver-nos robat més anys de llibertat i esperança. Això ja està començant a passar, i quan la lluita a mort pel poder espanyol tregui d’escena al triler major i hi posi als representants del nazisme pur, la misèria a Catalunya serà un fet del tot incontestable. Llavors lluitarem sense tanta collonada.

J. Miquel Garrido
J. Miquel Garrido
24.08.2021  ·  07:54

Per tirar endavant, fem.
No ens deixem arrossegar pels partits a la cadira de la desmobilització. Fem!
L’11 S, aixequem el cul de la cadira. Pel matí, al monument a Casanova tindrem l’oportunitat de fer-los viur el nostre malestar. Per la tarda, tornem a ser-hi multitud reivindicativa.
Som-hi!

Joan Andreu Juan
Joan Andreu Juan
24.08.2021  ·  08:07

Bona pregunta Vicent.
No ho se. No en tenc ni idea.
Sóc moderadament pessimista.

Miquel Gilibert
Miquel Gilibert
24.08.2021  ·  08:12

M’alegro molt que després de tants anys d’optimismes mal digerits, el Sr. Partal vagi a parar a on molts fa força temps que hem arribat.

El capteniment de tot el govern- tot, inclòs el MHP Puigdemont- després de l’1O va ser no resistir i no intentar-ho. Anaven de catxa i serviren de tap al moviment independentista. Només els va fallar que malauradament no varen calibrar que l’estat espanyol és venjatiu i vol l’anihilació total de l’enemic, és a dir, nosaltres. Potser es pensaven que com a molt els caurien unes multes i alguns mesos de presó per desobediència. Una cosa com el que va passar amb el MHP Mas i el conseller Oms pel 9N. Ai angelets !! Gravísim error !! No varen calibrar que a Espanya no li val la rendició honorable o el compromís. Vol eliminar-nos culturalment, socialment i, per descomptat, políticament.

Políticament ho ha aconseguit, socialment, probablement també veient els referents culturals i socials que té tot el nostre jovent, i culturalment… també. Només cal veure les dades i la percepció que tenim tots de pèrdua de llengua. En 10 anys morirà l’envà de transmissibilitat de la llengua i malauradament els que tenim 50 anys o més veurem morir la llengua en la qual vàrem néixer i que hem lluitat per preservar i ennoblir.

Per tant, el primer que hem de fer és fer foc nou amb els polítics. Que se’n vagin a casa tots. TOTS. Des del Sr. Junqueras fins el MHP Aragonès, passant per Puignerós, Gabriels, Artadis, etc. No serveixen, i punt. I reformulem d’una vegada les nostres institucions socials, que no ens serveixen tampoc per gran cosa ja que estan totalment desorientades. Intentem per tots els mitjans resistir en la llengua i en la cultura, deixem-nos de somriures i adoptem actituds que realment facin mal al país. La Via catalana no serveix de gran cosa davant una ocupació perllongada de l’aeroport o el port o manifestacions com les d’Urquinaona. Aquestes sí que atrauen l’atenció internacional. No es tracta de ser violents o de fer mal, sinó de causar una situació que obligui a la negociació.

Fins que no reconeguem l’avall que som i ens posem a la feina a remuntar, no farem res. I necessitem 10 o 20 anys ben bons per tornar a crear la massa social i l’eufòria que permeti tirar endavant. És una cursa contrarrellotge en la qual cal posar en marxa les eines i impedir mentrestant que ens anorreïn culturalment.

Posem-nos-hi ja i deixem-nos de manifestacions coloristes i estètica inútil. Ja sabem tots qui és cadascú. No cal demostrar-ho de forma estèril cada 5 minuts. El que cal és efectivitat. Anar de cara a barraca.

Adrià Arboix
Adrià Arboix
24.08.2021  ·  08:34

Una bona estirada d’orelles…!

