El drama de la ‘democràcia ètnica’ als Estats Units… i a Espanya

Com pot ser que en un sistema democràtic puga haver-hi comportaments que fan sentir a una part de la població que no viu en democràcia?

Vicent Partal
01.06.2020 - 13:24
Actualització: 01.06.2020 - 15:24
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Aquest cap de setmana ha continuat l’escalada de protestes als Estats Units, que van començar arran de l’assassinat d’un home afroamericà, George Floyd, per la policia de Minneapolis. Les protestes s’han estès per totes les grans ciutats, encara enmig de la pandèmia, i la Guàrdia Nacional, la branca de les forces armades que depèn dels governadors, s’ha desplegat en diversos indrets per mirar de controlar una revolta que sembla que costarà d’aplacar.

L’assassinat de George Floyd, a sang freda i davant testimonis, arriba enmig d’una crisi econòmica sense precedents i ha fet ressonar el pecat original de la nació americana. L’expressió ‘pecat original’, de forta arrel religiosa, fa referència tradicionalment al fet que els Estats Units es van crear com una de les democràcies més avançades i revolucionàries del món, però ho van fer tot aniquilant les poblacions indígenes i mantenint la institució de l’esclavatge dels afroamericans: aquest és el ‘pecat original’ que persegueix la societat americana incessantment, dècada rere dècada.

Especialment perquè aquest assassinat, com qualsevol de semblant, s’ha d’interpretar inevitablement en el context d’un problema més general: el racisme. Perquè s’afegeix a la llista de morts afroamericans per la policia durant aquests darrers temps (Breonna Taylor, Ahmaud Arbery o ara George Floyd) i a la crisi econòmica del coronavirus, que ha perjudicat de manera molt substancial i diferent les poblacions negra i llatina, les minories, en definitiva. Però també s’afegeix a un comportament significativament diferent del poder segons si ets membre d’una comunitat determinada o d’una altra. Floyd va morir dilluns i el policia que el va matar no va ser acusat fins divendres, quan l’escàndol ja era monumental. Això posava en relleu no únicament la diferent vara de mesurar una possible culpabilitat –un afroamericà sempre és sospitós, pel fet de ser-ho–, sinó també la diferent vara de mesurar quant a la reacció a un fet indiscutible, car l’assassinat és més que documentat en vídeo.

La reacció als Estats Units és, per una banda, de desesperació d’una població, l’afroamericana, que veu que no hi ha cap canvi substancial ni havent passat un dels seus per la Casa Blanca. Però, per una altra banda, també hi ha una reacció molt important i molt visible de ciutadans de qualsevol origen, inclosos policies, que reclamen mesures per a encarar i resoldre finalment aquest ‘pecat original’, gent que no se sent còmoda ni se sent digna vivint en un país on, com diu el famós eslògan de protesta, no s’ha demostrat que la vida d’una persona tinga el mateix valor que la d’una altra.

I aquesta desesperació d’una part de la societat americana suggereix un gran tema, que també té interès en el nostre cas particular. Com pot ser que en un sistema democràtic, amb institucions que funcionen amb normalitat com a institucions democràtiques, puga haver-hi comportaments d’aquest estil, que fan sentir a una part de la població que no viu en democràcia? Quina explicació té això que passa als Estats Units o, també, a l’estat espanyol?

L’explicació, si més no el marc teòric que pot donar resposta a aquesta aparent contradicció, té a veure amb el concepte molt interessant, però poc desenvolupat, de ‘democràcia ètnica’. Concepte que curiosament va ser un espanyol, Juan Linz, el primer de formular-lo, tot i que és el sociòleg israelià Sammy Smooha qui ha maldat més per popularitzar-lo i entendre’l.

Per ‘democràcia ètnica’ s’entén aquella situació en què un mateix sistema polític combina una estructura de dominació i repressió ètnica amb el reconeixement dels drets democràtics, polítics i civils per a tota la població, incloses les minories. D’acord amb aquest esquema, no són perseguits necessàriament i en tot moment tots els ciutadans que pertanyen a un grup nacional (no és per tant una ‘democràcia Herrenvolk’, com es definia l’apartheid sud-africà), però en canvi tots els membres d’una minoria nacional saben que són sospitosos d’una manera especial i que seran tractats de manera discriminatòria en el cas que els passe res, precisament pel fet que no pertanyen a la ‘nació central’, que monopolitza el control de l’estat. De manera que la mateixa baralla de bar t’envia a la presó durant molts anys si passa a Altsasu i ets basc o ni tan sols hi intervé la policia si passa a Madrid i els participants són espanyols. I la mateixa policia et pega violentament si intentes votar l’autodeterminació a Catalunya encara que siga legal però no et pega i et deixa fer si ets un nacionalista espanyol, encara que et manifestes violant l’estat d’alarma i les mesures estrictes de confinament decretades pel mateix govern. O, tornant als Estats Units, saps que si ets afroamericà, com ha tornat a demostrar el cas Lloyd, tens moltes més possibilitats de ser detingut que si no ho ets. En un cas i en un altre el comportament de l’estat, i encara més de l’estat profund, és diferent no pels fets que s’esdevenen sinó per la condició nacional, ètnica, de grup, dels individus implicats.

El concepte de ‘democràcia ètnica’ és, per tant, molt interessant per a explicar l’aparent contradicció entre l’existència d’un estat democràtic i l’evidència d’una discriminació constatable. Perquè a partir d’aquest concepte es pot bastir una crítica radical i fonamentada del sistema, sense estridències innecessàries ni conceptes gaire difícils d’acceptar. Però al mateix temps cal dir que avisa de dues coses que em sembla que l’independentisme ha de fer seues urgentment.

La primera és de tornar-nos a recordar que sense l’expiació del pecat original, per mantenir la terminologia religiosa, l’estat que és una democràcia ètnica sempre resta inestable i al final impossible. Fins i tot quan sembla que guanya, perd. Ni el pas de Barack Obama per la Casa Blanca, per exemple, no ha servit per a estabilitzar les conseqüències del racisme. Fins que no s’acabe la causa que crea la discriminació la ‘nació central’ no tindrà l’oportunitat de repensar-se en llibertat –i l’exemple més evident és el cas de Sèrbia, de la qual han hagut de separar-se sis estats que dominava prèviament perquè ara, tota sola, puga començar a imaginar-se com una nació normal.

I la segona és de tornar-nos a recordar que cal assumir urgentment i amb totes les conseqüències la condició de minoria nacional dels catalans dins Espanya i França. Històricament, aquest llenguatge i aquesta idea no ens ha agradat, però aquest és el camí més sensat i seriós perquè resulte comprensible la qüestió nacional en el marc de la Unió Europea. Comprensible i assumible tant la reivindicació en positiu com l’explicació, mitjançant el concepte de ‘democràcia ètnica’, del format de dominació que ens ha estat imposat i del qual volem alliberar-nos.

 

PS1. Una gran diferència, radical, entre això que passa als Estats Units aquests dies i allò que hem viscut aquests darrers anys a l’estat espanyol és que una part sembla que substancial de la població nord-americana, no afroamericana, no únicament entén i accepta perfectament la legitimitat i la raó de la queixa dels seus conciutadans afroamericans, sinó que exigeix al carrer que s’acabe la discriminació: com una reparació històrica absolutament necessària i també com a única manera de sentir-se digna ella mateixa.

PS2. Demà començarem les Assemblees de Lectors de VilaWeb, finalment en format digital, amb l’Assemblea corresponent a les Illes. Les Assemblees havien de començar en el format presencial habitual la setmana que es va decretar la covid-19 com a pandèmia i per això les anul·làrem lar aleshores, provisionalment. Ara, vist que la situació s’allargarà i que tardarem a poder fer actes públics multitudinaris, hem decidit de fer-les per videoconferència. Seran les següents:

–Dimarts 2 de juny, a les 18.00. Assemblea amb els subscriptors de les Illes.
–Dimarts 9 de juny a les 18.00. Assemblea amb els subscriptors del País Valencià.
–Dimarts 16 de juny a les 18.00. Assemblea amb els subscriptors d’Andorra, la Franja i Catalunya Nord.
 –Dimarts 30 de juny a les 18.00. Assemblea amb els subscriptors de Barcelona.
–Dimarts 7 de juliol a les 18.00. Assemblea amb els subscriptors del Principat, llevat de Barcelona.
–Dimarts 14 de juliol a les 18.00. Assemblea oberta amb els subscriptors de la resta del món o aquells que no hagen pogut assistir a cap de les anteriors.

Hem mantingut aquesta distribució territorial, encara que siguen videoconferències, perquè som conscients que hi ha qüestions particulars de cada zona però també com una manera de dividir el nombre de participants per acomodar el màxim nombre possible de persones. Tanmateix, es pot participar en qualsevol de les assemblees, amb independència de l’origen geogràfic.

A les assemblees, hi poden participar tots els subscriptors del diari i es fan amb la presència de Vicent Partal i alguns altres membres de la redacció, que d’aquesta manera escolten les opinions, els suggeriments i les queixes que es vulguen fer sobre el diari. Tots els subscriptors de la zona corresponent, que s’han identificat com a tals, rebran un correu informant-los de la sala on es farà l’Assemblea o poden demanar-ho a suport@vilaweb.cat.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
31.05.2020  ·  22:31

El cas dels EUA és molt gros. Com passen les coses allà. Però és el mateix que passa ací. Els castellans d’alt llinatge han de provar la seua “puresa de sang”. I s’ho prenen seriosament. I car; si rebutges una part de la població pel fet que no és “com ha de ser”, perds molt potencial. D’una banda, el que ignores, perquè el té aquell que és negre o català. I d’altra banda, perquè has de destinar esforços i gent a controlar les minories, que sempre estan inquietes o revoltades. Massa despesa, per a poder competir amb altres estats o comunitats o regions on això no passe. Interessant el fet d’aquells que s’indignen d’allò que passa a Minneapolis i encara és l’hora que diguen res de Catalunya. O de judicis peculiars.

Joan Cusidó
Joan Cusidó
31.05.2020  ·  22:33

Minoria nacional ? Dins d’Espanya, evidentment. Però no hem de ser minoria nacional sinó nació plena. I engegar d’un cop un procés d’alliberament nacional clar. El procés que impedeixen certs partits a hores d’ara. Impediments de la mà d’estratègies poc clares que exigeixen ser jutjades popularment i sentenciades d’una vegada. No podem seguir jugant a l’ambigüitat actual. A la mentida.

Josep Gualló
Josep Gualló
31.05.2020  ·  22:42

Des de la sentencia del suprem fins que la pandèmia ho va impedir, tots els dilluns es feia a Sants una manifestació en suport dels presos polítics i exiliats.

Avui, dilluns primer de juny i primer dia de la fase 1 a Barcelona, segons comuniquen els organitzadors, es re-iniciarà en forma de concentracio estàtica, amb mascareta i deixant els dos metres de distancia entre persones.

Lloc: font nova (popularment “la palangana”) plaça de Ramon Torres.
Hora: les vuit del vespre.

El concepte de democràcia ètnica es nou per mi i molt interessant. Combina una estructura de repressió i dominació ètnica. Necessito pensar-hi amb molta calma.

Josep Almar
Josep Almar
31.05.2020  ·  22:45

Democracia ètnica discriminatòria és un camí claríssim que resum molt entenedorament perquè volem alliberar-nos

Josep Salart
Josep Salart
31.05.2020  ·  22:58

Molt interessant i internacional l’editorial d’avui.

Tornant a casa, nosaltres també tením un pecat, un pecat molt gran que és el de no recordar que tením presos i exiliats, que alguns es deixen comprar per la promesa de algún dia veure de lluny i dibuixada a l’oli, una cullarada de llentíes, de desfer en el Parlament lo que els catalans han decidit a les urnes, de no parlar mai del 16 MM, de comunicar a l’Ibex que no es preocupin, que el botifler de torn apareix sempre al llarg de la història, tením el pecat de la doble moral, portem un llaç groc per anar a treure els diners de la Caixa o del Sabadell o de qualsevol altre entitat espanyola i financiadora de la repressiò catalana, tenim el pecat de mirar per l’empresa abans que rés (vilaweb també) i tením molt arrelat el pecat de la covardía.

Coral Puig
Coral Puig
31.05.2020  ·  23:10

Les linees de milers de blancs a les manis, separant/protegint a la comunitat afro americana de la policies està en algun lloc entre “súper mono” i “el blanc compassiu que ve a ajudar-me”.

Rosa Maria Tomàs
Rosa Maria Tomàs
31.05.2020  ·  23:33

Fantàstica editorial. Gràcies Viçens Partal. Sempre em obres els ulls i el cervell, encara que de vegades pogui discrepar puntualment.

david bonet
david bonet
31.05.2020  ·  23:34

Tot i que l’editorial d’avui, com quasi bé sempre, m’ha semblat molt interessant, penso que hagués estat més just no canviar d’ámbit i mantenir el tema de la discriminació racial i la xenofòbia. Cal recordar i no oblidar la impunitat dels assassinats de la platja del Tarajal, els cies, les identificacions ètniques per part de les forces de seguretat o la sorprenent i escandalosa negativa de 13 hotels de Lleida d’allotjar persones que treballen a la campanya de la fruita.

Jesús Albiol
Jesús Albiol
31.05.2020  ·  23:50

Un concepte molt interessant això de la “democràcia ètnica” … pot ajudar a posar lletra a una música que tots sabem que fa anys que sona!.

jaume vall
jaume vall
01.06.2020  ·  00:11

Com han dit altres comentaristes, excel·lent article per obrir els ulls amb coneixements i dades que no sabíem rera les evidències que esdevenen davant nostre.
Com ha dit en Josep Salart, si ens apliquem la història en els nostres afers domèstics, hi ha covardia (i ingenuïtat). Covardia per haver estat tan prudents de no ser titllats de “democràcia ètnica” que hem acceptat el paper d’intolerant si defensàvem, dins del nostre territori !!!, la nostra llengua, els nostres drets. I cedíem. Cedíem per la promesa de llenties. Ingenuïtat per ensopegar una i una altra, i una altra vegada en la confiança a qui ha demostrat que traeix els pactes. I de passada, ingenus per fer Molt Honorable a qui era evident que no s’ho mereixia. Ens sona el nom de Montilla? Calia investir-lo President de la Generalitat, si no es creia la dimensió històrica, reivindicativa, nacional del càrrec?
La 10. proposta. No sé com s’haurà d’instaurar. Però haurà de ser obligatori, que els càrrecs electes, especialment a nivell nacional, a part de prometre fidelitat a la Institució, al President, a part de guardar el secret deliberatori, i totes aquelles formalitats lògiques, prometin que RESPECTARAN ELS DRETS HUMANS, i els drets consacrats en la nostra futura Carta Magna. Ho dic perquè si no volem viure una situació real patida per uns familiars, que sembla sortida d’una pel·lícula de terror, d’una distopia inquietant. El marit, avi malalt d’enfermetat neurològica, té un accident, necessita cures ininterrumpudament a l’hospital. L’esposa, àvia raonablement sana, veu limitada radicalment la seva llibertat de ciutadana, la seva condició de familiar, i se li denega contacte pròxim al seu marit, per mor del coronavirus. Més, se li redueix a quinze minuts diaris la presència davant el seu marit. I, si per una incidència, arriba deu minuts més tard de l’hora acordada, aquell dia no pot compartir temps amb el familiar “perquè per cinc minuts no val la pena”, segons criteri d’algú amb bata blanca que es creu per damunt del sentit comú i de la compassió.
Si el Conseller de Sanitat, ha promès respecte als drets humans i a la Constitució catalana (que haurà garantit la llibertat individual per damunt de la logística), aquest episodi no es podrà repetir. I si es pot repetir, que sapiguem que la nostra vida, quan siguem d’edat avançada, i necessitem cures, tindrà la qualitat que decideixi un metge o infermera, o director de residència o d’hospital. I podrà ser una pel·lícula de terror, el fet de malviure o agonitzar lluny dels nostres estimats.

JORDI PIGRAU
JORDI PIGRAU
01.06.2020  ·  00:24

No tot els bascos son iguals, si ets del PNB tens ‘privilegis’

El problema amb la Comunitat Afroamericana ja ve de lluny i no es gens fàcil perquè no tot es orenge

Robert Mora
Robert Mora
01.06.2020  ·  00:56

La paradoxal solució a l’etnicisme d’un estat democràtic és el reconeixement de les minories ètniques com a tala minories al seu si, i no la tòxica “juntocracia” de “unidos derrotamos el virus”.
Interessant análisis de l’etnicisme intrínsec de l’Estat espanyol que parteix de la negació de la premisa del problema a resoldre. El negacionisme que sempre acaba per emmetzinar qualsevol assaig per solucionar el problema.

Josep Oriol Surrallés
Josep Oriol Surrallés
01.06.2020  ·  01:40

“Democracia étnica”… descriu a la perfecció la situació que passa a la meva terra. Sembla mentida que amb aquesta dues paraules es puguin encavir un munt de situacions que han anat passant. Jo en conec una altra també que descriu a la perfecció el que passa. Quan amb situacions gairebé identiques apliquen criteris diferents… aquest impresentables segons d’on siguis, apliquen el códic civil i en altres regions apliquen el “CÓDIC POSTAL”.

ENRIC CALVET
ENRIC CALVET
01.06.2020  ·  02:01

Si, sempre ho he pensat. Aquest es el problema.

Jordi Casanellas
Jordi Casanellas
01.06.2020  ·  07:26

Parlant de l’etnicisme d’els estats democràtics, Catalunya en queda fora perquè no som estat. Però com a societat, l’hem practicat i el seguim practicant. Podem recordar els xarnegos, per exemple. O la discriminació que pateixen al nostre país els marroquins, romanesos, subsaharians, xinesos……Això, a Europa, en diem xenofòbia i supremacisme. No podem tirar la primera pedra.

Jaume Riu
Jaume Riu
01.06.2020  ·  08:01

CAUSALITAT
Fins que no s’acabe la causa que crea la discriminació la ‘nació central’ no tindrà l’oportunitat de repensar-se en llibertat la “democràcia ètnica” perquè tenim tendència a actuar sobre els efectes més visibles, i deixem intactes les causes que ens han portat fins aquí.
Deia Partal que l’exemple més evident és el de Servia, però jo afegiria que a casa nostra l’exemple més notori és el dels Comuns que tenen idees bones per combatre la discriminació social o per respectar el mediambient, però no els trobem mai quan volem ser radicals i canviar els fonaments de l’Estat des de l’arrel, que és allà on hi la les causes.

Albert Miret
Albert Miret
01.06.2020  ·  08:02

Interessant aquesta denominació suau i presentable de la “democràcia ètnica”, però a mi em segueix semblant “odi ètnic” dins d’una grollera imitació formal de democràcia, camuflant el que en realitat és pur nazisme. Podem canviar les paraules, però no els conceptes.

Amadeu Casamayor
Amadeu Casamayor
01.06.2020  ·  08:38

Crec que l’etiqueta de “democràcia” s’atorga molt a la lleugera.
Potser caldria analitzar el grau de compliment d’aquest concepte per part de tots els estats.
Probablement arribaríem a la conclusió de que de democràcia plena no n’hi a cap.

Laura Arboç Simó
Laura Arboç Simó
01.06.2020  ·  08:52

Embolicar la troca per lligar naps amb cols. Però en tot cas, pregunto: en què creu que ens beneficia definir Catalunya com un grup ètnic? Si el contex és grup ètnic, ens tractaran com a grup ètnic. Si vostè ara diu, bé, ja que ens tracten com a grup ètnic, de la mateixa manera que fan a EEUU amb els altres grups afro o llatins, mirem quins beneficis en podem obtenir de la comunitat internacional que defensa els interessos dels grups ètnics….
Pensin bé on ens porta que Catalunya reeivindiqui els seus drets des de la definició que l estat español i français suposadament fan dels catalans… Pensem bé perquè és possible que ens quedem sense territori a defensar i llavors passarem a ser una ètnia reconeguda … però una ètnia…amb tot el que això implica…. perquè en lloc està escrit que el reconeixement d ètnia comporti el reconeixement de territori ni d estat. No veig jo que l interès ara com ara dels afroamericans sigui crear un estat ni defensar una llengua, demanen una cosa que nosaltres no volem, precisament. O és que ara el que reclamarem els catalans és que España tingui una democràcia no ètnica i així els catalans poder pertànyer de ple dret a aquesta nova democràcia no ètnica española? És això?

Antònia Sabrià
Antònia Sabrià
01.06.2020  ·  09:34

Jo em faig una pregunta sobre el crim: únicament és culpable el que el va cometre directament amb el genoll o també hi tenen responsabilitat els altres policies que s’ho estaven mirant a una distància ben escassa sense intervenir-hi? No ho haurien d’haver evitat?

Francesc Font
Francesc Font
01.06.2020  ·  09:49

Celebro que es destaqui l’abundor de “pells blanques” en les manifestacions de protesta per l’assassinat d’algú de “pell negra”. Cosa impensable no fa ni quatre dies i que diu que alguna cosa es mou als històricament racistes EE.UU. Ara bé, penso que, si més no aquí, del nostre llenguatge hauríem de desterrar això d’”afroamericà”. Al final de la Guerra de Secessió, 1865, va acabar la “importació” d’africans als EE.U.U per a ser venuts com esclaus. O sigui, que els avantpassats de més recent arribada del actuals estatunidencs de pell negra va ser fa cent cinquanta-cinc anys, i els més antics fa més de tres-cents. Aleshores ¿què tenen a veure els negres nord-americans d’ara amb l’Àfrica? I això serveix també pels “latinos” i altres apel•latius semblants que fan que els únics “americans” de debò siguin els descendents d’anglesos i altres poblacions del nord d’Europa. I això ho escric partint de la base de que sota la pell, del color que sigui, tots som exactament iguals.

Pep Agulló
Pep Agulló
01.06.2020  ·  09:57

DEMOCRÀCIA + UNA ALTRA PARAULA, QUAN LA SEGONA NEGA LA PRIMERA

En la mida que la democràcia minva a tot el món, l’autoritarisme en les democràcies històriques, fa aflorar el pecat original. Però aquesta pàtina d’indignitat, sobre els mateixos fonaments de la nació, mai reconeguda de facto pel poder blanc malgrat les seves lleis i constitucions, no només no és mal vista pel nacionalisme més agressiu, sinó que lluny de cercar la reparació històrica, se’n vanta, en fa ostentació com Trump. Són pecadors amb ganes…

El ser negres i per això mateix capa social oprimida, el nacionalisme americà té l’enemic perfecte per a perpetuar-se en el white power. Perquè ajuntar la segregació racial amb opressió social formant un bucle, els converteix en éssers infrahumans dins el mateix sistema (ara en diuen ciutadans de segona). Poc s’ha avançat des del temps de l’esclavatge.

Espanya és una altra cosa. No hi ha hagut democràcia perquè no hi ha hagut condemna i reparació del feixisme. Segles d’autoritarisme. Estic molt d’acord amb què hem d’assumir el concepte de minoria nacional dins Espanya i França per visibilitzar el nostre problema d’opressió.

PS. Em sembla estrany, que parlant en termes religiosos, l’editorial no parles de l’Estat d’Israel una “democràcia-teocràtica-ètnica” (una democràcia del poble escollit per Déu !!) on estan criminalment confinats els palestins en autèntics camps de concentració…

JORDI BALBASTRE
JORDI BALBASTRE
01.06.2020  ·  10:42

La nostra mentalitat és absolutament diferent comparada amb les que comentem avui. Quants matrimonis a Catalunya no han adoptat nens sense importar el color de la pell? Certament n’hi ha força casos. El llinatge o la raça importen poc, el que compte és l’esforç personal, per això s’omplen les manifestacions per la Independència. No som ni millors ni pitjors, som diferents.

Angels Linares
Angels Linares
01.06.2020  ·  10:54

Jo considero que els catalans som una minoria nacionaliste volent ser sobirans.
Malgrat Espanya reformés les seves lleis, jo voldria formar part d’un estat independent.
No sóc d’una etnia diferente., sí d’una forma de pensar diferente de l’estat que m’anul.la.
El que passa a Estats Units amb els afroamericans em sembla que no té a veure amb una democràcia sinó amb un “odi ètnic” o amb molta por als negres per part del poder blanc.
El món està boig. Amb tanta informació que tenim al instant, es fa evident la desgràcia humana.
L’home és un llop per l’home, com deia l’escriptor alemany.
Els que tenim inquietuts per anar una mica més enllà dels morros, ens fem un fart de patir i afegiria que amb poques esperances d’un canvi que ens dignifiqués i tenir alegria.

Umberto Ciotti
Umberto Ciotti
01.06.2020  ·  11:42

No Sr. Partial. No estoy de acuerdo con Usted.

España nunca ha sido una democracia. Nunca ha puesto el valor de la Libertad de la opresión como valor fondante la sociedad.

España es una vergüenzosa y descomunal chapuza única en el mundo donde el cierre mental, la mentira, el engaño, la suciedad mental, el aprovecharse del prójimo, y hasta la más descarada violencia del genocidio (fuera y dentro del pais), siempre han encontrado el modo de disfrazarse en modo cínico para que su auténtica esencia criminal continuara imponiéndose en la sociedad con la máxima normalidad y devastadora eficiencia.

España tiene que pasar por aquella revolución social que dio’ lugar la ilustración y el culto de la Razón… Revolución cuya violencia sirvió a romper los moldes de la sociedad feudal y que sirvió a todos los países occidentales a llegar a una modernidad que España en su espantoso cierre mental y cultural nunca ha llegado a conocer.

ramon Feixas
ramon Feixas
01.06.2020  ·  12:10

Des de la guerra mundial hollywood ens ha adoctrinat ens ha adoctrinat en el món d’àngels i dimonis i el poder dels àngels sobre els dimonis. L’àngel perfecta que s’ha venut com a alliberador del món dels nazis, dels musulmans terroristes, etc…ha marcat els models de valors per les democràcies dels països considerats del primer món . Sempre m’han semblat uns valors totalment contraris al que seria una democràcia autèntica. Però l’adoctrinament és tant autèntic que si ho deies passaves a ser considerat un dimoni comunista. Ara observo que molts ho veien i no deien davant la duresa d’una doctrina totalitària com és la capitalista. Malauradament acabar amb la obsolescència de l’organització humana pers estat que hi són gracies a haver guanyat guerres encara és un ultratge a la sacralitat impensable. Els més inhumans hi tenen uns interessos molt arrelats. Com tants d’altres imperis, quan agafen vicis excessius és que ja només té sentit la seva existència per corcar la humanitat. L’imperi espanyol està molt avançat en els seus tumoratges productes dels seus vicis. Però el ianqui model santificat per tots els seus vicis també ja van tumorant. Arribarà un dia en que l’ecomomia servirà per estabilitzar l’espècie i no per fer-la esclava i posar les coses difícils a la majoria dels humans?. Si més no em penso que ja hi ha havent més h gent que té dubtes de fe. Tot costa i el cristianisme quan tenia valors joves i sans va haver d’entrar a Roma per les catacumbes.

jordi Rovira
jordi Rovira
01.06.2020  ·  12:16

Una editorial que es suma més del què ens pensem al problema econòmic que tractàvem el divendres passat en el cas de la Nissan i el tancament de les tres factories catalanes. Suma alhora de fer extensiva la fragilitat del “contracte social” històric als USA, quelcom que queda ben palès en l’expressió que al text apareix com ” pecat original de la societat americana”. El benestar als USA depèn de factors externs aliens als bens que ets capaç d’adquirir. Per tant, es dibuixa un benestar virat i a capes que no augura res de bo. Però aquesta qüestió, lluny de ser un problema només americà; resta també amagat arreu del món, amb exemples d’un nivell d’escàndol, que ja són un tap al desenvolupament innegable. Ja fa molt que la producció en massa no és un problema; ni tampoc ho és l’accés global als recursos i el repartiment escalat del treball productiu a gran escala. En canvi, si és tot un tema pendent, la territorialització exitosa i ben difosa d’una societat dels serveis ben desenvolupada; dinàmica, sense colls d’ampolla constants en forma de crisis consecutives, i desajustaments constants. És així com d’un problema sociològic que massa aviat consideraríem com un problema social; se’n desprèn un problema econòmic ( en un ús antic del terme ), sinó un problema sistèmic de gran calat. Vet aquí com aquest fet, que ben segur serà solucionat a colp d’estat de força, tindrà un recorregut que anirà més enllà del que es pugui imaginar ningú. També tindrà un reflex paral·lel xinés amb la repressió a Hong Kong. Quan són masses els indicis de fum, ben segur que el foc per sota crema. No podia pas faltar la reflexió al respecte de la nostra situació hispànica. Tampoc podem oblidar la idea que el pecat original espanyol, és ja un càncer que ningú pot atrevir-se a menystenir.

Joan Xuriach
Joan Xuriach
01.06.2020  ·  12:20

Ahir, mentre veia les imatges a TV3, em sentí plenament identificat amb els manifestants que omplien els carrers de diferents ciutats nord-americanes. A Espanya, però, més que democràcia ètnica hauríem de dir ‘democràcia orgànica’, vigent des de 1942, això sí, envernissada d’un aparent europeisme, amb un filtre de progressisme i amb partits polítics, suposadament, de pelatges diferents. En realitat, tot és un muntatge, una gran farsa per seguir cobrant dels països europeus que ‘penquen’ i, paral•lelament, seguir espoliant els països catalans, les darreres colònies. La seva finalitat és culminar el genocidi iniciat fa més de tres segles, exterminar els catalans que ens sentim i volem ser i aniquilar la nostra llengua. La pregunta és: ens quedarem de braços plegats?
Tota la meva solidaritat amb la població negre dels Estats Units i, en general, amb totes les minories ètniques i nacions sense estat.

Enric Emo
Enric Emo
01.06.2020  ·  13:22

Moltes democràcies occidentals pateixen una radicalització no tant en les idees que per definició han de ser-ho perquè sinó es desdibuixen, sinó en la consideració de l’adversari polític. Aquestes democràcies s’estan allunyant del seu fonament, el famós contracte social de Rousseau. El contracte social comporta un equilibri entre els que l’han subscrit, els ciutadans, sense exclusions. Aquest és un ideal dinàmic en el sentit que no és fàcil ni ve donat sinó que s’ha de treballar cada dia per acostar-hi tant com es pugui. Però avui hi ha una política de blocs molt agressiva i mancada d’arguments sòlids, basada en la propaganda. El diner influeix desmesuradament. S’articulen mecanismes de control polític quer mantenen la democràcia formal i en perverteixen l’esperit. Hem de lluitar contra tot això. Arguments, educació, llibertat, igualtat i fraternitat.
Algú em diria i doncs, això no es contradictori amb l’independentisme unilateral! Jo responc que no perquè l’independentisme unilateral primer ha estat pactista i només ha esdevingut unilateral quan l’estat espanyol no ha volgut dialogar seriosament, acceptar un referèndum i ha fet servir la força i la repressió. Ha estat l’estat espanyol qui, en la meva opinió, no dona cap alternativa a l’independentisme unilateral.

Carme Piferrer
Carme Piferrer
01.06.2020  ·  14:03

El text de la Hannah Arendt “Desobediència civil”, justament diu: ” Hace casi ciento cincuenta años Tocqueville predijo que «el más formidable de todos los males que amenazan el futuro de los Estados Unidos» no era la esclavitud, cuya abolición previo, sino que estaba determinado por la «presencia de una población negra en su territorio»[63]. Y la razón por la que pudo predecir el futuro de los negros y de los indios con más de un siglo de adelanto se basa en el simple y aterrador hecho de que estos pueblos jamás fueron incluidos en el consensus universalis original de la República americana. No había nada en la Constitución o en la intención de quienes la elaboraron cuya interpretación permitiera la inclusión del pueblo esclavo en el convenio original.” Aquest és el problema de fons, la població afroamericana i índia, són ciutadans de ple dret sí, com diu Vicenç Partal, tenen el “reconeixement dels drets democràtics, polítics i civils per a tota la població, incloses les minories” -democràcia ètnica- , però sempre “són sospitosos”.

Jaume Serrat
Jaume Serrat
01.06.2020  ·  16:06

El concepte de democràcia ètnica als estats units està traspassant el concepte racial a un de més extens, el socio-economic. Trump i les seves polítiques estigmatitzen i perpetuen la creixent pobresa. La classe treballadora (blue collar) es més a prop de l’abisme que mai. D’aquí ve la gravetat del problema.

Xavier Miquel
Xavier Miquel
01.06.2020  ·  16:19

Article impecable

Roser Caminals
Roser Caminals
01.06.2020  ·  16:38

Visc als EUA d’ençà del 1981. He viatjat pel sud profund, on domina la població de color, i molts estudiants negres han passat pels meus cursos.
Totes les cultures tenen un “pecat original.” L’americà és el racisme i el racisme, més i tot que odi, és por. Malgrat el poder del país, o potser pel seu poder, l’americà se sent insegur. No és veritat que res hagi canviat. A les protestes del 60, no hi havia blancs. Aproximadament una tercera part de la societat negra ha accedit a la classe mitja, fins i tot alta, ocupant posicions a la política, els esports, les arts, els mitjans i les professions liberals en general. La resta, possiblement està pitjor que no estava.
Un factor que trobo a faltar a l’article és Donald Trump. El pas de Barack Obama per la Casa Blanca no va eliminar el racisme, peró el va controlar, igual que el controlarien altres líders més compromesos amb els drets democràtics. Sempre hi ha hagut casos de crueltat policial contra la població de color, però a l’era Trump s’han multiplicat considerablement.
El pecat original espanyol és l’autoritarisme de casta. Aquests mals endèmics són pràcticament impossibles d’erradicar. Als EUA, l’esperança és el relleu al poder. A Espanya, aquesta esperança no la tenim. Sigui qui sigui l’ocupant de La Moncloa, Catalunya serà víctima de la mateixa discriminació no racial sinó política i cultural. L’única solució és marxar.

Mª Teresa Brasó
Mª Teresa Brasó
01.06.2020  ·  18:15

Gracies Sr. Partal per l,editorial i gracies Sra. Caminals, si no ens reconeixem els catalans clm a discriminats etnics, culturals…no farem res.
Ahir surt ERC dient que pacta amb Sanchez la prorroga, podem dir-ne el nostre empresonament, i avui surt el tribunal dient que prohibeix banderes.
On som? …..

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
01.06.2020  ·  19:28

“Dios mío, quien fuera blanco, aunque fuera catalán” deien els dos cubanets a la fi del poema, com a resum de l’ aclaridor editorial d’avuí. Però democràcia ètnica és un oxímoron. És supremacisme, odi i por, als USA, a EspaÑa o a Israel, tots ben lluny del que és una democràcia com cal.

Blanca Anguera
Blanca Anguera
01.06.2020  ·  19:45

Una de les manifestants als USA porta aquest text a la seva pancarta:”If you are neutral in situations of injustice you have chosen the side of the oppressor”. El mateix text podem posar aquí davant dels Comuns “equidistants”.

Més notícies

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €