Ni la llibertat de pensament…

És a dir el marc legal i constitucional vigent, segons els juristes del TS, certifica el que ahir es plantejava l’editorial des de les teories sociològiques al respecte de la democràcia ètnica. D’aquesta forma, l’estat espanyol, confirma en boca dels seus màxims representants institucionals del poder judicial, que la democràcia és només per aquells que formen part de l’oficialitat que ells consideren pròpia. La resta, quedem arraconats en un espai de no oficialitat,que deixa del ben clares les connotacions que implica. Si algú en té algun dubte, l’entrevista repescada al senyor Boye del 16-5-20, ens ho acaba d’aclarir del tot.
Sobre l’aportació de l’entrevista a David Murillo, a mi sí em sembla contundent. Hi han dos parts que són especialment decisives: primer la confiança racional a l’entorn internacional en l’aposta fallida per una negociació hàbil i capaç de desmuntar les demandes independentistes, des de l’acció d’una política d’Estat intel·ligent; la segona, des de la voluntat de les elits espanyoles per desmuntar la democràcia i destruir el govern alternatiu (amb seu punt de vista ), per apostar pel retorn de Ciutadans al bloc de govern. Ambdues correlatives i consecutives, donen entendre la velocitat que va agafant el fenomen de la crisi espanyola des de l’any 17. Una dada que s’ha de tenir en compte en aquests moment de desconfinament que tot just acabem d’encetar.
L’efecte Txornòbil està ple d’aquest tipus de posicionaments polítics. L’enroc de les posicions de les elits espanyoles és mostra de fragilitat i moviment de fons. Crec que estem en una sèrie temporal, on la constatació de la degradació de la democràcia espanyola apareix com una dada objectiva, i amb una tendència clara a incrementar-se.

Crec que és l’hora que els ajuntaments de Canàries, els del País Valencià, els de les Balears i els del Principat, tots alhora (o el 95% perquè n’hi ha de fatxes també), i també els d’Euskadi, Navarra, Galícia, etc., etc., facin un acte d’afirmació, de democràcia, de llibertat, i pengin les estelades, les quadribarrades, les ikurrinyes, les canàries amb els estels,….

Un acte massiu i coordinat d’autoformació, no dic desobediència perquè el dictat per aquesta jutgessa franquista no pot ser objecte d’obediència, ella no dicta lleis, si de cas, si fos honesta, les aplicaría sense interpretacions subjectives naZionalistes espanyoles.

La In-justicia espanyola tindria poc a fer davant els milers d’ajuntaments, i forçarà a que el “gobierno de pseudoesquerres” legisli posant a la jutgessa, als jutges al seu lloc.

Respecte de la entrevista al Sr. Murillo que s’esmenta, i de ka que no entenc les critiques d’algun lector, jo trobo que el seu article, el que diu, reflecteix força bé la NO democràcia espanyola i hauria de ser llegit per tots els habitants de democràcies europees, perquè així exigeixin als seus governs que deixin de mirar cap a una altra banda, i es pronunciïn amb contundència a favor del dret d’autodeterminació dels pobles que tan branden però no apliquen a Catalunya.

La tragicomèdia espanyola s’acabarà el dia que els espanyols i les espanyoles s’adonaran de la meravella que és l’ésser humà que mereix un profund respecte. Existeix una paraula que simbolitza allò que manca en algunes persones autores de la tragicomèdia espanyola. Aquesta paraula és RESPECTE. El dia que el rei respecti el seu poble, que els jutges respectin els acusats, que els policies respectin els ciutadans; que els diputats respectin els seus electors, aquell dia hi haurà justícia, pau i llibertat. Quan un rei fa un discurs contra els seus propis ciutadans que són éssers humans; quan un jutge condemna un ciutadà o una ciutadana sabent que són éssers humans innocents; quan un policia estavella la seva porra contra el crani d’una persona anciana indefensa que és un ésser humà, quan un diputat falta a la paraula que va donar als seus electors, que són éssers humans, aquell dia el rei, el jutge, el policia, el diputat s’obliden que ells també són éssers humans i que s’haurien de respectar a si mateixos.
han oblidat que ells també són éssers humans i actuant com actuen no es respecten a si mateixos.

Un gran editorial el d’ahir, va fer diana! No m’estranya que saltessin com lleons, quan el vaig llegir de seguida vaig pensar que ho farien, que es posarien molt nerviosos en llegir-lo! Això és la prova del cotó: les veritats couen i com més veritat més els cou i més tiren a la jugular. Ells tenen una antena especial per detectar el perill. Podem saber quan l’hem encertat i fet diana veient la seva reacció irada. És el mateix que van fer amb el manifest Koiné: treure el “Sant Cristu gros”.

Ara apreciat Vicent, tots aquests progrés periodistes i de la socitat d’Spain escandalitzats per lo de Trump, però sobretot no obrir boca quan en aquesta espaÑa hi ha un fotimer de gent a la presó, exili a part de rebre la repressió, d’aquesta dictadura ni obrir boca o inclús defendre-la; Però és clar, Trump estar molts Km lluny i queda molt pogre.
Sobre el TC si hi han aquest jutges, ja saps que han sigut posats a dit per els partits PPSO€; cal recordar que varen ser aplaudits tant per la dreta i esquerra quant varen exercir tot el feixisme contra el Pobla català

LAWFARE PAS A PAS…

Desmuntar la democràcia no costa gaire a un règim que n’ha fet de la “legalitat democràtica”, les lleis retorçades al seu profit, la seva coartada per a desmuntar-la.

Com més lleis constrenyeixen a un país, menys democràcia factual. I els tribunals espanyols són fàbriques de lleis que coarten la llibertat d’expressió. El “lawfare” a ple rendiment.

Com la metàfora de la granota* dins una olla al foc. Al principi les dècimes de grau d’escalfor es toleren gratament, al final, quan ja és massa tard, la tragèdia.

La guerra bruta de la justícia només els funciona en la mida que no hi ha resposta. Un nou cop de puny a la taula, en tornaria a donar la iniciativa. Fem relat.

LLIBERTAT I AMNISTIA!

(*) La granota és d’UniPod

Per la part que ens toca als catalans, trobo la sentència positiva. Quan un ajuntament decidia penjar l’estelada al balcó, ja havia complert amb tota la legislatura. Això, per a mi, no és fer país. És folklore. Els que voten això en el consistori son els mateixos que no es posen d’acord per eliminar els purins de la comarca (la més contaminada de Catalunya), els que no fan res per mantenir i ampliar les plantes de tractament de purins, els que han transformat la vivenda social en un desert (no fos cas que s’hi posessin els de fora), els que han permès i permeten desviaments de pressupostos d’obra pública colossals, els mateixos que s’apugen els sous descaradament, amb la crisi que arrosseguem des del 2008, amb la caiguda d’impostos que ens ha portat el tancament de la meitat dels comerços i de tantes fàbriques i tallers.
La independència no està al caure. Seria bo que, quan arribi, ens agafi amb els deures fets o, dit d’una altra manera, que no ens agafi amb els pixats al ventre.

I pensar que l’estament d’aplicació de justícia té sentit per garantir la convivència i els drets socials. Si bé és cert que aquesta jugada judicial franquista és una demostració de que em com són capaços de torejar al poble i de la salsa amb que entren a matar el toro de les banderes. Però la seva xulesca provocació ajuda a poc a poc a conscienciar. Els americans varen fer moltes malifetes a Vietnam, però al final es van haver de retirar. En aquest cas, encara que aprofitin de marcar confrontació amb el poble d’unes illes africanes, és ben sabut que la persecució va dirigida a dins de la pròpia península. Va demostrant la desesperació que tenen els franquistes de que tard o d’hora se’ls hi acabarà la moma i cada un d’ells ha de procurar no està en una fase en que se li puguin exigir responsabilitats com s’hauria de poder en una societat justa. Van entrant en la fase que ells tant bé coneixen de morir matant. Si un dia el franquisme no pot anar lliga als interessos de l’IBEX i queden sense recursos per comprar els vots i apujar el sou a la màquina repressora com és lògic que passi l’espasa que ja tremola darrere la capa se’ls en pot anar de les mans.

Penso que hi ha un malentés, que l’objectiu d’aquesta sentència no és en realitat la prohibició de la bandera canària, és el combat contra l’atur.

La greu situació de crisi econòmica, que ja venia d’abans del coronavirus, ha empitjorat molt amb la pandèmia, de manera que cal fer alguna cosa per trobar feina als aturats. I aquesta magistrada del Tribunal Supremo Español ho acaba de fer mitjançant aquesta sentència. Naturalment, la sentència obliga que l’administració de l’estat espanyol creï una Direcció General d’Anàlisi de Banderes, Penons, Domassos i Penjolls, que amb l’ajut d’un Comitè Tècnic de Draps i Tèxtils Diversos s’encarregui de determinar els dissenys, dimensions i colors dels objectes que es podran penjar o hissar, segons sigui el cas, als edificis oficials.

També caldrà una segona entitat, de rang inferior, que podria ser la Subdirecció General de Construccions, Instal·lacions, Edificis, Barraques i Paradetes Oficials, encarregada d’actualitzar setmanalment una llista dels llocs, considerats oficials, en què poden onejar els tèxtils aprovats per l’organisme superior abans descrit. I potser caldria nomenar una comissió de coordinació d’oficialitats diverses per evitar disfuncions entre aquests dos nous organismes.

Tot plegat una bona colla de nous llocs de treball que potser requeriran la construcció d’un nou edifici (també Oficial?), al costat mateix de Las Salesas, per tal que la comunicació sigui fluïda i constant amb el Supremo.

Ho veieu, com la justícia (!?) pot servir (també) per fer coses bones?

Què vol dir “bandera oficial”? La bandera olímpica és oficial… La bandera del Barça, del RCD Espanyol, del Nàstic o del Palamós són oficials (així ho reconeix la UEFA, no?)… I si poble rere poble comença a aprovar al seus plens municipals que la seva bandera oficial mentre formin part de l’estat espanyol és l’estelada, també fóra oficial… I si es penja la bandera espanyola, però es fa cap per avall, no deixa de ser oficial, oi? Que aquestes rucades no ens distreguin de la feina que hem de fer. Fem sal.

Ara que ho dius, Vicent:

Pels volts de 1979, recorde els missatges radiofònics d’Antonio Cubillo, l’històric líder canari independentista, crec que traspassat fa uns sis o set arrere.

No sé com nassos podia rebre’n la seua emissió, potser en ona mitjana a la meua radiet, des de València estant.

Igual emetien des d’Algèria, que ens en cau més a prop.

Al respecte del tema d’avui només cal dir que, després d’haver viscut i sofert aquell laboratori del CESID, que fou “La Batalla de València”, açò no és res més que un déjà vu.

DIVIDE ET IMPERA.

No ens n’hi hauria d’agafar desprevinguts. Unes batalletes més per a fer perdurar llur caiguda. Tornar-los-hi el bumerang sincronitzadament i alhora pot destruir-los la “conllevancia” ortegaygassetiana que estintola la carcassa buida de llur estat que fa solsida.

Ah, però ERC es fia del govern espanyol, de l’estat espanyol, de les institucions espanyoles. Perquè, ésclar, P.Sánchez ha demostrat que és un polític fiable, el PSOE té un llarg recorregut de progressime, i els estaments (els militars, la corona, el consell d’estat, el senat, el tribunal de comptes, els jutges, el constitucional) són homologables als països europeus civilitzats, perquè la societat espanyola és reformable, i recuperable, tal com pensen els podemites.

De veritat la història serveix per a tan poc?

Doncs va, la proposta 11a. Història i filosofia, és a dir pensament, ha d’estar igualment valorat que la matemàtica, la física, la llengua estrangera. Les humanitats ens faran lliures, més que la informàtica.
Però com ho “fixem” en una constitució? Com valorem socialment els mestres, si tenim els consellers que tenim?

…. i nosaltres, tot i les notícies que ens arriben día sí, día també, continuem amb uns dirigents del partit d’ ERC que prefereix pactar amb españa que amb el President Puigdemont.

Si als anys seixanta Antonio Cubillo hagués fet les coses amb més finura a Canàries, no hauríen aterrat els diners de madrit pel turisme, a través dels Melià i companya. A partir de llavors, els canaris només podíen aspirar a “pinxes de cuina” i les famílies burgeses de la península, varen controlar les illes a plaer des de les recepcións dels hotels..
Recordo sempre un militar d’aviació – Rufino Hernandez- que sempre me’l trobava per deixr-me anar el discurs castrense-español perquè me’l mirava sempre amb despreci. A ell i al maletí. Era l’home de palla i la xarnera de negocis mil.lionàris entre madrit i Canàries.

Cada cop és més obvi el cop d’estat ralentit que s’està esdevenint a l’estat espanyol de la mà del poder judicial. Aquest rol, a Españistan, tradicionalment el feia l’exèrcit amb els seus mitjans i els seus tempos: redreçar la situació i mantenir-la sota el control dels de sempre, quan l’estament polític per la seva incompetència i perquè havia de fer veure que manava, no se’n sortia. L’exèrcit ho feia de cop (de cop d’estat), és a dir ràpid; el poder judicial és igualment antidemocràtic, corrupte i feixista, però té un ritme de funcionament molt més lent, vet aquí la diferència.