Enric Roca
Enric Roca
24.08.2021  ·  08:37

Tot molt cert,amb matissos ès clar,l’heroic 1 Oc(Ès heroisme rebre com Jesucrist per fotre i deixar l’adversari con una fills de puta antidemocrátics)es moment cruçial de l’historia de CAT sens dubte,caldrá tornaro a fer(Pactat o NO) pèro cara al món ès clau donar l’oportunitat al Estado de qué el pacti,sense oblidar els “Catalans”qué borden sovint amb alló del Lo qué importa a la Gente o sigui el día a día de la gestoría”Govern”i compte a Madrid i á molts funçionaris/as…..i TOTS son Muy mucho”Españoles”……els nostres? Qué son? eixe ès el rovell de l’ou.Ah sí toca unilateraliat a de ser a totes,el Estado ès DEMOCRATIC?….NO,”España” no ès Myanmar pèro encara menys Canadá.O sigui podría tocar Ciutat Cremade bis.Els ingenus tot just an sortit de pressó(Gracias a l’exili i Europa).Ulls clars i pols ferm,el temps d’espera són nomès dos anys i el poble tindrá la paraula.

Jaume Bonet
Jaume Bonet
24.08.2021  ·  08:56

És impossible millorar la vida de la gent formant part dp’un estat que té com a objectiu prioritari fer desaparèixer del mapa la nació catalana … i PP+PSOE+C’s*Vox tenen majoria super absoluta en el Congreso i el Senado … amb qui dimonis volen negociar els d’ERC i els de Juntsxcat???

Edmon Nadal
Edmon Nadal
24.08.2021  ·  09:26

Molt encertada aquesta visió.
A Cabrils (Maresme), aquesta “funcionarització” ha arribat a quotes gairebé excelses, doncs en l’últim ple municipal es va aprovar que la dedicació de l’alcaldessa (ERC) passava a ser del 85%, enlloc del 75% anterior. Sublim!
Hem arribat a un punt on l’important és que en trec del que faig o no faig, sense cap mirada a l’anhel del poble.
No vull ni pensar com malbarata aquest 15% sense recursos

Jordi Torruella
Jordi Torruella
24.08.2021  ·  09:26

Totalment d’acord amb el comentari de Miquel Gilibert. Res més a dir.

Pep Agulló
Pep Agulló
24.08.2021  ·  09:27

UNILATERALITAT, LA SERP D’ESTIU…

No es tracta d’un “permís per a dissimular les creences pròpies, si convé”. És pitjor.

Aquestes declaracions són molt més transparents que cap dissimulació. Més aviat es tracta del que en diuen: Newspeak, un llenguatge en què les paraules volen dir el contrari del que sempre havien significat.

A l’estil de la “transición democrática” que volia dir la continuïtat del franquisme; la “legalidad” volia dir la tortura; La “autonomia” que volia dir la centralització; la “solidaridad” que volia dir l’espoli; “socialistes” volia dir monàrquics, etc.

La clau per entendre que aquell concepte ha perdut el contingut inicial ho podem detectar quan d’una línia estratègica de combat se’n parla a cada moment per desmarcar-se del que diu l’adversari, de la taula de negociació, no pas per definir cap línia d’avanç en la direcció d’organitzar aquesta famosa unilateralitat. Al contrari, se la banalitza o ja es diu directament, sense dissimul, que per més endavant…

Tot plegat és un procés: la contrarevolució autonòmica. Primer cau el concepte d’identitat i som ciutadans d’una república sense atributs culturals ni subjecte històric. Després s’intenta bandejar la llengua catalana tirant-la a la brossa amb la taxa Junqueras. Tot seguit la unilateralitat, com l’1-O, és una eina per a la negociació amb l’Estat. El CxR una inutilitat partidista que cal desprestigiar…

Muntsa Navarro
Muntsa Navarro
24.08.2021  ·  09:45

Subscric tot el que diu Miquel Gilibert. Cal fer fora tots els polítics en actiu i, especialment, els que han estat empresonats. Han pagat un preu alt per res. Que es retirin i descansin. Estan fora de joc i venuts.

Joan Cuscó
Joan Cuscó
24.08.2021  ·  09:55

Ens entusiasma cada cop més inventar nous mots, verbs, adjectius: agendar, publicitar, totis, comissari, unilateralitat (pots comptar el 1714!)
Com si ens obliguéssin a canviar el que pensem.

Mònica Vidal
Mònica Vidal
24.08.2021  ·  09:59

“Qui té laparaula, té l’espasa”. No sé si això és ‘kitman’ però sí sé que és Gòrgias de Leontis. I l’espasa passa, evidentment, per manipular l’opinió d’altres mitjançà el nostre discurs. I si som capaços d’amagar el nostre veritable pensament, doncs a sobre quedem la mar de bé. Sous, cadires, partits, S.A. … I anar pagant.

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
24.08.2021  ·  10:00

No estic del tot d’acord amb la manera de tractar el tema dels funcionaris i els càrrecs posats a dit pels partits a l’Administració pública perquè acaben semblant una mateixa cosa i no ho són…o no ho haurien de ser en un estat com cal perquè el funcionari de carrera es deu als ciutadans, a tots, i els càrrecs “digitals” només es deuen als partits. Està clar que de càrrecs de lliure designació en sobren i molts a Catalunya. En sobren tants, o més, que els funcionaris de carrera que falten per fer funcionar bé l’administració. En això es demostra una de les grans febleses i falta de visió de bona part de la nostra organització política: tractar l’administració pública com una menjadora. Parafrasejant podríem dir que: No és l’autonomia, estúpid!…són els enxufats.
Tret d’això, estic molt d’acord en que hem de tornar a començar. Algú recorda Sísif?. No és això la lluita humana?
Ja ho deia el poeta de Roda en el seu poema Ara mateix.
Pot ser que haguem deixat de llegir els poetes que tant ens van inspirar?
Sense poesia, sense inspiració, sense amor, ens xafaran i no anirem enlloc.

Joan Begue
Joan Begue
24.08.2021  ·  10:01

Caram quina frustració popular, arrossega l’editorial.
Com la resta de subscriptors que han expressat el seu moment anímic també m’agradaria donar la meva opinió. Podríem tots plegats deixar a l’editor en pau. Un cop el vaig poder saludar i confirmo que és de carn i ossos i per tant també li corra sang per les venes, tot això em porta a dir que som humans que el mal de panxa el patim tots de vegades.
Que malgrat tot donc gràcies al treball que ha fet VW ep i que en consta fa.
Per ser qui vulgui entendre als éssers humans que repassi el apunts d’apendre psicologia en una jornada, val la pena.
Quina llàstima no llegir en el comentaris com està l’actualitat de Deu, Deu Soci-econòmic em refereixo. Que encara esperem? que ara al tornar de vacances tot tornarà a ser meravellós i a més amb la tercera dosi tot està fet i endavant endavant que tot va bé i farem boicot als…. enemics etc.
I arribarà Nadal i menjarem torrons
Que el Telenotícies te data de caducitat que no ho veie.
Ostres no se que portava el cafè avui.
Perdó, aviam si demà estic millor.

Carles Ortiz
Carles Ortiz
24.08.2021  ·  10:04

Tot camí cap a la Independència té 3 passos fonamentals:
1.- Voler-la. Això es va veure clar l’1 d’Octubre
2.- Realitzar-la. Això es va fer amb la declaració del 27 d’Octubre
3.- Fer fora l’Estat Ocupant.

Ara estem en aquest 3er punt. Per portar-lo a terme primer hem d’identificar el què és Estat Espanyol. Per això estem veient ara que els partits que es deien independentistes s’han fet enrere, perquè en realitat forment part de l’Estat Ocupant, són Estat Espanyol. I al davant de tot tenim al Molt Honorable Representant de l’Estat Espanyol a Catalunya.

Quan tots tinguem clar i haguem identificat tot allò que és Estat Espanyol a Catalunya, el podrem fer fora.

Víctor Torguet
Víctor Torguet
24.08.2021  ·  10:08

Tothom sap que després des de l’1-O tots els professionals del “prusès” es van acollonir (més del que ja ho estàven) fins al nivell actual de ràbia i vergonya que fan (atenció, que aquests covards encara es poden superar en la pràctica del col.laboracionisme i la traïduria desbocada actuals).
I tots els indepes autèntics ja fa molt que ho critiquem confortablement assegudets al sofà.
I també tenim clar que s’ha de començar des de la base popular i fer foc nou.
Però, tenim totalment clar els indepes autèntics quan estem disposats a perdre en un embat que hauria de ser definitiu? Que s’hauria de coordinar magistralment (aprenent dels molts errors acumulats) i que podria ser dolorós? Tenim el valor que no tenen els que critiquem per no tenir-ho?
Si la resposta es SI, i no hem fet res fins ara, és que som força incompetents. I que ho hem de deixar de ser avui mateix !!

Josep Maria Puig
Josep Maria Puig
24.08.2021  ·  10:08

Si tal com diu la Berta Carulla, els qui estarien disposats a aliar-se amb el dimoni, si cal, per derrocar el mur serien pocs, vol dir que els que volem una independència efectiva hem de continuar amb el procés. Ara som on som, i a partir d’aquí hem de treballar. Amb l’1 d’octubre hem vist que podem aconseguir-ho. I que ens calen tot un reguitzell de coses. Per exemple, el reconeixement internacional. Fonamental. Quants estats ha hagut de comprar Espanya per assegurar que no ens reconeixaran? Això serà per sempre?
Mentrestant, Escòcia què farà? Amb menys percentatges i un reconeixement internacional encara faríem més feina. I mentrestant, la gent ha de menjar. El funcionari ha de fer la seva feina. I hem de resoldre l’amnistia pels nostres perseguits i embargats… Ens agradi o no, som on som. I la gent hi és. Continuem treballant. Arribaran noves situacions que provocaran un nou tsunami. Cal que estiguem preparats. Ens necessitem tots. I el Vilaweb que no pari.

PERE SIO
PERE SIO
24.08.2021  ·  10:12

La ciutadania que vol realment la independència ha de tenir molt clar i saber, que se l’ha de guanyar amb el seu propi esforc i que ningú li regalarà res. El 1-O va ser un clar exemple on la gent va superar i desbordar a la casta política, arribant allà on molts polítics no volien.
El poble és sempre qui mana i els polítics els que han d’obeir i no a l’inrevés, com passa avui.
Que ningú esperi que el sector funcionarial o els polítics que en viuen placidament de la política, arriscaran ni faran res que pugui posar en perill el seu sou i la seva carrera.
Els partits polítics estan condicionats en mantenir el seu negoci, a la política catalana avui no hi han lideratges, amb un nivell cada cop més penós. Quan un polític aconsegueix la poltrona el seu lema és, qui dia passa any empeny.
Esperar que els venuts i traïdors d’ERC o bona part de JXCAT, ens portaran a la independència és un somni irreal.
El dia que la ciutadania s’afarti de tanta repressió, de l’espoli económic que ens condiciona i afecta greument les nostres vides, de tant menyspreu d’un Estat espanyol que ens vol liquidar, i digui que ja n’hi ha prou, aleshores tot canviarà.
Mentrestant a seguir patint i no queixar-nos de res.

Paola Polacco
Paola Polacco
24.08.2021  ·  10:40

Em penedeixo per cada carta que vaig escriure a la Carme Forcadell, als tres Jordis, al – em fa vergonya confessar-ho – messèn i als altres quan eren tancats injustament a la presó. Uns quants havien dit que el seu objectiu no era sortir de la presó peró tots van acceptar la culpa i l’indult que Espanya Global va poder vendre al mon – molt poc interessat – com un problema resolgut.
Pel que fa al president Puigdemont, tret uns quants twitters, ha desaparegut. La falla sempre és de l’altre: d’Espanya, de la pandemia, de l’intimidació que vam patir. Peró no es pot disputar que la majoria del poble catalá va votar ERC per un independentisme en el millor dels casos “sui generis” que el guru Junqueras, il-luminat per Deu, ens proclama amb autoritat caldran altres 20 anys per aconseguir (si l’Estat fos mai disposat a concedir-ho).

Vaig enamorar-me de Catalunya l’1 O. Avui em costa reconèixer-la.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
24.08.2021  ·  10:40

Aquesta contradicció con fonfon a la societat. Aquesta nova estretegia que fa ERC no te cap sentit si ells volen der protagonistes del independentisma. Tinc el record de Carme Forcadell fent crits per la DUI i ara ja no s´enrecorda, aixo és molt dolent per nosaltres, per tant per tornar activar la maquinaria és necessari tota la gent al carrer altre cop per tornar a fer pressió als representants politics que no estem disposats a que ens manupulin

David Mascarella
David Mascarella
24.08.2021  ·  10:55

Diu Vicent: també és discutible aquest editorial,
‘Com si la unilateralitat no fos una actitud vital, una manera de relacionar-te amb l’altre, també en termes polítics, sinó una simple tàctica.’
I crec que no té res a veure la voluntat amb temporalitat. I menys encara en aquest cas si tenim en compte les conjuncions necessàries que s’han de donar. Altra cosa és fer catxa amb la immediatesa…
‘L’article d’Anna Gener, discutible com tots : els interessos personals, patrimonials, d’aquesta massa de centenars de milers de militants i simpatitzants polítics, que no necessiten pensar en el seu futur perquè el paguem entre tots’
Massa fàcil el menyspreu i la generalització, deixant de banda tota la gent que han patit, donant en diversos nivells una part de la seva vida, la gent que no entra en aquesta classificació.
‘El moviment independentista català va nàixer de baix. I va trobar canals –les consultes populars per la independència, primer, i l’ANC, després– que van saber vehicular aquesta força de manera magnífica, Però, immediatament després, de la mà dels mateixos partits independentistes i amb el xantatge de la repressió com a gran argument, es va començar una marxa enrere en tots els terrenys: el de la independència, però també el de la manera d’entendre i practicar la democràcia, que Puigneró i Forcadell, potser inconscientment, això no ho sé, defineixen bé.’

Massa fàcil la magnificació d’un impuls col·lectiu, esperat i necessari, però no decisori… i massa fàcil parlar de marxa enrere volgudament, com si l’avenç inexorable només depengués d’una voluntat que no esmenta les dificultats reals, i per tant, no pot definir de cap manera el moment quan i com serà el moment de la victòria total i absoluta.

Marga J McFarlane
Marga J McFarlane
24.08.2021  ·  11:18

Paraula magnífica, Kitman. Fa temps que busco una explicació pel comportament cal-fred sobre tot d’ERC, amb Puigneró una sorpresa depriment d’un Junts algo menys afectat, creia.

No puc llegir l’article d’El País, però per a mi, serà un eixample més del biaix anti català dels últims anys. Crítica la politica catalana, però no es el partit dit d’esquerres i dit del poble, el PSOE, el partit Kitman per excellence, amb Pedro Sanchez el seu màxim representant?

De fet, ara inclòs tinc una visió d’ell com Madelman, que segons wikipèdia, es va fabricar sense peus al principi per facilitar el canvi de botes segons el personatge desitjat.

No se que ens pot aportar la reunió imminent entre 2 governs Kitman si no més humor negre. Es hora de reflexionar.

Rafael Benavent
Rafael Benavent
24.08.2021  ·  11:28

Vicent celebre la teua resposta a la vicepresidenta FORCADELL : “…. Com si la unilateralitat no fos una ACTITUD vital, una manera de relacionar-te amb l’altre, també en termes polítics, sinó UNA SIMPLE TÀCTICA.”

“Per recomençar només ens cal valentia i sortir massivament al carrer indefinidament” (ANA CASACUBERTA 23’07h) (!!!!!)

NÚRIA CASTELLS: “…..editorial EXCELSA. “…. Vicent….. si no existissis, et tindríem que inventar”. (!!!!!)

Naturalment, no compartisc opinions de detractors d’aquest diari i del seu editor que per mi són d’una gran qualitat informativa ètica, estètica i dignitat; com una gota d’aigua enmig del desert informatiu en que ens voldrien desapareguts. Que amb els seus comentaris fan més fum que llum, malgrat tot ser criticable positivament, perfectible. M’unisc a tots els que veuen el got més que mig ple!

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
24.08.2021  ·  11:30

Fins al 2017 l’objectiu de la societat civil era a)Demostrar (i aconseguir) que la majoria de catalans volia la independència. i b) Empenyer a la Genralitat a preparar primer les estructures d’estat i despres, una vegada demostrada la majoria independentista, a fer efectiva le república. Per a fer això les organitzacions de que disposavem (ANC, OMNIU i AMI) eren prou adequades.

La societat civil va assolir tots els seus objetius amb escreix però hem vist que no podem confiar en les institucions per a fer la seva part de la feina.

Ara l’objetiu de la societat civil ha de ser fer la feina que ens pensavem que farien les instituicions i que no varen fer i no podem confiar en que facin.

Per mi el primer pas per reactivar-nos és disposar d’una organització on ens puguem coordinar. Aquesta organització podria ser el Consell per la República. Però si els partits aconsegueixen neutralitzar-la, n’haurem de crear un altre o haurem de muntar una revolució per prendre’n el control i deslliurar-la dels partis. A veure com acaben les properes eleccions.

Fins que no tinguem una organització on gestionar els diners, les bases de dades, els sistems informàtics… fora de l’abast d’Espanya no és viable un full de ruta factible per controlar el territori i fer efectiva la República, i fins que no tinguem un full de ruta viable, factible i creible en que depenguem nomes de nosaltres mateixos sense necessitat dels partits ni les institucions no és viable reactivar la població decebuda dels liders.

ANTONI PUNTÍ
ANTONI PUNTÍ
24.08.2021  ·  11:49

Adaptació lliure d’una famosa frase de quí no recordo el nom de l’autor:

“No pensis en que poden fer els polítics Catalans per tu;
Pensa que pots fer tú per Catalunya…”

Gerber van
Gerber van
24.08.2021  ·  12:06

De fet, la política catalana s’ha professionalizat molt en el sentit que molts hi dediquen tota la seva carrera. Però no en forma d’eficiència: el nivell dels polítics catalans és d’amateurisme espantos: cap adversari et pren seriosament si estàs dividit i no pots o no vols complir les teves amenaces.

No obstant això, la professionalització de la política és un fenomen generalitzat en les democràcies occidentals, començant per les pròpies institucions de la UE. Això també explica perquè la UE té una gran manca de democràcia. Estaria bé si poguéssim acabar amb això a casa nostre i que els polítics compleixin els seus mandats polítics. Però això requereix una revolució de baix a dalt.

Josep Soler
Josep Soler
24.08.2021  ·  12:10

Molt pessimisme en general, si. I fonamentalment el tema funcionaris, un tema molt interessant.
Hi ha agut mai cap revolució que l’hagin dut a terme els funcionaris?.
Al llarg de la meva vida laboral, he estat un treballador autònom i per aquest motiu conec força a fons, les diferencies existents, entre el mon funcionarial, aquell que diu estar preocupat de tantes coses, però que al final te clar, que a cap de mes, li caurà tota la paga sencera, hagi fet cap esforç o no , per merèixer-la (alerta que faig exclusió absoluta del funcionari corrent i de la administració, amb aquest mon hospitalari (de la salud en general) que sort en tenim tots i que n’és una verdadera excepció).
Els autònoms (i els mes petits encara mes) sempre amb les dues o tres Espases de Damocles, penjant del nostres caps: et pagaran la feina feta?. La trobaran cara i la discutiran?. Serà com ells la volien?. Et discutiran l’IVA també?.
Es evident que estic generalitzant, però son mons molt diferents i francament fins a cert punt, irreconciliables.
I crec que es per aquí, on plora la criatura. Els que ens han conduit a aquest lluita no estan preparats i no disposen de la resistència suficient, per a dur a terme una aventura (la secessió) com la d’un enfrenament amb l’estat, que en definitiva -ni que sigui indirectament- es els que els paga. Convé que agafi la batuta al sector popular, incorporant tot lo de bo i aprofitable que hi hagi a l’altre banda. Tots ens necessitem…no hi ha mes.

Pere Jordi Junqué
Pere Jordi Junqué
24.08.2021  ·  12:39

No he d’afegir res al tema que el Sr. Partal desenvolupa en aquest editorial però voldria tornar a les paraules de Puigneró . És una evidència que quan negociés ho fas amb les cartes que tens. Es per això que l’estat espanyol – convençut que ells en tenen de molt bones i les nostres són dolentes- no té gaires estímuls per negociar. Certament, com constata el Sr. Partal, Puigneró i Forcadell empren el terme “unilateralitat com si no fos una actitud vital, una manera de relacionar-te amb l’altre, també en termes polítics, sinó una simple tàctica”. El problema és que quan els espanyols s’adonen que només és tracta d’una tàctica, allò que havia de ser un atot per negociar és converteix en la teva derrota. De veritat volen anar de farol un altre cop? Que no han après la lliçó de la negociació que mai va arribar a l’octubre 2017. Amb aquests negociadors l’estat espanyol ens passarà la mà per la cara un i un altre cop.

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
24.08.2021  ·  12:59

Jo el que veig és que per criticar la Forcadell, en Partal ha hagut de ficar-hi a dins en Puignerò. Perqué l’ansia de ser equidistant el venç. No hi ha manera de que en Partal critiqui a ER o als seus acòlits sense ficar-hi dins algú de l’altra acera.

Sort que el comentari d’un lector (Joan Maria Camprodon23.08.2021- 23:03 m’ha il.luminat:
…. el que el vicepresident Puigneró va dir és que, per a negociar, l’adversari mai ha de tenir la sensació que la uniteralitat és un farol….

O sigui, que en Partal ha tergiversat (?) les paraules d’en Puignerò, per justificar la critica a na Forcadell.

Miquel Urquizu
Miquel Urquizu
24.08.2021  ·  13:08

Ahir la senyora Forcadell va està molt desafortunada, perquè aquestes proclames “és hora de taula de diàleg no de via unilateral” es licit pensar-les, com totes les coses què un creu, però no ajuden gens al procés d’independentista.
VW ha corregut a blanquejar ER (com sempre): “sí, sí no està bé però Junts més”

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
24.08.2021  ·  13:20

Comencem a anar bé, perquè comencem a analitzar a fons als nostres politics i la nostra política. I podrem prendre mesures per a corregir el que calgui. La funcionarització i l’excessiu professionalisme dels nostres politics i partits.

Cal recomençar amb la gent del carrer, els motivats i convençuts, els no professionals! Perquè només el poble salva al poble!!

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
24.08.2021  ·  13:44

L’octubre del 2017 vam passar de la revolució en tota regla a una antirevolució ferotge propiciada per uns éssers polítics (en els quals alguns mai havíem cregut) sense escrúpols.

I Vicent Partal és testimoni que li havia pronosticat que NO ens portarien a la Independència perquè lluitaven (i lluiten) amb tira-xines mentre el nostre enemic lluita amb obusos de carga atomica).

Aquests nostres polítics són incapaços d’articular idees potents. Es deixen dir supremacistes sense tornar respostes contundents. Senten com l’enemic els diu que “Rompen la sociedad catalana” i no argumenten que només l’estat ha trencat durant segles la convivència dins la nostra Nació amb guerres, ocupació i genocidi cultural.

Els que discrepavem de Vilaweb érem titllats de pessimistes.
Per sort, ara Vicent Partal ha aterrat a la “realitat pesimista” (=realista) i serà més fàcil que trobem la solució basada sobre roca dura i no pas sobre somnis periodistics poc realistes.

Una esperança: he vist i parlat amb càrrecs de l’ANC i tenen les idees bastant clares per fer un 11S i després un 1Oct bastant combatius… aprofitem-ho.

Roser Caminals
Roser Caminals
24.08.2021  ·  14:48

En Puigneró i Carme Forcadell no van dir el mateix.
Com recomençar?
Si, tal com proposa Miquel Gilibert i altres, ens mobilitzem en massa i ocupem territoris clau, els polítics autom’aticament cauran en un rol secundari. De líders passaran a seguidors o detractors.
Per fer efectiva la unilateralitat cal preparar-se, per’o no esperem el moment idoni perqu’e no vindr’a. El que hem d’aprofitar és la debilitat de l’adversari, concretamen la vulnerabilitat jurídica que ve d’Europa. Ruptura és el contrari de continuïtat i hem d’estar preparats no tan sols per un nou ordre sinó per un caos transitori.

Jordi Parera
Jordi Parera
24.08.2021  ·  15:10

Centenars de milers de polítics professionals i enxufats? M’agradaria que es justifiqués una mica aquesta xifra la meva impressió és que està inflada(se m’acudeixen diputats, regidors, càrrecs a dit i assessors) . Tampoc entenc perquè hi barreja els militants gent voluntària que contribueox econòmicament i amb temps personal, no fotem que els militants no en viuen pas!
La crítica a ERC ha co.portst la contrapartida amb junts són el mateix ve a dir i per variar s’ha tornat a oblidar de la Cuuup.

Maria Villarroya
Maria Villarroya
24.08.2021  ·  15:31

De debò Vicenç ja trobo increïble la teva infatigable equidistància
Equidistància….que sempre acaba afavorint a Esquerra
Girem la truita. Que tots els passos i les declaracions d’Esquerra ha fet per la rendició (perquè ara sí finalment els periodistes, que sou molt llegits i bla bla…heu vist la llum)…Doncs ….que ho hagués fet JUNTS…saps que hagués passat?
JUNTS ja estaria a la paperera de la història
Que JUNTS està també molt despistat? sens dubte
Però el President Puigdemont no s’ha rendit i segueix al capdavant de JUNTS, no el deixarem sol una altra vegada

Rosa Gispert
Rosa Gispert
24.08.2021  ·  16:19

No he llegit l’article d’aquesta dona que diu l’editorial, però vaja, no em sembla gaire original. Sense anar més lluny el nostre company de comentaris Josep Soler ho denúncia dia si, dia també des de fa uns quants anys. Potser és que els periodistes, que també viuen de la sopa boba i tenen el cul pagar, no s’han atrevit mai a dir-ho?, però el comú dels mortals que no som imbècils ja fa molt que ho sabem.

I que hem de fer?. Ho repeteixo: lluitar per la llengua i el territori i posar contra les cordes aquest govern botifler, els seus polítics funcionaris i els seus amos de Madrid: ni aeroport, ni jocs, ni plataformes digitals, ni línies de MAT. Denunciem sense treva quan no s’apliqui la immersió lingüística o l’obligació d’atendre en català als serveis públics.

Avergonyim i fem la vida impossible a tots aquests polítics botiflers.

david graupere
david graupere
24.08.2021  ·  16:56

Fa temps que escric el mateix comentari, però hi torno: cal fer la independència sense comptar amb els partits polítics. Això podria suposar, per exemple,

==> O BÉ una assemblea de càrrecs electes locals tan reresentativa com els parlamentaris de sou-i-menjadora

==> O BÉ una plataforma Òmnium-ANC per fer una llista electoral amb un únic punt al programa: la unilateralitat

Lluís Roca
Lluís Roca
24.08.2021  ·  17:07

Aquesta classe funcionarial ja hi era abans de l’1O, són els que havien de fer les estructures d’Estat i no van fer res. El pitjor és que van deixar que la gent posés el cos davant els represors sabent que no tenien intenció d’anar més enllà.
No servirà de res aixecar-nos si abans no hi ha un canvi d’elits polítiques.

Joan Royo
Joan Royo
24.08.2021  ·  17:14

Sempre he pensat que inventar adjectius al terme independència era un mal senyal, era inseguretat i por. Si volem la independència, la fem i punt. Tot allò de la llei a la llei, d’estructures d’estat, etc…em feien sospitar que quelcom no funcionava. Quan comencen a sovintejar els adjectius “acordada”, “unilateral”, “suport internacional”, etc..ai senyor que açò no va ni cara a l’aire. I la funcionaritat és un altre problema, el president Torra ho va dir molt clar i català, l’autonomia és un problema per a la independència. Per tant només queda reiniciar el moviment des de baix, i pensant que tenim un govern autonomista contra el qual hem d’enfrontar-nos. L’enemic no és Espanya, el tenim a casa.

Ferran Puig
Ferran Puig
24.08.2021  ·  17:59

Jo crec que l’impediment principal foren, i són, els grans empresaris. Foment. Junqueras devia veure que no s’hi apuntarien mai i, enlloc de denunciar-ho, s’hi ha acomodat. Potser podríem començar per aquí, identificant i denunciant alguns obstacles interns que detenten un poder no democràtic, però que al capdavall resulten determinants.

Oscar Bernades
Oscar Bernades
24.08.2021  ·  18:57

Vist el “miracle” que ha produït la presó, és de preveure que si els Rajoy, Sanchez, Soraya i tot els altres, haguessin estat ells a ser els empresonats, el resultat de l’1-O hagués estat reconegut i executat de forma immediata i irrevocable….i després n’hi ha que pregunten perquè ens cal tenir estat…

Ramon Simon
Ramon Simon
24.08.2021  ·  19:37

No fotem, que la mayoria de funcionaris son de la època de Pujol i mas, ” parlem clar “.

Ferran Moreno
Ferran Moreno
24.08.2021  ·  21:04

Em sumo a qui finalment ja no perd el temps fent distincions entre partits perquè ha arribat a la conclusió que el primer obstacle que hem de saltar són els 3 partits processistes i el govern autonòmic tutelat al qual donen suport.

A la nostra classe política (i derivats) no li cal pas la independència, viuen molt bé ara i no tenen ganes de més problemes.

Guardo, però, un bri d’esperança quan veig que a les xarxes socials hi ha alguna proposta o iniciativa d’autoorganització -encara tímida- completament al marge dels partits i de les entitats afins.

Josep Gualló
Josep Gualló
24.08.2021  ·  22:22

MENTALMENT NO PUC ACCEPTAR EL “KITMAN” DE CAP MANERA

Avui he sentit aquesta paraula per primera vegada. Significa hipocresia disfressada i justificada amb motius personals de manera burda.

Doncs no ho accepto. ” Al pa pa i al vi vi” I a la hipocresia hipocresia. No ho accepto i mai ho acceptaré.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies