Aquest volcà a la Palma, en una illa africana, en un país africà

Els europeus, especialment els catalans, hauríem de tenir més interès a conèixer i entendre el moviment anticolonial canari

Vicent Partal
23.09.2021 - 08:36
Actualització: 23.09.2021 - 10:36
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Molts diaris, sobretot d’Europa i l’Àfrica, anem seguint aquests dies amb detall l’erupció d’un volcà a l’illa de la Palma, a les Illes Canàries. És comprensible perquè és un fenomen força inusual, té conseqüències molt greus i –no ens enganyem tampoc– és molt vistent. Les erupcions volcàniques són un fenomen sobre el qual no tenim cap control i, per tant, posen en relleu ben dramàticament la força tel·lúrica. D’alguna manera, crec que tots ens sentim petits i humils davant aquesta enorme mostra de poder que el nostre planeta tan maltractat ens ofereix. I segurament aquesta és una de les causes de la fascinació per aquest esdeveniment.

Lògicament, tothom s’ha abocat a informar-ne aquests dies i això ha fet visibles les Illes Canàries. Un arxipèlag africà que sempre resta amagat políticament quan parlem dels problemes nacionals que té l’estat espanyol. La Galeusca de tres no falla mai. Si algú és més detallista, hi incorpora l’Aran, l’Aragó i Astúries, o fins i tot algun altre territori. I, curiosament, molt poca gent considera que hi haja conflicte nacional en dues de les situacions més típicament colonials: la dels territoris del nord del Marroc i la de les Illes Canàries. Nosaltres mateixos, què en sabem de la història, els anhels i les lluites dels canaris?

La història del nacionalisme canari és molt rica i molt interessant i hauria de ser coneguda. Ells van saber trobar en l’africanitat, en la reivindicació de la seua africanitat, el motor de la lluita per l’alliberament. I van aconseguir coses molt importants. El febrer del 1978, el comitè de descolonitzacions de l’Organització per a la Unitat Africana va reconèixer el Moviment per a l’Autodeterminació i la Independència de l’Arxipèlag Canari (MPAIC) com a representat legítim del poble canari. Mesos després, al juny, l’OUA va incloure la independència de les Canàries en el seu programa.

Entremig hi hagué un atemptat a Alger contra el dirigent de l’MPAIAC, Antonio Cubillo, que no va morir però que fou molt greument ferit. L’atemptat va ser executat per funcionaris espanyols i fou un clar antecedent dels GAL, que van nàixer els anys següents. En aquell moment Algèria donava tot el suport possible al moviment anticolonial de les Canàries, inclosa una potent emissora de ràdio que se sentia per totes les illes.

L’atemptat contra Cubillo, que va morir el 2012, la repressió contra l’independentisme i els fracassos electorals d’aquest moviment, molt dividit i barallat, van fer que les Canàries desapareguessen gairebé del mapa polític de l’estat espanyol. D’aleshores ençà un grup polític nacionalista de dreta, Coalició Canària, domina l’escena política i contribueix a obstruir els grups més radicals.

Però, de tant en tant, passen coses que demostren que els espanyols no tenen la situació tan controlada com es pensen. Per exemple, Espanya va refusar que l’estatut de les Canàries fos aprovat per la via del 151, perquè no hi hagués un referèndum que els feia molta por. O, més recentment, l’any passat, el Tribunal Suprem espanyol va prohibir les declaracions de diversos ajuntaments, començant pel de Santa Cruz de Tenerife, que declaraven la bandera independentista com a “bandera nacional de les Canàries”, amb la voluntat que pogués onejar als balcons dels municipis. També ara fa menys d’un any la diputada de Coalició Canària Ana Oramas, ex-batllessa de la Laguna, va fer aquesta intervenció al parlament espanyol que va cridar molt l’atenció perquè, indignada per la desídia de Pedro Sánchez envers el seu país, va invocar en públic tant l’MPAIAC com l’OUA.

I fa molt poc que s’ha sabut que un grup d’estats africans i americans podrien presentar a les Nacions Unides una demanda perquè les Illes Canàries siguen incloses oficialment com a territori a descolonitzar. La notícia prové dels grups independentistes canaris i encara no ha estat confirmada, però aquests darrers mesos una representació de l’independentisme canari ha participat en esdeveniments internacionals amb el suport, sobretot, dels països americans de l’ALBA.

Tot plegat, doncs, són símptomes de la permanència d’un moviment anticolonial i independentista al qual els europeus hauríem de parar segurament molt més esment. De manera que, si m’ho permeteu, i ni que siga per a omplir una miqueta el dèficit que tots tenim, us recomanaré uns quants enllaços, per si teniu ganes de navegar.

–Un article molt interessant, precisament, de La Voz de la Palma: Canarias, ¿África o Europa?
Un article de La Voz de Lanzarote que explica els passos que fan les Canàries a l’ONU perquè se’ls reconega el dret d’autodeterminació.
–El Congrés Nacional de les Canàries és el partit continuador de l’MPAIAC i ha format part de la coalició Ara Repúbliques amb ERC.
–El moviment Ara Canàries ha unit recentment alguns petits partits independentistes.
–La Intersindical Canària és un sindicat sobiranista potent.
Aquest article descriu i explica algunes de les banderes independentistes canàries.
–Una part de l’independentisme canari reivindica el caràcter amazic del seu país. Izuran és una web amb molta informació sobre això i Azar és la web de l’Associació Canària de la Cultura Amaziga.
La Raiz, El País Canario i El Canario són publicacions independentistes i anticolonials.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Joan Baptista Capó
Joan Baptista Capó
22.09.2021  ·  22:28

Els primers europeus que varen arribar a les Canàries eren mallorquins. Hi varen crear la diòcesi i el primer bisbe era mallorquí.
L’any 1978 la ràdio se sentia a Mallorca.

Josep Usó
Josep Usó
22.09.2021  ·  22:32

Per a la Unió Europea és territori “ultraperifèric”; que jo entenc com que, en cas de conflicte, ja s’apanyarà el colonitzador. La gran cosa per als de l’Altiplà pense que és mantindre un segon fus horari; això els fa pensar que són un imperi imperial. Esperem que s’acaben independitzant; segur que els va millor.

Oriol Roig
Oriol Roig
22.09.2021  ·  22:33

A veure si n’aprenem… Em quedo amb això “la repressió contra l’independentisme i els fracassos electorals d’aquest moviment, molt dividit i barallat, van fer que les Canàries desapareguessen gairebé del mapa polític de l’estat espanyol”. I els partits “independentistes” catalans segueixen sense entendre-ho… Què els farà reaccionar, una victòria del PSC per incomparecència dels votants independentistes fastiguejats amb la incompetència dels “nostres” partits?

Francesc Xavier Bueno
Francesc Xavier Bueno
22.09.2021  ·  22:35

A Molló totes les teles de iaios d’Espanya i de la colònia catalana sud (TV3) amb la matraca de la illa atlàntica i africana de La Palma.
A Prats de Molló totes les tvs de França amb la matraca dels greus perjudicis per a la Polinesia Francesa per uns submarins no venuts a Austràlia.
Als catalans del sud o del nord ens hauria d’importar poc o gens les colònies de la Polinèsia francesa i les colònies espanyoles a les illes canàries.
És realment absurd i preocupant que un català de Molló o Prats de Molló pensi com el colonitzador francès o espanyol: la submissió mental està molt arrelada a tota Catalunya (Nord i Sud).
Me la bufa La Palma i la Polinèsia, volcans i submarins inclosos.

Maria del Mar Serra
Maria del Mar Serra
22.09.2021  ·  22:45

Encara ens passaran davant!
Potser ens aniran bé i tot!

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
22.09.2021  ·  22:52

Jo encara recorde les emissions i discursos des d’Algèria d’Antonio Cubillo que arribaven a València en ona mitjana.

Tenia una força de convocatòria i un discurs que difícilment podíem sentir a la península aquell immens home !

Seria per les acaballes dels 1970′ inicis de la dels 1980′.

Josep Blesa (València)

ASERET ALMAR
ASERET ALMAR
22.09.2021  ·  23:04

Reconec que desconeixia la importància del moviment sobiranista. L’editorial m’ha fet obrir els ulls. Molt interessant.

jaume vall
jaume vall
22.09.2021  ·  23:31

Com que d’aquest assumpte no en sé ni un borrall, m’abstinc de comentar l’editorial d’avui.
Ara, aprofito per escriure el que fa dies que volia dir :
Felicitats Roser Caminals per la novel·la sobre Joan Pujol, Garbo !!!!!
Llegiré el vostre llibre
I a manera d’homenatge, reprodueixo el comentari publicat ahir :

“Anem cremant fases. Primer, la de la violència policial, ara la de la violència judicial, la propera que ja s’ha iniciat és la de la comunicació. És essencial capgirar la narrativa espanyola no sols a casa sinó internacionalment. La guerra pels mitjans s’ha de guanyar perquè qui controla la paraula controla el destí. Si el govern l’aparca, el carrer que li recordi.”
Tot esperant que es mantingui vigilant des dels EUA, salutacions cordials.

Carles Soler
Carles Soler
22.09.2021  ·  23:48

També he sentit lo dels primers pobladors mallorquins, també seria interessant conèixer la etimologia de ca.n ari. També he sentit el mite de que hierro es una mala traducció de Fe r en una cartografia antiga feta inacabada per mallorquins. No sé que hi ha de mite i de veritable

joan rovira
joan rovira
23.09.2021  ·  00:06

A vol d’ocell venint del continent europeu, concretament del paral·lel 41°, quan t’apropes a Lanzarote, paral·lel 29°, apareix a l’esquerra la línia de la costa africana i, de sobte, entens la geografia del lloc i pel color de la llum el clima sec i, envaeix l’africanitat, com un altre origen amb el seu propi futur.

Interromput per la disrupció que la importació-imposició de la “societat del benestar” del continent europeu va causar, mitjançant el turisme de masses, amb diferents intensitats a cadascuna de les illes; res que no hem patit aquí i sembla que hàgim oblidat que el com es fan les coses, és important.

PD. Agraït per l’article i tots els enllaços.

Shaudin Melgar
Shaudin Melgar
23.09.2021  ·  00:39

Moltes gràcies per la informació, Vicent. Havia llegit algunes coses sobre el moviment independentista canari, però tinc clar que no en sé prou.Els enllaços m’aniran molt bé.

Berta Carulla
Berta Carulla
23.09.2021  ·  00:41

Ai, Francesc Xavier, a mi em passa igual, i mira que els volcans tota la vida m’han fascinat i embruixat, però tinc el xic canviat i no sóc capaç de posar-los en relació…

En canvi m’interessen molt les paraules del conseller sobre el català:

https://twitter.com/maticatradio/status/1440604565066313731?s=20

I les de l’Esther Canet:

“Pedro Sánchez té Esquerra de sòcia i Esquerra ha negociat sobretot la sortida dels seus presos. La famosa taula de diàleg crec que va ser molt abans. Segur que van parlar perquè ell pogués ser investit, i en canvi d’això que sortissin de la presó els dirigents polítics amb l’indult. Crec que la taula que ens han volgut vendre ara ja l’havien feta d’amagat.”

L’última frase té més intel.ligència que tots els tres partits ‘independendentistes’ junts.

Via Fora, catalans!

Enric Maçana
Enric Maçana
23.09.2021  ·  04:18

Catalunya es una colonia d’Espanya, per que els nostres politics no fan les mateixes passes que fan els politics independentistes canaris devant les Nacions Unides per aconseguir la descolonització de Catalunya?

Joan López
Joan López
23.09.2021  ·  05:45

Tinc una persona a facebook,independentista canaria,tenen els mateix problema que nosatres,les barallas internas,això es el problema mes greu i l’enemic ho sap,i fà tot lo posible per dividir al moviment. Per alliberarse del estat represor es necesita unitat i paissos forts “amics”*.
*amics amb interessos comuns.
Nosaltres hem volgut arrivar a independencia somrient,que bona gent som.

Carme Perello
Carme Perello
23.09.2021  ·  06:56

Per mostra….un botó.
Això ens fa veure el què oculta aquesta Ezpaña inventada.
No solament: corrupte, miserable, fantasma, inquisidora, judicialment mafiosa, com executiu uns covards davant dels poderosos…..que realment viuen de la població.
Ara, per lo menos jo, descobreixo (algo havia sentit, però poc), que Canàries també volt fugir d’Ezpaña, i no fa 2 dies.
I des d’Ezpaña el missatge són 2:

1) silenci humiliant.
2) castigar el veí…enviant un missatge subliminal:
“Si las barbas de tu vecino ves cortar, pon las tuyas a remojar.”

Canàries….ja heu vist que hem fet a Catalunya…..vosaltres mateixos.

I ara què farà Ezpaña x Canàries??
El de sempre:
Enviem els periodistes de la Corte.. i quan hagi passat l’efecte volcà..
ADIOSITO¡¡¡

o

Aitor Quiney
Aitor Quiney
23.09.2021  ·  07:40

Moltes gràcies per recordar que a Canàries teníem i tenim un moviment independentista. Des que els espanyols van conquerir l’arxipèlag -los godos- com els hi diem, el primer que van fer fou, a banda d’assassinar milers d’homes i violar dones, aniquilar la llengua. Sense aquesta llengua, que ja no existeix tot i els esforços dels lingüistes per recuperar-la, ni que sigui en diccionaris, el moviment independentista té una gran llacuna. Des que va començar el procés, els balcons dels edificis es van omplir de banderes espanyoles. El “A por ellos” també va tenir molta fortuna allí, que no és altra cosa que el resultat de quaranta anys de premsa manipuladora en contra de Catalunya, plena de tòpics i de racisme.

Sílvia Fortuny
Sílvia Fortuny
23.09.2021  ·  07:44

Bon dia tothom.

De fa temps que penso que la propera legislatura estatal estarà polaritzada entre els partits independentistes i la dreta i els feixistes, no hi haurà centre.

Miquel Estrades
Miquel Estrades
23.09.2021  ·  08:25

Si les Balears, Pitiüses, Còrsega, Sardenya, Sicília i més són illes europees, les Canàries són africanes, com Madagascar, Cap Verd i més.

Pere Roca
Pere Roca
23.09.2021  ·  08:34

Cat ha de esperar q els altres moviments indepes funcionin per tenir èxit amb el seu.

Joaquim Miquel Gual
Joaquim Miquel Gual
23.09.2021  ·  08:52

sort en tenim els catalans de no tenir el nostre país on el tenen els canaris… si mai aconsegueixen la independència no els durarà ni un dia, en aquest món de merda que els interessos poden més que la justícia. us penseu que el Marroc, invasor per naturalesa, i amb el 7 exèrcit més potent del món no hi aniria?

Albert Miret
Albert Miret
23.09.2021  ·  09:12

Els pobres canaris igual que els catalans, ho tenen extremadament difícil perquè Canaries també és un lloc d’on gràcies al turisme, madrid hi te molt a robar.

Carles Farre
Carles Farre
23.09.2021  ·  09:21

Les illes Canàries poden estar ben a prop d’Àfrica i tot el que volgueu, però no crec que tinguin massa interès en formar-ne part els seus habitants, estan molt millor en general éssen una colònia, al igual que els de Gibraltar ja els hi va be estar sota el paraigües britànic

Josep Castelltort
Josep Castelltort
23.09.2021  ·  09:35

La nostra millor oportunitat són els conflictes territorials d’Ñ. Si els n’hi coincideixen tres, Ñ esclata. Catalunya catalitza els altres. Quan la perifèria ensumi la descomposició del R78, després de l’absurda política pro-Madrid, podria ser la gran oportunitat per al Països Catalans.
L’alternativa és fer-ho esclatar nosaltres sòls.
En tot cas, allargar i aguditzar periòdicament el conflicte és la nostra única estratègia possible. Perseverancia i desgast.
En tots els casos, però, necessitarem polítics independentistes de veritat.

Joan Begue
Joan Begue
23.09.2021  ·  09:46

Tot es tant relatiu.
Canàries Africana per formar part de la placa continental africana, la resta No gràcies.

Els godos invasors? Doncs o foren quan les van colonitzar, ara qui dels seus residents no ho és.

Quin pot ser el principal problema que pateixen, el poc benefici que treuen del seu territori que quasi segur segueix la linea centripeta de la capital del Reino i els seus cortesans.
La seva estratègia geopolítica pels interessos dels amos doncs no la se veure, britànics i teutons tenen un altre sol i mar i beguda barata. Altre base de seguiment de satèl·lits? base de repostatge rus o xinès.

Per a mi el seu principal problema és qui controla el guany que produeix i la dependència d’un estat paràsit I curt de mires i pseudo feudal, adorador de Candelaries, Montserrat, Macarenes i un miler de ídols més.

Mònica Vidal
Mònica Vidal
23.09.2021  ·  10:01

Tot el meu respecte pel poble canari. Rrspecte i els meus desirjos de que aconsegeuixin allò pel que lluiten. No obstant això, he de confessar que el que veritablement m’interessa és la independència de Cat. La pudor és tan insuportable que em costa respirar.

Albert Parés
Albert Parés
23.09.2021  ·  10:24

Pensava que el moviment independentista canari i era pràcticament inexistent fins que el 2013 estan de vacances a Tenerife vaig llegir aquest contundent editorial del diari El Dia, el més llegit a les Canàries:

https://www.eldia.es/criterios/2013-12-23/11-mejor-loteria-Canarias.htm

“Los catalanes y los vascos están mucho más avanzados que nosotros porque cuentan con partidos fuertemente nacionalistas y patrióticos. Ambas naciones tendrán pronto la independencia que se merecen”

“Los guanches, a pesar de su atraso, resistieron casi un siglo frente a los criminales que los diezmaron, los esclavizaron y les robaron sus tierras. ¿Puede haber algún canario conocedor de su historia que se sienta español? ¿Puede alguien en su sano juicio admitir, incluso narcotizado, que este Archipiélago forma parte de España como comunidad autónoma, cuando estamos a 1.400 kilómetros de las costas de la Península y en otro continente?”

“Por suerte para nosotros, los patriotas, los que sufrimos por la persistencia de una esclavitud colonial que tanto daño nos está haciendo, el clamor independentista cada vez es más fuerte. Cada vez son más los canarios que exigen abiertamente, porque el tiempo del miedo al látigo, a la Santa Inquisición y aún a la fuerza de las Fuerzas ha quedado atrás. Esos patriotas no son tan escasos en número como creen los leales a España, los españolistas y los amantes de la españolidad. Son muchos. “

Rafael Benavent
Rafael Benavent
23.09.2021  ·  11:11

Vicent, tu el primer, aportant temes importants del dia a dia, bastint-los amb les dades i arguments corresponents, i amb les opinions crítiques, riques, impagables dels lectors, sou una font i una finestra abundant de valors i criteri d’agrair, una enciclopèdia oberta, viva i actualitzada. Gràcies! Ens milloreu!

Jordi Morera
Jordi Morera
23.09.2021  ·  11:19

Estic del tot d’acord que vulguin aconseguir la independència. Però crec que també cal explicar i difondre les actuacions dels “visitants” del s.XV beneïts per la santa seu i la corona castellana.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
23.09.2021  ·  11:29

Resultara que els canaris tenen empenta per deixar de ser una coloniai nosaltres que fem?

Montserrat P.
Montserrat P.
23.09.2021  ·  12:28

Per més que s’independitzessin els canaris, mai tornaran a la vida els guanxes, ni la seva llengua i cultura, a qui els castellans van aniquilar.

Compte que si no fem aviat la Independència els aniquilats serem nosaltres, els catalans, i aquesta vegada els aniquiladors seran els espanyols, no només els castellans.

Eduard Riu
Eduard Riu
23.09.2021  ·  12:46

Respecte l’esment que es fa a la potent l’emissora algerina del MPAIC no només se sentia a les Illes Canàries, sinó que les seves emissions arribaven almenys fins a Barcelona, on l’havia escoltat més d’un cop amb les seves cèlebres invectives contra el “godo colonizador”. Se sentia a l’ona curta malgrat els esforços per impedir la recepció, com altres ràdios contràries al règim franquista de Tirana, Moscou o Pequin, vers els anys 1975-1977 si no recordo malament. L’emissora oferia una visió anticolonial i africanista nova i suggestiva per aquells sectors independentistes catalans més interessats en la perspectiva internacional.

Emili Miquel
Emili Miquel
23.09.2021  ·  13:13

Quan els castellans van conquistar les Illes Canàries, durant el segle XV, a sang i foc i amb el conseqüent genocidi, també van capturar el Reis “Guanches” -aborigens d’ètnia bereber- , els van dur a Castella i els van vendre com esclaus, després de fer befa d’ells i de passejar-los encadenats i despullats pels seus pobles. Demà Felip VI visitarà l’illa de la Palma.

Màrius Flaquer
Màrius Flaquer
23.09.2021  ·  13:14

Benvolgut Vicent
Em sap greu dissentir del teu postulat, car les Canàries, malgrat la seva relativa proximitat al continent, són un arxipèlag volcànic fora de la plataforma continental africana, i per tant des d’un punt de vista geològic no pertany ni a l’Àfrica ni a Europa, sinó, per llur comuna vegetació i origen volcànic, a la comunitat anomenada -no és pas broma- Macaronèsia, que comprén a més a més l’illa de Madeira i l’arxipèlag de Cap Verd.
L’única “africanitat” de les Canàries fou la de la seva original població “guanche”, poble d’arrel berber -nordafricà per tant- i segons les cròniques extremament primitiu -quan l’arribada dels europeus vivien encara en l’Edat de Pedra-. I que malgrat la seva valenta resistència no va resistir el xoc de civilitzacions i acabà esborrat del mapa.
La població actual és europea i parla castellà, una llengua europea. En aquest sentit és una situació assemblada a Islàndia, una illa volcànica geològicament ni americana ni europea, però amb població escandinava.

Quant al nom de Canàries, ve del llatí “canis” -ca o gos-, i fou donat pels navegants romans pels molts de cans que vivien entre els antics pobladors. I certament els primers europeus a assentar-s’hi en la baixa Edat Mitjana foren els catalans del Regne de Mallorca, que arribaren a fundar-hi un bisbat. Però que, escassos i massa lluny per a poder demanar ajut, foren anihilats temps més tard per una revolta de la població guanche.

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
23.09.2021  ·  13:16

Sr. Roig, volia dir el mateix que vostè.
Gràcies

david graupere
david graupere
23.09.2021  ·  13:28

Sr Partal no estic per romanticismes panhispànics, tot el meu respecte per uns moviments que no es tradueixen en majories independentistes parlamentàries regionals. Avui no us compre les accions.

En tot cas, des del meu punt de vista oisí que caldria establir un ferm lligam amb Gibraltar i Andorra. Defensar la sobirania de Gibraltar sobretot quan Espanya hi va i s’exclama públicament.

Amb l’Aran hi tenim una obligació perquè compartim una unió votada i, per tant, una unió democràtica revisable i reversible si els pobles català i occità així ho voten. A més a més, Aran pertany a l’arc occitano-català, eix on ens hi juguem la nostra economia futura.

PS: sobre els vocans, hi ha una experiència transcendental, és un esdeveniment que depassa l’experiència humana, accedir a un principi d’una força fundacional.

Josep Maria Rúbies
Josep Maria Rúbies
23.09.2021  ·  16:13

Espanya acomula territoris i tots, amb llibertat, se n’niríen pel tracte rebut. Quina vergonya! Però no en tenen de vergonya i segueixen.

Jaume Riu
Jaume Riu
23.09.2021  ·  16:42

He anat força vegades a les Illes Canàries, a Tenerife i a Las Palmes, per feina, i m’hi he estat dies. No he percebut cap altre nacionalisme que la rivalitat entre les illes i, sobretot, he percebut que estan més aprop de la primera postguerra que no pas del segle XXI-.
En una ocasió em vaig allotjar a un hotel de la Rambla del General Franco, aprop del Musou del Ejército, i em feia basarda sortir al carrer. Calculo que seria cap a l’any 2011 i oficialment havien canviat el nom de la rambla i ja hi havia plaques que deien Rambla de Santa Cruz, però en tota la paperassa i en les plaques anteriors que es mentenien, encara hi havia el nom de Franco, sense pudor.
Si veiem els carrers que hi ha encara a les Illes Canàries amb el nom de Franco, i d’altres militars afins, entendríem perquè els moviments d’alliberament nacional no tenen cap significació.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
23.09.2021  ·  16:47

L’estat espanyol aconseguí fer miques el moviment d’Alliberament Canari. Un gran èxit d’Espanya.

A casa nostra no hi ha un líder brillant equiparable a Cubillo (en el passat potser només Xirinacs i Barrera).

La desfeta a Catalunya pot ser molt pitjor que la de Canàries. Tots els nostres líders són bastant inútils intel·lectualment i dòcils a la Constitució espanyola.

En dues paraules: Són covards.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes