El papa Francesc va fer una entrevista ahir en una emissora de ràdio catòlica espanyola –i ultra. Entre més coses, l’entrevistador va provar de dur-lo cap a la desqualificació de l’independentisme català, amb una d’aquelles preguntes capcioses que ja duia implícita la resposta. Però no ho va aconseguir, com podeu comprovar llegint la pregunta i la resposta senceres.

La resposta del papa és confusa, jo diria que deliberadament. Però també és molt rica per les coses que insinua. Esquiva la provocació de l’entrevistador desentenent-se de replicar res sobre Catalunya. En cap moment no entra en la desqualificació que li proposen. En canvi, reconeix que les independències són processos normals, que passen a Europa. I introdueix un factor inesperat, especialment per a l’entrevistador.

Francesc diu, i quan ho diu insinua moltes coses, que dubta que Espanya s’haja reconciliat amb la seua història, sobretot la del segle XX. I a continuació afirma: “‘Unitat nacional’ és una expressió fascinant, és cert. […] Però no es farà mai sense la reconciliació bàsica dels pobles.” I per deixar més clar què vol dir, ho remata tot recomanant de “tirar endavant com a germans i no com a enemics, almenys amb aquest inconscient deshonest que em fa jutjar l’altre com a enemic històric.”

La definició, la imatge, és bona: “aquest inconscient deshonest que em fa jutjar l’altre com a enemic històric”. I, llegint-la, m’ha vingut al cap la imatge d’aquells guàrdies civils eixint de diverses ciutats el setembre del 2017 envoltats de vibrants banderes espanyoles i al crit, que es féu famós, de “a por ellos”.

Supose que és inevitable i que no dec ser l’únic que fa aquesta relació. Perquè poques vegades com aquells dies va fer-se tan evident que per a aquesta gent nosaltres som l’enemic, el seu enemic. Però cal remarcar que tot allò que va venir després no fa res més que aprofundir aquesta sensació i afermar-la. Fins avui mateix.

És així: als catalans, l’Espanya real ens veu com a “enemics històrics” i és precisament per això que es comporta com es comporta. Com ho fa per exemple al nivell del carrer, popular, quan els veïns de Corife disparen –disparen!– contra un ninot que representa el president Puigdemont. I ho fan al més alt nivell polític, per exemple, quan Felipe VI reacciona solemnement al Primer d’Octubre fent un discurs en què ordena als seus polítics de posar-se en contra nostra i crida la població a confrontar-nos. O quan l’Audiència de Barcelona resol la denúncia d’uns advocats de Vic contra el càntic de “a por ellos”, tot afirmant que “evoca l’obligat sotmetiment i derrota de l’enemic”, però que, malgrat això, no és condemnable ni representa cap delicte.

La pregunta, avui, aprofitant el dubte del papa, és si nosaltres ho veiem tan clar.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.